Artistes Catalans Contemporanis

35

description

Col·lecció Gelonch Viladegut

Transcript of Artistes Catalans Contemporanis

Page 1: Artistes Catalans Contemporanis
Page 2: Artistes Catalans Contemporanis

2

La col•lecció Gelonch Viladegut ofereix un panorama ampli i representatiu de la història del gravat; una gran diversitat de llenguatges que atorga a aquesta col•lecció una riquesa i una varietat extraordinàries. Una col•lecció que permet viatjar per una història del gravat des dels seus inicis fins a l’actualitat a través d’obres representatives de cada moment històric, sempre de la mà d’autors significatius que han tingut un paper important en el desenvolupament d’aquesta disciplina. Aquest fons consta d’uns 800 gravats, que comprenen des del segle XV fins a l’actualitat i posseeix exemples de les principals escoles, tècniques i vocabularis; a més de cartells i llibres d’artista. En aquesta mostra ens centrem en les creacions gràfiques dels artistes catalans, o formats a Catalunya, contemporanis.

A nivell contextual, el segle XX ha viscut una autèntica revolució visual, gràcies al bombardeig d’imatges que des de les publicacions, la televisió, el cinema, el vídeo, la publicitat,… han trencat els esquemes establerts. Aquesta civilització de la imatge demana canvis constants basats en la recerca i l’experimentació. La majoria dels artistes graven o empren els nous sistemes d’estampació com la serigrafia, es multipliquen les edicions, els formats augmenten, s’obren galeries especialitzades en gravat, el paper del tècnic-artesà pren especial protagonisme i un nombrós públic s’interessa en adquirir obra seriada. Comença el segle amb l’èxit d’edicions de llibres il•lustrats pels millors artistes i el cartell publicitari es converteix en popular.

Amb un acurat procés, el treball de Pablo Picasso l’ha situat com un dels millors gravadors del segle XX pel que fa al domini de les diferents tècniques i la gosadia amb què tracta als temes. És l’exponent característic de l’artista gravador que du el concepte del gravat més enllà dels límits d’una tècnica concreta. La litografia Tête d’homme barbu (1965) ens apropa al caràcter trencador, a l’actitud transgressora i a la posició anticipadora d’un creador que s’expressa sense cap mena de tabús ni de traves. La seva rebel•lia el condueix a deformacions, desmesuraments, transmutacions i deconstruccions de la figura humana, així com a la permeabilitat constant entre caricatura, primitivisme, humor, caràcter burlesc, sàtira i metamorfosi.

Els anys trenta col•loquen en l’escena del gravat català, sota l’influx de París, noms capdavanters que van mantenir una gran activitat com a gravadors: Joan Miró i Salvador Dalí. Dalí sempre manté una fecunda relació amb la literatura i al llarg de la seva trajectòria il•lustra nombrosos llibres, servint-se del seu repertori personal de símbols per traduir plàsticament narracions literàries en lectures personals i del tot singulars. Les peces que el representen en la mostra, donen la mesura de les creacions que realitza gràcies a les associacions d’imatges més singulars i a les iconografies oníriques. Miró, per la seva banda, és un dels artistes catalans que més dedicació ha esmerçat a l’obra gràfica. “Jo no soc ni un gravador ni un pintor, sinó algú que procura expressar-se amb tot els mitjans”.

Page 3: Artistes Catalans Contemporanis

La col•lecció Gelonch Viladegut abraça, doncs, obres d’artistes contemporanis de projecció nacional i internacional de reconegut prestigi, realitzades durant la segona meitat del segle XX, tot reflectint les tendències dominants d’aquells anys: l’informalisme, el Pop art, l’op art i la recuperació de la figuració. D’ençà del primer terç del segle XX, els artistes plàstics han propiciat una autèntica revolució conceptual dins d’aquesta disciplina, en utilitzar instruments i nous materials de manera que invaliden la normativa acadèmica i el cànon de l’ofici. D’aquesta manera, l’artista, deslliurat de tot el pes històric i tècnic, s’enfronta al gravat, abordant-lo sense cap premissa establerta, amb plantejaments del tot innovadors.

