En Ramon Casas de petit

Retrat de Ramon Casas

Ramon Casas dos anysabans de morir

Portada

Índex

Biografia

Imatges

Webgrafia

Contraportada

Ramón Casas i Carbó neix a Barcelona.

Gràcies a una privilegiada situació econòmica, el seu pare havia fet fortuna a Matanzas (Cuba) i la seva mare era filla d'una família de la burgesia tèxtil barcelonina, va poder abandonar el col·legi als 12 anys per entrar al taller del pintor Vicens.

Va ser un artista precoç. No satisfet amb la pintura "oficial", amb 15 anys, es trasllada a Paríson exerceix de corresponsal de la revista L'Avenç, de la qual és fundador i en què havia publicat el seu primer dibuix.

Ingressa a l'acadèmia del pintor Charles August Émile Duran, "Carolus", gran admirador de Velázquez. La atmófera, la llum i l'ambient exterior es converteixen en els motius principals de les seves composicions.

Alterna els hiverns a París amb estades a Espanya. A Granada creix la seva afició pel tipisme andalús. Cap al 1884 inicia la temàtica taurina i exposa una correguda de toros a Barcelona.

El 1886 es recupera d'una tuberculosi a Barcelona i és quan coneix artistes de la talla de Santiago Rusiñol o Ignacio Zuloaga. L'amistat amb Rusiñol es consolida al separar-se aquest de la seva dona el 1899 i el febrer del 1890 exposaran a la Sala Parés de Barcelona l'única galeria d'art existent a la ciutat , els seus retrats recíprocs en la primera exposició conjunta al costat de l'escultor Clarasó, a la qual seguirien moltes.

Al juny inicien un viatge en carro por Cataluña. Rusiñol escriu la crònica i Casas dibuixa i pren apunts.

Torna a París i comparteix vivenda amb Rusiñol, el crític d'art Miguel Utrillo i el gravador Canudas al Moulin de la Galette. Rusiñol escriu una sèrie de cartes, titulades Desde el Molino, que il·lustrarà Casas i s'aniran publicant al diari La Vanguardia. Obté a París grans èxits i torna a Barcelona, el 1892.

Cronista de la seva època, obté la major popularitat amb els quadros d'esdeveniments ciutadans com El garrot (1893), El Corpus (1898) o La càrrega (1899), amb què va guanyar la Primera Medalla de l'Exposició de Belles Arts el 1904, moment culminant de la seva carrera.

El 1899 es va inaugurar a la Sala Parés la primera exposició individual de Casas, que amb 32 anys era la figura més destacat de la pintura catalana. Els dibuixos i retrats al carbó van ser els protagonistes.

Al cap de 40 anys d'edat coneix una noia venedora de loteria, de 18 anys, Julia Peraire, que aviat es va convertir en el seu model preferida i amant. Casas acabaria casant-se amb ella, malgrat l'oposició familiar, el 1922.

Al llarg de tota la seva obra es percep l'alegria de viure, més que sentiments pertubadores, en aquella Belle époque que li va tocar viure. El 29 de febrer del 1932, Ramón Casas morirà al seu domicili de Barcelona, al cap de 66 anys d'una greu malaltia.

Au Moulin de la Galette. París, 1892. Museu de Montserrat, Barcelona.

Dona desnua. Barcelona, 1984. Museu del Cau Ferrat, Sitges, Barcelona.

La carga. Barcelona, 1899. Museu Nacional Centre de l'Arte Reina Sofia, Madrid.

Ramón Casas i Pere Romeu. Barcelona, 1897. Museu Nacional de l'Art de Cataluña, Barcelona

IMATGES

INFORMACIÓ

Maria Noguera SatreApunta't a l'art 3Curs 2012-134tCVíctor Castells