7. QUÈ HA SIGNIFICAT EUROPA PER A CATALUNYA?

QUÈ HA SIGNIFICATEUROPA PER A CATALUNYA?

AQUESTES SÓN LES DUES PREGUNTES QUE ELS MATERIALS AQUÍ EXPOSATS HAURIEN DE CONTRIBUIR A CONTESTAR.

EL QUE TROBAREU A CONTINUACIÓ HA DE SERVIR-VOS PER ENTENDRE QUÈ HA SIGNIFICAT LA NOSTRA PARTICIPACIÓ EN LES INSTITUCIONS I POLÍTIQUES COMUNITÀRIES I QUÈ HEM APORTAT, DES DE CATALUNYA, A LA CONSTRUCCIÓ DE L'EUROPA ACTUAL.

QUANT N'HA APROFITATLA SOCIETAT CATALANA?

QUANT N'OFEREIX AVUILA UNIÓ EUROPEA?

EUROPA REPRESENTA COSES DIFERENTS PER ACADASCÚ DE NOSALTRES. PERÒ EUROPA, DE FET, NOMÉS ÉS UN POTENCIAL DE TRANSFORMACIÓ,QUE ES POT APROFITAR O NO.

LA UNIÓ EUROPEA AL 1986Catalunya dins d'Europa

Comissió de les Comunitats Europees, Luxemburg, Oficina de Publicacions Oficials de les Comunitats Europees, 1986. Escala 1:4.000.000. © Unió Europea

Catalunya dins d'EuropaARA FA 30 ANYS I MÉS... SEGONS EL PERICH

Jaume Perich, 1971-95. Publicat a La Vanguardia (1971), TeleExpress (1973), Cuadernos para el Diálogo (1973), El Jueves (1985), El Periódico (1985 i 1989-92) i Interviú (1995). Originals en dipòsit a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. © Hereus de Jaume Perich. Plafó dissenyat en commemoració del 20è. aniversari de la mort de l'humorista gràfic, l’1 de febrer de 1995.

1990

19711973

1976

1985

1989

1991

19921995

CRÒNIQUES D’EUROPACatalunya dins d'Europa

Ara, 8 de maig del 2015, pàg. 62

El País, 12 de juny de 1985 © “Peridis”

El Periódico de Catalunya, 12 de juny de 1985© Francisco Martín Morales

El Periódico de Catalunya, 13 de juny de 1985© Francisco Martín Morales

El Periódico de Catalunya, 28 d'octubre del 2008, especial 30 anys, pàg. 130

El País, 20 de desembre del 2013, pàg. 2, secció “Catalunya”

Trajectòries europeistes premiades:

Edició 2015: Nick MalkoutzisEdició 2014: Eliseo OliverasEdició 2013: David Gardner (FT)Edició 2012: Soledad Gallego-DíazEdició 2011: Martí AngladaEdició 2010: Cristina GallachEdició 2009: Andreu ClaretEdició 2008: Agence Europe - Marina i Lidia GazzoEdició 2007: Margarita RivièreEdició 2006: Jaime Arias

08/05/15ARABARCELONA Prensa: Diaria

Tirada: 25.680 Ejemplares

Difusión: 13.936 Ejemplares Página: 62

Sección: OPINIÓN Valor: 1.144,00 € Área (cm2): 233,2 Ocupación: 25,71 % Documento: 1/1 Autor: Lluís Nicolau d'Olwer 1928 Núm. Lectores: 118000

Cód: 92774502

La Vanguardia, secció “Vivir”, pàg. 6

(COLOR) - Pub: PERIODICO ND Doc: 01295M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 13/12/2007 - Hora: 23:36

6,8%es la previsión decrecimiento deÁFRICA para el 2008

... y la del restodel mundo noalcanzará el 5%

VIERNES14 DE DICIEMBRE DEL 200712 el PeriódicoConexión a internet: http://www.elperiodico.com

INTERNACIONAL África despegaLas inversiones chinas y laayuda occidental hancomenzado a sacar del pozoa África, tras años decooperación sin resultados.

