Ara
1
37 aracultura ara DIMECRES, 2 DE MARÇ DEL 2011 LES NOVETATS EDITORIALS MÉS PREMIADES De les barricades comença a sen- tir-se el crit d’una nova divisió d’escriptors que ha estat capaç d’endur-se reconeixements tan prestigiosos com el Mercè Rodore- da, el Carlemany o el Pin i Soler. taula de Nadal, o en les estovalles. O en la flaire dels canelons que arriba des del forn i es barreja amb l’olor de casa antiga. En un altre cas, pot ser el so d’una guitarra, o els trossets de ceràmica d’una tassa trencada. En el detall més insignificant hi ha un món capaç de captar tota l’atenció de l’autora, que fa un zoom a la rea- litat i se la mira amb lupa per escriu- re, després, un llibre de premi. Veus que es fan conèixer En l’últim any s’han encès moltes espelmes en nom de la literatura jo- ve. Fa uns mesos Lolita Bosch publi- cava a Empúries el llibre Veus, una selecció de relats firmats per una colla d’autors amb bon canell que, per una cosa o una altra, encara no s’han transformat en escriptors punters. Entre els contes n’hi havia un amb el títol Una porta tancada, del vigatà Gerard Guix, nascut l’any 1975. Poc després, Guix va guanyar el Pin i Soler per Tot el que hauries de saber abans d’estimar-me, la se- va tercera novel·la després de La de- riva dels continents i Dia de caça. Tot i que té uns anys més que Dedeu, també és cert que aquest marge li ha permès de prodigar-se en altres àm- bits. L’any 2006 es va endur el pre- mi Fundació Romea de textos tea- trals per Gènesi 3.0, que es va estre- nar al festival Grec. A Tot el que hauries de saber abans d’estimar-me Guix tira per la línia fresca i desenfadada de la talla de Hornby i d’altres elements con- temporanis de la novel·la anglosa- xona que no s’amaguen de la influ- ència del cinema. Trepidant i molt àgil, explica la història d’un escrip- tor i els seus conflictes sentimen- tals. Una nova promoció de literats sempre renova l’ambient perquè la literatura no es converteixi en un fòssil. Això és el que fa Guix. I tam- bé és una de les virtuts que es van lloar de l’estil de Bea Cabezas (Bar- celona, 1976) quan va guanyar l’úl- tim Carlemany amb La ciutat verti- cal, una novel·la sobre un jove cata- là que viu a Nova York durant la transformació de l’skyline. Tot i que no és una debutant, només havia publicat un títol abans d’endur-se un dels llorers més ben considerats de les lletres catalanes, valorat amb 42.000 euros, que altres anys havia estat per a escriptors ja consagrats com Maria Mercè Marçal i Robert Saladrigas. No es pot dir que ens trobem en un moment de canvi per a la litera- tura catalana, perquè aquestes co- ses muten contínuament. Però sí que és cert que la porta gran s’ha obert per als més joves, que talone- gen com si ho haguessin fet tota la vida. Potser el cas de Cabezas sem- bla especialment únic i sorprenent. Però temps al temps.e JOSEP LAMBIES BARCELONA Al mes de desembre, Òmnium Cultural s’enorgullia de sa- ber que darrere del pseudònim Fari- gola s’hi amagava la joveníssima es- criptora Alba Dedeu, premiada la Nit de Santa Llúcia amb el Mercè Rodoreda de narrativa curta per la seva opera prima Gats al parc. La ca- sa Proa va anunciar aleshores que el llibre que s’havia endut la distinció arribaria a les llibreries unes setma- nes abans que comencés la primave- ra. Ahir, Alba Dedeu va comparèixer davant de la premsa amb l’editor Jo- sep Lluch per presentar la primera edició del seu sorollós debut en el món de la literatura, publicada fa un parell de setmanes. Lluch treia suc a l’assumpte, re- cordant que el Mercè Rodoreda va néixer per prendre el relleu al Víc- tor Català, un guardó que donava corda a les noves veus de la literatu- ra que encara no s’havien atrevit