Ara va de bo? - ascuma.org1.- No seran reconeguts ni el català ni l’aragonès com a llengües...

Any 8 • núm. 70 • La Franja, novembre de 2007

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Rec

ital d

e M

onts

e C

aste

llà a

Meq

uine

nsa

en la

pre

sent

ació

del

Pro

ject

e M

onca

da

Trencaclosques al PilarEl grup de folk i teatre valencià va seruna de les formacions que van actuar encatalà a les festes grans de Saragossa.

Moncadaa escenaL’obra“L’aigua”,basada en textosde l’escriptormequinensà esva estrenar aTerrassa ambgran èxit depúblic.

JJ R

OVI

RA

CLI

MEN

T

Cinga agrariLa 3a edició d’aquestes jornades de debatvan posar sobre la taula els nous modelsde gestió del camp.

Cançons de riuCançons de riu

Núm. 70. Novembre de 2007 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

EDITA:

C/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 15 21

Associació Cultural del MatarranyaConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEACentre d’Estudis Ribagorçans (CeRib)

DIRECTOR:Màrio [email protected]

GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ:Hipòlit Solé

CAP DE REDACCIÓ IMAQUETACIÓ GRÀFICA:Isabel Calaf • T. 661 470 [email protected]

COORDINACIÓ DE COMARQUES:Marta Canales

REDACCIÓ:Antoni Bengochea, Lluís Rajadell,Carles Sancho i Pasqual Vidal(el Matarranya). Arcadi Abad, Damià Torrent, Marta Canales, Jaume Casas i Josep Labat (el Baix Cinca). Carles Barrull, Anna Enjuanes,Neus Enjuanes i Aleix Castellnou(la Llitera i la Ribagorça). Carme Messeguer (PPCC).

OPINIÓ:Susanna Barquín, Esteve Betrià,Tomàs Bosque, Josep A. Carrégalo,Miquel Estaña, Joaquim Montclús,Josep Puche, Francesc Ricart,Carles Sancho, Ramon Sistac i Carles Terès.

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT: 978 85 15 21

IMPRESSIÓ i PRODUCCIÓ:Gràfiques del Matarranya, [email protected]

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000ISSN: 1695-7709

EN VENDA A:Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia, Llibreria CabreraGironaLlibreria Les VoltesLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria PanadésSaragossaPapelería GerminalC/ Sepulcro, 21TamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-rouresLlibreria Serret

Tant de bo que fos així: que el Govern d’Ara-gó presentés a les Corts aragoneses un projectede Llei de Llengües d’Aragó com caldria…., comja calia des de fa un munt d’anys. Podríem expli-car una vegada més el que pensem, com líniaeditorial de Temps de Franja: reconeixementde drets i deures, cooficialitat, obligatorietat ales escoles, utilització a les administracionspúbliques, etc., etc. Seria repetir una vegadamés allò que s’ha dit des de l’editorial i tambéen una gran multitud d’articles d’aquesta revis-ta. S’hi imposa, a desgrat, però s’imposa, baixarde la cavalcadura i plantar peus a terra.

No ens voldríem equivocar en dir, que arasembla que hi ha un cert neguit, dins del Govern,per treure’s el problema de sobre aprofitant elperíode de calma. No hi ha dubte que l’esborranyestà preparat, encara que resten alguns puntsforça importants per a arribar a una mena deconsens. No entenga ningú que en el cas d’arri-bar al millor dels acords, la llei s’aproparia al quenosaltres consideraríem una bona llei, no és així.Volem donar a entendre que s’apedaçarien algunsestrips de la llei i res més. En cas contrari la lleiesdevindria un veritable esparrac.

La Chunta Aragonesista i Izquierda Unida, desde fora del Govern, estrenyen força, instant alPSOE —la conselleria és a les mans dels socia-listes com sabem— a presentar el projecte a lesCorts. Tant de bo que els socialistes es pogues-sin abstraure de la influència d’uns petits papersque s’anomenen vots, llavors podrien donarunes passes endavant, però no oblidem quetenen un possible enemic dins de casa, enteneu-nos, dins del Govern: el PAR, per al qual les duesllengües minoritàries d’Aragó no són el quemés els preocupa, o potser els preocupa massa.Ultrapassat eixe escull, els quedaria encara elmés gran si creuen necessari l’acord amb elPartit Popular.

Mitjançant notes i declaracions interessades

se’ns ha anat filtrant alguns dels pilars bàsics del’avantprojecte:

1.- No seran reconeguts ni el català ni l’aragonèscom a llengües oficials en cap part de la Franja,ni en les zones de l’aragonès.

2.- Els ciutadans tindran dret a conèixer i usarel català i l’aragonès.

3.- Possibilitarà el foment del seu ús en leszones on hi haja parlants d’aquestes llengües.

4.- La llei donarà garanties del seu aprenentat-ge, el qual serà regulat en una futura Llei d’Edu-cació aragonesa de «propera» aprovació (Ambaquest condicionant es pot barrar sine die una deles urgències —la més important— per al mante-niment de les dues llengües: l’ensenyament a lesescoles).

5.- En paraules molt explícites del Govern, encap cas serà impositiva, es recalca que serà decaràcter voluntari.

6.- No s’ha parlat massa si es considerarà comun mèrit per als funcionaris.

7.- I en arribar al nom del català, en podem dirque aquest portarà un adjectiu: «català de l’Ara-gó» o «català occidental». Ja veureu com sortiràel primer.

Però un cop aclarit el tema de la «voluntat polí-tica» de treure-la endavant, ens queda per resol-dre un altre: el de la «oportunitat» política. Comsempre, mai es troba el moment adient per a treu-re-la a debat. Abans de les eleccions generalsespanyoles, no, és clar, per a no desestabilitzar.Justament a continuació, tampoc, per a que no esquede a mig debatre un cop arribat el final del perío-de de sessions. O sigue, que la Llei no entrarà ales Corts abans de l’octubre de 2008. I si per a eixatardor, unes declaracions extemporànies d’algú ouna campanya organitzada per algun mitjà decomunicació madrileny «escalfen» l’ambient, quepassarà? A esperar una altre any o una altra legis-latura? La pretesa calma i bon talant del «Marce-linat» ens acabarà matant…. d’avorriment.

Ara va de bo?

La premsa comarcal en català té més manca de col·laboradors que de diners

Convocats pel president de la Comissió deDinamització i vicepresident de Premsa Comar-cal/ACPC, el 17 d’octubre, el president delParlament de Catalunya, Ernest Benach varebre a la seu del Parlament del Parc de laCiutadella de Barcelona a uns vint represen-tants de la premsa mensual en català. Molts delstemes que es van posar sobre la taula van giraren torn a la manca de col·laboradors altruis-tes.

JOSE

MA

RIA

GR

ÀC

IA

Temps de Franja 70 2/11/07 12:56 Página 2

Núm. 70. Novembre de 2007TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorDurant el passat mes d’octubre diversos esdeveniments ens porta-

ren el record emocionat del Jesús Moncada. Per una banda, el dia4, el Projecte d’Animació a les Escoles de la Franja va celebrarla incorporació del nom de l’escriptor com a títol d’aquesta aven-tura cultural en la qual Jesús va participar un seguit d’anys. La

visió de les seues darreres imatges a Terol, quan va rebre el premi de les Lletres Aragoneses i elsseus textos literaris embolicats entre la música i la veu càlides de Montse Castellà colpiren al cente-nar i mig de bocabadats assistents a la Sala Goya de Mequinensa.

Poc després, el dia 14, s’estrenava a Terrassa l’obra L’aigua on se recrea, de manera eficaç i deli-cada, els textos i el món literari de l’escriptor mequinensà.

Per si mancava més emotivitat, uns dies abans de tot això, el 29 de setembre, moria a Tarrago-na, Santiago Arbiol, un bocí entranyable de la història recent de Mequinensa, amic i mentor de Monca-da, i com ell contertulià infatigable.

Un altre referent ètic desaparegut en aquests darrers mesos d’estiu va ser el de la mestra i peda-goga nascuda a Queretes, Palmira Pla. Una dona que va saber mantenir la seua dignitat personal,professional i política enmig d’una cruel guerra civil, dins de l’horror nazi i en la nostra naixentdemocràcia. De tot això (i més) parlem en aquest número.

Màrio Sasot

CARTES CREUADES

cartes dels lectorsEditorial

Salutació del directorCartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaAndreu Carranza, escriptor de l’Ebre

La Llitera i la Ribagorça

Tema del mes

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

Reportatge: José Soler Casabón: un

compositor mequinensà oblidat (I)

2

3

4

7

10

15

17

18

Entrevistes anònimes Com bé sabeu, senyor director, la secció de

cartes dels lectors –potser millor dit, cartes aldirector– és un apartat de la premsa periòdicanascut a Anglaterra –a Londres, per ser mésconcrets– al segle XIX per a poder reflectir lesobservacions de tipus formal que sobre elscontinguts del mitjà que l’acull haguessendespertat l’atenció del lector fidel, sempre ambla voluntat de millorar-los en la mesura queaixò fos possible. Diem això perquè aquest escritno és una text d’opinió –com acostumen a serles cartes publicades en aquesta secció– sinó quemés aviat intenta expressar algunes observa-cions molt concretes sobre un parell d’aspectesformals que hem cregut detectar en el número69 d’aquesta notable revista. En concret, volemfer referència a la falta de signatura en l’entre-vista central dedicada al nou alcalde de Fraga,mancança que encara ens sobta més quan obser-vem que les preguntes –sense que es destaquentipogràficament!– de la persona responsable del’entrevista deixen entreveure la pròpia opinióde l’entrevistador sobre diferents aspectes queafecten a la capital del Baix Cinca. Francament,en aquest cas l’anonimat, si no ha estat invo-luntari, el trobem lamentable. Entenem, senyordirector, que cal tenir cura dels detalls.

En canvi entenem que és un detall sense gairetranscendència qualificar –com feu vós mateixquan informeu del premi nacional de literaturacatalana atorgat a l’escriptor saidinés FrancescSerés– de madrileny l’escriptor valencià MartíDomínguez. Ja sabem que aquest conegut biòlegi escriptor és nascut ’accidentalment’a Madrid,però de madrileny en té ben poc. De la matei-xa manera trobem prou encertada –tot s’ha dedir – la qualificació «són de la Franja» que apli-ca en l’anterior número de Temps de Franja

Joaquim Montclús en referir-se –suposem– alsdoctors Ramon Sistac i Artur Quintana, tots dosmembres de l’Institut d’Estudis Catalans i nascutsa Barcelona, però amb intensos, diversos i persis-tents vincles amb l’Aragó catalanòfon. Ja sesap, hom no és d’on neix sinó d’on peix.

Col·lectiu Albafam (E. Betrià, B. de Mussots, H. B. Moret, M. Cornell)

Temps de Franja bilingüe?Com assídua lectora de Temps de Franja,

m’atreveixo a suggerir una cosa que potser vaen contra de la filosofia de la revista, i és fer unaedició en castellà de la mateixa, de manera quepogués ser una revista bilingüe, doncs penso, ques’aprecia a la zona de la Franja, el Baix Cinca,(i principalment a Fraga) un buit quant a publi-cacions de premsa cultural i informativa, queaglutini la zona, i crec que la revista encaixa béen aquesta descripció.

Pertanyo a una generació en la qual desgra-ciadament no se’ns va donar l’oportunitatd’aprendre a escriure en la nostra llengua mater-na, però pel fet de parlar-la, ens hem avesat a laseva lectura gràcies a la seducció que en el seumoment ens van produir escriptors com JesúsMoncada, amb el llenguatge del qual ens iden-tificàvem i així alguns vam anar acostumant-nosa la premsa en català.

No obstant això, a causa de l’elevat nombre decastellanoparlants de la zona, i com crec que l’im-portant és la comunicació i el contingut informa-tiu i cultural en qualsevol idioma, una edició bilin-güe podria complir la funció lingüística i cultural,intentar induir a la seva lectura en català i omplird’aquesta manera el buit esmentat anteriorment.

Mª Ana R. Nota: Aquesta carta ha estat traduïda del castellà al català.

