35GAS A FONSB30 DIVENDRES, 6 DE MAIG DEL 2011

Aprincipis dels anys 90, un nou concepte del tre-ball va començar a so-nar amb força, primer als Estats Units i poc més tard, a Europa. Era el de-

sign thinking, una metodologia abande-rada pel president de l’empresa ameri-cana Ideo, Tim Brown, que promulga-va la creativitat entre els treballadors i que es marcava com a objectiu optimit-zar els objectes que ens envolten gràci-es al disseny i la innovació. Avui, el de-sign thinking, i altres plantejaments in-novadors del treball, han traspassat les fronteres del disseny per entrar en múl-tiples sectors.

Moltes de les empreses referents en l’àmbit de les noves tecnologies i Inter-net, com Google o Facebook, han fet en-cara més visible aquest model exhibint les seves oficines, amb múltiples zo-nes de descans i de treball heterodoxes, pensades per afavorir la creativitat dels treballadors. Seguint el seu exemple, moltes companyies han volgut associ-ar el seu nom amb l’adjectiu innovador com a marca de qualitat.

Què éS LA INNoVAcIó?

La paraula innovació és un dels termes de moda entre l’empresariat, però el seu ús, en segons quins contextos, pot ser equivocat. Antonio Flores és CEO de Loop Innovation i un referent en la ma-tèria. Flores explica que s’està abusant del concepte perquè s’està utilitzant “com a adjectiu que posem a aquelles coses que volem situar en primer nivell de coneixement”. En el seu últim llibre, La actitud innovadora, defineix la inno-vació com “una estratègia per a les em-preses, que transcendeix les persones i un únic coneixement”. Flores evita tam-bé la confusió amb l’R+D. “En la innova-ció, utilitzem el saber que altres desen-volupen per donar-los una nova volada a traves del know how social, tecnològic o personal que tenim”.

Però aquesta no és l’única confusió pro-duïda per la popularització del terme. Una altra de les paraules de moda, com és emprenedoria, sembla íntimament lligada a la innovació, quan no sempre és així. “L’emprenedor neix amb una ac-titud receptiva al canvi, cosa que el pot portar a ser molt innovador, però tam-bé es poden engegar projectes tradicio-nals sense voluntat d’aportar novetats”, explica Flores. Tot i això, reconeix que la crisi “ens ha portat emprenedors dife-rents, més sofisticats i implicats en les noves tecnologies”.

Però la innovació, en l’àmbit professi-onal, no es produeix per generació es-pontània. Les empreses dediquen molts esforços a crear un ecosistema propi-ci a la creació d’idees que va des del dis-

seny de l’oficina fins a l’establiment d’una metodologia del treball. El CEO de Loop Innovation considera que el gran canvi produït en els darrers anys ha es-tat passar de crear projectes a llarg ter-mini a aprofitar l’oportunitat: “neces-sitem un mètode per detectar aquestes opcions al mercat, buscar-ne la implan-tació i tenir una resposta proactiva amb els nostres clients”, explica. Tot i això, puntualitza que als clients no els inte-ressa el mètode utilitzat, sinó tenir un compte d’explotació sanejat; “en nosal-tres busquen noves plataformes de ser-vei i la creació d’una nova categoria de productes amb recorregut al mercat que ells puguin seguir explotant, però no ens demanen que generem climes innovadors”.

TREbALL ESTIMuLANT

La metodologia de treball en les em-preses innovadores es caracteritza per una estructura horitzontal i pel seu alt grau d’estimulació entre els treballa-dors. Flores defineix els treballadors de les empreses innovadores com a “gent inquieta, que sempre mira més enllà”, i és per això que considera que “l’empresa ha de resoldre les seves inquietuds i oferir un repte intel-lectual molt enriquidor”. Aquestes són algunes de les premisses seguides per Grupo Intercom, amb seu a Sant Cugat. La companyia és líder en el de-senvolupament de negocis i les seves empreses són valorades positivament pels seus treballadors.

