Asso ciació SUMARI Catal ana de 37. Juny 2002 Recursos-37_45030.pdf · 2017-08-25 · pels...

El passat dimarts 9 d'abril ACRAva organitzar una jornada infor-mativa a la seu de Foment delTreball, a Barcelona. L'acte, queva perllongar-se durant tot elmatí, va aplegar més de 250

persones i va incloure sis ponèn-cies: aplicació de la normativade menjadors col∙lectius iseguretat alimentària; prevenciói control de la legionel∙losi enla xarxa d'aigua sanitària; pro-

U n a jorn ad a in form ativ a m arcad a p er l'èxit d 'assistèn c ia

Butlletí Informatiu ∙ 1

La sala on es v a celebrar l’acte v a om p lir-se d e g om a g om

A ssociació C atalan a d eRecursosA ssisten c ials

A Fons 1

Recull de premsa 5

Llibres 5

Acra es mou 6

Gent Gran 8

Normativa 10

La Web 10

Formació 11

El Sector 12

Agenda 12

Nous Socis 13

Canalització de clients 14

El socis informen 15

Anuncis 15

S U M A R I

A FONS

ACRA

Travessera de Gràcia, 40, principal 2a 08021 BarcelonaTelèfon: 93 414 11 51 - Fax: 93 414 65 26www.acra.ese-mail: [email protected]

B u t l l e t í n º 3 7 . J u n y 2 0 0 2

Edita: EDIMEIN, S.L.

Maquetació : Elisabet Bosch

Imprimeix: S.A. DE LITOGRAFÍA

Dipò sit legal: B-41416-2000

2 ∙ Butlletí Informatiu

Tot just després, la responsable de laUnitat d'Inspecció i Avaluació de laDelegació Territorial de Barcelona delDepartament de Sanitat i Seguretat Social,Montserrat Moscatel, va explicar lesnormes que cal seguir per garantir lasalubritat i la seguretat alimentària. SegonsMoscatel, aquestes mesures "poden evitarde manera eficaç les malalties transmesespels aliments, les anomenades toxiinfec-cions alimentàries". El marc normatiu apli-cable s'explicita en tres decrets.

El primer d'ells, el RD 2207/1995, de 28de desembre, descriu les normes d'higienerelatives als productes alimentaris i ésd'aplicació en la preparació , fabricació ,transformació , envasat, emmagatzematge,transport, distribució , manipulació ,venda o subministrament al consumidor.Bàsicament, el decret fixa que les empre-ses del sector alimentari só n les respon-sables de garantir la higiene dels productesalimentaris i les obliga a instaurar un plad'autocontrol mitjançant el sistema APPCC(Anàlisi de perills i punts de control crític).

En segon lloc, el RD 202/2000, d'11 defebrer, recull les normes relatives alsmanipuladors d'aliments. Determina queels empresaris del sector alimentari estanobligats a formar periò dicament i perma-nent als manipuladors d'aliments enmatèria d'higiene alimentària i han d'a-creditar-ho documentalment. La formació ,que s'ha d'ajustar a les tasques delsmanipuladors i als riscos derivats de laseva activitat, pot impartir-la la prò piaempresa o una entitat autoritzada. Elsmanipuladors, al seu torn, han de conèixeri acomplir les instruccions de treball i hande mantenir un bon nivell d'higiene per-sonal. En cas de contraure una malaltia detransmissió alimentària, el manipulador

pot ser exclò s temporalment de la sevafeina. L'autoritat sanitària competentaprovarà i controlarà els programes de for-mació i verificarà que els manipuladorsapliquen els coneixements adquirits.El tercer decret, el 3484/2000, de 29 de