12

19

16


Núm. 70. Novembre de 2007 TEMPS DE FRANJA4 EL MATARRANYAL’E

SM

OLE

T Per les seues obres

els coneixereu?L’altre dia, en una dilatada

tertúlia sobretaulera, l’amicSesé, àvid lector –i musica-dor– de versos, tragué el temadels poetes franquistes ambvalor literari. Feia una micad’angúnia atorgar adjectiuselogiosos a l’obra d’escriptorsque van donar suport a unrègim tan funest. Tanmateix,és cosa sabuda que una obramestra pot haver estat gesta-da per una persona amb ideesexecrables. O per algú queens és antipàtic. Un cas para-digmàtic és el de L.F. Céline,autor de l’excel·lent «Viatgeal fons de la nit» i també anti-semita col·laboracionista delrègim de Vichy.

Jo mateix, per exemple,vaig trigar massa a llegir elscontes de J.L. Borges a causade les seues opinions sobreGarcía Lorca. I em sentiamalament de gaudir amb lalectura de «La Colmena»,doncs en aquella època enC.J. Cela s’enfotia d’en Xiri-nacs al Senat.

Si baixem a la nostra vidamés quotidiana, els exempleses multipliquen. Somric enevocar uns bells poemes–encara en retinc algunafrase– que un admirador de lameua xicota d’aleshores lihavia dedicat. Naturalment,malgrat ser força bons, emresultaven odiosos. Pecats dejoventut.

Passa també a nivell social.Per això seria bo que obli-déssim simpaties i antipatiespersonals a l’hora de recolzarbons projectes. Sobretot sicontribueixen a avançar enla causa de la llengua i lacultura. Al final, el que enresta és l’obra i la seua reper-cussió.

Carles Terès

L’aposta que fa pel turismeel Consell Comarcal a lesnostres viles cada vegada ésmés evident, i és per això quela informació que es facilita alvisitant és més abundant ivariada. Una de les recentsincorporacions per atraureaquest sector, en contínuaprogressió, són els nous 166panels que donen una detalla-da informació del patrimonide la comarca. 114 estanubicats dins dels nuclis depoblació i els altres 52 estanescampats pels diferentstermes municipals de les 18viles que formen la comarca.Els punts informatius, benartístics i adequadamentil·lustrats a tot color amb foto-

de les antigues esta-cions de ferrocarril,convertides ara enàrees de descans ipunts d’informació.

A més la comarcaha editat tres fulletsd’informació turísticaper incentivar unaoferta més diversa peral visitant: un mapaturístic de la comarca,recorreguts pel Mata-rranya –pels Ports,d’oració, fluvial i deveïnatge- i la viaverda de la Val deZafán pel Matarranya–inaugurada aquestmateix any–. I, final-ment, uns plànolsdels nuclis urbans decada vila amb la loca-lització dels elementsdel patrimoni mésinteressants a visitar iuna petita explicacióde la importànciaaquests. Els fullets iplànols duen tambéun llistat dels serveisturístics que ofereixla comarca: localit-zac ió i accessos ,oficines de turisme,

allotjaments –hotels, hostals ifondes, apartaments, turismerural, càmpings i albergs–,restaurants, oci i museus icentres d’interpretació. Elturisme és un sector queaugmenta constantment a lanostra comarca i que cal apro-fitar oferint al visitant un patri-moni ben conservat i unsserveis de qualitat. Són peraquestes i altres iniciatives queaquest any la Comarca delMatarranya ha rebut el Premial Mèrit Turístic atorgat per laDGA i dues de les seuesempreses del sector també hanestat guardonades: la Font delPas a Beseit i el RestaurantMatarranya de la Freixneda.

La Comarca del Matarranya aposta fort pel turisme

Carles Sancho

grafies, tenen la peculiaritatde donar àmplia referènciasobre l’important patrimoni deles nostres viles i, per prime-ra vegada, ho fan en les duesllengües de la comarca: encatalà i en castellà. Iniciativaque ha estat possible gràcies ala necessària col·laboracióentre el Consell Comarcal il’Associació Cultural delMatarranya. Els panels, méspetits dels anteriors que jas’havien col·locat fa uns quantsanys, tenen tres t ipus desuports: faristols de forja, a laparet i en taules, tot per a faci-litar la seua còmoda lectura.També s’han augmentat elsindicadors que marquen elsaccessos a la via verda, a través


Núm. 70. Novembre de 2007TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYA

Fins a l’últimsospir

Una de les fo tos mésimpactants de les últimesdècades, va ser la imatge d’unxiquet agonitzant rodejat perdiversos voltors que espera-ven pacientment el momentculminant per a donar-se elfestí. Mai vaig entendre comalgú, autodenominat «ésserhumà», va poder optar freda-ment a fer aquella instantàniaabans que bolcar-se a aten-dre al xicotet, espantar alsseus comensals o simplementagafar-lo de la mà per a acom-panyar-lo fins al seu momentfinal.

Alguna ment hipòcrita varespondre llavors, suposo queper a tractar de justificar la sevaaprovació, que és impossibleatendre tots els humans que esmoren de fam, quan en aquellprecís instant es tractavasimplement d’ajudar a un altrehumà que pateix enfront de tu.

Ara torna a la palestra l’eu-tanàsia i, damunt, ve acom-panyada d’espectadors (mésaviat expectadors) , quedisfressen la seva omissió desocors amb l’excusa de: «unamort digna».

Cap ser humà té dret a arra-bassar-li la vida a un altre, isí en canvi el deure d’evitarel seu dolor o la seva mort.

Ningú coneix el futur, nitan sols si un segon abans delsuïcidi sorgeix el penedimentinsalvable.

El dolor físic es pot pal·liaravui amb eficàcia; la por il’afonament afectiu, remun-tar-se amb l’afecte dels éssersmés acostats; la depressió,tractar-se amb medicació;però el rellotge de la vidadetingut abans d’hora nopermet la més mínima espe-rança, una esperança a quètots tenim dret a mantenir vivafins a l’últim sospir i que, encas de no possibilitar-se, supo-sa un greu fallada social.

Silvestre Hernàndez

VIL

ES

I G

EN

TS Ha mort Palmira Pla, una mestra

republicana nascuda a QueretesCarles Sancho/Javier Ortega

Aquest mes d’agost ha morta Castelló de la Plana la mestrai pedagoga Palmira Pla Pecho-vierto, nascuda a Queretes el1914. La seua vida transcorre-gué entre la docència i l’exilientre Espanya, França, iVeneçuela. Mestra republicanai exdiputada socialista, morí elpassat mes d’agost als 93 anys.

Des de petita va aprendre deseguida què era el patiment.Amb només dos anys va seratacada per la poliomielitis queli va afectar una cama. Aques-ta circumstància la va marcartota la seua vida fins al punt deque als darrers anys anava encadira de rodes.

Filla d’un guàrdia civil, depetita va viure a La Puebla deHíjar i Cedrillas, on destinarenel seu pare. Estudià Magisteria Terol i encara era estudiantquan amostrava a llegir a lesdones a la Casa del Pobled’aquesta localitat on va entraren contacte amb el PSOE i laFederació dels Treballadors del’Ensenyament.

Durant la guerra visqué aBarcelona, València i Terol,sempre en zona republicana,treballant com a pedagoga encolònies de nens refugiats. Laseua missió consistia en allu-nyar als xiquets i xiquetes delfront perquè no sofrixen elsefectes del conflicte bèl·lic.Largo Caballero la va nomenarrepresentant a l’Aragó delGovern central, amb seu aCasp.

Acabada la Guerra s’exilia aFrança on conegué del seufutur marit i company deprofessió, Adolfo Gimeno.

Allà va col·laborar amb laResistència y conegué elshorrors dels camps de concen-tració i de la II Guerra Mundial.

En aquestes circumstànciesva ajudar al mestre FranciscoPonzán, al qual li duia alimentsi roba neta a la presó l de

Tou louse . Aques tmestre aragonès va serafusellat de formabrutal a mans de l’exèr-cit alemany. La relaciód’amistat entre tots dosva ser l’origen de lanovel·la Por escribirsus nombres.

El 1946, fugint del’amenaça nazi, anirana Veneçuela. A Mara-cay van comprar unacasa amb hortet la qualvan transformar enl’Institut Escola Cali-canto on fundaran ifaran de mestres d’unaescola modèlica basa-da en la metodologiade la Institució Lliured’Ensenyança.

El 1975, a causa d’una malal-tia del seu espòs, tornaran aEspanya, on treballarà com amestra a l’escola de Valldeal-gorfa. Després la traslladarena l’escola d’Almassora (Caste-lló) i el matrimoni fixà la seuaresidència a Benicàssim.

Els diners de la venda del’escola a Veneçuela, quellavors tenia 800 alumnes. elsva destinar a unes beques pera estudiants d’aquest país a la

Universitat Carlos III deMadrid. Dos anys més tard,Palmira és escollida diputadaa les Corts Constituents pelPSOE a la província de Caste-lló. Fa dos anys va publicarun llibre amb les seues memò-ries, Momentos de una vida.L’any 2004 l’ajuntament deQueretes, presidit per AntoniLlerda, va dedicar-li una plaçacommemorativa en record delseu pas per la vila matarran-yenca.

EXPOSICIÓ SOBRE DESIDERI LOMBARTE A LA BIBLIOTECA D’ALCANYÍS

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial de les Biblio-teques, el 24 d’octubre la Biblioteca d’Alcanyís ha instal·lat ala seu del Palau Ardid una mostra itinerant sobre l’escriptoraragonès Desideri Lombarte, del qual aquest 2007 conmemo-ra el 70 aniversari del seu naixement. L’exposició, impulsadaper l’Associació Cultural del Matarranya, té el títol «Deside-ri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar», i té un dobleobjetiu: mostrar el patrimoni de la comarca del Matarranya i,a la vegada, difondre la figura d’un dels intel·lectuals contem-poranis més importants que hem tingut. La mostra es podrà veurea les sales de la biblioteca fins el proper 17 de novembre. El 8de novembre està previst que visitin la mostra els alumnes delscursos de català que l’Associació Cultural del Matarranya faa Alcanyís.

Redacció


Núm. 70. Novembre de 2007 TEMPS DE FRANJA6 EL MATARRANYA

3r Cicle d’Orgues de la Comarca del MatarranyaCarles Sancho

Aquest estiu s’ha dut a termeel tercer Cicle d’Orgues de lacomarca del Matarranya que vacomençar el 5 d’agost a Fondes-

càrrec de Margarita Celma,presidenta de les Corals delMatarranya. Recordem que a lacomarca del Matarranya tenimdos monumentals orgues: aFondespatla i a Mont-roig i,després d’una costosa restaura-ció, és necessari gaudir de laseua recuperada sonoritat através d’aquests concerts queben sovint van acompanyats peraltres instruments o veus comles matarra-nyenques delsMúsics del Said. Amés, aquestshistòrics orgues, formen part delnostre patrimoni monumental imusical perquè alguns d’ells esremunten al segle XVII i a lesmans d’un constructor d’orgues

excepcional: el queretà Francis-co Turull que visqué entre elssegles XVII i XVIII. Aquestconstruí els orgues de Calaceit,Lledó i, possiblement, el deMassalió i restaurà el de Fondes-patla, aquí a la nostra comarca.El de Bellmunt també és delsegle XVIII i, més recent, el deMont-roig construït per Fran-cisco Zurita, precisament a Bell-munt el 1887.

Enhorabona al Consel lComarcal per la continuaciód’aquesta iniciativa i d’altresdestinades a donar a conèixer ia valorar, a la població i als visi-tants, l’extraordinari patrimonimusical del territori.

Presentem la Jornada en absència de Llei de llengües a laFranja i sense expectatives d’assolir unes polítiques edu-catives d’immersió lingüística i alfabetització en català.Per tant, pretenem reunir en un marc de debat i de refle-xió els tres principals actors que poden treballar en aques-ta línia i obrir l’escletxa de l’ensenyament en català.D’una banda, l’associacionisme, que actua com a impul-sor del fòrum de debat i vertebrador dels projectes d’in-novació. De l’altra, la comunitat educativa, que viu el diaa dia de l’ensenyament i pot dissenyar polítiques més pro-peres a la realitat quotidiana. I finalment, els actors polí-tics, que han d’acollir les iniciatives nascudes de la socie-tat civil, per tal de resoldre i esquivar els debats lingüísticsestèrils de la societat aragonesa. L’objectiu de la Jornadaés la creació d’un àmbit bàsic de treball a partir del qualels tres principals actors implicats aconseguisquen reeixirprojectes factibles per al curs 2008/09 en que el catalàtinga un paper vertebrador de l’ensenyament.

