1982 El 4 de setembre de 1982 jo era president de l’Associació d’Editors en

Llengua Catalana i com a tal rebia una carta de Margarida Tura que em convocava el dia15 a una reunió «amb relació a l’assumpte CONSELL CATALÀ DEL LLIBRE PER A INFANTS(Secció Catalana de l’IBBY)». I m’adjuntava l’ordre del dia i la relació dels convocats. Ambla creació de les noves associacions professionals d’editors, escriptors, il·lustradors ibibliotecaris el primer que es buscava era la defensa dels interessos específics de cadasector. Totes, però, tenien un denominador comú que les unia fins i tot per sobre elsinteressos corporatius: el llibre, i, pel que fa al tema que ens ocupa, el llibre infantil i juvenil.Per això alguns dels membres de les diverses associacions vam veure de seguida que eranecessari i possible crear «alguna cosa» que les agrupés a totes i generés sinergies—tot i que aleshores aquesta paraula encara estava per inventar— per potenciar la difusiódel llibre infantil i juvenil i perquè pogués actuar de lobby tant amb els governs de laGeneralitat de Catalunya i de l’Estat Espanyol com en l’àmbit internacional. Vam demanarde seguida al Gremi de Llibreters que s’incorporés al projecte i també al Servei del Llibrede la Generalitat, que s’hi va afegir com a observador. Hi havia, encara, un altre afer queinteressava molt a totes les associacions. Quina havia de ser, o podia ser, la representaciócatalana en els organismes internacionals, sobretot a l’International Board on Books forYoung People (IBBY), una vella aspiració a tenir-hi veu i vot propis. A més, urgia. Per la

A r t i c l e s

A r t i c l e s

25llibres

anys

Montse�Jutge.�Escriptoravint-i-cinc

que no es podenresumir en

tardor de 1982 estava convocat el Congrésde l’IBBY a Cambridge i hi havia unes certespossibilitats d’assistir-hi. La bibliotecàriaMargarida Tura n’era la clau. Per la sevallarga trajectòria en el món del llibre teniaels contactes i estava invitada al Congrés,però seria bo que ja hi pogués anar en re-presentació de la delegació catalana o al-menys pogués anunciar el futur de la repre-sentació a l’IBBY.

Tanmateix hi havia un pro-blema. Fins aleshores la «representacióespanyola» als congressos de l’IBBYl’usufructuava algun funcionari de l’InstitutoNacional del Libro Español (INLE) o algú a

Els primerspassos delConsell

Carles-Jordi Guardiola.Primer president del Consell Català del Llibre per a Infants

3

Il·lustracions pàgs. 3 a 5: Jordi Bulbena «Ulls de gatmesquer» La Galera

I aquest és el resultat final, forçosamentdubtós i necessàriament controvertit, ques’ha intentat raonar tant com era possibleper raons d’espai. En alguns títols ha pre-valgut el criteri de reconèixer-ne els pre-mis obtinguts, en altres la novetat del’aportació, en uns tercers el ressò popular.Més val que tot plegat serveixi com a guiad’una evolució (fàcil d’observar en el casde la narrativa juvenil) que no pas de cà-non, perquè en aquest cas estaríem defi-nitivament perduts.

Hi havia un encàrrec taxatiu: es tractavade citar un llibre important de la literaturainfantil i juvenil catalana per a cadascundels anys transcorreguts des de la creacióde Faristol (és a dir: vint-i-cinc anys de larevista, vint-i-cinc llibres de la LiteraturaInfantil i Juvenil Catalana). I ja t’ho faràscom puguis!, (que no es va poder…).

Que l’encàrrec no era fàcil és evident:tothom sap que hi ha anyades més bonesi riques que d’altres i, per altra banda, to-thom també sap que no és el mateix unnovel·lot de quatre-centes pàgines que unabecedari, un llibre de poemes o un àlbum.En la tria i el debat s’hi van arribar a perdre

amics, amigues i doctors. Cal precisar, so-bretot, que quan es crea el Consell Catalàdel Llibre Infantil i Juvenil (i, conse-qüentment, la revista Faristol) els pilarsde la literatura infantil i juvenil catalanade la represa ja estan posats, i que títolscom L’Ocell de foc (Emili Teixidor), La ca-sa sota la sorra (Joaquim Carbó), La GuiaFantàstica (Joles Sennell), Ulls de gatmesquer (Joan Barceló) o Trampa sotales aigües, Rovelló o L’home dels gats(Josep Vallverdú), fa temps que es consi-deren tan cabdals com les il·lustracionsde Maria Rius, Carme Solé, Fina Rifà, PilarínBayés o Glòria Carasusan.

A r t i c l e s

tament de Treball de la Generalitat, junta-ment amb els estatuts, fins al 30 de juny de1983. Gairebé un any més tard! L’activitatdel dia a dia passa davant de la legalització.Tant la discussió dels estatuts com l’encaix,encara fràgil, de les diverses peces: Consell,OEPLI, IBBY, etc., fan posposar la redacciói presentació de l’acta de constitució. PeròMadrid es mira el Consell i la seva activitatamb cautela no exempta de recel. Com sem-pre. En totes les reunions de Junta figuraràde manera fixa un punt: «Organització oSecció espanyola». Hom busca la manerade fer quadrar els interessos d’uns i altres.El Consell porta la iniciativa, fet que sempreés un avantatge i impulsa la creació del’Organización Española del Libro Infantil yJuvenil (OEPLI) que serà finalment l’únicaveu internacional autoritzada. Estarà cons-tituïda per seccions territorials. De moment,dues: el Consell Català de Llibre Infantil iJuvenil com a única secció catalana i ladita Sección de Madrid, convertida mésendavant en Amigos de Libro Infantil y Ju-venil. A més, el Consell també aconsegueixaltres objectius: la presidència i les reunionsde la Junta Directiva tindran alternançaterritorial Barcelona - Madrid; caldrà pactar,a proposta de cada una de les seccions, elsnoms dels delegats a congressos i membresde jurats; els premis literaris s’ampliaran ales quatre llengües oficials, etc. Tot plegatun gir copernicà en el tradicional funciona-ment de les «delegacions espanyoles». Perarribar aquí, a més de la negociació i elpacte, ha anat molt bé l’experiència d’i-gualtat entre els diversos gremis d’editorsen la creació de la Federación de Gremiosde Editores de España. Allò que ha estatpossible entre els editors també ha de ser-ho en el sector del llibre infantil i juvenil.

proposta de l’INLE que, segons sembla, hiassistia més com a espectador que com adelegat d’un grup actiu. Per tant, hi haviaunes certes possibilitats que l’IBBY accep-tés la delegació catalana, que volia aportara l’organització internacional saba nova iganes de fer feina. Aquest era el primerpunt de la reunió del 15 de setembre. Hiérem convocats els presidents de les diver-ses associacions i diferents gremis, i tambéJosep M. Puigjaner, cap del Servei del Llibredel Departament de Cultura, i Romà Cuyàs,antic president de l’Associació d’Editors, atítol individual, el qual Margarida Tura—veritable motor de tot plegat— haviainformat des del començament de la inicia-tiva i havia mogut voluntats per fer possibleel projecte. Venien després els altres punts:Estatuts i Acta de constitució del Consell;Estudi i constitució de la Junta Directiva delConsell; Estudi i constitució de la JuntaDirectiva i funcionament de la Secció Es-panyola, a més d’Altres informacions com-plementàries i Precs i preguntes. Diversoscontactes personals havien precedit aques-ta reunió i hi haurà altres reunions poste-riors, pràcticament setmanals, en les qualsprimer s’elegirà la Junta Directiva i a conti-nuació es discutiran llargament i minucio-sament els Estatuts.

Abans d’acabar 1982, sócelegit president del Consell.Romà Cuyàs ha insistit perquè acceptiaquesta nova responsabilitat. Ja sóc presi-dent de l’Associació d’Editors i afegir-hi unnou càrrec em fa respecte però também’entusiasma engegar un nou projecte. Sócconscient, però, que seré al capdavant

d’un grup heterogeni —una federaciód’associacions sense massa precedents enla nostra història cultural—, que, malgratel potent nexe d’unió com és el llibre infantili juvenil, té diversitat d’interessos sectorials.Sé que no serà fàcil i em caldrà molta pa-ciència i mà esquerra. És una nova respon-sabilitat que accepto com un repte i tambéperquè la primera junta formada per MariaArtal (bibliotecaris), Sebastià Borràs, secre-tari (llibreters), Joaquim Carbó, tresorer(escriptors) Romà Dòria (editors), MariaRius (il·lustradors) i Josep M. Puigjaner(Generalitat de Catalunya), completada apartir del gener de 1983 amb Carme Peris(Associació Catalana d'Amics de l'IBBY) iJordi Úbeda (Cambra del Llibre) i els canvisde Concepció Carreras per Maria Artal,Eulàlia Sariola per Maria Rius i SegimonBorràs per Josep M. Puigjaner, és un grupamb ganes de treballar i amb bona sintoniapersonal. No sóc jo aquí per valorar-ne arael resultat. Han passat vint-i-cinc anys ialtres podran fer-ho amb més coneixementde causa. La discussió dels Estatuts es fafeixuga. Jo tinc ganes d’enllestir-la perquèel Consell es pugui concentrar en l’activitatque li és pròpia. Altres pensen que cal de-purar la darrera coma i la discussió s’a-llargassa. Però al final tot arriba. La JuntaDirectiva els aprova el 30 de desembre de1982 i acorda convocar un ple del Consellel 17 de gener de 1983 per a la seva apro-vació definitiva.

El Consell es posa a caminar.Tanmateix, ara podem dir que el Consellaleshores jurídicament «no existia». Tot ique l’acta de la seva constitució és del 5 dejuliol de 1982, no serà presentada al Depar-

4

(l’article segueix a la pàgina 7)

1982

2007

Ens vindran bé, d’entrada, unes dadesque ens situaran dins aquest perpetuummobile a què ha estat sotmesa la literaturainfantil: l’any 1982, Josep Vallverdú, actual-ment un dels escriptors més prolífics i potserel degà de la nostra literatura, tan sols haviaescrit una tercera part de la seva obra, ésa dir, una vintena de les seixanta novel·les;d’altra banda, prestigiosos escriptors comMiquel Rayó, Teresa Duran, la prolífica Mer-cè Company o Maite Carranza o GemmaLienas, encara s’havien d’estrenar en laseva dedicació a aquesta literatura, i Mar-garida Aritzeta o Miquel Ferrà o Enric Lar-reula ho feien tot just aquest mateix any1982… També és significatiu que fins a l’any82 tan sols una vintena d’escriptors publi-caven assíduament; en canvi vint-i-cincanys més tard passen dels vuit-cents elsescriptors que almenys tenen una obra es-crita en català. Però és que fins a l’any 82les editorials que alternaven la publicacióde llibres infantils i juvenils no arribaven ala mitja dotzena i ara, en qualsevol base dedades, en comptaríem unes cent vuitanta.Tinguem en compte que una editorial tanemblemàtica com Cruïlla no naixerà fins al’any 1984, i fins al 1986 no ho feren Empúries,Aliorna i Pirene, i Bromera el 88…

Una cosa és certa: la profunda renovacióa què al·ludia a l’inici d’aquest article i que,

S’ha escrit molt sobre aquella primeraetapa, a partir dels anys seixanta, marcadaper la necessitat d’escriure obres per alsjoves, no sols per fer lectors sinó per ferpersones. Amb el temps aquella etapa s’haanat consolidant, professionalitzant i nor-malitzant i avui la nostra literatura no variapas massa de la que es fa en qualsevol paíseuropeu.

Diversos són els signes de normalitzacióque han ajudat a créixer la nostra literaturaper a joves. En destaco alguns dels méssignificatius a partir de la creació del Conselldel Llibre per a Infants i Joves: la creaciódel Saló del Llibre Infantil l’any 1984, lapublicació de les revistes Faristol (el junyde 1985) i L’Arca (el 1998); la implantació dela reforma educativa l’any 1992; programescom Llegir per sentir de Ràdio Vilafranca(que es porta a terme des del curs 1993-1994); l’edició l’any 1994 de la primeraHistòria de la Literatura Infantil i JuvenilCatalana, obra de Caterina Valriu; projectescom la Setmana del Llibre Infantil i Juvenil(iniciat l’any 1998); els tres Congressos sobreLIJ Catalana (l’any 1997, 2001 i 2004); lacreació de premis literaris, sobretot de nar-rativa i alguns de més específics com elPremi Protagonista Jove (amb onze con-vocatòries) i el Premi Atrapallibres. La crea-ció de premis també destinats a fomentar

segons Teresa Colomer, es tradueix a nivellqualitatiu en una gran ampliació de l’expe-riència literària proposada als infants i joves,i a nivell quantitatiu, en el seu ascens en laproducció editorial dels països occidentalsfins a situar-se als voltants del 15 % del seuvolum.1

Molts factors han influït, sens dubte, enaquest procés de creixement –la mateixacreació del Consell n’esdevé un estímul im-portant– i han contribuït a fer gran una litera-tura que encara segueix la línia d’acceleracióconstant a tots nivells, però subjecta a deter-minades variables o condicionants qued’alguna manera o de moltes incideixen enla seva salut i benestar, i en determinen poco molt no sols la qualitat, sinó també les fun-cions i les seves pretensions.

Detallo, a continuació, i sense criterisde prioritat, alguns factors que han ajudata un desenvolupament saludable de la nos-tra literatura infantil i juvenil en aquestsvint-i-cinc últims anys i alguns dels condi-cionants que, al meu parer, la pressionen ila regulen i que, en molts casos, no solsl’ofeguen en excés sinó que poden arribara distorsionar-ne el sentit i les funcions.