A Catalunya, una variada selecció d’artistes de la generació de la postguerra, protagonistes del trencament, revolucionen el context creatiu. Joan Ponç, per exemple, membre de Dau al Set -un grup que connecta amb el surrealisme per explorar l’inconscient- realitza una recerca interior basada en unes imatges producte de somnis i desvaris.

L’obra de Montserrat Gudiol mostra un gust per la fantasia, en què el color i les figures es fonen en un món de misteri, dominat per personatges esfilagarsats, cecs, o en escenes de maternitat. Influïda pel surrealisme i les formes del Pablo Picasso de les èpoques blava i rosa, la seva obra expressa un món interior on predomina la tristesa.

Però, un dels moviments artístics de postguerra que més adeptes té a casa nostra pel que significa de llibertat creativa i de trencament amb la limitació representativa és l’informalisme, un corrent avantguardista que neix als anys 40 a França però que ha esdevingut a casa nostra un dels puntals expressius més importants per a les noves generacions. Pensem que la situació de crisi generada per la Segona Guerra Mundial posa sobre la taula nous valors lligats amb l’existencialisme. La societat arruïnada i destruïda vivia de ple en una atmosfera d’opressió i d’angoixa i fou en aquest ambient que, des d’una concepció nihilista del món, l’informalisme reflecteix un desassossec profund. Els artistes davant tanta destrucció reaccionen agafant-se a alguna cosa tangible i és la matèria en sí i la seva essència -textures, densitats, pastositats, gruixos- el que els serveix per defensar la vida. Ben aviat i gràcies a Antoni Tàpies que l’introdueix a casa nostra, un seguit de creadors catalans entre el 1957 i el 1967, aproximadament, fan seus aquests principis i aportaren una empremta personal que enriqueix els pressupòsits inicials d’aquest corrent. A Catalunya arrela profundament per la necessitat de llibertat creativa en una època d’aïllament i repressió cultural, essent un llenguatge que es materialitza profundament en el sentiment i en l’art català com ara en l’obra de Clavé, Tàpies, Guinovart, Ràfols-Casamada i Alfons Borrell.

Josep Maria Subirachs és un artista polifacètic. Destaca especialment en l'escultura, però també en altres tècniques com la pintura, el dibuix, el gravat, el cartell, el tapís, la il•lustració de llibres, el disseny de joies i l'encunyació de medalles. També realitza nombroses escenografies per prestigiosos muntatges d'obres de teatre i ballet. En la seva llarga trajectòria passa per diverses fases —noucentisme, expressionisme, abstracció, nova figuració—, períodes gairebé sempre caracteritzats per les formes geomètriques, les línies rectes i anguloses, i les textures rugoses.

3

Page 4: Artistes Catalans Contemporanis

Ben diferent és l’obra de Rosa Vives Piqué influenciada per l’expressionisme abstracte de Rothko i l’espiritualitat que desprèn la seva obra a través del color. En l’obra de Vives trobem aquesta mateixa voluntat de deixar que el propi llenguatge plàstic flueixi sobre el suport.

Miquel Barceló recupera la pintura matèrica posterior a l’art brut, la pinzellada espessa i traç ràpid, a la manera de l’últim Picasso i la pintura gestual de Jackson Pollock. La seva és una obra matèrica, és a dir, que no s’interessa per la imatge, ni pels assumptes relacionats amb la percepció sinó que s’interessa per la matèria en vertical, la matèria que es fa forma, volum i escultura o que es forada fins a buidar-se. La pintura es transforma en les seves mans en un objecte orgànic. De la mateixa manera, Joanpere Massana reivindica el valor tautològic dels materials, formes i colors, com ara els còdols i les arrels. Citant a Arnau Puig, els espais plàstics que construeix Massana tenen tota l’aparença dels murs dels carrers, dels castells o les escorces dels arbres, on, tot el que succeeix és plasmat amb minuciositat.

Joan Barbarà va estampar obra de Picasso, Miró i Tàpies entre d’altres. Pel que fa a la seva pròpia obra se’l defineix com un artista experimental i a la vegada paisatgista. Cal destacar la recreació que fa dels espais de la Grècia clàssica, com una ullada a l’obra de Giovanni Battista Piranesi.