10-10.45 h: Passos històrics (José Bada, ex-conseller delGovern d’Aragó)10.45-11.30 h: L’ensenyament del català als territoris dellengua catalana (F. Xavier Vila i Moreno, director de laXarxa CRUSCAT – IEC)12-12.45 h: El català a l’ensenyament de la Franja(Àngel Huguet, Universitat de Lleida.)12.45-13.30 h: Experiències als territoris de llengua cata-lana: La Bressola de la Catalunya Nord (Joan Pere LeBihan) i Escola Valenciana (Diego Gómez)

15:30-16:00h: Presentació dels resultats del Sondeigsobre la situació de la classe de català a la Franja16:00-16.50 h: Taula redona: Professorat de català delMatarranya, el Mesquí, el Baix Cinca, la Llitera i laRibagorça16.50-17.40 h: Taula redona: Experiències d’ensenya-ment en català a la Franja. Pietro Cucalón, Màrio Sasot,Margarita Celma, Projectes bilingües a Fraga18.00-19.00 h: Taula redona: Català a l’ensenyamentsense la llei de llengües?: Franja 2008/09. Ramon Sistac,un representant de l’associacionisme de la Franja i unrepresentant del Departament d’Educació19.00-19.30 h: Cloenda19.30 – 20.30 h Actuació musical21.00-22.30 h: Sopar i gala de lliurament dels PremisIniciativa Cultural de la Franja, a les iniciatives a favor dela normalització del català a la Franja.

Durant tot el dia, les exposicions El Català a la Franja, lesEscoles Bressola a la Catalunya Nord i l’Ensenyament enValencià.IInnffoorrmmaacciióó ii iinnssccrriippcciioonnss: [email protected],978 85 15 21, ascuma.org i demolinguistica.cat.

OOrrggaannii ttzzaa: Associació Cultural del Matarranya (ascu-ma.org) i Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans(demolinguistica.cat), amb el suport de l’Institut RamonMuntaner i Iniciativa Cultural de la Franja.

JORNADA: CATALÀ A L’ENSENYAMENT SENSE LA LLEI DE LLENGÜES?CALACEIT (MATARRANYA), 15 DE DESEMBRE DE 2007

patla i va acabar el 14 d’octubrea la mateixa vila. Aquest any hiha hagut una novetat perquè s’haincorporat l’orgue de Bellmuntde Mesquí perquè aquestaprimavera passada va acabar laseua restauració i, per tant, lacomarca del Baix Aragó tambéha participat en la convocatòriad’enguany. Una alta novetat haestat que l’orgue de Maella, quepertany a la comarca del BaixAragó Casp, no s’ha inclòs enaquest tercer cicle, encara que enpròximes programacions de bensegur que ho farà, segons vaargumentar l’anterior conselle-ra de Cultura Rosa Doménech.La coordinació del cicle és a

AN

TON

I LL

ERD

A

Carrer de Fontdespatla


Núm. 70. Novembre de 2007TEMPS DE FRANJA 7EL BAIX CINCA

Jesús Moncada, el grannarrador mequinensà, donarànom, a partir d’enguany, alProjecte d’Animació Culturalde les Escoles de la Franja queorganitza, des de l’any 2000, elDepartament d’Educació,Cultura i Esports del Governd’Aragó.

Per a celebrar aquesta novadenominació, el Projecte espresentà el dijous 4 d’octubre,a les 18,30 hores, a la SalaGoya de Mequinensa, amb unanotable concurrència –unes150 persones– com és habituala aquest poble quan es parlad’en Moncada, veritable prota-gonista de la vetllada.

L’acte, presidit per l’alcal-desa de Mequinensa, MagdaGòdia, va començar desprésde l a seua sa lu tac ió a l spresents, amb la intervencióde Juan José Vázquez, vice-conseller d’Educació, Culturai Esport del Govern d’Aragó,el qual demostrà una vegadamés, amb una intervenció sintè-tica i molt acurada, ser el polí-

Presentació a Mequinensa del Projected’Animació Cultural «Jesús Moncada»L’emoció i l’art d’altura presidiren l’homenatge a l’autor de Camí de sirga

Antoni Bengochea

tic del Govern d’Aragó méspreparat i proper a la nostrasensibilitat.

A continuació es va donarlectura a la carta de Rosa MªMoncada, germana de l’es-criptor, que no hi va poder serpresent, en la que es mostravamolt satisfeta de que el nom deson germà encapçalés el Projec-te d’Animació, ja que, com ellava dir, Jesús es mostrà sempremolt interessat en el contactedirecte amb el lector jove.

Màrio Sasot, creador i coor-dinador del Projecte, va parlardels seus objectius, història,ampliació i evolució. El futurel veu ell amb més activitatsque busquen una més granimplicació d’entitats i elementsexterns als centres educatius,per aconseguir més ressò deles tasques de l’ensenyamentdel català, especialment alsajuntaments i a les comarques,i, per què no, a la premsa i alsmitjans de comunicació.

Carme Mesalles, professoradel CP Miguel Servet i pinto-

ra, ens parlà de l’obra plàsticade Jesús Moncada. Molt prepa-rada, i amb sensibilitat i humor,ens va fer d’una manera sintè-tica i amena una brillantcomparació de l’obra pictòri-ca i la literària, i establí unparal·lelisme entre l’evolucióestilística i estètica d’ambduesdisciplines en la trajectòria d’enJesús.

En acabar es va projectar unemotiu vídeo preparat perl’Ajuntament de Mequinensabasat en el discurs de l’acte delliurament a l’escriptor delPremi de les Lletres Aragone-ses que tingué lloc a Terol l’any2005.

Com a cloenda de la sessióal cine Goya, la cantautoratortosina Montse Castellà,acompanyada pel pianista JordiGrisó i amb la col·laboracióde l’escriptor i rapsode JoanJosep Rovira Climent, ens oferíuna versió especial del seuexcel·lent treball «L’escriptorinexistent», dedicat als escrip-tors de l’Ebre, i especialment

a Jesús Moncada. Va ser unmoment poètic i musical intensque potser ens resultà massacurt.

Finalment, els assistents vampoder gaudir de l’obra pictòri-ca d’en Moncada, exposada ala Sala Miquel Ibarz de l‘Ajun-tament i, ja a l’Espai Jove, visi-tarem la mostra que sobre «Elmón literari de Jesús Monca-da» va preparar el Governd’Aragó, en aquest cas en laversió catalana elaborada per laDiputació de Tarragona, i quedesprés, fins a les vacances deNadal, es podrà veure als trescentres de Secundària de Fraga.

Finalment els assistentspoguérem compartir conversai experiències, acompanyatsd’una bona mostra gastronò-mica de l’excel·lent rebosterialocal.

Cal ressenyar la presènciaactiva a l’acte de nombrososalumnes de la secció deSecundària del poble, així comde professors d’aquesta vila id’altres de la comarca.

JAU

ME

CA

SAS


Núm. 70. Novembre de 2007 TEMPS DE FRANJA8 EL BAIX CINCA

10 euros

Aquest mes d’octubre,Acció Cultural del País Valen-cià ha encetat una campanyaper implicar al màxim de gentpossible en la col·laboracióper fer front a la sanció de300 mil euros, imposada peldelicte d’haver finançat repe-tidors del senyal de TV3 alPaís Valencià, al marge delsrepetidors autoritzats pelcompetent de torn.

Es demana una aportacióindividual, voluntària, de 10euros, per poder pagar eixamulta desorbitada. I jo empregunto, què són 10 eurospel català? Res, si realmentfossen pel català. Però és queseran per les arques d’un estatque no deixa d’ofegar ambarguments que resulten benpoc sòlids en l’era de la globa-lització, una paraula queomple la boca de molts polí-tics, però, per desgràcia, ésben poc present en les seuesmaneres de fer. Argumentstècnics –en l’època de latecnologia!!!!– són els queservissen per limitar el núme-ro de canals de televisió quees poden rebre mitjançant latecnologia digital no-de-pago.

No m’entengueu malament,no vull dir que em paregamalament pagar els 10 euros.Al contrari, m’agradaria quees pugués recaptar el dobledel necessari i demostrar quesom molts els que volemcontinuar disfrutant de lallibertat d’expressió i del dreta la informació, i en català.Però no em direu que no ésuna llàstima que algú pugafer-los servir per brindar a lanostra precària salut.

Susanna Barquín

L’A

BA

BO

L

El passat 28 de setembre, elPalau Montcada de Fraga vaacollir la tercera edició delCinga Fòrum Econòmic iSocial, organitzat per l’Insti-tut d’Estudis del Baix Cinca.Amb el títol Models de gestióagrària, es van presentar tresprojectes de persones empre-nedores en el món agrari.

Per una part, Joaquín Arquéi Patrici Barquín, de Fraga, vanparlar de la seua empresa, Delcamp a casa, productora icomercialitzadora de verduresi fruita ecològica. Van expli-car com, en els inicis, vancomptar amb el suport de 10famílies del Baix Cinca que elsvan animar a tirar endavantamb el projecte de subministrarsetmanalment i a domicili uncistell amb verdures i fruitavariades. Van fer de conilletsd’índies, van emetre crítiques,suggeriments i van ajudar aconèixer millor quines eren lesnecessitats d’una casa. Entreanècdotes, van deixar clar quela relació que mantenen amb elsconsumidors finals, els seusclients, amb els que es reunei-

xen periòdicament, és la millormanera de conèixer quines sónles produccions que els funcio-naran.

Per una altra part, Manel Pla,d’Aitona, va explicar com vanàixer l’empresa FormatgesMontllobé, productora i comer-cialitzadora de formatges arte-sans. Al principi, va dir,produïen llet de cabra quevenien a una empresa làctia,però van detectar una sèrie demancances en el plantejament,com ara l’excés de dependèn-cia d’un comprador. Per això,van començar a elaborarformatges de cabra i a comer-cialitzar-los directament o através de botigues de les comar-ques properes. La seua ofertaes redueix a dos tipus deformatges, d’una elaboraciómolt acurada, i no hi ha capprevisió d’ampliar-ne el catà-leg, ja que, com afirmavaManel Pla, cal oferir un bonproducte si es vol apostar peruna diferenciació, i això nos’aconsegueix amb la dispersió.

Per últim, Jaume Pla, de Bell-vís, va explicar com s’ha mate-

Els model de gestió agrària, a debaten la III edició del Cinga Fòrum

D. Torrent

rialitzat l’empresa Hort delmón, productora i comercia-litzadora de verdures de dife-rents procedències, principal-ment de Xina i Sudamèrica. Ales aproximadament 10 hectà-rees de què disposa, hi ha plan-tades varietats de verdures quees podrien anomenar exòti-ques, però que responen a lanecessitat de la poblaciónouvinguda, que agraeix trobaren el mercat ingredients de laseua zona de procedència. Ésaixí com Jaume Pla explicavaque va veure en la poblacióimmigrada una oportunitat dediferenciació respecte d’unaoferta, la de verdures i horta-lisses, molt madura.

El tret característic dels tresmodels que es van presentarés el dinamisme i l’empentade les persones que les impul-sen. Al darrere de tots tres, hiha el denominador comú devoler establir línies comercialspròpies, de manera que les tresempreses agràries assumissenmés d’un esglaó de la cadenaproductiva i comercialitzado-ra.

PEP

LA

BAT


Núm. 70. Novembre de 2007TEMPS DE FRANJA 9EL BAIX CINCA

ESTAMPES RIBERENQUES

Dia de la dona rural

Josefina Motis

El dia 16 d’octubre, se celebra arreu del món el Dia de la DonaRural. Només a Espanya hi ha cinc mil-lions de dones del camp.Sembla que un coneixement a fons d’ aquest col·lectiu és llunyd’existir. Però, sent un percentatge tan representatiu, valdria lapena que això no fos només «flor d’un dia».

A les revistes locals es publica el nom de les Associacions deDones de cada poble i les seves activitats com a tals. Moltes lifa-res, excursions, i activitats interessants com a corals o teatre, amés de cursos d’Internet, idiomes o gimnàstica.

Però el gran treball i paper de primer ordre en els àmbits fami-liar i social amb les feines del dia a dia no queda reflectit enlloc.La dona rural és tot terreny, el mateix s’ocupa de l’organitzacióde la casa, pintar parets, confeccionar les robes, economia, ordre,mainadera, educadora, cuidadora dels malalts de la família, fael seu hortet amb jardí, treballa a les granges, a collir fruits…col·labora molt a la feina del camp, molt més que no pas l’homeen la feina de la casa. Amb alguna excepció.