Un procés de normalització constant icreixent… i unes ganes immenses d’apro-fitar-ho tot.

1982Impera la fantasia heretada (i transformada) de les rondalles.Destacaríem la bellesa estètica d’El pardalet sabut i el reidescregut, de Josep Palomero i Manolo Boix, editat per la Diputacióde València, i, en format més humil, la ironia d’altres obres infantilsmés propera a la influència de les obres de Gianni Rodari.

JOMA. El gegant més alt. Argos Vergara.

PALOMERO, Josep. El pardalet sabut i el rei

descregut. Il·lustr. Manolo Boix. Diputació de València.

SENNELL, Joles. El bosc encantat. Pub. Abadia

de Montserrat.

A r t i c l e s 7

A r t i c l e s

1982

2007

191983

COMPANY, Mercè; CAPDEVILA, Roser. Som les tres

bessones. Arín.

DURAN, Teresa. Joanot de Rocacorba. La Galera.

GINESTA, Montse; BALAGUER, Marta.

Pau i Pepa. Pub. Abadia de Montserrat.

RAYÓ, Miquel. El raïm del sol i de la lluna. La Galera.

És un any molt fèrtil en creacióliterària: s’inicien duescol·leccions infantils quedeixaran un solc profund dinsla nostra literatura. I MiquelRayó s’estrena com aescriptor amb una trilogiafantàstica que posa la LIJbalear a l’alçada de les obresde Michael Ende.

nous gèneres i nous productes en una cursadesenfrenada i esbojarrada que no sé siporta enlloc però que desconcerta, si mésno, els pacients i soferts lectors.

Molts editors, per poder treure el cap isubsistir en aquesta cursa eixelebrada, esveuen obligats a publicar les coses mésinversemblants: contes amb pestanyes ques’aixequen, desplegables que a vegades noes pleguen, mòbils de totes les formes imodels, contes amb CD, llibres acordió,plastificats, de roba... I per a lectors mésgrans, llibres amb idees que pretenen serinnovadores i que proven fortuna com Pro-hibit als pares (La Magrana), Isona i Prlem+ trd? (La Galera) llibres amb èxit, dins delseu públic, crec que més per raons temàti-ques i d’estil que no pas precisament perles seves qualitats literàries.

S’aprofita qualsevol ocasió per oferir alslectors més petits tot tipus de manual d’úsper presentar i descriure les activitats mésquotidianes, des de com rentar-se les dents,anar a l’escola, fer pipí... passant progres-sivament per tot un reguitzell de valors iactituds, que van des dels més innocentsfins a la cruesa de temes com la violènciadomèstica, les parelles lesbianes, les adop-cions, els okupes... Sembla la utilitzaciódescarada –i descarnada, en ocasions– delscontes i de la literatura com a instrument o

el coneixement de la LIJ –Premi Aurora DíazPlaja (2001), d’articles publicats– o bé elPremi Rovelló (2002) a obres d’assaig divul-gatiu… La creació de Clubs de Lectura, lapublicació de tesines i treballs de recerca,l’aplicació de programes molt diversosd’animació a la lectura i l’elaboració d’es-tudis sobre múltiples aspectes d’aquestamatèria, alguns realitzats dins l’àmbit uni-versitari, així com la programació d’unaassignatura sobre literatura infantil al’Escola de Magisteri, i projectes editorialscomplexos com la publicació de l’Obra Com-pleta de Josep Vallverdú per La Galera–obra que està inacabada, però– o tambél’elaboració per part del Consell d’un dic-cionari d’escriptors de literatura infantil ijuvenil i un altre d’il·lustradors... són, totplegat, una mostra incompleta d’aquell llargprocés de renovació i de normalització.

Pel que fa a l’edició, ha estat fàcil obser-var un creixement en tots els àmbits. S’editamolt i els llibreters no suporten tenir un títolmés d’una setmana exposat… S’edita ver-tiginosament i també es desedita de formaalarmant. Durant aquests últims 25 anyss’han publicat milers d’obres que fan difíciluna anàlisi i una valoració objectives i rigo-roses. Han aparegut noves empreses i noussegells editorials i d’altres s’han estrellat.Es publiquen noves col·leccions, s’assagen

pretext per transmetre tota mena de missat-ges, pautes educatives, consells… missatges,que si bé poden ser ben legítims, a vegadestapen la funció més lúdica de qualsevol his-tòria i el seu principal objectiu.

Hi ha, però, poques idees noves i poquessorpreses i, per tant, poques emocions…Emili Teixidor deia en un article en la premsaque la primera funció d’una història és emo-cionar el lector, i a Jaume Cabré, en unaocasió, vaig llegir-li també la mateixa res-posta. Cabré hi afegia que si un llibre noemociona i no està ben escrit, hauria estatmillor no haver-lo escrit… Jo hi afegiria,encara: o no haver-lo editat. Molt em temoque davant l’allau de materials de tot ordre,molts escriptors –recordem que en tenimun llistat de més de vuit-cents!– probable-ment no s’han preguntat gaire ni per quèescriuen ni per a qui ho fan. O, com diu l’EvaPiquer, si era necessari escriure el seu llibre.

Tot s’aprofita, però es publica poca poe-sia i menys teatre.

La poesia ha estat des de sempre laparenta pobra de la literatura per a joves,tot i que durant aquests últims anys hi hahagut agradables novetats, ja que algunsescriptors que no tenien per costum fer-hohan volgut provar què era això de la poesiaper a joves. Així, doncs, als poetes ja habi-

A r t i c l e s8

1982

2007Es va imposant el to

realista que, a vegades,aconsegueix enllaçar

magistralment realitati mitologia.

ALBÓ, Núria. Tànit. Cruïlla.

MOREY, Pere. Les pedres que suren. Laia.

SOLÉ VENDRELL, Carme. La lluna d’en Joan.

HYMSA.

tuals com Miquel Desclot o Joana Raspall,per citar els dos més prolífics, hi hemd’afegir escriptors com Josep Maria Sala-Valldaura, Lola Casas, Enric Larreula, MariaDolors Pellicer, Núria Albó, Josep-FrancescDelgado, Marc Granell… entre d’altres. Unreguitzell de veus noves que fan pensar queun dia potser la poesia deixarà de ser ungènere marginal i marginat de la literatura.

I si la poesia és una parenta pobra de laliteratura per a joves, el teatre crec que ésla més pobra de totes les parentes. De teatreinfantil se'n parla molt, se n’edita poc, nose'n fa massa i se'n llegeix encara menys.Teresa Duran es preguntava, ja fa anys, perquè un país que ha donat tants bons poetesté tan poc interès en la poesia infantil. IMarta Luna intenta respondre la mateixapregunta en un article a la revista Faristol 2

on fa una valoració sobre l’estat de laqüestió i acaba amb un interrogant punyent,mai tan oportú, que ens hauria de fer re-flexionar a tots plegats: No ens estemdeixant perdre alguna cosa? Només Bro-mera, al País Valencià, gaudeix d’una col-lecció de llibres de teatre amb més d’unavintena de títols. És una llàstima que edito-rials com La Galera i Edebé, que disposavend‘un bon reguitzell d’obres, moltes d’ellespreparades per ser representades dinsl’escola o dins l’aula, abandonessin un pro-

jecte que constituïa una eina excel·lent perdesenvolupar l’art dramàtic en els més jo-ves.

Llàstima de les enquestes, sempre tanimpertinents…

...i que ens recorden que vivim en unasocietat no lectora on el llibre no acaba deguanyar-se un lloc en les preferències delsciutadans. Hi ha bibliòfils però també moltsbibliòfobs, diu Vicenç Pagès. Aquests últims,segons Pagès, són aquella gent a qui noimporta gastar la plusvàlua en béns fungi-bles com ara fer-se unes metxes o viatjar aCancún, però que en canvi s’esgarrifa quana començament de curs ha de pagar elsllibres dels seus fills.3

Pel que fa als joves, un estudi sobre elshàbits de lectura dels infants i joves deCatalunya, promogut precisament pel Con-sell Català del Llibre per a Infants i Joves irealitzat l’any 2005, diu coses que –tot i novenir-nos gaire de nou– es contradiuencertament amb l’eufòria dels qui pensenque tot va molt bé i que la situació del llibreper a joves és òptima. I un dels primersresultats a què arriba l’estudi és la fortatendència a la davallada de l’hàbit de llegiren els infants i joves a mesura que es fangrans. Els joves declaren llegir per obliga-ció i no és, per tant, una opció de lleure

A r t i c l e s 9

A r t i c l e s

984

1982

2007El jurat d’un premi de narrativajuvenil descobreix i premia la queesdevindrà una de les millorsnovel·les canòniques catalanes delsegle XX. Cap altra obra infantil ojuvenil d’aquell any està al seunivell.

1985BARBAL, Maria. Pedra de tartera. Laia.

potser excessivament allargada– s’ha anatpublicant un conjunt d’obres, algunes enforma també de sèries, d’altres en volumsenormes i la majoria intentant crear monsnous plens de fantasia. Una de les mésreeixides, sens dubte, ha estat l’excel·lenttrilogia de Maite Carranza La guerra de lesbruixes publicada a Edebé, com també lade Laura Gallego Memòries d’Idhun (Cruïlla).Harry Potter ha estat, sens dubte, un revulsiui un bon cop de maça als qui opinaven queels infants només llegien contes breus, i haprovocat una reacció a favor dels llibresgruixuts i plens d’acció i de vitalitat. AmbHarry Potter hem pogut observar no solsque els nens i nenes llegeixen quan tenenun text atractiu sinó que també rellegeixen,un fenomen, aquest de rellegir, que pràcti-cament no es donava o es donava ben poc.

Balanç? Quin balanç?Mai no havíem tingut tant de tot i, per

tant, tant de bo i tant de no tan bo, tantadiversitat i tanta desmesura. Tenim els au-tors de sempre i els que s’hi han anat incor-porant, compartint un espai cada vegadamés petit. Els veterans ja celebren el qua-rantè aniversari d’alguna obra (La casa sotala sorra, El zoo d’en Pitus…) però, alhora,viuen amb el neguit de veure com les edito-rials van descatalogant molts dels títols

preferent… A mesura que es veuen lliuresde l’obligació, van deixant de llegir.

De les nou preferències que se’ls propo-sa, la lectura queda en setè lloc, és a dir,pràcticament a la cua i a distància de laque ocupa el primer lloc: sortir amb amics,i per sota de cinc preferències més: anaral cinema, fer esport, escoltar música, xa-tejar i veure la televisió. Encara sort: lalectura és més preferida que no pas dormiro fer la migdiada i endreçar l’habitació.L’escriptor Joaquim Carbó, que té un acuditper a cada ocasió, en una entrevista l’any1992 deia irònicament: La meva intenció erafer literatura de masses, però sempre eraper a massa pocs.4

L’ombra excessivament allargada deHarry Potter.

No puc deixar de dedicar un petit espaia qui durant els últims anys ha estat prota-gonista d’un fort impacte literari: l’amicHarry Potter. S’ha publicat ja el setè i últimvolum d’aquesta sèrie (Empúries) i el feno-men –que ja ningú no nega– ha rebut tantescrítiques funestes com elogis potser des-mesurats. Diatribes també d’alguns escrip-tors i d’alguns editors que no se’n sabenavenir i que no dubto que els provoca certaincomoditat l’èxit de la sèrie.

A l’ombra de Harry Potter –una ombra

emblemàtics de la seva trajectòria literària.Malgrat tot, la majoria d’ells segueix publi-cant amb empenta i vigor: Josep Vallverdúamb una excel·lent novel·la: Les raons deDivendres (La Galera-Proa, 2003); JoaquimCarbó amb l’inoblidable L’home que es vaaturar davant de casa (La Galera, 1998); PepAlbanell amb una emotiva novel·la La músicaperduda (Alfaguara- Grup Promotor, 2006);Biel Janer Manila i la poètica Tot quant veusés el mar (La Galera, 1987); i l’Emili Teixidoramb un vibrant Cor de roure (Cruïlla, 1993)…

Paral·lelament a tots aquests clàssicsvoldria destacar alguns noms d’autors id’obres que durant aquests últims vint-i-cinc anys s’han incorporat a la història dela nostra literatura per a joves, i ho farédestacant-ne almenys una vintena llargaordenats cronològicament. I començaré perl’any 1982 amb un veterà, Oriol Vergés i elseu Supervicari versus Superbanquer (Laia);Teresa Duran amb Joanot de Rocacorba(1431-1482) (La Galera, 1983); Pere Moreyamb Les pedres que suren (Laia, 1984);Maria Barbal amb Pedra de tartera (Laia,1985); Maite Carranza amb Ostres tu, quincacau! (La Magrana, 1986); el tàndem An-dreu Martín-Jaume Ribera amb No demanisllobarro fora de temporada (Laia, 1987);Miquel Obiols amb El tigre de Mary Plexiglàs(Laia, 1987); Maria Àngels Gardella amb Els

1982

2007

CIRICI, David. Llibre de vòlics, laquidambres i altres

espècies. Il·lustr. Marta Balaguer. Destino.

LARREULA, Enric. Les memòries de la bruixa avorrida.

Il·lustr. Roser Capdevila. Arín.

PALACIOS, Josep. La serp, el riu. Il·lustr. Manolo Boix.

Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.

