n

'!!' P E R I O D I C H Q U I N Z E N A L , A R T I S T I C H , L I T E R A R I Y C l E N T I F I C H

Any X Barcelona 31 de juliol de 1889 Núm. 217

S,' pul)lica "Is días 15 y 'lc ca.ia mes

Eapany» . 1- I ' L'niò P .« ia l . .

4 5" p é l e l a »

S« paga per endrvanl —Nninero. , pr . tc ia

Fundador : Carlos Sanpons y Carbó w

K K . \ N C K S C H M A T H K U

D i r e c c i ó - A d m m i s t r a c i ò 2 2 0 , ( i r a n V i a . 2 2 0 . — T e l é f o n o : n ú m 1 ; o

Se publica '1» (Has 15 y dliim Hc cada me*

-•'\t n i n lO, •"•l.·NT • •• OH

Coha y fucrio-Kico , B W p U i i . Méjich y Riu de U PlaU. .

3 pMO* forU ; 54 • •

Se paga per enHevant —NómerOf t o l u , ;

Anuncis a preus conranc toa t l s .—Lés aniebs t n c à r r r g a l s á t rrbre *Js ananas t t t r t o g t r a son ios Srs. S i a r t d r a g t r a n n r . Tmlbout. 55 , P à r u

S U M A R I

l " K X T . - Créml&t g tHtr f t . p«r Jacmio ï - a p o - u . — iV#s/rM f r aé - i l * . -~ F rnnc t s tk l ' r i a y flr/-, per Bonnveirtura l;.»»*cçt»J.i — £ « ¿1 w ^ r í «/* /• ' r· imttieh l ' í U y H r i z (poc*ial. p«r PVaacÍKO Hartrína — l l i s t i -r i a ite CrnUUm SA.·rfj ,/e GÍMffm0. t r aducc ió per E, l-aporta.— íeMÍii í t fr t i , per Coime Vidal —Rrctrta de Vitanm-a, per L . Gar-c u del Kca l .— R t v i x l * de U*íre i< p«r X . — b r u i x a t ícomi-nuacio), per Franc i í co Maspons .—LHbm rtéml»

Q K A U A T S . — Armgá, «acul iura de J. Gamoi — />. Frmmcesck PeL·ij ¿ír»E, l>er j . E^afaÜM.—JgUsia d t ¿ Jñmdt , p e r D c T C M . — ¿ « U o E r -r r t r í i t t de I V r r . i H I I I , nuadro <ic MBIOOÍ,— £41 fiorl.i d r S,iiit C a l i ' , a l - ' h r t i i . i a . - - M . i r t H a , composició d* | l PCICJ.

C R O N I C A G E N E R A ! ,

Ara ja no 's t indria per home important en la polí t ica espanyola 1 qui en cirrunstancics crlticiues no fes per manera de publicat sa opinió respecte als acontexements que preocupan en cada època als q'ie de la polí t ica n ' esperan utilitats més ò meny manilestes. Per axò, després del rebombori qn' en les Cons se va moure y que va produhir, quan no altra cosa, perdre alguns dies en discus­sions purament personals, cada personatje s' ha anat cuydant de di rhi la seva en lo que toca al ac­tual tí/iat poluich d' Espanya; de tol lo qual no n trayem més profit, qu ' es profit ben migrat á fè, que "I de aaber lo que avuy pensan y senten uns quants senyors, disposats tal vegada t sentir y pen­sar de ben diferent manera un altre dia, segons com vajan les coses.

De tanta feyna com han fet los oradors parla­mentaris, lo pals no se "n veurà res; per axrt es que ?l pals, escarmentat ja , no 's fa ilusions y ascolta ab indiferencia les acusacions dels uns y les defenses dels altres, y ni les promeses falagueres lo tenen esperansat, ni '1 posan anguniós los terroríl ichs pro nòstichs dels que tot ho veuhen negre porque no Is dexan acostar i la taula ahont uns altres més sor- AKACjO, KSCL'LTUKA DE J. <ÍAMOT

L A I L U S T K A C I O C A T A L A N A Tom X

tosos s' hí adoban temps h í , sacrificanlse axl per 1^ prosperitat d ' Espanya, arbre caygut al qui to t ­hom s' afanya á ferhi estelles.

Encara gràcies qne abans de les vacacions s" ha pogut arrancar ía aprobació del carril del Noguera Pallaresa; ja ha costat prou de lograrse y comensa-và á fer llàstima la sèrie d ' a|ilassamenls que s'ana-van donant i la cosa; al cap d ' avall se tractava de fer b é al pals, y ab la pressa que tenen los pares de la pàtria en afavorir à sa filla, no sé si s' hauria ar ribat à cap à no mediarhi les instàncies conlinua-des d ' algunes bones persones, que van tenir la son d ' ésser ateses un dia ò altre.

A l tenir noticia d ' axí>. 's va alegrar Catalunya Iota, y Lleyda, sobre tot, va demostrar pilblicament sa inmensa satisfacció festejant ab esplèndides?, un succés que te pera ella una importancia grandls-sima.

De monera, que t ambé alguna vegada podem parlar de la tasca que 's va fent á Madrid, sens que tinguem de ferho ab llàgrimes de dolor als nostres ulls. Grat sia a Deu que ax ' i passe sovint.

La societat valenciana /.«' Ral-Ptnal , seguint la costum dels altres anys, ha celebrat ab lluhiment la festa dels Jochs Florals d ' enguany, havent ob ­tingut los premis oferts los senyors Latorre, Navar­ro, Puig y Torralba. Balbas, Barber y Cabrelles.

Respecte a nous ce r tàmens , hem de consignar que han publicat sos cartells respectius I ' Ateneo, de Sant Gervasi y 1 Centre Escolar Catalanista.

T a m b é la empresa de I . a l luslraciàn Musical, d ' aquesta ciutat, convoca als compositors á un cer­u m e n en que s' adjudicarán premis en meMlich á varies obres musicals.

BIBLIOGRAFÍA.— L o nou C'odúh civil. — Cartas d" un misser y cap de casa català, publicades en L a Veu del Mrnl íerral , per F Xavier CalderiV

Caniçó, de J. Ve rdague r .—Traducc ió francesa per Mr. J. To l rá de Bordas.

Contes « /<J , fWí —Treballs de Víctor Balaguer, V . d ' Arana. Artur Campion y V. de Febrer, t ra-duhits per M M . Contamine de I.atour y Foulche-Delbosch.

Sense argument.—Joguina còmica en un acte, de don Lluís Llibre.

En la Ram* Britannique % ha comensat á publi­car una t raducció de L o meu janlt , original de don Narcís Oller.

Una altra reunió 's celebrà pera protestar contra ' I nou Còdich c iv i l ; lo lloch fou Molins de Rey, ahont hi va acudir la gent dels pobles vehins, regnant sempre aquell esperit de que han anat donant mos­tres totes les comarques catalanes, d ' ensá que 's va ferir desde Madrid à la nostra legislació.

Y encara * labora present no sabem còm n'exi-rá ella de les esmenes que s' estan elaborant pera fernos més tolerable la obra del senyor Alonso Mart ínez. Lo que convé es no dexar de petja la em­presa comensada y procurar que l ' entussiasme re­gionalista np 's refrede; b é massa que 's pert I ' es­perit ca ta là ab la influencia d ' usos y altres coses que 'ns venen del centre d' Espanya.

Les més entussiastes felicitacions mereix ï i lus-trat bisbe de Vich per la circular que ara de poch ha dir igi t als rectors de sa diòcessis, ab motiu de establir en son palau episcopal un museu arqueo-

lògich que promet adquirir una grandlssima i m ­portancia. L o distingit prelat excita ' I zel dels rec tors en favor del novell museu diocessA, pregant loshi que hi envten tot lo (pic pugan y sia digne de figurarhi per son valer artlstich ò histúrich; al ma­teix temps los hi recomana que cuydcn molt de que no desaparescan dels temples objectes que se han de conservar y que tenen importancia històri­ca moltes vegades, encara que no ho conega axl tothom.

Lo doctor Morgadcs, ab la referida circular que escau lie a sa i lust iar ió y á sos bons intents, ha presta! un gran servey & la arqueologia y Catalu nya l i té d' agrahir lo molt que 's desvetlla pera posar ben alt lo nom d' aquesta desvalguda pàtr ia nostra.

Com es costum de tols los anys, s" han celebrat darrerament à Sceaux les festes dels felibres pari-senchs, havi-ntsen conferit la presidencia, aquexa ve­gada, al conegut estadista de la vehina Repúblic.i, M . Juli S imón.

Ademés del banquet preparatori, que t ingué lloch à Pans, hi hagué proíessó pera acompanyar la típi­ca tarasca fins al devant de la casa del poeta Flo-rian, coronac ió del busto d' aqueix y del d ' Auba-nel, concert en la Casa Consistorial de Sceaux, y à cont inuació discursos de M M . Mistral, Sextius Michel, Charaire y alcalde de Sceaux, versant tols ells sobre la significació del felibrige, y per ültim, lo del president M . Simón, qui prengué per tema lo desenrotllat per Míltral en son brindis de Paris; «Justicia y oportunilat de demanar que la llengua provensal sia declarada co-oficial ab la francesa. M . S imón no considerà oportú reclamar avuy aque­xa declaració , peró en cambi abogà ab entussiasme per l'establiment en les universitats de Fransa d'una càtedra de literatura provensal, posant axl à la llen­gua del Mi tx dia al nivell de la italiana, de la cas­tellana y de la anglesa, é indicà pera professor de aquexa cà tedra al eminent autor de Mireia.

Acabat lo concert, se reuní la Cort d ' Amor al voltant de la Reyna del felibrige, y al vespre del mateix dia se celebrà un altre dinar pera posar ter­me à les festes, les quals han revestit enguany un caràcter provensal més marcat que les dels anys an­teriors.

* * *

Cada dia va avansant més camí la causa de la autonomia de les varies regions d ' Anglaterra: en les eleccions tingudes en lo districte de Frufewest, pera omplir un lloch que dexà buyt en la baxa Cambra la mort d' un diputat lliberal, ha triomfat per gtan majoria lo candidat autonomista M . B i r -rel l , à pesar de que "Is conservadors acudiren à t o t a mena d' armes pera guanyar la elecció, entre altres la de presentar al seu candidat disfressat ab lo nom de partidari de la autonomia d' Irlanda.

NKCKOLOOIA—Lo mestre en Gay Saber, expre-sident dels Jochs Florals de Barcelona y autor de tantes obres literàries celebrades per los catalanis­tes, don Francesch l'elay Briz, ha dexat ab sa mort un buyt que no s' ompl i rà fàcilment. Dels mèrits no comuns del malhaurat apòstol tíe la nostra re-naxensa, se parla ab la deguda extensió en altre lloch del present nilmero.

Maria Mitchell , que ha mort als 71 anys en L y n n (Massachussetts), mostrà de molt jove una afició decidida als estudis as t ronòmichs ; à 18 anys fou directora de la biblioteca del Ateneo de Nan-tucket, descubrí un cometa en 1847 1 altres set des­prés, desempenyà per espayde vint anys la cá tedra

d ' astronomía en lo colegí de Vassar. La Universi­tat de Colombia, entre altres, l i conferí M grau de doctora.

Carlota Patti, cèlebre artista que havia cantat aquí en alguns concerts acaba de morir en la capi­tal de la nac ió vehina.

Joan Botlcsini, mort cn Parnia '1 dia 7 del pre­sent, dirigia ara ' I conservatori d ' aquella ciutat Nasqué I" any ¡821 en Crema, desde noy tocava I violí y després se dedicà al contrabaix, trayent de aquest instrument de tan pochs recursos, los efec­tes que conegué ' I públich de Barcelona com lo de tot arreu del món; Bottesini, ademés d ' un gran concertista de contrabaix, al qui ningú ha igualat ni s' ha acostat de molt, era un gran director d ' or questa y un notabillssim compositor; va escriure moltes òperes, algunes d' elles no sentides encara, y altres obres de importancia. Ha mort pobre; sa generositat no l i dexà arreconar les riqueses que anà adquirint durant sa gloriosa carrera artística,

Vicenls Orsini, patriota sicilià, que ha mort de poch, va combatre per la unitat d' Italia; desprès de la derrota del exòrcit borbònich, fou nombral ministre de la Guerra per Garibaldi; essent ja ca­pità general, contribuhl molt n la extinció del ban dolerisme en la Calabria; sc distingí en les campa­nyes del T i ro l y dels Estats Pontificis (1866-67), y darrerament se retira a Nàpols , ahont desempenyà alguns càrrechs públichs, entre ells lo d' alcalde do aquella ciutat.

Als 83 anys d' edat ha mort I" historiador sicilià Miquel Amari . Comensà en 1834 sos treballs histó richs sobre Sicilia, y les alusions al rey Ferrant I I . contingudes en sa IJistorta de les Vespres Sicilianes foren causa de que marxés a Paris, ahont contragué amistat ab los més ilustres escriptors francesos y estudià la llengua árabe, arribant á figmar com un dels més distingits orientalistes del nostre temps; treballà 25 anys en sa notable Historia dels mus-sulmans en Sicilia Quan la revolució siciliana del any 1848, fou diputat y ministre d ' Hisenda, y triomfant la reacció emigrà à Malta y d ' allí t omà à Paris, ahont cont inuà sos estudis; deu anys més tart lou catedràt ich de llengua á rabe y literatura oriental en Pisa y Florencia. Proclamada la inde­pendencia de Sicilia, fou ministre d' Instrucció pú­blica y més ensa tornà à ensenyar la llengua árabe en Florencia, ahont ha mort. En 1876 fou nombrat en Sant Peterslmrg president del Comitè organisa-dor del quart congrés d' orientalistes, que 's reuní presidit per ell en Florencia.

J. LAPORTA

NOSTRES G R A B A T S

Aragó

Escultura de Joséph Gamot cn lo monument a Colón .— Seguint nostre propòsit de publicar las estatuas qu' embelleixen lo monument à Colón, publiquém abúy la que representa à Aragó qu' es­culpí lo notable artista Sr. Gamot. Res se pot de­manar més en la Composició d ' aquesta estàtua; la posa, los ropatges, la actitut, y la propietat en los detalls tot esta ben trobat y la fan digne d" elogi.

D. Krancesch Polay Brtz. Mestre en Gay Saber

Vègis I ' article necrològich que publiquem en al­tre lloch d ' aquest número .

Portada de Llanas y vistas de Barcelona

Llanàs es un poblet dels voltants de Camprodon, situat ja cap al Pirineu, y entre las pocas curiositats que ofereix al viatjer, s' hi conta la Portada romá­nica de sa petita església, qu" es germana de la ma

Tom X I.A M . U S T R A C I O C A T A L A N A

jor part de las qu' es troban en la alta montanya de Catalunya, l.o dibuix, de Devesa, la reproduhefat fidelment ab tots sos detalls coniplertameiil dins del estil. Es de notar en la porta forana la ferra­menta que la guarneix, que, per altra part, anisa una fetxa d' antiguetat proper» del sigle x n . Es semblant aquest guarnit de ferros al que 's troba en la església de Sant Pol, en Sant Joan de las Abades sas, y en la matexa Colegiata.

Las vistas de Barcelona que acompanyan V an­terior grabat, jas ' explican clarament ab I ' epígrafe que portan.

Las derrorias de Ferran III

Aquest Sant Rey que canonlsa lo Sant l'arc Cle ment X , se feu digne de tan alta recompensa per las grans virtuts que iluminaren tots los actes de sa vida exemplar. Amant fervent de la pau. la predicà ab 1' exemple, tractant d unirse ab tots los regnes ibèrichs pera recobrar lo país de las grapas dels alarbs. Tota I ' Andalusia ana Conquerint ab I ' exèr­cit de la Santa Creu, y la xusma del Profeta vegé reduhits tots sos dominis al regne de Granada, que sens dubte hauria llibertat t ambé , si no I ' hagués sobtat gravíssima malaltia.