El feminisme no parla del treball de la dona del poble, al camp,al jornal collint olives o fruits d’estiu, a la terra de les petitesexplotació familiars, o als comerços imprescindibles per aques-tes comunitats. O, vejam què diu el feminisme de les que treba-llen a fàbriques de tota mena, en cadena, o empreses de neteja,tantes com hi ha a les ciutats.

En el món rural hi ha un passat, d’on venim, un present moltcanviant que empeny cap al futur. El passat de la dona rural estàmolt reflectit a la literatura del Matarranya en totes les col·leccionsque s’han publicat els darrers anys. Qui no recorda la iaia de laSusanna Antoli de «les Memòries d’un Altre Segle», o a la senyo-ra de l’Hostal de Mont-roig, com a totes les mestresses dels mala-guanyats masos.

Actualment va canviant moltíssim l’ economia, comoditats,manera de treballar i de viure. Hi ha una entitat europea dedones rurals que es comunica a traves de la xarxa o viatjant. Elprogrés també es detecta amb l’elegants, arregladetes i guapís-simes que estan, com amb els cotxasso que condueixen. Als poblesde la Llitera, i segurament que a molts més, cada dos anysacudeixen totes a «un camió» –una unitat mòbil de sanitat– queva a revisar-los els pits per la prevenció de malalties.

Per al futur hi ha una seriosa dificultat per subsistir la socie-tat rural tal com la coneixem. Hi ha canvis socials molt evidentsque fa impossible l’economia. Es perfila la possibilitat de la trans-formació en grans extensions on proliferaran els assalariats i elsespecialistes de diferents àrees.

Vall Companys podria instal·lar un macroescorxador a FragaJaume Casas

L’empresa lleidatana VALLCOMPANYS podria instal·lara Fraga un macroescorxadoraviari que crearia 295 llocs detreball, segons el projecte que jaté preparat l’empresa. La inver-sió arribaria als 29 milions d’eu-ros i Vall Companys ha iniciatja les negociacions amb Sòl iVivenda d’Aragó per adquirircinc hectàrees de terreny indus-trial a la futura Plataforma Logís-tica de Fraga, PLFRAGA, amb85 hectàrees de superfície urba-nitzant-se a l’actualitat.

Encara que l’ajuntament deFraga no ha confirmat el nomde l’empresa, l’alcalde JoséLuis Moret, va anunciar elpassat 7 d’octubre, durant laseva intervenció a l’acte deProclamació de les Represen-tants Fragatines i del Pregó deles Festes del Pilar, que hi havia«una gran empresa que s’ins-tal·larà a Fraga i que crearà unstres-cents llocs de treball»,

anunci que després va repetirdimarts, en una àmplia entre-vista concedida a l’emissoramunicipal Ràdio Fraga. Moretva voler ser prudent i no varevelar el nom de l’empresa niel sector d’activitat al qual esdedica, però va assenyalar que«el projecte ja està a l’ajunta-ment i ja hi ha contactes moltavançats amb Sòl i Vivendad’Aragó». L’alcalde de Fragaes va mostrar molt optimista, iva assegurar que «les obrespodrien iniciar-se l’any que vei calculo que en dos anys laindústria ja estaria treballant».

Pel que sembla, els contac-tes entre Vall Companys (ungegant del sector agropecua-ri), l’ajuntament de Fraga i Sòli Vivenda d’Aragó, l’empresapública titular dels terrenys dela Plataforma i la que s’enca-rrega de la seva promoció ivenda, es van iniciar ja l’anypassat i es van anar consoli-

dant al llarg d’aquest exercici,firmant-se un primer compro-mís de compravenda el mes degener. El projecte consistiriaen un macroescorxador depollastres i una línia d’enva-sament i distribució de la carn.Inclouria també una depura-dora per al tractament dels resi-dus carnis generats. Un projec-te que haurà de rebre també,l’autorització mediambientalintegrada, previ informe del’Institut aragonès de GestióAmbiental, INAGA.

La Plataforma Logística iCentre Industrial de Transportde Fraga, PLFRAGA, ocupauna superfície total de 85 hectà-rees de terreny a la zona deLlitera, al corredor de l’auto-via A-2, entre Fraga i Lleida. Ésuna de les apostes logístiquesdel Govern d’Aragó, juntamentamb PLAZA, PLATEA IPLHUS, a Saragossa, Osca iTerol. Vall Companys està nego-

ciant la compra d’un terreny de5 hectàrees a l’extrem oest dela plataforma, que ara mateixs’està urbanitzant. La inversiótotal suposaria 29 milions d’eu-ros i, amb la creació d’aquests295 llocs de treball, es conver-tiria en la segona empresa mésimportant de Fraga, noméssuperada per Becton Dickin-son. A més, tant l’Ajuntamentde Fraga com Sòl i Vivendad’Aragó valoren molt positiva-ment l’efecte que podria tenir lainstal·lació d’una empresa comVall Companys a Fraga, peratreure altres indústries a lazona. Si prosperen totes lesnegociacions, les obres podrieniniciar-se a la primavera, enca-ra que Vall Companys no hadescartat totalment altres possi-bles ubicacions, tant a l’Aragócom a Catalunya, on hi ha diver-sos projectes de grans polígonsindustrials en localitats pròxi-mes a la província d’Osca.


Núm. 70. Novembre de 2007 TEMPS DE FRANJA10 ENTREVISTA

Andreu Carranza, escriptor de l’Ebre

«Entenc la literatura com un joc8 del vespre de dimarts 12

de juny d’enguany. Enstrobem en un bar de l’Ei-xample amb l ’AndreuCarranza, de visita a Barce-lona amb motiu de l’anyBladé i Desumvila , percomentar detalls al voltantd’aquesta efemèride. Apro-fito l’avinentesa per fer-li unabreu entrevista.

Pregunta. Com trobes queva, fins ara, l’any Bladé iDesumvila?

Resposta. Afortunadaments’ha aconseguit implicar dife-rents institucions d’àmbitnacional; fins ara l’oblit deBladé havia estat flagrant. Enels cicles de conferències ihomenatges als intel·lectualscatalans exiliats de la guerracivil i Artur Bladé, inexplica-blement, no hi és. I el que ésmés greu, quan s’ha parlat delcercle d’estudiants refugiats aMontpeller, on Bladé va ser elcronista «oficial», pel volum il’interès de la seua obra:biografies de Francesc Pujols,Moraguetes, Pompeu Fabra,L’Exiliada…. no és ni esmen-tat. Tampoc és esmentat en elsactes institucionals amb motiude la Fira de Guadalajara, tot ique Bladé va viure molts anysa Mèxic. El llistat de greugesés llarg. El problema sempre ésel mateix: El Nord i el Sud. Omés ben dit, l’Ebre és un espaide la dimensió desconeguda ique fins fa quatre dies, i gràciesal Nus de la plataforma anti-transvasament, no va començara aparèixer al mapa.

P. El 2005, amb motiu delcentenari del seu naixement,fou l’any Sebastià Juan Arbó,quin balanç en fas?

R. No m’agrada gens el victi-misme, però estem parlant dela mateixa qüestió: Nord i Sud.L’any Arbó va coincidir ambaltres centenaris i l’autor del

Delta va passar desapercebut.A més, a aquest escriptor, enèpoques passades se li vapenjar una etiqueta falsa devenut, o una cosa per l’estil. Noho entenc. I encara hauríemd’afegir un altre factor, tantArbó com Bladé com altresescriptors de l’Ebre, pràctica-ment són desconeguts omenystinguts a la seua pròpiaterra.

P. Et sents deutor de l’obrad’aquests dos escriptorsebrencs?

R. El descobriment de Bladé,Arbó i Moncada en el meu casva marcar una fita. Quan vaigcomençar a publicar reconecque desconeixia la profundi-tat de les seues obres. És ambel Llibre de les set xibequesque em submergeixo en l’obrad’aquests tres escriptors i apartir d’aquest moment totcanvia. Sóc conscient que aquí,a la vora del riu, també hi hauna tradició literària sòlida.Rellegir per pur plaer qualse-vol obra d’aquests tres autors

és una constant des d’alesho-res. Cada vegada m’hi reconecmés als seus textos, cada vega-da trobo coses noves, nousespais, matisos que no haviavist abans. La tradició ens dónareferències distorsionades perla subjectivitat, el record, lamemòria d’on venim, la histò-ria de la literatura construïdades del nord…. Tots aquestfactors i altres que em deixo, noés que siguen una cosa impor-tant, depèn de molts coses rela-tives, però sí que desencadenatot un seguit de reflexions isentiments que cal mirar oescoltar amb atenció. RobertGraves, a l’obra Jo, Claudi fadir al seu protagonista: «¿Quinssón doncs, em preguntareu, elsmeus confidents? Jo contesto:la posteritat». No crec que hihaja cap escriptor que escrigaper a la posteritat. És més, crecque és important que elscontemporanis siguen objec-tius a l’hora de valorar l’obrad’un escriptor i reconèixer elsseus mèrits, si és que en té.

P. I d’altres escriptors lligatsa les terres de l’Ebre?

R. Un altre gran autor quem’ha marcat profundament éssens dubte el mestre i amicJoan Perucho, a qui vaig trac-tar amb vida i amb qui vaigmantenir llargues xerrades.Perucho explora l’imaginarifantàstic de l’Ebre i del Matar-ranya i jo sempre m’he sentitatret per aquest misteri queforma part de la llegenda.

P. Enguany també és l’anyJoan Cid i Mulet, que ens enpots dir d’aquest polític iescriptor?

R. He llegit algunes cosesde Cid i Mulet, recordo quevaig fer un article on parlavade Mulet, quan era el respon-sable del patrimoni històric aTortosa durant la guerra civil.Cid i Mulet va salvar el capellàque custodiava el tresor de lacatedral de Tortosa que l’ana-ven a matar els de la FAI. Aramateix estic llegint textos seusmolt interessants.

P. Sens dubte la major partde la teua obra literària estàambientada a la Ribera del’Ebre, quin n’és el motiu?

R. Suposo que deu serperquè parlar o escriure d’unacosa que és propera, de la qualformes part, és més natural,que parlar dels indis ameri-cans, per exemple. En realitatno tinc cap argument. La difi-cultat o la qualitat literària notenen res a veure amb això.Vull dir que parlar de cosesque formen part del teu mateixunivers és tant difícil i complexcom parlar dels habitants del

«UN RIU CREATIU FARCIT D’HISTÒRIES I AVENTURES»

Andreu Carranza i Font, nascut a Ascó el 1957 i radicat aFlix, ha passat per nombroses i diverses ocupacions, encaraque només se li coneix una consolidada vocació: explicarhistòries. Ha publicat les novel·les El desert de l’oblit (1993),Llibre de les set xibeques (1997), Anjub. Confessions d’unbandoler (2000), La filla de la memòria (2001), El que l’her-bolari sap (2002) i L’hivern del Tigre (2004), dels reculls denarracions i relats La tinta de la immortalitat (1991), Aiguade València (1993) i Riu avall (1996) i dels poemaris Trilo-gia del deliri (1993) i A mumpare (2000). Col·labora habi-tualment a La Vanguardia, Presència i la Veu de l’Ebre, i haobtingut diversos guardons literaris: Premi Recull 1991, PremiRibera de l’Ebre 1993, Premi Sebastià Juan Arbó 1995, PremiVila d’Ascó 2000, Premi Sant Joan 2000, etc. Enguany lanovel·la La clau Gaudí escrita a quatre mans per AndreuCarranza i Esteban Martín ha obtingut un gran èxit de vendesi crítica i ja té els drets de traducció i edició venuts a Aleman-ya, Estats Units, Corea, Polònia, Holanda,….

B. de M.

«El descobriment de Bladé, Arbó iMoncada en va marcar com a escriptor»


Núm. 70. Novembre de 2007TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

sistema solar d’Andromeda.Potser sí que hi ha una volun-tat manifesta de fer una litera-tura d’allò més concret, quoti-dià, del que coneixes. Però aixòno em lliga a res. L’escriptor,i tots aquells que viuen tocatspel verí de la serp, camina pelterritori de la llibertat; per tantl’equipatge forçosament ha deser lleuger. Res lliga a res, peròtot deixa marca, de vegadestan fonda com un barranc queés capaç d’engolir-te per nosortir-ne mai més. Després hiha una qüestió de caràcter: josóc un tastaolletes i m’agradaprovar coses noves; he fet,contes, poesia, novel·la, tallerde contes, articles…. Esticobert a noves experiències, aramateix fem coses a quatremans amb l’Esteban Martín.