AVANCE TRASCENDENTAL EN LA CONSTRUCCIÓN DE EUROPA

La UE rubrica el Tratado de Lisboapara revitalizar el proyecto común

ELISEO OLIVERASBRUSELAS

Los líderes de los 27 países dela Unión Europea (UE) firma-ron ayer de forma solemne elnuevo Tratado de Lisboa, que

reforma las instituciones comunita-rias y revitaliza el proyecto políticoeuropeo. La firma del nuevo tratadocierra la crisis más grave de la histo-ria de la UE, que ha mantenido para-lizada a Europa durante dos años ymedio, tras el rechazo del proyectode Constitución europea en los refe-rendos de Francia y Holanda. El nue-vo tratado refuerza los derechos delos ciudadanos, mejora el funciona-miento democrático de la UE y dotaa Europa de medios para hacer fren-te a los principales desafíos mundia-les del siglo XXI.

La ceremonia de la firma se desa-rrolló en el monumental claustrodel monasterio de los Jerónimos enLisboa, teñido con la luz azul de labandera europea. El presidente se-mestral de la UE y primer ministroportugués, José Sócrates, destacóque el nuevo tratado hará «más fuer-te a la UE» para responder a las ex-pectativas de los ciudadanos, defen-der los valores de libertad y solidari-dad y promover la economía euro-pea en un mundo en plena transfor-mación radical.

RATIFICACIÓN / El presidente del Par-lamento Europeo, Hans-Gert Pötte-ring, urgió a los líderes de los Veinti-siete a una rápida ratificación deltratado para que pueda entrar en vi-gor el 1 de enero del 2009. Todos lospaíses, salvo Irlanda, van a ratificar-lo por vía parlamentaria, lo que re-duce el riesgo de un nuevo rechazopopular, como ocurrió con el pro-yecto de Constitución europea. Peroel ineludible referendo en Irlandamantiene una sombra de incerti-dumbre, ya que los irlandeses ya re-chazaron en una ocasión el anteriorTratado de Niza.

En un gesto para congraciarsecon los euroescépticos, el primer mi-nistro británico, Gordon Brown, noestuvo presente durante la ceremo-nia y firmó el tratado a escondidaspor la tarde, y en solitario. Los con-servadores británicos denuncianque el nuevo tratado es una réplicaencubierta del fracasado proyecto deConstitución europea.

Esta es precisamente la mismarazón por la que el presidente delGobierno, José Luis Rodríguez Zapa-

tero, respalda con entusiasmo elnuevo tratado, porque «recoge todala sustancia» del fallido tratado cons-titucional. Zapatero y el ministro deAsuntos Exteriores, Miguel ÁngelMoratinos, firmaron el tratado ennoveno lugar, después de Estonia yantes de Francia.

CUMBRE EN BRUSELAS / Los jefes deEstado y de Gobierno de los Veinti-siete volverán a reunirse hoy en Bru-selas para celebrar la cumbre quecierra la presidencia portuguesa dela UE. El punto más conflictivo de lareunión será la discusión sobrecómo reaccionar ante la prevista de-claración unilateral de independen-cia de la provincia serbia de Kosovo.

La presidencia portuguesa propo-ne que la UE exprese su disposicióna «desempeñar un papel de primerplano en el refuerzo de la estabili-dad de la región y en la aplicaciónde un acuerdo que establezca el esta-tuto futuro de Kosovo», pero evitan-do mencionar la cuestión de la inde-pendencia.H

El primer ministro británico firma el documento dereforma de la Unión a escondidas y en solitario

Los Veintisiete discutirán hoy en Bruselas cómoafrontar el reto de la independencia de Kosovo

AFP / ERIC FEFERBERG

33 Los dirigentes de los Veintisiete, reunidos ayer en el monasterio de los Jerónimos de Lisboa para la firma del nuevo tratado de la Unión Europea.

el texto UNA REFORMA DE LOS TRATADOS

SIN FORMA CONSTITUCIONAL< El nuevo Tratado de Lisboareforma los tratados de Roma yde Maastricht, pero sin sustituirloscomo sí hacía la Constitución. Porello, su texto es muy pococomprensible. Las referencias alos símbolos de la UE (bandera,himno) han desaparecido.

INSTITUCIONES< La UE tendrá un presidenteestable, con un mandanto de dosaños y medio renovable una vez,en lugar de las presidenciassemestrales. El jefe de la políticaexterior reforzará su poder,presidirá el Consejo de Ministrosde Asuntos Exteriores y serávicepresidente de la ComisiónEuropea. La Eurocámara amplíasu poder de codecisión. ElEjecutivo comunitario reducirá sutamaño en el 2014.

CIUDADANOS< La Carta de DerechosFundamentales se convierte enjurídicamente vinculante. Unmillón de ciudadanos podráimpulsar una iniciativa legislativaeuropea.

