Núm

ero

26 -

Nove

mbr

e 2

012

- Arb

eca

Arbequí pur

Pagar per anar a plegar bolets

11 de setembre

Col.labora: Edita:

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

3La Borrassa

Opinió

La Borrassa no es fa responsable ni s’identifica amb cap dels ar-ticles d’opinió publicats en les seves pàgines, ni de les opin-ions, teories, ideologies i conceptes que s’hi recullen i expressen. La Borrassa ofereix les seves planes a tots els comentaris, crítiques i opinions que es vulguin fer sobre el seu contingut amb un afany de superació i d’informació íntegra.La Borrassa convida al diàleg i a la llibertat d’expressió sense més límits que la correcció i el respecte educat entre tots els opinants.

Dipòsit legal: L-381-2004

Imprimeix: Molino

El dia a diaOn anem a raureCamí a l’exiliDe tu a tuColla de diables d’Arbeca “Calents i Cornuts”Ho sabies?Carrers i cases d’ArbecaEn primera personaHo diu el Sr. metgeA little village in the worldCrònica d’un any a TrierLa butacaBuena Vista Social ClubEl tempsZona verdaPagar per anar a plegar bolets?A foc lentPebrots del piquillo a la MarineraEntretenimentsEl còmic

410

13

15

172123

31

3233

34

3536

Índex

Coordinadora executivaBerta Esqué Moyà

Consell de redaccióImma Capell Coma, Alba Elías RiberaOlga Roset Moyà, Sergi Pelegrí PereraAntoni-Martí Sans Vergé, Santi Sans Mir

Disseny portada: Jaume NadalMaquetació: Anna Roset

Col·laboradorsRamon Codony, Jesús Elies, Esmeralda Fusté,Jaume Nadal, Robert Garsaball, Antoni Pau, Roger Pau, Marc Benet, Xavier Sans, Joan Ramon Abat, Giordano Marqués.

Col·laboradors Facebook:Lluc Morgades Roca, Ramon Solé MoyàAntoni-Martí Sans Vergé, Anna Roset MoyàOlga Roset Moyà

Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones que ens han fet alguna aportació per elaborar els continguts d’aquest número.

Ajuntament d’ArbecaConsultori mèdicFarmàcia d’ArbecaCooperativa d’ArbecaBiblioteca d’ArbecaEscola BressolCol·legi públic AlbirkaCasal d’AvisParròquiaCAP Borges BlanquesH.U. Arnau de VilanovaMossos d’Esquadra BorgesAtenció CiutadanaEmergènciesBombersMossosPolicia NacionalRENFE

973 160 008973 160 375973 160 419973 160 000973 160 008973 160 008973 160 067973 160 008973 160 034973 160 033973 248 100112012112085112091902 240 202

Telèfons d’interès

Núm

ero

25 -

Agos

t 201

2 - A

rbec

a

La flama del canigó

Inauguració del Consultori Mèdic d’Arveca

El plaer de volar, Marc Renyé Claramunt

La Borrassa

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

4

El dia a dia

A Arbeca va passar la Marxa cap a la independència el passat divendres 24 d’agost. L’acte, que va ser integrament festiu, va començar a les 10 del vespre, a la plaça del centre recreatiu de la població i hi van assistir més de 200 perso-nes. L’acte va estar presentat per l’arbequina Imma Capell.Els grallers la Revolta d’Arbeca, van encetar l’acte, amb un repertori preparat expressament per aquesta diada, amb cançons tradicionals dels Països Catalans, com a novetat, van afegir al seu repertori “Sóc de l’Oest”, el que es diu, que és l’himne de ponent, del Pardal Roquer. Juntament amb els Grallers, els gegants d’Arbeca, en Zakus i la Vilarkina, van sortir a fer alguns balls.L’acte festiu, va continuar amb la col·laboració de l’Esbart Dansaire d’Arbeca, que va fer un taller de danses tradicio-nals, on va participar una bona part del públic assistent i van aprendre alguns balls, com la Polca d’Ours o el Rogle.Va arribar el torn del grup de batukada arbequí, pim pam dale maraca, que va oferir al públic assistent un grapat de ritmes diferents. Aquest grup, acompanyarà als arbequins i arbequines a la manifestació del proper 11 de setembre a Barcelona.L’Aïda Solé i el Martí Pujol, membres de la secció local d’Arbeca de l’ANC, van ser els encarregats de transmetre el missatge del manifest de la Marxa cap a la independència, acompanyat d’unes cites del discurs que en Sergi López va fer al Palau Sant Jordi el passat 10 de març.Abans d’acabar, Anna Roset, arbequina, guitarrista i vocalis-ta, va oferir a tots els presents un petit repertori de cançons catalanes, com l’Estaca, o Podré tornar enrera de Sopa de Cabra, i va acabar cantant “Buscant un camí” un tema pro-pi. Per cloure l’acte, el Jordi Perera, membre dels Grallers la Revolta, va tocar els Segadors, i va fer posar d’empeus tot el públic assistent, que van acompanyar-lo cantant les tres estrofes del nostre himne. L’acte es va acabar amb els crits de “VISCA LA TERRA” i “INDEPENDÈNCIA”

Un cop donat el tret de sortida, l’ANC ha organitzat una sèrie d’actes entre ells , l’organització d’autocars per anar el 11 de setembre, a Barcelona on hi va ha-ver la multitudinària manifestació “Catalunya, nou estat d’Europa”. D’Arbeca s’en van omplir dos autocars, que un cop a Barcelona es van concrentrar la gent de la comarca acompanyats amb els Grallers la Revolta i el grup de batukada Pim Pam Dale Maraca, van animar la manifestació. Des d’Arbeca es portava una pancar-ta amb el lema “VENIM D’ARBECA, I MARXEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA. Catalunya, nou estat d’Europa”. Pancarta que ja va sortir a la celebració de la diada a la vila. També s’han fet una sèrie d’actes per informar a la població d’alguns aspectes com poden ser “Com afectarà l’estat propi als empresaris i comerciants”, xe-rrada - col•loqui que va tenir lloc a les Borges Blan-ques el passat 27 d’octubre,a càrrec d‘en Jordi Bagés Querol, membre del Cercle Català de Negocis (CCN) i Màster en màrqueting i direecció comercial. Va ser or-ganitzada per l’assemblea comarcal, on es van convidar a tots els empresaris i comerciants del nostre municipi. “Perspectives de la pagesia en el marc d’una catalunya independent” va ser la xerrada-col•loqui celebrada al 2 de novembre, també a les Borges Blanques, a càrrec de Pep Riera, membre de Unió de Pagesos i Andreu Fa-rré, tècnic d’Unió de Pagesos, la xerrada portava per nomi va ser organitzada per l’assemblea comarcal, i es va convidar a tots els pagesos i altres interessats de la nostra vila. I per acabar el cicle de xerrades - col•loqui, pensades per informar a diferents sectors de la població de què pot passar en un futur a Catalunya, l’assemblea local d’Arbeca, va convocar pel dimarts dia 6 de nov-embre a la sala del centre recreatiu, una xerrada a cà-rrec de Ramon Benet: “Situació actual i futura de les pensions i la seguretat social a Catalunya” on hi van assistir una seixantena de persones.El passat dissabte dia 6 d’octubre es va constituir formal-ment a Arbeca, la secció local de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Tot i que fins ara ja funcionava com a tal, encara no formava part de les assemblees territorials formalment constituides dins l’ANC. Actualment estan duent a terme la campanya “l’estelada al balcó” que demanen a la població que pengi l’estelada i no la retiri fins el dia de la independència. Per aquest motiu, venen estelades permanents a tres establiments del municipi: Quiosc Esquè, Cal Martí i Pa de Pessic

Marxa cap a la independència

Assemblea Nacional Catalana ANC

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

5La Borrassa

El dia a dia

12è Cap de setmana IBÈRIC A ARBECA

Estalvia’t embussos, regala aire net.

Com cada any i aquest ja n’és el 12è, s’ha celebrat a arreu de Catalunya en els diferents jaciments que for-men part de la Ruta dels Ibers, el 12è Cap de setmana Ibèric, a casa nostra a la fortalesa Els Vilars.Com ja sabeu és una iniciativa amb l’objectiu de fer una jornada de portes ofertes i acostar la cultura iber a la ciutadania.L’organització del Cap de Setmana Ibèric és fruit de la col·laboració entre el Museu d’Arqueologia de Catalun-ya i els gestors de cadascun dels jaciments que integren la Ruta dels Ibers. En el cas d’Arbeca també hi ha par-ticipat activament la Universitat de Lleida, l’ajuntament d’Arbeca i l’Associació Amics de Vilars.Durant tot el cap de setmana han passat un total de

Aquest és lema motivador i engrescador que han triat per informar que l’escola Albirka juntament amb l’escola Sol Ixent de Corbins comparteixen durant aquest curs el Projecte Pilot a Catalunya per a fomentar l’ús de la bici-cleta a l’escola.L’escola, el curs passat es va inscriure a la convocatòria del Projecte Educabici, impulsat pel BACC (Bicicleta Club Catalunya) amb el suport de l’Obra Social de la Caixa i el Departament de Territori i Sostenibilitat de Catalunya.

700 persones per la fortalesa els Vilars participant en les diferents activitats organitzades, com l’observació del poblat a vista d’ocell, pujant sobre unes plataformes ele-vadores, visites guiades i un taller experimental sobre els rituals i el món simbòlic. El dissabte a la tarda es féu l’estrena de curtmetratge Find You Freedom del director arbequí Xevi Rodon Pla, gravat al jaciment, amb un centenar de persones invita-des a l’estrena i presentació.Diumenge continuaren les visites guiades pel jaciment i presentació del web www.vilars.cat.

Es clausurà el cap de setmana amb un vermuth popu-lar.

El 21 de setembre es convocà a l’escola a Barcelona, al Departament de Territori i Sostenibilitat, per informar-los que havien estat escollits per a ser Centre Pilot juntament amb altres quatre centres més de Catalunya.Al llarg d’aquest curs rebran un complertíssim assessora-ment per poder dur a terme aquest projecte tan engres-cador i tan poc arrelat actualment en la nostra societat.Cal que tots ens conscienciem de la importància de re-galar ” AIRE NET ” !, i que poc a poc amb el nostre petit granet de sorra anirem canviant la nostra ” cultura del motor a tot arreu “, per tal d’aconseguir un món més net.En la mateixa línia que el projecte Educabici, a l’escola s’han establert tots els dijous sense cotxe (vehicle de mo-tor). El curs passat es va provar de fer el primer dijous de cada mes i aquest curs s’ha decidit ampliar-ho a tots els dijous.

Web d’Arbeca

Informa el Claustre de l’Escola Albirka

Foto: Francesc Roset

La Borrassa

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

6

El dia a dia

El congost de Mont-rebei és un paratge que forma part de la Reserva Natural Parcial de la Noguera Ribagorçana-Mont Rebei. Localitzat al límit entre la Baixa Ribagorça a l’oest i el Pallars Jussà i la Noguera a l’est, està constituït a la part més estreta per on el riu Noguera Ribagorçana travessa la Serra del Montsec.Es tracta d’un indret d’indubtable valor ecològic per la fau-na salvatge que alberga, entre la qual cal destacar les aus rapinyaires, i per la bellesa del seu paisatge agrest. Té un gran atractiu per a escaladors i espeleòlegs, que hi troben excel·lents parets i alguna cova com la Colomera.El passat 4 de novembre i després d’aplaçar-ho per la pluja, un grup de 15 intrèpids vam anar a fer la ruta del CON-GOST DE MONT-REBEI,L’Aventura començà a Corsà i vàrem caminar durant 19

El grup ANTIFAZ, va presentar al públic d’Arbeca l’obra d’humor del dramaturg anglès Ray Conney TAXI, dins de la XII Mostra de Teatre Còmic Amateur de les Garrigues.L’autor de l’obra, Ray Cooney, ens va endinsar amb el seu llibret i la bona interpretació dels actors en tot un seguit de situacions hilarants: un taxista, casat amb dues dones, i que ha de mantenir dues cases s’enfronta amb el perill de ser descobert després de patir un accident. Les circumstàncies i els personatges que l’envolten no l’ajudaran gaire....una divertida comèdia que embolica la troca d’allò més.L’obra ,representada el 15 d’octubre, i que va tenir una du-rada de 2 hores va ser seguida per tots els assistents,150 persones, amb força rialles i complicitats.La interpretació del grup ANTIFAZ va ser esplèndida, cosa que va agraïr tot el públic assistent a l’acte.

km (4 hores i escaig) sota una fina pluja endinsant-nos en-mig del bosc i el rocós congost, caminant pel lateral en un passadís de un metre i mig. La vista era espectacular però la pluja ens feia anar ràpid. Un cop fet els primers 9 km i escaig ens vàrem trobar el pont penjant del Barranc de Sant Jaume i tot i que “no es pot trontollar” aquell dia es va moure !! i molt !!. Creuat el pont d’anada i tornada empre-nem el camí de tornada cap a Corçà seguint el mateix camí que d’anada. La pluja no ens va fer front ! i ja estem preparant la propera

SORTIDA AL CONGOST DE MONT-REBEI

Nit de teatre

Club Ciclista d’Arbeca

Web Arbeca

Mercat a la fresca

La Borrassa

Un any mes el mercat a la fresca va concentrar bona parts dels arbequins i arbequines a la plaça del Toll. Es va poder gaudir d’una agradable vetllada sopant i gaudint de l mú-sica en directe. Per altra banda, el BEC està preparant la campanya de Nadal, amb el tradicional sorteig del Carro del Fato.