XIRINACS, Olga. Marina. Il·lustr. Asun Balzola. Empúries.1986Un altre any fèrtil en troballes: David Cirici es mostra

competent tant en el camp del realisme crític (L’esquelet dela balena) com de la fantasia; Enric Larreula llega a la posteritat

el personatge de la Bruixa Avorrida; Olga Xirinachs ofereixuns poemes infantils de qualitat; i Europa aplaudeix la vàlua

estètica i documental de La serp i el riu.

ulls del drac (Pirene, 1988); Pep Coll amb Lamula vella (Empúries, 1989); Enric Larreulaamb Em dic Paco… (Barcanova, 1991); Mi-quel Desclot amb Bestiolari de la Clara (Bau-la,1992); Francesc Puigpelat amb La fletxad’or (Empúries, 1995); Antoni Garcia Llorcaamb Ulls d’ocell (La Galera, 1996); DavidCirici i Marta Balaguer amb Llibre de vòlics,laquidambres i altres espècies (Destino,1986); Jordi Sierra i Fabra amb Concert ensol major (La Galera, 1997); Jaume Cela ambSilenci al cor (Editors Associats, 1999); PauJoan Hernàndez amb Tarik de la gran cara-vana (Cadí, 1999); Bartomeu Cruells amb Elssilencis de Derrís (Cruïlla, 2000); Josep Fran-cesc Delgado amb Els llops de la lluna roja(Empúries, 2002); Miquel Rayó amb El ce-mentiri del capità Nemo (Baula, 2004); M.Carme Roca amb Akannuu, l’arquer persa(Barcanova, 2005); Lolita Bosch amb M(Cruïlla, 2005); Josep M. Jové amb L’homedel sac (La Galera, 2006); i Andreu Sotorraamb Els silencis de la Boca de la Mina (Cruï-lla, 2007).

Llàstima que aquests títols i autors, aixícom molts que no he esmentat, cal buscar-los enmig de centenars i centenars de títolson inexorablement hi ha molta brossa i moltafaramalla, tot i la feina que fan els críticsde Faristol, d’Escola Catalana, de l’AVUI,d’El Periódico, d’El País, de Serra d’Or… i

la seva tasca a favor dels lectors, malgratque més que una crítica fan una ressenyainformativa sobre el llibre destacant-nealgun aspecte positiu o fent un comentariglobal i molt general sobre la qualitat deltext o la riquesa de les il·lustracions.

Balanç, per tant, força irregular que ensconvida a tots a la reflexió. No deixa de sersignificatiu que la crònica de la Teresa Blancha la revista CLIJ de l’any passat 5 porti pertítol: «Catalunya, espai per a la reflexió.»Diu Teresa Blanch en el seu article: «Cata-lunya té poques coses a envejar de la restad’Europa. Tanmateix arreu s’intueix faltad’originalitat i d’idees atractives i engresca-dores, i una gran tendència a la imitació.»Res a envejar, doncs i, per tant, qui no esconsola és perquè no vol.

Notes

1.�COLOMER,�Teresa.�Ajudar�a�llegir. �Barcanova,�1992.2.�LUNA,�Marta.�«Teatre�infantil,�l’estat�de�la�qüestió»,�aFaristol,�56�(novembre,�2006).3.�PAGÈS,�Vicenç.�«El�mes�dels�bibliòfils»,� a�Presència(7.09.2007).4.�MARQUÈS,�Carles.�«Entrevista�a�Joaquim�Carbó»,�a�l’AVUI(13.12.1992).5.�BLANCH,�Teresa.�«Catalunya:�espai�per�a�la�reflexió»,�aCLIJ,�197�(octubre,�2006).

A r t i c l e s

A r t i c l e s 11

1987Obiols trenca tots els motllos del que es considera adientcom a lectura per a adolescents amb un tigre taninoblidable com oblidat. I el binomi Alcántara/Gustiassoleix una de les cotes més altesdel seu treball conjunt.

ALCÁNTARA, Ricardo. Col·lecció Pip.

Il·lustr. Gusti. Pub. Abadia de Montserrat.

OBIOLS, Miquel. El tigre de Mary

Plexiglas. Laia.

Ens trobem una tarda de juliol a la seu del ClijCAT amb quatreil·lustradors que pertanyen a quatre generacions: Maria Rius,Arnal Ballester, Mercè Canals i Riki Blanco. La conversa s’allargagairebé tres hores i es toquen molts temes. Les opinions sóndiverses, però els quatre autors es mostren d’acord en moltspunts. Aquí teniu un resum dels que ens han semblant mésimportants.

Primer de tot volem saber com han arribat al mónde la il·lustració

Hi ha un tret comú entre tots quatre: a tots els agradavadibuixar des de petits. I encara un altre: cap d’ells no va arribara la il·lustració com a primera opció professional, encara que lesraons no van ser pas les mateixes.

La Maria Rius va fer mil coses lligades d’una manera o altraamb el món del dibuix: decorar porcellanes, estampats, nadales,jocs, puzles... Publica els seus primers llibres als quinze anys.Mentre estudia Belles Arts, l’Andreu Dòria, fundador de La Galera,li encarrega un llibre, i al darrere vindran noves col·laboracionsi encàrrecs d’altres editorials. A banda d’això, comença a ferclasses a l’Escola de la Dona, una activitat que mantindrà fins famolt poc, que es va jubilar.

L'Arnal Ballester comença a dibuixar per a revistes d’humorgràfic als quinze anys. Als vint anys deixa tota activitat artística

i no hi torna fins als trenta quan,pare ja d’una nena, decideixque el que sap fer més bé ésdibuixar. Fa un curs d’il·lustraciói disseny a l’Escola Massana icomparteix estudi amb Joma,Montse Ginesta, Toni Batllori iIrene Bordoy. «De fet és culpad’ells, d’una manera molt espe-cial de la Montse Ginesta, queem dediqués a la il·lustracióinfantil durant uns anys.» Publi-ca el seu primer llibre a La Ma-grana i a partir de llavors vapublicant d’una manera regular,fins que fa tres anys decideixdeixar d’il·lustrar llibres per ainfants.

La Mercè Canals tenia clarque volia ser il·lustradora, peròestudia ciències pures i es pre-para per fer de traductora i in-tèrpret. Una companya de clas-se d’alemany, que era gra-

d’il·lustració.25

Mercè Canela iRosamaria Budó.

Directora i secretària deredacció de Cavall Fort

anys

fòloga, veient-la escriure li diu que no enténquè hi fa, allà, que ella és artista. «Va sercom una mena d’àngel, perquè després vadesaparèixer de classe i ja no la vaig veuremés.» Llavors estudia Arts Aplicades al’escola Pau Gargallo, de Badalona, on potcursar l’assignatura d’il·lustració. Acabatsels estudis, de seguida comença a editar.Des de fa quatre anys, fa classes a l’Escolade la Dona i actualment també a Eina.

En Riki Blanco, el més jove de tots qua-tre, dibuixava sense parar, però ni s’haviaimaginat que dibuixar pogués ser una pro-fessió. Estudia Telecomunicacions, sensegens de convenciment. Es dedica una tem-porada a pintar i finalment estudia il·lustra-ció a l’Escola Massana, on coneix l'Arnal.«Vaig parlar amb ell i li vaig dir que dibuixar,per a mi, era com respirar, o una cosa així.» Va publicar el seu primer llibre a La Galera,i més endavant va publicar un projectecompletament seu a Itàlia, on va fer unaestada.

La professionalització de l’il·lus-trador està completament lligada alllibre infantil i al llibre escolar?

Les altres sortides professionals sónprincipalment la premsa i la publicitat. Lespossibilitats d’il·lustrar llibres per a adultssón molt minses. A més et trobes que lesportades dels llibres, que fins fa poc erenbàsicament il·lustrades, cada vegada estracten més amb fotografies. En canvi, apaïsos com França i Alemanya, o als EstatsUnits, hi ha una tradició de llibres il·lustratsper a adults. «Els països amb cultura», diul'Arnal, «aprecien la imatge». «En canvi, elsnouvinguts a la cultura la menystenen, per-què la consideren cosa de nens. I això tam-bé implica una mala comprensió del que ésla il·lustració per a nens, que considerende segona.» És un problema cultural,d’identificació de la imatge amb una cosapoc elaborada. «Està profundament arreladala idea que tot el que porti imatge està des-tinat a un públic que té limitacions.»

També es constata un retrocés de la

il·lustració dins del llibre infantil. La concep-ció de la il·lustració només com un reforçdel text, té tot un seguit de conseqüències.Hi ha moltes editorials que estan traient elsdibuixos de segons quins llibres i, a la por-tada, hi posen fotografies, perquè als infants,a partir d’una certa edat, els fa vergonyallegir llibres il·lustrats. «Al mateix temps,però», constata l'Arnal, «aquests lectorsmantenen una gran afició pels còmics».«No és veritat que els preadolescents i elsadolescents perdin interès per la imatge:perden interès per una imatge infantilitzada,que no vol dir el mateix que infantil.»

Quina relació hi ha entre el texti la imatge? Quina relació hi hauriad’haver?

En Riki pensa que el llibre ha de ser unasimbiosi entre el text i les imatges, i encaramés si és un àlbum infantil en què la imatgeté més pes que el text. A ell li ha passatd’haver d’il·lustrar algun text en què nopassa res o passen coses que no s’explica

1988Amb un abecedari rimat que va exhaurir els pressupostos d’edició de laDiputació de València; amb una biografia que consagra l’estil de quiesdevindrà un dels autors de major ressò popular i amb la incorporacióautobiogràfica d’un dels grans autors catalans d’abans de la guerra, l’any1988 relliga present i passat tant per al públic local com forà.

BENGUEREL, Xavier. Pàgines d’un adolescent. Juan

Granica.

LANUZA, Empar de; GRAU, Carme. Abecedari de

diumenge. Diputació de València.

SENNELL, Joles. La rosa de Sant Jordi. Il·lustr. Roser

Capdevila. Cruïlla.

SIERRA i FABRA, Jordi. El jove Lennon. Cruïlla.

Taula rodonamaria rius . rosamaria budó . mercè canela . riki blanco . arnal ballester . mercè canals

A r t i c l e s 13

A r t i c l e s

«S’ha passat de la selva dels anys vui-tanta a un inici de civilització al principi delsanys noranta i, d’aquí, a la barbàrie actual»,sentencia l'Arnal. En els anys noranta hi vahaver un cert bum que va permetre co-mençar a consolidar algunes coses iavançar. Això és el que queda actualment:coses com ara que et tornin els originals oque es treballi amb un contracte signat.Però s’està retrocedint en molts aspectes:estan desapareixent les bestretes, s’estanreduint els drets… Hi ha un costum ques’està estenent cada cop més: pagar unpercentatge de drets al coordinador edito-rial, una part dels ingressos del qual són acomissió. I aquesta comissió es resta delsdrets que correspondrien a l’escriptor i al’il·lustrador.

per què passen, i hi ha hagut d’interpretar,inventar, afegir elements, lluitar per canviarcoses. Els altres autors també s’han trobaten situacions semblants. A banda d’aquestscasos extrems, consideren que l'il·lustradorha de fer la seva interpretació de la història,aportar-hi la seva visió. Els autors del text ex-pliquen què passa, els de les il·lustracionsexpliquen com passa, hi afegeixen la càrre-ga emotiva que pot transmetre la imatge…

Potser hi ha dos casos diferents:un text excessivament esquemàtici pobre, en què no passa gairebé res,que obliga l'il·lustrador gairebé ainventar-se la història; o un textmolt obert, que pot donar peu amoltes interpretacions. En aquestsegon cas, no seria millor que po-gués haver-hi més comunicació en-tre l’autor del text i el de la il·lus-tració?

L'Arnal ens diu que fa anys que es va feraquesta pregunta i té molt clar que no. Aixònomés funciona amb tàndems que parteixend’alguna afinitat personal. Si és l’editor quiajunta un escriptor amb un il·lustrador, nova. Començant pel fet que es parteix d’untext preexistent i és molt difícil que l’autordel text estigui disposat a canviar-ne algunacosa a partir d’un diàleg amb l'il·lustrador,o que renunciï a la seva visualització deltext, cosa d’altra banda lògica. «Ara enspodrien donar un text a tots quatre», afegeixla Maria, «i cadascun de nosaltresl’il·lustraria diferent. I totes quatre il·lustra-cions serien igualment correctes».

Autor versus il·lustrador?Una de les queixes que surten durant la

nostra conversa és que sovint, encara,l'il·lustrador no és considerat autor d’unaobra, ni tan sols en el cas d’un llibre en quèel pes de la narrativa recau en les il·lustra-cions. L’autor continua sent l’escriptor, en-cara que només expliqui d’una manera moltesquemàtica una història. Aquest fet tambées reflecteix a l’hora de signar contractes.

En el seu contracte, l’escriptor hi figuraràcom «l’autor», mentre que l'il·lustrador espot trobar signant contractes en què constinomés com a «col·laborador». Això tambépot tenir repercussions en els drets. «Jom’he trobat editors que em diuen que noem poden donar més percentatge, perquèja han donat un vuit per cent a l’escriptor!»,explica la Mercè Canals.

Com veieu l’evolució de la profes-sió en aquests vint-i-cinc anys?

Tots quatre opinen que la qualitat de leseditorials, en general, ha abaixat. Troben afaltar un interlocutor que tingui criteri icapacitat de decisió. «Jo recordo», diu laMercè Canals, «que quan començava hihavia més diàleg, amb els editors». «Et feienun encàrrec, et trucaven, et concertavenuna entrevista, t’explicaven el projecte, sit’interessava, si no… Sempre veies més omenys les mateixes persones. Ara són edi-tors externs, molt joves, que no saben res:no saben qui ets tu, et fan un encàrrec pertelèfon i entregues per mail. Llavors no sapssi ha agradat, si no ha agradat…»

Per una altra banda, els llibres tenen uncicle de vida curtíssim, i això també reper-cuteix en el fet que els editors es preocupinpoc de la seva promoció i difusió. És lamateixa maquinària editorial, i la quota deprestatge de les llibreries, que obliguen aproduir sense parar i els porta a editar llibresen què no creuen. Per tant, no necessitengent que hi entengui, en tot cas, necessitengent que sigui competent a l’hora de coor-dinar un producte (perquè els llibres sónproductes culturals, ara).

