Art bizantí i preromànic
-
Upload
assumpcio-granero -
Category
Education
-
view
3.886 -
download
0
Transcript of Art bizantí i preromànic
ART MEDIEVAL
ART BIZANTÍ
ART PREROMÀNIC
- Art visigòtic
- Art carolingi
- Art mossàrab
- Art asturià
Maria Assumpció Granero CuevesIES RAMON LLULL
Art bizantí• Capital de l’Imperi
romà d’Orient: Constantinoble(324)
• Centre de poder influït per la cultura grega
• Es crea la litúrgia• Grandiositat d’allò diví
i separació amb allò humà
• 313,324,391,395,476,1453
Art bizantí Interior Santa Sofia
Teodosi (395):
-Flavi Honori (395-423) Occident (fins 476 dC, bàrbars)
-Flavi Arcadi (primogènit, 395-408) Orient (10 segles):
•Situació privilegiada: orient i occident.•Política Cesaropapista, teocràtica.•Luxe i ostentació cort.•Al servei església.•Influirà en Espanya, Itàlia i Rússia.
ETAPES1) Segle d’or. EsplendorJustinià (527-565, segles VI i VII) i Teodora
- Intent de reconstrucció de l’Imperi Romà- Important obra jurídica - art
* Arquitectura:
Santa Sofia, Constantinoble Sant Vital, Ravenna, ItàliaSant Apol·linar in Classe, a Ravenna, Itàlia
* Arts plàstiques: nou concepte (no realitat, sinó idees, espiritualitat i simbolisme místic i diví)Mosaic de Justinià a Sant Vital, Ravenna Pantocràtor de la catedral de Cefalú, Sicília
2) Període de lluita iconoclasta (726-843): prohibició de reproduir imatges religioses i destrucció s existents3) Període posticonoclasta (843-1453):Cisma d’Orient (1054), separació de l’església romana i ortodoxa. Aquesta
època, que caracteritza en essència, forma i esperit l’art bizantí, té dues fases:
• 3. a) La dinastia macedònica o segona edat d’or (867-1056), amb gran presència de les arts pictòriques, tant el mosaic com les icones.
• 3. b) La dinastia del Paleòlegs (1259-1453), marca el renaixement cultural de Bizanci i l’expansió del seu art als pobles eslaus.
• En els segles posteriors les novetats artístiques son d’escàs interès, encara, que en el sud d’ Itàlia es formà un estil en què es mescla amb l’art àrab i el gòtic, produint obres de gran riquesa. Al mateix temps, en aquesta època, l’estil bizantí s’introduirà a Rússia, on continuarà durant uns quants segles després de la desaparició de Bizanci.
Imperi bizantí• Abraça Orient Mitjà, Itàlia i nord
d’Àfrica• Justinià cerca recuperar l’Imperi • Ràvena, capital política d’Itàlia
• Originàriament, l’Imperi Bizantí comprenia els territoris orientals dels antics dominis de Roma: Grècia, Macedònia, Àsia Menor, Armènia, Síria, Palestina, Egipte, la costa nord de Líbia i les illes del mar Egeu i del Mediterrani oriental, i sobre aquest espai geogràfic es desenvoluparà l’art bizantí, a més de en la ciutat italiana de Ravenna i, a partir del segle X, en Rússia (bàsicament el principat de Kiev) i en altres països eslaus.