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

7La Borrassa

El dia a dia

Corria l’any 1998 quan Vivers Pelegrí inicià un procés de selecció per tal d’identificar els exemplars més represen-tatius de la varietat d’olivera arbequina. I quin millor lloc per cercar aquests patrons que el bressol de l’olivera arbe-quina: Arbeca. La intenció era distingir els arbres més purs d’aquesta varietat i sotmetre’ls a estudi per tal de determi-nar, en igualtat de condicions, quina de les mostres resulta-va més productiva, oferia un millor calibre de fruit, era més resistent al fred i a la sequera i tenia una millor predisposi-ció a desenvolupar-se per tal de ser mecanitzada. L’estudi s’allargà diversos anys fins que s’arribà a la conclusió que una de les mostres reunia tots els requisits morfològics, de

productivitat i immunològics per esdevenir l’arquetip perfec-te i pur d’olivera arbequina.El següent pas era dotar de validesa legal i científica a la inves-tigació i per això es presentà al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Gene-

ralitat de Catalunya, que valorà molt positivament tant la tasca realitzada pels vivers com les possibilitats de clonació de l’exemplar seleccionat. Per la seva part, l’Administració conclogué que era necessari certificar científicament el rigor del procés selectiu i contrastar els resultats de les investiga-cions fetes per Vivers Pelegrí per tal que el clon pogués ser comercialitzat com a pura varietat arbequina. Dita certifica-ció fou realitzada per la Universitat de Lleida-UdL (Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària-ETSEA) i la Universi-tat de Còrdova-UCO (Departamento de Agronomía de la Escuela Superior de Ingenieros Agrónomos y de Montes). Iniciaren un procés d’identificació varietal mitjançant tèc-niques moleculars i en base a caràcters morfològics dels endocarps que corroborà que l’exemplar d’arbequina se-leccionat reunia els màxims requisits específics de la varie-tat així com immillorables condicions immunològiques. Per tant, la mostra tipus era un oliver arbequí pur que reunia un seguit de condicions que el feien idoni per ser clonat. Prosseguí un procés de localització geo-referenciada de la planta mare amb un sistema de coordenades anomenat UTM datum ED50 i datum ETRS89.Finalment, el 10 de juliol de 2012, es concedí la certificació del cap de clon d’olivera varietat arbequina amb la deno-minació de Pelegrí-77, fet que suposava la culminació de catorze anys de recerca.Actualment, Vivers Jaume Pelegrí ha ampliat les seves instal•lacions per tal de començar a produir planter certi-ficat in vitro. Per fer-ho possible ha estat necessari dotar-se d’un laboratori amb personal qualificat per tal de dur a ter-me procediments de micropropagació vegetal. Aquests pro-cessos no tan sols s’aplicaran per elaborar planter d’oliveres sinó que també són vàlids per a l’elaboració de tota mena de portaempelts de fruiters.En definitiva, cada olivera que es planti nascuda a partir del cap de clon Pelegrí-77 suposa donar continuïtat a la varietat a la que el nostre poble, Arbeca, dóna nom.

Arbequí pur...

La Borrassa

La Borrassa

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

8

El dia a dia

Per segon any consecutiu, els vins del celler Vinya els Vi-lars d’Arbeca amb obtingut un merescut reconeixement en el AWC de Viena 2012; un dels concursos dedicats al vi més gran i de més prestigi del món. El Tallat de Lluna 2009 ha aconseguit la medalla de plata, mentre que el vi Gerar 2009, l’altre vi presentat al concurs, va aconse-guir la medalla de bronze a la seva categoria.En una edició de rècord mundial en la que van es pre-sentar a concurs 11.514 vins -2.000 més que a la pas-sada edició- de 1760 productors de 37 països, els dos vins presentats al concurs per part del celler Vinya els Vilar d’Arbeca van tornar a tenir un protagonisme des-tacat al fer-se amb sengles premis. Concretament, el vi Tallat de Lluna 2009, elaborat amb raïm 100 % syrah i envellit durant 24 mesos en bóta de roure francès, va estar guardonat amb la medalla de plata en aquesta IX edició del AWC International Wine Challenge de Vie-na. Per la seva banda, la mostra del vi Gerar, també de 2009, 100% merlot i amb 12 mesos en bóta de roure francès, va obtenir la medalla de bronze.Cal recordar, que els vins d’aquest celler dirigit per An-

toni Aldomà i que compten amb la col.laboració de l’enòloga Rosa Zarza Gil, ja van estar premiats a la passada edició d’aquest concurs, on el vi Tallat de Lluna 2008 es va fer amb la medalla d’or. El 28 d’octubre va tenir lloc a Viena, la nit del Vi AWC, una gala en la qual es van lliurar els diferents reconeixe-ments i guardons d’aquest concurs, reconegut oficial-ment com el major concurs de vins del món.La valoració de tots els vins presentats a concurs es va realitzar mitjançant diferents tastos a cegues per part dels membres jurat format per experts del món del vi, productors de vi, tant nacionals com internacionals, pe-riodistes, enòlegs, sommeliers, comerciants, restaura-dors i periodistes.Actualment, el celler Vinya els Vilars comercialitza cinc tipus de vins: Vilars, Vilars Roble, Gerar, Leix i Tallat de Lluna. Aquesta explotació vitivinícola nascuda a l’any 2002 i situada al terme municipal d’Arbeca, pertany a la D.O. Costers del Segre -subzona de Les Garrigues-. La producció del celler es situa al voltant dels 15.000 litres anuals, un fet que permet tenir una especial cura i mimo en l’elaboració del vi, quelcom que esdevé una de les grans virtuts d’aquest celler.Per altra banda el diumenge 11 de novembre en motiu del dia internacional de l’enoturisme, es va organitzar un concurs de dibuix a la Vinya Vilars amb la participació dels alumnes de l’escola pública Albirka. Durant l’acte es va poder degustar els vins de la Vinya Vilars acom-panyats d’un esmorzar popular i va tenir lloc l’entrega de premis de l’esmentat concurs així com un sorteig de diversos regals per tots els participants.

Nou reconeixement internacional per als vins de Vinya el Vilars d’Arbeca

La Borrassa

Els més petits de l’escola Albirka van fer una descoberta pun-tual del noste castell Palau a principis del mes d’octubre. Els nens de P3, P4 i P5, acompanyats per les seves educadores van passejar-se per les dependències , que encara es conser-ven del Castell Palau d’Arbeca. El treball, que tot just enceten amb el nou curs escolar, és la descoberta d’aquestes cons-truccions gegantines i la vida que al seu voltant hi havia. La biblioteca Municipal l’Atlàntida els va obrir les portes per po-

der escoltar les històries de princeps i cavallers que els llibres de contes guarden. Tot seguit van poder veure la maqueta del Castell Palau dels Ducs de Cardona i escoltar les anecdotes que les seves parets guardaven. Cal dir que tots els infants van estar atents a les explicacions i encantats i amb la boca ober-taescoltant les històries màgiques dels llibres de contes.

Els nens descobreixen el castell

Web Arbeca

La Borrassa

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

10

On anem a raure

Tenia 8 anys. El meu record no és nítid però persisteix després de setanta anys. Feia dies que a casa es notava neguit, pressentia que les coses no anaven del tot bé. Jugava al carrer quan la mare em va cridar i em va dir que marxàvem; ens n`anàvem a la “cabana dels Masos”. Aquells avions que feia dies que passaven i que aquell matí havien voleiat pel cel d’Arbeca eren els instigadors del nostre èxode. Pel camí, la mare m’explicava que restar a casa no era pas segur, els nacionals havien iniciat una ofensiva i els bombardejos sobre els pobles eren habituals. Em repetia una i altra vegada que estaríem més emparats a la ca-bana. Tanmateix, la padrina s’havia negat a venir; volia quedar-se a casa de totes totes.Durant aquells últims dies al poble, la ràdio havia ali-mentat les nostres fatídiques expectatives. Els nacionals havien avançat per Aragó fins a l´Ebre i a casa ja im-perava el convenciment que no hi havia res a fer. La pressió i les incursions dels revoltats debilitaren el front i

les tropes republicanes es replegaren. Amb les derrotes republicanes del Front d’Aragó (març de 1938) i després la de l´Ebre (novembre de 1938), la fi de la guerra es-tava cantada. És en aquest moment quan el pare i els meus dos ger-mans es plantejaren iniciar un llarg i tortuós camí que els havia de portar a terres més segures. El pare va preparar les dues mules que teníem i va carregar a més no poder el “carro cobert”: baguls plens de peces de roba, bocins de teles amb els que la mare teixia la roba de la llar i la nostra indumentària, matalassos, objectes estimats que tenien valor sentimental i la il•lusió i l’esperança que si tot això marxava amb el pare i els meus dos germans cap a França, no ho perdríem. Tan convençuts estàvem que el pare tornaria algun dia amb tot plegat, que la mare li confià un anell i una agulla de pit preciosos, que potser era el bé material de més valor que posseíem. Nosaltres havíem iniciat la vida a la cabana i no po-dríem dir que hi fos fàcil. Recordo que quan enfosquia, la mare baixava a Arbeca a buscar “teca”. No podíem pas prendre tots els queviures cap a la cabana! A casa hi teníem les tupines i la mare, juntament amb altres dones de cabanes properes, s’apropaven a casa a carregar de vitualles.Amb l’apropament de les tropes nacionals fins al Segre (abril de 1938), la situació esdevingué alarmant. Recor-do que la gent de les cabanes comentava la caiguda d’obusos prop de la vila. I és que des del front del Segre es bombardejava la rereguarda republicana de la qual en formaven part les nostres contrades.No sé si fou per aquesta circumstància o per alguna altra, vam decidir anar de la cabana dels Masos fins a una altra de la Roca’l Llamp amb la gent de “cal Aume-llons”.Anàvem sentint que els nacionals s’anaven fent amb ciu-tats i pobles propers:“- Avui han entrat a Lleida... - Avui aquí, avui allà...”

Camí a l’exili

Camp de concentració

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

11La Borrassa

On anem a raure

Amb les ofensives dels nacionals, els republicans retro-cedien i es reagrupaven. Les tropes passaven per Arbeca i “posaven” a les cases, als estables, amb els cavalls... No tothom era a les cabanes, al poble s’hi havia que-dat gent. Al cap del nostre carrer hi havia “ca la Pubi-lla”, que tenia una quadra molt gran on s’hi instal•laren molts soldats. A “cal Pigota” també n’hi “posaren” uns quants. De vegades pujaven fins a l’entrada de casa i la padrina els donava fruita. Al final, fins i tot hi hagué casos de soldats que entraven a les cases i prenien lo que volien.El dia 9 gener de 1939, entraren els nacionals a Arbe-ca. L’arribada de tropes del bàndol revoltat canvià el panorama imperant fins al moment. Al final de la costa’l Pou s’hi instal•laren unes bateries italianes formades per almenys una vintena de canons. Aquells convilatans que simpatitzaven amb la nova situació prengueren prota-gonisme. El pare i els meus dos germans ja feia dies que eren fora. En rebérem notícies des de la Jonquera; serien les últimes per molt de temps. El camí a l’exili semblava un llimerol de gent que havia fet el mateix pensament que els de casa meva: marxar del què s’avenia. A l’arribar a la Jonquera, el pare va veure que les coses no anirien com ell havia pensat. Sentí rumors que els gendarmes esperaven a la multitud a l’entrar en territori francès. Per aquest motiu, demanà a una casa de la Jonquera que li guardessin el carro carregat amb les seves pertinences; la gent d’aquella casa va acceptar de bon grat. Per tant, el pare, els meus dos germans i les dues mules continua-ren el curt camí que restava fins a terres franceses. Just entrar a la terra que havien pensat que els acolliria amb els braços oberts, els feren aviar les mules en un vast descampat. El pare sentí una gran recança al moment de desprendre’s d’aquelles dues bèsties amb qui tantes hores havia compartit; a més, s’esfumava la possibilitat de tornar-les a enganxar al carro per tal de retornar-lo

cap al poble. Aquelles dues mules s’esfumaren entre la infinitat de bèsties que hi havia en aquell descampat. Finalment, les perderen de vista.A França els acolliren en un precari camp de concentra-ció. Les autoritats franceses havien decidit crear aquests camps de confinament per tal d’allotjar-hi el prop de mig milió d’exiliats republicans que fugien del franquis-me. Aquests camps, a la intempèrie o en forma de ba-rracons, no disposaven de condicions de salubritat ni d’aigua potable i sovint, tampoc s’administrava menjar als presoners. Mons germans i el pare feren cap al camp dels Banys d’Arles.Estigueren uns tres mesos junts fins que reallotjaren als meus germans de setze i divuit anys en un altre camp. El pare es va quedar sol a Amélie-les-Bains. La mare i jo vam estar molt temps sense saber res d’ells, un llarg any d’exili sense notícies de la nostra família.La casualitat féu que el pare i els dos germans coincidis-sin de nou en un camp. Els tres s’apuntaren en una ex-pedició de retorn que els portaria de nou cap a la nostra

Camp de concentració

Camí a l’exili

La Borrassa

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

12

On anem a raure

terra. El petit dels germans estava força debilitat per les condicions del camp i per mala alimentació.Érem a casa quan els vam veure entrar per la porta, l’alegria pel retrobament fou immensa. La mare i jo no podíem parar de plorar.Van tornar plens de sarna i ronya de la misèria que ha-vien patit; estaven molt prims, especialment el petit dels germans.Amb l’arribada al poble s’havien allunyat del malson francès però tampoc es trobaren amb una bassa d’oli: el pare i els meus dos germans hagueren d’anar a collir pels partidaris nacionals sense cobrar, a jova. A causa de la contesa bèl•lica colliren fins al març unes olives seques que feien caure a cop de canya. Hi havia un pa-rell de capatassos que des de l’Ajuntament organitzaven les brigades per anar a collir. També hi hagué casos de dones que hagueren d’anar a fer serveis per les cases d’aquells que simpatitzaven amb el nou règim. A més, els feien pujar als homes als republicans a cantar “el cara al sol”.