P. Què et va animar a iniciar-te en la literatura?

R. No ho sé ben bé. Unacasualitat? Anava per músic,cantant de blues, de fet enca-ra toco ara la guitarra. M’agra-da. Escriure paraules, escriuremúsica, cantar, ficar-se dalt del’escenari, fer el paperot, ferriure, fer plorar, explicar unahistòria i provocar sentimentsals que escolten. Això és unacomèdia, com tot, encara quealguns es creuen que de la seuaploma raja la veritat absoluta,la lletra revelada, el vers just,on res no hi sobra i res no himanca. L’alta literatura quenomés pot ésser assaborida peruns pocs privilegiats, que ente-

nen el llenguatge hermètic,perquè la resta de mortals,pobrets, prefereixen digerircoses lleugeres…. Tot sóncollonades, una paròdia, alfinal només hi ha una cosa: lavida, això sí que és el mésimportant i l’únic que tenim.

P. Revises les teues obresquan es reediten?

R. Esclar! Una reediciócomporta una revisió, però nohi puc fer més, el verí de laserp s’ha apoderat del meucervell, em governa i quanrevisió estic creant un altre cop.Per alguns això pot semblarun greu error, en canvi altres hoveuen diferent i en positiu. Ami m’agrada molt jugar, entencla literatura com un joc. Il’essència del joc és el risc,caminar per la corda fluixa.Per això de vegades cosesreeditades són pitjors que laversió original. Em fot moltque siga així, però ho he d’as-sumir. El temps posa cada cosaal seu lloc i de vegades allòque segons els pontificadorsliteraris del moment conside-ren nèctar dels déus, resulta

que arriba la pròxima genera-ció i és com l’agram purins. Ala invers també passa. Tot estàobert. Però això no ha de servircom excusa per no fer les cosesben fetes, amb dignitat, i sobre-tot intentant no enganyar-se aun mateix, perquè ja se sap quela literatura és el territori del’engany i l’artifici. Hi ha diesque em llevo i no salvaria resdel que he publicat, ho crema-ria tot. Un altre dia salvo aques-ta obreta o aquell fragment.Me sento perdut dins del caos.I el que és pitjor, o millor, maino se sap, al final resulta queel caos s’ha convertit, en elmeu cau, en el meu univers.

P. Quin és el teu model dellengua literària?

R.Ara m’agrada molt l’argotdels mòbils que fan anar eljovent. Però jo ja he arribattard a aquest jocs, crec queaquest argot o dialecte telegrà-fic també té les seues possibi-litats literàries. Qualsevolmodel de llengua és vàlid siaconsegueix traslladar a l’altrariba un sentiment. La paraulanomés és un pont, un llaüt que

uneix l’alteralitat, res més. Heescrit algunes histories amb eldialecte que em van donar elsmeus pares i m’he sentit molta gust fent-ho, m’agrada el jocdel matís que aconsegueix lallengua viva. I això no vol dirres, potser la propera històrial’escriuré en un altre dialecte oen morse, qui sap?

P. Com veus, des de la Ribe-ra d’Ebre, l’Aragó catalanò-fon, i més en concret la comar-ca del Matarranya?

R. Fa uns anys formàvempart d’un mateix món, enqueden rastres als costums, lallengua, la tradició, formes detreballar, sentit de l’humor….Ara el món patxet, sobretot desdel truncament de la navegaciófluvial, es decanta més cap aReus i el Camp de Tarragona,afavorida esta via per la líniade ferrocarril Madrid-Barce-lona. És curiós comprovar comel tren enforteix les relacionsentre pobles: Ascó, Flix, Riba-roja, Faió, Pobla de Massalu-ca, Favara, Nonasp….

Berenguer de Mussots

c; i l’essència del joc és el risc»

«L’Ebre forma part de la dimensió desco-neguda, però gràcies al Nus de la plataformaantitransvasamentcomença a aparèixer al mapa»


Núm. 70. Novembre de 2007 TEMPS DE FRANJA12 CULTURA

Turisme, culturai llengua

Durant el pont del Pilar lacomarca del Matarranya s’havist, una vegada més, abarro-tada de gent. Quasi tots elshotels, fondes, cases rurals id’altres establiments del ramvan posa r e l c a r t e l l decomplet. A poc a poc, el turis-me s’està convertint com laprincipal font d’ingressos dela comarca. Els qui vénencompren oli, vi, pernils, carni d’altres productes. Si quedencontents tornen i a més fanuna bona publicitat.

Tenim un magnífic paisat-ge, uns monuments impor-tants, uns productes del campde qualitat i també una inte-ressant i singular cultura ques’expressa amb la llenguacatalana.

La cultura i el turisme vanunits molt estretament. Si hiha una bona oferta cultural elturisme augmenta. El museud’arqueologia Joan Cabré deCalaceit s’ha convertit en unimportant focus d’atracció perals visitants i això que en elseu dia la Diputació Generald’Aragó el va tirar endavantamb la total oposició del’equip de govern de l’ajun-tament.

En aquests últims anys laconselleria de Cultura delConsell Comarcal del Matar-ranya, amb la Rosa Domè-nech al davant, havia conso-lidat una important ofertacultural amb l’organització deles Jornades Culturals delMatarranya. Els actes tenienun gran nivell i s’havia acon-seguit que els mitjans decomunicació se’n feren ressò.No sé que passarà amb lesd’enguany, però les notíciesque tenim no són massa opti-mistes. Sembla que als nousresponsables culturals no elsagrada que una part dels acteses facin en català.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O Abans del vinil (I)José Miguel Gràcia

Fa un temps vaig coincidiramb l’amic i col·laboradord’aquesta revista, Lluís Roig,en un concert a l’Auditori deBarcelona. Parlàrem de músi-ca: ell com a melòman i jo enqualitat d’audiòfil amateur.També vàrem parlar de Tempsde Franja i de la possibilitatd’escriure alguna pàgina sobretemes musicals, tant nosaltrescom algú més que li agradés laidea. En resum: l’amic LluísRoig m’engrescà a qué jo ho fessobre aparells musicals i el seudesenvolupament històric i ellpodria escriure alguna crònicasobre concerts o enregistra-ments recents. Amb aquest arti-cle faré honor a la meua parau-la. Després en vindran unsaltres si la idea complau elslectors. En Lluís Roig em vaguanyar en escriure en el núme-ro anterior de TdF).

L’any 1877, el nord-americàTomas A. Edison va patentarper primera vegada un aparell–desenvolupat anys abans– perpoder enregistrar el so i despréspoder-lo reproduir, que vaanomenar fonògraf (talkingmachine). L’aparell transfor-mava les ones sonores a travésd’una botzina i una membranaen vibracions mecàniques queun estilet transformava en solcshelicoïdals sobre un cilindre. Esvan utilitzar tres tipus de mate-rials com suports –sobre elcilindre– per a l’enregistramenti reproducció del so que van serassajats, a més del propiEdison, per centenars d’inves-

tigadors nord-americans angle-sos, francesos i italians. Elpaper d’estany, va ser el primer,després li va seguir el tub decartró parafinat i el 1890 elcilindre de cera sòlida. Perreproduir el so s’hi invertia elprocés.

Sembla ser que mesos abansde patentar Edison el seuinvent, el francès Charles Cros,poeta i inventor, havia paten-tat a França un aparell que vaanomenar paleòfon. Es trac-tava més de la idea que de l’ex-periment pràctic i així es vaquedar oblidat per manca dediners i reconeixement delspropis francesos.

L’any 1890, Edison Recordsi unes altres empreses vanacordar un sistema estàndard:un cilindre de 10 centímetresde llarg i 5,7 de diàmetre; il’any 1906, la IndestructibleRecord Company, va comen-çar a vendre massivamentcilindres de cel·luloide irrom-pible que es podien reproduirmilers de vegades. Dels dosminuts de durada es va passarals quatre.

Mentre s’anava desenvolu-pant el fonògraf, Emile Berli-ner, tècnic americà, nascut aAlemanya, va fer un canvisubstancial a l’invent d’Edi-son, en reemplaçar el tub perun disc pla, i d’aquesta mane-ra sorgí el gramòfon.

Al 1900, els cilindres tenienen general una qualitat de sonotablement superior a la delsdiscs contemporanis del

gramòfon, però a mesura queels fabricants de discs van anarmillorant la seua tecnologia,les diferències de fidelitat entreels bons discs i els cilindres esminimitzaven (1910).

També l’any 1900, es vaproduir un nou avanç en latècnica discogràfica: l’enre-gistrament per les dues cares,ja que abans només se n’utilit-zava una. En aquest cas la inno-vació va arribar de la mà d’unapetita empresa europea queamb el temps arribaria a ser laf i l ia l de la GramophoneCompany, l’Odeon RecordCompany. Berliner no vavacil·lar en adaptar aquestavenç a les seves empreses,però la Victor no va enregistrardiscs per les dues cares fins a1923.

Un fet que podria conside-rar-se anecdòtic, va ser lacompra que va fer Berliner aun pintor francès: el quadreHis Master’s Voice (La veu delseu amo). Una gran operacióde màrqueting va esdeveniraquell gosset mirant un gramò-fon (Berliner va canviar elfonògraf del quadre per ungramòfon i nasqué una marcamundial).

El material emprat per fabri-car els discs va ser l’ebonita,goma vulcanitzada, dura iennegrida Comercialment eraconeguda com a «vulcanite».Per problemes de qualitat musi-cal i fragilitat d’aquell compost(1897-1902) es van provarnous materials. Les proves defi-nitives es van fer a una fàbri-ca de botons en fondre unespartides d’aquests per premsardiscs. El resultat esdevindriaòptim i els disc passarien a serde «goma–laca» –el materialdels botons– i negre de fum,amb una bona qualitat de so ifacilitats per al premsatge.Popularment es van conèixercom a discs de pissarra o depedra.


Núm. 70. Novembre de 2007TEMPS DE FRANJA 13LA LLITERA

TOT ENSENYANT LES DENTS

Hi ha moments en la vida dels individus en els quals pareixque fatalment, tot seguint el dictat d’ignotes forces ocultes, estemdisposats a beure’ns l’enteniment. Jo mateix, sense anar méslluny, obsessionat per la imatge de la truita d’espàrrecs demont que dia sí dia també es deu cruspir el meu col·lega alme-naspí Esteve Betrià, vaig decidir de seguir unilateralment (i senseel consentiment dels de casa) el Ramadan. Poc que s’ho haurienpensat els mequinensans i mequinensanes que em van veureatacar a mata-degolla, poques hores abans, els bocins de cocai de cóc, les pastes i el cava que hi havia a l’acte de presenta-ció del projecte d’animació cultural a les escoles de la Fran-ja, d’enguany ençà rebatejat com a «Jesús Moncada» (un acteesplèndid, per cert, i digne de ser recordat). Ni tampoc el meucentenar llarg de cosins que una setmana abans, en un pobletdel Somontano, van assistir impertèrrits (perquè ja em conei-xen prou) a la meua caiguda de cap dins la marmita de pociómàgica feta a base de cordero a la pastora. I és que les gransdecisions s’han de prendre en calent, sense deixar-les passar.

Tot i això, no puc dir que em domine el fervor religiós, nid’un color ni d’un altre (a tot estirar podria arribar a pactar ambel paganisme, per allò del culte a Baccus), però els amics del’Associació Cultural Àrab «Atlas», de Lleida, em van convi-dar a participar en la festa de la «Nit del Destí» (Lailat Al Qadr),nit fascinadora, a finals del període de Ramadan, en la qual Déu

Hamai Halem ni Halarem

Ramon Sistac

(Al·lah en àrab) va revelar al profeta l’Alcorà i on, segons lacreença, es pot conèixer el destí en la disposició de les estre-lles. El cas és que, situats en ple cicle de dejú diürn (variablesegons l’any, perquè depèn de les llunes), calia esperar lacaiguda de la nit per a fer un tast gastronòmic de productesmagribins adients a l’ocasió.

Ningú no m’hi va imposar cap restricció, ben al contrari. Vaigser jo qui va considerar oportú d’estar en les mateixes condi-cions que els amics musulmans; és a dir, dejunar des de la prime-ra llum del dia. No pas per tal de tindre més gana i menjar mésque els altres (és que no en penseu ni una, de bona!) sinó per,si voleu, solidaritat o, si us agrada més, extravagància.