Un altre corrent abstracte s’inscriu en la desmaterialització, essencialització i construcció geomètrica -de vocació arquitectònica- amb un paral•lel descobriment del buit i de la suggestió de moviment, que troba molts adeptes com ara Hernández Pijuan, Sergi Aguilar, Llena, Amat, Plensa i Perejaume.

A Catalunya el pop art apareix sovint barrejat amb el compromís polític i amb una clara voluntat de denúncia. A mitjans de la dècada dels anys 60, es produeix la crisi de l’informalisme i els nous artistes troben que la pintura abstracta és inadequada per la protesta política i social a la que estan encarats. Recordem que, tot just inaugurada aquesta dècada, a Catalunya un col•lectiu d’artistes conegut amb el nom de “Nova figuració”, reacciona davant del llenguatge de l’abstracció i de l’informalisme per configurar una expressió bàsicament figurativa, expressada amb gran sentit crític i irònic. La forta càrrega social i l’esperit de lluita els porta a participar en moviments com ara “Estampa Popular” que proposa fer un art de fàcil comprensió per a la gent, poc costós -es tracta d’obra seriada- i d’accent polític i social.

La “Nova figuració”, és un art crític, que beu de la realitat social, capaç d’agitar multituds. Amb una iconografia procedent dels esdeveniments de l’actualitat, els seus anàlisis socio-culturals, constitueixen una bona crònica de la realitat. Artigau i Anna Miquel participen d’aquests compromisos.

4

Page 5: Artistes Catalans Contemporanis

5

Miquel Vilà sempre ha tingut un estil personal, lluny de modes i escoles, però en els paisatges deserts de les fàbriques i carrers del Poblenou ens ofereix una interpretació metafísica d’aquesta geografia fabril del barri. En la seva obra ens condueix una visió solitària dels espais industrials.

L’Art conceptual és també un dels moviments artístics que apareixen representats en la Col•lecció. Assistim, en aquest cas, a la desmaterialització de l’obra artística, a favor de la idea o concepte. Trobem a Àngel Jové, Antoni Abad i Ferran García Sevilla com a artistes representants d’aquest estil. L’interès d’Àngel Jové per les arts en general l'ha portat a treballar en múltiples disciplines des del disseny fins al cinema, passant per la pintura. Dins del camp del disseny ha realitzat tant projectes de grafisme i d'il•lustració com d'interiorisme. Les seves obres es caracteritzen per ser treballs molt experimentals tant en el camp de la figuració com en el de l'abstracció.

La primera etapa artística d’Antoni Abad neix amb la voluntat d’experimentació en les dues dimensions, buscant el pas al volum, amb un interès estètic pel minimalisme i les unitats de mesura. Poc a poc, en aquesta investigació material, anirà evolucionant cap a les possibilitats esculturals dels materials mal•leables i finalment es convertirà en un dels grans renovadors de la instal•lació de vídeo.

Ferran García Sevilla crea unes figures ben definides sobre fons neutres o amb motius que es van repetint amb l’ús d’un llenguatge simple i pròxim a l’art primitiu. D’altra banda, influït per l’Art Conceptual dels anys setanta, comença a manifestar, des de la pràctica individual, una actitud crítica a partir d'un art també polític.

Riera i Aragó, Àlvar Suñol i Gerard Sala, tot i que estèticament tenen els seus propis estils, tots tres tenen un element en comú, i és que, en les seves obres, representen mons poètics a través d’expressions subjectives, formes ingràvides que construeixen a partir de les textures i els colors.

Josep Maria Riera i Aragó recrea un món de màquines i artefactes, que floten en una atmosfera màgica, creant un llenguatge propi de la poesia visual.

Mentre que l’obra d’Àlvar Suñol s’emmarca dins d’un expressionisme simbolista amb el que tracta temes de la Mediterrània. Per la seva banda, Gerard Sala, destaca pel to poètic de la seva obra i s’apropa a la natura a través de la seva subjectivitat.

També són presents en la mostra l’obra de Carlos Pazos, un artista inclassificable que indaga a l'entorn de la pròpia identitat i de la poètica de l'objecte i la del multidisciplinari Albert Bayona.