Al cap d’una temporadeta, el pare va decidir emprendre de nou el llarg camí fins a la Jonquera per tal de recupe-rar el carro. Aquella gent a la què havien confiat els seus béns s’excusaren per no haver pogut salvaguardar allò que els havia encomanat la família d’Arbeca. Digueren

que els hi havien requisat tot. Valia la pena no fer con-jectures sobre la situació.El pare va tornar amb les mans buides. Només faltava que amb el seu retorn a Arbeca, alguns partidaris del bàndol nacional, aprofitant la situació s’apropiaren dels pocs béns que havien deixat. El pare va reconèixer el seu carro de trabuc a l’era d’un convilatà. Sigui pel pas de les tropes republicanes, per l’arribada de les nacionals, per l’acció aprofitada de vilatans que d’alguna manera es volien venjar d’aquells que havien simpatitzat amb la República o que volien enriquir-se de manera fraudu-lenta, al corral no hi quedà res. Només un bon munt de sacs d’ametlles que la mare va vendre i que ens ajuda-ren a tirar endavant. A més a més, en un fals fons de la menjadora, els pares hi guardaren diners, tota la xavalla i els bitllets, que cap dels saquejadors trobà. Malaura-dament, aquells bitllets timbrats a la República havien perdut tot el seu valor; les monedes, moltes de les quals contenien metalls com per exemple la plata, continuaren tenint preu.L’apropiació i el saqueig fou una pràctica circumstancial però allunyada de les tendències ideològiques i políti-ques que havien capitanejat la Guerra. A casa vam tenir la sort que sempre hi havia la padrina i ningú va gosar a tocar res però al carrer on vivíem hi havia una família que havia marxat a l’exili i havien deixat la casa tancada amb els béns a dins; una gent afí als nacionals hi entrà i s’emportà moltes coses, entre elles la màquina de cosir. Per tothom era sabut que aquella gent s’havia apropiat del que no era seu. Quan retornà la família exiliada se’ls va dir qui havia afanat la seva propietat. Aquesta família no dubtà a anar a trobar als que s’havien aprofitat de la situació per reclamar el què era seu. Aquests usurpa-dors ocasionals s’excusaren afirmant que ells ho havien recollit per tal de conservar la integritat d’aquests béns. No deixa de ser una anècdota però recull perfectament l’absència de valors posterior al conflicte.

Testimoni anònim.

Sergi Pelegrí

Camí a l’exili

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

13La Borrassa

De tu a tu

Aquesta entrevista va ser realitzada al president de la Colla de Diables (Llàtzer Conillera Solé, de cal Josep de l’Ometlló, que té 21 anys i és electricista) i al vicepresident (Roger Gas-sió Pernau, de Cala Trini del Correu, que té 24 anys i es dedica a la construcció). Ells dos són els representats de l’Associació de Diables d’Arbeca i ens han explicat la creació de la Colla i tots els temes relacionats amb el món del foc. Durant la rea-lització de l’entrevista m’he pogut adonar de les ganes i la il•lusió que tenen de tirar endavant l’associació. Des d’aquí, els desitgem tota la sort del món.

Quan es va crear la Colla de Diables? Qui en van ser els impulsors?Es va començar a crear a finals de juliol d’aquest any. Ho vam intentar engegar abans, però neces-sitàvem un mínim de gent i ho vam deixar per més endavant. Finalment vam trobar gent innovadora, amb il·lusió, amb ganes, i ens vam ficar a resoldre tots els tràmits burocràtics i a impulsar l’associació. Els impulsors de la Colla de Diables vam ser el Llàt-zer Conillera, el Roger Gassió, el Damià Josa, la Marta Benet, el Jaume Nadal i la Jessica Argelich.

Espereu cap subvenció? Com aconseguiu diners per engegar l’associació?No esperem cap subvenció ni de la Generalitat, ni de la Diputació, ni de l’Ajuntament. Pretenem ser una associació sense ànim de lucre i sense dema-nar diners a cap Institució Pública. Hem aconseguit

COLLA DE DIABLES D’ARBECA ““CALENTS I CORNUTS”

diners gràcies a l’aportació d’empreses i establi-ments del poble, ja sigui en metàl·lic o en productes pel sorteig. També gràcies als grups de música que han actuat de forma gratuïta i desinteressada a les nostres festes. Aprofitem per agrair-los de tot cor la seva col·laboració.

Perquè es va crear la Colla de Diables? Quins són els objectius?Ja fa tres anys que volíem crear l’associació, però vam tenir traves des de les Institucions Públiques. Teníem moltes ganes de crear aquesta colla perquè era inadmissible que el poble d’Arbeca no tingués un grup de diables. Els objectius són fer amistats, entaular relacions amb gent de diverses edats, pas-sar-s’ho bé i arribar a ser una colla exemplar i in-novadora.

Quin és el vostre nom?El nostre nom és: “Calents i Cornuts d’Arbeca”. Aquest nom va ser escollit mitjançant unes vota-cions. Vam buscar paraules relacionades amb el foc i amb l’ànima del diable (calent perquè sempre està amb el foc i cornut perquè el diable té corns). Sabem que es pot mal interpretar, però no és la nostra intenció.

Quins són els requisits per entrar a formar part del grup?La primera condició és tenir 16 anys o més. Per en-trar a formar part de la colla és indiferent si t’agrada el foc o no, ja que hi ha moltes tasques a realitzar, com per exemple: portar el carro, donar els petards als diables, portar el ritme al davant o simplement fer pinya. L’únic que es demana són ganes de treba-llar, innovar i passar-s’ho bé. Actualment som uns trenta socis a l’associació.

Ja teniu els vestits o materials disponibles per fer la primera actuació?Sí, ja tenim els vestits preparats. Són de color ver-mell, amb un mocador negre i una cartutxera. Tam-bé tenim un carro fet per nosaltres i un instrument únic i original (és com un gegant que treu foc). La nostra primera actuació serà per la Fira de Santa

Entrevista per: Antoni-Martí Sans

La Borrassa

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

14

De tu a tu

Caterina, el dissabte 24 de Novembre a les 21:30 a la plaça del Mercat. Tenim un gran espectacle de benvinguda preparat.

S’ha de tenir algun tipus de curs per desenvolupar aquesta acti-vitat? Teniu experiència en aquests tipus d’esdeveniments?Sí, s’ha de fer un curs. El cap de colla ja té un títol de riscs en pirotècnia. Com a mínim hi ha d’haver dues persones al grup amb un certificat. Tots els membres de la colla passaran per un examen per saber si poden utilitzar material pirotècnic. Aquells que passin la selecció rebran classes d’una perso-na titulada. Una part de la colla ja té experiència

en correfocs, castells de foc i espectacles de foc en general.

Animeu la gent a involucrar-se en la Colla de Diables?Animem tot el poble a formar part del grup de dia-bles, amb l’edat compresa entre 16 i 120 anys. També a totes les ànimes de l’infern. Podeu contac-tar amb nosaltres a la nostra pàgina del Facebook “Diables d’Arbeca” o mitjançant el correu electrò-nic diablesarbeca@gmail.com

Moltes gràcies per explicar-nos la nova associació i molta sort en aquest projecte!

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

15La Borrassa

Ho sabies?

Continuant amb l’explicació de l’antiga placeta, ara fem cap a la casa de cal Argilés. Avui del Ramon del Valent.Al 1.518 aquesta casa estava diferent de com està avui. La pubilla de l’Esqué, ja en vaig parlar en el número anterior, anava fins prop de la muralla. A partir de la guerra dels Se-gadors i després de la de Successió, el 1705 al 1714, això canvia bastant. Les muralles ja no es van aixecar mai més i les cases van passar a l’altre costat. La casa de la Maria Esqué ( Cal Fidel ), no crec que es fes massa més petita, ja que les cases no tocaven a la muralla. Al 1.716 els Argilés vénen a Arbeca, en desconec la proce-dència i aprofitant el tros de muralla que estava mig caigut en fan la casa entre el davant i darrera. Al 1725 es casa el primer Argilés. Es diu Ramon i ho fa amb Maria Queralt. Els Argilés eren d’una família relativament benestant, però a mitjans del segle XIX Josep Argilés Ballesté tingué bastant encert en els negocis i passà a ser una casa de les més riques del poble. El seu fill Jaume es casà amb la pubilla del costat de casa, Cal Gras, però enviudà al cap d’un any. Després es casa amb la Sra. Elvira Xammar de Juneda. Va ser alcalde en tres ocasions.Al principi de la passada guerra fou assassinat. L’últim esta-dant d’aquesta casa fou la viuda del Jaume Argilés. El seu fill Josep Maria va fer donació al poble d’Arbeca del molí que els seus pares i padrins tenien en aquesta casa.Dita casa va estar uns anys tancada, després la comprà l’Agustí del Valent, el qual la restaurà bastant, sobretot la part baixa que és on estaven el molí i els cellers. Ara és del Ramon del Valent qui ha muntat un hostal que amb el temps pot ser important per Arbeca.La casa següent era la casa pairal de Cal Gras. Antigament la casa donava a la placeta. Tot el tros que avui es el molí de l’Argilés, el carrer, Cal Pernau, i Cal Ramon del Camisetes, tot era Cal Gras.Al 1518 en aquesta casa hi consta Joan Deu, aquests Deu són els que més tard venen als Gras tot el patrimoni que tenen a Arbeca. Són els Pubills? Jo crec que sí.Al 1.689 consta que els fills de Miquel Gras són els pubills d’aquesta casa, podria ser que s’haguessin casat amb els descendents dels Deu. Així si, el cognom Gras, en aquells anys, ve de fora Vila.Els Deu era una casa mitjana amb vuit finques al 1.518.En el Capbreu diu “ Denuncia que té una casa en la vila d’Arbeca a la plaça closa, afronta amb la muralla i Anton Perera dix es franca de sensos”Al 1689 trobo que la pubilla d’aquesta casa es casà amb els Gras.Aquest cognom de Gras arriba en aquesta casa fins al

1898. Jo crec que aquesta casa és la casa pairal de Cal Gras. L’any anterior es casa amb Jaume Argilés. La pubilla del Gras no-més viurà fins a donar a llum al nounat. Segons tinc entès el nounat naqué mort.Va passar algun temps fins que les coses es posaren a lloc.Van partir l’herència i aquesta casa quedà partida en dos parts. Els de l’Argilès es quedaren la meitat de la casa que tocava amb ells i l’altra meitat per Cal Gras.Al 1927 s’obrí el carrer, era de cal Gras, ( és el que va ac-tualment de la placeta cap a la Cooperativa. Als de Cal Gras encara els va quedar el que avui es del Ramon del Camisetes, que va a tocar per darrera amb el que avui és del Jaume del Moix.En el Capbreu de 1518 a cal Joan Deu no hi ha més infor-mació. És a partir de 1850 quan allí hi viu “lo Matagats”. Ara és de l’electricista del Pernau, el qual s’ha fet la casa nova.

Cal Moix. Al Capbreu de 1518, hi consta Antoni Perera. Segons diu el Capbreu “ denuncia ab jurament que té hi posseeix una casa en la Vila d’Arbeca hon avita, afronta amb mateu Salvador i Joan Deu y pasa al carrer de Dalt”. Dix no fa sensos alguns”. Era una casa relativament bona. Tenia 14 finques , però d’aquestes n’hi ha una que val la pena esmentar el que s’especifica en el Capbreu “ Una sort als Vilars, afronta amb Miquel Perera y Joan Sans la qual sort es junta amb la del Miquel Perera ( el seu germà) fan entre los dos una tasa de aigua. Mostra la carta que te lo Señor”. Això vol dir que aquest Antoni Perera tenia el pou del Vilars en la seva finca i era obligat a deixar veure aigua del pou al Sr. Duc o als seus quan passaven per allí. Després aquesta casa passà als Bernat. El primer document trobat de Cristòfol Bernat es de 1647 i ja tenen la casa en aquet lloc. El seu germà Francisco es el que es casa a cal Duc. ( Cal Perera de la plaça Major). Allí hi foren fins al 1945 després, anaren al carrer de la Xalaua i ara viu a Golmés. Al 1743 Onofre Bernat fou Batlle d’Arbeca. En els documents que tinc del Bernat també foren nomenats en vàries ocasions jutges d’Arbeca i de la Floresta. En el segle XIX la pubilla d’aquesta casa es casà amb l’hereu de ca l’Apotecari, els Baget, en aquesta casa i muntaren un molí d’oli a finals del segle XIX. Aquí a Cal Camat, així es coneixia aquesta casa al 1880, hi visqueren uns anys les monges dominiques, ja que per raons polítiques, les feren marxar de l’Hospital ( Ca la Glòria ). També abans de la guerra Mn. Josep Blas hi muntà un pessebre, amb l’ajuda dels escolans i famílies d’Arbeca. Els de Cal Moix crec que la compraren poc després de la

Carrers i cases d’Arbeca

La Borrassa

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

16

Ho sabies?

guerra passada. Aquí al segon pis hi vivia el Joanet del Pernau, la seva dona Maria, i les dues filles, la Maria que es casà amb el Josep del Moix i la Ramo-na que es casà amb el To-net de l’Úrsula. El Jaume al tros de l’hort i tros de molí hi muntà una granja de gallines. La casa la feu tota nova.Al Capbreu de 1518 hi consta que a continuació d’aquesta casa hi ha la

del Mateu Salvador. Jo crec que aquesta casa estava dins de cal Moix. Al 1.647 quan la compra el Cristòfol Bernat, fa la casa molt gran. Els documents que tinc no diu que compra la casa del costat, només que compra un tros de corral. Les cases, degut a la guerra passada quedaren totes desfe-tes, llavors no podem esbrinar quin tros compra. Podria ser que s’haguessin ajuntat uns anys abans. Doncs bé, aquest Mateu Salvador al 1518 era una casa important, tenia 15 finques i dos patis, sigui por la guerra dels Segadors o per la pesta, d’aquesta casa no he trobat res més.