«En països com ara França o Alemanya»,afegeix la Mercè Canals, «valoren mésl’autor: li donen un any per fer un àlbum, lipaguen 12.000 euros… Llavors, l’editor, comque li ha costat molt que es faci aquell llibre,també es preocupa molt que es vengui».

I les relacions contractuals ambles editorials, com han evolucionat,en aquests vint-i-cinc anys?

1989Aquest any marca la que probablement sigui

la més alta fita literària de Gabriel Janer Manila,qui ja abans havia estat guardonat nacional iinternacionalment per la qualitat lírica de la

seva narrativa juvenil. JANER MANILA, Gabriel. El palau de

vidre. Aliorna.

A r t i c l e s14

Amb l’inici de la dècada dels noranta ja es pot observar la tendènciaeditorial a repescar èxits anteriors (és el cas de la col·lecció «Nana Bunilda»o assentar les bases per a propers best-sellers, a partir de dietarisadolescents sincers i versemblants.

1990 COMPANY, Mercè. Col·lecció Nana

Bunilda. Il·lustr. Agustí Asensio. Cruïlla.

LIENAS, Gemma. Així és la vida,

Carlota. Empúries.

En l’aspecte creatiu, com ha estatl’evolució en aquests vint-i-cincanys?

Hi ha una sensació d’estancament,d’empobriment. Cada vegada més s’imposenels estereotips, i els catàlegs de la majoriad’editorials estan plens de llibres fets a fora.Hi ha molt poca obra feta per autors d’aquí.L'Arnal, però, vol matisar aquesta primerasensació tan negativa. «Penso que el nivellmitjà tant de qualitat de l’obra com segura-ment dels lectors, ha apujat. Però el que hiha ara és una aura de mediocritats.» Per aell hi ha dos moments molt importants en lail·lustració en el nostre país: el primer elprotagonitzen la generació de la Maria Rius,la Fina Rifà, la Carme Solé… El segon télloc al principi dels anys noranta, amb la

Montse Ginesta, en Joma, ell mateix… Sóndos moments importants, perquè es creallenguatge. En el primer cas, un llenguatgemolt més plàstic, formalment molt elaborat;en el segon, s’introdueix un altre element:la comunicació. «Som gent que utilitza laimatge per narrar.» Actualment es barrejagent molt competent amb gent que no hoés tant. Però falten autors que aportin nousllenguatges. Ara comença a sortir gent quesembla que té coses a dir, però la sobrepro-ducció de títols, la vida tan efímera delsllibres, fan gairebé impossible que la genttingui temps d’estabilitzar-se, de madurar,de deixar un missatge clar… Per una altrabanda, hi ha editorials que, sota una aparentmodernitat, estan banalitzant la il·lustració,l’estan convertint de nou en un elementdecoratiu i prou.

Els circuits de difusió del llibreinfantil passen fonamentalment perl’escola. Això us afecta?

«Home, hem passat d’una dictadura alpolíticament correcte», exclama l'Arnal, toti que afegeix que no creu que la pressióperquè facis determinades coses sigui es-pectacular. Però tots ells constaten que enels llibres de text hi ha unes determinadesinstruccions. I tots ells poden explicar anèc-dotes de diversos casos, protagonitzatspersonalment o per altres companys de laprofessió, en què s’han vist obligats a can-viar alguna il·lustració per raons diverses.La Maria recorda que una vegada, anysenrere, li van tornar un dibuix perquè hihavia dibuixat un home rentant plats. Peròl'Arnal apunta que ara, segons com, es pecadel contrari. «De vegades et trobes ambtextos que evoquen determinats ambientsamb els rols corresponents, i llavors el queno pots fer es dibuixar-hi elements que nolliguen.» La sensació, un cop més, és quemolts cops falta criteri per part dels editorsper distingir el que és llibre de text del llibrede creació. I com que el llibre de creaciótambé tindrà una utilitat dins del programadocent, se li acaben aplicant les mateixes

fórmules i restriccions que al llibre de text.No creu, però, que això ho expliqui tot: elproblema és més complex, hi ha una hipo-cresia social, una moral que s’està formant,que va calant, i més que una censura directadels editors, el que és produeix actualmentés una autocensura dels mateixos il·lustra-dors. «Inconscientment saps que allò not’ho voldran i ja no ho fas.»

Per acabar: com la veieu, la feinad’il·lustrador en el nostre país, avui?

La Mercè Canals no ens pot contestarperquè ha hagut de marxar.

«Cada època té les seves coses, bonesi dolentes», diu la Maria. «Quan nosaltresvam començar érem pocs, hi havia poqueseditorials, s’editaven pocs llibres, es pagavamolt poc, no signaves contractes, no ettornaven les il·lustracions... Els editors ettractaven amb més familiaritat, però sovintles condicions no eren bones. Els que s’hiposin ara tindran unes facilitats que jo novaig tenir, però també tindran uns altresinconvenients.» L'Arnal és optimista, malgrattot el que s’ha dit. No espera gran cosa delscircuits establerts, de la indústria editorial,que troba que és regressiva i que està ofe-gant la creativitat. En canvi, al mateix tempshi ha gent jove molt creativa, que s'auto-edita, que genera coses noves, i aquestescoses acabaran aflorant. «Estem en un mo-ment en què el món editorial canviarà molt,haurà de canviar per força.»

En Riki creu que hi haurà una separació«una mena d’esquizofrènia» entre les feinesque faci l'il·lustrador per sobreviure i elstreballs més personals, d’autoedició. «Enaixò sí que hi confio molt. Crec que realmentes tendeix a una cultura gràfica, visual, aampliar el públic lector i el creador.» Peròli costa molt ser optimista sobre les possi-bilitats reals de professionalització, de poderviure normalment de la feina d’il·lustrador.«Ara, de moment, vaig tirant d’esperancesi d’il·lusions.»

15

A r t i c l e s

La crisi progressiva del món editorial català, encetada el 1979, desprésde gairebé tres dècades de recuperació d’antigues empreses gràcies ala introducció en el mercat d’Amèrica Llatina i a la creació de noussegells de signe petit i mitjà, sembla no tenir fi. Cada vegada costamés configurar un mapa editorial català, com a conseqüència del’evolució del sistema editorial que mostra concentracionsfinanceres i comercials, i reagrupaments en el sector.

Tenim fresca en la memòria l’època en la qual l’editortractava directament amb els autors i l’editorial era lacuina on es cuinaven les receptes dels llibres. Enscosta encara imaginar les nostres editorials coma grans empreses, amb un funcionament del totsemblant a qualsevol indústria, ferotgementimmergides en les batalles del enormesconglomerats del món de la comunicació.

1991DURAN, Teresa. Llibre de la por. Il·lustr. Mabel

Piérola. Pirene.

ESCALA, Jaume. Els nens del mar. Il·lustr. Carme

Solé Vendrell. Siruela.

LARREULA, Enric. Em dic Paco… Barcanova.

Dos llibres agosarats atrauen l’interès de leseditorials i els premis de l’altra banda delsPirineus, i una novel·leta juvenil posa elspunts sobre les is al fenomen de laimmigració.

Ann

a G

asol

i Tr

ullo

ls. F

ilòlo

ga i

bibl

iote

cària

Ungeganten el móneditorialcatalà.

A r t i c l e s16

Val a dir que, en definitiva, no es fa mésque seguir la tendència global d’un sectorde l’edició que ha de conjugar màrqueting,educació i lleure.

Durant els últims anys del segle passat,l’escenari editorial europeu va experimentarcanvis considerables amb l’absorciód’editorials mitjanes per part dels gransgrups de comunicació, per tal de controlarposicions estratègiques en el sector. AndréSchiffrin (L’édition sans éditeurs. París: LaFabrique, 1999), alertava llavors del perillque els editors estandarditzessin la produc-ció per tal d’obtenir un producte susceptibled’agradar a un major nombre de compradorsamb el perill de deixar de banda les obresmés difícils, la rendibilitat de les quals nomésés apreciable a llarg termini. Al contrari delque els responsables editorials diuen en elmoment de la compra, reflexionava l’autor,se sotmeten a la lògica del benefici immediati la cultura de cada un dels segells que

forma part del gran grup s’esborra davantla voluntat uniforme de fabricar best-sellers,amb la qual cosa la qualitat literària deixade tenir futur.

El mes d’agost de 2006 es feia efectivauna gran operació financera en el món edi-torial català que canviava substancialmentel panorama de l’edició en llengua catalana.El Grup 62 es reforçava i es convertia en ungegant editorial amb la incorporació delGrup Planeta i de la Fundació EnciclopèdiaCatalana. «És la unió de tres grups quepensen que junts poden enfrontar-se alsgustos dels lectors» perquè «l’edició enllengua catalana ha d’aconseguir ser méseficient, competitiva, creativa, és a dir, had’oferir títols més atractius als lectors»,comentava Jesús Badenes a La Vanguardia(Cultura 27/08/2006). Rosa Maria Piñol, enla mateixa consulta efectuada per La Van-guardia, afirmava que la creació d’un grupd’aquestes característiques dibuixa un ma-

pa editorial en llengua catalana ben diferentdel que existia fins al moment actual.

Els esquemes següents, que resumeixenl’actual composició del món editorial català,no queden complets si no fem referència ala història del llibre infantil i juvenil a Catalunya:Història de la literatura catalana de CaterinaValriu, publicada per Pirene el 1994. L’apèndixa la Història de la literatura catalana perTeresa Rovira titulat «La literatura infantil ijuvenil» (Ariel, 1988, vol. 11). L’estudi de RamonBassa, Literatura infantil catalana i educació(1939-1985), publicat per Moll el 1994, i espe-cialment l’apartat II per al tema que ens ocu-pa, titulat «Els períodes històrics del llibreinfantil català (1939-1985)», p. 37-72, així coml’article de Teresa Duran «L’evolució històricaal llarg del segle» en l’obra col·lectiva, Laliteratura infantil i juvenil catalana: un seglede canvis. ICE, UAB, 2002, p. 31-45.

Vegem ara la composició editorial delsgrups en l’actualitat:

1992Aquest any deu ser poètic, perquè ens ofereixel millor poemari per a infants del segle, amés d’un bestiari d’irreprotxable dissenygràfic. Una impecable novel·la històricai una col·lecció d’art insòlita acabend’arrodonir el ventalld’opcions editorials.

DESCLOT, Miquel. Bestiolari de la Clara. Il·lustr. Lluïsa

Jover. Baula.

FRANCO, Josep. Manuscrit de mossèn Gerra. Bromera.

GINESTA, Montse. Els artístics casos de Fricandó.

Il·lustr. Arnal Ballester. Destino.

PÉREZ, Francesc; PÉREZ, Carles. Alfabestiari.

Empúries.

GrijalboFundada el 1962.S’integra a

Mondadori el 1989 iel 2001 al grup

Fundada fa mésde 30 anys.S’integra algrup el 2001

Beascoa

Random HouseMondadori

(Bertelsmann)

Lumen

Fundada el 1960.S’integra aMondadori el 2001

Fundada el 1960.Des de 2001 formapart del grup

Montena

EdicionesDon Bosco

Fundada el 1888

EdebéEdebé

Fundadael 1990

A r t i c l e s 17

A r t i c l e s

Un any onpredominen les

novel·les històriqueso d’aventura de

qualitat, a més d’unacol·lecció enginyosa

i divertida per alsmés petits.

CANO, Carles. En què es diferencien el mar i un elefant?

Il·lustr. Paco Giménez. Aura Comunicació.

DELGADO, Josep-Francesc. Nima el sherpa. Edicions B.

JANER MANILA, Gabriel. Han cremat el mar. Edebé.

PONS, Ponç. Memorial de Tabarka. Cruïlla.

RAYÓ, Eusèbia. L’exèrcit dels innocents. Barcanova.

93

19

Un cop d’ull al panorama editorial delsegle xx

Tot tenint en compte que l’editorial Casalscontinua la seva trajectòria des de la sevafundació el 1870, passem a enumerar leseditorials que han desenvolupat la sevaactivitat al llarg del passat segle, una partimportant de les quals perduren en l’ac-tualitat (assenyalades amb asterisc), soleso absorbides pels grans grups.

Editorial Any de fundació

SALVATELLA* 1922MENTORA: JUVENTUD/JOVENTUT* 1923BAGUÑA 1924BARCINO 1924CATALÒNIA 1924EDICIONS DIANA 1925EDICIONS LA MIRADA 1925ALPHA 1926CLARET* 1926PROA* 1928ESTEL 1929

MOLINO* 1930EDICIONS CORT 1932EL MOLL* 1934POLÍGLOTAFLAMAESTRELLA (VALÈNCIA)AGUILAR*NOGUER*

DESTINO* 1942TEIDE* 1942AYMÀ 1944SELECTA 1944PLANETA* 1949TORRE 1949

ALBERTÍ 1954ESTELA 1958NOVA TERRA 1959PARRAMÓN* 1959

LUMEN* 1960SANTILLANA* 1960EDICIONS 62* 1961FONTANELLA 1962GRIJALBO* 1962LA GALERA* 1963

EmpúriesFundada el 1983.Des de 1996 forma

part del grup

Fundada el 1973com a Muchnikeditores.Des de 1998 formapart del grup

El Aleph

Grup 62

Destino

Fundadael 1942

Fundada el 1963.S’incorpora al grupel 2007

Pòrtic

Columna

Edicions 62.Fundada el 1961

Fundadael 1985

TimunMas

Destinoinfantil(castellà)

Grupo editorialPlaneta

Fundada el 1961

PlanetaJúnior

PlanetaÒxford

Grupo EditorialCEAC (1947)

Anys

20

Anys

30

Anys

40

Any

s 5

0A

nys

60

A r t i c l e s18

Continua la tònica de l’anyanterior... Cal fixar-se en elfet que, a poc a poc, es van

perdent col·leccionsinnovadores de creació

(que no d’adaptaciórondallística) literària i

gràfica per a infants petits.