desembre, desenvolupa les normesd'higiene per a l'elaboració , distribució icomerç de menjars preparats. Té com aobjectiu reduir o eliminar les pràctiquesincorrectes de manipulació que poden oca-sionar brots de toxiinfeccions alimentàries.Com a novetats, el decret adapta les novesdirectrius comunitàries i el CodexAlimentarius; obliga a realitzar activitatsd'autocontrol basades en l'APPCC; possibilitausar GPCH (Guies de pràctiques correctesd'higiene) de forma voluntària; estableix lesnormes microbiolò giques per als menjarspreparats; pot exigir la preparació de platstestimoni i obliga als empresaris a formar elsseus manipuladors. Pel que fa a les condi-cions dels establiments, el decret fixa quecal tenir documentació acreditativa deproveïdors i productes alimentaris; aparells iestris resistents a la corrosió , de fàcil netejai desinfecció ; instal∙lacions de conservació atemperatura regulada; sistemes de control iregistre de temperatura; rentamans d'ac-cionament no manual; programa de neteja idesinfecció ; programa de desinsectació idesratització i higienització de vaixella,coberts i contenidors amb mètodesmecànics. L'activitat inspectora se centrarà,per una banda, en la valoració de les condi-cions higienicosanitàries de les instal∙lacionsi en les pràctiques de manipulació i conser-vació dels aliments. Per l'altra banda, idavant l'obligació dels establiments de dis-posar d'un pla APPCC, l'inspector haurà defer l'avaluació general dels perills alimenta-ris, i especialment dels punts crítics de con-

trol, per tal de comprovar si les operacionsde control i vigilància es fan correctament.

Després d'aprofundir en aquestes lleis,Montserrat Moscatel va parlar dels sis-temes preventius per garantir la seguretatalimentària a residències i centressociosanitaris, necessaris tant per qües-tions d'eficàcia com per obligació legal. Perassolir aquest sistema d'autocontrol, calacomplir uns requisits previs, uns prere-quisits: control de la potabilitat de l'aigua,guies de bones pràctiques d'higiene imanipulació (GBPH), pla de neteja i desin-fecció , pla de control de plagues, disseny ipla de manteniment, pla de control deproveïdors, pla de formació i capacitaciódel personal i pla de rastrejabilitat.

nº 37 j uny 2002

Abans d'iniciar-se les xerrades,ACRA va presentar el seu noulogo, que mostra la voluntat del'associació per adequar-se alsnous temps. La nova imatge "volrepresentar una obertura cap a lasocietat", va destacar la gerentd'ACRA, Montserrat Llopis. (A lapàgina 6, podeu trobar més infor-mació sobre el logo).

El n ou log o d e l’A ssociac ió

El n ou log o d 'A C R A , p resen tat d uran t l'acte

Norm es p er g aran tirla salubritat i la seg uretat alim en tària

tecció de dades de caràcterpersonal; inspeccions locals,fiscals i laborals; prevenci ód'incendis en centres residen-cials; i prioritats del Serveid'Inspecció del Departament deBenestar Social per a l'any2002. El nombre d'assistents vasobrepassar àmpliament lacapacitat de la sala i va sernecessari afegir cadires peracomodar el públic. La jorn ad a v a reun ir m és d e 2 50 p erson es


b u t l l e t í

Les d ad es p erson als, "esp ecialm en t p roteg id es" p er llei

Després d'una pausa per esmorzar, Àngel Fernández, advocat delBufete Escura i assessor d'ACRA, va repassar breument els aspectesprincipals de la Llei Orgànica de Protecció de Dades de CaràcterPersonal (LOPD). Fernández va destacar que les residències pos-seeixen informació dels seus residents relativa al seu estat de salut,creences religioses, dades patrimonials i econò miques, psi-colò giques, etc. Aquestes dades, ateses les característiques de lainformació que aporten, só n considerades per la llei com a "espe-cialment protegides" i, per tant, gaudeixen d'un major nivell de pro-tecció , "el nivell de seguretat alt". En el procés de recollida de dades,els interessats a qui se sol∙licitin les dades hauran de ser prèviamentinformats de manera expressa, precisa i inequívoca dels seus drets ide les repercussions que se'n deriven de la cessió de les dades. Eltractament d'aquestes dades requereix el consentiment de l'afectat.Pel que fa als expedients assistencials, com que inclouen dadesmèdiques referents a la salut del resident, cal aplicar la llei 21/2000sobre els drets d'informació concernents a la salut i l'autonomia del