Expansió de l’imperiBizantí amb Justinià
Arquitectura
Disseny de temples:• Creu grega – sants
Apòstols• Cúpula i planta
Central – San Vital• Cúpules
superposades – Santa Sofia
Característiquesarquitecturabizantina
materials
Carreu ben escairats sobretot en Síria i Palestina
mòdul d’amplària de murs ( entre 75 i 80 cm)Maons especialment empleats en cobertes
exteriors: nus o amb qualque ornament
columnes, muntants (jambas), llindes, frisosMarbre
zones interiors: decoració policroma (luxe)
elements
fust cilíndric amb lleuger èntasi central i prefereixen sense aristes
Columnes
capitell
CorintisSimples: fulles d’acant
Composts (acant i volutes)
TeodosiFulles més planes
Acabat amb Trepanat (foradat)
Murs
Dinàmics Relació equilibrada massa-obertures (preferència pels arcs de mig punt)Tipus: paredat carreus (mamposteria) en orient i paredat maons i pedra irregularMurs austers,amb poca ornamentacióReflecteixen estructura interna
cobertes
Substitució de espais longitudinals voltes de canócobertes de fusta percobertes de espais quadrangulars paredat, maçaneria (mampostería)
Voltes d’aresta
Voltes de mitja taronja Abans: octògon i trompes
Ara: cúpula sobrePetxines*
*Petxinas
Origen a Gerasa (Jordània) s. II
Triangles curvilinis
que uneixen arcs torals amb
anell cupular
Arcs
Arqueria (mig punt) sustentada sobre columnes aïllades
Capitell presenta majorsuperfície de contacte
Intercalant bocins d’ arquitrau
Colocant un cimaci(troncocònic invertit)
Columnes bizantines
Lleuger èntasicentral Fust
llis
Capitells bizantins, cúbics amb decoració vegetal, acaben en forma plana
Corinti i compost Teodosicimaci
Capitell Teodosi
Arquitectura adovellada. Principal aportacióCúpula sobre petxines
Plànol de San Sergi i BacusPlanta centralitzada
Planta de Sant Sergi i Bacus
Constantinoble. 1ª meitat segle VI
Sergi i BacusMaterials
carreus
marbre
maons
Murs del monestir d’Òsios Luca
Relaciómassa-
obertures
Austeritatdecorativa
Exterior reflecteixestructura interna
Santa Sofia de BulgàriaPobresa murs exteriors
Basílica de Santa Sofia
Antemi de Tral·les i Isidor de MiletSanta Sofia
Exterior i planta
Fusió de planta longitudinal amb planta
centralitzada
atrinàrtexDivisió en tres nau, central
més ampla i elevada. Es sacrifquen naus laterales per a ensalçar nau central: Els quatre gruixats pilars,
que sostenen la immensa cúpula, s’endindenen les naus laterals, sobresurten
igual que els contraforts i interrompen el desenvolupament longitudinal
de les naus. A canvi la nau central és totalment diàfana
Coberta dinàmica:A) Gran cúpula central (31 m. diàmetre)
B) Empemtes recollides per dues cúpules de quart d’esfera en l’eix longitudinal
C) Descarrega en nínxils situats en la diagonal de les semicúpules
D) Descarrega en murs exteriors
A BB
c c
c c
D
El joc dinàmic de la cúpula central, translladant les
empentes i contrarrestos avoltes secundàrias i
terciàrias, crea un diàlog tectònico de tendència centrífuga (Bruno Zevi)
En època musulmana s’afegeixen
els minarets i s’adjunten altres
dependències
Santa SofiaExterior
Santa SofiaMaqueta
Perspectiva axonomètrica
de Santa Sofia
(532 – 537) Istanbul
Planta de conjunt de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul
Santa SofiaPlànol
Santa SofiaAlçat
El sistema estructural de Santa Sofia és audaç, però senzill. Es va aixecar sobre un enorme rectangle, de 71 por 77 m, aproximàdament, 225 per 240 peus bizantins. Dins ell, quatre enormes pilars, disposats de nord a sud, es van aixecar en els angles d’un quadrat de 100 peus bizantins de costat. A 70 peus d’ample (31 cm) s’aixecaren quatre arcs. Al dos costats nord i sud estan embeguts en els murs laterals de la nau, i no són molt perceptibles des de l‘interior, però fortament remarcats a l’exterior per damunt del sostre. Quatre petxines lliguen els arcs. Sobre els vèrtex dels arcs, i de les quatre petxines que els unieixen, s’erigeix la cúpula principal, una immensa conxa gallonada por 40 nervis i 40 plements corbats. Està reforçada a l’exterior mitjançant 40 nervadures corbes col·locades en estrets intervals, que emmarquen les finestres. El pilars nord i sud sobresurten per damunt de les naus laterals i serveixen de contrafort a les empemptes laterals dels arcs oriental i occidental i, indirectament, de la cúpula major. (...)