DALMASES, Antoni. Doble joc. Cruïlla.

TEIXIDOR, Emili. Cor de roure. Cruïlla.

1994

PÒRTIC* 1963NOGUER Y CARALT* 1967DOPESA 1968TUSQUETS* 1969LITOFERNAJAIMESTÀBERTIMUN MAS*BRUGUERA 1954

BEASCOA* 1975LA MAGRANA* 1976ONDA* 1979

ELFOS* 1980BARCANOVA* 1980TÀNDEM* 1980EMPÚRIES* 1983CRUÏLLA* 1984ALIORNA 1985COLUMNA* 1985BROMERA* 1986EDICIONES B* 1986COMBEL* 1987PIRENE 1988EL MÈDOL 1989LYNX 1989SALAMANDRA* 1989

AURA COMUNICACIÓ 1990EDEBÉ (infantil i juvenil)* 1990MSV 1990ALBA 1993CASTELLNOU* 1994SERRES* 1995EL GALL* 1996RBA* 1998ZENDRERA ZARIQUIEY* 1997AROLA 1998

EL ALEPH*BELLATERRA*CROMOSOMA*LA DESCLOSA*METEORA*EDICIONS DEL PIRATA*MEDITERRÀNIA*PERSPECTIVA EDITORIAL CULTURAL*ROCA*TUSCÀNIA*REI EDICIONS*EDICIONS DEL ROURE CAN ROCA*Sd EDICIONS*

La Galera

FundacióEnciclopèdia

Catalana Proa

Columna

Aymà (1944)

Fundada el 1963.S’integra al grup

el 1982

Fundada el 1985.Associada algrup el 1991

Fundada el 1928.Des de 1983 formapart del grup

LaMagrana

RBA

Molino

Serres

Fundada el 1976.Adquirida pel

grup el 1996

Fundada el 1995.Des de 2005

forma part delgrup

Fundada els anys 30.S’integra al grup el2004

Fundada el 1998

Anys

70

Anys

80

Anys

90

A p

arti

r del

20

00

A r t i c l e s

1995LORMAN, Josep. L’aventura de Saïd. Cruïlla.

O’CALLAGHAN, Elena; HERNÀNDEZ, Pau Joan;

MATAS, Toni. Les aventures d’Ulisses. L’Odissea i el

seu món. Barcelona multimèdia/ L’Arca de Júnior.

SOTORRA, Andreu. La filla del ral·li. La Galera.

Any amb una fita històrica: s’edita la primeragran aventura interactiva multimèdia defactura catalana. La novel·la juvenil prenaires més clars de denúncia.

tració li costa moure’s. Un fet difícil decomprendre quan hom s’adona que quans’ha fet alguna acció, com ara les bibliote-ques escolars .edu, la ciutadania respon iho demana…, però queda molt camí per fer.

Cap a on anem?I és que si hi ha una pedra a la sabata

de la mediació, aquesta és la manca decoordinació i d’unir sinergies a l’entorndel mateix objectiu. Sí que potser és l’horad’ampliar els llaços de la lectura i anarcap a establir relacions entre la llibreria,la biblioteca pública, els Centres de Recur-sos i l’escola. Cadascú té una funció. I sino, que ho comprovin amb l’experiènciaque s’està duent a cap a Gràcia (Barcelo-na), on escoles, biblioteques i llibreriesvan a l’una. (Cecília Lladó).

I quina hauria de ser la tasca a realitzarper cada una de les potes d’aquest tam-boret? Doncs, per exemple, la llibreriahauria de mostrar novetats als mestres iservir d’enllaç amb les novetats del mercat(Cecília Lladó). Perquè, si el llibreter té lapossibilitat d’ensenyar les novetats a labiblioteca o a l’escola, i d’explicar-les,aleshores s’adonen que poden escollirmillor, estan més segurs d’allò que com-pren (Pep Duran). Però això sembla mésdifícil de trobar que una orquídia negra,

que on s’ha de sembrar és en els méspetits, és a ells a qui hem d’ajudar a trobarel seu llibre: un títol que els emocioni i queels ajudi a continuar el seu camí. Malau-radament, però, encara hi ha un factormassa important de voluntariat, ja que nohi ha temps per posar-se al dia de l’allaude novetats, de seleccionar i fer un serveiindividualitzat… (Diana Solé). Des del’administració hem de ser conscients quela nostra tasca és dotar de recursos hu-mans i materials les escoles, perquè caldedicació i actualment ja s’hauria d’havertraspassat la barrera del voluntarisme,massa vegades pendent de la presènciad’una persona del claustre dedicada a labiblioteca per pròpia voluntat. És a partird’aquestes dotacions que calen els media-dors, si no és així tindrem una habitaciómolt ben ordenada però gens útil (CecíliaLladó). I en aquest món també hi ha d’haverlloc per al llibreter, molt especialment enla seva feina de tria. És que si no, és negarla tasca social del llibreter, la feinad’engrescar a la lectura (Pep Duran).

On estem?Analitzat el què, passem a l’on està

actualment la mediació. Si hem de teniren compte el moment en què vivim no ussembla que és un moment interessant?,

sense ser brillant, però. Si mirem la històriaanterior, només cal recordar que des del’Administració s’ha ajudat els creadors,les editorials, i d’altres, però el món de lapromoció ha quedat sempre molt oblidat.Sembla que ara es comencen a adonarque llibreria i biblioteca són aliats i hand’anar plegats de cara a donar un serveials ciutadans. Ha estat difícil acceptar quevagin junts, i de fet hi ha gent que encarano ho entén (Pep Duran). I és que aquestmoment interessant és present en la ma-joria de municipis del país, des de Mataróon gràcies a aquesta tasca de mediacióde la llibreria, entre altres iniciatives, lesvendes de llibres infantils i juvenils repre-senten el 23 % de la facturació de la llibre-ria Robafaves, quan a Catalunya és l’11 %i a la resta de l’Estat el 9 % (Pep Duran).O a Mollerussa, des que tenim el Saló delLlibre Infantil i Juvenil, ara ja fa cinc anys,això es nota amb un increment importantd’usuaris d’infantil. Potser ens falta la co-ordinació amb l’escola, però es nota unaactitud diferent dels usuaris, especialmentdels infants (Diana Solé).

Aquesta tasca de mediació també ésresponsabilitat dels centres educatiusperò, com diu Cecília Lladó, des de la base,escoles i d’altres centres educatius, faanys que s’hi treballa però a l’Adminis-

A r t i c l e s22

ABEYÀ, Elisabet; VALRIU, Caterina; …

Col·lecció Tirurany. Consell Insular.

FORMIGUERA, Pere. Es diu cos. Barcanova.

SIMÓ, Isabel Clara. Joel. Columna.

1996Per la seva qualitat literària i gràfica, per la seva gosadiainnovadora i pel ressò internacional que tingué, un sol

llibre mereix destacar aquest any (tot i que també ésl’any en què el Consell Insular Balear es decideix a

reeditar les adaptacions actualitzades de les rondaiesmallorquines —Col·lecció «Tirurany»— i que la formiga

Piga comença la seva singladura…).

quantes n’hi ha que facin això? (Diana Solé).Potser és que caldria canviar algunes

de les maneres de fer que des de fa massaanys anquilosen dinàmiques escolars, lli-breteres i bibliotecàries. I si no, que hopreguntin al Pep Duran: quan em pregun-ten per on començar jo els dic que han depensar en la relació amb la biblioteca il’escola, que han de completar aquesttriangle. És que és per pura supervivència,no només per desig cultural. I és que lafeina de mediació del llibreter és crearlectors, ha de fer el que sigui perquè hihagi lectors. Com aquell pagès que sem-bra, cuida la terra i la conrea, per desprésrecollir. És un procés llarg i lent, i ha deser conscient que el llibreter, més enllà deser útil, té una funció social.

I la formació?Però com formar aquesta gent, un es-

pecialista que ha de tenir part de pedagogi mestre, coneixements de bibliotecari iarguments de llibreter, amb un bon bocíde gestor cultural? És que la formació ésfonamental. Nosaltres fem de mediadorssense que ens hagin donat coneixementsde literatura ni de pedagogia, i això et fasentir sempre impotent ja que mai saps decert si ho estàs fent bé (Diana Solé). Real-ment hi ha un buit en la formació d’aquest

nou perfil de mediador. Això no pot trigarmés. Aquesta figura de mediador, ons’hauria de formar?, probablement hauriade ser entre Biblioteconomia, Pedagogiai Magisteri, ja que cal conèixer la bibliotecaperò també ha de saber com són els in-fants. L’Administració, sigui el Departamentque sigui, ja no es pot escapar més deproporcionar-nos aquesta plataforma, per-què és aleshores quan estem fent autènticaeducació per a la ciutadania (Cecília Lladó).

Sembla que un nou perfil de feina s’estàgestant en el món de la cultura. Un profes-sional que potser ja està a la biblioteca.Però li cal temps i recursos per poderdedicar-s’hi ja que és necessària una visiómolt àmplia, conèixer tots els membresd’aquest cercle de lectura per actuar cor-rectament (Diana Solé). Però com podemsaber si la feina s’està fent correctament?Si els costos de formació i coordinació desinergies locals s’estan gestionant correc-tament i assolint els objectius marcats?Sembla, però, que de ben segur que totsen recollim els fruits. Malgrat que no tenimreferents locals sobre el grau d’assolimentdels objectius marcats, ja que al nostrepaís anem molt endarrerits, els llibreterstenim un valor fàcil i objectiu: les xifres devendes concretes. Amb aquestes dadesho podem saber (Pep Duran). I a les biblio-

teques amb el servei de préstec. Noméscal dir que des que el Saló se celebra aMollerussa, la biblioteca ha duplicat elpréstec, i això només sembrant en elspetits, sense haver fet iniciatives de caraa l’escola (Diana Solé). I finalment, a lesescoles això ho ha de valorar la inspecció.Nosaltres sabem del cert que qualsevolcosa que ajudi a enfortir els llaços entreels diferents implicats en la lectura funcionai dóna fruits. És que si anem a l’una, ambun programa comú per a tots els qui treballinen la lectura, tots podem saber què fa l’altrei què li puc demanar, a on puc dirigir-meper sol·licitar un servei (Cecília Lladó).

En definitiva, sembla que cada vegadamés urgeix la necessitat d’organitzar unaplataforma on periòdicament ens pogués-sim trobar i intercanviar les pròpies expe-riències, abocar les necessitats i possibi-litats de cada projecte, i conèixer elsrecursos i les necessitats reals (Pep Du-ran). Una tasca encomiable que potsers’hauria de començar a gestar en el si delConsell Català del Llibre Infantil i Juvenil.Posem fil a l’agulla?

1. Colomer, Teresa, «El papel de la me-diación en la formación de lectores», aLecturas sobre lecturas, núm. 3, Mèxic D.F., Concaculta, 2002. Pàg. 11-12.

A r t i c l e s 23

Cecília Lladó Pep Duran Diana Solé

mediador mediadora mediadors me-diadores adj. I m. i f. Que intervé entredues o més persones per posar-lesd’acord. El delegat del govern féu de me-diador entre l’empresari i els treballadors.La comissió mediadora. (Diccionari Ma-nual de la Llengua Catalana. Barcelona:Institut d’Estudis Catalans, 2000.)

A r t i c l e s

1997CANELA, Mercè. Per un plat de macarrons. Cruïlla.

GIMÉNEZ, Llorenç. Les endevinalles de Llorenç. Tàndem.

OLLER, M. Àngels. Beceroles. Escriu amb objectes. Beascoa.

VERNETTA, Xavier. L’home del jaguar blanc.

La Magrana. Un any variadet: un excel·lentrelat policíac; un ben construït

relat d’humor; l’esplèndiddisseny d’un llibret

d’endevinalles; i, segurament,les més innovadores beceroles

de final de segle.

Com haestat la

tevatrajectòria

lectora?Entrevistem personesnascudes l’any defundació del ClijCAT

A casa sempre s’ha respirat literatura.Els pares, bons lectors, em van transmetre l’hàbit de llegir i l’amor cap als

llibres. Vaig néixer amb les col·leccions completes de «Les 3 bessones» i d’«EnTeo». Per aprendre a llegir, ho vaig fer amb la col·lecció «La Sirena» de laGalera, amb una lletra lligada feta amb perfecció.

Durant la infantesa, van anar passant per les meves mans molts llibres;alguns dels quals petits tresors: El zoo d’en Pitus (la primera edició heretadadel pare), La cuca japonesa, el Petit Nicolàs de Sempé, el Brillant d’EnricLarreula, Les aventures d’en Massagran…, i molts altres títols alguns plensde belles històries, altres de nom irrecordable i alguns totalment prescindibles.

Al llarg de sants, aniversaris i celebracions vàries he anat engrandint lacol·lecció d’«El Vaixell de Vapor» de Cruïlla. Encara els guardo arrengleratsper colors (la sèrie blanca, la blava, la vermella...), un rere l’altre a casa delspares. Quina nostàlgia!