pacient i a la documentació clínica. Aquesta llei estableix el dret arespectar la confidencialitat de les dades referents a la salut i n'im-pedeix l'accés a qui no estigui autoritzat. Cal aclarir, alhora, que l'ex-pedient és un instrument destinat a garantir una assistència ade-quada al resident. Per tant, ha d'estar a l'abast de qui estigui impli-cat en el diagnò stic o en el tractament del resident.

Fernández també va assenyalar que tot aquell que creï fitxers decaràcter personal està obligat per la llei a notificar-ho prèviamenta l'Agència de Protecció de Dades per inscriure'ls al RegistreGeneral de Protecció de Dades. En cas d'infraccions, la llei preveusancions econò miques que van des dels 601,01 fins als601.012,10 € (de 100.000 fins a 100.000.000 de pessetes).Finalment, l'advocat del Bufete Escura va anunciar que, com quela llei permet la creació d'un codi de tipus sectorial, ACRA n'ela-borarà un dirigit a tots els associats per permetre resoldre d'unavegada tots els dubtes que puguin sorgir en l'aplicaci ó de la nor-mativa de protecció de dades a les residències.

Poca hig ien e i tem p eratures in ad equad es c ausen leg ion el·losi

La segona ponència va tractar la preven-ció i el control de la legionel∙losi en la xarxad'aigua sanitària. Antò nia M. Muniesa, tèc-nica superior de Salut Pública de laDelegació Territorial de Barcelona delDepartament de Sanitat i Seguretat Social,va explicar que la malaltia neix del bacterilegionel∙la, que pot colonitzar els sistemesd'aigua calenta i freda dels edificis, o altressistemes que necessiten aigua per al seufuncionament, si té condicions adequadesper multiplicar-se: temperatura ò ptima ipresència de brutícia i contaminants queactuen com a nutrients. En cas que lainstal∙lació disposi d'algun sistema queprodueixi aerosols, les gotes d'aigua quecontenen el bacteri poden ser inhalades iprovocar la legionel∙losi en grups específicsde risc, això és, immunodeprimits, malaltscrò nics i gent d'edat avançada. Lesmesures preventives es dirigeixen, doncs,a evitar les condicions que afavoreixen lasupervivència i la multiplicació de lalegionel∙la, mitjançant l'aplicació de pro-grames de neteja i desinfecció de lesinstal∙lacions per reduir o eliminar l'acumu-lació de productes nutrients per al bacteri id'un programa de control de la temperatu-ra per evitar-ne la propagació .

Aquestes mesures s'han d'aplicar tanten la fase de disseny com en la de man-teniment de les instal∙lacions. En la fasede disseny de la xarxa d'aigua sanitària,s'ha de tenir en compte que la xarxainterna d'aigua potable ha de garantir latotal estanquitat, l'aïllament, la correcta

circulació de l'aigua,evitant-ne l'estanca-ment; que la tem-peratura de l'aiguaen el circuit del'aigua calenta no hade ser inferior a 50ºC en el punt mésallunyat del circuit oa la canonada deretorn a l'acumu-lador i que lainstal∙lació ha depermetre que l'aiguaarribi a una temper-atura de 70 ºC; quela temperatura del'aigua freda ha deser inferior a 20 ºC, per la qual cosa lescanonades d'aigua freda han d'estarsuficientment al lunyades de les del'aigua calenta; que tots els equips hande ser accessibles per facilitar la sevaneteja, desinfecció i la presa demostres; i que els materials de contacteamb l'aigua han de resistir l'acció de latemperatura i dels desinfectants.