A fi de comptes, ens vam trobar aquell vespre, en un vestí-bul de la Universitat, una bona colla que, amb gana o no, volí-em compartir alguna cosa més que el menjar. Davant dels mursd’incomprensió que pretenen alçar entre nosaltres, somiem unpaís on la multiculturalitat no siga una etiqueta de consum, sinóun autèntic projecte nacional, que ens permeta a la vegada sercada cop més nosaltres mateixos i, simultàniament, incre-mentar la nostra capacitat de compartir i enriquir la nostramanera de ser. I una bona taula, entre mediterranis, és la millormanera d’escenificar-ho!

Vam fer, doncs, una menjada compartida (quin bé de Déu dedolç i salat!), preparada a parts iguals amb el cor i amb les mans,amb tota l’hospitalitat que autòctons i nouvinguts som capaçosde donar i de rebre. Tanta, que a l’hora dels parlaments, no emvaig poder estar de llegir uns versos del boss Bruce Springs-teen: Més enllà dels oceans, més enllà del crit del mar/ on lapluja té l'arrel beneïda per Alà/ on la llum cau dels estels, sobreun món empolsegat/ s'han trobat els nostres cors, en un pontque hem aixecat.

La Llitera participà al saló aragonès de turisme Fernando Sabés

La Comarca de la Lliteraparticipà a AraTur, el Salóaragonès del Turisme, quetingué lloc a la Fira de Mostresde Saragossa des del dia 10 al14 d’octubre. La Llitera intentàdonar a conèixer als visitantsels seus atractius turístics, queactualment es potencien a travésde diferents línies de treball.

La consellera de Turisme iPatrimoni Cultural, TeresaYegueri, va destacar que s’estàtrebal lant amb diferentscol·lectius amb la finalitatd’impulsar el turisme a la Llite-ra. «AAraTur pretenem atreu-re turistes procedents d’altresterritoris, però també estudiemaccions que donin a conèixerla comarca als seus propis habi-tants, ja que moltes vegades

nacional, destacà la participa-ció de França (amb especialincidència de les localitats dePau i Tolosa), així com Portu-gal i Tunis.

no es coneixen totes les poten-cialitats que té», va explicarYegueri.

Entre els sectors que vanestar presents a AraTur, destacàla presència d’empreses i asso-ciacions d’allotjaments turís-tics; Ajuntaments i Comarques;Entitats promotores d’oci iturisme actiu; Agències de viat-ge; Empreses d’equipament idecoració; Institucions rela-cionades amb el turisme eqües-tre i d’activitats aquàtiques.També hi van participar lesprincipals centrals de reserves,oferta de vacances de càmpingi promoció turística immobi-liària; empreses emprenedoresen activitats al medi rural;p romotores d ’ac t iv i t a t smediambientals, l’Associació

Aragonesa d’Agències de viat-ge i una representació de lesprincipals institucions i patro-nats turístics.

Quant a la presència inter-

Castell de Baells

J.M

. LA

TOR

RE

VIU


Núm. 70. Novembre de 2007 TEMPS DE FRANJA14 LA RIBAGORÇA

El cap de setmana del 5 al 7d’octubre, la vila ribagorçanad’Areny de Noguera es vaconvertir temporalment en lacapital cultural dels Transpiri-nencs , per mi t jà de l «VCol·loqui d’Estudis Transpiri-nencs» que en aquesta ediciótractava el tema «Els poderslocals als Pirineus: cultura,societat i política». Per primercop des de 1998, els Col·loquisd’Estudis Transpirinencs vansortir del Santuari de Núria alRipollès i es realitzaren a laRibagorça, a la vila d’Areny deNoguera. En aquesta ocasióels organitzadors foren l’ Insti-tut Ramon Muntaner, la Coor-dinadora de Centres d’Estudisde Parla Catalana, el PatronatFrancesc Eiximenis de la Dipu-tació de Girona, el Centre d’Es-tudis del Ripollès i el CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans;comptà amb la col·laboraciódel Instituto de Estudios Alto-aragoneses, l’Institut d’Estu-dis Ilerdencs, la FédérationHistórique de Midi-Pyrénées,l’Institut d’Estudis Catalans,la Fundació Territori i Paisat-ge de Caixa Catalunya, laUniversitat de Lleida, Comar-ca de la Ribagorça, el ConsellComarcal de l’Alta Ribagorçai el Departament de Presidèn-cia del Govern d’Aragó, tinguéel suport de l’Ajuntamentd’Areny, la Mancomunitat dela Ribagorça Oriental, Lleida,Capital de la Cultura Catalana2007-Institut Municipal d’Ac-ció Cultural de la Paeria deLleida, el Centro para el Desa-rrollo del Sobrarbe y la Riba-gorza, l’Institut per al Desen-volupament i la Promoció del’Alt Pirineu i l’Aran delDepartament de Política Terri-torial i Obres Públiques de laGeneralitat de Catalunya,Presència, el Punt, Gum FM iCatalunya Ràdio.

El Col·loqui s’estructurà

amb una conferència inaugu-ral i tres àmbits de treball, cadaun del qual comptà amb unaponència introductòria al qualse li sumaren fins a 28 comu-nicacions presentades perinvestigadors i docents vincu-lats al món acadèmic, univer-sitari i dels centres d’estudis.La jornada realitzada al SalóParroquial «Miguel Sierra fouinaugurada pel tinent d’alcal-de, Sr.Antonio Ferrer; el Presi-dent del CERIb i cap de l’àreade Cultura de la DiputacióProvincial d’Osca, Sr. JoséMiguel Pesqué; delegat terri-torial de Cultura de la Gene-ralitat a Girona, Sr. MiquelSitjar; de l’Institut RamonMuntaner i directora de Plani-ficació Lingüística de la Gene-ralitat, Sra Paquita Sanvicén;el president de la Coordina-dora de Centres d’Estudis deParla Catalana i vicepresidentprimer de l’Institut RamonMuntaner, Sr. Josep Santes-mases i el president del Centred’Estudis del Ripollès, Sr.An ton i L l agos t e r a . Laconferència inaugural tractàanà a càrrec de l’arquitecteAntoni Pol i Soler, el qual parlàde «Els poders locals singu-lars, una oportunitat per a l’ar-ticulació del Pirineu. El casd’Andorra». A «Casa Espar-denyer» s’inaugurà l’exposi-ció «Els poders locals als Piri-neus: polít ica, societat icultura» que fou explicada perCarles Barrull i comptà amb elsparlaments d’Antoni Llagos-tera, Enric Marqués, Jordi Suïlsi Antoni Pol.

Complementà aques tamostra l’exposició «la dona,referent social i cultural al Piri-neu» realitzada pel CERib ipresentada per Òscar Jané.Finalment concert del grupalturgellenc «Pastorets del Piri-neu».

L’àmbit 1 titolat «les formes

Areny de Noguera, convertida en capital del V Col·loqui d’Estudis Transpirinencs

CeRib

de poder local a les valls piri-nenques: orígens i evolució»s’inaugurà amb una conferèn-cia sobre «Poders locals, vallsi pobles als Pirineus catalans al’edat mitjana», a càrrec delDr. Jordi de Bolòs i Masclansprofessor d’Història Medie-val. Posteriorment, en CarlesBarrull, s’encarregà de relatarla primera part de les comuni-cacions presentades referentsal periode medieval i la sego-na part, referents a l’èpocamoderna i contemporània, lesrelatà la Núria De Lucas.

L’àmbit 2 tractava sobre«Cultura política i social delmón rural en l’actualitat» s’ini-cià amb una ponència delCatedràtic d’AntropologiaSocial, el Dr. Joan Frigolé ambel títol «Processos de patri-monialització, ideologia ipoder».

El tercer àmbit tractava «elsnous nuclis de poder: conti-nuïtats, reinvencions i nousmòdels» s’inicià amb la ponèn-cia del profesor de sociologiaJosé ángel Bergua Amores titu-lada «Objetos red y pirineida-des. Sobre la guerra del oso enla vertiente norte de los Piri-neos».

La cloenda del Col·loqui anàa càrrec d’Antoni Llagostera ila M. Carme Jiménez. Poste-

riorment es realitzà una visitaguiada al Monestir d’Alaó,situat a Sopeira, a càrrec deGlòria Francino. El diumen-ge, amb en Carles Barrull esvisità les restes del castelld’Areny i la vila de Monta-nyana. També s’aprofità per avisitar el nou Museu dels Dino-sauris d’Areny i el Centre d’In-terpretació de la Ribagorça,que aquet cap de setmana hanestat oberts i el Centre d’In-terpretació tenia l’exposició«El català a l’Aragó» realitza-da per l’Associació Culturaldel Matarranya i IniciativaCultural de la Franja.

Les conclusions han estattotalment positives: pel nombrede comunicacions presentades,més del doble que en la IVedició; per la seva qualitat, pelsdebats suscitats que demostrenl’ interès de la comunitat cien-tífica, acadèmica i università-ria amb els centres d’estudis idemostren el seu interès versels Pirineus. Positiva fou l’aco-llida de la gent d’Areny i d’al-tres ribagorçans en les qualsuna vuitantena de personespassaren pel Saló Parroquial, iparticiparen activament en elconcert del divendres. Les visi-tes i exposicions als centresmuseològics de la vila d’Arenyi a Sopeira i Montanyana.


Núm. 70. Novembre de 2007TEMPS DE FRANJA 15TEMA DEL MES

Brillant estrena a Terrassa de L’aigua de Jesús Moncada

Berenguer de Mussots

El passat dijous 18 d’octubres’estrenà a les 9 del vespre alteatre Alegria de Terrassa lapeça teatral L’aigua, dramatit-zació d’una bona part de lanarrativa breu de l’escriptormequinensà Jesús Moncada acura d’en Xicu Masó –alhoradirector, amb la col·laboraciód’Idoia de Eguía, d’aquestaobra teatral– i de l’Albert Roig,poeta tortosí i bon coneixedorde l’obra de Moncada. Eixemateix dia s’inaugurà l’expo-sició –oberta fins l’11 denovembre– de dibuixos i pintu-res ‘D’embrions incerts a cala-veres atònites’ sobre l’obraplàstica de Jesús Moncada,organitzada per l’Ajuntamentde Terrassa.

La producció teatral ha estata càrrec del Centre d’Arts Escè-niques de Terrassa –amb direc-ció artística de Pep Pla– encoproducció amb La Mirada iCia. Els actors i les actrius (‘LesAntonietes’) que interpretenels personatges moncadians sónJoan Anguera, Miquel Gorriz,Maria Ibars, Annabel Castan iEduard Muntada, els qualssaben encarnar amb mestria

teatral com, d’acord amb elprograma de mà, «en l’antiga,costeruda i riallera vila deMequinensa –ibèric racó demón estès a la confluència delSegre amb l’Ebre– desembar-ca una fosca nit de primers desetembre de 195…. un esglaiati novell advocat barceloní ambel flamant nomenament desecretari de jutjat local a lesbutxaques de la rebregada iestalzinosa americana que elcobreix. Fins aquell moment,res no havia fet sospitar alpobre caloi atordit que acaba-va d’aterrar al bell mig delrovell de l’ou de la galàxia,greu error del qual se n’enca-rregaran de traure’l, ambpaciència i bonhomia, elsirònics i discrets parroquiansdel cafè de la Granota i els esta-dants –encara més irònics idiscrets– del jutjat local. En elspocs anys d’estada a la vila,l’al·lucinat secretari veuràdesfilar una àmplia represen-tació dels vilatans més insignes,encapçalats per un jutge de pau–sempre atent a les formessinuoses de les vilatanes mésostentoses– i acompanyat per

una beata verge i màrtir, d’unantic barquer que demana recu-perar l’ofici a l’altre món (alcantó dels morts), d’una nissa-ga d’apassionats i meticulososcomptables vilatans, d’un patróde llaüt que conserva prou vivala traça de fi navegant camí del’altre món,…. En fi, un univers–una galàxia, si es vol– descritamb agudesa i enginy per JesúsMoncada, un dels escriptorsmés importants de la literatu-ra catalana de tots els temps iun mestre excepcional en elcamp de la narració.»