Lo quadro del pintor sevilU Matoni presenta las derrerlas del Rey Sant en lo moment en que li ofe-rexen lo Pá de vida. que rel) postrat en terra ab un dogal al coll , despullat de totas sas re já is vestidu­ras é invocant al Senyor de Misericordia ab los mots que guarda la Historia: «Lo regne que in do­nares. Senyor, y la major honra que jo he merescut te 'Is retorno. Nu de tota roba exl del ventre de ma mare y nú t ambé m ' oferexo a la terra; reb. Deu meu, ma anima, y per los mèri ts de ta Sant íss ima Passió dignat colocarla entre los teus servents.»

La porta de Sant Oal en Piorencla

La ciutat que tanca tantas bcllesas artísticas, en­tre ellas la cúpula germana de la de Sant Pere, la de Santa M a r i a dei F ior i , veyent la qual, digué Miquel-Angel. al anarsen á Roma: Vado / a r e lúa sorella, sard piu grande ma mm piu belle; es digna d ' ésser visitada per los Umrtstes de tot lo món. La porta que representa nostre grabat es monumental de hà.

Marina

Aquest dibuix, que podria formar pindant ab lo que oferirem en lo número passat, acredita I llapis de Perea.

En la hora del repòs, los pescadors arrenjan los ormeigs y preparan las barcas. Se surgexen las xar-xas y s' embarcan los palangres pera varar los l l a -huts tant bon punt lo sol se colgui. En primer ter­me, duas figuras que oblidan per un moment la obligació, pera mirar ab tota devoció V objecte ado­rat. E l l no pot tráuresela del pensament en las nits de vetlla; ella, qui sab si quan ressegueix las mallas, alsa algún colp los ulls per mirar la vela blanca que tantost blanqueja en I ' horitzon. Tot un poema en­clou aquest dibuix que oferim a nostres abonats pera que judiquen de son mèrit.

E R A X C E S C H P E L A Y BRIZ

Quan vaig llegir en los diaris la nova de la do ­lorosa pèrdua que avuy endola la nostra literatura, no pensava que t ingués d' ésser ma ploma qui po­sés al corrent als pochs que no las conexían de las notables qualitats de tan distingit poeta. Circuns­tancias purament accidentals m' encarregan tan honrosa tasca y m" acuyto a rendir un nou tribut à la bona memoria del mestre en Gay Saber, Eran-cesh Pelay Briz (A. C. S ) .

Feta aquesta declaració, que no deu, ni |)ot en­caminarse a fer suposar qu' esciich per compromís,

comenso dihent ben alt que ' I catalanisme ha perdut un decidit y convensut partidari.

Quan poch després del 59 en que 's res taúrá la poètica Insti tució dels Jochs Florals, era encara poch vigorosa la nota patriòtica de nostra poesia renascuda, ell fou dels primers que, prenent forta embranzida, se posà ab sas valentas obras, fogosa-ment catalanistas, en las primeras renglas de l'host novella, sobtant ab la valentia de sos conceptes y ab la justesa de sa espressió a!s amants de las lle-tras nacionals.

Fou dels primers en publicar y encara que no es Uoch aquest pera fer la critica de sas numerosas obras, ni só jo qui tal feyna dega empendre, crech qu' en las presents ratllas deuhcn citarse totas ellas pera major alabansa y just tribut a son mèri t .

Duas voltas en ma curta vida literaria havia vist á n ' e n Briz Quan lo conegui |)ersonalment fou entre bastidors de Romea, una nit en que, contra de sa costum, sortí de casa pera anar a aplaudir una nova obra d' en Krederich Soler .1 qui havia sempre pro­fessat ver y amistós afecte.

La darrera volta l i vegi "I rostre darrera ' I cristall de son atahut. ¡Quina epo|)eya de sufriments ama­gava son rostre inanimat! En ell s' hi llegia tota la seva vida amargada sempre per lo dolor flsich, y qui sab. si també ' l moral.

Ha mort a cinquanta anys, y encara que de temps sa fisonomia declarava la lluyta perfidiosa que devia sostenir ab las malaltias, res (eya presumir una fi tan prompte. De gran alsada, prim y ab llarga bar­ba negra, faccions pronunciadas y ulls plens de mohimenl darrera de sas ulleras, qui l ' havia vist un sol cop no oblidava sa impressió favorable ni ' I desconexla may mes. Se semblava a sas poesías en quant a la forma. Pochs son los que no l ' hajan lle­git en un ò altre genero y molts los que i1 han fet catalanistas al llegirlo. Aquell Coronel i f Anjou ha donat un gran contingent a nostra agrupació.

Rebla en sa casa (y axó no ho sé per mi que sempre 1' havia admirat de lluny) ab amabilitat y fins alegría perquè, poch donat á exir de casa, agrahla molt las conversas t-n son estudi ple, segons diuhen, de llibres y joyas guanyadas en Cer tàmens . Allí respirant I ' atmosfera de catalanisme ardem s' hi devia trobar a ple lo neòfit que anava al> lo mestre a fer sa primera comunió. Lo sol no ' I veya y fins en primavera tenia "I foch encès.

A ell se deuhen grans conexensas y bons poetas entre 'Is quina se conta son mellor, son únich, fidel é inseparable amich, més que amich germà, lo qui tenia reservat aquestas planas pera fer mellor que jo sa necrología de qual feyna lo n ' ha privat lo gran dolor que mulla encara sas gaitas, I ' amich Careta.

La mort del desditxat poeta es un poema de do­lor y de dissort. Empitjorat son estat de salut, li sobrevingué malaltia als ulls que cuydà a tornarlo cech quan ab més febre sentia la necessitat de pro-duhir obras literarias. Com Mil ton d ic tà sos versos y als pochs dlas perdé al jove que trasportava al paper sas darreras ideas. L ' amich que no ' I dexava, en Careta, també s' enmalaltl (tal volta de veure son sufriment) y passà d(as, que foren mortals per un y altre, sens visitarlo. Finalment s' enginyà ab re­cursos penosíssims, y gracias à ells, podia escriure, més no tan depressa com l i brollava la inspiració.

Més tart vencé '1 dolor y ' I 15 de Juliol donà la ánima á Deu, fent una mort tan cristiana que Mos­sèn Verdaguer la califica d' envejable.

Las obras que més caracterisan sa personalitat catalanista son: lo Calendari Català (iii>$ a S i ) y la revista L o Gay Saber (1868 y 69) (187 i a 8:). En una y altra sostingué ben alta la nostra santa bandera.

U n treball notable per molts conceptes y que li devera agrahir tots los amants de cosas de la terra, son los cinch volums de cants populars que havia donat à llum, acompanyant cada Cansó la música

y las variants aplegadas en las matexas fonts de la poesía popular. ¡Qul no coneix las Cansons de la terra, en las que han trobat deus d' inspiració nos­tres bons poetas y tnúsíchs.

Mistral li deu una fidellssima t raducció de Mireia, conservant lo mateix metro que I ' original, treball laboriós qual resultat no correspon a la bona i n ­tenció.

A més à més y ab dalè entussiasta publicà lo L i ­bre de Ics dones é de cancells de Jaume Roig, escrip­tor que manejava destramen! la sátira, las obras de Ausias-March, un còdex del segle xv L o Jardine l d'oratj y un Llibre deh poetas^ aplech de composi­cions de poetas de Catalunya que 's trobavan poch menys que ignoradas en arxius y bibliotecas.

Com a fills de sa fecunda inspiració dexa publi­cats los volums següents : Lo llibre del cor meu. Flors y violas, Brots ¡f achs y Primaveras, en quins s' hi troban sas poesías, la major part d ' ellas premiadas; L a Masía dels amors y L a Orientada, poemas; aquest darrer èpich. L a s sel baladas y L a s venjansas del Rey en Pere, romans hislóriciis. L o llibre dels àngels y L o llibre dels noys, qüen tos en vers |>era la nia) nada dels estudis ab la t raducció castellana, si no vaig errat.

A més à més y aficionat com era al genero po ­pular, publicà duas notables coleccions de ronda­llas. L a Roja y L a Panolla. L o Coronel d"Anjou, novela històrica molt valenta, ja tinch d i t més amunt que ha portat al catalanisme actiu molts jo­ves de valer; y cora que en Briz se ded icà à tots los géneros, escrigué també pera ' I que tant atrau als escriptors, pera '1 teatro, dexant publicats los se­güents dramas: L a creu de plata, Bach de Poda, Miquel Pius y L a fals i un cap de colla, aquesta última ab la colaboració de D . Frederich Soler, autor ab qui tenia en Briz molts punts de contacte, á mon entendre. T a m b é escrigué duas comedias, L a s malas llenguas y L e barret blanch y altra de màgica I .a pinya d" or. A l mateix temps t r a d u h i a à més del Mireio, un volum L o llibre dels cants, y una comedíe la Qui s' espera s desespera.

Sense ficarme ara en la critica de tantas obras, que ja he consignat que no considero aquest m o ­ment, lo més encertat pera ferho. apuntare de pas­sada que tal volta la matexa fecunditat del poeta y la elasticitat de son geni, minvavan un poch lo mèri t de sas obras, mes en totas cMas brillava sem­pre sa personalitat literaria, enérgica, aspre y may esfumada per lo plagi ni la divagació.

En los Jochs Florals de 1869 fou proclamat Mes­tre en Gay Saber per haver guanyat aquell any dos premis ordinaris ab sas poesías Mesquinesa y Amor. tenint guanyada la Flor en los de 1865 ab sa poe­sia Benhaja la primavera.

En los de 1875 presidi la Consistori, escribint un celebrat discurs que no pogué llegir en la festa per que sa falta de salut l i pr ivà d ' anar à Llotja.

A b tot y las penas de sa falta de vista, escrigué à son bon amich Soler, en I ' acte d' entregarstli la medalla commemorativa del pr imi que guanyà en la Academia de Madrid, una epístola en bonichs ver­sos, que tal volta foren los darrers èxits de sa ploma.

Dexa inéditas, si no m" enganyo, las obras se­güents; L a Santa, novela, un poema romancesch, un volum d ' idilis en prosa y una colecció de co­medias en un y dos actes.

Totas las quals es de desitjar se publiquen pera goigs dels catalanistas y com à tribut à sa bona memoria. Pera rendirli jo desde aquest Uoch he prés la ploma, que per cert no es digna de tal ta­lent, y poso fí à aquest article necrològich, desit. jant qu' en la gènera novella que ara s' embranca no 's perdé may lo recort del apòstol de nostra san­ta causa, y 's p rengué com exemple de indepen dencia de caràcter , tal volta en lo pobre Briz, un poch massa accentuada.

BONAVENTURA BASSEGODA

I . A 1 L U S T R A C 1 Ü C A T A L A N A T o m X

KUN FKANCESCH PEUAV B1UZ M a l r e en Gay Salicr

f LO 15 ue ;ULIOI. OK ISSO

P E N E D I M E N T

STRAMFS

LÍÍS né duch l'esperit, I V á n í m a m í a

eSDBftdtl é S t á de iB tí<iÍK^ y i»S venluras

ah q u e I t i m o n l o ennuAttelIava alegre,

fonig^taot la veu q u e al pel me duya

c n l r c c.sl>ar/.ers p e r p e r i l l o s a v i a .

A l i le i ' i i o t i i c l ) , de c o r j o t ' h o d e m à n t í ,

y i r a ' Is u l l s e n v e r s m e u y a j uda d o n a m ,

g i i e a h ' l "u j o p u c h s u r a r , sens Ui 111" çnfàpzo.

T u e l s y i o t h o p o t s , fes q u e la e s p u r n a

de í è q u ' e n c a r a e n l o m e n c o r a u i u h a ,

c r e i x c a f i i g u a l d e l Foch q u e l o i l i u abrusa-

D ' anuest f l r u t i a d ' una í è c o r c a d a ,

( i l Com íi I r íhui al ÍWi rf' e , > p u M i q u í n ' nqaáía P0*»* 'n l u j o c h l Floróla ' i d üiMny.i lo primer ;icc. " i [ d l i i viola no tiaventM aeljmlical la joya. I - ' híivcm Iriada U'ciUtc las allras j icr la CS|iccial Vircdílccció ab «IUC la mi rava ' I mesirc dirimí, tnl volia i>er haverli v : . l ^ i i i U pul licació, (hiai afcctiitxn? y rtlübvdnns Metras, una del ma las i ianyaiCol l y Velu y altra . r t/n Pont y Gal iana, | X . 'Ic In R.)

fesne u n p a l a u s o b e r c h de fè n o v e l l a .

J o l ' a m , j o v u l l ser t e u y t e u p u c h é s s e r

si T u , q u e '1 c o r p o d r i t s a n i t ó s cleixas,

m o n s p r i t m a l a l t , r i c h de s a lu t me ' I t o r n a s .

T a r d a n e r t r u c o A t o n p o r t a l , r e c u l l m e :

n o per t r i g à " en l o f r u y t la m a d u r e s a

de j u t j à ' '1 f r u y t d o l e n t . L ' n pas enca ra

a b a n s de l c l o t , m ' h e r epensa t p e r f e rne

e ixa p r e g u e r a p e r q u é T u V e sco l tes .

C o m p u s g r a n l o peca t , p u s g r a n se m o s t r a

q u i p e r d o n a n t , m i s e r i c o r d i a e n s e n y a .

J o he peca t c o m u n h o m ; c o m D e u p e r d o n a .

A s l r u c h s j o r n s , v i u s p l a h e r s , n i ï s f a l agueras

h a n l e i x a t e n m o n c o r son b a b ó s r a s t r e

c o m l o c a r g o l per t o t h o n l passa '1 d e i x a .

M ' ha c a l d e j a t l o s o l de la i m p u r e s a ;

m ' h a r e f r è d i t l a f é , l o g e l d e l d u p t e ;

per ç o h u y c e r c o p e r l e j a n t rosada

q u e m o n s p r i t á n o v a c a l m a t o r n e

T t e b i a l è q u e l o m e u c o r r e b l f e .

J o n o d e c h e spe ra r á q u e d c s n ú a

n i ' á n i m a sia de sa c a r n a l ve s l a ;

la n a u , soco r s ans d* e n g l u t i r s e c r i d a ,

l o s o l p o n e n t , ans d e c o l g a r s ' l l u m e n a .

V e i g l u l l i n d a r b o y r ó s d e l a p o s a d a

h o n l i o l a r c e l l de sas m i se r i a s | a r m a

ne d e u l e i x a r , é , c o m a p r o p l o s g u a r d o ,

v e y e n l l o t e m p s d e c r e i x e , c r e i x i n a n g u n i a

H e p e r s e g u i l l o s g o i g s c o m las c o l u m a s

I ' n f a m a l e spa rve r q u a n las u v i r a .

A l c e l , f e b r ó s d ' e r g u l l é de s u p è r b i a ,

he m o t e j a t , y ¡ o h t r i s t l j s o b r e m a l e s l a

ha c a y g u t a l t r a v o l t a la b l a s f e m i a

s o m o v e n t m o n a l b i r que f e r m se c r e y a .

D e l m e u a r n m a m e n t j a ' I s c r u í x i t s s en to .

Pensavam s é ' u n g e g a n t , c o m n i n t r e m o l o .

¿ V a l e n r e m o r s p e r a l o cel a t e n y e ' r

E n u n m a r d ' e l l s l o m e u t r i s i c o r h i n e d a .