Page 6: Artistes Catalans Contemporanis

Finalment cal destacar l’obra d’Oriol Vilapuig. El text que trobem en l’obra “Le Solide...” s’allunya de la simple significació per convertir-se en escriptura plàstica, en quelcom fenomenològic. Valentí Roma parla de la seva obra com de “veritables geografies semàntiques, que es presenten com un secret en l’interior de l’obra, una espècie de caixa negra on queden registrades percepcions parcials, desfilagarsades contradiccions

Hi ha moltes raons per les quals els artistes moderns i contemporanis han triat la tècnica del gravat com un dels seus mitjans expressius bàsics, però fonamentalment es podrien resumir en tres: la difusió social, l’experimentació plàstica i la seva poètica executiva. La primera es basa en la finalitat primordial de tota obra d’art, que és la seva comunicació amb l’espectador. Atesa la multiplicitat de la seva presència, esdevé un element d’ús públic i democratitzador. La segona se centra en la recerca que el creador desenvolupa en diferents fases que interpreten l’entramat d’aportacions de tot el procés. I finalment, la tercera o el procés de creació ens revela un caràcter cerimonial, mitjançant el qual el treball no es redueix simplement a l’atac sobre la planxa, sinó que es complementa amb tot un seguit de preparatius artesanals que amaguen l’èxit o el fracàs de tot el procés.

6

Page 7: Artistes Catalans Contemporanis

PICASSO, Pablo. Tête d’homme barbu II ,

Punta seca, 1965

7

PICASSO, Pablo. "L’ estocada",

Aiguafort, 1957

Page 8: Artistes Catalans Contemporanis

8

Miró, Joan. "Figures a la sorra"

A la revista "D'ací, d'allà“. Pochoir, 1932

Miró, Joan. "Roca"

Litografia, 1978

Page 9: Artistes Catalans Contemporanis

9 Dalí, Salvador. “Hommage à Konrad Adenauer”

Aiguafort i Aiguatinta, 1967

Dalí, Salvador. "One's Identity“.

Litografia, 1979

Page 10: Artistes Catalans Contemporanis

10

Ponç, Joan. “Nocturn”

Aiguafort , 1975

Gudiol, Montserrat. “Sense títol”

Aiguafort a la poupée sobre paper,

c. 1970

Page 11: Artistes Catalans Contemporanis

11

Tàpies, Antoni. “Pas d’amors”

Aiguafort , 1983

Tàpies, Antoni. “Sense títol”

Aiguafort , c.1970

Page 12: Artistes Catalans Contemporanis

12

Guinovart, Josep. “Sense títol”

Litografia enriquida a mà i collage sobre paper, 1992

Guinovart, Josep. “Sense títol” a la Carpeta

conmemorativa "SETZE ARTISTES AMB EL MIL.LENARI

DE CATALUNYA".

Litografia, 1989

Page 13: Artistes Catalans Contemporanis

13 Clavé, Antoni. “Sense títol” a la Carpeta conmemorativa

"SETZE ARTISTES AMB EL MIL.LENARI DE

CATALUNYA". Litografia, 1989

Page 14: Artistes Catalans Contemporanis

14

Ràfols-Casamada, Albert. “Sense títol”.

Aiguafort i aiguatinta

Ràfols-Casamada, Albert. "Groc Roent”

Aiguafort.

Page 15: Artistes Catalans Contemporanis

15

Borrell, Alfons. “Barcelona 79 ”

Litografia sobre paper Guarro, 1979

Subirachs, Josep Maria. “Portes de la Sagrada Familia,

façana de la Passió” Litografia, c.1985

Page 16: Artistes Catalans Contemporanis

16

Vives, Rosa. "Vestigis XV"

c.1980

Barbarà, Joan. “Toro"

Page 17: Artistes Catalans Contemporanis

17

Barceló, Miquel. "Ostres i llimona“

Aiguafort i aiguatinta, 1986

Barceló. Miquel. “Llimones” Aiguafort sobre paper

Arches. c.1990

Page 18: Artistes Catalans Contemporanis

18

Massana, Joanpere, "Plantar un blau en la natura"

Gravat calcogràfic i gofrat damunt estampa digital

giclée amb tintes pigmentades a partir d'una pintura

original, 2006

Massana, Joanpere, "Arrels de silencis"

Aiguafort, impressió digital, gofrat

2010

Page 19: Artistes Catalans Contemporanis

19

Hernández Pijuan, Joan, “Sense títol"

Aiguafort i aiguatinta sobre paper Arches, 2003

Hernández Pijuan, Joan, “Sense títol"

Aiguafort, c.2000

Page 20: Artistes Catalans Contemporanis

20

Aguilar, Sergi, "Els dos espais“.