En la preadolescència, recordo amb gran entusiasme les històries de laSusi i en Paul, de la Christine Nöstlinger, els Hollister, la Colla dels Cinc, elsSet Secrets, la Raquel d’Isabel-Clara Simó i la ironia de les tires de la Mafalda,heroïna per a mi fins a l’actualitat.

I fins arribar als 25, he passat milers de pàgines de llibres; algunes plenesde belles frases, d’altres amb magnífiques il·lustracions; per estudis, per feina,però sobretot per plaer.

I si d’alguna cosa en puc estar completament segura és que de tots n’heaprès alguna cosa.

Nom: Queralt Ambròs i FloresSector professional: Biblioteca pública

Un llibre imprescindible: El zoo d’enPitus de Sebastià Sorribas

A r t i c l e s24

Il·lu

stra

ció:

Pila

rín

Bay

és «

El z

oo d

’en P

itus»

La

Gal

era

1998La consagració de dosclàssics de la talla deJosep Vallverdú (ambl’arriscada edició de laseva obra completa), id’una insuperablenovel·la de nou encunyde Joaquim Carbó acàrrec de La Galera. Peròel llibre que farà mésforrolla serà el d’ArnalBallester.

BALLESTER, Arnal. No tinc paraules. Media

Vaca.

CARBÓ, Joaquim. L’home que es va aturar

davant de casa. La Galera.

VALLVERDÚ, Josep. Biblioteca Vallverdú. La

Galera.

Quan encara no sabia llegir, els pares em mostraven llibrets de cartó amb il·lustracions (d’HelenOxenbury) d’infants de la meua edat fent diverses activitats. L’únic text que contenien era el títol (Alllit, Amics, Animals, Aprenent…). Per ensenyar-me a llegir, em ve al cap un joc en què els pares emposaven uns cartonets amb lletres que havia d’identificar (ho recorde perquè més tard ho vaig veurefer amb la meua germana).

Les primeres lectures que vaig fer eren d’una col·lecció protagonitzada per Pau i Laia, i encararecorde algunes planes: tenien textos molt senzills com ara «poal, pala i pi». A poc a poc el nivell decomplexitat de les meues lectures va anar-se ampliant, però els pares sempre m’estimulaven, començanta llegir amb mi els llibres i, una vegada que ja m’havia picat la curiositat, em deixaven a mi acabar-lossol.

També recorde amb tendresa les innumerables hores que passava embadalit escoltant els contespopulars que m’explicaven els pares (La Caputxeta vermella, la Ventafocs, El gat amb botes, etc.).M’agradava molt que el meu avi patern, que encara conserva una gran habilitat per contar històries,em repetira mil vegades el conte d’El castell d’aniràs i no tornaràs, que en una de les seues millorsvesprades podia arribar a durar més de dues hores!

Algunes de les col·leccions de les quals més títols vaig llegir foren «El Vaixell de Vapor», «Alfaguara»i «El Micalet Galàctic». Tenia molta estima per les series del Petit vampir d’Angela Sommer-Bodenburgi també per molts títols de Roald Dahl. Però els llibres que m’encantaven eren els que em feien riure (iem feien riure molt!), com ara la trilogia de Pasqual Alapont No sigues bajoca, Me’n vaig de casa iEstàs com una moto. Per aquesta època vaig descobrir el plaer de deixar-me els llibres que nom’agradaven: hi havia molt per llegir i, si no m’agradava un llibre, me’l podia deixar sense acabar.Recorde la insistència dels pares a fer-me veure que El senyor dels anells o La història interminableestaven molt bé i en canvi a mi… se’m feien interminables!

Cap a l’adolescència el meu gust es decantava més pel misteri. Devorava llibres d’intriga com araEl misteri de les campanades, Assassinat en el Canadian Express. També m’agradava la novel·la negra,a ma casa hi havia alguns títols de la col·lecció «La Cua de Palla» i sempre lamentava que no n’hi haguésmés. Això em recorda que ma mare em portava a la biblioteca com a mínim una vegada a la setmanai així jo em podia llegir molts llibres més. Una vegada que m’havia devorat els llibres prestats esperavaamb anhel el dia de tornar a la biblioteca, com de menut també havia esperat ansiosament que arribarenles meues revistes favorites: Camacuc i Cavall Fort.

Posteriorment, gràcies a la guia dels meus professors de literatura, vaig començar a apreciar elsautors de la nostra literatura, i vaig descobrir que els autors consagrats no eren en absolut avorrits odifícils. D’aquesta època recorde amb emoció la troballa de Cròniques de la veritat oculta, i la meuafascinació (des d’aleshores i crec que per sempre) per Pere Calders. També vaig descobrir els aforismesde Joan Fuster, que em seduïren pel seu toc intel·lectual amerat d’ironia i crítica (qualitats plenamentadolescents).

Nom: Josep Gregori SolerSector professional: Edició

Un llibre imprescindible: No sigues bajoca!de Pasqual Alapont

A r t i c l e s 25

O p i n i ó

Il·lu

stra

ció:

Que

ntin

Bla

ke «

Les b

ruix

es»

Em

púri

es

És ara que faig el recorregut a la inversa que m’adono que cada llibre que he llegitde nena i d’adolescent ha estat un port en la meva vida. I he dit llegit però en realitatva ser escoltant primer i mirant després amb ulls ben grossos, després (inoblidable lacara rodona i pigada d’en Teo) que em vaig enfilar a la barca... Llavors encara no sabiaque hi havia tot un món nou, fet a la meva mida... que la sèrie «En Pau i la Laia» –ambla qual vaig aprendre a llegir– me n’obriria les portes. A mar obert! Un immens oceà fetnomés per a mi i que no me l’acabaria. Ara ja podia navegar cada vespre amb el conteque jo triés i llegir-me’l tota sola tantes vegades com volgués. De La nena que reiaperles, passant per Pèl Moixí, Agu Trot, La Taca Ataca!, La bruixa del Pla de Beret itotes les històries d’aventures d’Enid Blyton.

I llavors van arribar Matilda, i Les bruixes, que vaig descobrir aquí i me’ls vaigretrobar a l’escola dels Estats Units, on vaig viure durant un any. A continuació l’adolescentrebel es va despertar amb «Lady Punk», «Els Marginats» i «El Noi de la Moto». I vaigcomençar a flirtejar amb Frena Càndida, frena, Cul de sac, Així és la vida, Carlota, Amord’hivern amor d’estiu… Que compaginava amb les històries inquietants del Joan ManuelGisbert i Ruiz Zafón. Els primers sentiments profunds i els dubtes sobre el sentit de lavida van venir de la mà de Mecanoscrit del segon origen, L’esquelet de la balena i Totet serà pres i L’amic retrobat.

Llavors ja navegava a tot drap i sense adonar-me’n vaig saltar a Mirall trencat,Senyoria i Josafat… Des de llavors navego a bon ritme descobrint nous ports cada diai desitjant que l’horitzó sigui infinit.

Nom: Marta Callís VilagutSector professional: Advocada

Un llibre imprescindible: El vigilant alcamp de sègol de J. D. Salinger, L’última

trobada de Sandor Marai

Des de molt petita he estat envoltada de llibres. Tinc la sort que la família m’explicavacontes i m’hi deixava jugar. Sempre diuen que quan era menuda me’ls aprenia dememòria i després els contava com si llegís. Però això es va acabar quan a l’escola emvan ensenyar les lletres i me’ls havia de llegir jo sola. Quin gran esforç! Amb En Jordidormilega i altres de la col·lecció «La Sirena» vaig començar a llegir i a passar-m’hobé, fins que, quan ja m’havia acostumat a la lletra lligada, tot es va complicar: aprendrelletra d’impremta! Això va ser fatal, els llibres que m’obligaven a llegir a l’escola nom’agradaven, El zoo d’en Pitus no s’acabava mai i en Pitblanc no arribava mai al seudestí. Això va provocar que em fes mandra llegir qualsevol cosa. Bé, si sóc sincera, mésque mandra era que no m’agradava gens. Veia la meva germana llegint i pensava, queavorrida, hi ha moltes coses millors a fer que passar el temps llegint! Però també va sera l’escola on vaig descobrir Roald Dahl i el seu increïble Les bruixes, que em va animara acompanyar-les d’Agutrot i Matilda. Després, no va ser fins als 17 anys que vaigdescobrir què era gaudir d’un llibre, i tot gràcies a una professora que ens deixava triarels llibres i ens els recomanava segons les nostres preferències. Passar una bonaestona amb Estranys en un tren, que va fer despertar la meva curiositat, i l’afloramentde sentiments de Les cendres d’Àngela van consolidar la meva carrera lectora. A partird’aquí, Harry Potter amb les seves aventures fantàstiques i, sobretot, amb les sevesvivències personals, i Dulce Chacón que fa sortir els sentiments del cor, m’han ajudata degustar els llibres. Qui havia de dir que aquella nena que no llegia acabaria sentllibretera i, el més important de tot, que gaudiria llegint i recomanant llibres!

Nom: Montse Pena MontfortSector professional: Llibreria

Un llibre imprescindible: Les bruixes deRoald Dahl

PRATS, Joan de Déu. El segrest de la

primavera. Il·lustr. Francesc Infante. Cercle

de Lectors/ La Galera.

TORRAS, Meri. La meva germana Aixa.

Il·lustr. Mikel Valverde. La Galera.

Any que revela les capacitats creatives de noustalents. Dos àlbums esplèndids que han concursat al Premi Hospital deSant Joan de Déu.

1999O p i n i ó26

CRUELLS, Bartomeu. Els silencis de Derris. Cruïlla.

DELGADO, Josep-Francesc; MAS, Hermínia. Ulldevellut.

La Galera.

PERUCHO, Joan. Nani i els itineraris de la zoologia

fantàstica. Cruïlla.

RAYÓ, Miquel. El camí del far. Il·lustr. Pablo Auladell. Edebé.

2000El segle acaba amb una mostra variada de novel·lesper a joves adolescents que revisen amb braó elnostre passat històric…

El meu hàbit lector va començar a forjar-se ja fa molts anys, des deben petita. Suposo que el fet de ser filla única i no tenir germans de lameva edat amb qui distreure’m durant les hores que em passava acasa, va ajudar a desenvolupar la meva afició per la lectura. D’altrabanda, recordo que, quan tenia quatre o cinc anys, els Reis, juntamentamb les joguines, ja em portaven contes i llibres, i aquests regals eren,potser, els que em feien més il·lusió.

Tot i que a la meva família no hi havia hagut mai gaire tradició lectora,els meus pares sempre em van inculcar l’interès per la lectura i peraprendre coses noves. I s’ha de dir que, llegint, vaig aprendre molt. Apart d’això, també recordo que molts dels meus professors d’escolavan influir perquè jo comencés a interessar-me per la literatura. Al’escola, quan s’acostava la diada de sant Jordi, podíem participar enconcursos literaris i escriure textos curts. Jo sempre hi participava, nosé si ho feia perquè realment m’agradava escriure, o bé perquè creiaque aquells concursos literaris formaven part de les tasques escolarsque s’esperava que jo acomplís.

D’aquella etapa més infantil, recordo que vaig passar de llegir contesamb il·lustracions a devorar novel·les que passaven de les cent pàgines.En aquells temps, llegia les col·leccions de «Les Aventures dels Cinc»i «Les Aventures dels Set Secrets», de l’Enid Blyton.

Un cop a l’institut, vaig continuar participant als concursos literaris,i no m’anava malament: em motivaven a escriure. Alguns dels llibresque més em van agradar en aquella època són: La plaça del diamantde Mercè Rodoreda, El guardià en el camp de sègol de J. D. Salinger,i Últimas tardes con Teresa de Juan Marsé, entre molts, molts altres.

Més endavant, a la universitat i durant aquests últims anys, m’heaficionat a llegir en anglès i he fet nous descobriments. M’han marcatllibres com: Matar un rossinyol de Harper Lee, A sang freda de TrumanCapote, El Padrí de Mario Puzo, L’assassí cec de Margaret Atwood,Mystic River de Dennis Lehane i Trainspotting d’Irvine Welsh. I moltsaltres més.

Hi ha qui diu que la lectura i l’escriptura van lligades. El que és bencert, tal com jo ho veig, és que abans de posar-se a escriure s’ha dellegir, i molt. Estic convençuda que sense les meves hores de lectura,mai hauria pogut escriure Sempre plou sobre el Big Ben, la mevaprimera novel·la, el combustible que m’ajuda a continuar fent el quemés m’agrada.

Nom: Judit Sadurní AugéSector professional: Llicenciada en filologia anglesa.

Compagina escriptura amb feina de professora d’anglèsUn llibre imprescindible: La plaça del diamant, deMercè Rodoreda i To Kill a Mockingbird (Matar un

rossinyol), de Harper Lee

O p i n i ó 27

O p i n i ó

Abecedari pictòric amb els quadres del Museu de

Montserrat. Pub. Abadia de Montserrat.

BURGAS, Àngel. Petites històries del globus. Casals.

CASAS, Mariano. Escales d’una fuga. Bromera.

DESCLOT, Miquel. Més música, mestre! La Galera.

2001Semblaria que el segle volguéscomençar poèticament i lírica,

perquè el que més sobresurt són contes, poemaris, abecedaris... i

una altra novel·la històrica.

BLANCH, Ignasi. El nen koala. Sant Cu-gat: Sd, 2007.

CANO, Carles. La festa monstruosa. Il·lustr.Paco Giménez. Alzira: Fundació Bromera,2006. (Llegir en Valencià; 5)

CASAS, Lola. Ernest. Il·lustr. Gusti. Bar-celona: Serres, 2007.

