Haga clic para editar el estilo de subtítulo del patrón

Privatitzacions i sostenibilitat del Sistema de Salut Públic

Què ens hi esta passant a la sanitat

publica d’aquest país?

La política privatitzadora del Govern Rajoy

• Retallar de recursos del sistema públic

• Augmentar concerts, convenis, derivacions,

externalizaciones, etc.

• Utilitzar el model de Col·laboració Públic Privada

• Potenciar l'assegurament privat.

• Generalitzar el model MUFACE

• Desgravaments fiscals per contractar assegurances de

salut

RETALLADA ACUMULADA

2011-2016 DE

27.400

MILIONS D'EUROS

DESPESA PÚBLICA PER HABITANT

DESPESA SANITÀRIA A ESPANYA

Retallada de la despesa sanitària

• 70.464 milions € en 2009 a 57.632 milions € en 2014 (18%)

• Després de Grècia el país OCDE que més ha reduït el

pressupost sanitari

Per equiparar-nos a mitja OCDE hauríem d'incrementar la despesa en 16.649 milions $

• Els diners que la sanitat pública destina a la privada ha crescut un 52% en 10 anys

• Els concerts s'han incrementat en un 42%• Han augmentat els centres de Gestió Privada (València, Madrid, Galícia,

Burgos): Enormes sobris-costos entre 5 i 7 vegades• MUFACE segueix creixent (Subvenció pública destinada a mantenir les

empreses privades)

La falta de transparencia informativa es uno de los grandes déficit de nuestro sistema sanitario, de manera que resulta complicado obtener datos concretos de las administraciones sanitarias y mas aún si se pretende que sean homogéneos para todas las CCAA.

Las variables analizadas han sido las siguientes:

1)Porcentaje de población cubierta por Mutualidades de Funcionarios

2)Gasto en seguros privados per capita (€/año)

3)Gasto sanitario de bolsillo per capita (€/año)

4)Porcentaje de camas hospitalarias privadas sobre el total

5)Porcentaje del equipamiento de alta tecnología en hospitales privados sobre el total

6)Porcentaje del gasto sanitario dedicado a contratación con centros privados

7)Presencia de modelos de colaboración público- privada

2014 2015 2016 2017Madrid 23 Cataluña 21Galicia 19Baleares 18Canarias 18

Aragón 17País Vasco 17Castilla y León 16Murcia 16Valencia 16Navarra 15Cantabria 14

Andalucía 12Asturias 12La Rioja 12Castilla la Mancha 10Extremadura 9

Madrid 23 Cataluña 22Galicia 19Baleares 18

Canarias 17País Vasco 17Aragón 16Castilla y León 16Valencia 15Cantabria 14Navarra 14Rioja 14

Andalucía 13Asturias 13Castilla la Mancha 11Extremadura 9

Madrid 23Cataluña 22Baleares 19Galicia 18

País Vasco 17Canarias 16Navarra 16Valencia 16Castilla y León 15Asturias 14Rioja 14Aragón 13Murcia 13

Andalucía 12Cantabria 12Castilla la Mancha 11Extremadura 10

Madrid 23Cataluña 22Baleares 20Canarias 19Galicia 18

País Vasco 17Navarra 16Valencia 16Castilla y León 15Aragón 14Asturias 14Andalucía 13Murcia 13Rioja 13

Castilla la Mancha12Cantabria 11Extremadura 10

Se ha producido un aumento de la privatización, en la

provisión y en la financiación de nuestro sistema sanitario

en general, especialmente importante a partir de 2009 (se

ha pasado del 24,44% del gasto sanitario total en este

año al 30,09% en 2015, según los datos de la OCDE) y

también se han incrementado los conciertos, el

aseguramiento privado y el gasto de bolsillo

• Retallada de 25.500 treballadors sanitaris segons el Ministeri d'Hisenda (55.000 segons CCOO)

• El sector sanitari privat ha creat més de 6.000 llocs de treball• La reducció de la despesa acumulada de personal entre

2011-2016 ha estat de 6.180 milions d'euros.

• Falta personal• Precarietat laboral i baixos salaris• Frustració i mal clima laboral: Disminució qualitat atenció

Tancament de llits i augment de les llistes d'espera

• Entre 2010 i 2014 s'han eliminat 6.000 llits hospitalaris

• L'últim Informe del Consell Econòmic i Social recull un

espectacular increment en les llistes d'espera quirúrgica

Any 2009……. 372.468 pacients

Any 2015……. 549.424 pacients

• Increment de 47%

La despesa sanitària directa a càrrec de la ciutadania va créixer un 23%

• De 18.907 milions d'euros a 23.323 milions

• Dspesa en receptes i atenció mèdica privada va créixer un 53% entre 2009 i 2014.

