Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento
-
Upload
julijurado -
Category
Education
-
view
4.354 -
download
2
Transcript of Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento
![Page 1: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/1.jpg)
Arquitectura del Renaixement Italià
El Cinquecento
![Page 2: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/2.jpg)
L’arquitectura del Cinquecento
• Cerca l’equilibri i l’harmonia; la decoració adquereix un caràcter secundari.
• Roma és el lloc idoni per a que els millors artistes puguin desenvolupar els seus grandiosos projectes.
• Els papes succesius: Sixt IV, Juli II, Lleó X, Pau II, Sixt Vè volen transformar la ciutat medieval en una ciutat nova.
![Page 3: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/3.jpg)
Alguns elements de l’arquitectura del Renaixement del Cinc Cents . Cúpula amb
cassetons i tipus de frontons.
![Page 4: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/4.jpg)
BRAMANTE (1444-1514). Va nèixer aprop d’Urbino però es va formar a Llombardia La
primera gran obra és encara de finals del Quattrocento. Santa Maria de les Gràcies de Milà.
Planta i secció longitudinal.
![Page 5: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/5.jpg)
Bramante. Capçalera de Santa Maria de les Gràcies (Milà). Un gran cub amb cúpula.
![Page 6: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/6.jpg)
Bramante. A Milà també va construir el claustre de Sta Mª de les Gràcies i l’altar de
Santa Maria de l’església de Sant Sàtir.
![Page 7: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/7.jpg)
BRAMANTE. OBRA A ROMATEMPLET DE SAN PIETRO IN MONTORIO
Canon de bellesa arquitectònica, inspirat en els temples de Vesta romans, en el tholos grec i en
els Martyria paleocristians.
![Page 8: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/8.jpg)
San Pietro in Montorio. Edificat on conta la tradició que va ser crucificat Sant Pere, aquí Bramante renuncia als ornaments i
accentua la simple estructura i els valors formals: 16 columnes toscanes de granit i una cel.la petita per l’oficiant i els seus
acòlits. El cercle, símbol de perfecció còsmica troba en aquest edifici un protagonisme total.
![Page 9: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/9.jpg)
Bramante. Projecte de la nova Basílica de Sant Pere. Va ser un encàrrec del papa Juli II.
S’havia de destruir l’antiga, la qual cosa provocà polèmica i oposició.
• El seu projecte va ser modificat posteriorment per Miquel Àngel.
• Va dissenyar una planta de creu grega cupulada, braços amb àbsis i espais intermedis amb quatre cúpules de quart d’esfera i torres en els angles.
• Cercava un equilibri de formes circulars i quadrades, i volia utilitzar com a material constructiu el ciment.
• Després d’ell s’encarregaran de les obres Rafaello i Sangallo.
![Page 10: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/10.jpg)
Bramante. Altres projectes a Roma.
• Ampliació del Palau del Vaticà: Belvedere i Pati de Sant Dàmas.
• Construcció del Cor de Santa Maria del Pòpolo.
• Traçat de les avingudes que vorejen el Tíber.
• Construcció de Santa Maria de la Pau.
![Page 11: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/11.jpg)
Bramante a Roma. Santa Maria de la Pau (Façana i claustre) i Pati de Sant Dàmas del
Vaticà.
![Page 12: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/12.jpg)
Rafaello Sanzio (d’Urbino) com a arquitecte. Vil.la Madama.
![Page 13: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/13.jpg)
MICHELANGELO (1475-1564)
• Amb ell l’arquitectura clàssica del Cinquecento arriba a la seva màxima expressió.
• Usa els elements del més pur classicisme, conservant els sistemes de proporcions, però cuidant de destacar de forma molt evident les línies constructives, bé mitjançant la policromia (color gris) o bé amb el joc i contrast de les masses.