¿ H i v a l la fé? j a n o v a fè m ' a b i l l a .

( F e r d ò S e n y o r ! é s i d e n o u m " a l l u n y o ,

ha ja per c e r i t r o b a r ta o r e l l a s o r d a .

C o n f é s ne s ó d ' h a v e r es ta t c o l p a b l c :

l o s u l l s d e l cos m ' h a n a l l u n y a t la g l o r í a ,

q u e me I ' a l a n s e n t é s lo s u l l s de 1 ' á n i m a .

iíi6S

T o m X L A I L U S T K A C l ü C A T A L A N A = «3

T i • i

IGLESIA DE L L A N A S , P U DKVESA

EN L A M O R T DE K R A N C E S C H PEI .AY BRIZ

iPobre uaich, en lii Hurga malallía, de lanls conipanys no més n' ha* ringol )ui ( i ) ; y era polsé''I t|UÍ menns te devía!... ¡Qué malament que 'ns hem portat ab tuf

Ab tu, valent ca|Hlill «le primer' hora, queja vas plantar titas *l tamí; lo de cor gran y pensa creadora, lo ÍJUÍ lanl va cslitná' y lanl va sufrí";

lo qui portá á la nostra coneixensa la l ' e n m a r l a t t u c a d'Auhancl y M i r e i o , la joya de l'rovensa, y I ' A n g e l de Relioul, haxant del ecl;

lo qui cantà, com may cantat s" havia, la nostra histt>ria en terra d' Orient; lo qui en mm pertumat nos oferia las volgudas cansims de nostra gent.

jQué es trist ni sé' á la terra desitjada - no«»eure' aquells que pe '1 camí s' han mortl

A tu, qu' eras dels forts de la barcada, |si 't plorarem al arribar a Port!

Al veure ' I sol csplèndit del gran dfa, ¡de bons recorts <i "n guardarem de tu! Qu' en ensenyarnos la segura via ni í ha guanyat ni "t guanyarà ningü.

(Tol s' ha acabat! Lo cop sech de ta llosa ressona encara al bado del meu cor... iOh bon amich, en santa pau reposa! ^ m p r e viurà ab nosaltres ton rccortl

V. IÍAR'1 KINA

Monjo*, 16 juliol 1889.

(T) Amoni Careu jr̂ Vidal.

T E N T A T I V A S

A N' KN NAKCÍS Ol.l.KR

AI igual de cada any, á primers de Juliol, pochs dias després d'haver comensal las vacacions, los dos amichs liavlan regressat al poble natal hont los esperavan sas respectivas familias pera • l l i — i l l i l l l Ja Is tenían pKpanUl lo prccioslssim tnarch brodat ab daurat canyotillo y cordonel per las delicadas mans de sas germanas, hont colocar lo merescut y just títol de sobressalient en lo grau de batxiller que aquell any havian abdós alcansal, y penjailo com á inestimable joya, com á dols é inolvidable recort, en lo siti mes preferent de la saleta.

Durant lo viatge, en Kamonet ja ho havia dit al Enr ich :~Som ja homes, estem cn disposició d' es­cullir carrera, y es convenient que durant lo pre­sent estiu fem alguna cosa útil; res de p í rd re t mise rablement lo temps bromejant ab la Mundela ni ab la Lola com hem fet aquestos anys passats, es ne­cessari que portem à cap alguna cosa més formal, menos fútil, més que siga per distri' urens, instruhir-nos ó deleitarnos,

—¿Vols crèurem?—exclamà I ' E n r i c h —Llegim la H U t t r i ü d M s p ú n y o desde las època i més remo tas hasta nostres días; ;no " l semblar

—No fora mal,—contesta en Ramoiu t,— encara que j o diria que las historias, en comptes de llegir-las, seria molt millor que las fèssem nosaltres.

—¿Historias? —Historias no, novelas,—replicd en Kamonet. —Magnlfich, home, magnlfich; fan m una nove­

la, y, ¿sabs en que podrlam basarla? — T u dirás . —En la desgraciada juventut de la infelís Co lo ­

meta, ¿recordas? aquella pobreta orfe de casa ' I

Matianet que mori sola y abandonada de tothom oblidada del Enriquet, sos amors...

—Prou, prou, fells idea has t ingu t ,—murmurà T Enrich,—¡oh! quina nar rac ió tan patètica y can­dorosa á la vegada! Y ho descritin in al peu de la lletra, ¿ehí ' tal com passà.

—Com vulgas, —intergectà en Kamone t ,—però jo dina qUC fora millor disfressarho, cambiar lloch, acció , noms, etc , etc., perqué si algun dels molts múrríx «pie cooperaren à sa desgracia arriba á e n t e -rársen y 's dona per aludit, es capàs un dia al ves­pre de fernos parada y amidarnos las costellas. [No sabs lo que deya Elgaro?

—No hi hà que falsejar res. noy, la veritat en 1 art ans que tot, exclama enardit y ab entussias-me 1 Enrich,—y si hi hà algun murri que vulga ó intenti fernos una mala partida, precís es recordar­nos que som del Camp y que com deyan nostres avis, de home a home no hi va res; y cuydado que nosaltres som dos.

Desde T ensendemà de sa arribada treballaren ab verdadera febre pera portar á cap la realisació de aquella obra que al scu jarer, no podía menos que resultar una novela de primera forsa, un c/ief (f ampre incomparable.

Als tres mesos hi havían ja donat T t l l l im colp de ploma. Desde aquell dia en avant se 'ls vegé cami­nar tots los días, ficsats, distrets, desde casa al Cas-sino y del ( a.ssino a casa ab í intern de la america­na pie de (planillas hasta á reventarse, en las quals cstavan escrits alguns capítols , los més culminants de la obra, que 's prenían la molestia de llegir als més inteligents del poble que a la Societat acud ían y que a pesar de escoltarlos ab indifrencia, no 's descuydavan may de coronar la lectura de un rs/a lié, fsld bé, moll bi, que de igual manera haurlan

314 L A I I . U ? : i O C A T A L A N A

dexat anar de sa boca al havrrloshi llegit en l la t l . L o fallo de las eminencias del poble no satislé ais

joves escriptors que masa sabían que no eran ells cap autoritat en la materia. Ans de vúndrela ò re­galarla,—si es que trobessen qui volgués editarla de franch,—pera que la presentés al pilblich, vollan saber si lo que havfan escrit era digne de publicar­se, y á tal efecte determinaren presentarse á una autoritat, á algun escriptor de alguna nombradla pera que 'Is hi donés francament son parer sobre sa obra.

—¿Sabs á qui podrlam dir igirnos?—digué I ' En-rich i son company ,—á un compatrici nostre que sent fills com qui diu de un mateix terrer, ingrat será si no accedeix á nostras süplicas.

—¿Qul es aqueix?—pregunta en Ramonet, no do­nant í qui podía referirse son company.

—Home, 1' autor de L a Papallona, en Narcís Oller.

—Ja está dit,—contesta entussiasmat cn Ramo­ne t ,—cróume que ho tenim més bé que no t pen-sas. ¿No té hi esplicat may lo que va passarm lii?

—No: ¿es dir que hi has tingut que veure alguna cosa?

—Figurat que un dia van invitarme á una vetlla­da literaria que celebrava una societat; donchs bé, un dels senyors que hi prenlan part, jo que veig que "s posa á llegir un treballet cn prosa, que, per las costums que descrivia, per los tipos que pintava, pe'1 lloch que_ presentava y per certs modismes y giros de son llenguatge, no podia menos d' haver-los estudiat en la vehfna ciutat de Valls. Jo, la ve­ritat, entussiasmat per aquella lectura, un colp hagué acabat y baxà del sitial, Dl' hi vaig atansar y m" atreví á preguntarli;

—Dispéns im que l i fassa aquesta pregunta, la lectura de son treballet me ha entussiasmat, ;vosté es de Valls?

—Pera servirlo: ¿no sabia que en Narcís Oller sigués f i l l de Valls?

—¡Cóm!—vaig exclamar jo sorprès,—¿de manera que vostè es P autor de Vilaniu? celebro moltlssim conèxel y m' honro en gran manera en poguerli ex-t rènyer la mà.

—Gracias ;—contes tà ell ab gran ingenuïtat ,— vostè per la franquesa 's coneix que t ambé es fill del Camp.

—De X. , pera servirlo. —¡Pero home de Deu, si som vehinsl tinch t am­

b é una gran satisfacció en conrxel, mi r i , si may puch servirlo en res. Rambla de Catalunya, n ú ­mero. . .—té , ara no 'm recorda '1 número , 'm.. .

— ¿Bé, y aquè? si farà ' I mateix que 'Is demés , li por tarèm la novela, la t indrà quinze días y 'ns dirà sens haverla llegit, que està bé , molt bé, com los més inteligents del Cassino.

—Te dich que no '1 conexes, es un bon home, incapàs de enganyar à un gos pater, si l i demanem per amor de Deu que 'ns fassi aquest favor, la l l e ­girà, y si es dolenta 'ns dirá que se la queda pera empaperar la cambra estreta, mentres que si es bo­na, si alguna cosa val, ens ho dirà ab tota franque­sa, c r éume que la franquesa '1 distingeix.

—Tan de bò^ que fos axis, però ¿qué no sabs lo que passa ab axò?—replicà ab desconfiansa V En-rich.

—¿QUP passa? esplicat. — M i r a , j o tinch un amich que té un oncle literat

escriptor de algun renom, y més de una volta m'ha esplicat que allí, al carrer, hi viu un. jove aficionat t a m b é a la ploma que tols los dlas l 'es tà molestant Uegintli articles y més articles de costums. A l seu devant, prou, ja l i diu que estan bé, prou, molt bé, magníf icament , y sobre to l : «veu, aqueix m ' agrada més que '1 de ahir» però un colp i ' infelís jove ha baixat 1' últim esgrahó y s' envà ab lo cap ple de ilusions cap à casa, dirigintse à ell , mon amich, d iu que l i deya; |Pobre xicot, no serà may capàs de re­dactar bé unagazelilla per un diari de cinch cènt ims.

—Donchs à nosaltres no'ns passarà axò,—excla­mà enèrg i rament en Kamonet.

—¿Perqué?—preguntà son company. — P e r q u è seré capàs de llegirli jo mateix, y si 'm

diu que està bé , també sabré replicarli: ¿se compro mel dirho en publich axò? es dir. á escrlurhi un pròlech ò quan monos una critica encomiástica en qualsevol periòdich ò diari d ' aquesta capital? Ja veus que '1 posaiem en un parangón d" hont no po drà exirne sinó dihent la veritat, confessant espon-t.lneamenl lo que l i sembli.

—Magnlfich, home, magnlfich, has estat un di­moni; jpobre Oller!...- feu 1' Enrich.

—¿Ja estás decidit, eh? Tan prompte arriliem à Barcelona.

—Avuy fos y demà festa. — Sl, home, sl; si quan sentirà axò que tant de

sabor té de la nostra teira, que es la seva, evocará en sa pensa dolsos recorls de sa infantesa y no po­drà menos de entussiasmarse tal com jo vaig en-tussiasmarme aquell dia Escolta, escolta que es preciós

Y '1 bon jove, ab una fè y entussiasme grans, im­ponderables, se posà a llegir á son amich y colabo­rador, un dels capítols més culminants de la novela que, |M)ch temps després, se proposava llegir al pri mer de nostres novelistas, à son mestre, pera que l i donés son parer de la manera més franca, tal com requeria un fill del Camp de Tarragona.

COSME VIDAL

H I S T O R I A DE G U I L L E M R H E D Y ( i )

Guillem Rhedv, era de Gres soney- l a -Tr in i l è ; allí ocupava una casa à la esquerra del torrent l.ys, un xich més avall d ' allà hont parlexen los dos ca­mins del coll d'Ollen cap à Alagna, y de la Belta Forca cap a la vall d' Ajaz. Aquella rasa, a la usan-sa del pals, estav ' >rmada per dues casetes xiques ajuntades cn un mateix frontis per un cos d ' edifici baix que té la porta d" entrada, la escala de fusta y lo corredor que dona à les varies habitacions. Ge­neralment cada una de les dues casetes té un us es­pecial. Kn la una hi há l ' estable, la cuyna, la pa­llissa, un taller de fuster y les cambres dels mossos; en la altra hi hà 'Is dormitoris y una sala á peu p l l ahont 1' amo A l ' estiu reb als coneguts enlorn de una de les dues taules llargues posades paralclament com als hostals.

1.a familia viu à baix, al estable 0 a la sala, se­gons lo temps. L ' estudi d" aquexes dues parts mos­tra '1 càlcul enlrctingut que presidi á llur disposi­ció. De les estables que veyèm al plá, les d ' allí dalt no 'n tenen més que '1 dols caliu y la suau at ­mósfera; no 's veu un pam de mur, les parets totes y 'Is marchs de les portes y finestres estan revestits de pesses de fusta combinades s imètr icament . De la cornisa arrencan filets que dividexen les parets y '1 sostre en amples plafons al estil suls, donant A la habi tació un tirat de comoditat cuydadosa. Allí tot es pul i l y ordenat.

Parteix lo local de llarch à llarch un emposlissat que no arriba al sostre, privant la vista de les va­ques y permetent que s' escampe la escalfor de l lur a lè .

Es cosa de veure aquella netedat del estable; la senyora més melindrosa de ciutat hi dormiria de bona gana; ni senyals de fator ò tuf qu ' incomode, sinó una bona olor de palla y de llet calenta que fa axamplar les narines pera aspiraria voluptuosa-ment. Un regueró d' aygua ben clara man té contí­nuament la netedat y s' escorre cap un clot ample, d' ahont va à afemar los prats que voltan la casa.

Aquella gent industriosa y tranquila passa I ' hi -

(•) Treu del llibre N e v t ü i t f a t i i vatdostani del diatingil nov«-liata italià Joteph Oiacoea.

vem treballant sempre en mellorarse '1 niu ah Una minuciositat infantil. Cada nova necessitat, cada petit desitx desperta son enginy y fa evident un entranyable amor à la casa, una continua laborio­sitat y una gran riquesa de temps. Cada hivern es-cava cn les parets algun nou reconet, hi clava a l ­guna post que s' abaxa à voluntat y 's plega, algun llistó de fusta que s' allarga pera penjathi inadexes de fil, mocadors, draps, Uantietes y 's plega sobre sí mateix ficantse en 1' empostissat y dexantlo llis com abans; trama algun aparell misteriós y enre­vessat pera obrir les finestres ò |)era donar palla a les vaques sens mòures d' assegut; afegidures y me-Hores que tenen ayre de diversions, y ho son vera­ment, y fan 1 orgull dels amos y la delicia dels v i ­sitants.

De fóra, Ics cases pobres son construhidcs d'obra fins al primer pis, desde ahont s' acaban de pujar ab tronchs d ' abet sobreposats, mentres que les més acomodades son d ' obra fins dalt de tot. Tan les unes com les altres no tenen més de dos pisos .1 més del baix; cada pis té à la fatxada quatre ò sis finestres, y al mitx una porta que dona à la galeria de fusta que hi hà de llarch à llarch de la casa.

I,a de Guillem Rhedy era tota d' obra; fou edifi­cada per un tal l.ysbak, cerveser que s' havia fet rich à Baviera y que mentres se dedicava à com­pletaria interiorment, hagué de parar sa tasca a mitx fer per revessos de fortuna que l i esdevingue­ren.