Aquest mucli de precària estabilitat, format per pilars, arcs, cúpules, semicúpules, voltes de forn i petxines, constitueix el cor intern de la composició de doble casquet. La cúpula és un baldaquí, que s’aixeca lliure en l’espai, independent de les unitats espacials secundàries que l’envolten. Així les naus laterals, o el nàrtex o les tribunes internvenen poc, en conjunt, en el joc de forces del nucli intern. (...)
Santa Sofia de Constantinoble
(532-537)
Antemi deTral·les
Isidor de Milet
Exterior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul
Murs cortines
Cúpula sobrepetxines
Antemi de Tral·les i Isidor de MiletSanta Sofia.
Interior
Llum com element integrador:Obertures dels murs, tribunes, nínxols, anell d’obertures de la cúpula central, i
obertures en el mur d’arcs torals: donen sensació d’ingravidesa, com si l’enorme massa
no pesès
Naus laterals dividides en dos pisos. Segon cos
tribuna per a la cort
Ritmes dinàmics i curvilinis d’ arcs, voltes, cúpula, columnates
Arcs torals desvien la càrrega cap els quatre
gruixatscontraforts
Columnes bizantines amb cimaci Espai diàfan
Contrasta pobresa decorativa exterior amb
luxe interior (encara que molt transformat pels musulmans)
Interior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul
Santa SofiaIncidència de la llum
Santa SofiaCúpula
Interior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul
Santa SofiaMurs pantalla
Santa SofiaAbsidiols laterals
Interior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul
Santa SofiaNau lateral
Grossos pilars
Capitell de Sant Vital de Ravenna (segle VI)
Capitell de Sant Sofia de Constantinoble (segle VI)
Sant Vital de RavennaVista aèria
Planta i perspectiva axonomètrica
de Sant Vital (522 – 532) Ravenna
Sant Vital de RavennaExterior
Exterior de Sant Vital (522 – 532), Ravenna
Sant Vital de RavennaInterior
Interior de Sant Vital (522 – 532) Ravenna
Sant Vital de RavennaRiquesa decorativa interior
Sant Vital de RavennaPlànol
San Vital de RavennaDetall d’incurvació (conjunt d’arcs decoratius)
Exterior Basíliques Sant Apol·linar el Nou (esquerra) i Sant Apol·linar in Classe, en el port, Ravenna (baix)
Tres naus, columnes corínties amb cimaci, no matroneu, torre campanari circular exempta, exterior de maó. Musivària interior (Nou: nau central; In Classe: absis)
Basílica Sant Apol·linar el Nou, Ravenna. Contruïda en temps de Teodoric (505), dedicada al culte religió arriana, consagrada al culte catòlic el segle VI
Crist separa les ovelles de les cabres Palau de Teodoric
Sant Apol·linar el NouDesfilada de sants
Mosaic de Sant Apol·linar el Nou: sols conservat a la nau central. Es pot dividir en tres zonas. En la zona inferior dues processons, a un costat de sants i a l’altre de santes. Gran riquesa cromàtica. Varietat de figuras. Tots amb la mateixa actitud. Com si volguessin desixar constància dels rituals eclesiàstics i els cerimonials de palau. En el registre d’enmig, entre finestres, figures aïllades de sants i de profetes.
En el superior històries religioses de tamny més petit. La comitiva de santes segueix a Teodora, que avança cap a la Virgen, entronitzada, precedida per els tres Mags (encara no n’hi havia el negre) la de sants segueix a Justinià i avança cap al Salvador.
Santes Teodora Verge Reis Mags. Sants Justinià Salvador.
Basílica italiana de Sant Apol·linar in Classe, situada en Classe, port històric de Ravenna, a 5 quilòmetres del centre.
Construïda principi segle VI, consagrada en 547 per l’arquebisbe Maximià i dedicada a Sant Apol·linar, primer bisbe de Ravenna.