Anem a la casa següent. És del Ramon Pau. Aquest junt amb el seu germà, després de la guerra passada, es que-daren a viure a França. Aquesta casa al 1518 és de Joan Giner. En aquell temps jo diria que era una casa relativa-ment rica. Tenia 20 finques. En el Capbreu posa Joan Fener fill de Berenguer “ Denuncia abjurament que té i posseeix en la Vila d’Arbeca una casa hon avita. Afronta a ben Pere Giner son germà i Mateu Salvador dix no fa sensos alguns”. El Joan té 20 finques, al seu costat hi viu el seu germà, Pere Giner, que té sis finques més dos patis. A més aquest fa de sastre. Crec que viuen a la mateixa casa, un en un pis i l’altre en el segon o un davant i l’altre darrera. Aquesta casa també anava de la Placeta al carrer de Dalt. Passada la guerra dels Segadors i la de 1705 al 1714, d’aquestes famílies no en trobo res més. O van marxar fora vila o van ser desfetes

per la pesta. Cal tenir en compte que abanç de la guerra del Segadors Arbeca passava dels mil habitants i després de 1714 quasi no arribava als 600.Al 1731 Blas Culleré ven un tros d’aquesta casa que l’havia comprat feia poc a Jaume Roset.El Blas Culleré es ven l’altra mitja casa a Anton Sureda. Aquells anys es compraven i venien molt sovint les cases. Jo crec que era una bona manera d’invertir, ja que cada any el preu pujava.Al 1892 aquí hi viu la viuda del metge. Més tard aquí hi vis-queren els pares de l’Assumpció de Ca la Fina. Jo també hi recordo haver-hi vist de petit el xofer Sentís. Aquí hi vivia amb la seva família i el cotxe el deixava en aquell local que era del Potacari, davant de la Caserna de la Guàrdia Civil. Ara aquesta casa crec que és del Ramon Pau, que viu a França.La casa següent és ca l’Albert del Ferro. Antigament aquesta anava de la Placeta de l’Església al carrer de Dalt. Al 1518 hi consta Joan Salvador. En el Capbreu hi osa “ Denuncia ab jurament que te i posseeix una casa en la Vila d’Arbeca hon avita. Afronta amb Franci Batlle i Pere Giner, sastre, dix no fa sensos alguns”. Consta de tretze finques, una de les quals bastant gran, és al Puig del Corb. Aquesta casa després de la guerra dels Segadors havia estat de Pere Al-bareda. Ja he dit abans que aquestes cases tan en la guerra dels Sega-dors com en la de Suc-cessió foren cremades i derruïdes. Entre 1730 i 1740 aquestes cases es tornen a refer. Aquí s’hi feu una casa petita que no donava al carrer de Dalt. Al 1892 aquí hi viu l’hereu Miralles. Ara és de l’Albert del Ferro que pràcticament l’ha fet tota nova. La seva mare crec que ja era d’aquesta casa.En el número següent acabaré de fer el que resta d’aquesta placeta i explicaré una mica sobre Santa Llúcia. Jesús Elies

La Placeta

Ca l’Albert del Ferro

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

17La Borrassa

En primera persona

Durant els dies 11, 12, 13, 14 i 15 d’agost, a la vila d’Arbeca vam poder disfrutar de la nostra Festa Major. Una festa major, com cada any, plena d’actes per a tots els gustos i per a totes les edats.Com a preludi de Festa Major, el divendres 10, l’Associació de Joves d’Arbeca, amb la col•laboració de la Regidoria de Joventut, van organitzar la Nit del Jo-vent, amb un sopar popular que va comptar amb més de 200 persones, i el concert dels arbequins Rock’n’Llamp, i DJs de la comarca.Dissabte, com ja és tradicional, el tret de sortida a la Festa Major el va donar el taller de disfresses organitzat per la Petjada del Secà, i la cercavila, on tots els nens i nenes van seguir als Gegants de Vilars, als Grallers la Revolta d’Arbeca i al grup de la Cremallera, fins arribar a la Pl. del Mercat. Tot seguit, va començar el pregó inaugural a càrrec de Margarita Jimenez, i amb els par-laments de l’Ilm. Alcalde Joan Simó i d’Alícia Cots, regi-dora de Festes. Durant la vetllada es va fer entrega dels premis del XVII Concurs de Balcons i Carrers Engalanats que organitza l’Associació de Dones l’Olivera, a Marina Fuchó (de l’Av. Montserrat):” El bosc encantat “ i al ca-rreró del Forn: “ Festa Major en “PAU I HARMONIA”, del III Concurs de Pintura Ràpida, organitzat per l’Associació d’Amics de Vilars, i que va atorgar el primer premi a Robert Marti Ripol amb “Diumenge a Arbeca” ; i del III Concurs de Disseny del Logo de la Festa Major, orga-nitzat per l’Associació de Joves d’Arbeca, on va resultar guanyadora Nath Matus de la Parra Herrera. També van participar en l’acte, un grup de l’Estudi de Dansa Vic-ky Rodríguez, i l’Esbart Dansaire d’Arbeca, que ens van oferir una gran actuació en commemoració dels seus 30 anys. Mentrestant, a l’Estadi Municipal Ramon Bellmunt, el FC Arbeca s’enfrontava al FC Juneda. La victòria se la va endur l’equip del poble per 6 gols a 4.A les 12 de la nit, el recinte del Castell es va omplir de gom a gom per veure Bongo Botrako, Malakaton i Tra-fic. Per rematar la nit, i posar-hi ritme, la batucada dels arbequins Pim Pam Dale Maraca va recórrer els carrers del poble.Diumenge al matí, les piscines es van omplir per jugar amb els inflables, i per la tarda, es va dur a terme el 17è Arbequí de Ferro (i 6è Arbequí de Ferro Infantil), que aquest any canviava de lloc i, Arbeca Activa, renovava les proves. L’Arbequí de Ferro Infantil va comptar amb 13 grups (78 participants), i el d’adults, 15 grups (60 participants). Els guanyadors van ser:La tarda va seguir a la Plaça de la Unió Republicana

Festa Major 2012

INFANTIL

Primer ClassificatNom del grup. ELS DROPOSParticipants. Jordi Dalmau, Marc Cots, Miquel Tri-quell, Daniel Martínez, Maria Triquell, Raul Menda.Temps. 8’12 ‘’

Segon ClassificatNom del grup. ELS DIMONISParticipants. Adrià Perera, Marina Fuchó, Núria Tilló, Sergi Capdevila, Arnau Capdevila, Rut MorgadesTemps. 8’15 ‘’

Tercer ClassificatNom del grup. LA PANDILLA DEL 97’Participants. Carles Quintana, Nerea Serra, Aleix AldomàTemps. 8’16 ‘’

ADULTS

Primer ClassificatNom del grup. ADIBA ADIBAParticipants. Sergi Sans, Guillem Mòdol, Xavier Caballero, Marina BoldúTemps. 7’32 ‘’

Segon ClassificatNom del grup. LA POLS HA FET MOLT MALParticipants. Roger Sans, Irene Marsal, Francesc Felip, Daniel BenítezTemps. 7’43 ‘’

Tercer ClassificatNom del grup. ELS KOBRITSParticipants. Joel Torres, Jaume Garret, Ariadna Manresa, Pol PernauTemps. 8’16 ‘’

La Borrassa

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

18

En primera persona

amb havaneres amb el grup Marinada, i va seguir a la nit, amb Quartz i el grup de versions amb la Bruixa Express.Dilluns, els petits van poder disfrutar del Bany d’Escuma a la Plaça del Toll, del teatre Un dia Genial i de coca amb xocolata! El grup Cairo va amenitzar el ball de tar-da i de nit. Al mirador del Dipòsits vam poder riure amb el teatre CLOCHARD, de Grappa Teatre, que va comp-tar amb un gran nombre d’assistents. I per finalitzar la nit, vam tenir el grup de versions Freddie Krooner.Dimarts, els nens i nenes van poder gaudir a les piscines d’un taller de circ i bombolles, i durant la tarda, es va dur a terme la II Cursa d’Andròmines Flotants al Pantà del Tossalet, organitzat per l’Associació de Joves. Hi van participar 6 barques. Els més ràpids van ser “El Cata-là”, i els més originals “AquaActiva”. La música va seguir present amb Blanes, durant la tarda i la nit; i per acabar, el grup de versions Buhos.Dimecres, últim dia de Festa Major, després de la Mis-sa Major i el concert de la Coral Harmonia, vam po-

der veure, un any més, el Ball de Valencians organitzat per l’Esbart Dansaire. A mitja tarda, dins el programa de Cicle de Música als Castells, vam poder gaudir del concert d’AMOR, AMOR, AMOR. I després Manhattan Quartet, va amenitzar la tarda mentre ens preparàvem per la Guatllada Popular, que un any més, va reunir més 800 persones al pati de les escoles. I com a colofó a les festes, ja per sisè any consecutiu, vam poder veure l’Escala en Hi-Fi protagonitzat per arbequins i arbequi-nes de totes les edats, amb els quals vam poder fer una volta per les comunitats autònomes. Hi ha haver un total de 20 actuacions.Durant els dies de Festa Major, van estar obertes dues exposicions: a la sala de Plens vam poder veure els qua-dres del 3r Concurs de Pintura Ràpida, organitzat pels Amics de Vilars; i a la Sala Màrius Torres, una exposició de l’IEI: 1808-1810, el Pla de Lleida en Guerra.

La Comissió de Festes

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

19La Borrassa

En primera persona

tòric i etnogràfic que representen aquests pictogrames, ja que la seua destrucció ens deixa orfes de la seua visió.En el territori de Les Garrigues apareix un espai sagrat, que anomenen “ Sacralització del Riu Sec” per l’abundància de símbols i pictogrames que apareixen: Pintures rupestres del Co-gul, cruciformes de les roques i creus de protecció en els molins de les riberes del riu. La seua cronologia és molt primerenca ja que seria coetània amb l’arribada cap al s. X dels primers eremites que cristianitzen aquest espai.

El significant de la creu comença a generalitzar-se quan al sig-ne se li aplica un valor diví, a partir del s. IV d.C. amb la visió de la Creu que té Magenci, a la seua mort, en la batalla del pont Milvio i el favor que li atorga l’emperador Constantí. Dels pictogrames sacres que s’han estudiat sembla que dels primers podem citar la creu gravada en un mur de les naos del temple d’Atenea a Priene, construït al 350 a.C., però plens de grafits romans i superposada aquesta creu que es podria datar al voltant del s. IV-V.

La sacralització d’un espai és un acte que es realitza quan es creu que en aquest lloc esta influït per uns pictogrames desco-neguts i malignes que poden posar en perill la salut i la vida de persones i animals, i amb aquest fonament cal traçà una línia de separació entre el bé i el mal, la qual cosa només s’aconsegueix gravant i interposant el “Lábaro” cristià, nom que es dóna a la creu protectora. De vegades ens trobem amb sèries de creus llatines definides com “crux inmissa” o “Alçades”, per la qual cosa no és rar veure-les, abundants, en conjunts de roques o parets que envolten els cementiris, per aconseguir una immunitat topogràfica que separa el sagrat del profà, en definitiva marcar el límit que tanca l’exterior que pot ser la via portadora dels mals terrenals. Seria un espai sacralitzat tancat en un cercle de foc que s’aïlla de fenòmens incontrolats. No podem deixar d’esmentar a Oliver Beigbeder que al seu tractat sobre “Simbologia” escriu: “el símbol és un intent de definició de tota realitat abstracta, sentiment o idea, invisible als sentits... és un tot que no pot descompondre’s.”L’estudi de les representacions de les creus gravades a les por-tes de les cases d’Arbeca, presenten una tipologia variada que estudiarem a continuació.La seua col•locació és aleatòria i les trobem gravades en els muntants de les portes, tant a dreta com a esquerra, o a la llin-da competint amb inscripcions historiades o datades. La ma-nufactura de la seua execució va des de les molt elaborades que són verdaderes obres d’art, fins a les més tosques que es formen per l’encreuament de dos pals, en alguns casos sense aconseguir la línia recta.