a estendre les ales. Dedeu va néixer l’any 1984, així que encara no arriba a la trentena. Tot i això, ja ha sabut fer-se camí per sortir de l’anonimat i col·locar la seva primera col·lecció de relats a l’aparador de novetats. I s’hi ha trobat altres talents de la se- va quinta, com Bea Cabezas, premi Carlemany del 2010 per La ciutat vertical, i Gerard Guix, guanyador del Pin i Soler de novel·la per Tot el que hauries de saber abans d’esti- mar-me. La força del pla detall Alba Dedeu no es deixa impressio- nar pels grans personatges històrics ni per les gestes grandiloqüents. Li interessen molt més les vides apa- rentment anodines, com la d’una dona que viu envoltada de gats, o la d’una carnissera que passa vuit ho- res al dia tallant carn. Diu que en l’experiència d’algú sense gaires ex- pectatives hi pot aparèixer la millor història. L’únic que cal, segura- ment, és mirar-se-les de prop. I això és el que procura fer en els set con- tes de Gats al parc. “Si alguna cosa tenim els mediterranis que a Suècia no tenen són les terrasses als car- rers, que ens permeten mirar el del costat amb molta més proximitat”, diu Dedeu. “Com jo, hi ha molta gent que per sort o per desgràcia ha d’agafar el tren cada dia. És on es co- uen les trames més interessants, encara que només vinguin d’una conversa de mòbil”. El centre dels seus relats es pot situar en els coberts que hi ha a la d01dAlba Dedeu publica Gats al parc. d02dGerard Guix, premi Pin i Soler. d03dBea Cabezas, premi Carlemany. SCOTT CHASSEROT 01 03 02 Bea Cabezas Amb menys de 35 anys ha guanyat el premi Carlemany de novel·la Rosa Font, guanyadora del Riba Gerard Guix Es va embutxacar el Pin i Soler amb la seva tercera novel·la J.L. BARCELONA. Una mica més gran, però també més consolidada. Rosa Font no debuta pas ara. La seva obra ja comptava amb cinc poema- ris i dues novel·les. En total, set pu- blicacions que avalen la nouvingu- da, Un lloc a l’ombra, un recull de poemes –el sisè de la seva trajectò- ria– que al desembre va guanyar el premi Carles Riba de poesia i que ara arriba a les llibreries peixada per l’editorial Proa. “En aquest recull hi ha un doble desig de recerca”, aclareix l’autora. “D’una banda, la del propi Jo, refu- giat en la foscor. De l’altra, la cerca d’un llenguatge silenci, que crec que és el fonament de la creació poèti- ca”. Un lloc a l’ombra és la concilia- ció entre la cultura visual i el vers. Font busca un món que va més en- llà de les paraules en les visions que aflueixen d’orígens tan diferents com les places del seu poble, Sant Pere Pescador, o la pintura de Fran- cis Bacon. Com diu l’editor de Proa Josep Lluch, “Un lloc a l’ombra és un llibre deutor de les imatges”. Hi ha qui pensa que la poesia és la parenta pobra. Però Rosa Font ha demostrat que, en realitat, pot ser molt rica. Font és filòloga de forma- ció, i s’ha dedicat a estudiar les obres poètiques de Carner i Sagarra. Sap que, avui, el gènere del vers segueix sent minoritari. Tot i això, els reci- tals s’omplen més que mai. I, enca- ra que les llibreries no venen els po- etes amb tant de gust, Font sap que tenen un públic molt fidel.e Les plomes més joves també guanyen llorers Els certàmens literaris premien una nova generació d’autors. Alba Dedeu, premi Rodoreda, no n’és l’excepció
-
Upload
gerard-guix -
Category
Documents
-
view
213 -
download
0
description
Les plomes més joves també guanyen llorers (Josep Lambies)
Transcript of Ara
37araculturaara DIMECRES, 2 DE MARÇ DEL 2011
LES NOVETATS EDITORIALS MÉS PREMIADES
De les barricades comença a sen-tir-se el crit d’una nova divisiód’escriptors que ha estat capaçd’endur-se reconeixements tanprestigiosos com el Mercè Rodore-da, el Carlemany o el Pin i Soler.