U n colp acabats la caseta que dona al torrent y '1 cor d' en mitx, es á dir. la escala, Kn l.ysbak ana à estarhi ab la muller y la filla, dexant la altra ca­seta de la esquerra tal com estava, aisades les pa­rets, sense teles les finestres, tapades no més les dels baxos. Passats dos anys. En l.ysbak, vejent créxer ses dificultats econòmiques , no t ingué altre remey que vendre aquexa part de la casa y Is camps que la voltavan, al pare de Guillem qcc. fentla arreglar tot seguit, hi acomodà ses vinticinch vaques, sa grassa persona y una minyona que sem blava una gegantesa, un escarràs de feyna. Guillem aleshores era c a h í d ' arti l lería à Pisa.

Malgrat lo ésser vehins En l.ysbak y En Rhedy pare, no s' havia nuat entre ells cap relació d'amis tat. Molt al contrari. Lo primer, sempre cavilanl en especulacions empreses per referse y fallides, rebutjava ab lo silenci los fums del segon y no reya may ab ses tosques facècies; aqueix al cap d" avall s' ho havia pres malament y dexat d'enrahonarhi, tenintlo per orgullós. Ademés , la gent del país tractava a la muller y a la filla d' En Lysbak de senyora y senyoreta, y semblant respecte atacava els nervis d" En Rhedy que savia qu' eran pobres. La grossa criada s' havia ofert als primers dies. per pura bondat, à ajudar à les dues senyores en les feynes més pesades de la casa, mes elles que no haurlan pogut recompensaria, no havian acceptat ses ofertes. D ' aquí se 'n havia seguit una hostilitat muda y rabiosa, qu' esclatava en mi l punxadetes per la una part, en indiferencia suferta y alterosa per la altra. En lo petit espay d ' enfront la casa s' hi alsà una estacada que '1 partia marcant los termes d' abdues hisendes y Ckscd vivia en fa seva part.

Quan Guil lem en us de llicencia anava à casa se­va, son pare y la minyona l i omplian lo cap ab los esclats de sa vanitat ferida, y Guil lem, sentint no més à ells, se 'Is ascollava y lambe feya morros als de la altra banda.

En un mateix mes moriren los dos vells. G u i ­l lem, ab un capital de vint mil lires y complert lo servey de les armes, vengué les vaques, despatxà la criada y 's posà al ofici de fuster al hivern y al de guía a 1' estiu.

L a filla d' En ^Lysbak, Teresa, no tenia allavors més de a i anys. Al ta , robusta, portant al rostre '1 colors de la salut, sèria en sos moviments com to­tes les montanyeses, mostrava aquell tirat de fres

Tom X L A L U S T R A C I O C A T A L A N A 2 I S

cor y solidés selvatje que promet honradrs, costums y sans rebrots.

Abson vestit de panyo vermell, abultat sobre les cadcrcs, ab son cosset de panyo negre, abultat so­bre ' I pit , passa** pocli á poch per entre la gent que s' apartava a mirarla. A casa seva s' afanyava á cusir, i escombrar, á fregar los vidres, al hortet y al pollam, y encara l i quedava temps pera lle­gir, l'erquc Teresa havia sigut educada en un col-legi de liiella y parlava y escrivia quatre llen­gües: lo tedesch, qu ' es T idioma de Gressoney, lo italià, I francès y T anglès. Malgrat aqueix gros farcell de ciencia, cap dels del plá la hauria pres per una senyora. A Gressoney se "n troban moltes axis: mosses ab cent mi l lires de dot. ensenyades com a mestres, que menan les vaques á pasturar, y semblan pageses pulides. L ' ingeni se doblega al estudi, pe rò ' l cos es massa fort pera desbastarse de sa nativa rustiquesa; per altra part, lo mateix ingeni cst.1 ben lluny d' arribar may á aquella inovilitat inquieta qu ' enlluherna.

Per damunt d ' aquella gent han passat massa hi­verns, tancada en les baxes y fosques estables ha vist caure massa neu, y 's mou en una esfera de pensaments, d' impressions y d ' imatges massa re-duhida perqué ' I seu cap puga avenirse de primer moment a la g imnás t ica que trontolla 'ls ingenis de les ciutats. Saben, però no rumian lo que saben, no entran dintre d ' ells matexos, no trauhen conseqüèn­cies, no aspiran á majors conexements. Dexan que 'Is adquirits ab prou esfors, dormin tranquilament en la memoria inmóvil .

He parlat del ingeni, no del sentiment, que es franch y vivíssim. Fàc i lment se conmouhen, c o n ­templan molt, no desitxan gran cosa, però desitxan ab ardor y constancia, trigan a esperar, però espe­ran ab intensitat, se reduhexen á pochs afectes, però en aquexos pochs hi desplegan infinita tendresa, s' entregan a malenconies, á tristeses boyroses y sense motiu. Tots ells, homes y dones, son román-tichs incorregibles.

Guil lem, donchs, s' enamorà de Teresa. Morts los dos vells, s' havlan apagat les hostilitats, y pe 'Is buyts de la estacada comensà Guillem a entaular converses pràct iques y amistoses, à tall de bon vehi, ab 'Teresa y sa mare. Poch abans de morir Bn l.ys-bak, havia comensat tractes ab un senyor molt rich de Gressoney St.-Jean, per vèndreli lo que l i que­dava de casa, ab intent de dexar à les dues dones un reco que les fes viure ab menys estretors.

La viuda tancà '1 tracte y vengué la casa ab una clàusula que li dava ' I dret de desdlrsen durant dos anys y de seguir ocupantla fins que s ' acabés aqueix plasso.

Com un ge rmà d' En Lysbak era à córrer món, aquelles pobretes volgueren dexar d ' aquesta ma­nera una escletxa oberta à la sort, per si may tor­nava à c a s a seva fet un milionari .

L ' amo nou savia bé que al cap de dos anys la casa quedaria per ell , y com qu ' era sòlida y estava situada en punt delicioslssim y assegurat dels pe­rills de la neu, festejava també la altra part, d ' En Rhedy, havenlne ja ofert à Guillem sumes fabulo­ses. Guillem no havia dit sl ni no, però tanmateix, no semblava lluny d ' acceptar.

La estacada que dividia la era havia caygut; les dues doncs, no essent ja mestresses, creyan que no corresponia à elles T axecarla; T amo de debò con­siderava qu' era en và alsame una de nova pera tor­naria à tirar à terra un colp realisada sa esperansa y à Guillem no li semblava bé que quedés allí aje-guda, y, perquè no feya goig à la vista, una nit la recollí, ne va fer trossos y 'Is i)orta à la Uenyera de les Lysbak.

U' aqueix modo la era quedava desembrassada, y Guillem podia, sense haver de pèrdre ' I temps oferintlos, prestar mil serveyets à ses vehines; ser-

veys que oferts potser haurian sigut t ímidament re­butjats, però que, un colp fets. n' autorisavan y fins ne cridavan d' altres. Y endemés , orgulloses no ho eran ja aquelles pobres dones, si es que may ho

havlan sigut. Guillem era un bon mosso, franch y alegre, savia

fer riure i Teresa y contava maravelles à sa mare. Quan a T estiu anava à fer de gula pe ' I Mont Ro­se, 'Is dava à guardar la clau de sa casa, y era de rahó que al tomar i buscaria, digués á les dones ahont havia anat, y descrigués los perills vensuts y les noves bojerles dels alpinistes. A vegades Teresa servia d' in térpre te als anglesos, fentse passar per muller ó per germana de Guil lem, qui, per ül t im, s' a d o n à que no podia seguir estant sense vaques, y 'n comprà dues, demanant à Teresa que les cuy-dés, ab la condic ió de que anirlan i mitjes en les ganancics.

Lo nou amo embest ía de quan en quan á Rhedy per' comprarli la seva part de casa y com veyaque aqueix volia guanyar temps, liassà un plan d ' assetje d ' èxit infal-lible.

Comensà , donchs, à comprarli camps dels que vollavan la casa, y Guillem anava venent, primer unes poques pesses, després d' altres, sempre de mica en mica, demanant preus més pujats que 'Is corrents, desdihentse del tracte à la més petita ob­jecció, 'protestant , y era veritat, q u ' c l l no tenia cap necessitat de vendre y que ho feya no més per de­ferencia, perquè l i constava '1 fl que perseguia ' I comprador. L o diner que 'n treya T esmersava en comprar fusta; sos paisans deyan que volia tornarse comerciant y ell confirmava aquexa opinió.

L o dia en que Guillem va vendre la darrera pes-sa de terra, Teresa, desde la era guaytava al com­prador que se n" anava tot satisfet.

Era un dia dels darrers del Octubre, serè y fret, ab tot y axò no tant trist com à la plana, perquè allí dalt los abets verdejan tot T any. Guillem se acostà à Teresa que semblava estar de mal humor.

—¿Qué té Teresa? — M i r o à aquell home còm se 'n va tant con­

tent.' ¿Ha venut, veritat, Rhedy? —Si . L ' ültim camp. —En bona veritat, aquexa casa era feta pera un

sol amo. Lo pare hagué de ferne dues, però ja veig que axò no durarà .

— Axis ho espero ,—respongué Guillem. — ¿ H o espera? ¿Li sab greu estarse aquí? —Espero que la casa tornará à ser d" un sol amo.

Però hem de veure qui serà aquest amo. Y vejent que 'Teresa no l i tornava resposta, afe-

gi "I jove: —¿Y si fos jo? —¿Vosté? ¿Vosté la vol comprar? —Sí. —¿Pera què ferne, Rhedy? —Pera casarm'hi ab vostè, 'Teresa. 'Teresa axecá ' I cap y tota sèria mirà ü Guillem.

Aqueix duya als ulls la fixesa contreta y resolta, propia de qui realisa lo que ha meditat ab molt de espay y vol ab fermesa.

—¿Vol, 'l'eresa? —Sl, Rhedy. Aleshores comensà '1 jove á d i r l i ' I seu amor, que

la estimava feya un quan temps, que se n ' havia adonat tal dia, en tais circunstancies, y recordava 'Is llochs, la hora y ' I temps que feya, y mi l detalls y mil paraules. Parlava ab conmoció . la mirava tèn-drament, articulava de quan en quan y ab fruició alguna expressió més ardenla, y després li pregun­tava, sl no havia sospitat alguna vegada en ell lo qne ara l i deya, si no T havia sentit acostarse aquell esperat moment, y ella l i deya que sl, sèria, con-moguda, ab tranquila senzillesa, tota graciosa. Gui­

llem la havia dut à seure sobre una viga, al dessota de la galeria; comensava i fosquejar, 1' ayre de les geleres bufava tallant com una espasa; la vella era à la casa, enfeynada: se la sentía baxar y pujar, ba­tent lo taló dels sochs sobre 'Is esglahons de fusta, mes lo soroll de sos passos, cada colp més distint, no feya moure als dos enamorats. Guillem havia passat un bras entorn la cintura de sa estimada y la atreya & ell ab íorsa lenta y crexent, ella '1 de-xava fer, tranquila, sentint al damunt del rostre son alè xardoròs y cedir la mà à la .violencia del seu respir. -

Com fou casi íosch, Teresa s" alsà agafant per la mà à n ' En Rhedy y 'I guià à la casa hont ho digué tot à sa mare. Ja^poden pensar si n ' estigué aquexa de contenta! Soparen junts y Guillem exposà tots sos propòsits , lo seu plan de Vida.

A Grcssoney-la-Trinilé hi mancava una posada; aquella casa situada en un punt ahont afluían dues valls alpines d' importancia, semblava feta aposta pera comoditat dels UurisUs; ell havia venut los camps del voltant per arreplegar quartos, perquè era precís completar la casa dintre poch temps, y al tròs que habitavan les Lysbak calla t ambé ferhi algunes reparacions.

Aqueix era I motiu perquè comprava fusta; volia completar les habitacions de la part seva; no hi ha­via més que cubrir de fusta les parets y fer les por­tes y les impostes; ell guardava ja una bona pila de pesses ribotejades, y contava dexar llesta la obra per T hivern prop-vinent ab ses propies mans, y ajudat d ' un cosí seu també fuster, que ja estava enterat del assumpto. A l entrar la primavera 's ca­sarían, obrirlan la fonda, y escayentse 'I terme del plasso útil per recobrar la casa, t i l pagana y santes pàscues.

La mare oposà que per establir una fonda no n ' hi hà prou ab lo local, sinó que 's necessita tam­bé la práctica del ofici, per' axo bastava que Teresa entrés de criada en alguna gran fonda suïssa ahont faria I ' aprenentatje. A b la vivor y la robustès de Teresa no era pas difícil trobar colocació; lo més encertat era marxar desseguida. Però la idea d' es­tar axis allunyats T un del altre tot T hivern, la es­tació més Intima, era insoportable à Rhedy. Y des­prés, à T hivern les fondes suïsses ò 's tancan ò tenen poch tràfech; mellor era marxar per la p r i ­mavera y aplassar les bodes fins à la tardor següent . Mentrestant ja eran promesos; [quina vida tant her­mosa comensava pera ells! Los montanyesos saben esperar, y aquexa espera venia éhdolcida més y més per la vehinansa dels dos promesos.

En un m o l , tant porfía ' I jove que va vèncer.

• *

L ' hivern ant ic ipà sa vinguda. La vall era tota blanca, los abets d ' un color vert, casi negre, soste­nían enormes massas de neu. La cáscala del cos­tat de la casa era gel viu: no més un fil d ' aygua lluhenl, oliós, s' escorria sota la crosta cristallina, vejénttel al través del glas, obrirhi amples bambo-lles d' ayre blanquinoses. |Y quina quietul regnava al voltantl Lo poblet dormia arrupit. A l demall y al vespre, al loch del -l'ige/us, se veya alguna som­bra negra passar silenciosa per sobre la dura neu, duhent un fanal à la mà, y pujar dret à la església; després en lot lo dia no 's veya pe 'Is voltants ni una anima vívenla. L o cusi de Guillem arribava ben d ' ora del demal í , lot arropat y encongit; al llindar picava de peus à terra per ferne saltar la neu encas­tada. Guillem li obria un para de porta fentlo en­trar depressa, y un colp à dins tots dos se posavan ab furia á ribotejar, á serrar, á juntar les pesses, no parant un minut. A l vespre ' I cusi se n' anava en una escapada à dormir, y Guil lem anava treba­llant.

Teresa y sa mare vivían tranquiles à casa seva, treballant t ambé en la futura casa. Merman! un xich

77

ctciuo

LAS DERRERIAS DE

I I I , ( J U A D R O D E M A T O N I

a i 8 L A 1 L U S T R A C I O C A T A L A N A Tora X

lo capital havlan comprat lela pera fer Uensols y es­tovalles y percal pera pabellons; al mat( Teresa ta­llava pera la tasca del dia, y després juntes vínga cusir y fer vores. Guil lem havia instalar ses dues vaques en 1' estable de les Lysbak, una verdadera joguina, é hi leya una escalfor deliciosa. I.a quietut en que treballavan les dues dones era intcrronipud^ de tan en tan per les estirades y 'Is colps de cap de les vaques i la menjadora y pe ' I soroll groller de la cadena rascant les vores del passador de fusta, que 's sentia darrera de 1" empostissat.

¡Quina diferencia ab la vida que bullia en lo ta­ller de Guillem! K l l cantava tot lo dia. A l regiment hi havia après certes cansons napolitanes de desen voltes cadencies, que passavan una darrera la altra per aquella garganta avesada a les àspres paraules del dialecte tedesch, sense que perdessen íes del seu axerit encadenament. Los versos, un napoli tà no 'Is hauria entès pas, però ¿qué hi fa axò? la pa­raula a m e r tornava a cada respost y aquexa la pro-nunciavan clara y netament los llabis del jove ena­morat. |Y mentrestant la obra còm avensaval ¡Quln castell tan bonich de fustes ribotejades, brunyides com un miral l , s' alsava al fons del quarlol Una estufa de pissarra negra murmurava alegrament, la cola, colientse al bany-marla, feya bambolles gros­ses com un ou qu' esclatavan en un sospir, y G u i ­llem s' arremangava de brassos y suhava. Després ell y son cusi se n ' anavan á dinar á I ' estable ab les vehincs y era de sentir aquella xerramenta fes-tosa, aquelles riallades franques al voltant de la olla de les farinetes.