CASAS, Lola. Vermell tacat. Il·lustr. Mi-quel Ordóñez. Bellaterra: Lynx, 2007. (Alesde Paper. Sèrie Taronja)

COMELLES, Salvador. El pirata i la prin-cesa. Il·lustr. Francesc Rovira. Barcelona.Barcanova, 2007. (Sopa de Llibres; 144)

CORMAND, Bernat. Set al cel. Il·lustr.Fina Rifà. Sant Cugat: Sd, 2007.

FARRÉ, Lluís. El nen gris. Il·lustr. Gusti.Barcelona: La Galera/Cercle de Lectors, 2006.

GIMÉNEZ, Teresa. Marcel·la, què fas?Barcelona: Edebé, 2006. (Tren Blau. Els meusContes Preferits)

GOMÀ, Lala. El sol de la nit. Barcelona:La Galera, 2007.

KLOSE, Monika. En Croco se’n va a passe-jar. Il·lustr. Ulrike Müller. Berga: l’Albí, 2006.

MOLIST, Pep. Com un mitjó. Il·lustr. AnnaClariana. Barcelona: Combel, 2006. (El CavallVolador. Galop)

MOLIST, Pep. La Plis Plau i el drac deSant Jordi. Il·lustr. Cristina Sardà. Barcelona:Baula, 2007. (La Plis Plau; 5)

Per als més petits

ESPOT, Laura; MONTSERRAT, David;TORT, Elisabet. Agost: Aquest mes faig anys.Il·lustr. Roser Calafell. Barcelona: La Galera,2006. (Aquest Mes faig Anys)

traduccions

ROLDAN, Gustavo. L’eriçó. Trad. JoanVives. Barcelona: Thule, 2007. (Trampantojo)

TIMMERS, Leo. Qui condueix? Trad.David Monserrat. Barcelona: La Galera,2006.

VENTURA, Antonio. Quan surt la lluna.Trad. Joan Vives. Il·lustr. Elena Odriozola.Barcelona: Thule, 2006. (Trampantojo)

Primers lectors

ARÀNEGA, Mercè. Un sopar de nassos.Barcelona: Edebé, 2006. (Tren Blau; 41)

ARBAT, Carles. El rei del cul vermell.Barcelona: Baula, 2007.

ARMANGUÉ, Joan. AEIOU dels nens alparc. Il·lustr. Pablo Auladell. Barcelona:Cruïlla, 2006. (El Vaixell de Vapor. Sèrie Blan-ca; 56)

VALRIU, Caterina. Les banyes d’en Cuca-rell. Il·lustr. Àngels Ruiz. Barcelona: Cruïlla,2007. (El Vaixell de Vapor. Sèrie Blanca; 57)

traduccions

CARTER, David. A. El 2 blau. Adapt. AlbertJané. Barcelona: Combel, 2006.

CHEN, Chih-Yuan. El millor Nadal. Trad.Joan Vives. Barcelona: Thule, 2006. (Tram-pantojo)

KESELMAN, Gabriela. T’ho he dit 100vegades. Trad. Esperança Sierra. Il·lustr.Claudia Ranucci. Barcelona: Destino, 2006.

RODARI, Gianni. L’Alícia Patapam en elscontes. Trad. Iolanda Batallé. Il·lustr. AnnaLaura Cantone. Barcelona: Lumen, 2006.

A partir de 7 anys

CANO, Carles. A l’altre costat del capell.Il·lustr. Paco Giménez. Madrid: Anaya, 2006.(Sopa de Llibres-Illes Balears; 2)

CANO, Carles. 40 elefants mariners.Il·lustr. Elisa Arquilué. Meliana: Institut Mu-nicipal de Cultura de Meliana, 2007.

CASAS, Lola; CHIVA, Francesc. La Xurra.Il·lustr. Subi. Barcelona: La Galera, 2007.(Grumets; 186)

Selecció dels millors llibres delcurs 2006-2007

A c t u a l i t a t28

ALCÁNTARA, Ricardo. El país sense nom. Il·lustr. Montse

Ginesta. Pub. Abadia de Montserrat.

MIRALLES, Francesc. Un haikú per a l’Alícia. Cruïlla.

SALA-VALLDAURA, Josep Maria. Disfresses. La Galera.

SIERRA i FABRA, Jordi. El meu primer llibre d’òpera.

Empúries.

Teatre, òpera i poesia esdevenen aportacions que tantes produeixen dins el sector editorial com entre elsnarradors...

CAVALLÉ, Joan. L’home que volia ser rei.Il·lustr. Daniel Jiménez. Barcelona: Cruïlla,2006. (El Vaixell de Vapor. Sèrie Blava; 136)

Contes per contar a un gegant. Il·lustr.Lluís Filella. Barcelona: Grup Promotor, 2007.

DELGADO, Josep-Francesc. El món mésbonic. Il·lustr. Xavier Salomó. Bellaterra:Lynx, 2007. (Ales de Paper. Sèrie Blava)

FONT RUANA, Fina. Xirolet o el beneit:conte de tradició oral. Il·lustr. Joan MiróOró. La Fatarella: Fundació el Solà, 2007.(Contes de Terra i Pedra)

GINESTA, Montse; BES, Marta. M’agradadibuixar. Barcelona: Viena, 2006.

GÓRRIZ, Josep. Les set cases del Buti.Il·lustr. Marta Balaguer. Barcelona: Bambú,2006. (Joves Lectors)

IBÁÑEZ, Eva. Flors d’Orient. Proverbis ical·ligrafies. Barcelona: Pub. Abadia deMontserrat, 2007. (Els Flautats; 39)

JARQUE, Marta. En Jan Pol fa de detec-tiu. Barcelona: Bambú, 2006. (Primers Lec-tors)

MARTÍ I BERTRAN, Pere. El grill d’enQuim. Il·lustr. Francesc Rovira. Barcelona:Cruïlla, 2006. (El Vaixell de Vapor. Sèrie Blava;133)

PONS, Pere. El rei d’en Set. Il·lustr. RikiBlanco. Barcelona: Bambú, 2007. (PrimersLectors; 5)

RIBAS FIGUERAS, Miquel. Formidable.Il·lustr. Marc Torrent. Barcelona: Bambú,2007. (Joves Lectors)

traduccions

ARNAL, Txabi. Tres germanes lladres.

Trad. Ariadna Martín. Il·lustr. Elena Odriozola.Pontevedra: Oqo, 2007.

BLANCO, Riki. Contes puça. Trad. JoanVives. Barcelona: Thule, 2006. (Trampantojo)

GIL, Carmen. El cavaller Pepino. Trad.Ariadna Martín. Il·lustr. Anna Castagnoli.Pontevedra: Oqo, 2007.

THOMSON, Sarah L. Imagina’t una nit.Il·lustr. Rob Gonsalves. Barcelona: Joventut,2007.

WEULERSSE, Odile. Nasreddin. Trad.Jordi Vidal. Il·lustr. Rébecca Dautremer.Barcelona: Baula, 2006.

WHITMAN, Walt. L’astrònom. Trad. AnnaDuesa. Il·lustr. Loren Long. Barcelona: RBA.Serres, 2006.

A partir de 9 anys

BACH, Josep-Ramon. El gos poeta. Il·lustr.Lluïsa Jover. Barcelona: Cruïlla, 2007. (ElVaixell de Vapor. Sèrie Taronja; 156)

CANO, Carles. Poemes sense diminutius.Il·lustr. Paco Giménez. València: Bromera2006. (El Micalet Galàctic; 128)

GILBERT, Trinitat. Peix. Il·lustr. MarionaCabassa. Barcelona: La Galera, 2006. (Avuitoca)

GILBERT, Trinitat. Xocolata. Il·lustr. Ma-riona Cabassa. Barcelona: La Galera, 2006.(Avui toca)

MUÑOZ REDÓN, Josep. La duana. Il·lustr.Lluís Farré. Barcelona: Bambú, 2007. (JovesLectors)

PRADAS, Núria. La tieta Adela a Sevilla.Il·lustr. Òscar Climent. Barcelona: Baula,2007. (Ala Delta; 26)

ROSSELLÓ Bover, Pere. La vaca sàvia ialtres contes en vers. Barcelona: Pub. Aba-dia de Montserrat, 2006. (Els Flautats; 38)

SENNELL, Joles. El bosc encantat. Il·lustr.Antoni Laveda. Alzira: Bromera, 2006.(L’Elefant; 12)

traduccions

BERNARD, Fred. Uma, la petita deessa.Il·lustr. François Roca. Barcelona: Joventut,2007.

BRAMI, Elisabeth. Salva’t Elies. Trad.Ignasi Centelles. Il·lustr. Bernard Jeunet.Pontevedra: Kalandraka, 2006.

FUNKE, Cornelia. Quan el Pare Noel vacaure del cel. Trad. Carles Miró. Il·lustr. Re-gina Kehn. Alzira: Bromera, 2006. (Esfera; 8)

LE THANH, Taï-Marc. Cyrano. Trad. PauJoan Hernàndez. Il·lustr. Rébecca Dautre-mer. Barcelona: Baula, 2007.

NOSTLINGER, Christine. Olfacte de de-tectiu. Trad. Heike van Lawick. Il·lustr. ToniTermens. Alzira. Bromera, 2006. (El MicaletGalàctic; 124)

OCELOT, Michel. Azur & Asmar. Barcelo-na: Cruïlla, 2007.

TAN, Shaun. L’arbre vermell. Trad. AlbertVitó i Carles Andreu. Cadis: Barbara Fiore,2007.

TAN, Shaun. La cosa perduda. Trad. Al-bert Vitó i Carles Andreu. Cadis: BarbaraFiore, 2007.

TURKOWSKI, Einar. Era fosc i sospitosa-

2002

A càrrec de l’equip de crítica de Faristol

A c t u a l i t a t 29

A c t u a l i t a t

ALAPONT, Pasqual. L’infern de Marta. Bromera.

GISBERT, Montserrat. Les petites emocions de la

vida. Tàndem.

LOSANTOS, Cristina. Col·lecció Espais. La Galera.

2003L’abrandament emocional que caracteritza l’obra per ajoves contrasta amb la tendra subtilesa de lescol·leccions o títols que s’adrecen als lectors més xics.

la pregunta

Ens hem de convertir en criatures mediàtiques, perpublicar literatura infantil i juvenil?Per què hi ha tants bons autors catalans que pateixenper trobar bons editors en català?Per què es tradueixen tants àlbums que no aporten resde nou, mentre que autors nostres podrien fer-ho?En quina mesura la globalització està uniformant elsaspectes estètics d’un llibre il·lustrat?Algú sap on és la política cultural d’aquest país?Quan se sol·licita una xerrada, tothom té clara ladiferència entre un autor i un showman?Encara es pot dir que el llibre de text és l’únic llibre quel’infant tindrà al llarg de la seva vida?Més de 40 anys d’Història Contemporània no són proubagatge perquè la literatura infantil i juvenil catalanahagi tingut representació a la Fira del Llibre deFrankfurt?Per què, després de tants anys, Faristol encara es fapreguntes que no tenen resposta?

TRIA D’ALGUNES PREGUNTES QUE

ENCARA NO HAN TROBAT RESPOSTA

A càrrec del consell de redacció

A c t u a l i t a t32

premistrajectòria

Premi a latrajectòria editorial: Jordi Úbeda

Premi a la trajectòria del’escriptor: Joaquim Carbó

Premi a la trajectòriade l’il·lustrador: Roser Capdevila

Premi a la trajectòriadel llibreter: Llibreria Robafaves

Premi a la trajectòria depolítica cultural:

Departament de Cultura i Mitjans deComunicació de la Generalitat de Catalunya

Premi trajectòriahonorífic a la família:

Federaciód’associacionsde mares i paresd’alumnes deCatalunya

Amb motiu del 25è aniversari del ClijCAT. ConsellCatalà del Llibre Infantil i Juvenil, el dia 14 de

novembre es van atorgar el PremisTrajectòria que són el fruit de la voluntat del

Consell de reconèixer públicament la trajectòria detots aquells que han fet possible la tasca de la nostra

entitat durant tants anys a:

Premi a la trajectòria delmediador/educador: Associació de Mestres Rosa Sensat

Premi a la trajectòria delmediador/bibliotecari: Teresa Rovira i Comes

Premi a la trajectòria delmediador/crític: Andreu Sotorra

Dis

seny

del

trof

eu:

Alb

ert R

oque

rols

i À

ngel

s G

rael

ls

GARCIA LLORCA, Antoni. Terramolsa.

La Galera.

RAYÓ, Miquel. El cementiri del capità

Nemo. Baula.2004

Un any on dues obresacondueixen els seus autorsal zenit de la seva producció.

A c t u a l i t a t 33

A c t u a l i t a t

2005ANGUERA, Mercè. I ara què ve?: Costumari per

a nens i nenes. Il·lustr. Cristina Losantos. La Galera.

BESORA, Ramon. Contes del bosc i altres històries.

Il·lustr. Judit Morales i Adrià Gòdia. Edebé.

CARRANZA, Maite. El clan de la lloba. Edebé.

S’enceta una trilogia de gènerefantàstic que farà parlar molt...

S’hi nota la cura dels departa-ments de màrqueting i promo-

ció editorial, cada cop amb méspes dins el sector editorial…

A c t u a l i t a t34

ALBANELL, Pep. La música perduda.

Grup Promotor.

BOSCH, Lolita. M. Cruïlla.

FARRÉ, Lluís. El nen gris. La Galera/

Cercle de Lectors.

Presidit per una obra juvenil d’impacte tan groscom curt n’és el títol. La soledat i la impotènciaper comunicar-se són els grans temesprotagonistes.

06 A c t u a l i t a t 35

A c t u a l i t a t

La�il·lustració�és�volgudament�simple�i�molt�respec-

tuosa.