Absis de Sant Apol·linar
Sant Apol·linar del portPlanta longitudinal
Interior de Sant Apol·linar in Classe (549), Itàlia
Mosaics de Sant Apol·linar en el Port: únics conservats a l’absis. A la volta, sobre un fons de natura, es representa a Sant Apol·linar, guiant el ramat d’ovelles (símbol de la cristiandat) cap a la Creu (símbol de Jesús), situada més a dalt.
A la paret superior, apareix el Tetramorf (lleó de Sant Marc, home de Sant Mateu, toro de Sant Lluc i àguila de Sant Joan), tema que es repetirà contínuament en el romànic. A sota, igual que en Sant Apol·linar el Nou, hi ha figures aïllades de sants totalment frontals i rígides, entre les finestres.
Basílica de Sant Marc
Sant Marcde Venècia
Sant Marc de Venècia (consagrada en 1073)
Sant Marc de VenèciaInterior
Santa Sofiade Kiev
Santa Sofiade Novgorod
Catedral de Sant Basili o Catedral de la Intercessió de la Verge al Monticle (1555-1561), extrem sud-est de Plaça Roja just davant de la Torre Spasskaya del Kremlin, Moscou
És mundialment famosa per les seves característiques cúpules en forma de bulb.Ordenada construir pel tsar Ivan el Terrible. El 1588 el tsar Fiodor Ivanovich va ordenar que s’agregués una nova capella al costat est de la construcció, sobre la tomba de Sant Basili el Beneït, sant pel qual es va començar a anomenar popularment la catedral..
Sant Vital de RavennaJustinià i el seu seguici
Art bizantí: Mosaic i pintura
CaracterístiquesMOSAICS• Utilizats com a decoració de les esglésies fins segle XI, substituïts
per pintures. • Influència paleocristiana en temes i funció. • Colors brillants.• Figures humanes, rigidesa, espiritualitat, àmplies vestimentes, a la
vista sols rostres, mans i peus. Rostres de desconeguts, tots igual i sense variació, o bé, molt coneguts. Ulls enormes, indiquen espiritualitat.
• Disposició frontal figures, s’ompli tota la superfície. No interessa la composició, ni la profunditat, els personatges es juxtaposen. De vegades l’ús d’elements arquitectònics o de la natura, intent de crear sensació d’espai
• No interesa la realitat, es dóna un valor simbòlic.• Fons daurats, mitjançant aplicacions en làmines molt fines d’or.• La tècnica del tesselatum. • Sants i àngels formen processons ordenades, mateixa distància
entre ells.• Mosaics més importants: època Justiniana, a Ravenna, moment de
màxima esplendor d’aquesta tècnica decorativa (s. VI).
Sant Apol·linar el NouDesfilada de màrtirs
Colorsirreales
(brillants)
Cànonestiltizat(9 caps,3 torsos)
Perspectivainvertida
(cap a fora)
Contornsmarcats
Fonsdaurats
(infinit, cel)
Isocèfalia
Concepte de paisatges(element repetit)
Luxe isumptuositat
Escassetat d’ombres i clarobscurs
Ritme, harmonia
Sant Vital de RavennaAbsis. Disposició en alt
Zona baixsòcal marbres(món terrenal)
Zona enmig(zona de trànsit)
Zona superior(zona celestial)
El Salvador a l’estil occidental, jove i imberbe, volta de l’absis. Sobre el globus, Jesús entre àngels i als dos extrems Sant Vital a qui Jesús lliura la corona de màrtir i, a
l’altre, el bisbe Maximià a qui havia enviat a construir Sant Vital, que sosté la maqueta. Fons daurat i elements paisatgístics
Sant Vital de Ravenna Icona Crist Cosmocràtor
Sant Vital de RavennaInterior
Divisió en panells
Sant Vital de RavennaJustinià i el seu seguici
Característiques generals(en diapositives anteriors)
Escut amb el crismó(símbol del Senyor,
emprat per Constantí per véncer en Pont Milvi, 312, i adoptat com símbol
cristià imperial)
Monarquia bizantina suport en exèrcit (generalBelisari) i l’església (bisbe
Maximià). Retrats de Justinià i del bisbe,es reconeix a Belisari per barba,
la resta de rostres tots iguals
Figures tapades,grans ulls,
sense espai entre ells,es trepitgen amb els
peus oberts en forma V, amb sensació d’ingravidesa
Situat en una paretlateral del presbiteri, en front del mosaic
que representa a la seva dona(a continuació)
Justinià ofereix un recipient d’ oro per la recuperació
de Ravenna
Aureola o “nimbo” destinat a sants
porquè es considerava el tretzè apòstol
Vestimentes àmpliesque disimulen anatomies
(allò important és l’ esència, l’espirit)
Es realça Justinià amb la capa obscura
Sant Vital de RavennaJustinià
Opus tessellatum
Tessel·les inclinadesen direcció a la
font de llum
Colors brillantsArmònics o
contraposats
Antinaturalisme(hieratisme, simetria,etc.)