• La ciutadania s'ha gastat 4.281 milions d'euros més (costos RD 16/2012)

CONSEQÜÈNCIES• Deterioro dela salut de la població

(Lancet, British Medical Journal, etc)• Reconegut fins i tot pels qui fan les

retallades (OCDE, UE; FMI)• Augment de la mortalitat per

malalties cardiovasculars després de 20 anys de descens (segons la Societat Espanyola de Cardiologia que ho atribueix a l'efecte de la crisi)

"El aumento del desempleo del 1% se asoció con el aumento de la mortalidad para todos salvo uno de los seis subtipos de cáncer estudiados“Se extrajeron los datos de mortalidad para el cáncer de próstata, el cáncer de mama en mujeres, el cáncer colorrectal en hombres y mujeres y el cáncer pulmonar en hombres y mujeres

Maruthappu M, Watkins J, Noor AM www.thelancet.com Publicado en internet el 25 de mayo de 2016

La crisi frena la caiguda de la mortalitat per malalties

cardiovascularsEn 2012 va augmentar després de

20 anys de descens, afirma el president de la Societat de

CardiologiaEl cost d'aquestes dolències

gairebé es doblegarà fins als 8.800 milions en 2020, segons un estudi

La relació entre crisi econòmica i mortalitat està

condicionada pels nivells de protecció social

Dades de suïcidis internacionalment comparables de la base de dades de

l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per a la Salut Europea, mostra

que després de la Gran Recessió gairebé totes les societats europees han experimentat taxes de suïcidi en

augment. abans del començament de la recessió en 2007, les taxes de suïcidi

havien estat caient a Europa. Posteriorment, aquesta tendència a la

baixa es va revertir, augmentant un 6,5% en 2009 i mantenint-se elevada

fins a 2011

Mortalitat i suicidis

En la cifra oficial, de casi 11 suicidios diarios, no se explican las causas. Pero nosotros manejamos datos suficientes como para decir, incluso aplicando un principio de prudencia, que más de la mitad, es decir, más de cinco al día, tienen que ver con la situación económica", manifestó Luis Chamarro, coordinador de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH) en Madrid.

Economic suicides in the Great Recession in Europe and North AmericaAaron Reeves, Martin McKee, David StucklerThe British Journal of Psychiatry Sep 2014, 205 (3) 246-247; DOI: 10.1192/bjp.bp.114.144766

Mortalitat i esperança de vida

Haro ha apuntat que a l'últim segle l'esperança de vida a Espanya havia augmentat de manera exponencial, fins a situar-se com el tercer país en el ránking mundial en 2010.

No obstant això, a partir d'aquí la situació es va estancar i Espanya ha quedat relegada fins a la posició número 13 en 2015, quan li van avançar altres països de la zona euro

La despesa farmacèutica és absurd i creix sense control

• La despesa en medicaments: 19.000 milions d'euros (9.000 farmàcia i 10.000 en hospitals)

• Som el 2º país del món en consum de medicaments (Association of the British Phar maceutical Industry).

• La despesa en receptes de farmàcies augmento un 8%

• La despesa en medicaments hospitalaris va créixer un 26%

Els grans riscos per a la sostenibilitat del sistema

• L'augment de la despesa farmacèutica

• Ús intensiu de les tecnologies

• Marginació AP i Salut Pública (promoció, prevenció)

La indústria farmacèutica comercialitza nous medicaments cada vegada més costosos

• El preu medicaments Hepatitis C va incrementar en un 23% la despesa farmacèutica hospitalària

• Els laboratoris pretenen comercialitzar 220 nous medicaments:• Tractar el càncer (són el 12,3% de la despesa hospitalària, sense que hagin

incrementat significativament la supervivència dels malalts)• Fàrmacs biològics (modifiquen els bacteris per fabricar proteïnes per tractar

càncers o artritis) suposen el 40-50% gasto farmàcia hospitalària quan fa 10 anys la seva despesa era nul·la.

Controlar la gestió estratègica del SNS

• Informació salut de la població i patrons d'utilització (BIG Data): Identificació àrees de negoci i selecció de riscos

• Fortaleses i febleses del Sistema Sanitari Públic• Compra i distribució de l'equipament mèdic (Soci Sanitari)• Innovació i recerca sanitària (R+D) diners públics patents privades• Formació dels professionals: Estimular medicalización i ús intensiu de

medicaments i proves tecnològiques• Gestió d'hospitals i centres de salut (Col·laboració Públic Privada)• Unitats de Gestió Clínica fragmentació centres en empreses i entrada sector

privat

I a la nostra

Comunitat què?