Peni "I treball més serio era "1 de la nit. En ha­vent sopat, un colp fóra '1 cusi y després de feste­jar un xich en veu baxa ab la promesa, Guillem dava la bona nit á les dones, pretextant una sòn que no I dexava tenir. Elles sabían bé prou que anava i rependre ' I treball, y fins Teresa havia a l ­guna vegada arriscat certes indirectes à propòsit de axò; però Khcdy havia negat descaradament y Te­resa no havia gosat replicar.

Guillem estava inmóvil contant los passos de sa promesa per la escala, la sentia entrar al quarto, anar y venir ab aquells cent moviments que fan les doncs abans no s' han ficat al l l i t y que ressonavan clarament per I ' empostissat de la habitació. Passa­van per devant de sos ulls visions arrobadores, es-maginava mi l coses y seguia ab lo pensament totes les accions de la belllssima noya. A vegades sortia de casa y fixava la vista en la finestra illuminada del quatto de Teresa, ab tanta intensitat que sem­blava que ses mirades havlan d ' atravessar los vidre» y penetrar en la cambra. Quan s" apagava ' I l lum y los sorolls, Guillem se 'n tornava al taller, encenia una grossa llàntia de petroli, penjada al sostre, om pifa la estufa y després ¡hála per hores! ¡Quina c l a ­ror tan bella escampava aquella llàntia per tot lo taller! Un raig llarguissim aclarava la neu que hi havia al defora enfront la finestra; semblava un riu de plata fosa corrent entre riberes fredes y tristes; però Guillem no mirava cap à fóra; sol en lo gran somni de les nits d ' hivern s' estava corvat sobre '1 banch, manejava les pesses com si (ossen palles, les fixava ab un torn de caragol y després ab lo ribot ne feya sortir encenalls encrespats que 's ficavan à dins del buyl de I ' eyna y muts queyan en flochs à terra, honts ' apilavan. ; A h ! no cantava ja aleshores, no cantava ja , tenia ben diferent quefer, y després , si 1' hagués sentit cantar Teresa s' hauria pogut creure que volia que '1 sentis, y no més lo pensarho 1' avergonyia com un noy. Savia de cert que Teresa seguia desvetllada ' i seu treball; pe rò volia que no més a r r ibés á ses aurelles lo soroll de la obra; no més la obra era necessària y urgent, ella axecava lo edifici de llur felicitat, de llur avenir, c a n t a r á aque­lles hores hauria estat una grossera fatxenderia.

* *

A l acabament de 1' hivern quedà enllestida la casa. Lo dia de Pascua, Guillem portà les dues do­nes à veure la nova posada, tota ella embaumada per la rehina Al vespre convida à dinar al alcalde, al rector, al secretari y à molts amichs. se parà la taula en lo gran menjador de la nova fonda, é hi hagué brindis pe 'Is promesos.

L ' cnsentdeinà Teresa marxà cap à Zermatl, acompanyada per tots los guies del pahís, que vol gueren donar à Guillem aquexa mostra de conside­ració. Agafaren lo camí més liarcli atravessant suc­cessivament la lictta-Forca, les Cimes Blanquea y lo coll de S. Teòdulo . May cap lord d' Anglaterra dugué, pera passar les neveres, un acompanyament més llarch y Iluhit. Lo viatje durà dos dies, a r r i -bantse à Zermatt cap al tart del segon. Allí espera-van à 'Teresa per desempenyar una plassa d" encar­regada de la roba. L ' amo prometia, ademés , ense­nyaria de portar una fonda, y, un colp T hagué vista, assegurà qu' en sis mesos quedaria al corrent de to l .

Y Guillem se 'n tornà à Gressoney ab la ànima opresa. jQuàntcs vegades desde sa casa refeta guay-tava les cimes del Mont-Rose, ab los ulls plens de llàgrimes! Lo cel blau que mirava era 1 de Suïssa, y ell pensava en que al plà en poques hores hauria salvat la distancia que T allunyava de Zcrmatl; mentres que allí ahont era hi tenia en tnitx lo gran gegant, ab sos mars de gel, ab ses penyes abismo-ses, erissat de perills, amenassant la mort à cada instant.

Pe rò '1 temps corria y 's presentavan mi l pensa­ments y mi l quefers. C o m p r à 'Is mobles, les eynes de cuyna, sempre ab ajuda y baix la inspecció de la mare de 'Teresa La pobra vella no descansava un minut. 'Teresa enviava llargues lletres, sumament carinyoses, sòbries y graves com lo seu natural.

A primers d ' Agost tot estigué à son punt. Una hermosa tarde Guillem feu saber à la vella que al dia següent aniria i Zermatt. Lo més curt era atra­vessar lo Lysjoch y baxar tot dret per la nevera del Gorner: unes vuyt ò deu hores de camí . Però '1 pas es arriscat y Guillem anant sol no volia exposarse. Kn altra ocasió, en circunstancies diferents, ni s' hi hauria pensat, però ara, tant aprop de la dilxa, no gosava á tentar à la Providencia Y després, volia tornar à fer la via que feu ab Teresa, poderse dir á cada moment: éram aquí y allà, y recordar tols los alegres incidents del camí. Del terme se n ' a l l u ­nyava ' I doble, però T acompanyavan los recorts. I x i dia era encisador. Guillem marxà à les dues de la matinada y à les set arribà à Fiery, en la vall de Aja/,. H i menjà un bossinel per esmorsar, y 's to rnà á posar en camí pera les Cimes Blanques; à les on­ze era al estany, à mitja hora del coll. Desde aquí lo camí que s' acostuma agafar puja fins al coll, atravessa la nevera de S Teòdu lo . arriba al rap de tres hores à les cabanyes, y d' aquí, en tres hores de baxar, à Zermatt. 'Tot plegat sis hores y mitaca més de camf. Guillem n" havia fel ja vuyl, però ' I qui s' ha dedicat al ofici de guia no sab què cosa es cansarse. Lo que ' I feya frisar era la meta vehina. I^i nevera de S. T e ò d u l o s' estén al llarch de la vessant italiana; encara tres hores y mitaca abans de ser al c im, d' extendre la mirada ansiosa per les pendents de Suïssa, de veure les aygues que baxan à Zermatt. ;Qulna eternitat!

Però desde "1 llach ahont ell era, los contraban­distes, trepant per les escarpades roques, pujan à la nevera en menys de quaranta minuts; tol aquell camí s' escursa de tres hores. Lo pas per entre les roques es pesat y perillós, esquerdes sense fons partexen en m i l direccions lo c im de la nevera, però 'Is contrabandistes T atravessan sols, de nit, duhenl à les espatlles quatre ò cinch mirià-grams de pes. Guillem medità un moment; veritat era que si Teresa hi hagués sigut li hauria fel aga­far lo camí més llarch, però les dones s' espantan per res. D' altra part, en aquell moment y com si

volgués tentarlo, un buf gelat rissà la poca aygua del estany que "s conservava liquida. Guillem lo co-nexla b é prou aquell buf; preocupat alsà 'Is ulls al cel y vejé en les puntes subtils de les Cimes Blan­ques onejarhi com banderoles verdaders esquinsos de núvol, enganxats per un cap á la roca ab adhe­rencia viscosa, per T altre moventse à mercè de les ventades. |Ohl ¡oh! no era cas de perdre temps: to l d ' un plegat lo camí més curt se feya el mellor y convenia apressurarse sense guaytar més enlayre. Ja lo tenim per les penyes urrastrantshi de quatre po ­tes, com un gat, ab molt ctiydado y en silenci. ¡Quln rnodo de pujar! ¡Quln abim T allunyava del llach! Les pedres somogudes corrían i precipilarshi en-fonsantse en la aygua sense remor, després de dos ò tres colps sechs al xocar ab les roques y de passar cantant per damunt de la neu enlluhcrnadora. Gui­llem era al c im al cap de mitxa hora. Eslava amarat de suhor y '1 frel l i havia glassat la roba que duya assobre. Desde aquella vessant suïssa tant sospirada veya à sos peus un cel tempestuós qu ' avansava cap alia hont ell era. May havia vist un huracà com aquell. Semblava que comprimida per una inmensa espessor de boyres, bullis la forsa de lots los vents del mar y de tots los volcans plegats: aquexa forsa terrible agitava les boyres, les esquexava en gegan tines y horribles llenques que feya muntar enlayre, mugint ab incessant ressò.

Guillem desde la cima serena veya serpejar los llampechs sola sos peus y sentia lo ressò intermina­ble del trò. Y Is núvols pujavan pausadament corn si no sabessen per ahont atacar la nevera, que sem­blava mostrar com à defensa la llisor de ses parets. Per fl arribaren als peus de Guil lem, T embolcalla­ren completament, amagantli la vista del que ' I rodejava, y quedà près en T huracà. No 's podia moure, estava en mitx de tenebres y un frel humil y penetrant 1" en tumía ; de quan en quan la tempes­ta 's calmava en silenci mortal; los nüvols passavan graves, inmòvils, rlgits, per damunt de la nevera; però lot d" un plegat s' hi enredava 'I vent allra vol­ta, lo freí los condensava en pedres durlssimes que queyan sense repòs, lo remolí se 'n duya en sos plechs grapats de neu, seca com sorra, y Guillem rebent les vergassades de la neu y de la pedra, ce­go, sanchnant, endurit pe '1 frel y pe ' I terror, no esperant ja salvarse, se sentia morir.

* •

La tempesta durà llarga estona, després s' esva­ní en un buf y reaparegué ' I sol. Guillem, recobrat de son ensopiment mortal, volgué empendre de nou son camí. Fins allavors havia estat corval per salvar lo rostre de la tempesta, apoyantse de brassos en lo bas tó ferrat. Però apenes s" hagué alsal, los peus no lo sosteniren y caygué. To ls sos esforsos per tornar-se à posar dret foren en va: podia, l i , agenollarse. però 'Is peus eslavan fluxos y glassats. Se t ragué les sabates y les àspres miljes que diiyan una crosta de glas y submergí 'Is peus nusos en la neu, agilanllos ab toia la forsa que l i quedava. ¡De Iotes passades convenia que hi tornòs la vida! Los rebregava ab violencia, se duya les mans à la boca escalfantles ab la alè y les tornava als peus, se llevà '1 gech y 'Is hi embolicà, los cubrl de neu y 'Is exposà als raigs del sol. La calor del sol fonia la neu, però als peus no hi sentia res ab lot y la mullena: una gangrena rapidissima 'Is havia tornat negres: eran morts.

Aleshores se va veure perdut. A dues passes un abim obria sa verda gola. S' arrastrà fins allí, s' hi assegué ab les cames penjant cap al fons y axi es­perà la mort. Se l i oferí un instant lo pensament d" anarla à buscar, Uensanlse al abim, però T apar­ta; T ayre, purificat per la tempesta, tenia una tras­parencia matinal que dexava veure clarament á la altra part de la nevera les rampes alfombrades de herba y les pinedes que baxan cap i Zermatt. G u i ­llem volgué tenir al devant aquella vista fins a son

'tom X L A 1 L U S T R A C I O C A T A L A N A 2 I 9

darrer sospir. DirÍRla cap allá baix sa mirada, va ­gava per entre la boyra ombrosa de les valls, se deya que la seva Teresa era allí bona y tranquila, ocupada en les pacifiques feynes domestiques. La veya anar y venir ab son vestit de panyo vermell, abultat sobie les caderas, ab son cosset de panyo negre, abultat sobre 'I pit, riallera y si ria, estimada de tothom. Segurament eslava pensant en ell y 'I feya á Gressoncy. en la casa qu" havla d' hostatjar-los un colp casats; ¡quin dolor li causarla la nova de sa mort!—¿Ahont es Guillem? (Còm es que ja no m ' escriu?—Si ha marxat pera Zerniatt aposta pera venirle A buscar.—;Marxat! Y enacra no es aquí , y han passat tants dies. ¡Ah! ¡ab quin dalit lo cerca­rían per les neveres! Tots los guies de Gressoney y de Val-Tournanche hi acudir ían y Teresa ab ells, escabcllantse y plena de desesperació. Després es­crigué ab IIApis en lo llibret de gula "I seu testa­ment. N o hagué d' escriure gayre: ZV.vc M lo que linch á la meva promesa, Teresa Lysbak.

Lo jorn moria, quan lo rendí una srtn invencible. Les baxes faldes del Mont-Rose eran ja fosques, les pinedes y "Is camps que baxan á Zermatt se confo-nían ab lo tó blau de les montanyes llunyanes, que-ya sobre 'Is vivents en les valls y en la planura la gran sombra nocturna y al entorn d" aquell mort reya un darrer raig de sol rosat, dolclssim

Traduhit per ENRICR LAPORTA

R E C U R I S D E V I L A N O V A Y G E L T R Ú

(NOTAS D' UN VIATJER)

i A U mni ' a de Cabanyes^—L' e»p«rit del p<-iria.—Lo camp .—Tor re» del» Sr«. Olivella y Soler.—Lo Cemenliri de Vilanova —Crani recort del Hocpiial —La marc de Cabanyes.—A la» fabrica».—Ix) manan-l ia l de No»lra Sra. de la» Ncu«.

Lo dia es festiu; la tarde, de las més hermosas de Maig; y 1). Llorens Cabanyes, net del germà gran del malograt poeta, un amable jove, 's posa a ma disposició guinntme à la masia hont mori, y qu' es objecte de peregrinació pera 'Is amants de la Poesia.

Los perfums del camp s" impregnan de las me­morias d ' aquell poeta que. mort en edat jove en­cara, es una de las glorias de la pàtria.

Quan vegi son retrato vaig compendre 'I vigor de son geni y lo prematur de la seva mon: lo vas era molt fràgil per contenir llarch temps un foch tan intens com fecundo.

No es possible representarse una fesomia més ex­pressiva d ' altas ideas y del sentiment ab que las matisa '1 poeta, que la fesomia de Cabanyes. Mos ulls no 's cansavan de contemplarlo Vaig tornar á llegir sos versos al peu del retrato, y quedaren gra­vats en la nieva án ima 'Is més espontanis (potser per aquesta condic ió 'is de més bellesa), 'Is amorosos.

En las altras composicions s' hi nota ' I gust exces­sivament clássich de 1' època en que foren escritas; però entre la violencia de sas trasposicions y lo arcáich de sas imatges sobrixen los pensaments que 'ns sorprenen per sa profunditat y brillantor.

Aquí no hi cab un judici de Cabanyes, sinó una nota de viatjer

Vegi son l l i t de mort. tal com ell lo dexà, sos l l i ­bres, sos quadros més estimats, obras mestras alguns d' ells, y puch dir que vaig conversar ab ell llarga estona al sentir impregnats de son esperit tan pre ciosos objectes y altres molts que revelan al viu sa existencia, sos goigs y sos dolors.

Pins en '.as altas cepas dels pollancres centena­ris que, desde sa habi tació, mirava gronxarse á i m puls del vent, me semblava que s' agitava aquell esperit refulgent. Vaig dir'no a Llorens Cabanyes, y 'm contes tà :

— T a m b é viu axis per nosaltres. No l ' olvidem ni un moment.—

* * *

Tinch tanta afició al camp, desde que hi vaig passar ma infancia, qu' es la amenitat de sas pers­pectivas lo primer que busco en mos viatjes; y ,en­cara que la escassedat d' aygua y la falta de mon-(anyas treuhen en gran part P alicient d ' aquestas perspectivas à Vilanova, fins axis resultan molt atractivas, gracias à la laboriositat y bon gust de sos habitants. Per altra part, lo consorci de la ma­rina ab un horisont ampllssim banyat de la l lum meridional, conlribuheix sobremanera á las bcllesas del seu paysatje, com s' observa, per exemple, des­de las més magníficas torres ó quintas de recreo de D Manuel Olivella y Samá y de D. Pau Soler y Morell .