Cànon cap3 mòduls nas
(Santíssima Trinitat)
1
2
3
Mosaic Sant Vital: Justinià i el seu seguici (532), Ravenna
Sant Vital de RavennaTeodora i la seva cort
CaracterístiquesGenerals: Importen els personatges, frontals,
indiques respecte i obligació
Elements alegòrics(font de la
vida = baptisme)
Emperadriu Teodorasobresurt de la resta del grup i està emmarcada por l’absis
de darrere, elements arquitectònicsDesproporcionats, interès
profunditat. Porta del fons esel punt de fuga.
Emmarcada per columnes corínties i frisos
de marcat caràcter decoratiu
Colors més vius que mosaic de Justinià Reflecteix joies, moda, luxe.
Sant Vital de RavennaTeodora i la seva cort
Mosaic Sant Vital: Teodora i la seva cort (532), Ravenna
Sant Vital de RavennaCorder, be o anell místic
Cúpula
Sant Apol·linar el NouAdoració dels Reis Mags
Icona Pantocràtor
Santa Sofia de KievPantocràtor
Monestir Òsios LucasIcona Verge Theotokos
(mare de front i asseguda, entronitzada amb el nen als genolls, romànic)
Icona Hodigetria
(conductora, de peu sosté el nen amb un braç, gòtic)
Verge Hodigetria (gòtic)Emperador Juan II Comneno i Irene
Icona Galaktrophousa(Verge alletant a Jesús)
Verge Nikopeia(victoriosa)
Icona Verge Orant(Braços en pregària)
Verge orant
Mausoleu o Martyria Gal·la PlacídiaCreu còsmica
Sant Joan de la Font. NàpolsCreu de la victòria
Icona Hetimasia, representa el tron de Crist buit, en la seva espera davant el Judici Final
Lleó IV davant DéuDeisis (Jesús entre la Verge i Sant Joan)
Icona d’Anàstasis(Devallada de Jesús als inferns
Verge amb sacerdots
Icona Pentecostès
Dormició de la Verge
Exaltació de la Creu
Pàgina d’un antic Salteri (Salm 1).
Títol original ים Yיל Yה (hebreu) ת\
Sèrie Llibres sapiencials
Precedit per Lilbre de Job
Seguit per Proverbis
Aquest no és Bizantí, però seguiren aquesta tècnica de Miniatures
ART MEDIEVAL
ART PREROMÀNIC: Terme genèric utilitzat per designar les manifestacions artístiques de bona part d’Europa
entre els segles V i XI. Reflecteix el llegat cultural romà i el cristià, a més de les aportacions estètiques dels pobles bàrbars i les influències bizantines. Es poden distingir diversos estils:
- Art visigòtic
- Art carolingi
- Art asturià
- Art mossàrab
ART MEDIEVALART PREROMÀNIC
- Art visigòtic
- Conjunt de manifestacions artístiques del regne visigòtic (principis s. VI fins invasió musulmana s. VIII). Visigots s’instal·len a península Ibèrica i funden en el segle VI un regne, capital a Toledo.
