L’arquitectura del segle XX (primera meitat de segle)

L’arquitectura del segle XX

Al segle XX es revisa el significat de tots els mitjans d’expressió artística, inclosa l’arquitectura. La pintura és sobretot color, l’escultura volum i l’arquitectura espai, espai interior, espai habitable. Això significa que s’acabà imposant la funció bàsica: l’habitabilitat, a les funcions secundàries, l’ornamentació, l’estètica. La bona arquitectura és la FUNCIONAL, idea defensada sobretot a la primera meitat de segle.

La nova estètica del segle XX es basa en la funció. Si la distribució interior és harmoniosa, la llum matisada, està integrat l’edifici en l’entorn... es pot considerar bell.

Es rebutgen les tendències historicistes anteriors i s’assumeixen les transformacions del desenvolupament tècnic i industrial. El culte a la màquina marcarà l’arquitectura i la planificació urbanística. Serà el Moviment Modern.

Racionalisme (Funcionalisme)

Es caracteritza per la simplicitat de formes, el retorn als volums elementals (cub, cilindre, con i esfera) i la lògica constructiva, la funcionalitat per davant de l’ornamentació. L’arquitectura racionalista també es coneguda per “moderna” i “funcionalista”. El gran moment del seu desenvolupament fou l’època d’entreguerres. Els principals arquitectes són: Le Corbusier Mies van der Rohe Walter Gropius

Le Corbusier (Charles Éduard Jeanneret, 1887-1965)

Nat a Suïssa i fill d’un rellotger heretà del pare el gust per la precisió i la matemàtica. El centre de la seva preocupació fou l’home i buscà, com els clàssics, les proporcions, el cànon, per projectar tot, inclosos els edificis, a la mesura de l’ésser humà. Aquestes normes les recollí en el Modulor, on fixa les proporcions per construir harmònicament qualsevol cosa. La seva obra es basa en cinc principis bàsics:

• Els pilotis (puntals), gràcies als quals la casa queda aïllada del terra.

b) Les terrasses jardí.c) Finestres longitudinals i contínues, allargades,

donen més llum.d) Planta oberta, lliure, pel sistema de pilars i

l’absència de murs de càrrega.e) Façana lliure, en funció de les necessitats de

cada pis.

Ville Savoie (Poissy,França), 1929-31. Predominen línies rectes i volums elementals. Destaquen els pilotis que aixequen l’edifici per sobre del terra.

1947, participa en el projecte de l’edifici de les Nacions Unides, a Nova York, amb altres arquitectes

1946-1952, Casa de pisos a Marsella

Església de Ronchamp, França, 1952. Aquí ja s’ha perdut l'interès pels volums cubistes, creat edificis més expressius i de línies corbes.

Walter GropiusVa crear a Weimar la primera escola de disseny on els alumnes realitzaven tot el que projectaren. Fou el Bauhaus, on s’hi investigava tota activitat plàstica relacionada amb la indústria (mobles, tapissos, llums...)L’arquitectura de Gropius s’ajustà a cada necessitat concreta, fugint de qualsevol compromís amb posicions preestablertes. La seva arquitectura es basa en la lògica, es defineix com tranquil·la i sense estridències.

Oficines dels tallers Fagus (1911-1914)Aquí trobem la puresa de formes i l’ús del vidre en grans superfícies. Els diferents cossos del taller estan articulats amb gran senzillesa. Les cantonades fetes amb vidre foren considerades una gran troballa.

Casa de Gropius, a Lincoln, Massachusets, 1937

Bauhaus, de Dessau, 1919. L’obra més coneguda de Gropius, on els volums es direccions contràries.

Dues vistes de la Bauhaus, amb un corredor aeri, que passa per sobre d’un passadís subterrani.

L’últim treball de Gropius, L’ambaixada d’EE.UU. a Atenes

L’arquitectura orgànicaLa II Guerra Mundial va aturar tota activitat constructiva a Europa. En canvi als EE.UU. es va seguir innovant, dins una societat desitjosa de novetats que acollí tots els creadors que fugiren de la guerra a Europa.

El nou moviment arquitectònic, sorgit a EE.UU. creu que els edificis són com organismes, la forma dels quals ha d'adequar-se a la seva funció, a l’entorn i als materials utilitzats en la construcció.

El principal arquitecte d’aquest corrent va ser Frank Lloyd Wright

L’arquitectura d'avantguardaSón un conjunt d’edificis d’estètica molt original, que volien recrear les diferents corrents pictòriques.

Neoplasticisme holandès: Gerrit Rietveld. Utilitza formes geomètriques clares i rectes, colors blancs i grisencs, combinats amb plans i detalls de cromatismes primaris. Creà espais oberts amb plantes lliures.

Gerrit Rietveld: Casa Schroeder (1924) i Cadira vermella i blava (1918)

Bruno Taut i Eric Mendelsohn representen l’expressionisme alemany aplicat al camp arquitectònic. Tornen a les arquitectures utòpiques d’altres èpoques, quedant-se molts projectes per realitzar, donada la dificultat de fer-los realitat.

Bruno Taut: Urbanització de ferradura o «Hufeisensiedlung», 1925 Berlín, i la Casa de Vidre, de 1914.

Eric Mendelsohn: Torre Einstein, 1917-21, Postdam. Utilitza els dissenys corbats en línies i volums, de forma expressionista.

Eric Mendelsohn: Complex Woga amb teatre Schaubühne, (1927-1931) Berlín

L’arquitecte i urbanista italià Antonio Sant’Elia va fer dissenys futuristes que mai s’arribaren a realitzar.

Ciutat del futur i proposta de central elèctrica (1914)