A Arbeca, com altres pobles de Les Garrigues, les creus de protecció són una constant que s’han vingut gravant fins dates fins i tot recents, en general, a finals del segle XIX ja es cons-trueix oblidant l’ús d’aquest signe. Igualment en tota la penín-sula apareixen creus amb el significat de rogatives als murs de les esglésies, on hem arribat a observar pictogrames d’aus, porcs, vaixells i fins i tot la figura d’un genet.Els elements iconogràfics, en aquest poble, han tingut un gran arrelam. Al signe de la creu com a protecció, hem d’afegir els objectes propiciatoris de la fundació d’habitatges (ens han comentat i en alguns casos vist: ullals de senglar, cap d’un San Antoni de guix, una caixa petita de fusta contenint pols o cen-dres, un fragment de ceràmica del segle XV amb una creu gra-vada com a signe de propietat, una moneda d’or -Carlos III de 1791- moneda falsa amb base de coure amb un lleuger bany d’or. També cal afegir la col•locació de “Pedres de llamp” de color negre col•locades sota coberta per impedir llampecs i esl dany dels llamps.Hem de lamentar la desaparició per obres de dos pictogrames que ja teníem fotografiats, la buixarda ens ha privat d’estudiar-los. Però també hem contribuït que se salvessin unes altres dos de gran valor estètic. Hem de conscienciar-nos del valor his-

Creus de protecció a Arbeca. Primera Part

La Borrassa

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

20

En primera persona

L’inventari que relacionem és sol una part de les localitzades. Les restants seran enumerades en una segona entrega:

1. - Carrer Abadia 25, Cal “Billo”, datada el 1762. Presenta una creu tipus “PATADA”, gravada a “l’intradós” esquerre del muntant, (s’entendrà sempre des de la visió de l’espectador). L’execució de la creu, en trobar-se en una estructura de llinda adovellat de tres peces, mes propi del s. XIX, no es correspon amb la data, es va haver de realitzar quan es va fer més petita la porta dels carros.

2. - Plaça Major, 12 Cal “Florència”, datada el 1796, amb una inscripció en cartela “Esteve Mas”. Creu de les anome-nades CALVARI amb traços molt profunds a l’intradós del pilar esquerre de la porxada.

3. - Portal de San Joan – S’observen tres creus en el costat dret del que seria l’arc d’entrada. Una de les creus tipus POTEN-CIADA, les restants són LLATINES i GREGUES.

4. - Plaça Major, 8 Cal “Jana” amb la data dels porxos 1593. Creu del tipus LLATINA FIXADA, a l’extradós esquerre d’una porta (metàl•lica).

5. - Carrer 11 de setembre, 26 Cal “Giró”, amb data el 1766 i amb inscripció “Ieroni Sans” - Creu de les anomenades de Calvari col•locada a l’extradós esquerre. La creu podria ser una mica anterior a la data indicada ja que el braç vertical sembla estar tallat.

6. - Carrer Abadia, 12, cal “ Francisco del Porgatori”, amb data 1833. Creu LLATINA col•locada a l’intradós del costat esquerre. En el mateix costat hi ha una altra creu llatina que té la particularitat de braços trepanats, monofactura d’una es-tètica del s.XVI el que denota que la data és d’una modificació posterior.

7. - Carrer Abadia, 9, Cal “Segar”, amb data el 1786 i ins-cripció “Pere Jaume Perera”.Creu de tipus GREGA gravada a l’extradós esquerre.

8. -Carrer Alcalde Mullerat, 8, Cal “Maria -Marià - Bordiu”- Trobem una creu del tipus LLATINA col•locada en l’extradós dret. Recentment ha estat repicada.

9. – Carrer Lleida, 3 - a la mateixa sortida del Portal de Lleida - Cal senyor Jesús. Del tipus POTENCIADA i ORBE, està a una certa altura, és de la mateixa manufactura que una del Portal de San Joan, estarien gravades ambdues, entorn del primer terç del segle XVI.

10. - Carrer Anselm Clavé, 4, Cal “Onofre”, és una creu de tipus LLATÍ, col•locada a l’extradós esquerre i de data al voltant a finals del segle XVIII igual que les restants que es daten a les cases d’aquest eixamplament.

11. - Carrer Molí de l’Argilès, 1, Cal “Juncosa”, creu de ti-pus LLATÍ, col•locada sota de l’amarratge de les cavalleries a l’intradós dret del pilar de la porxada. És mes antiga que la data de 1878 que apareix al balcó.

12. - Església de Sant Jaume - Creu del tipus RECREUADA o HISTORIADA, que se situa a l’extradós de l’esquerra de la por-ta petita de la dreta que dóna al creuer de l’Església, la seua manufactura vindria a coincidir, més o menys, amb la data de la construcció del temple 1686.

Els renoms de les cases m’han estat proporcionats per diver-ses persones, (que) i no sempre coincideixen amb (el mateix.) l’original.

Giordano Marqués

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

21La Borrassa

Ho diu el sr. metge

El restrenyiment crònic és fer poques deposicions a la setmana. És molt freqüent, especialment en dones i persones grans. Provoca molèsties a la panxa, gasos, hemorroides, fissures anals, etc.Es pot reeducar l’hàbit intestinal.Consells:• Mengi més fibra: verdura, amanides, llegums, fruita (les prunes i el kiwi són les fruites més laxants), fruits secs( com prunes i panses), cereals integrals. Mengi més fibra: verdura, amanides, llegums, fruita, fruits secs, ce-reals integrals. • Mengi iogurt cada dia. No és un laxant, sinó un regu-lador del budell.• Afegeixi una mica de segó de blat al menjar, normal-ment a la verdura, no al iogurt o la llet. Comenci amb poca quantitat i, si cal, vagi augmentant fins a 4 culle-

rades soperes al dia. Convé beure molt líquid amb el segó.• Begui diàriament al menys dos litres de líquid: aigua, brous vegetals, sucs de fruita, infusions etc. Cada matí en dejú begui un o dos gots d’aigua tèbia (o calenta) o de taronjada natural.• Intenti anar al wàter sempre a la mateixa hora (després de l’esmorzar acostuma a ser més fàcil).• Prengui’s un temps prudencial, de 15 a 20 minuts. Si té hemorroides no estigui massa temps. La millor postura és estar assegut a la tassa amb els peus aixecats un pam del terra (podem col·locar un caixó o un tamboret baix o una capsa de sabates). Convé que mai deixi per després anar a defecar quan en tingui ganes. • Faci exercici físic: quant més exercici faci, millor fun-cionarà el seu budell.• Alguns medicaments, o bé algunes situacions com l’estrès, l’ansietat afavoreixen el restrenyiment. Els supo-sitoris de glicerina poden servir com a inductors de la deposició.Si se segueixen correctament aquestes indicacions, po-ques vegades caldrà afegir alguna medicació.Si en un mes no millora amb les mesures anteriors i, sobretot, abans de prendre laxants o purgants, consulti al seu metge, Cal vigilar amb alguns laxants, inclosos els derivats de plantes, poden produir inflamació greu del budell.

El restrenyiment

Consultori medic

La Borrassa

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

22

Ho diu el sr. metge

Les mans contribueixen a què d’ altres persones es sentin millor. Segur que si alguna vegada ha sofert un esguinç de turmell, una caiguda, un dolor a l’ esquena, una fractu-ra, una molèstia a la nuca per estar mal assegut, o per aguantar massa pes en la nostra feina, etc, etc, ha hagut de ser tractat per un fisioterapeuta.Els tractaments de fisioteràpia no només estan relacio-nats amb problemes ossis o musculars. Un fisioterapeu-ta, per posar alguns exemples, també pot tractar una hemiplegia, l’ emfermetat degenerativa de l’ Alzheimer, la incontinència urinària, o la dificultat per a respirar.Els fisioterapeutes també treballem amb persones grans. En aquest cas una de les feines més importants és inten-tar allargar l’ autonomia d’ aquestes persones tants anys com sigui possible. Estudis realitzats en diversos centres gerontològics de-mostren que l’ aplicació d’ un pla adequat de fisioteràpia, disminueix el risc de patir una caiguda.En cas de no haver pogut evitar una caiguda, la fisio-

teràpia ajuda a que la recuperació sigui més ràpida i d’ una major qualitat, i pretén que la persona afectada recuperi el màxim nivell d’ autonomia.

Una de les advertències que realitzem els fisioterapeutes en aquesta època de l’any, és controlar el pes de les mo-txilles dels nens i nenes per evitar futures dolències.El pes que els més petits de la casa porten a damunt, no hauria de superar el 15% del seu pes corporal. Per exemple, si una nena pesa 30 kilograms, el pes de la motxilla no hauria de superar els 4,5 kg. aproximada-ment.D’ altra banda, les motxilles han de ser aguantades amb les dos nanses, sense encreuar-les.

Ramon Codonyramon.codony@hotmail.com

fisioarbeca.blogspot.com

La fisioteràpia, una bona eina per acabar amb els dolors.

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

23La Borrassa

A little village in the world

La meva família i jo hem estat vivint a Alemanya durant gairebé un any. La nostra estança a Alemanya va ésser a la ciutat de Trier, que és al costat de Luxemburg i que és inclosa al Land de Renània-Palatinat. Es tracta d’una ciutat d’aproximadament uns 100.000 habitants i no sé fins a quin punt pot ésser “ representativa “ de tot el país. El relat que faig aquí esdevé únicament un punt de vista personal i possiblement hi hagi més d’un error objectiu. Dit això és el que jo vaig veure i viure i ho intentaré re-flexar de la manera més realista i senzilla possible.

El fet és que al juny del 2011 va sortir-nos l’oportunitat a partir d’una noia que coneixíem de la zona de Trier, que la meva filla pogués estudiar en una Escola Waldorf i que la meva dona hi pogués col.laborar i aprendre’n la pedagogia que les inspira. Jo tenia els meus dub-tes al respecte, però vaig valorar que els aniria molt bé i també vaig considerar que el fet que la meva filla hagués de fer-hi l’ensenyament en alemany i per tant, aprendre’l, probablement li seria molt útil en el futur. En resum, aquest és el motiu pel qual hi vam anar. Amb molta il.lusió i després de demanar els corresponents

permisos al Departament d’Ensenyament ens vam dirigir cap a Trier. Teníem algunes perspectives de treball per lligar allà que per desgràcia no es van concretar i el “ tantejar “ un petit negoci de venda d’oli d’oliva que comentaré més endavant.

Respecte a Trier es tracta d’una ciutat molt interessant. De fet es tracta de la ciutat més antiga d’Alemanya, perfectament documentada. Fou fundada pels romans. Això fa que a nivell general es pugui comparar a Ta-rragona quant a nivell històric i de monuments, però a Lleida quant a nivell geogràfic i de situació, ja que és a la vall d’un riu ( el Mosel ) i molt lluny de la platja. La ciutat compta amb un patrimoni cultural excepcional amb molt monuments catalogats com a Patrimoni Cul-tural de la Humanitat, essent els més destacats la Porta Nigra, la Basílica de Constantí ( aquests dos de l’època romana ) i la Catedral, per la qual cosa hi ha bastant turisme. Un altre aspecte important de Trier és que hi va nèixer Karl Marx. Actualment, la casa on va néixer és un interessant museu sobre la seva vida i obra i sempre hi ha un munt de japonesos.

Crònica d’un any a Trier

La Borrassa

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

24

A little village in the world

Trier, conjuntament amb les poques ciutats grans que vaig visitar ( Colònia, Frankfurt i Magúncia ) m’han fet arribar a potser l’agosarada conclusió que a Alemanya moltes ciutats són molt noves i disposen d’un nucli antic molt reduït. Suposo que això té molt a veure que la II Guerra Mundial hi va tenir un efecte debastador. Res-pecte a això, Trier n’és un bon exemple.

Pel que fa al patrimoni cultural i arquitectònic d’Alemanya, la meva humil opinió al respecte és la següent: malgrat que a nivell de qualitat està una escala per sota del d’Itàlia, França o Espanya, el fet que fins molt tard no hi hagués una unitat política alemanya va facilitar i donar lloc al fet que cada entitat política menor tingués el seu patrimoni per ús exclusiu dels seus senyors/ reis/ ducs/bisbes, etc i això que hi hagi una gran quantitat de mo-numents interessantíssims per tot el país. Hi ha molt turis-me interior entre els mateixos alemanys i “ relativament “poc turisme per part de gent de fora d’Alemanya.

El fet que hagués estat fundada pels romans ha fet que hi hagi encara avui a tota la zona una gran cultura del vi, potser més que en cap altra zona d’Alemanya. Jo no hi entenc gaire de vi però els pocs que vaig tastar em van semblar bons i amb una molt bona relació qualitat/preu. Si bé a les grans superficies, vaig trobar les típi-ques marques catalanes de cava ( Freixenet i Codorniu ) no vaig veure ni una sola ampolla de vi català en tota la meva estança a Alemanya. Promocionen molt el seu vi i ben fet que fan !. De manera sovintejada, vaig poder veure que s’organitzaven visites guiades a les vinyes per als turistes.

A nivell personal, però, m’agradaria fer una referència a l’oli d’oliva. Si bé no és un producte molt utilitzat tam-poc no és ni molt menys un producte minoritari. A les amanides majoritàriament hi fiquen salses de tota mena i fins i tot una barreja entre oli d’oliva i vinagre balsà-mic. Dit això, a totes les grans superficies hi ha a la venda ampolles d’oli d’oliva extra. Això sí, es tracta d’oli embotellat a Itàlia majoritàriament i a molta distància a Grècia i a Espanya. En tota la meva estança a Ale-manya només vaig veure oli català a tendes gourmet i eren de l’empresa Pons que tenen un molí a l’Albagès. No vaig veure cap marca comercial catalana en cap gran superfície. Dit això també voldria dir que vaig “ explorar “ el poder treure’m un petit sobresou venent el nostre preuat oli per les places de Trier i el seu entorn. Allí em vaig donar compte que m’ era impossible. Hi ha una gran competència entre les empreses de distribució d’aliments i puc assegurar que vaig comprar un excel.lent oli d’oliva verge embotellat a Itàlia a 2.46 € per 0.75 litres o sigui que per aquesta via no hi havia res a fer. Respecte a vendre el nostre oli en tendes gourmet, sí que hi vaig veure més possibilitants, podent oferir uns preus perfectament competitius però se’n derivaven uns aspectes de relació, fiscals, negociació, distribució que amb el meu pobre alemany em superaven absolutament almenys en aquell moment. Així doncs aquell petit somni que tenia de vendre oli d’oliva d’Arbeca a Alemanya dorm el somni dels justos o del “ si no fos per…… “. Si hi torno a anar, hi aniré més preparat.