Aiguafort i aiguatinta, 1977 Perejaume, "Cant Espritua poema de Josep Palau i

Fabre seguit de catorze traduccions de l'original català”

Monografia, 1999

Page 21: Artistes Catalans Contemporanis

21

Amat, Frederic, “Incendis“.

Aiguafort sobre paper Guarro Casas, 1999

Amat, Frederic, “Sense títol” de la Carpeta

commemorativa "SETZE ARTISTES AMB EL

MIL.LENARI DE CATALUNYA“. Litografia, 1989

Page 22: Artistes Catalans Contemporanis

22

Llena, Antoni “Homenatge a Ràfols-Casamada“.

Impressió digital.

Llena, Antoni “Sense títol“ Litografia i impressió

fotogràfica sobre paper Arches

Page 23: Artistes Catalans Contemporanis

23

Plensa, Jaume “Personatge“. Aiguafort i

aiguatinta, 1983

Plensa, Jaume. "Domestic Propensities"

Tècnica mixta, 2002

Page 24: Artistes Catalans Contemporanis

24

Artigau, Francesc. "El somni i els somnis: mite,

llegenda i realitat”. Aiguafort a la poupee

il·luminat a mà a la caseina sobre paper Arches,

2000

Artigau, Francesc. , “Sense títol” de la Carpeta

commemorativa "SETZE ARTISTES AMB EL

MIL.LENARI DE CATALUNYA“. Litografia, 1989

Page 25: Artistes Catalans Contemporanis

25

Miquel, Anna. “Postal BCN”. Litografia. Vilà, Miquel. “Poble Nou”. Aiguafort, 1971

Page 26: Artistes Catalans Contemporanis

26

Jové, Àngel “La Manolita, la tia Maria i l’oncle Fuasto” Serigrafies, 1989.

Page 27: Artistes Catalans Contemporanis

27

Jové, Àngel “Sense títol” cliché-verre, 2014. Jové, Àngel “Sense títol” cliché-verre, 2014.

Page 28: Artistes Catalans Contemporanis

28 Abad, Antoni. “Quadern d’exercicis”. Serigrafia, 1979

Page 29: Artistes Catalans Contemporanis

29

García Sevilla, Ferran, “Sense títol”.

Litografia

García Sevilla, Ferran, , “Sense títol” de la

Carpeta commemorativa "SETZE ARTISTES

AMB EL MIL.LENARI DE CATALUNYA“.

Litografia, 1989

Page 30: Artistes Catalans Contemporanis

30

Riera i Aragó, Josep Mª, “Sense títol”.

Aiguafort.

Riera i Aragó, Josep Mª, “Avió amb ales

transparents”. Obra gràfica

Page 31: Artistes Catalans Contemporanis

31

Riera i Aragó, Josep Mª “Submarí negre” .

Aiguafort i aiguatinta dins d'estoig de fusta

i bronze

Page 32: Artistes Catalans Contemporanis

32

Suñol, Àlvar, “Sense títol”. Litografia

Sala, Gerard, “Suite Fleuve Jaune IV”.

Aiguatinta i tècnicques adhitives, il·luminat

a mà i serigrafia sobre paper Arches, 1998

Page 33: Artistes Catalans Contemporanis

33

Bayona, Albert “Vaca”. Aiguafort

Pazos, Carlos “Homenatge a Ràfols”.

Impressió lenticular

Page 34: Artistes Catalans Contemporanis

34

Vilapuig, Oriol. “Le Solide...”.

Page 35: Artistes Catalans Contemporanis

35

“NOVILUNI” Llibre amb serigrafies d’Antoni Abad, Jaume Minguell, Lluís Trepat, Albert Coma Estadella, Benet Rossell, Àngel

Jové, Rosa Sirié, Jesús Mauri i Josep Minguell. 1989