VOTOS< El veto se reduce en laspolíticas de justicia e interior. Lasdecisiones por mayoríacualificada en el Consejo deMinistros se adoptarán por unadoble mayoría de estados (55%) yde población (65%) a partir del2014, pero el mecanismo podráretrasarse hasta el 2017.

NUEVAS POLÍTICAS< La energía y el cambio climáticose convierten en políticaseuropeas. Se crea una cláusula dedefensa mútua.

Un trasiego dedirigentes y avionescompartidos

33 La celebración de la cumbreeuropea en dos ciudades distin-tas –Lisboa para la firma del tra-tado y Bruselas para las discu-siones políticas– ha duplicado eltrasiego de aviones. Ante lascríticas de los ecologistas porlas emisiones de gases adicio-nales causadas por esa bicefaliade la cumbre, algunos líderesdecidieron compartir el avión.Este fue el caso de Bélgica, Ho-landa y Luxemburgo, Finlandia yEstonia, y Suecia y Dinamarca.

33 Alemania defendió realizartoda la cumbre en Lisboa, ya quese firmaba allí el tratado. PeroBélgica se opuso por miedo aperder el nada despreciable ne-gocio de que las cumbres se ce-lebren en Bruselas.

Per seleccionar els articles s’ha comptat amb la col·laboració d’Albert Garrido Llort, de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya i del Col·legi de Periodistes de Catalunya; per a les vinyetes, de Magdalena de los Heros (Martín Morales) i de “Peridis”.

09/05/15ARABARCELONA

Prensa: DiariaTirada: 25.680 EjemplaresDifusión: 13.936 Ejemplares

Página: 70

Sección: OPINIÓN Valor: 1.016,00 € Área (cm2): 231,0 Ocupación: 22,83 % Documento: 1/1 Autor: Xavier Batalla 2005 Núm. Lectores: 116000

Cód: 92811288

Ara, Barcelona, 9 de maig del 2015, pàg. 70

L'EUROPEISME POLIÈDRICCatalunya dins d'Europa

El Comitè Espanyol de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica (LECE) va ser fundat el 1956. Una part important dels fundadors de la LECE van crear el Cercle d’Economia dos anys després.

El Consell Català del Moviment Europeu té com a objectiu impulsar una Europa federal.

Associació Europa Som Tots, creada el 1997, amb Glòria Feliu com a primera presidenta.

Horitzó Europa, creada el 2005 amb l’objectiu depromoure el debat europeista a Catalunya. L'any 2009 va constituir la Xarxa d'Entitats Europeistes de Catalunya per coordinar les iniciatives de la societat civil catalana a favor d'una Europa més unida.

L’FCE neix el 2007, sota la voluntat del President Pasqual Maragall, per al foment de bones pràctiques en la governança democràtica, el benestar, les ciutats i la cultura. Actualment també difon el pensament i l’acció política de Maragall.

Primera marxa organitzada amb motiu de la reunió del Consell de Ministres de Treball de la Unió Europea celebrat a Luxemburg, 21-22 de setembre de 1997. Els drets dels immigrants

va ser el tema monogràfic de la marxa a Barcelona. El comitè català va estar format

per sindicats (CGT, CCOO i FTC), associacions diverses (Plataforma Cívica pels Drets Socials,

la Federació d'Immigrants, Casa de la Solidaritat, l'Assemblea d'Insubmisos, els

okupes i diverses organitzacions del jovent), Els Verds i el Partit Comunista de Catalunya.

Barcelona, 14 de març del 2002. Sindicalistes andalusos participen en la manifestació convocada per la Confederació Europea de Sindicats demanant la plena ocupació i una Europa més social coincidint amb el Consell Europeu de caps d'estat i/o de govern celebrat a Barcelona. © Agència EFE / Julián Martín

El 2 d'octubre del 2015, l'Ajuntament de Barcelona va declarar la capital catalana "ciutat contrària al TTIP” (les sigles de Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió en anglès) a proposta de Barcelona en Comú, ERC i la CUP Capgirem Barcelona. El PP i C's s’hi van oposar i el PSC i CiU s’hi van abstenir.

1999

2006

2010

Associació de Joves Pro Europa de Catalunya, creada al 1986 per estudiants de Dret i Econòmiques a la Universitat de Barcelona.

CC BY-ND 2.0. Ajuntament de Barcelona, 30 de setembre del 2015

La Vanguardia, 9 de maig del 2008, pàg. 16.