Es la primera d ' aquestas torres un gran y afor­tunat alarde d' opulencia en estil árabe, ab tots sos primors y refinaments, ab un jardí digne d" una sultana, y un magnlfich oratori Lo Sr. Soler, per axecar la seva, t ingué d' empendie una verdadera obra de romans, aplanant un turó, y fent esforsos heròichs en busca d' aygua; peró , baix lo punt de vista de la bellesa natural, sa situació está admira­blement escullida, ja que desde sa terrassa 's des-cubreix un dels panoramas més encantadors de la nostra terra, en una extensió de mollas lleguas.

Vaig quedarmhi tan encantat, que no sentia pas­sar lo temps, y vaig anatmen ab recansa d' aquell mirador inolvidable. A l observarho 'Is Srs. D Pau Soler Romeu y D. Ivo Pascual Soler, que in 'acom-panyavan. m' invitaren ab afectuosa galantería á disfrutar d' aquell espectacle las horas y 'Is días que 'm plagués.

;Ahl ;de quina bona gana hauria acceptat, y fins hi hauria escrit alguna cosa, si 'Is lligams del deber no m ' ho haguessen impedit y no haguessen sigut tan apremiants las obligacions que in cridavan à altras parts!...

En 1' hermós oratori d" aquesta esplèndida torre hi ha obras qu' avaloran en alt grau lo cisell de Jordi Marsili . Tant los citats Srs. Soler y Olivella, com los Marquesos de Marianao, Eerrer y Vidal, y altres magnats y grans industrials, als qui tant deu Vilanova, son constants protectors de las Arts.

—¿Vol veure ara '1 Cementiri?—'m digué '1 se­nyor Soler Romeu, després d ' haver passat una es­tona tan deliciosa.

—Anèmhi ;—vaig contestarli, però ab cert desen­cant, imaginanlme un contrast massa desagradable després de lo que acabava d ' experimentar.

Ell ho conegué y s" acuytá á dirme: — L i advertexo que "1 Cementiri de Vilanova no

sugereig cap idea trista. A més. nos ve de pas. Com de fet, un quart d' hora després baxávam

del seu carruatje devant d' un espay que, si no "s sabés per endavant qu' era la mansió dels morts y si no ho advertissen los inerrables objectes que ' I omplen, al primer cop de vista l 'hauria pres per un lloch d ' esbarjo pera 'Is vius.

H i abunda tant lo marbre blanch, en ayrosas formas, y la llum del sol reya de tal manera entre los cenotafis, las flors y 'Is arbres, que 'm semblà que 'Is esperits dels morts sortian á darme la ben­vinguda alegrement.

Axis comensáren à desvanèxers las ideas fúne­bres, pensant sens temor en lo dia del repòs etern

De igual manera recordo que. quan vaig visitar 1' hospital d' aquesta ciutat, sorprès devant de sa netedat exemplar, son ordre y I1 aspecte rialler de las salas, sobre tot las habitacions de pago ò de dis­tingits, que donan a un park frondós, dirigintme a la Superiora de las Germanas y als Srs. D. Cristò­fol Almiral l y D. Geroni Marquès, nostre servicial company en la premsa, que m' acompanyavan, vaig dlrloshi:—Sempre m' havia causat invencible re­pugnancia I ' idea d' ingressar en un hospital, per remota que fos per mi ; però si caygnés malalt á V i ­

lanova, no sols no ho repugnarla, sinó que demana­ria que 'm porlessen aqui.—

Respecte a mausoleus, son tants los que desco-llan en aquell cementiri que no n' he de senyalar cap, á ñ de no incórrer en omísions que podrían semblar injustas

La ültima lápida que vaig llegirhi, fou una que deya textualment: «Aquí yace la madre del poeta Cabanyes.»

Com qu' à pesar de la bellesa del Cementiri, sa visita m ' ha dexat un xich melancòl ich, vaig á veu­re si 'm distrcuhen lo moviment y la vida de las fá­bricas Son de filats la major part dejas principals de Vilanova. De la de Ferrer y Vida l , nom famós en la industria, lo mateix á Espanya qu ' al estran­ger, vaig sorlirne poch menos que marejat, ab la imaginació plena de llansadoras. de telers y d ' ar­tefactes, d ' aquellas quadras inmensas, y botzinant-me en las orellas lo soroll magestuós de sa potent maquinaria. Ferrer y Vidal renova sovint sos eje-ments de producció , perquè son esperit actiu y pre­visor no 's dexa sorpendre per las crisis.

Da de D. Francisco Ferrer Soler y C * es suma-ment notable per lo conjunt de sa maquinaria, r e ­velant que no 's dexan passar devant per ningú, y lo mateix en lo género qu ' elaboran, sostenint sem­pre moll alta la bandera de nostra industria. Son principal es un jove molt inleligcnt, á qui tothom coneix per Pancho Ferrer, y ab qui 's pot parlar de literatura y d' art, lo mateix que d ' industria. Vaig tenirhi una conversa molt agradable.

La dels Srs Marquès germans descolla al primer cop d' ull per las hermosas proporcions del edifici, que data del 1 8 7 7 , y es fet tot de ferro y obra, ab ge­neradors de vapor, motors y transmisions, de cons­trucció catalana, ab forsa d ' uns 2 0 0 caballs efec­tius, y maquinàr ia també moderna. A b ella "s pro-dnhexen anualment sobre 3 5 0 , 0 0 0 kgs. de filats, y se texexen en géneros comuns, en cru, de dos y mitx á tres milions de metres lineals, segons amples y classes, dant ocupació à uns 3 0 0 operaris d' abdós secsos. I-a superioritat dels géneros del Srs. Mar­quès germans es apreciada en tots los mercats,

Una de las principals fábricas de Vilanova es la de filats t ambé dels Srs. Torrents, Escoda, Sadurní y C " , de las més famosas en aquesta classe dins y fóra d ' Espanya, v admirablement organisada. No hi falta cap dels últims avensos.

T a m b é 'm cilàren la de Puig com à digna de menció , però 'm faltà temps per visitaria.

Fa calor ¡Hona ocasió per anar al Mananliai de Nostra Sra. de las Neus!

Aquest celebrat manantial d ' ayguas medicinals de Vilanova es un gran recurs pera 'Is malalts, á judicar per lo dloUmen de I ' Academia M^dico-Farmacmtica de Barcelona. Son propietari D. Isi­dro Roset pot estar satisfet dels remitttl que donan sas ayguas. alransant lo benefici en gran part á la població.

Vaig .1 transcriure algún párrafo del citat diclà-men facultatiu: «Lo ferro s' hi troba en forma de bicarbonat lerrós. estat lo més apropòsit pera ser absorvit, y que slan. per conseqüència, las ayguas útils en totas las manifestacions de la clorosis (ó sia palidès de la pell), impressió ò in ter rupr ió de la re­gla, obstruccions crónicas de las visceras abdomi­nals y en totas aquellas afeccions que dependexen d ' una debilitat general del organisme. I . àcit car bònich, ja lliure, ja ' l que resulta de la descompo­sició dels bicarbonats ferrós, cálcich y magnèsich, axis com també de las sals iódicas y magnésicas , las fan recomanables pera ' I tractament de las afec­cions nerviosas, hípocondr/a ,(ò sia tristesa profun-

3 2 0 L A I L U S l ' K A C ' l O C A T A L A N A l om X

r >

O

>

en > S í

p

r-O je

llliih.ü'lill'IIVI^ilíl

1 i

T o m X L A 1 L U S T K A C I O C A T A L A N A

M A R I N A , COHP0S1.CÍV U . l ' t K t A

2 2 2 LA I L U S T K A C I O CATALANA 1(

da), histerisme (mal de niara), en las dispepsias {di­gestions difícils), pujos, cor agre, mal de pedra, y falta de vigor en lo ventrel l .»

Axò es lo que diu la Ciencia del Manantial de Nostra Senyora de las Neus, y jo no hi he d' afegir res més , perqué ja va sent massa llarch aquest ar ticle.

Fins un altre día. L . GARCÍA DEI. REAL

R E V I S T A Ü E T E A T R E S

Las obras darrerament estrenadas per Novelli en lo Teatre Llr ich han sigut: / / maeslro Zacearía, L a scioppe dei fabri . Oro ed oropello. D e l Norle a l Sud, Sania Lucia y L a grande marniere. Ademes s' han reproduhit: Adriana Lecouvreur, l -a f a m ¡ -glia Barátol l i , Santarelline y Un romanzo P a r i g -gino, Condenciamo y Simplicild.

No 'm cal eslorsarme en assegurar, qu ' en totas ellas Novelli s" ha mostrat lo notable artista de fa­ma europea. Pròximament se despedirá , lo mateix dia que veja la llum aquest número y espero qu' en sa darrera funció '1 compensará ' I püblich á qui ha tractat ab tanta consideració, durant la temporada, de tot lo desvío é indiferencia que certament no mereix tan gran artista.

E n lo Teatre. Espanyol, cada funció de moda hi há un estreno. S' han representat Después de Dios, una obreta primorosament lánguida y versificada ab dist inció per la filla del malaguanyat Eguilaz,

E l cura de Longueval. arreglo inofensiu de L'abbé Conslanlin ha tingut bon èxit. Sembla fill del èxit átA AmigoFritz, ja que com ell es insípit y's fundan sas bellesas en qu' en lo primer acte los ac­tors se menjan un dinar de veras (no de guardarro­pía) y en lo tercer se sent un arrnonium també de veras y la protagonista canta, etc., etc. En quant á efecte escènich podría servir aquesta obra per re­presentarse en una funció de sombras y no tracto d ' ofendre á ningú.

T a m b é s' ha estrenat ab regular èxit E l otro del senyor Echegaray, y s' han reproduhit Los Hugo-nales, E l crimen misterioso, en que 'n Rossell fa partir de riure y Afuérele y verds, Demi-nwnde, L o que vale el lalenlo totas á propòsit pera qu' en Mario Uuheixi son talent.

Una pessa s' ha estrenat t ambé L a visita del mé­dico, original del actor Sr. Montenegro, y en quant á beneficis s' han fet la guerra y en Rossell, es á d i r , los dos actors de casa nostra y al mateix temps los més notables de la companyia.

Lo día 3 1 se despedeix en Mario ab son benefici posant E l cura de Longueval y Una de lanías, y quedará '1 teatre á disposició de la companyia de sarsuela castellana del Sr. Povedano.

A l T l v o l i després d ' una quinzena de varietat, Dinorah, M a r i a di Kohan, Rigoletle, E r a D i a -volo. L a Favori la y I I barbiere di Sevigla, s' ha es­trenat la preciosa Carmen de Bizet, ab un èxit co ­lossal que té espl icació per los grans sacrificis que ha fet la empresa al posarla en escena. [Quin con­trast ab el Liceo! Allí se posan G l i Atnanli di Teruel á la que 's tracta de donar tot lo bombo possible y ni 's pinta sisquera una miserable de­coració, n i 's restaura un sol trajo. A l T l v o l i comen-santpe'l vestuari, tot nou, segons figurinsde Labarta, duas decoracions de Vilumara y un cos coreogrà-fich per amenisar ab ballables de Bizet ia repre­sentac ió , no s' ha escatimat res. Y lot axò sense aumentar los preus. Per dos rals se sent la Carmen, quals principals parlicelas estan confiadas á la Giorgio, la Huguet, en Bertran y en Carbonell d ' una manera molt més que acceptable. Nostre aplauso á la empresa.

En Novedats ha comensal un torn desgraciat d' estrenos. H a comensal ¡Los de Cuba! que '1 p ü ­

blich va reprobar, després Los /sidras que sembla mentida que sían del mestre Caballero y s' ha aca­bat la mala lluna ab Ruiz y C.a que se n ' ha a n a t á fer companyia á las desahuciadas; afortunadament s' ha presentat lo profesor Ronsby's acompanyat de Miss Irving que presentan experiments elèctrichs qu ' entretenen al públich.

Lo més notable que registra la crònica estiuhenca d'Eldorado ha sigut lo tribut á n ' en Valero, que fou una escena molt espontánea y justa, y 1' estreno de Los Rígidos drama de Echegaray escrit á propòsit per ésser estrenat en Barcelona. L ' èxit realment fou gros pe '1 públich, però no dexa la obra d' ésser una píndola mol l ben daurada, però massa grossa y lo que '1 públich s' empassa no ho resisteix la c r í ­tica, sobre tot, traclantse d ' un drama que á pesar d ' escenas d ' efecte y bona versificació, no té ca­ràcters y dexarla d ' ésser tal si al primer acte un dels personatges parlés com hade parlar y no callés com un mort perquè convé al autor. A b aquesta obra ' I Sr. Vico hi calara los darrers cartutxos de la temporada fins que 's despedexi ab son benefici.

En lo Circo Eqües t re cont inúan los matexos ar­tistas aumentá i s ab lo clown musical Mr. Ibbs qu' estrafà tota mena d' instruments.

En Calvo y Vico han comensal los beneficis dels artistas de la companyia, y ab tal motiu s' han variat un poch las funcions.

Per acabar: S' ha inaugural lo Ferro-Carr i l -Aéreo y en los concerts d ' Euterpe s' ha estrenat un coro deis Srs. Vidal y Valenciano (E.) y Goula (Pare) que dú per l l to l Lo caní deis monlanyesos.

Ademés, la companyia catalana de Romea, fugint de la invasió xulo-flamenca que desde Madrid ha in­vadir nostre teatre d ' estiu, fà una campanya, per cert brillant y profitosa, per 1' a l l y '1 baix Ampurdà .

X .

L A S B R U I X A S

I I

La bruixa, es segons vulgarment se la coneix en Catalunya, una dona pobre, lletja, mal vestida y es­tripada, sense llar ni familia, que no viu més que de captar. Se pol dir casi que no hi há poble en que no hi haja una bruixa. O la solilut y miseria en que desgracias de familia han conduhit á una dona, ó lo carácter estrany, y, sobre lot, venjatiu, rencorós y pié de malavolensa d' una altre, ò genis que no s" han sapigul ajovar may al treball ni á la pau y escalfor de casa; ha fet, que lo poble hagi vist en ellas alguna cosa estranya y buscant la rahó de eixos mals tan comuns y desconeguts á las criatu-luras, sobre to l en las de fora, regularment descuy-dadas pe 'Is molts quefers dels pares; ó dels mals de las personas ja grans, fills d ' un excés de treball y cansanci, que acaban ab los cabals y vida del pa­cient, ho hagi alribuhit lot á ditas donas. Ue aquí aquellas teorías sobre 'I mal mirar y '1 fer palir, y I donar mal y malar criaturas, y la creencia ab bruixas.