Un altre aspecte que em va agradar molt de Trier és el seu mercat nadalenc. Hi vaig estar uns pocs die l’any 2010 i també el 2011. Dura des de finals de novem-bre fins pocs dies abans de Nadal i és una autèntica preciositat i hi ha molt d’ambient. Els mercats de Nadal alemanys tenen una merescuda fama i segur que n’hi ha de més macos però crec que el de Trier és dins el “ top ten “ dels mercats nadalencs alemanys. Respecte a les festes de Nadal em va sorprendre que celebren molt l’Advent i no celebren la festa de “Reis “

I ara, parlarem d’uns tòpics sobre Alemanya:

-Alemanya és molt gran, molt industrial i hi fa molt mal temps.….. Doncs de gran no n’ és tant. Abans ho era molt més però després de la I i II Guerres Mundials van “ retallar “ substancialment la seva superfície i en van expulsar molta població. Té menys superfície en Km2 que l’Estat Espanyol però en canvi, està molt més po-blada. La seva densitat és el triple de l’espanyola i igual que la catalana.( 234 h/Km2 ). Respecte a la indústria, Porta Nigra

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

25La Borrassa

A little village in the world

és cert que és un país molt industrial. A banda del que diguin les estadístiques és que estant com estava en una ciutat que està en una zona que no es “ especialment “ industrial, en el seu entorn hi havia indústria per tot arreu. A risc d’equivocar-me diria que essent una ciutat d’una grandària similar a Lleida , hi ha bastant més del doble d’indústries. Alemanya és la seu de grans multi-nacionals però també hi ha una grandíssima quantitat d’empreses petites i mitjanes molt dinàmiques. Quant al temps, durant la meva estança hi va ploure molt però « mal temps, mal temps « , referint-nos a un temps glacial a l’hivern no feia…… El cert però és que vaig enyorar moltíssim el sol i que respecte a Arbeca hi podia haver perfectament una mitjana de 10/15 graus menys de temperatura en les màximes i uns 5 graus a les mí-nimes. Quan feia una mica de sol després d’uns dies tapats, eren molts els habitants de la ciutat que ocupa-ven les terrasses dels bars per gaudir d’aquella estona. Respecte al gaudir del sol, vaig veure molt més cotxes descapotables allà que no pas aquí a Catalunya.

-Els alemanys són molt treballadors. És cert, però no crec que nosaltres els catalans ho siguem menys que ells. El que està clar és que els seus horaris són molt diferents als nostres. De mitjana m’atreveixo a dir que comencen a treballar entre una hora i una hora i mitja abans que nosaltres i és molt normal que a 2/4 de vuit del matí en ple hivern moltes oficines ja estiguin treballant. Dit això ( a banda de certes botigues i de les grans superficies ) molts establiments i serveis solen finalitzar entre les 5 i les 6 de la tarda sense tancar al migdia. Les grans su-perfícies mereixen una consideració a part. El que vaig poder observar és que en molts establiments i serveis es-tan adequats per tal que els seus treballadors hi puguin dinar. Evidentment aquests horaris de treball determinen l’hora de dinar i de sopar. És molt freqüent dinar entre les 12 i la una del migdia i no és gens d’estrany que a les 6 de la tarda se sopi, encara que aquest horari pot allagar-se fins més tard. El que és realment estrany és que la gent comenci a sopar a partir de les nou de la nit fins i tot al bell mig de l’estiu.

Voldria fer una menció especial al seu dinar. Literalment puc dir que una part considerable de la població menja qualsevol cosa ( una porció de pizza, un entrepà, un frankfurt, un plat preparat, patates amb una guarnició, etc ……… ) a qualsevol lloc ( en un banc al carrer, sen-tats a la vorera, en un parc, plantats o caminant enmig del carrer, etc ). Sembla que, pel que sigui, no li donen massa importància a aquest àpat. Hi ha molts llocs on poder fer un àpat senzill o comprar menjar per fer una mossada.

Respecte a les grans superficies, m’hi voldria estendre una mica. A risc d’equivocar-me diré que dubto que a cap lloc de Catalunya arribi tanta propaganda a casa com rebia jo a Trier. Fulls i fulls setmana darrera setmana respecte a les seves ofertes amb una competència que jo valoro com a terrible entre elles, amb preus iguals fins a l’últim cèntim i uns horaris que van de les 7 del matí a les 10 de la nit o bé des de les 8 del matí a les 10 del vespre perfectament. La conclusió que n’he tret és que tot allò que es ven una gran superfície és més econòmic que no pas al nostre país. N’he guardat un munt de prospectes i puc fer aquesta afirmació sense por d’ equivocar-me. Els preus del menjar, el parament de la llar, la higiene personal i en general aquells altres productes que es puguin trobar en una gran superfície ( pantalons, flors, rodes de cotxe, bicicletes, etc ) són més barats que al nostre país. I no pas únicament en els “ discounts “ com LIDL, ALDI, NETTO, sinó en totes elles, ja que de manera molt sovintejada fan ofertes. Hi ha una gran quantitat de tota mena de productes i quant a la carn i els làctics ,hi ha una tal varietat que per un profà com jo fins i tot li resulta difícil d’assimilar. En canvi, no hi ha tanta varietat de peix com al nostre país.Dit això que facilita realitzar les compres bàsiques de manera més económica, feia que em fos dificilíssim trobar una botiga de menjar pe-tita a la ciutat. Les grans cadenes s’ho han menjat tot. I quan dic tot no vull dir tot, però sí que vull dir gairebé tot. Si bé és cert que hi ha botigues de menjar especia-litzades que són les úniques que poden competir contra les grans superficies, també és cert que moltes de les que vaig veure no feien un horari complert, sinó que obrien només pel matí o per la tarda o pel cap de setmana. A banda i referent al menjar, voldria dir que el pa a

Mosel-Rin

La Borrassa

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

26

A little village in the world

Alemanya és excepcional. N’hi ha de tota mena, d’una gran qualitat i molt més barat que aquí. També voldria referir-me als productes ecològics o biològics. A la ciutat hi havia tres tendes d’un tamany mitjà especialitzades, però en les grans superfícies potser entre un 10 i un 15 % dels productes que venen ho són. A Alemanya hi ha un gran consum de productes ecològics i evidenment també molt més barats que a Catalunya.

-Els alemanys són molt “ quadrats “ i poc simpàtics. Doncs la meva experiència em diu que no. La gent de l’escola, els meus veïns, la policia , els funcionaris mu-nicipals amb els quals vaig haver de tractar, etc no res-ponen pas a aquest estereotip. En tots els casos sense excepció van esforçar-se en conprendre’m i ajudar-me. Potser hi tenia a veure que des de bon principi jo els parlava amb el meu fatal alemany i disculpant-me pel mateix, però insisteixo, sempre van ésser amables amb mi i destacaria especialment els funcionaris municipals i la policia. O sigui que per mi es va desmuntar un tòpic. Sovint i a causa de la meva inseguretat amb tema de la llengua vaig ser menys amable jo amb ells que no pas ells amb mi. Jo crec que els alemanys són terrenals, igual que nosaltres els catalans, i que per tant, hi ha de tot.

-A Alemanya hi ha molta feina. Posant per davant que per sort aquí a Catalunya he treballat sempre i no estic acostumat a buscar-ne, les meves conclusions són les següents:

-La web de l’Agència de Treball de l’Estat i els diaris estan plens d’ofertes de treball de tot tipus ( més i menys qualificats ) la qual cosa contrasta amb la realitat cata-lana..-Per fer qualsevol treball, encara que sigui un de poc qualificat que era els únics a què jo podia aspirar , necessites o bé una pista d’aterratge o tenir un nivell mínim d’alemany. Vaig atendre desenes de trucades de telèfon, vaig anar a desenes de demandes, i vaig estar a prova en un parell d’elles però en tots dues van trobar un millor candidat. Avui en dia amb el meu pobre però espero que suficient nivell d’alemany, sí que m’atreveixo a dir que ara no tindria dificultats per treballar-hi, però evidenment en tasques no qualificades. A partir de l’escola on aprenia l’alemany , vaig poder comprovar que algunes empreses contracten treballadors ( inferme-res, biòlegs, etc ) i durant un temps aquests feien feines auxiliars, i mentrestant l’empresa els pagava un curs d’alemany. No puc assegurar però que això sigui una

pràctica generalitzada.

-Com a tot arreu, ni a Alemanya ni enlloc ningú no re-gala res. Per guanyar diners, a tot arreu s’ha de treballar i de valent !

-No puc donar una informació rigorosa sobre com són els sous en els treballs qualificats. Les estadístiques fre-des diuen a Alemanya hi ha una renda per càpita gai-rebé el doble que la de Catalunya però d’això a dir que tothom cobra segons aquesta mateixa proporció que la gent d’aquí per fer la mateixa feina o similar no ho tinc tant clar.

Voldria fer una referència al que es coneixen com a mini-jobs. Es tracta d’una modalitat de treball poc qualificat en què treballes 15 hores a la setmana ( que poden arri-bar a ser molt flexibles ) per 400 € al mes. Amb aquest contracte de treball l’empresari no paga cap tipus de cotització o despesa a banda i el treballador no paga cap tipus d’impost per aquest diners però tampoc ge-nera cap dret ni prestació respecte al futur. Molta gent diu que en realitat el Miracle Alemany es deu a aquests contractes i que amb ells han reduït molt l’atur però al preu de crear molt treball en precari. No sé si tenen raó o no, no tinc prou dades per opinar. La meva opinió al respecte és que mentre siguin una solució/situació pro-visional per a realitzar jornades flexibles que permeti la incorporació al món del treball a gent amb dificultats per incorporar-se a una cultura del treball, o bé a estu-diants, mestresses de casa, jubilats parcials, etc el tro-bo una mesura correcta. Si ha de ser una situació que permeti als empresaris fer aquest tipus de contractes de manera generalitzada i/o a la mateixa persona durant molt temps, hi estic en contra.

L’alemany és molt difícil. Això és cert. Com a mínim jo que el parlo en un nivell molt baix puc dir que em va costar moltíssim aprendre el que ara més o menys domi-no. El cert és que al no tractar-se d’una llengua llatina, amb tres gèneres, amb declinacions, verbs que es tren-quen, etc fa que no digui gens fàcil. Dit això per exem-ple els seus verbs són molt més regulars que els nostres i la seva fonètica és bastant senzilla pels catalans. Jo vaig anar a unes escoles anomenades VHS i allí vaig fer 80 dies de classe a 5 hores cada dia i n’estic molt satisfet. Com que els catalans som molt treballadors, amb estu-di, perseverança l i imaginació ens podem fer entendre perfectament i a partir d’aquí és com tot….. Un s’ha de llençar i posar-s’hi poc a poc sense vergonya.

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

27La Borrassa

A little village in the world

Jo quan m’adreçava a algú sempre els deia: “ Bon dia ! Perdoni però jo no parlo alemany, només una mica …. “ i després feia la petició que correspongués, per finalitzar dient “ Moltes gràcies per la seva ajuda. Vostè ha estat molt amable “. Amb això ja n’hi ha molt de guanyat.…Aquí voldria resaltar el paper de les VHS a Alemanya. Realment el seu paper és exemplar. Són entitats priva-des i literalment volen dir “ Escola Popular de Gent Alta “ i són moltíssims els adults que hi realitzen tot tipus de cursos: idiomes, manualitats, fotografia, música , dansa, informàtica. etc. Calculo sense exagerar que en una ciu-tat com Trier al llarg de l’any hi passessin més de 3.000 persones per ella.

Altres coses que no són tòpics:

Katalonien. Una de les primeres coses que vaig fer en arribar a Trier és contactar amb el Cercle Català de Luxemburg ( CCL ). Un veritable exemple de compatrio-tes que integrant-se de ple al lloc on viuen conserven la flama de la catalanitat. Fan un munt d’actvitats al llarg de l’any. Vaig participar o ésser present en unes quantes. Quan passejant la gosseta o en d’altres oca-sions la gent em preguntava d’on era, els hi deia que era d’Arbeca. Si feia falta els deia que era d’un poble del costat de Barcelona. I si ho relacionaven amb Espanya els contestava que no, que Catalunya és extra, i que….. Catalunya és com Dinamarca.

I tothom, tothom ho entenia !. A Alemanya he confirmat encara més allò que ja sabia que és que si respecte al teu país els parles d’un desig de “ transició nacional “, “ d’un viatge a Ítaca “ o bé un “ nou horitzó “, etc no ho entèn ningú però quan els hi dius que vols ser un estat com Dinamarca, ho entén tothom !.

El millor però em va passar amb la meva veïna de sota. Una estona abans d’un partit de la selecció alemana de futbol contra Grècia en motiu de l’Eurocopa estava pre-parant una graellada al seu jardí amb un grup d’amics i nens. La conversa en un alemany molt dolent per part meva i una gran paciència per part seva va anar així:

-Bona Tarda Frau Reuter , avui vostès faran una gran festa !.