Amb Mallol Fontcalda –eltendre i al·lucinat secretaribarceloní de jutjat aterrat invo-luntàriament Mequinensa– l’es-pectador es fa càrrec, en parau-les del mateix programa de mà,que «quatre trets marquenMequinensa al llarg de seuadilatada història. La seua ubica-ció geograficoadministrativa,a la punta més occidental de laprovíncia de Saragossa i rode-jat de pobles d’altres provín-cies, ha fet els seus vilatansindependents i desconfiats dequalsevol poder exogen. Ellignit del seu subsòl va crear

una colònia de miners, gentdura, palesament d’esquerres,republicana i anticlerical. Laconfluència dels rius Cinca iSegre, i de tots dos amb l’Ebre,conformà un món de llaütersmític i obert al món exterior.Per últim, les dues preses,aigües amunt i avall de l’Ebre,decretades al 1956 i que vanacabar amb la desaparició delsvells nuclis urbans de Mequi-nensa i Faió al final dels anysseixanta, provaren de nou lacapacitat de resistència i inven-tiva d’aquest poble, avui terrade turistes i silurs, miners jubi-lats prematurament, escriptorsi industrials emprenedors.»

L’obra, després de ser repre-sentada a Terrassa fins al 28d’octubre i a Girona –al festi-val Temporada Alta el 3 denovembre–, es representarà aBarcelona, a la Sala Muntaner,entre el 7 de novembre i el 2 dedesembre; i el 14 i 15 dedesembre a la vila de l’autor:Mequinensa. Poc més tard, jaen 2008, continuaran les repre-sentacions de l’obra a Lleida idiferents poblacions de la Fran-ja.


Núm. 70. Novembre de 2007 TEMPS DE FRANJA16 ARAGÓ

Poques actuacions en català al Pilar 2007 de Saragossa

Màrio Sasot

Dos matarranyencs premiats al X concurs de cobles aragoneses en llengua catalana

Màrio Sasot

Les actuacions en català i degrups artístics i musicals de laFranja ha estat una de les mésexigües dels darrers anys, en lesFestes del Pilar de Saragossa,una Festa que, per ser la mésimportants de la regió, hauriade ser les de tots los aragone-sos.

Dins de la programació

oficial, només podríem trobaren cartell l’actuació del grup dedansants de Benavarri, que vanpresentar el Ball dels Palitrocsa l’escenari «Denominación deorigen» de la Delegació delGovern de la Plaça del Pilar, eldijous 11 d’octubre a les 24hores, amb «Lo ball dels Pali-trocs».

El grup valencià RodamónsTeatre va actuar el divendresdia 12, amb les seues cançonstradicionals en francès, catalài castellà del seu darrer espec-tacle «Illes flotants». Ho van fera la Plaça del Justícia, escena-ri dedicat habitualment enaquestes festes a la música folki d’autor. Rodamóns /Trenca-closques actuà també al diasegüent al mateix lloc a les 12del migdia. Ho van fer amb loseu espectacle per a menuts«Contes encantats»/ en la seuaversió castellana, «Cuentosencantados».

Per altra banda, el cantautorsaidinés Anton abad, va passar«de puntetes» i sense fer capsoroll durant les Festes delPilar.

Anton actuà, acompanyat dela violinista holandesa SimoneLambregts, el dia 12 d’octu-bre a l’escenari de la Fira de

Mostres de Saragossa. Capprograma de festes ni cap diarilocal informava d’aquestaactuació.

Des de l’any 90, en quèAnton Abad i els seus músicsactuaren en un memorableconcert al pati del MuseuProvincial de Saragossa, elcantautor saidinès ha anat aactuar amb una espaiadafreqüència per a les festes delPilar de Saragossa dins de laprogramació folk, a diferentsescenaris: Plaça de Sant Felip,Plaça de Sant Pau, Trobada deFolk Aragonès al pavelló d’In-terpeñas, amb Labordeta, LaBullonera, Carbonell, Ixo Rai,La Ronda de Boltaña, etc. Peròen els cinc darrers anys, total’era de Belloch com alcalde deSaragossa, l ’Ajuntamentd’aquesta ciutat ha perdut elcostum de contractar artistesaragonesos de parla catalana.

El passat dimarts 9 d’octubre,dins dels actes oficials de lesFestes del Pilar, tingué lloc, alsaló de Plens de l’Ajuntament deSaragossa l’entrega dels Premisdel Concurs de Cobles Arago-neses en Llengua Catalana.

Dos persones de les conquesdel Matrarranya i del Mesquívan rebre de mans de l’alcaldede la capital aragonesa, JuanAlberto Belloch, els diplomesque els acreditaven com a guan-yadors dels premis a la millorcol·lecció i a les dos millorscobles, respectivament. Es trac-ta de José Miguel Gràcia, origi-nal de la Codonyera i presidentd’ASCUMA, i de Laura SatuéCatalán, oriünda i resident a

Nonasp. Aquesta mestressa decasa de 34 anys, mare de dosfills «i un altre en camí» espresentava al concurs per

primera vegada. Ambdóspremiats coincidien en lanecessitat que es difongués mésla convocatòria, tant per part de

la institució convocant, l’Ajun-tament de Saragossa, com perpart de les associacions cultu-rals i els mitjans de comuni-cació aragonesos, especialmentels de la Franja. José MiguelGràcia, animà també, els socisde les associacions membresd’ICF i els lectors de Temps deFran ja a participar en elconcurs. «Escriure sis o vuitcobles de 4 versos no és tancomplicat ni laboriós». S’hade tenir en compte que si noarriben treballs en un nombreimportant, el Concurs, que tantva costar aconseguir que s’am-pliés a les llengües catalana iaragonesa fa deu anys, podriaacabar desapareixent.

Actuació del grup Trencaclosques

GR

UP

TR

ENC

AC

LOSQ

UES

MÀ

RIO

SA

SOT


Núm. 70. Novembre de 2007TEMPS DE FRANJA 17GENT DE FRANJA

GALERIA DE PERSONATGES

Els mots de la biodiversitat

Esteve Betrià

No sé si mai us heu demanat sobre quin és el concepte –si voleu,la cosa– amb més variants en el lèxic català. Més enllà delsgeosinònims, a grans trets duals, del tipus espill/mirall, grane-ra/escombra, arena/sorra, arna/rusc, corder/xai, timó/farigola….que caracteritzen en part els dos grans grups dialectals del català,sembla que és en la denominació popular dels éssers vius (mico-logia, flora, fauna,….) de petites dimensions on trobem mésvariació formal. I no només en català sinó en totes les llengües.D’aquesta varietat de formes naix, precisament, la taxonomia,és a dir la necessària creació internacional dels unívocs nomscientífics emprats en la descripció biològica.

Sembla que inevitablement l’anivellament de les llengüescomporta la pèrdua de les variacions lèxiques i, sobretot, fonè-tiques en les denominacions d’éssers vius. Així que les forniguesnord-occidentals o les tartugues de Mequinensa, estan abocadesa l’extinció substituïdes per les formes més generals formiguesi tortugues. Davant d’aquesta substitució –repeteixo, gairebéinevitable–, hi ha persones preocupades per la llengua que es resis-

teixen, de diverses maneres, a aquesta la pèrdua de la biodiver-sitat lèxica. En el nostre àmbit lingüístic, les dues magnes obreslexicogràfiques que s’han mostrat més preocupades per estudiar–i d’alguna manera, conservar– les variacions formals, fonèti-ques i lèxiques, del català han estat el DECat de Joan Coromi-nes i, sobretot, el DCVB d’A. M. Alcover i Francesc de B. Moll.

En el nostre àmbit geogràfic i temporal més pròxim, qui méss’ha ocupat de la desaparició de la diversitat formal és en JosepReñé, autor de gairebé innombrables opuscles impreses perEdicions Palestra amb seu a Fondarella com ara Els noms de lalibèl·lula i altres mots propis de la comarca del Segrià (1996),Els noms de les aus nocturnes i altres paraules pròpies de la comar-ca de la Terra Alta (1997), Els noms del caragols i altres parau-les pròpies de la comarca de la Ribera d’Ebre (1997), Els nomsdel tronc de Nadal i altres paraules pròpies de la comarca de laNoguera (1998), Els noms de l’ortiga i altres paraules pròpiesde la comarca del Priorat (1998), Els noms de la mifa i altresparaules pròpies de la comarca del Baix Ebre (1998), Els nomsdel muricec i altres paraules pròpies de la comarca de la Sega-rra (1999), Els noms del collader i altres paraules pròpies de lacomarca de l’Alt Urgell (1999), La sorteta del Ciscar. Aproxi-mació a la toponímia predial del terme de Rocafort de Vallbona(1999), Els noms del lluert i altres paraules pròpies de la comar-ca del Baix Camp (1999), Els noms de la paloma i altres parau-les pròpies de la comarca de l’Alta Ribagorça (1999)…

Mor Santiago Arbiol, primer i més fidel subscriptor de Temps de Franja

H. Moret i A. Coso

La maitinada del 28 al 29 desetembre moria a Tarragona, acasa de la filla, Santiago ArbiolMontornés, Santiago Segundoper als mequinensans més gransi l’oncle Santiago per als mésjóvens. Havia nascut a Mequi-nensa, el 30 d’octubre de 1924.

L’oncle Santiago semprehavia estat una persona interes-sada en qualsevol iniciativacultural o social sorgida al Poble,participant-t’hi de la manera quefos. Va ser soci fundador i primerpresident del Club d’escacs ReyArdid i del Club Capri de rem;fou un dels primers socis delClub Esportiu Mequinensa defutbol, de l’Associació de Caça-dors, de la popular Penya Orien-te…. Va lluitar i va aconseguirper a Mequinensa, a finals delsanys cinquanta, el col·legiconcertat de Segona EnsenyançaSanta Agatòclia…. Durant moltsdecennis va gestionar, tan bécom va poder, les relacions,

CRÒNIQUES TAGARINES

gairebé sempre poc fluïdes, delsmequinensans i l’administració,de l’administració general imunicipal i els administratsmequinensans. Fruit d’aquestafacilitat, i experiència, per enten-dre els recaragolats laberints del’administració va aconseguir,per exemple (i podríem esmen-tar desenes de casos semblants),que un jovencell Jesús Monca-da pogués fer classes de mestrea Mequinensa només amb 17anys, quan el reglament delministeri d’Educació de finalsdels anys cinquanta marcava,en principi, els 18 anys com aedat mínima per exercir demestre. Això fou l’inici d’unarelació intensa entre l’escriptormequinensà i l’oncle Santiago.La diferència de edat (Jesús era17 anys més jove) no va ser maicap obstacle; sempre hi va havermolta estimació i complicitatentre ells dos. Als vespres d’es-tiu i de pasqua dels últims quin-

ze anys era molt habitualveure’ls a tots dos passejar pelslaterals de la carretera de Mequi-nensa a Fraga, sovint acompan-yats d’altres amics mequinen-sans, tot comentant anècdotesdel Poble nou i recordant velleshistòries i vivències del Poblevell.

Fou en una d’aquestes passe-jades estiuenques i vespertinesque coincidiren amb JosepGalan mesos abans de la publi-cació del primer número deTemps de Franja. Santiago iJosep congeniaren de seguida–tots dos eren grans i extraver-tits conversadors– i així que elfragatí explicà el projecte de laincipient revista al mequinensà,Santiago se’n feu subscriptor;és a dir, que va estar el primersubscriptor de Temps de Fran-ja. I el més fidel, de tal maneraque, amb la revista al carrer,Santiago Segundo se’n va fercàrrec de les subscripcions del

seu fill German, de la seua fillaMontse i del seu nebot Màrio:quatre subscripcions mequi-nensanes. Com tantes altresfamílies, l’oncle Santiago teniaels fills fora del Poble –l‘un aLleida i l’altra a Tarragona–,però ell sempre va procurar queestiguessen informats de tot allòque afectés al Poble.

En Josep Galan va comentaren diverses ocasions la seuaintenció de fer una galeria aSantiago Arbiol, amb l’excusaque era el primer subscriptor dela revista que teniu a les mans ide la seua implicació en la socie-tat mequinensana, una galeriaque malauradament hem hagutde redactar sense que ni l’un nil’altre la puguen llegir.


Núm. 70. Novembre de 2007 TEMPS DE FRANJA18 PAÏSOS CATALANS

Em veig obligat a parlar de coses de la llengua i, per tant, tornoa trencar la promesa que alguna hora havia fet en aquest racóde TdeF.

M’hi he decidit en llegir coses escrites per persones aparent-ment serioses i cabals, fins i tot, per un president de govern. Quème’n dieu, si no, d’Hipólito Gómez de las Roces, expresidentdel govern d’Aragó entre els anys 1987 i el 1991, i de l’articleaparegut en un diari aquest setembre perquè allò que diu sobreel català és per sucar-hi pa.