Aquest ha estat el quart any conse-cutiu que els seus treballadors han situat tres empreses generades en el grup entre els deu primers llocs de les diferents llistes de l’enquesta Best Place to Work. L’estudi, que llista les millors empreses per treballar segons els criteris dels mateixos treballa-dors, revela que el 84% dels empleats d’Intercom considera que la seva és la millor companyia per treballar.

Algunes de les claus es troben en altres dades de l’enquesta: el 85% dels treballadors d’Intercom creu que pot cometre errades involuntàries en el procés d’aprenentatge i d’innovació, i un 89% creu que existeix un clima laboral de col·laboració que afavoreix l’aprenentatge.

La responsable del Departament de Comunicació de la companyia, Mar-ta Salsench, considera que una de les claus per entendre la dinàmica innovadora d’Intercom és la cultura de l’error: “et permet provar les opcions disponibles i veure’n el funciona-ment”. Salsench explica la fórmula: “si confies en els teus col·laboradors, els dónes responsabilitats i permets que prenguin decisions, es fan el projecte

EL DESIGN THINKING I ALTRES PLANTEJAMENTS INNOVADORS HAN TRASPASSAT LES FRONTERES DEL DISSENY PER ENTRAR EN MÚLTIPLES SECTORSSEGONS ANTONIO FLORES, “EN LA INNOVACIÓ S’UTILITZA EL SABER QUE ALTRES DESENVOLUPEN PER DONAR-LOS UNA NOVA VOLADA A TRAVÉS DEL KNOW HOW DE L’EMPRESA”EL GRAN CANVI EN ELS DARRERS ANYS HA ESTAT PASSAR DE CREAR PROJECTES A LLARG TERMINI A APROFITAR L’OPORTUNITAT

LES EMPRESES INNOVADORES SOLEN ESTAR FORMADES PER UNA PLANTILLA MOLT ESTIMULADA EN EL SEU TREBALLMARTA SALSENCH CONSIDERA QUE LA BONA DISPOSICIÓ DELS TREBALLADORS DE GRUPO INTERCOM ES PRODUEIX, EN BONA MESURA, PER “L’ACCEPTACIÓ DE L’ERROR”EL 89% DELS TREBALLADORS D’INTERCOM CONSIDERA QUE UN CLIMA DE COL·LABORACIÓ AFAVOREIX L’APRENENTATGE

36 GAS A FONS B30 DIVENDRES, 6 DE MAIG DEL 2011

més seu i estableixes la base de la motivació”. Aquests ingredients i la “tolerància amb l’error” conformen la recepta utilitzada per Grupo Intercom per generar projectes i renovar els seus models de negoci.

L’empresa, que després de 15 anys d’existència ha desenvolupat gaire-bé una cinquantena de negocis, s’ha centrat en un sector emergent, com és Internet. Salsench considera que l’es-pecialització en àmbits per explotar “facilita la innovació, ja que estan poc treballats i es poden aplicar models de negoci que ja funcionen en altres sectors”.

Després d’un període en què la preferència ha estat construir nous negocis, Intercom s’ha proposat per a aquest 2011 explotar totes les idees engegades en aquest temps i treu-re’n el màxim rendiment possible. La maquinària de creació de negocis s’alentirà, i el talent innovador de la companyia es destinarà a reinventar els models ja engegats.

SEctoRS tRADIcIoNALS

La innovació pot anar íntimament lli-gada a la creació de nous models de ne-goci i a sectors emergents, com en el cas d’Intercom, però la seva metodolo-gia també és aplicable a negocis tradici-onals. La major part d’usuaris quan en-

Empreses conceptualment innovadores

1 /// ANtoNIo fLoRESceo de loop innovation

2 /// ALbERt RAMíREzFundador d’adict-ar

3 /// MARtA SALSENcHresponsable del departament de comunicació de grupo intercom

/// cedida

CONCEptES ClAu

‘dESiGN thiNkiNG’ Originalment, un mètode de treball aplicat a l’àmbit del disseny d’objectes, impulsat per l’empresa americana Ideo i popularitzat des dels anys 90. Actualment, la seva metodologia s’aplica en múltiples sectors i és comú en el disseny de plans i estratègies empresarials innovadores.