La Joventut Europea Federalista de Catalunya és una associació creada el 1978 amb l'objectiu de promoure una Europa federal (més democràtica i solidària).

DIA D’EUROPA

Per al President Pujol, el moviment regional i la cooperació entre regions era un factor de suport a la integració europea. Amb Jacques Delors, President de la Comissió Europea, al Palau de la Generalitat, 18 d’abril de 1991. © Generalitat de Catalunya

FER EUROPA A CATALUNYACatalunya dins d'Europa

[...] en aquest moment de la incorporació d’Espanya a la C.E.E. he volgut venir, en nom del meu país, a expressar aquí, en la nostra

antiga capital, la nostra joia. La nostra joia de tornar a casa.Discurs del President de la Generalitat, Jordi Pujol, al Saló d'Honor de l'Ajuntament d'Aquisgrà, l’11 de març de 1985

El President Pujol va encarregar al seu govern màxima activitat fora de les nostres fronteres en tots els àmbits d’interès per a Catalunya. Segon govern del President Pujol (19 de desembre de 1985 - 9 de maig de 1986).© Generalitat de Catalunya

Més enllà de les seves diferències de criteri amb els governs d’Espanya, el Govern de la Generalitat els va fer sempre costat en les decisions i moments clau. Amb els Presidents del Govern d’Espanya, Felipe González (Palau de Congressos, 15 de desembre de 1994) i José María Aznar (Cercle d’Economia, 20 d’abril de 1998). © Generalitat de Catalunya

Per definir els continguts d’aquest plafó s’ha comptat amb la col·laboració de Joaquim Llimona i Balcells. Fotos proporcionades pel Gabinet de Relacions Externes i Protocol de l’Oficina del President, Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

El President Pujol donarà suport molt primerenc a la reunificació alemanya. Amb Helmut Kohl (Canceller de la República Federal d’Alemanya entre 1982 i 1998) i Mikhaïl Gorbatxov (Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre 1985 i 1989 i President executiu de la Unió Soviètica entre 1989 i 1991) a Barcelona, el 7 de juny del 2002. © Generalitat de Catalunya

1993

LA REPRESENTACIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA A BARCELONA

Catalunya dins d'Europa

La Unió Europea canvia d'adreça a Barcelona

Foto superior: 18 d’abril de 1991, inauguració de l’oficina de la Comissió Europea a Barcelona: (d'esquerra a dreta) Pascal Lamy (cap del Gabinet Delors), Josep Antoni Duran i Lleida (diputat), Concepció Ferrer (eurodiputada), Carles A. Gasòliba (eurodiputat), Manuel Reyes (President de la Diputació de Barcelona), Ferran Cardenal (Governador Civil de Barcelona), Joaquim Xicoy (President del Parlament de Catalunya), Jordi Pujol (President de la Generalitat), Jacques Selors (President de la Comissió Europea), Pasqual Maragall (Alcalde de Barcelona), Miquel Àngel Argimon (Cap de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona), Carlos Westendorp (Secretari d'Estat d'Afers Europeus, Govern d'Espanya), Francesc Martí Jusmet (Delegat del Govern d’Espanya a Catalunya) i Camilo Barcia (Ambaixador d'Espanya davant la Comunitat Europea) © Unió Europea

Foto inferior: 14 de març del 2002, inauguració de les noves oficines a Barcelona: (d'esquerra a dreta) Ramón de Miguel (Secretari d'Estat de Política Exterior i per a la Unió Europea, Govern d’Espanya), Miquel Nadal (Secretari d’Estat d’Afers Exteriors, Govern d’Espanya), Josep Coll (Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona), Jordi Pujol (President de la Generalitat de Catalunya), Mark Jeffery, Pat Cox (President del Parlament Europeu), Romano Prodi (President de la Comissió Europea), Joan Clos (Alcalde de Barcelona), enxaneta, casteller, Joan Rigol (President del Parlament de Catalunya) i Josep Piqué (Ministre d'Afers Exteriors) © Unió Europea

Luxemburg, Oficina de Publicacions de la Unió Europea, 2011© Unió Europea

Luxemburg, Oficina de Publicacions de la Unió Europea, 2015 © Unió Europea

PRIMERES ELECCIONSAL PARLAMENT EUROPEU10 de juny de 1987

Catalunya dins d'Europa

Cartells procedents del fons de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General - Centre Documental de la Comunicació (CEDOC), Universitat Autònoma de Barcelona. Els cartells de la coalició Per l’Europa de les Nacions i el del PSC corresponen a les eleccions al Parlament Europeu de 1989.