Abans, però, m’interessa mostrar la meua estupefacció ambel tractament de la llengua que fan entitats importants, com ésel cas de la Penya Fragatina que vol ser l’estendard de la joven-tut de la capital del Baix Cinca. M’ha cridat l’atenció el progra-ma de les festes del Pilar. No hi ha un sol article en la nostrallengua en tota La Bota (octubre 2007, núm. 85). Un sempre espe-ra trobar detalls de sensibilitat, pensant que és una publicaciófeta des d’una entitat amb pes ciutadà, per gent jove, personesque han fet català a l’ensenyament; una publicació directa, plenade publicitat…. Només hi he sabut esbrinar, a la salutació, unacosa que pot o vol parèixer eixit de la nostra llengua: Ole le, Olala, se peñero é lo milló que ñá…. Trist.

Recordo que amb Josep Galan en parlàvem sovint, de la Penya:«hem d’arribar a la Penya Fragatina i fer-los veure com és d’im-portant l’ús del català en totes les activitats». «Sí, només que s’arri-bés a catalanitzar el nom de cada penya ja seria molt», dèiemambGalan. Vam fer aquesta conversa dotzenes de vegades i em cons-ta que ell va contactar amb més d’un president de la Penya, A lavista del paisatge que apareix al voltant de la festa anual, a un livénen ganes de llançar el barret al foc quan veu les aberracionsgràfiques que embruten el poble i s’entristeix davant l’obstina-ció de la penya i l’ostentació gratuïta d’analfabetisme que ningúno es mereix.

Ara vull emmarcar l’article del senyor Hipólito de las Rocesen un altre to. Com s’ha d’entendre que algú que ha estat presi-dent del govern d’Aragó arribe a amollar preguntes com: ademásdel español común (….) qué deberíamos hacer, incluir (….) otralengua universal o dedicarnos a la resurrección de las lengusprivativas del teritorio? Més endavant acaba un paràgraf espe-tegant: No sería útil ir por el mundo intentando que nos enten-dieran en chistavino o en chapurreau. Què sap aquest senyor deles nostres aspiracions com a persones, com a parlants i com acol·lectiu? Ell que en va fart, de llengua ejpañola, no entén quehi haja gent que busca créixer i alimentar-se d’allò que és natu-ral perquè és el que hi ha en el medi que li ha tocat de viure, ambel nas (la llengua) propi, que pot ser tan petit o lleig com es vulga,però que és el nostre i val tant com qualsevol nas per sentir i enten-dre el món. És clar que, com és natural, un servidor vol jugar apilota amb els qui tinguen una sensibiltat olfactiva pareguda im’emprenyaré molt si algú amb un nas diferent vol embarcar lameua pilota fins a no poder-la ni ensumar.

La Penya del’Hipòlito i el seu nasFrancesc Ricart

SOM D’EIXE MÓN

Del 15 al 28 d’octubre, aVilafranca del Penedès es vanorganitzar uns recitals poèticsen què van participar els escrip-tors catalans més importantsd’aquest gènere l i terari .Diumenge 21, el cartell promo-cional anunciava una sugge-rent convocatòria: «Lletres de

«Kinzena poètica» a Vilafranca del PenedèsCarles Sancho

ponent: poesia de la Franja. JuliMicolau, Marià López Lacasai Hèctor Moret». Així que en elmarc del Palau Baltà, en lacèntrica plaça de Jaume I, dinsdel magnífic pati descobert del’edificació, s’aplegaren mésd’un centenar de persones quefou difícil encabir abans de

començar el recital poètic fran-jolí. Presentà l’acte Juli Mico-lau qui esmentà DesideriLombarte, el poeta matarra-nyenc d’obligada referència,de qui llegí un dels seus méscelebrats poemes. Després unaltre text d’Àlex Susanna,escriptor que manté casa aCalaceit i que ha dedicat undels seus poemes al Matarra-nya en el seu últim recull.Acabat el preàmbul, l’escrip-tor de la Freixneda, ens llegí unrecull de poemes dels seus dosllibres: Manoll i Esfera.

A continuació, Marià LopezLacasa recità uns versos dedi-cats a la seua vila de Mequi-nensa del poemari Lo poble iles circumstàncies, després unaantologia dels seus altres dosllibres: Vores i Elements. Final-ment Hèctor Moret presentàles dues col·leccions literàriespublicades a la Franja, de les

qua l s e l l n ’ é s l ’ ed i t o r :«Quaderns de la Glera» i«Quaderns de les Cadolles» iuna tercera «Lo Trull» alMatarranya, les quals apleguengran part de l’obra poèticaescoltada en el recital. Ambuna breu referència a un altremequinensà il·lustre: JesúsMoncada i una antologia delsseus versos recollits a Campclos, finalitzà l’acte.

«Kinzena poètica» és unaconvocatòria cultural que enssorprengué a tots per la granquantitat de públic de totes lesedats assistent a l’acte mati-nal. Per a l’any que ve els orga-nitzadors ja compten amb unanova reedició, donat l’èxitd’enguany, en què participa-ran altres poetes de la Franjacom el recentment guardonatJosé Miguel Gràcia que tambéestava present en l’acte vila-franquí.

CA

RLE

S SA

NC

HO


Núm. 70. Novembre de 2007TEMPS DE FRANJA 19REPORTATGE

José Soler Casabón: un compositor mequinensà oblidat (I)

Jordi Estruga i Estruga

Sempre he mantingut un viuinterès i un especial afecte pertot allò que fa referència aMequinensa, el poble dels meuspares. La informació que unmúsic mequinensà havia gauditd’una llarga i sòlida amistat ambPablo Gargallo, em portà a voleraprofundir més en la identitatd’aquell personatge. PierretteGargallo, la filla del gran escul-tor maellà, va tenir la gentilesade rebrem a la seva acollidoracasa d’Issy les Molineaux on,amb la simpatia que li és prover-bial, m’envoltà de records,documents, gravacions i foto-grafies. La trobada, a més decordial, em va permetre intro-duir-me en la captivant vidad’un mequinensà que, formatmusicalment a Barcelona, arribàa ser un destacat compositor aParís. Em refereixo a José SolerCasabón, nascut a Mequinensael 31 d’agost de l’any 1884, filld’un comerciant del Poble id’una nadiua de Samper deCalanda. De bastant petit resi-dia a Barcelona on, amb nomésvuit anys, inicià la que fou unaíntima relació d’amistat ambPablo Gargallo. També va ser ala capital catalana on, als quin-ze o setze anys, començà acompondre sonates per a violíi piano així com melodies, apartir de poemes catalans.

No he pogut esbrinar quan esva traslladar a París. Soler, enuna entrevista radiofònica, mani-festa que fou quan tenia 23 anys,es a dir, l’any 1907. Hi hareferències, però, que PabloGargallo s’allotjà el 1903 a l’es-tudi parisenc de Soler. Altresinformacions ens diuen que,l’any 1904, va compondre aParís, a partir d’un poema delbarcelonès Francesc Sitjà i Pine-da, una melodia per a baríton ipiano titulada Madrigal. Esproduí un lapsus memorístic enel transcurs de la interlocució

radiofònica? Considerava comocasionals les visites efectua-des a París abans de 1907? El fetobjectiu és que, durant aquellperíode, el nostre músic era aFrança i que fou allí on començàa compondre, seguint pautesd’Antonio de Cabezón (1510-1566) i de Johannes SebastianBach (1685-1750), motets, sona-tes i fugues els quals, lamenta-blement, es varen perdre en unincendi. Dominava diversosinstruments musicals: piano,guitarra i violí. Com a violinis-ta, era excel·lent. Ultra això,col·laborà amb les avantguar-des franceses, escriví poemes,compongué música per algunespel·lícules, intervingué en unaespècie de reforma agrària i, elmés remarcable de tot, creà, ambel gran poeta i escriptor Guillau-me Apollinaire una obra major:el ballet «Le Musicien de Saint-Merry». Amés de l’amistat ambGargallo i Apollinaire, es rela-cionà amb cèlebres personatgescom ara Reverdy, Picasso, Miró,Gris, Llorens Artigas, Princet,etc. L’any 1913, Picasso l’in-vità a dinar al seu estudi pari-senc. Soler degué mostrar algundesànim, perquè, anys més tard,recordava el gran efecte que liproduí el que Picasso, mirant-lofixament, li preguntés: «Oi queets un gran music?».

Gargallo i Soler, com a conse-qüència de la primera GuerraMundial, retornaren a Barcelo-na el novembre de 1914. Finsl’any 1939, Soler va alternarestades entre Paris, Barcelonai Mequinensa. Apartir del 1939visqué bàsicament a França.

L’oposició d’alguns musics ila poca afinitat de Jean Cocte-au vers certs simpatitzants deles avantguardes van impedir laparticipació de Soler en algunsesdeveniments musicals quetingueren lloc a la Ville Lumiè-re. El revers de la medalla era el

suport que va rebre per part d’in-signes escriptors i poetes. Per aCendrars i Reverdy, el músicd’avantguarda d’aquel lsmoments era Soler i no pas Satie.Reverdy considerava a Solercom un de ls éssers mésintel·ligents i brillants que maihavia conegut. Una conferèn-cia que feu Apollinaire a Parísel 16 de juny del 1917, fouacompanyada per una sèrie depeces musicals; una d’elles, Soli-loque, era de Soler. És gairebésegur que fou l’exquisidesad’aquesta composició la quedeterminà Apollinaire a enca-rregar a Soler la música per unballet a partir d’un poema seupublicat a Calligrammes. Elcompositor mequinensà, desprèsde llargues i emotives reunionsamb el poeta, hi treballà apas-sionadament. El resultat foul’obra: L’homme sans yeux, sansnez et sans oreilles, un títol que,més tard, Soler canvià pel de LeMusicien de Saint-Merry. Sobreaquest ballet, traduït del francès,Soler escriví a Picasso: «Aques-ta musica ha estat escrita, d’uncap a l’altre, amb entusiasme….L’he creada no sols amb el cori el cap sinó amb tota la mevacapacitat física i, en certs passat-ges, amb tota la passió de la quesóc capaç….».

S’havia previst presentar

l’obra, el mateix any 1917, aSergei Daghilev, responsabledels ballets russos, amb la idead’estrenar-la al Théâtre duChâtelet. Ho impossibilità l’es-clat de la revolució russa. L’anysegüent, el 9 de novembre del1918, va tenir lloc a París undissortat succés: la mort d’Apo-llinaire. Soler va considerar queaquell inesperat esdevenimentsignificava la fi del ballet iguardà en una carpeta tots elstreballs realitzats fins aleshores.Començaven els entrebancs.

Instal·lat a Barcelona a lacasa de Pablo Gargallo, seguícomponent música. Inspirat enuns entorns barcelonins vaescriure Crépuscules, trespeces per a piano que, el 16de març del 1919, en ocasiód’una exposició del pintorBraque, foren interpretades aParís com acompanyamentmusical d’una sessió dedicadaa Pierre Reverdy. Al progra-ma d’aquell esdevenimentconstava, traduït del francès,que la música era: «….del moltestimat amic del poeta, elcompositor, violinista, pianis-ta i guitarrista, Soler Casabon.»L’any 1920 va compondre:Diurnes, una peça per a pianoque va orquestrar anys méstard. També va escriure: Route,6 peces per a piano.

Josep Llorens Artigas, Magalí Gargallo, Pablo Gargallo i José Soler Casabónal Tibidabo de Barcelona


Any 8 • núm. 70 • La Franja, novembre de 2007

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Rec

ital d

e M

onts

e C

aste

llà a

Meq

uine

nsa

en la

pre

sent

ació

del

Pro

ject

e M

onca

da

Trencaclosques al PilarEl grup de folk i teatre valencià va seruna de les formacions que van actuar encatalà a les festes grans de Saragossa.

Moncadaa escenaL’obra“L’aigua”,basada en textosde l’escriptormequinensà esva estrenar aTerrassa ambgran èxit depúblic.

JJ R

OVI

RA

CLI

MEN

T

Cinga agrariLa 3a edició d’aquestes jornades de debatvan posar sobre la taula els nous modelsde gestió del camp.

Cançons de riuCançons de riu

Ara va de bo? - ascuma.org1.- No seran reconeguts ni el català ni l’aragonès com a llengües...

Documents

Transcript of Ara va de bo? - ascuma.org1.- No seran reconeguts ni el català ni l’aragonès com a llengües...