- Visigòtic, poble germànic molt romanitzat. - L’art visigòtic destaca en l’orfebreria, joies fastuoses, d’or amb incrustacions de
perles i pedres precioses o cristalls de colors (corones votives).- Arquitectura: Ús planta basilical o cruciforme, voltes de canó i d’aresta i arc de
ferradura, de creació visigòtica, més tard adoptat pels àrabs. - Columnes amb capitells corintis i bizantins de forma troncocònica sobre els
quals es col·locava el cimaci. - Principal material de construcció era la pedra tallada en carreus regulars. - L’arquitectura visigòtica també es caracteritza per l’escassetat d’obertures. - Destaca l’església de San Juan de Baños, a Palència, amb planta de creu
llatina, tres naus i tres absis rectangulars. I San Pedro de la Nave.
- Construccions de petita mida.- De pedra ben escairada.- Funció religiosa, temples (destaquen absis rectangulares i que sobresurten).- Ús arc de ferradura i després heretaran les voltes de canó amb tendència a la ferradura i, de vegades, ús de la volta d’aresta.- Element de suport: la columna amb capitell corínti o bizantí.
Característiques
San Juan de Baños del Cerrato: exterior. Recesvint. (661), Palència.
Façana amb petit pòrtic d’entrada, arc de ferradura, espadanya (campanar dins el mur, campanar de paret)
P lanta de San J uan de Baños del Cerrato. Palenc ia
Planta basilical, creu llatina, que ha estat modificada; l’original tenia 3 naus, separades per arcs de ferradura sobre columnes. Capçalera original amb tres absis rectangular aïllatdes. Avui units i contínuus, perquè han desaparegut dos antics, i els actuals ocupen l’espai que abans estava buit.
Exterior de San Juan de Baños (661),
Palencia
San Juan de Baños:exterior i interior
(661), Palencia
San Pedro de la Nave:
Planta i exterior
(segle VII), Zamora
Planta de creu llatina inscrita en un quadrat, tres naus, separades per arcs de ferradura.
Interior de San Pedro de la Nave (segle VII), Zamora
Destaca l’escultura dels capitells i de la sanefa a la paret
Capitells de San Pedro de la Nave (segle VII), Zamora
Primera vegada que es representen escenes biblíques en capitells. De relleu pla I tipus caligràfic, possiblement, els copiaren de le miniatures
Relleu de Quintanilla de las Viñas (segle VII), Burgos
Els visigots destacaren més per l’orfebreria
Corona votiva de Recesvint
El tresor de Guarrazar: onze corones votives d’or i plata, esmaragdes, perles i pedres precioses. Es penjaven sobre els altars. Regalades pels monarques visigots el dia de la seva
coronació. Cos ciclíndric, i les pedres que penjaven formaven el nom del monarca que les regalava. La de Suintila fou robada.
ART MEDIEVALART PREROMÀNIC
- Art carolingi- Francs únic regne bàrbar es mantenia s. VIII, situat actual França. MA (VIII i IX).- Carlemany (786-814) intenta construir un gran imperi carolingi, model antic Imperi Romà.- Comptava amb administració sòlida, exèrcit poderós i aliança amb l’Església. - Expansió frenada a la seva mort, lluites internes entre comtes carolingis- Regnat Carlemany gran desenvolupament de l’art. - Influències clàssiques i bizantines, conquesta de Llombardia (zona d’influència bizantina).- Arquitectura: ús planta basilical, tres naus i tres absis, també planta central, sobretot octogonal.- Materials: Primer fusta, substituïda més tard pel maó i la pedra. - Temples: arc de mig punt, columna de suport, i s’hi afegeix el westwerk o massís occidental, cos afegit
als peus del temple amb dues torres laterals, per les quals s’accedeix a la tribuna situada sobre el pòrtic, oberta a l’exterior i a l’interior del temple.
- Elements carolingis preludien romànic: creuer sobresortint, absis continus, arc faixó sosté i individualitza en trams la volta de canó, deambulatori (format per la prolongació de les naus laterals que envolten per darrera la capella major), pilar compost, i torres cilíndriques flanquejant la façana.
- Més important: la capella palatina de Carlemany, Aquisgrà, acabada l’any 805, capella funerària per Carlemany. Planta octogonal i coberta per una cúpula que recolza en vuit grans arcs.
- Destaca en les miniatures, manuscrits, monjos escriptorium, distribuir les seves escenes en faixes.