MEtOdOlOGiA Les empreses conceptualment innovadores són professionals en la generació d’idees, per la cual cosa necessiten un mètode per ser productives i discriminar entre el gra i la palla. Sense el mètode de treball, la innovació es queda en la fase amateur i s’allunya de la implantació en el mercat.

CONCEptuAlitzACió És el pas que separa una bona idea d’una idea amb visió de mercat. Segons l’expert en innovació Jordi Montaña, la conceptualització materialitza les idees treballades en un producte que es pot testar en un entorn real per tal d’introduir-hi millores i veure la receptivitat del mercat. És el pas previ a la comercialització.

EMprENEdOriA És un dels conceptes més units a la paraula innovació. Segons el CEO de Loop Innovation, Antonio Flores, els emprenedors actuals són més sofisticats gràcies a la seva relació amb la tecnologia i el món 2.0. Però deixa clar que també es pot ser emprenedor en sectors tradicionals, com la restauració o la construcció, sense tenir cap voluntat de ser innovador.

hOritzONtAlitAt Una de les claus en els mètodes de treball innovadors. La voluntat de crear dinàmiques creatives suposa la implicació de la plantilla en la generació d’idees. Els caps han de ser receptius amb l’error dels seus empleats durant el procés d’aprenentatge.

1 ///

2 /// 3 ///

tren a un supermercat només veuen fi-leres de productes per ser consumits, però el fundador d’Adict Active Retail, Albert Ramírez, hi veu “un excés de groc i vermell, els colors de les ofertes”. Amb aquesta gamma de colors “porta el comprador al més barat, però això no aporta diferenciació”.

Amb aquest plantejament va néixer Adict, que es proposa “reinventar el punt de venda posant el consumidor al centre de totes les decisions”. Per Ra-mírez, “el món digital ens permet do-nar als consumidors la possibilitat de conèixer els productes, els serveis, els

preus i altres variables que abans no eren al nostre abast”. Lluny del concep-te de venda per preu, Ramírez creu que s’ha d’apostar per la shopping experi-ence. “Que el consumidor sempre com-pri el mateix no vol dir que no tingui al-tres inquietuds o interessos, sinó que no li donen a conèixer nous produc-tes”, reflexiona l’empresari. El funda-dor d’Adict considera que “a tothom li agrada provar coses noves, i per veu-re-ho només ens cal educar la gent per-què ho faci”.

Els sectors tradicionals són encara poc receptius als canvis, però Ramírez con-sidera que ja comencen a incorporar novetats i que s’acabaran generalitzant perquè “és amb la shopping experience que el distribuïdor es pot diferenciar”.

Ramírez opina que les botigues actu-als “estan fetes per a les nostres mares, i no per a nosaltres, que estem connec-tats al món digital”, i defensa que la clau és que “el punt de venda pugui trans-metre coses perquè tornar no suposi un esforç”. Adict és del parer que el consu-midor “fa un esforç” anant a comprar, i per això aposten perquè el recinte pu-gui correspondre els seus clients amb un assortiment de productes i serveis a l’alçada que converteixi el fet d’anar a comprar en una experiència.

Entre els propòsits de l’empresa de Ramírez hi ha donar la màxima visibili-tat a les novetats del mercat, perquè entén que és l’única manera de cridar l’atenció del consumidor, i ho justifica fent una comparació il·lustrativa: “Si al món de la moda sempre hi hagués el mateix assortiment de productes, la gent deixaria d’anar a les botigues, i això és el que passa als mercats; s’amaga el que no és habitual”.

albert ramírez assegura que “les botigues no estan pensades per a la generació digital”