ELECCIONSAL PARLAMENT EUROPEU25 de maig del 2014

Catalunya dins d'Europa

En aquest plafó es representen els partits que van rebre més del 1,5% del vot a Catalunya. L'ordre d'exposició dels cartells correspon a l'ordre de preferència de vot expressada pels electors a Catalunya, segons les dades oficials del Ministeri de l'Interior del Govern d'Espanya. Tots els cartells menys el de Ciutadans procedeixen del fons de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General - Centre Documental de la Comunicació (CEDOC), Universitat Autònoma de Barcelona.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va presentar-se en coalició amb Nova Esquera Catalana (NECat) i l'Esquerra pel Dret a Decidir (EPDD).

QUANT HA CANVIAT? Catalunya dins d'Europa

Font: Base de dades en línia d’IDESCAT (http://www.idescat.cat/) i del Consorci d’Informació i Documentació de Catalunya (CIDC)/Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT): Anuari Estadístic de Catalunya (diversos anys). Les dades de PIB i PIB per habitant han estat estimades per Xavier Tafunell, tot basant-se en la informació en línia d’IDESCAT, INE i EUROSTAT. La informació estadística ha estat elaborada per Xavier Tafunell.

POBLACIÓ TOTAL, AMB DISTINCIÓ D’AUTÒCTONS I ESTRANGERS

ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ PER EDATS

ESPERANÇA DE VIDA EN NÉIXER DE LA POBLACIÓ

NIVELL EDUCATIU TAXA D’ACTIVITAT PIB I PIB PER HABITANT

DESIGUALTATS ECONÒMIQUES GRAU D’OBERTURA COMERCIAL RELLEVÀNCIA DE LES INVERSIONS ESTRANGERES

1986 1998

1985

1985 1998 2007 2014

2014

2015

6,0 M98,3%

6,1 M97,6%

7,5 M85,5%

99.8001,7%

148.8032,4%

1 M 14,5%

AUTÒCTONS ESTRANGERSColor sòlid: 2014 Ombra: 1986

HOMES DONES

HOMES DONES

HOMES DONES

CATALUNYA UE-15*

PIB per habitant (1985=100)PIB (1985=100)PIB per habitant de Catalunya vs. UE-15* (UE=100)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

1985 1998 2013

1981 2007 2014

73 758080 82 86

5,1 4,7

6,5

4,9 4,9

EDAT

12 10 8 6 4 2 0 2 4 6 8 10

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60

65

70

75

80

85

EDAT

Distribució de la població segons el nivell més alt d'educació assolit

NO LLEGEIX NI ESCRIU 8,1

PRIMÀRIA INCOMPLETA 35,8

EGB 41,0

FORMACIÓ PROFESSIONAL 3,5

BUP, COU I EQUIVALENTS 6,0

TITULACIÓ UNIVERSITÀRIA 5,6

NO SAP LLEGIR, ESCRIUREO NO TÉ ESTUDIS

10,0

PRIMER GRAU 13,5

SEGON GRAU: ESO 28,3

SEGON GRAU: NO OBLIGATORI 27,9

TERCER GRAU 20,3

% població en edat de treballar (16-64) en el mercat de treball respecte al total

POBLACIÓ ACTIVA

0

50

100

150

200

250

*La UE-15 inclou els quinze països següents: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Portugal, Regne Unit i Suècia.

100

100

89

156

161

101

184

222

110

167

209

100

Nombre de vegades que els ingressos del 20% de la població més rica ultrapassen els del 20% de la

població amb menys ingressos

Grau d'obertura comercial* de l'economia catalana

Inversions estrangeres a Catalunya, en % del PIB

0

1

2

3

4

5

6

7

*La UE-15 inclou els quinze països següents: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Portugal, Regne Unit i Suècia.

EXPORTACIONS / PIB (EXPORTACIONS + IMPORTACIONS) / PIB

0

10

20

30

40

50

60

70

1985 1998 20141983 1998 2014

16

26,6 28,8

39,7

62 63,5%

%

*Comerç exterior, sense incloure el comerç amb la resta d'Espanya.

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

0,45

1,42

1,92

L'envelliment de la població

1981 2011POBLACIÓ DE MÉS DE 16 ANYSPOBLACIÓ DE MÉS DE 10 ANYS

Percentatge sobre la població total

0 10 20 30 40 50 60 70 80

2.311.80049,5%

69,3

30,8

3.804.20062,6%

68,0

57,5