Eudes de Netz
Interior de la capella palatina d’Aquisgrà (792)
Aachen, Alemanya
La Catedral d'Aquisgrà, situada a la ciutat alemanya d'Aquisgrà, a
l'oest del país i a escassos quilòmetres de la frontera amb
Bèlgica i els Països Baixos.Catedral més antiga del nord d'
Europa. El seu origen es remunta a la Capella Palatina construïda per l'emperador franc Carlemany a la fi
del segle VIII. A partir d'aquest nucli original, el temple va anar
creixent i engrandint-se durant els segles posteriors, fins a formar el
conjunt actual, que és un conglomerat de molt diferents estils
arquitectònics.Va ser un dels primers 12 llocs
inclosos en la llista del Patrimoni de la Humanitat.
Eudes de Netz, projecta plànols de la capella palatina, projecte encarregat per Carlemany, es va inspirar en Sant Vital de Ravenna
Cúpula de la capella palatina d’Aquisgrà (792)
Aachen, Alemanya
Eudes de Netz,
Interior de la capella palatina d’Aquisgrà (792)
Aachen, Alemanya
ART MEDIEVALART PREROMÀNIC
- Art asturià (segles VIII i X)
Característiques
- Focus més important resistència cristiana contra àrabs (711).- Arquitectura: ús volta de canó, dividida per arcs faixons (perpanys) o doblers recolzats en pilastres
adossades al mur que es corresponen a l’exterior amb els contraforts. S’usa l’arc de mig punt, sovint peraltat (s’abandona l’arc de ferradura). Planta creu llatina, amb capçalera rectangular.
- Materials pobres: carreus i el paredat (maçoneria). - Elements decoratius: arrabà, els medallons, la gelosia o les pintures murals (aquestes últimes gairebé totes
perdudes). - Elements de suport: pilars sense capitells, ja que les columnes gairebé no s’utilitzen. Nombrosos
contraforts a l’exterior que realcen la sensació de verticalitat.- Absis rectangulars i el que correspon a la capella principal té una cambra secreta amb un accés només des
de l’exterior, probablement per poder-hi guardar el tresor. - Coberta adovellada, peraltada.- Construccions de petita mida, estretes i elevades.- Finestres tripartites que s’obrin sobre dues columnes.- Al cos de l’església a vegades hi ha afegit un porxo o pòrtic lateral. Els temples asturians són molt
massissos, amb poques obertures. L’obra més coneguda és Santa María del Naranco.
Façana de San Julián de los Prados (812-842), Oviedo
Capçalera de San Julián de los Prados (812-842), Oviedo.
Interior de San Julián de los Prados (812-842), Oviedo
San Julián de los Prados (812-842), Oviedo. Decoració d’interior.
San Miguel de Lillo (segle IX) , Oviedo
Naus s’han tornat més estrestes,
pilars substituïts per columnes, I coberta
de fusta s’ha transformat en una
magnífica volta interior.
Planta de San Miguel de Lillo (segle IX), Oviedo
Exterior de San Miguel de Lillo (segle IX), Oviedo
Relleus de San Miguel de Lillo (segle IX), Oviedo
Exterior de Santa María del Naranco (842 – 850), Oviedo
Obra arquitectònica més important de l’estil asturià. Fou construïda com a Palau de Ramir I, després esdevé església.
Santa María del Naranco. Reconstrucció (842 – 850), Oviedo
Santa María del Naranco
Alçat des de l’oest i tall transversal (842 – 850), Oviedo
Té dues plantes, la superior rectangular, amb miradors en les façanes menors. Aques segona
altura era utilitzada com a saló del tron.
Exterior de Santa María del Naranco (842 – 850), Oviedo
Santa María del Naranco. Plantes (842 – 850), Oviedo
No n’hi ha comunicació
interior, les dues altures es
comuniquen per una escala
exterior.