Una�història�«al�servei�de»�i,�per�tant,�té�més�valor

vivencial�que�narratiu.

Marta�Luna�**

IMAPLA.�Tu�què�vols� ser? � València:�Bròsquil,2007.�18�p.��ISBN�978-84-9795-298-9

Aquest�llibre�és�un�joc�amb

les�pàgines,�els�colors,�el

text,�els�personatges�i�les

manipulacions� de� la� co-

berta,� que� proposa� una

doble�lectura�als�infants.

Si�bé�partim�de�la�clàssica

pregunta,�tan�habitual�en

els�llibres�per�als�infants�petits�«Què�vols�ser?»,�el

llibre�fa�una�passa�endavant�en�invitar�els�lectors�a

jugar�amb�els�diferents�elements�que�hi�troba.�A

partir�del�tema�principal�(les�professions�com�pirata

o�bomber)�l’autor�invita�el�lector�a�establir�relacions

amb�els�colors�emparentats�(com�el�blau�o�el�roig)

i�els�jocs�lingüístics�que�les�acompanyen�(compara-

cions�com�blau�com�el�mar,�roig�com�el�foc).

La�il·lustració�juga�amb�formes�grans�on�destaquen

els�traços�negres�i�un�únic�color�que�acompanya�a

cada�pàgina�la�representació�de�la�professió�triada.

Un�lector�habitual�d’àlbum�hi�veu�els�llibres�anteriors

que�han�inspirat�l’autor.�El�nen,�un�llibre�que�pot�ser

un�bon�company�de�jocs�i�lectures.

Gemma�Lluch�***

llibre�el�formen�les�lletres

de�les�cançons,�un�vers�per

pàgina,�de�manera�que�la

lectura�també�pot�ser�molt

apta�per�a�primers�lectors.

Tot�i�una�edició�senzilla,�en

rústega,� la� il·lustració�té

un�pes�molt�important�en

la�col·lecció.�A�tot�color�i�a

sang,�les�imatges�narren�i

enriqueixen�el�text.�Però,

així�com�Anna�Roig�amb�el

seu�«primitivisme� infor-

màtic»�dóna�certa�origi-

nalitat�d’estil�als�seus�lli-

bres,�no�passa�el�mateix�amb�del�Amo,�que�juga�amb

uns�efectes�d’aerògraf�i�colors�d’estètica�kitsch,�que

resulten�poc�elegants,�al�meu�entendre,�per�a�una

col·lecció�d’aquest�tipus.

Glòria�Gorchs�**

PERIBÁÑEZ,�Blanca.�Avui�en�faig�cinc.�Il·lustr.Mireia�Ruiz.�Vilanova�i�la�Geltrú:�El�cep�i�la�nansa,2007.�16�p.�(Mima)��ISBN�978-84-96349-40-7

En� un� text� al� final� del

llibre,� l’autora� explica

que�«Aquest�conte�neix

en�el�moment�vital�que�la

meva�filla,�amb�4�anys,

es�planteja�la�realitat�del

seu� germà,� de� 2� anys,

afectat�per�una�síndrome�(de�Sotos),�avui�encara�en

estudi».�I�conclou�dient�«Un�conte�per�educar�en�la

diferència�i�que�ens�ajuda�a�saber�compartir�tot�allò

que�és�proper�a�totes�les�persones».

La�narració�explica��com�un�nen�afectat�per�la�síndro-

me�de�Sotos�pot�viure�amb�il·lusió�la�festa�del�seu

aniversari,�malgrat�les�limitacions�que�la�malaltia

imposa.�La�història�no�dóna�resposta�a�cap�pregunta

possible,�com�sembla�que�era�l’objectiu,�però�explica

amb�claredat�i�sense�afectació�les�vivències�i� les

limitacions.

Per als més petits

GANGES,�Montse.�De�petit�cada�any�és�un�dit.Il·lustr.�Imapla.�Barcelona:�Thule,�2007.�24�p.ISBN�978-849647356-0

Thule�publica�al�2007�un

llibre� que,� al� 1990,� va

rebre�la�menció�especial

Premi�Lazarillo�de�litera-

tura�infantil �com�a�llibre

inèdit.

Amb�una�tipografia�clara

de�pal�adreçada�a�petits�i

primers�lectors,�la�Montse

Ganges�escriu�una�història�bastant�bàsica�i�repetitiva,

enriquida�pels�dibuixos�de�la�il·lustradora�i�disse-

nyadora�catalana�Imapla.�Un�projecte�altament�plàstic

que�gira�al�voltant�de�quatre�colors�(blau,�vermell,

blanc�i�negre)�i�que�combina�l’ús�de�la�tinta�xinesa

amb�el�tractament�digital�de�la�imatge�per�dissenyar

unes�formes�sintètiques,�amb�gran�força�cromàtica

i�una�visió� lúdica,�que�fàcilment�relacionem�amb

l’obra�de�Mariscal�i�altres�dissenyadors�habituals�de

premsa�gràfica.�Un�simpàtic�guió�que�personalitza

els�dits�de�la�mà�i�els�dóna�vida�però�que,�malgrat

tot,�finalment�esdevé,�tal�volta,�una�proposta�exces-

sivament�limitada�(per�a�infants�fins�a�5�anys)�i�que

clarament�té�com�a�punt�més�fort�l’impacte�immediat

de�les�imatges.

Matilde�Portalés�**

MUÑOZ,�Paco.�La�Masereta.�Il·lustr.�Anna�Roig.Picanya:�Ed.�del�Bullent,�2007.�(Contem�i�cantem;1)�ISBN�978-84-96187-56-6

MUÑOZ,�Paco.�Els�colors.� Il·lustr.�M.� José�delAmo.�Picanya:�Ed.�del�Bullent,�2007.�(Contem�icantem;�2)�ISBN�978-84-96187-57-3

MUÑOZ,�Paco.�Caragol.�Il·lustr.�M.�José�del�Amo.Picanya:�Ed.�del�Bullent,�2007.�(Contem�i�cantem;3)�ISBN�978-84-96187-58-0

MUÑOZ,�Paco.�La�nit�de�Nadal.�Il·lustr.�Anna�Roig.Picanya:�Ed.�del�Bullent,�2007.�(Contem�i�cantem;4)�ISBN�978-84-96187-59-7

El�cantautor�valencià�Paco

Muñoz,�conegut�per�la�seva

tasca�de�recuperació�i�di-

fusió�de� la�cançó�popular

catalana,�enceta�aquesta

col·lecció�per�fer�arribar�la

música�als�més�petits.

Cada�llibre�està�dedicat�a

una�cançó:�comença�amb

un�petit�text�que�n’explica

l’origen,� i� acaba� amb� la

partitura�i�la�referència�al

CD�del�mateix�Muñoz�on�la

podreu�escoltar.

C r í t i c a36

Tot i que encara falta veure

quines novetats sortiran per

Nadal, de moment es podrien

destacar dos títols: un de gran

valor etnopoètic i un altre que

continua confirmant que cap

tema no és aliè a la narrativa

juvenil. …

LABRADO, Víctor. Llegendes valencianes. Bromera.

MARTÍN, Andreu. La nit que Wendy va aprendre

a volar. Bromera.

VALLVERDÚ, Josep. El testament de John Silver.

La Galera. 2007

Primers lectors

BLANCH,�Ignasi.�El�nen�koala.�Barcelona:�Sd,2007.�24�p.�(El�Dodo�Bobo)� �ISBN�978-84-935377-5-3

El � nen� koala � té � cos

d’animal,�cara�de�nen� i

una�corona.�Ell�és�el�rei,

el � protagonista, � que

envia�una�carta�als�seus

amics�per�convidar-los�a

berenar.� Els� amics� són

tots�ells�animals,�vestits�d’humans,�els�quals�iden-

tifiquem�per�la�seva�cara�respectiva:�la�cabreta,�el

porc�espí,�l’esquirol...�I�cadascun,�quan�rep�la�invi-

tació,�pensa�quina�mena�de�pastís�li�portarà.�Al�final

tots�es�trobaran�al�voltant�d’una�gran�taula.

El�conte�es�basteix�en�la�presentació�de�cada�perso-

natge�quan,�en�rebre�la�invitació,�pensa�o�diu�una

frase.�En�la�pàgina�dreta�el�dibuix�i�en�l’oposada�el

text,�amb�dues�tipografies�diferents�que�distingeixen

entre�la�narració�(en�lletra�d’impremta)�i�la�frase�del

personatge�(en�lletra�cursiva�i�amb�un�dibuix�que

identifica�l’emissor).

Les�il·lustracions,�que�juguen�amb�el�blanc,�gris�i�blau

de�les�pàgines,�li�donen�un�cert�aire�fred�que�queda

compensat,�però,�per�l’expressivitat�que�amb�pocs

traços�lgnasi�Blanch�aconsegueix�dels�personatges.

Un�llibre�ben�fet,�bonic,�adequat�per�a�primers�lec-

tors,�ja�que�els�dibuixos�tenen�molta�més�importància

que�la�història,�que�no�ens�ofereix�cap�sorpresa.

Teresa�Mañà�***

BLANCH,�Xavier.�Animals�de�la�A�a�la�Z:�llibred’endevinalles.�Barcelona:�La�Galera,�2007.�60�p.ISBN�978-84-246-2559-7

Un�nou�llibre�d’endevinalles�de�l’autor,�en�aquesta

ocasió�dedicat�als�animals.

Ordenades�alfabèticament�per�animal�(amb�alguna

excepció)�serveixen��alhora��per��aprendre�l’abecedari

i�com�a�pista�per�endevinar�l’animal.�Les�endevina-

lles,�compostes�de�quatre�versos�rimats,�són�encer-

tades�i�imaginatives.�La�tipografia�en�lletra�de�pal�i

�en�lletra�lligada� �facilita�la� lectura�a�aquells�que

comencen�a�aprendre�a�llegir.�Les�acompanya�una

fotografia�a�tot�color�de�l’animal�descrit.

Llibre�en�cartoné,�ben�editat,�atractiu,�per�aprendre

l’abecedari�tot�jugant.�No�obstant�això,�no�sempre

l’animal�comença�per�la�lletra�de�l’abecedari,�cosa

que� pot � despistar � el

lector. � Per � exemple,

l’endevinalla���de�la�lletra

«n»�correspon�a�l’ànec�i

no�a�un�animal�que�co-

menci� amb� «n»,� i� això

mateix�passa�amb�altres

lletres.

Montse�Fàbregas�***

CASAS,�Lola.�Vermell�tacat.�Il·lustr.�Miguel�Or-dóñez.�Bellaterra:�Lynx,�2007.�48�p.�(Ales�dePaper.�Sèrie�Taronja;�5)��ISBN�978-84-96553-36-1

Un�nou�llibre�de�l’editorial

Lynx,�que�vol�apropar�els

infants�a� l’entorn�natural

però� que� té� l’encert� de

separar� ficció� i� coneixe-

ments,�evitant�així�aquella

mena�de�contes�on�la�part

didàctica� es� menja� la� li-

terària.

Aquesta� vegada� les� pro-

tagonistes�són�les�marietes,�i�l’autora,�contràriament

al�que�sol�passar,�escriu�un�llibre�que�acaba�millor

que�no�pas�comença.�L’inici�no�és�gaire�engrescador:

una�marieta�que�està�sola�i�busca�parella.�Ja�hi�som!

Però�a�poc�a�poc�Casas�va�vestint�aquest�fil�prim�i

tòpic�amb�alguns�poemes�i�cançons,�amb�un�joc�sobre

els�noms�del�color�vermell,�diàlegs�amb�tocs�d’humor

i�un� retrat�dels�possibles�pretendents� força�ben

trobat.

Al�final,�com�és�lògic,�quan�deixa�de�buscar,�la�Berta

troba�parella:�l’Èlia,�una�altra�marieta.�El�text�deixa

certa�ambigüitat�de�si�es�tracta�d’una�amiga�o�una

parella,�però�les�il·lustracions�d’Ordóñez�(divertides,

elegants�i�poètiques)�ho�deixen�clar:�això�és�un�amor

a�primera�vista.

Glòria�Gorchs�***

COMELLES,�Salvador.�El�pirata� i� la� princesa.Il·lustr.�Francesc�Rovira.�Barcelona:�Barcanova,2007.�57�p.�(Sopa�de�Llibres.�Sèrie�Taronja;�144)ISBN�978-84-489-2091-3

Senzillesa�i�imaginació�–tot�i�la�vaguetat�de�la�pa-

raula–�caracteritzen�aquest�conte�de�Salvador�Come-

lles�que�ens�trasllada�d’un�vaixell�pirata�a�un�hotel,

passant�per�una�cursa�de�Fórmula�1.�Esdeveniments

imprevistos�–l’aparició�d’una�illa�de�sabó,�de�dos

ànecs�grocs�i�d’un�cocodril�al�mar–�pengen�d’un�fil

argumental�prim�però�flexible�i�resistent:�l’amor�del

pirata�i�la�princesa�travessa�les�transformacions�que

els�imposa�la�seua�vida�de�ninots�en�mans�d’un�xiquet

inventor�d’històries.

En�consonància�amb�el�to�tendre�i�fabulós�del�text,

les� il·lustracions� de� Francesc� Rovira� recreen� la

història� amb� delicadesa;

els�dibuixos�aconseguei-

xen� plasmar� els� canvis

d’ambientació�–de�l’agita-

ció�d’una�nau�corsària�sol-

cant�l’oceà�a�l’assossec�de

l’habitació� d’un� xiquet–

amb� subtilesa, � sense

trencar�la�unitat�del�con-

junt.

Arantxa�Bea�****

C r í t i c a