1.- CONCESIONARIAS – HCM y HUSE

En estos últimos años se han construido los hospitales de Son Espases y Can Misses por empresas con criterios de ánimo de lucro; explotan todas las actividades no clínicas con concesiones por 31 años.

En el hospital Son Espases quedan 25 años de pagar por el alquiler y/o la concesión de estos servicios

2.- CONCERTS DIÁLISIS

Propuesta 2015

HSE HSLL HIN Total

Pacientes 133 67 33 233

Sesiones 20.000 10.000 5.000 35.000

HSE HSLL HIN Total

2012-Sesiones

17.271 6.974 2.853 27.138

2014-Sesiones

18.147 7.427 3.915 29.489

3.- CONCERT RADIOTERAPIA EIVISSA

• Edificio construido y gestionado por Concesionaria, sin gastos en servicios no clínicos ni energía.

• Profesionales clínicos: UTE Juaneda-Policlínica

• Facturación actividad:• Pacientes sistema publico: pago per

cápita • Pacientes sistema privado

4.- CONCERT AMBULÀNCIES . Els incidents susceptibles de poder ser realitzats per recursos externs són: Accidents de tràfic. Accidents laborals. Incidents en los que existeix la certesa o sospita de disposició de cobertura sanitària mitjançant segur privat, incloent en aquest apartat als

turistes estrangers i nacionals amb segur privat.

5.- LLISTES D'ESPERA

6 .- UNITATS DE GESTIÓ CLINICA

Finalitat:

•Posar la gestió dels serveis clínics amb criteris d'ànim de lucre.

Com ho van a fer?:

•Descentralitzant la gestió dels recursos; Llits, consultes,gabinets….

•Incentivant als gestors per l'estalvi

•Canvis en contractes i horaris…precarización laboral

7 .- EL NOU SON DURETAEl nou Son Dureta serà un centre sociosanitari per a malalts crònics i dependents

1. Recuperar l´espai de l´antic Son Dureta: bona iniciativa.2. Manca conèixer quins indicadors justifiquen una inversió de 119 milions d´euros. 3. Manca d’una memòria econòmica sobre com es finançarà el projecte arquitectònic i dels recursos humans i materials necessaris per mantenir el funcionament.4. Necessitat d´estructures assistencials properes a la població depenent.5. Necessitat de dispositius sanitaris a l’Illa de Mallorca.6. Necessitat d´explicitar el caràcter inequívocament públic del projecte sense que existeixi participació del sector privat (concessionàries, convenis...)7. Projecte arquitectònic colossal: operació mediàtica i d´imatge ?8. Participació d´afectats i desenvolupament del projecte 9. Participació dels usuaris i de la ciutadania als òrgans de participació: Consells de Salut.

8.- INDUSTRIALITZACIÓ DE LA RECERCA I LA DOCÈNCIA

•La recerca clínica està en mans gairebé exclusives de la indústria farmacèutica, que és la que defineix la seva orientació en funció d'interessos econòmics i financers.

•La indústria finança la major part de la docència als professionals de la salut, el suport per a congressos, societats científiques, etc. Els biaixos promocionals i conflicte d'interessos són evidents.

•Considerem que una cosa tan important com la docència ha de ser organitzada i finançada pel sistema públic.

•És necessari potenciar plataformes públiques de recerca i de docència, ben dotades i que orientin la recerca i la formació segons prioritats de salut.

9.- ÚS RACIONAL DEL MEDICAMENT• La regulació actual del sistema de patents

permet que les companyies farmacèutiques actuïn com a monopolis i tinguin capacitat per imposar el preu

• Mentre la despesa sanitària públic ha disminuït en els últims anys, la despesa en medicaments no para de créixer.

• L'import en medicaments i productes sanitaris va ascendir en Balears a 460 milions d'euros (31 % del pressupost de sanitat de Balears)

• És necessari que des de les institucions de Balears es participi de forma activa per la canviar l'actual regulació , per un preu just i transparent dels medicaments.

Ens juguem molt, els ciutadans i elsprofessionals, més enllà de l'augmentde la despesa i la incorrecta utilitzaciódels pressupostos públics, ens jugueml'equitat en el dret més important delsciutadans "el dret a la salut", per aixòdefensem sense cap fissura unasanitat:

•PUBLICA

•UNIVERSAL

•GRATUÏTA

MOLTES GRACIES