Interior de Santa María del Naranco (842 – 850), Oviedo
Coberta de volta de canó amb arcs faixons o perpanys, o doblers (de reforç)
Santa María del Naranco. Elements de suport i arcs (842 – 850), Oviedo
Santa María del Naranco. Columnes i capitells de la planta superior
(842 – 850), Oviedo
Santa Cristina de Lena (segle IX), Oviedo
Mateix arquitecte que Santa María del Naranco
Santa Cristina de Lena (segle IX). Planta
Té una única nau i iconòstasi (estructura
de fusta o obra que separa el presbiteri de la nau, i servia o bé de suport de les imatges, o bé, era on s’ocultava
el sacerdot en el moment de la
consagració). Molt utilitzat en les
esglésies orientals ortodoxes.
Interior de Santa Cristina de Lena (segle IX), Oviedo
San Salvador de Valdediós (893), Astúries
Influència mossàrab en la forma de ferradura de certs arcs decoratius.
San Salvador de Valdediós (893), Astúries
Planta i alçat
Tres naus i pòrtic lateral.
San Salvador de Valdediós (893), Astúries
ART MEDIEVALART PREROMÀNIC
- Art mossàrab (segles IX i X) Características
- Cristians de la península Ibèrica en terres ocupades per musulmans (Al-Andalus). També trobam art mossàrab fora del territori islàmic, ja que els cristians expulsats dels dominis musulmans van continuar treballant amb aquest estil en terres cristianes.
- Esglésies de petites dimensions.- Gran varietat de plantes: planta basilical o de creu grega, amb capçaleres rectangular a l’exterior
i de ferradura a l’interior.- La coberta acostuma a ser de fusta. Elements de suport utilitzen la columna i el pilar compost. - Arc de ferradura, semblant a l’estil musulmà: més tancat que el visigòtic i emmarcat amb un
arrabà (alfiz).- Parets són gruixudes i de diversos materials com maons o carreus de pedra.- Obra més coneguda és San Miguel de Escalada, a Lleó del segle X. - Va destacar en les miniatures. Es feia servir principalment per a decorar bíblies i comentaris a
l’Apocalipsi de sant Joan, escrits pel monjo Beat de Liébana, del segle VIII. Les composicions són simples i mancades de perspectiva; les figures disposades en franges superposades, mostren uns rostres de grans ulls molt expressius, de dibuix marcat i de tons brillants i plans.
Art mossàrabArt mossàrab
Arrabà. Element decoratiu en forma de motllura rectangular
(requadre) que emmarca els arcs de
les portes i de les finestres en
construccions islàmiques.
Carcanyol. Espai entre l’enquadrament
d’un arc i la seva curvatura.
Sant Baudilio de Berlanga (començament segle XI)
Planta quadrada, amb un columna central,de la que surten arcs en forma de palmera.
Interior de San Baudilio de Berlanga
Columna central,de la que surten arcs en forma de
palmera. Ornamentació de fresc romànics.
San Miguel de la Escalada (913), León
San Miguel de la Escalada (913), León
Planta basilical I tres naus
separades per arcs de ferradura. Absis també tenen forma
de ferradura, no perceptible des de
l’exterior. Té iconòstasi.
San San Miguel de Miguel de
la la EscaladaEscalada
San Miguel de la Escalada (913), León
San Miguel de la Escalada (913), León
San Miguel de la Escalada. Interior i capitellSan Miguel de la Escalada. Interior i capitell
San Cebrián de MazoteSan Cebrián de Mazote
San Cebrián de Mazote:San Cebrián de Mazote:
nau lateral i volta nau lateral i volta
PlantaPlantaSanta María de MelqueSanta María de Melque
Beato de Liébana. L’arca de Noé. Gènesi VI, 14 ss.
Beato de Liébana. El Senyor i els 24 ancians. Apocalipsi, V, 8.
Miniatures: Il·lustracions dels llibres dels beatos (comentaris Apocalipsi), o
de la Bíblia i dels Codis.
Beato de Liébana. El Senyor, Alfa i Omega,... Apocalipsi,1-8.
Beato de Liébana. Joan no adora a l’àngel, sinó al seu Déu. Apocalipse, XXII, 8.
Personatges ocults baix àmplies vestimentes, s’allunyen del naturalisme clàssic. El fons es sol dividir en diverses
franges.
Miniatures del Beato de LiébanaMiniatures del Beato de Liébana