Es precís confessar també que ditas donas ellas mateixas donan lloch de vegadas á que se las l ingui per cosa estranya. Recordém que no fa gayres anys en un poble del alt Vallés (provincia de Barcelona) vivía una dona á qui per mal nom deyan la Carro­nya, tinguda per bruixa, vella y lletja potser com cap altra, ella mateixa feya gala de no voler dormir may en sa barracóla , de tenir poder sobrenatural, d ' espantar á las criaturas y de amenassar á los qui se 'n burlavan ó deyan mal d ' ella ó no la socorrían ab limosna. Y avuy mateix, desaparescuda aquella, es tinguda en lo mateix poble per bruixa, una altra dona tant 0 més eslravagant que la primera. Ningü la ha vista dormir may encara sola teulada, ni ferse ab n ingü del poble, ni menjar ab cap casa, sola,

iverna, vestida sols de trossos de roba, vella, seca, arrugada, bruta y mal carada, va errant d 'un cantó á 1' altre, vivint de lo que á las casas l i donan y de arrels y herbas; se la veu sola per aquells boscos que ni gayre b é '1 Deu lo guart dona, avans de punta de sol, quant la gent suri á la treballada se la troba ja de ruta, y al mitx de la calor xafagosa se la veu sota las grossas alsinas, deis brassos casi tota núa, ja que ni camisa porta, cusintse ó axugantsc sos pellissots de roba y mal mirant á tothom qui passa. Un al trobarshi, com nos ha succehit á nos altres més d ' una y duas vegadas, no pot menos de dir 1 Jesús, quinas criaturas més desgraciadas!

Axó no vol dir, per més que sigui lo general, que la bruxerla estigui vinculada en nostre poble solza ment en las donas pobras lletjas. Ja hem vist en lo llibre del Sr. Consiglicri Pedroso, de que 'ns ocu­pàrem en lo primer article, que en Portugal, en lo camp ahont ten ían lloch las reunions de bruixas y dimonis n ' hi havia t ambé de guapas y jovenetas, y si tinguessem lloch aquí pera esplanar una mica sisquera ó dar tan sois una idea de la bruxerla en la edat mitjana, veurlam quans processos s' obriren contra donas poderosas, ricas y guapas, y quants noms ilustres foren tildáis de par t ic ipació ab lo di -moni. La passió polít ica y la enveja potser hi te­nían més lloch del que'ls hi corresponia, però tain bé es lo cert, que la ambició y la venjansa s' apro-fitavan de vegadas per sos fins de coneixements desconeguts per la majoria y que no podían a l r i -buhirse més que á art de bruxena. Que la idea de la hermosura y riquesa no está renyida encara ab est art, ho podem també comprobarho ab nostras ob­servacions ja que en un poble de dita comarca del Vallés t robàrem qui 's recordava encara de que en son bon temps, duas joves d ' altras tantas casas, potser las millors del poble, que ell anomenava y que com es natural callem, eran bruixas, y volia probar son aceri ab una pila de fets que nos con­tava.

Son los principals atributs de la bruxerla lo con vertirse sos iniciats en algun animal, principalment en gal ó gos, para exercir son art maléfich; lo en­filarse cap als núvols en días de tempestat y portar la pedregada allí ahont millor los hi plau; en aquest punt son terribles, y desgraciat es lo país ó comarca en que á impuls del seu esperit destructor hi giran las bruixas sas iras, donchs que res hi queda. Per aixó es tan estesa la costum de ventar las campa­nas quan se veu venir un cap de nuvolada que pu­gui dur pedra, costum que tan cara ha costal, com no podía ésser de menos á alguns campaners, per la a t racció del metall. T a m b é suri desseguida lo rector ó capellà, ab la estola á comunir la tempes-tal : y hem sentit campaner tenir tal fe ab lo conjur de las campanas y reso del rector, que assegura, y jura y perjura, donchs qu' encara es viu y está en lo exercissi de son cárrech, que si ell es amatent a cullir la corda de la campana abans de que lanuvo lada entri en lo seu terme, y lo rector á acudir ab la estola, no tenen més recurs las bruixas que en­tornasen ó dirigirse cap altras encontradas. Y creu més lo bon home, y es, que no 's tenen de dir ora­cions, per allunyarlas. sinó certs renechs y paraulas estranyas, que ell sap y que verdaderamenl fan riu­re. A la creencia de que lo senyor Rector, que per cert havia arribat de nou al poble que 'ns ocupa, no las pronunciava, ja que la pedregada assolà dos 6 tres cops lo terme del mateix, á pesar dels grans cops de campanas que lo dit campaner donava, se degué que aquell pobre senyor passés grossos dis­gustos, y poch se n faltà com no tinguessen igual fí que 'ls del rector del poble de Sant Bernabé de E l primer pecado, del llibre Narraciones popula­res de don Antoni Trueba.

Deguda á la mateixa creencia sobre '1 poder de las bruixas en las pedregadas, se deu que en alguns pobles de la Seo de Urgel l , (provincia de Lleyda) aixls que veuhen venir la tempestat, Uensin al foch

Tom X L A I L U S T R A C I O C A T A L A N A 223

un brot de romaní ü olivera del que han dut á be-

nehir lo diumenge de rams pera que ab lo fum que

llensa a l lunyi las pedregadas, j a que res poden

contra lo benehit las bruixas. E n altres pobles, com

los de la V a l l de R i b a s (provincia de Girona), p e n -

jan las destrals encreuhadas a b lo tall á fora, pera fer

fugir la pedregada, y pegan escopetadas ab balas

de la cera del monument als n ú v o l s , com á cosa

benehida .

A l t r a de las creenc ias estranyas respecte i las

bruixas y à sa influencia en las pedregadas, es la de

que A c a d a pedra hi fican aquellas un pel de ca­

bra; r emin i scenc ia del boch 0 cabro en que 's c o n ­

verteix lo d imoni . T i n g u é r e m ocasió de dirho en

altre arcicle en lo primer número de Zo Gay Saber,

en s a segona é p o c i . Eram un any per la festa de

l a Candelera en lo poble de Bigas (part alta del

V a l l e s ) quan al demat í , al llevarse, los amos de una

c a s a de pagès trobaren á sas cabras enterament

esquiladas; no pogueren en téndrer qui havia po ­

gut obrir lo corral ó per ahont los esquiladors hi

havlant pogut entrar, mes es lo cert, que las ca­

bras eran esquiladas y que en lloch se veya una

mota de pe!; tothora ho va atribuir á las bruixas

tement una pedregada; al cap de pochs días erara

á Barcelona y ne caigué una de ben grossa y nos

feu gracia sentir á una maynadera que teníain per

nostres fills, de la provincia de Tarragona, la ma­

teixa creenc ia sobre ' I pel de cabra en cada pedra

que queya.

Mes tornant als atributs de las bruixas, podem

dir que es altre d' ells, lo de poder donar ab una

mirada ó mediant un objecte qualsevol, un mal y

fins la mort. Segons la creencia general se valen

del medi de passar á captar pera cscudrinyarho tot,

saber lo enrenou de las casas y conèixer tt las per­

sonas, aixis aplican sa mala art ab to'a seguretat.

En quan á eix poder de donar, lo tenen bastant ex­

tens, emperò no poden pendrer, per aixó es que

preguntada una dona que era tinguda per bruixa,

perquè passava à captar si tan era lo seu poder,

donchs que á la nit podria ficarse a lo rebost á pén-

drer tota la vianda que volgués, contestà que no

podia ferho, perquè lo seu poder no arribava á pén-

drer res, y afegí tarabé que no podia ferho perquè

en lo p à hi havia sal, a ixls c o m t a m b é en lo tocino

y com la sal es benehida, res hi podia.

E i x poder de donar es potser lo de m é s per jud i ­

ci que tenen y lo que m é s comunment usan s e ­

gons la vulgar creencia . P e r a espl icarlo no p o d é m

menos que transcriure lo que nos van contar duas

donas de ben separadas térras; una de dita c o m a r c a

de l V a l l é s y altra, de L a b a n s a , a l e s t r é m de la pro­

v i n c i a de L l e y d a .

F. MASPONS Y LABRÓS (Seguirá)

L L I B R E S R E B U T S .

G e n t d e casa, c o l e e H Í d1 esiudis, a r i i c U s d t eos/ums,

y passatemps l i t e r a r i s , per Emili Vilanova. Baicelona: Im­prenta 1-a Renaixensa.—1S89.— I.o genial escriptor que tantas volta* ha delectat á nostres aborats desde las pla­nas de LA ILUSTRACIÓ CATALANA, acaba de publicar aple­gats en elegant volum una colecció dels quadrets que lant galanlment sal» compondre. L a circunstancia d' ésser publi­cats la major part d' ells nos estalvia la tasca de donacne conte detallat, tasca que per altra pari faríam ab mol gusl, atesos los merexemems de Vilanova y la bona amistat que ab ell nos uneix. Kn lo n.0 de 30 de Juny publicàrem lo de­l iciós quadret L f co txe d A r ò u c i a s , que nos semblà lo més sohressortint junt ab L o Soberano y ¡ N a d a l l , Acabém reco­manant de bó d nostres llegidors aquest nou volum de Vilanova que 's ven en las principals llibrerias al preu de 2'^; o ptas.

D e l c o r a l s l l a b i s . per A l f o n s M . " P a r é s . — B i b l i o ­

teca c a t a l a n a . — B a r c e l o n a . i S S ç . — Acaba d exir u llum lo lomet X de la citada Biblioteca que conté una apreciable colecció de poesías formant un poemet inlim degut a la ploma del jove y celebrat poeta Alfons M.a Parés. Pera que nostres favorexedors judiquen per ells matexos, publica­rem alguna de las inspiradas poesietas del llibre que 's trova de venda en llibrerias d' aquesta ciutat al preu de una pta.

T r a t a d o d e c e r r a j e r í a , per V. T. G. Guimbeu, B a r c e l o n a . — Havem rebut aquest llibret. Se ven á 3 rals en casa Bastinos y demés llibrerias.

G r a m á t i c a C a t a l a n a , per D . B a r t o m e u S a l a . S a n

M a r t i de P r o v e n s a l s . — / í á ^ —Aquesta obreta que judiquem molt ütil pera 'I Magisteri Català, sobre tot pe' I que pro-fesse ideas regionalislas, está escrita ab claretat y método per lot lo qual y per la firma del seu autor la recomanem

á qui vulga ensenyar á sos fills la nostra volguda llengua. Se ven i 0*50 ptas. en las llibrerias de 1.a ensenyansa.

P o e s í a de l a T e r r a , per J o a q u i m A y n i y K a h e l l .

Aquesta colecció de poesías ilustradas ab grabats surt per quaderns que 's venen al preu de dos rals. Se n portan

• tres de publicats y se suscríu en las principals llibrerias ahont poden també adquirirse nümeros solts.

U n o b r a s s a d o de Q u a t r i u , per Louis Roumieux, Aquest poemet escrit en provensal se distingeix notable­ment per las qualitats de poeta que reuneix lo llorejat felibre de Montpellier. Agrahím I' envío d' aqirest notable treball de la matexa manera que ho fem ab tots los, que pera bé de las nostras lletras, publica en Roumieux. Está extret de la Re-oue des l a n g u e s r o m a n e s , ^ l'acompanya

una traducció en francés. A c o n t e c i m i e n t o s l i t e r a r i o s , por Melchor de

Palau. Madrid, 1889. Cuaderno 3.0—Vegis lo sumari del darrer quadern pera judicar del mèrit del mateix, gens inferiora sos precedents. «Sumario: Misa de requiém en las Trinitarias. — E l licenciado Torralba, poema de don Ramón Campoamor.—Mar y Cel , tragedia de O. Angel Guimerà, traduhida per D. Enrique Gaspar.»

E l l i b r o d e l o s n i ñ o s - — C o l e c c i ó n de Cuentos y

p o e s í a s mora le s , por D. Rafael Meana y Hurtado. Madrid, 1889.'—Aquest llibret pera 'Is noys d' estudi té més de 200 planas y est í molt apropiada al üs que se li destina. Se ven á una pesseta y mitja en tota Espanya y als Mestres y llibreters se 'ls desconla lo 10 per cent.

L o S a n t C r i s t o g r o s Comedia en tres actes y en vers, per D. Eduart Aulés. — Aquesta comedia estrenada ab bon èxit en lo Teatre Català en lo més de Jancr passat, se ven á sis rals en llibrerias y kioskos.

^ j j j r ' m y . Q u Í n Í \ í m l . n U d r n i q x i e , ú n i c a prepa-i r ac ión de es le g é n e r o APROBADA por la

' - J L * ACÁ o KM 1 A de MEDICINA de PARÍS, es el « S S p f ? ; vino de quina cu su m á s alto grado de c o n c e n t r a c i ó n y de potencia .

« E l Qnlalum Latarraquo e t u n o de l o t m e i o r t t t ó n i c o s que p u e d e n e m o l e a r i e pura c o m b a t i r l a d e b i l i d a d de c o n s l i l u r i ó n 6 a q u e l l a que es c o n t e c u e n c i a de d i o e n a t e n f e r m e d a d e s »

« L a a d m i n i s t r a c i ó n d e l Q u i n i u m s e g u i d a d u r a n t e q u i n c e d í a s , u n mes y a u n m á s , s e g ú n et g r a d o de d e t e r i o r o f í s i c o á que los e n f e r m o s h a b í a n l l e g a d o , h a p r o d u c i d o u n a t o n i l i c a o i ó n g r a d u a l , un a u m e n t o de p o t e n c i a d i g e s t i v a , y p o r c o n s i g u i e n t e u n a m e j o r i a t a n r á p i d a que no e r a p o s i b l e d u d a r de l a a c c i ó n d e l Q u i n i u m . 1 & W A H D

Utdico pr incipal de lot Hospí la le i de A r g í l i a . N o t a . — En razón á su energía y a la caí acidad de

¡os fraseos, este vino es de un precio moderado v más barato que la mayor parte de los produelos similares. Basta en general, lomar una copa de las de licor después de cada comida.

P A S T A P E C T O R A L D E L D O C T O R A N D R E U Remey segur pera tots los que pateixen catarros, ronqueras y constipats rebeldes, etz., facilitant sempre la espectoració

Aqucsl remey es latí posiüu,qi>C n i en un I I sol cas han fallat sos bons rcsul iaU A las

1 p r i m e r a s tontas d ' aquesta pasia, lo malflh I \ J sent j a un ?ran al ivi que'l sorpien y anima.

P e í a probar la v i r m t y valer d ' aquesta pasia, basta dir qr.e m o l u facultatius de Espanya, quaU noms som auiorisats per puhtiear, h.-.n Curat la tos ab eixa pasta pectoral, despres de haver recorregut á iotas las fórmulas més conegudas, per qual rahÓ la presenuhen consta n i ment á sos maialts, deis qjals rebem cada dia mor i rás de verdadera grai i tu t y afecte

Es t a m b é lo medicament més cómodo y agiadable que coneix; no molerla en lo mé« niínim al malalt y son sabor balsá-jn.cb es molt agradable.

g i a m u t y aiecie.

T O S

¡ B O C A ! GRAN R E M E Y ¡ B O C A ! A l i v i y c u r a c i ó

ó s o f o c a c í ó d e t o t a c l a s e d e A S M A

I , ' e l ixir higiénich del cé lebre meije alemán D r . Guller. preparat pe' l D r . And i Barcelona, es lo mellor dentifrích que 's coneix en lo món. Aquest elixir obra d ' una segura y admirable, y sos efecte* son sempre los següents :

t : Calma y «vila ' I dolor He Cflixal. — 2: Extingeix lo mal a lé y dona frescura i la boca. — 3: Neteja y emblanqueix 1' esmalt de la dentadura.— 4: Dele las caries y cura radicalment i I ' escoibut — 5: Dona fixesa á las dents y caixal», puix vieorisa las genivas de tal maner»,1 que las fa insensibles ais accesos de calor V tret

Aquestas y altta» veiilatjas se consegeixen lor Guller, essent d* absolum necessitat a loias portant salut de la boca. — Se venen iots eix*-principals poblacions d ' Espanya y Amér ica , ai

P R O S P E C T E S G R A T I S

mpre ab I ' us del elixir del -abi alemán doc-i familias que estimen OD alguna cosa la im-nedicanienis en las mellors farmacias de las

alia, Inglaterra y Portugal

Fumant un sol cigarrillo fins en los atachs més fons del asma, se setil al InsUBI un gran a l iv i . La espectoració 's pro-duheix més facilmem. la tos »' a l iv ia , lo pi t bat ab més regu-lari iat , y ' I malalt acaba per respirar librement. L O S A T A C H S D ' Pcr 'a se " I m á n al instant-ab IOJ . — a paDer» azoaCs, cremanlne un dins I ' ha-Jk f | H H JL b l i n d ó , de mo-lo que ' I malalt que ' t

f l l U I f l iroba privat de descansar, • sent ben mmk I l IWI l ' i ' n ip tc un agradable benestar que

f l ^ ^ l f l f 1 c o n v e r t c i x c n l o m é s a p a c i b l e í o m n i .