taula de Nadal, o en les estovalles. Oen la flaire dels canelons que arribades del forn i es barreja amb l’olor decasa antiga. En un altre cas, pot serel so d’una guitarra, o els trossets deceràmica d’una tassa trencada. En eldetall més insignificant hi ha unmón capaç de captar tota l’atencióde l’autora, que fa un zoom a la rea-litat i se la mira amb lupa per escriu-re, després, un llibre de premi.
Veus que es fan conèixerEn l’últim any s’han encès moltesespelmes en nom de la literatura jo-ve. Fa uns mesos Lolita Bosch publi-cava a Empúries el llibre Veus, unaselecció de relats firmats per unacolla d’autors amb bon canell que,per una cosa o una altra, encara nos’han transformat en escriptorspunters. Entre els contes n’hi haviaun amb el títol Una porta tancada,del vigatà Gerard Guix, nascut l’any1975. Poc després, Guix va guanyarel Pin i Soler per Tot el que hauriesde saber abans d’estimar-me, la se-va tercera novel·la després de La de-riva dels continents i Dia de caça. Toti que té uns anys més que Dedeu,també és cert que aquest marge li hapermès de prodigar-se en altres àm-bits. L’any 2006 es va endur el pre-mi Fundació Romea de textos tea-trals per Gènesi 3.0, que es va estre-nar al festival Grec.
A Tot el que hauries de saberabans d’estimar-me Guix tira per lalínia fresca i desenfadada de la tallade Hornby i d’altres elements con-temporanis de la novel·la anglosa-xona que no s’amaguen de la influ-ència del cinema. Trepidant i moltàgil, explica la història d’un escrip-tor i els seus conflictes sentimen-tals. Una nova promoció de literatssempre renova l’ambient perquè laliteratura no es converteixi en unfòssil. Això és el que fa Guix. I tam-bé és una de les virtuts que es vanlloar de l’estil de Bea Cabezas (Bar-celona, 1976) quan va guanyar l’úl-tim Carlemany amb La ciutat verti-cal, una novel·la sobre un jove cata-là que viu a Nova York durant latransformació de l’skyline. Tot i queno és una debutant, només haviapublicat un títol abans d’endur-seun dels llorers més ben consideratsde les lletres catalanes, valorat amb42.000 euros, que altres anys haviaestat per a escriptors ja consagratscom Maria Mercè Marçal i RobertSaladrigas.
No es pot dir que ens trobem enun moment de canvi per a la litera-tura catalana, perquè aquestes co-ses muten contínuament. Però síque és cert que la porta gran s’haobert per als més joves, que talone-gen com si ho haguessin fet tota lavida. Potser el cas de Cabezas sem-bla especialment únic i sorprenent.Però temps al temps.e
JOSEP LAMBIES
BARCELONA Al mes de desembre,Òmnium Cultural s’enorgullia de sa-ber que darrere del pseudònim Fari-gola s’hi amagava la joveníssima es-criptora Alba Dedeu, premiada laNit de Santa Llúcia amb el MercèRodoreda de narrativa curta per laseva opera prima Gats al parc. La ca-sa Proa va anunciar aleshores que elllibre que s’havia endut la distincióarribaria a les llibreries unes setma-nes abans que comencés la primave-ra. Ahir, Alba Dedeu va comparèixerdavant de la premsa amb l’editor Jo-sep Lluch per presentar la primeraedició del seu sorollós debut en elmón de la literatura, publicada fa unparell de setmanes.