![Page 14: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/14.jpg)
MICHELANGELO BUONARROTTI. Nascut a Caprese i mort a Roma als 89 anys, domina totes
les formes d’expressió artística, però es considerava sobre tot escultor. El seu ideal artístic serà realitzar una sìntesi total de totes les arts a
partir del pensament neoplatònic. A la foto Biblioteca Laurenciana de Florència.
![Page 15: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/15.jpg)
Miquel Àngel. Escala de la Biblioteca Laurenciana de Florència. La seva
sobredimensió respecte de la planta fa que adquereixi una presència impressionant.
• Es substitueix la serenitat per la tensió.
• És una interpretació molt personal i dramàtica dels elements clàssics (pilastres sobre mènsules corbades).
![Page 16: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/16.jpg)
Miquel Àngel. Sagristia Nova (Capella dels Medicis) de l’Església de Sant Llorenç de Florència. Exterior i interior de la Cúpula.
D’estil romà amb cassetons.
![Page 17: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/17.jpg)
Miquel Àngel. Capelles Medicis (Sagristia Nova). Model d’equilibri entre escultura i arquitectura. Oposició entre la tensió de la part inferior i la
cúpula semiesfèrica: símbol de l’alliberament de l’home, retengut per les passions i caminant cap al
regne de l’esperit després de la mort.
![Page 18: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/18.jpg)
Michelangelo a Roma. Comparació entre la planta de Sant Pere de Bramante i la de Miquel
Àngel (abaix).
• El 1546, quan ja té 71 anys, es fa càrrec de les obres de Sant Pere del Vaticà, després de Rafaello i Sangallo. El primer havia projectat una planta de creu llatina, i el segón entre basilical i central. Miquel Àngel torna a la creu grega de Bramante, però elimina el deambulatori circular, els braços externs cruciformes i les quatre torres.
![Page 19: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/19.jpg)
Michelangelo a Roma. A Sant Pere del Vaticà fa la capçalera exterior (àbsis recorreguts
per pilastres apariades gegantines, fornícules amb frontons triangulars i corbats) i la CÚPULA.
• Suprimeix del projecte de Bramante l’anella amb columnes, donant-li un perfil més elevat, i convertint-la, en suprimir les torres, en l’element més expressiu de la construcció.
![Page 20: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/20.jpg)
Michelangelo. Cúpula de Sant Pere. Es converteix en el model de la majoria de les que
s’aixequen en els segles XVI i següents.
• S’aixeca sobre un tambor amb una doble filera de columnes monumentals que es perllonguen mitjançant els nervis que connecten visualment amb les columnetes de la llanterna.
![Page 21: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/21.jpg)
Michelangelo. Cúpula de Sant Pere. Exterior i interior. Doble closca. A l’interior decorada a base
de mosaics.
![Page 22: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/22.jpg)
Michelangelo a Roma. PALAU FARNESIO. Ell el va acabar, després de
la mort de Sangallo, realitzant la tercera planta, el gran balcó, i el pis superior del pati.
![Page 23: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/23.jpg)
Michelangelo a Roma. Palau del Capitoli.
• Aquest palau estava destinat a tancar la urbanització de la Plaça del Capitoli, on va construir altres dos palaus (el del Senat i el dels Conservadors).
• Aquí utilitza pilastres corinties gegantines i petites columnes jòniques al pòrtic.
![Page 24: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/24.jpg)
Vignola (1507 -1573). Autor del llibre “Regla dels cinc ordres d’Arquitectura”.
Volta de canò corbada del pati de Villa Giulia
• El 1550 realitza Villa Giulia a Roma per al Papa Juli II: una successió de diversos còsos volumètrics ordenats en un eix longitudinal de simetria.
• Usa pintures al fresc “a la romana” com a decoració.
![Page 25: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/25.jpg)
Vignola. Villa Giulia
• L’esquema arquitectònic de la casa tenia una doble cara: un aspecte greu i amagat cap a la ciutat; i un aire festiu i alegre cap a l’interior del jardí.
• A la foto veim el Nympheum, un jardí adornat amb estàtues de nimfes.