PERF1I1EIA-081ZA L. LEGRAl L L I S T A i>e

BBBFÜHS CONCRETS

Violette üa Czar. Jaamin d'EtpAgoe. HWotrope bUnc. Lites de Mal . Foín coupr. Oriza iys . Jockey-Club. Bouquet Opoponax Ctroliop Mignanlise. I m p é r a l n c e OrJza-lterDy

l ó . Id . Id . i d . I d .

f 2 0 7 , r u é S t . - H o n o r é , P A R I S

P t R F Ü M S - O R I Z A S O L I D I F I C A I S

I n t e r e s s a n t D e s c u b r í m e n t P a r i s i é n

12 OLORS D E L I C I O S O S

e n ï o r m a d e l l a p i s y p a s t i l l a s Basta fregat ¡ leugeramenl los objectfs per perfv-

marlos ins t ao táneameni DSSCOmHS DE LAS FALSIFICACIONS

Se ven á Espanya e n t o t a s l a s P e r f u m e r í a s y P e r r u q u e r i a s

LO CATÁLECH - BIJOU S' ENVÍA GRATIS

L' HEREU NORADELL NOVELA UE

C. BOSCH DE LA TRINXERIA Se ven en las principals llibrerias, á 3 ptas

REVISTA CATALANA CADA MES 80 PLANAS

P r e u : 12 pesse;es a l a n y

10 Picaduras de Morlína OBTJÉNKSK

UN SUENO REPARADOR i nmanüu a l .tcoslarse

:Í Ú 4 t i i p s u t í n a s

NEUROSIS Jarabe-Gdlineau ENFERMEDADES)

. * a ™ l t l U B r o m u r o , C l o r a l í'lir/.'rfowroDflUS I 'ESRTAS B L MEDIO FRA>CO.

A S M A Y C A T A R R O < Corados por los C I G A R R I L L O S E S P I C . 2 fr. la Cajila.

O p r e s i o n e s . T o » C o n s t i p a d o s . l l o r í n a s . N e u r a l w l a H Venta por Mayor; PAItlá. J. ESPIC, rw--. S.ufU-Lazaru. 2Ü

S x i g t r es tn ftnn>K sobre cada c i o < i r r t U o . D e p ó s i t o e n t o d a s l a s D r o g u e r í a s y F a r m a c i a s d e E s p a ñ a

»i4 l .A I L U S T R A C I O C A T A L A N A Tom A

E X P O S I C I Ó N D E P A R Í S ¡25 pr 100 E s t a n c i a e c o n ó m i c a á p r e c i o f i jo , p o r e l t i e m p o q u e s e q u i e r a ,

U K S D E 9 H A S T A 2C1 P E S E T A S A L D I A

Los C U P O N E S D E H O T E L de ia Sociedad V o y a g e s e c o n ò m i q u e s ponen i los viajeros al a b r i g o d e t o d a e x p l o t a c i ó n , p e r m i t i é n d o l e s f i j a r s u p r e s u p u e s t o , en lénninos de sa­ber exactamenie, antes de ponerse en camino, c u á n t a s p e s e t a s a l d i a l e s h a de c o s t a r p o r p e r ­s o n a e l a l o j a m i e n t o y c o m i d a , incluso en los m e j o r e s h o t e l e s y c o n e n t e r a i n d e p e n ­d e n c i a sin obligación á viaje ni estancia en compaflla.

Los portadores i l e es tos c u p o n e s , (p ie gor . i ian d i - completa iiitli-|H-n<lciicÍH, t e n d r á n g a l i i n c l c p i T i ó d i c o s e s p a ñ o l e s , agenc ia

de cambios é i n f o r m e s de t o d a clase, e n la c M de los S r€ f . S a m d r a h í n i i a n o s , 55, r u é Tutboot

Pídase la Circular Explicativa: E N P A R Í S , á l o s r e f e r i d o s S r e s . S a a v e d r a . E N B A R C E L O N A , a 1 E l P o r v e n i r d e l a I n d u s t r i a , » Puerta del Angel 2, entresuelo.

R E V I S T A D E C I E N C I A S HISTÓRICAS PUBLICADA POR S A L V A D O R S À N P E R E Y M I Q U E L

Comllcíoiies de esla p O l t a t í i i L« RKVISTA DK CIENCIAS HISTÓ­

RICAS se pablica por cuadernos men­suales ,le 1 0 0 paginas en cuarto, ilustradas con profusión de grabados intercalados en el texto y sueltos si los trabajos lo reíjuieren.

E l precio de suscripción al afio, en toda España, "es de 2 0 pesetas , y

para el extranjero y Ultramar 2 5 pesetas. Tomos publicado- 15 pesetas uno.

Se suscribe en Espafla y extranje­ro, en las principales librerías.

. B A R C E L O N A

Redacció!! y Adniiiiistracióii 2 2 0 , C O R T E S , 2 2 0

P E P S I N A I H O G G AB R E C E T A D A P O R E L C U E R P O M C D l C O O E S O E I B S A .

I ^ i F B F S I N A t i t u l u d . t d e H O C S - O . «N n n c o v t r c u a m u a n c t i v a q u e i a f e ^ u i t i t i é t n i i l a c e a .

n '• | r > f \ D A C D ^ P E P S I N A P U R A A C I D I F I C A D A , I a r ^ l E a U \ ^ v f A w Males de cstóma-jo, dtgcw'lones dlfli lias, nastr^lgla, ote.

P í l n D A O •1l : ' ^ P S I W " I B X 1 1 J U U ) ï ï I D R l C E N O , I l M U t w ' n M 9 Mnl IH digestiones de peraonas dúblles y anémlcaa

P | | n D A ^ DO P E P S I N A C O N J O T í U I i l » I > E H I E R R O . I L# s i l D i s p e p s i a coraplic id.i de l i n f a t i s m o , do raquitismo, etc.

E s t a s p i l d o r a s o n m u y s o l u b l e m m e l e s t ó m a g o . H O G G , 2 . K U i , C A S T I G L I O X L . F » A R , I S <i I S H M A C l A S .

En todas las Perfumerías y Peluquerías de Francia y del Extranjero

F o l r o ^ A r r o s especial

• i - . Ai .

Por Cl·l F A Y , Peí © "R-n© cié la. í3^ i x , &. F ' A R . I S

exhalan f<uranc>a \

"AROMAS DULCES' L I G N - A L O E OPOPONAX

AMOR E N T R E LAS ROSAS F R A N C I P A N N 1

Y mi. o n \ ( pt>r lo* l ' t i ¡ u t n i s l n s S f J .

"• A " V V

J > ^ — U I T A M I l'Ml I Ull I . — O

' L A L E C H E A N T E F E U C A pura o m e z c l a d a c o n a g u a , d(aàpa

P E C A S . L E N T E J A S T E Z A S O L E A D A S A H P U L L I D O S . T E S IlAHROBA

A A K i . U G A S P H E C O C E S € \ % C F L O n E j C E N G I A S

0'.

R O J E C E S

e l o ü t l a

El mejor üentnflco ' agradable, sobre todo, < Higiénico:

lAguadePhilippe empleada con la

Odontalina PAST» DFRTIRI». VER0«0tR0

C'hll N DE LA BCO

( n i C U I , U . r. t ltMm

L A CON FI A.NSA FABRICA DE LICORS DE JOAN PARERA

Borla. 22 y Princesa. 7

B A R C E L O N A -

V'cMa p t r t o u los puní* wi barril» y bot«ll-» de «i i.imaiiy».

A mr« de Ia« CUMM que la cau anuncia, »ecom .ola de preu*, «c n farán d ' alira*. qual t pecut e r a ­ran en reUciñ ab la calilac i \ w conviugaal enmprador.

Te Ü O n m B m é t en MI lot pum* producton, y «pcaalntenl i»er Kom, CogfUlCi Absema, v i m Lhani-iaSne y l lurdem

TALLERS D'EBANISTERÍA r Ü t C O R A T D M A B I T A C I U N S

Mobles d' arl de totas épocas y eatds. y nobles económichs de fantasía y capntxo

lomantr (33 ¡- 135, «nlre '/ é t ^ t M m n .r l ' n n n t i

B A R C E L O N A

V I D E T A U L A

inllila parílcolar de r Usenila - INDIANO -

P R E M I A T

ib Holilli h Píala. » ít Exposin'» AragMfu i( IMá

P r e u : 50 c è n t i m s ampol la

B O I D E O - . A . :

Plassa del Duch de Medinaceli, 6

B A R C E L O N A •

E N F H R M E T A T S D K L A S D O N A S Traclamcnt (sens ntcessital <le IV\H>* ni régimen) p*T MaiL Lachapcllc, mestrn parlera,

<lc las cnfcnnclals de las tlunxs. inflamación^ dlccraf. COnse<]IÍencÍà| del pUt, desarreglo del í òrgan>i etnsis frcqUénls y á v o l u i ignoradas de la eiterílilat, «le la Ilanguidc*., pal-pitaciuns, (Icbili^il, felilcso, malestar nerviós, enllai|iiirnent y »i' un gran númeru d' enfer-

metats reputados iocurablefl Los medi-, de curun» emplea Mail. I.ncliapelle, alhora scnsills é ioAüíbles, s<iri lo resultat d' aaaidnoe estu<lis y observacions prácticas; consulla de tres íi cinch, 17, me Moni Thabor, á l'aris, prop de las Tullerías.

L L I B R E R I A D' A. V E R D A G U E R \ enda de obras catalanas deis principal

autors.

inscripció á lots los periüdichs calalans.

(IlnitnciAns, R e V ñ t u , Hinris).

KtmUa A l iKlx, s".—SantUmm

PUBLICACIONS DE

LA ILÜSTRÁCIÓ CATALANA frenin

P e n s a m e n t de nit . HilmKa pera caní y piano. Llctta de Fran-cesch Malheu; müsica (le Joscph García Roble* ' jo

Pi ferrer . — Necrología, per Joan Sardd 1

F u n e r a l s dels r e y s d' A r a g ó á Poblet, iran-cril per Manuel Bofarull y Sartorio I

T r e s englantines.— / W i c a A r a ­g ó ! — ¡ D e p r e s s a ! — y*ír/o/j V . — Poe­sies de Ramón Picó y Campamar, mestre en Cay Saber, ab un pro* lech de J . Sarda, retrata per Ross y làmines de Baixeras, I'ahissa y Pellicer, 2

Memorias d 'un n ih i l i s ta , cí­enlas peí Isaac l'aulowsky, y tra-duhidas al català per Narcís Oller. 1*50

De tOtS COlors.—N-weiclas y qua­dres, per Narcís Oller 3

E x c u r s i o n s y v ia tges de Mos-sen Jacinto Verdaguer, mestre en Gay Saber, profusament ilustráis per Pahissa, Pinós y SiYillá, com-prrwnt los viatges al A U Pallars, á l» l'o<Ta d* Africa, al Nort d 'Eu-ropa y A la Mare de Den del Mont. 3

D i e t a r i d' u n pelegri á T e r ­r a S a n t a , per Moceen Jacinto Verdaguer 3

L a Copa . BriÉdn y ca—oas de (•r:iTnc • , Matheu tercera edició). 150

E s t u d i s de H. Galofré.— Dos mag-níñchs fac-símils en fototipia de Tliomás y C.a, sobre ricas cartoli* nas. Cada fac-símil l^o

L o s comediants del segon pis .—Novéle la de costums, origi­nal tic Joaquim Riera y Bertran. . '50

Gent de m a r . —Drama en tres ac­tes, per Joaquim Riera y Bertran. . 2

L l i b r e de sonets, per Joaquim Riera y Bertran I JO

L a bona gent . - Novélete d e 0 0 * tum«, per llonavenlura Bassegoda. 1'S0

Benet Roure . - Novela de U u n B. Nodal i'so

Mala herba.—Drama en quatre actes, per Francesch Ubach y Vi­nyeta, mestre en Gay Saber. . 2

L a gent de 1' a n y vuyt .—Dra-ma en tres actes y en vers, per mos­sèn Jaume Cullell, mestre en Gay Saber

P r i m e r l l ibret de í a u l a s de Felip Jacinto Sala '50

L a poesia c a t a l a n a á S a r ­d e n y a , pel Eduarl Toda. . . . x ' ^ o

L a s C o n s e q ü e n c i a s . — Novela de Antoni Careta y Vidal. . . . 3

A P U N T D E S O R T I R

R e c o r t s c a t a l a n s de S a r d e ­n y a , per Eduart Toda l ' jo

E N S U S C R I P C I Ó

Poes ies de Manue l M i l á y F o n t a n a l s , ricament ilustrades.

V E R D A D E R O S G R A N O S D E SALUD D E L Dr F R A N C K

RANCK

Apeninos. EitMnacalis.PBfUtlI DtfiritiTos

Contri la Pal ta d- A p e t i t o r l Catreft imlento. UJacqueca

Y ^ l o i Vab ido i . CongertloDea, -ic.

No i i c i a en cada i« |a l d o r l n i r / • [,'"lS,r 101 VeróMl tro i en CAJAS M U K U T i r / # í / ü i f í c o n r ó l u i " d e i c o l o r e a y

, J el Í#//o n u l de H U n ó m a» W* f A B * C t H J í S

FtrU . fuau iaLt f^J rriK1HM'M • « e a * 1

L A C H A R U E R E S S E P O I V O B r e f r i g e r n o t a m . el • n'>n p l u i a l t r a > de \m polT<w|iani l . i h c l l e u . Su r>(m|io*lclon a b a o l u t u m e a t e n w v l«)>o el p u o i " <lr v i -m de la UlRkm-, iD i l o n n i . ^u u t i i t t tek lml y >u |ier(ueta a i l bame ta . r w o mtcndaD ra u m |iara fa* farrlnne* iiia« dellmdtiH. Mcrrei^Q I» piel, d ln lmub las armuaft, da a la tri ln blancura niaU', P i i u v e y dfacrela -t»1 In ramellu y baro deNi|Kiroe«-r eomo |Nir cncanio tmlits l u Imperfoocltait» IIMM̂HH, paftort, n.Jecoa, ote.) I'arn ixdi «peoiAcula dnada baj muclm nu, pi.liwe la C H A R M E R E S 8 E C O N C E N T R E E > MlMIfloada, ea ostuche, muy adhenace. ; G r n r . novedad / -- DUsaSR. lnvan lor tíuvJ.-J.'itouftaeau. » • l ^ d r i M . d i i A a ^ i u . t o U d u l u M r u i i K r i u l . Madr id MELCHORQARCIA, jral»iivrfiiLíPiiiPaioual, Frora, I n g l o i a , U r q u l o l a . d r — / ' • irn furni; VICLNTL FEuRtR, j^n-iUfle. jrt lul>rfnaíruid#LafOBt M

<nip. de ¥ ( i I i * '--1.1 - - .. ~ , - . - i i< •