-No avui no fem una gran festa. Avui farem una festa petita. La festa gran la farem el dia que es jugui la final entre Alemanya i Espanya. La seva família i la meva fa-rem una graellada junts.

-Vostè és molt amable Sr. Reuter. Però sapigui que jo no sóc espanyol. Jo sóc català. Espanya no és la meva se-lecció. La meva selecció és la catalana. Jo no hi tinc res contra la selecció espanyola i quan juga amb un altre equip m´és igual quin sigui el resultat. Ara bé, si la final la juguen Alemanya i Espanya, com que jo ara visc a Alemanya , i el fet que Alemanya no juga contra Cata-lunya , jo voldré que el partit el guanyi Alemanya.

-Super !

Així ho penso i així li vaig dir. Vaig ser una mica alemany durant un any, potser ho seré una mica sempre. Mai no deixaré de ser català visqui on visqui, però en el cas que torni a viure fora de Catalunya també seré del país en què visqui.

Ensenyament Normalment els nens i les nenes alemanys van al Kindergarden i la primera Escola obligatòria on van és la Grundschule ( Escola Primària ) . A l’acabar l’Escola Primària, als nou o deu anys, es fa una pro-va d’aptitud, que junt amb l’opinió dels professors “ aconsellen “ als pares el futur educatiu de l’infant. Dic “ aconsellen “perquè jo diria que més aviat pressionen els pares perquè triïn l’escolarització secundària del seu fill que els professors consideren més adient . Dic això de “ pressionar “ perquè així m’ha estat explicat des de diver-ses fonts i també he pogut notar que hi ha importants sectors que critiquen aquest sistema en què es determina tan aviat el futur educatiu dels nens. L’escola secundària, té tres branques o vies educatives: Hauptschule ( Escola Bàsica ) , Realschule ( Escola se-cundària professional ) i Gymnasium ( Institut de ba-txiller ). Al final de tot, hi ha les Escoles Tècniques Professionals i la Universitat.

Hi ha una interconnexió molt gran entre tota aquesta xarxa educativa i tinc la impressió que hi ha una gran relació entre el món educatiu i el món del treball, en què una important part de la formació és de pràctiques en empreses. Per exemple, ja a la novena classe ( 14-15 anys ) tots els nens i nenes alemanys fan amb pràctiques en una empresa. També vaig poder veure que tenen un nivell molt alt d’anglès, encara que és cert que tant l’alemany com l’anglès pertanyen a la mateixa família lingüística.

Els horaris de les Escoles solen ésser més matiners que els nostres i tant els nens de l’Escola Primària com de la Secundària començaven les classes a les 8 del matí. La

La Borrassa

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

28

A little village in the world

meva filla, dels cinc dies de la setmana, en tres d’ells acabava a ¼ de 2 i els altres dos dies acabava a ¼ de 5. A primeres hores del matí només veus autocars i nens per tot arreu ! Fins i tot pot arribar a semblar que els pa-res “ passen “ una mica dels nens ja que en veus molts que van i tornen sols de l’Escola. Jo no ho veig així, jo crec que aquí a Catalunya els sobreprotegim.Durant l’estiu només fan sis setmanes de vacances, per Nadal fan les mateixes que nosaltres i fan dues setma-nes de vacances per Setmana Santa i durant la primera quinzena d’octubre altres dues setmanes.

Recollida de la Brossa i Reciclatge. En general, podem dir que el seu sistema de recollida de brossa és bastant similar al nostre però amb uns “ plaços “ molt diferents. Quan t’empadrones a la ciutat et donen un petit llibret amb les instruccions al respecte on hi posa cada quan temps passen a recollir-te la brossa. L’has de separar en orgànica, paper i la resta ( plàstics, llaunes, tetabriks, etc ) que resumirem dient-li “ plàstics “ . Doncs la recollida de la brossa orgànica és un cop cada quinze dies i del paper i els “ plàstics “ un cop cada mes. Ho heu llegit bé. Potser resulta que la manera de no produir brossa és que es reculli menys sovint ! L’orgànica i els papers pot depositar-la en uns contenidors adscrits al teu domicili,

però els “ plàstics “ te l’has de guardar on sigui i depo-sitar-la al carrer el dia que toqui. També hi ha els típics contenidors de vidre i un cop al mes passa un servei per recollir objectes voluminosos i altres que deposites al carrer en una data assenyalada. El que més em va sobtar però és com reciclen les botellés de plàstic per beure. És molt senzill: en comprar una botella d’aigua a qualsevol botiga fan pagar 25 cèntims d’Euro per cada envàs de plàstic. A l’hora de retornar-lo l’has de posar en una màquina especialitzada que hi ha a l’entrada de totes les grans superfícies i aquesta t’entrega un tiquet en funció dels envasos que li poses. Pots depositar els envasos en qualsevol superficie comercial encara que l’hagis comprat en una altra i fins i tot si al comprar no esgotes el valor del tiquet , els empleats com a canvi et donen diner en efectiu sense cap problema.

A Alemanya les principals religions són la catòlica i la protestant.

A Trier és bastant més majoritària la catòlica. Com a dada curiosa la Catedral de Trier , que és Patrimoni Cultural de la Humanitat “ és “ pels catòlics, en canvi un altre monument Patrimoni Cultural de la Humanitat, la Basílica de Constantí “ és “ una església protestant.

Escola Waldorf

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

29La Borrassa

A little village in the world

També hi vaig poder veure una sinagoga jueva. Respec-te a aquestes últimes en vaig veure a vàries poblacions que vaig visitar si bé no sabria dir amb seguretat si el seu paper era més aviat a mena de testimoni, centre cultural, etc o si bé eren llocs de culte habitual però m’inclino més per la primera possibilitat. Respecte a la religió, el més sorprenent fou quan em vaig empadronar a l’Ajuntament. Doncs resulta que em van preguntar per la meva religió. Jo em creia que això era secret ! Doncs no, es veu que si declares pertànyer a una religió has de pagar un càrrec d’un 9 % del que et tocaria pagar com a impostos a la hisenda alemanya.

Jo vaig dir-los que crec que és l’home qui ha creat a Déu i no pas a l’inrevès i em sembla que em van en-tendre perfectament i van marcar a la casella de “cap religió “.

Política. A nivell polític he pogut veure unes petites cosetes. Una d’ella ja la sabia i les altres les vaig poder viure in situ.

La primera és que a les meves mans vaig tenir una pro-va palpable de com funciona el règim electoral ale-many que ja coneixia mínimament. És una mica difícil d’explicar però és un sistema que convina el vot unino-minal per districtes electorals ( podent-lo equiparar a llistes obertes i amb candidats no tan lligats als partits polítics com aquí ,sinó als seus electors ) amb el fet que al mateix temps que no trenca la proporcionalitat gene-ral a nivell del Land o la República a partir d’una llista de partit tancada. Se’ns dubte, per mi és el millor sistema electoral per aplicar a la futura República Catalana.

La segona és que la paraula principal a la política ale-manya és “ Bundes “, que vol dir Federal. A Alemanya tot és Bundes, fins i tot la seva selecció de futbol. A partir d’aquest sistema d’organització fruit de la seva plurali-tat i història han aconseguit construir un sistema polític molt eficient i proper a la població. Per a mi la principal diferència entre la situació d’un país com Alemanya i el nostre és que a Alemanya l’estat fa d’estat i a casa nostra sovint l’estat fa allò que no ha de fer i no fa allò que ha de fer.

La tercera és que vaig veure la dimissió del seu Presi-dent ( Bundes, per descomptat ) Christian Wulff perquè va ésser acusat de rebre crèdits en condicions singulars molt aventatjoses i de deixar-se pagar vacances per em-presaris amb els quals tenia una estreta amistat. Tot un exemple pel nostre país en què no dimiteix ningú.

La quarta és que vaig veure néixer la gran pujada del Partit Pirata. Es tracta d’un partit amb un programa molt bàsic en què demana la reforma de les lleis de propie-tat intel.lectual, els sistemes operatius lliures d’internet i l’accés de la població a la mateixa amb un màxim de prestacions ,així com la protecció dels drets civils i polítics. Al novembre van entrar amb força a l’estat de Berínn i al final de la meva estança allà també van entrar en tots aquells estats en què hi va haver eleccions, en-tre ells al Land de Renània del Nord-Westfalia que és el més poblat d’Alemanya. No han tret sols vots als partits d’esquerres, sinó també a l’abstenció i a un fragment de població més centrista.A Trier vaig visitar la seu dels Verds i vaig agafar bastanta informació al respecte A Alemanya s’ha notat molt la seva empremta i hi ha una gran quantitat d’infraestructures per produir energies renovables ( solar i eòlica ) i són un partit molt importat malgrat que amb el Partit Pirata han perdut una mica de força. . A mi m’agraden els Verds. Quan tinguem una República Catalana és probable que els voti. Ara per ara però,voto independència.

Manualitats, bricolatge i natura . Vaig poder veure que hi ha una afició a les manualitats molt més gran que al nostre país. Suposo que el temps que hi fa determina que la gent passi més temps a casa i facin moltes ma-nualitats. A tall d’exemple, puc dir que vaig assistir a una Fira de Manualitats i Bricolatge a la mateixa Trier, amb moltes parades i la presència d’una quantitat de gent que és impensable en una ciutat com Lleida. Dit d’una altra manera , ara per ara no m’imagino una Fira de Manualitats i Bricolatge durant un cap de setmana en un pavelló dels Camps Elisis i ple fins dalt els dos dies. També hi ha moltes botigues molt ben equipades i activitats al respecte. No sé si a Barcelona és habitual però allà és bastant normal que els nens celebrin una festa d’aniversari en una botiga de manualitats fent un taller de plàstica. Això ho vaig veure bastantes vegades. Respecte a la natura jo crec que els alemanys senten algun lligam salvatge amb ella. Trier està només a 124 metres per damunt del mar i al seu entorn tenia uns boscos magnífics i molt ben explotats. El trobar-se gent passejant o fent esport pel bosc o pels camins forestals, és molt habitual .

Varis respecte a la mobilitat. Alemanya té un magnific sistema d’autopistes, sense floritures i gratuïtes ( igual, igual que a Catalunya !) i on si no t’indiquen el contrari no hi ha límit de velocitat. Hi ha un gran trànsit rodat en totes les vies terrestres però considero que la circulació és bastant fluïda pel volum de vehicles que hi pasen. És

La Borrassa

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

30

A little village in the world

un país que està perfectament adaptat per tal de fer front al trànsit de vehicles durant l’hivern i és obligatori l’ús de neumàtics corresponents.

L’ús de la bicicleta hi és molt habitual. Hi ha molta gent que l’útilitza com a mitjà diari de transport, encara que el temps no sigui tan “ bo “ com aquí . Una part impor-tant de gent utilitza bicicletes elèctriques per desplacar-se a la feina i hi ha un important mercat al respecte. Les ciutats i el país cuiden als ciclistes . És extraordinaria la quantitat de Km i Km de carrils/camins bici habilitats i en unes magnífiques condicions de ferm i seguretat que hi ha a banda però al costat de tot tipus de carreteres del país.! Durant el cap de setmana és moltíssima la gent que utilitza la bicicleta com a esbarjo. A Catalunya són molts els que surten amb bicicleta durant el cap de set-mana però a Alemanya proporcionalment en són molts més.

Alguns flashs respecte a la mobilitat :

-Hi ha un gran trànsit de trens, tant de mercaderies com de persones amb una xarxa molt densa.

-Els rius alemanys són molt cabalosos ( el Mosel portava un cabal de 250 m3/s al més de juny ) i molt sovint hi veiem passar vaixells de càrrega.

-Als afores de la ciutat de Trier hi vaig poder comptar com a mínim un parell d’aparcaments “ disuassoris “ de cotxes. Deixaves el cotxe en un d’aquest pàrquings gratuïts a partir dels quals es podia agafar el transport públic per anar a qualsevol punt de la ciutat.

Quant a la sanitat , no vaig ser capaç d’esbrinar-ho del tot però a risc d’equivocar-me em llenço a la piscina i em sembla que va així: a les ciutats o nuclis grans els metges no pertanyen al que podríem considerar a la Generalitat o a l’Estat , no són el que aquí solem anomenar funcio-naris, sinó que treballen amb o per Mútues privades que contracta l’empresa o bé l’empresa i l’Estat. Aquestes primeres tenen convenis amb l’Estat i després d’atendre al malat li envien la factura i llestos ! Suposo que mentre estiguin concertats amb la mútua pots anar al metge que vulguis. Aquesta pràctica fa que hi hagi moltes consultes de metges. Bàsicament es tracta de metges de diferents especialitats que s’uneixen i munten una consulta. Als pobles em sembla que hi ha quelcom més similar al que aquí és un Dispensari Mèdic o un CAP. En els dos casos que vam haver d’anar al metge vam haver de fer efec-tiva la quantitat de 10 € que et donava dret a una asis-

tència gratuïta durant un període de tres mesos. També vam haver de signar que no estàvem a Alemanya per fer turisme sanitari. La totpoderosa Alemanya fa pagar una taxa de 10 € per trimestre per una assistència bàsica i em consta que fa pagar una quantitat per nit que es passa en un hospital en termes d’hospitalització fins a un límit. També vaig notar que hi ha una gran quantitat de farmàcies.

M’agradaria poder opinar sobre l’habitatge i els afers i prestacions socials però no tinc prou dades per fer-ho. Voldria destacar però el paper de Caritas ( ONG de l’Església Catòlica ) que és omnipresent. Hi havia oficines i cotxes de Càrites per tota la ciutat. O bé es tracta d’una “ societat/estat dins l’estat “ o bé l’estat els ha cedit/concertat un munt de serveis, no ho sé, però tenen una gran presència a la ciutat i segons vaig poder informar-me, a Alemanya tenen un pressupost més gran que DT ( la Telefònica d’’allà per entendre’ns )

I per acabar, un petit calaix de sastre.