![Page 26: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/26.jpg)
Vignola. Vil.la Caprarola. És la seva segona gran obra. És una vil.la fortalesa feta per als Farnese (Farnesi o Farnesio). Gravat i planta
![Page 27: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/27.jpg)
Vignola. Vil.la Caprarola. L’edifici és un símbol del poder enmig del món rural circundant . La planta baixa concorda amb el caràcter defensiu i militar
de l’edifici. Sols el primer pis (la planta noble) i les escales tenen elegància i donen gràcia al conjunt.
![Page 28: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/28.jpg)
VIGNOLA. IL GESÚ. PRIMERA ESGLÉSIA DELS JESUITES
• Model d’església de la Contarreforma. Planta centralitzada i a la vegada longitudinal: una capçalera que segueix, en tres dels seus costats, el perfil d’una creu grega i després te el llarg apèndix de la nau central sumat a un dels seus braços. Les capelles estan separades per trams murals articulats per parells de pilastres que sostenen visualment la cornisa de la volta.
![Page 29: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/29.jpg)
VIGNOLA. Interior de l’església d’ Il Gesú.
• Església àmplia, d’òptima acústica, ideal per a la predicació.
• La seva decoració era sòbria, però es varen anar afagint posteriorment decoracions de marbres policroms, estucs daurats i pintures a l’àbsis dins una estètica ja totalment barroca.
![Page 30: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/30.jpg)
ANDREA PALLADIO (1508-1590)
• Va nèixer a Pàdua, on va començar a treballar.
• Després treballà a Vicenza i viatjà a Roma on va rebre influències de Bramante, Michelangelo i Giulio Romano.
• És autor del llibre: “Els quatre llibres d’Arquitectura” (1570), dedicats a I. Els Ordres.- II Els Edificis domèstics.- III: Els Edificis públics.- IV. Els Temples.
![Page 31: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/31.jpg)
Palladio, arquitecte de vil.les.
• No eren segona residencia per a gent rica, eren centres d’explotació agrícola administrats per patricis que volien provar sort com a colons terratinents.
• La casa-residència s’enlairava respecte al nivell mitjà de la propietat, on ell també construia cellers, graners, cavallerisses, estables, magatzems,…
• Aquestes cases varen tenir molta influència a Gran Bretanya i USA el segle XIX.
![Page 32: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/32.jpg)
Palladio, arquitecte de vil.les. Vil.la Cornaro.
• Cuidava el sentit de la proporció i l’harmonia, ordenant tots els volums en eixos simètrics i donava a les cases un aire de magnificència amb un pòrtic clàssic amb frontó a la façana.
![Page 33: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/33.jpg)
Vil.les de Pal.ladio: Vil.la Badoer i Vil.la Foscari.
![Page 34: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/34.jpg)
Palladio. Vil.la Almerico (La Rotonda) de Vicenza. Era un lloc d’oci
i no un centre productiu. Construida amb quatre pòrtics amb frontó que actuen com a
plataformes-miradors.
![Page 35: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/35.jpg)
Palladi. Els seus palaus. Imatges d’una nova ciutat:Vicenza.
• Palau de la Raó (Reforma de la Basílica medieval). Dues “loggies” superposades per revestir l’estructura gòtica preexistent.
• Repeteix el motiu de l’arc entre llindes (motiu pal.ladià).
![Page 36: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/36.jpg)
Pal.ladio. Palau Chiericati i Loggia del Capitanaio.Vicenza
![Page 37: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/37.jpg)
Palladio. Esglésies de Venècia. Sant Giorgio i El Redemptor. Conjugació de
frontons clàssics a les façanes.
![Page 38: Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento](https://reader030.fdocuments.co/reader030/viewer/2022013121/559ee2d11a28ab260a8b45e6/html5/thumbnails/38.jpg)
Un exemple de disseny urbanístic: PALMA NOVA a Udine. Una ciutat fortalesa en
forma de polígon de nou costats.