Lluch treia suc a l’assumpte, re-cordant que el Mercè Rodoreda vanéixer per prendre el relleu al Víc-tor Català, un guardó que donavacorda a les noves veus de la literatu-ra que encara no s’havien atrevit aestendre les ales. Dedeu va néixerl’any 1984, així que encara no arribaa la trentena. Tot i això, ja ha sabutfer-se camí per sortir de l’anonimati col·locar la seva primera col·leccióde relats a l’aparador de novetats. Is’hi ha trobat altres talents de la se-va quinta, com Bea Cabezas, premiCarlemany del 2010 per La ciutatvertical, i Gerard Guix, guanyadordel Pin i Soler de novel·la per Tot elque hauries de saber abans d’esti-mar-me.
La força del pla detallAlba Dedeu no es deixa impressio-nar pels grans personatges històricsni per les gestes grandiloqüents. Liinteressen molt més les vides apa-rentment anodines, com la d’unadona que viu envoltada de gats, o lad’una carnissera que passa vuit ho-res al dia tallant carn. Diu que enl’experiència d’algú sense gaires ex-pectatives hi pot aparèixer la millorhistòria. L’únic que cal, segura-ment, és mirar-se-les de prop. I aixòés el que procura fer en els set con-tes de Gats al parc. “Si alguna cosatenim els mediterranis que a Suèciano tenen són les terrasses als car-rers, que ens permeten mirar el delcostat amb molta més proximitat”,diu Dedeu. “Com jo, hi ha moltagent que per sort o per desgràcia had’agafar el tren cada dia. És on es co-uen les trames més interessants,encara que només vinguin d’unaconversa de mòbil”.
El centre dels seus relats es potsituar en els coberts que hi ha a la
d01d AlbaDedeu publica
Gats al parc.d02d Gerard
Guix, premiPin i Soler.
d03d BeaCabezas, premi
Carlemany.SCOTT CHASSEROT
01
0302
Bea CabezasAmb menysde 35 anysha guanyatel premiCarlemanyde novel·la
Rosa Font, guanyadora del Riba
Gerard GuixEs vaembutxacarel Pin i Soleramb la sevaterceranovel·la
J.L.
BARCELONA. Una mica més gran,però també més consolidada. RosaFont no debuta pas ara. La sevaobra ja comptava amb cinc poema-ris i dues novel·les. En total, set pu-blicacions que avalen la nouvingu-da, Un lloc a l’ombra, un recull depoemes –el sisè de la seva trajectò-ria– que al desembre va guanyar elpremi Carles Riba de poesia i queara arriba a les llibreries peixadaper l’editorial Proa.
“En aquest recull hi ha un dobledesig de recerca”, aclareix l’autora.“D’una banda, la del propi Jo, refu-giat en la foscor. De l’altra, la cercad’un llenguatge silenci, que crec queés el fonament de la creació poèti-ca”. Un lloc a l’ombra és la concilia-
ció entre la cultura visual i el vers.Font busca un món que va més en-llà de les paraules en les visions queaflueixen d’orígens tan diferentscom les places del seu poble, SantPere Pescador, o la pintura de Fran-cis Bacon. Com diu l’editor de ProaJosep Lluch, “Un lloc a l’ombra és unllibre deutor de les imatges”.
Hi ha qui pensa que la poesia és laparenta pobra. Però Rosa Font hademostrat que, en realitat, pot sermolt rica. Font és filòloga de forma-ció, i s’ha dedicat a estudiar les obrespoètiques de Carner i Sagarra. Sapque, avui, el gènere del vers segueixsent minoritari. Tot i això, els reci-tals s’omplen més que mai. I, enca-ra que les llibreries no venen els po-etes amb tant de gust, Font sap quetenen un públic molt fidel.e
Les plomes més jovestambé guanyen llorersEls certàmens literaris premien una nova generació
d’autors. Alba Dedeu, premi Rodoreda, no n’és l’excepció