-El servei militar obligatori a Alemanya va ésser abolit el gener del 2011.

-Es consumeixen gelats tot l’any. A l’hivern les gelateries estan obertes amb tota normalitat.

-Normalment l’aigua embotellada és amb gas.

-Es paga un impost d’uns 18 € al mes per veure la TV generalista per cada aparell que tens a casa.

-Hi ha un gran mercat d’objectes de 2ona mà i “ merca-dillos “ al respecte.

-Com que sóc molt de secà, vaig sentir una emoció molt gran el primer cop que vaig veure el Rin i especialment la desembocadura del Mosel al Rin a la ciutat de Co-blença.

-Com en altres països, les dones en casar-se poden can-viar el seu cognom i “ agafar “ el del marit.-Hi ha moltes autoescoles.

Si algú hi està interessat en fer-hi una estança o per a qualsevol dubte o aclariment, només cal que es posi en contacte amb mi. Deutschland ist meine zweite Heimat.

Xavier Sans i Duchxaviersanslonella@gmail.com

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

31La Borrassa

La butaca

Buena Vista Social Club és un documental dirigit per Wim Wenders que es va estrenat l’any 1999. La pel·lícula ens mostra el viatge del guitarrista nord-americà Ry Cooder i el seu fill Joachim a l’Havana per tal de gravar un disc amb cantants cubans amb molt talent, però caiguts en l’oblit. El títol de la pel·lícula té el mateix nom que un club social de l’Havana on es cantaven sons cubans i boleros i que ja por-tava cinquanta anys tancat quan es va rodar el documental. Buena Vista Social Club és, doncs, un documental musi-cal que ajuda a conèixer els grans músics cubans: Com-pay segundo, Ibrahim Ferrer, Eliades Ochoa, Omara Portuondo i Rubén González, entre altres. Tots aquests músics han viscut la música des de petits, han cantat al carrer i als ca-fès i han tingut altres feines per so-breviure. En definitiva, la música ha estat per ells una afició més que una professió. A pesar d’això, es tracta de músics que van tenir cert renom en una època determinada, però que a finals dels 90, època en què es va rodar el documental, estaven força oblidats. L’estrena de Buena Vista So-cial Club va suposar un impuls i revi-talització per aquests músics, que van començar a gravar discs en solitari i a despertar l’interès del públic gràcies a l’estrena de la pel·lícula. Buena Vista Social Club també va intervenir en el ressorgiment no només dels músics, sinó també en el dels gèneres més importants de la música cubana: el son, el bolero, la guajira, el danzón, etc. Tots aquests estils musicals eren considerats antics, però des de Buena Vista Social Club han ressorgit i han estat adaptats i reinventats per cantants actuals. El documental de Wim Wenders té, des del meu punt de vista, dos elements que el fan molt recomanable: la mú-sica, per una banda, i l’aspecte sentimental i humà, per l’altra. Des del punt de vista musical , qualsevol persona que conegui o vulgui conèixer la música cubana pot assistir a moments molt emotius, com ara la interpretació de “Dos gardenias” per part d’Ibrahim Ferrer; o la de “Veinte años” per part d’Omara Portuondo i Compay Segundo; o el co-mençament de la pel·lícula mentre sona la cançó “Chan Chan” interpretada sobre l’escenari per tots els músics, en alternança amb imatges del Malecón de l’Havana. Aquests moments són molt emotius i de gran qualitat musical.

Però allò que fa que la pel·lícula vagi més enllà del que és estrictament musical és la part sentimental i emotiva que transmeten els cantants, tant en les seves interpretacions de les cançons com en les seves declaracions i actituds davant de la càmera. Són cantants d’edat avançada (Compay Segundo, per exemple, tenia 90 anys quan es va rodar el documental), amb molta vida sobre les espatlles, molts re-cords i molt lligats a la música: molts d’ells han cantat des de la infància, al carrer i a casa, i molts dels seus records estan envoltats de sons i boleros que cantaven els seus pa-

res a casa i a través d’ells, van anar adquirint aquest contacte espontani amb les cançons. Tots aquests re-cords, l’edat avançada i el fet d’estar pràcticament oblidats configuren la seva actitud i l’emoció que posen quan toquen o canten. És molt emo-tiu veure la il·lusió que tenen quan surten de Cuba per anar a fer con-certs per Europa i quan són aplaudits per amplis auditoris. A l’escena final apareixen en un concert al Carnegie Hall de Nova York, que en parau-les de Ry Cooder és “la Meca” per qualsevol músic. Allà l’espectador s’adona que han aconseguit el seu somni i resulta molt gratificant veure que aquesta gent senzilla, d’origen modest i amb gran talent aconse-gueixen sortir de l’anonimat i fer un concert en un lloc com aquest. Veure la gran Omara Portuondo plorar després d’interpretar aquella cançó

sobre l’amor perdut que és “Veinte años” (“si las cosas que uno quiere se pudieran alcanzar, si me quisieras lo mismo que veinte años atrás”) és una experiència inoblidable. Ry Cooder i el seu fill, Joachim Cooder, van anar a l’Havana per gravar un disc amb cantants cubans i allí van descobrir aquests diamants en brut, entre els que destaca Ibrahim Fe-rrer. Ja ho diu Ry Cooder: “És com un Nat King Cole sortit del carrer, té un talent portentós. Coses com aquesta només es troben un cop a la vida”. Hem sentit “Dos gardenias” moltes vegades, però com la canta Ibrahim Ferrer només una. I al voltant de tot hi ha l’Havana, un personatge més de la història, una ciutat plena de sons i de vida i que viu de portes enfora. Una ciutat que sembla que s’hagi aturat en el temps per no passar mai de moda, igual que les seves cançons.

BUENA VISTA SOCIAL CLUB

Esmeralda Fusté

La Borrassa

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

32

El temps

Pluviometria anual d'Arbeca

(fins a 31/10/12)

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

550

600

650

1969

1970

1971

1972

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

l/m

2

Comparativa entre la mitja mensual (des de l'any 1969 al 2012) i l'any 2012 (fins 31/10/12)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre

l/m2

Serie1 Serie2Any 2012 Mitja mensual

Agost '12 Setembre'12 Octubre'12

Pluja 2 2 9

Neu

Pedra

Tormenta 1

Boira

Rosada

Gebre

Neu que cobreix el terra

<0,1 l/m2

1 1 2

>=0,1 l/m2

>=1 l/m2

1 5

>=10 l/m2

1 2

>=30 l/m2

2 l. el dia 30 25 l. el dia 29 28 l. el dia 25

Detalls meteorològics

Dies d

e p

recipitacions:

Precipitació màxima en un dia

Núm

ero de dies de:

Curiositats

Al setembre van caure 25 li-tres, i tots només en un dia, el 29 de setembre, la resta del mes no va fer res. Ens n’hem d’anar al 2003 per trobar un octubre més plujós. Aquell any en va fer 146 litres. L’any passat en va fer 12,5 litres. Fins al 31/10/11 havia plogut 183 litres, aquest any a la mateixa data ja en portem 266 litres. De tota aquesta pluja, 166 litres s’ha concentrat al març i a l’octubre.

Les dades han estat recollides i cedides per Antoni Pau Sans

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

33La Borrassa

Zona Verda

Probablement hi haurà gent que respondrà amb rebuig que es generalitzi a tots els boscos el fet de fer pagar una taxa per anar a plegar bolets.La pregunta és: “I per què no?. Per a la caça es paga unes quotes segons el vedat, per a la pesca també es paguen unes llicències; hi ha zones que a més tenen diferents “ofertes” (diària, mensual, etc).Actualment està en augment la moda d’anar a “caçar” bolets, fa uns anys hi havia guies i llibres explicatius; més tard se’n va fer un programa televisiu que enca-ra es manté en actiu. La notícia més actual, o també es podria dir, l’avenç tecnològic més actual, ha estat la creació d’una aplicació per a mòbil que t’indica les ru-tes (actualment, solament per algunes comarques) on la temporada passada es varen trobar bolets. Tots aquests factors afavoreixen a l’aparició de nous boletaires que volen experimentar la sensació que es té en passejar en-mig d’un bosc, sentir l’ambient que es respira en aques-ta època de l’any i, de passada, trobar bolets per acabar el dia amb un bon dinar, o sopar (si tot va bé i no hi ha cap bolet que et pugui fer passar una mala estona).És per aquest motiu, a causa a l’augment del nombre de persones que exploten el bosc en busca de bolets, que és necessària una òptima gestió si es pretén que en el fu-tur encara sigui possible, ja sigui econòmicament o eco-lògica parlant. Tota gestió requereix una inversió que, en moltes ocasions, o no existeix o és difícil l’obtenció del

finançament adequat.El bosc, com ja s’ha mencionat en moltes ocasions en aquesta secció, és un sistema on tots els seus elements tenen un paper fonamental per al seu bon funcionament, o si més no, per a mantenir-se tal i com els percebem actualment en el nostre país; i els bolets no en són una excepció. Aquests s’associen amb les arrels dels arbres formant una simbiosi favorable per ambdós. L’arbre pro-porciona una font de nutrients procedents de la fotosín-tesi i el fong dota a l’arbre d’un major sistema radicular per a l’absorció de l’aigua, a més que el fong té major capacitat per absorbir certs nutrients que l’arbre no és capaç.Els fongs s’expandeixen pel subsòl per mitjà de les hifes i el que es coneix com a bolet és l’aparell esporífer (que conté les espores reproductives). La sobreexplotació del bolet, com la de qualsevol altre recurs limitat, pot con-duir a la seva desaparició; per això que és convenient la seva regulació, per evitar que aquest augment de l’explotació pugui malmetre el bosc i el seu sistema, a banda de produir una davallada en la capacitat produc-tiva de bolets.Aquesta recaptació de capital (a partir de les llicències), a més, s’invertirà en l’aplicació d’una bona gestió del bosc, ja que un sistema en bones condicions i gran bio-diversitat pot afavorir a la capacitat productiva de bo-lets.

Pagar per anar a plegar bolets?

Roger Pau

http://kapdigital.blogspot.com

La Borrassa

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

34

A foc lent

Apartarem 4 espàrrecs verds del manat.

Tallarem la resta dels espàrrecs i els saltejarem junt amb les gambetes pelades.

Un cop estigui cuit, ho triturarem tot i farcirem els pebrots

Per la salsa:En un altra paella hi courem la ceba, les pastana-gues i els caps dels llagostins. Quan estigui tot ben doradet, i hi incorporarem el vas de conyac i flam-bejarem per eliminar l’alcohol, i afegirem el vi i a continuació el fumet de peix i la cullerada de pebre vermell i deixarem que redueixi 1/4 part del brou. Per finalitzar la salsa la passarem pel morter “xino” En una planxa o al forn courem els escamarlans i els llagostins que ens serviran per decorar el plat.Muntem el plat amb 3 pebrots 3 llagostins i 2 es-camarlans per cada comensal, afegim la salsa i servim.

Pebrots del piquillo a la Marinera

Ingredients per a 2 persones:

6 pebrots del piquillo 1 manat d’espàrregs verds250gr . Gambeta Pelada2 pastanagues6 llagostins4 escamarlansPer la Salsa:1/2 ceba1/2l de fumet de peix1 vaset de vi blanc1 vaset de conyac1 cullerada de postres de pebre vermell dolç

Elaboració:

Montse Fernandez Egea

La

Borra

ssa N

ovem

bre 20

12

35La Borrassa

Entreteniments

1. Cap fuster ha fet tan ben fetaun arca tan petiteta.S:_ _ _ _ _

2. Tinc cap, tinc ull i tinc cosi no sóc de carn ni osS: _ _ _ _ _ _ _

3. Sense ser moltó, tinc llana,boterut, la gent m’aplana.Rumia, indaga, demana.S: _ _ _ _ _ _ _ _ _

4. Qui és aquella que no està contenta fins que la maten?S: _ _ _ _ _ _

5. Enlloc d’anar endavantsempre camino enrere.No badis ni un sol instant:per pessigar tinc fal·lera.S: _ _ _ _ _ _ _

6. Una casa ben plena de gentque per més que truquis i tru-quisningú no et sent.S: _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

7. Navego per l’oceàcom si fos un transatlàntic,porto al cap un sortidori m’empaiten amb l’arpó.S: _ _ _ _ _ _ _ _

8.Sóc molt senzilla, no sé parlar,però jo als homes, faig barrinar.S: _ _ _ _ _ _ _ _ _

9. Rumieu i endevineu:què és una cosa molt gran,que com més n’hi ha menys es veu?S: _ _ _ _ _ _ _ _

Troba les 7 diferències que hi ha entre aquestes dues imatges.

Endevinalles Populars

Les 7 diferències

Solucions endevinalles

1. l’alberginia2. l’escombra3. el cargol4. el silenci5. l’aranya6. la serp7. la cuca de llum8. la porta9. les estrelles

Solucions entreteniments del número anterior de la Borrassa:

Solucions diferències

TONET2012

Beure per oblidar

El cambrer a un client assidu:- Bon dia, què prendrà?- Posi’m dues ampolles de vi.- Són per a vostè?- Sí, necessito beure ara mateix per oblidar.- Sí, necessito beure ara mateix per oblidar.- Doncs si beu per oblidar, haurà de pagar-me abansde començar.