Per la seva banda, els programes demanteniment de la xarxa d'aigua sanitàriahan d'incloure el plànol de tota lainstal∙lació que inclogui tots els seus com-ponents; el programa de revisió generalde funcionament i de l'estat de conser-vació i neteja de tota la instal∙lació , queha d'establir punts de revisió , paràmetresa mesurar, procediments a seguir i la

periodicitat de cada activitat; el programade tractament de l'aigua per assegurar-nela qualitat, que ha d'incloure els pro-ductes, dosi, paràmetres a controlar iperiodicitat de les anàlisis; el programade neteja i desinfecció , establint els pro-cediments, productes i dosi utilitzades,així com la periodicitat de cada activitat; iun registre del manteniment de tota lainstal∙lació que reculli totes les activitatsrealitzades i els resultats obtinguts.Els titulars de les instal∙lacions só n els

responsables d'aplicar els programes demanteniment periò dics i han de disposardel registre corresponent, el qual had'estar a disposició de les de les autori-tats sanitàries responsables de la inspec-ció de les instal∙lacions.

D'esquen a i en p rim er term e, A n n a Maria Oliv es; a la sev a esquerra, Ferran Escura, d os d els p on en ts d e la jorn ad a


nº 37 j uny 2002

Anna Maria Olives, cap del Serveid'Inspecció i Registre del Departamentde Benestar Social, va encarregar-se detancar la jornada, tot desglossant les pri-oritats del Servei d'Inspecció per a l'any2002. Abans, però , va fer balanç de l'ac-tuació inspectora de 2001. Deixant clarque els expedients s'inicien amb voluntatdissuassò ria més que sancionadora,Olives va xifrar en 166 els expedientstramitats, el que suposa aproximadamentun 10% dels serveis residencialsautoritzats -a més dels que s'han obert atots els serveis residencials noautoritzats. Ara bé, després que elDepartament apliqui el criteri san-cionador, no arriben a un 2% les residèn-cies que han de fer efectiva la multa.Aquesta franja de centres esdevindrà unaprioritat per a l'any 2002, per tal que "elsseus titulars comprenguin que s'han d'a-justar a la normativa vigent per garantiruna atenció correcta dels seus usuaris i elrespecte dels seus drets".

Una segona prioritat consistirà a vetl-

lar per una major professionalitzaci ó delsector a partir de tres mesures: requerirel Pla de Formació dels Cuidadors, com-provar que les tasques d'atenció directasiguin efectuades per personal contrac-tat per l'entitat en la categoria profes-sional corresponent i seguir la tasca quedesenvolupa el Responsable Higièni-cosanitari (R.H.S.) del centre, tenint encompte les seves obligacions i la sevadedicació horària. Bàsicament, el R.H.S.ha de donar les instruccions relatives ala higiene alimentària i supervisar-ne elseu compliment i ha de fer el seguimentdels protocols i registres elaborats encada centre, comprovant que estiguin al'abast del personal i que els apliquincorrectament.En tercer lloc, el Servei d'Inspecció tre-

ballarà, a través d'una actuació assesso-ra, per assolir una major divulgació delsdrets dels residents, tant als usuaris comals seus familiars. Igualment, procuraràuna millora global del sector respecte acondicions materials.

Finalment, Olives va parlar de la coor-dinació de les actuacions d'inspecció icontrol de la Generalitat en matèria deserveis socials. Un Acord de Govern vaaprovar el 1998 -pot consultar-se laResolució al DOGC del 26 de febrer de1999- un Pla de Coordinaci ó del Registred'Entitats, Serveis i EstablimentsSocials, que s'aplica sobre la tramitaci ódels expedients d'autorització adminis-trativa; i un Pla de Coordinaci ó de laInspecció , que estableix tres apartats:coordinació entre Benestar Social iJustícia, coordinació entre la Inspecció iel Consell per a la promoció de l'accessi-bilitat i supressió de barreres arquitec-tò niques, i coordinació amb altresdepartaments de la Generalitat. Ambindependència d'aquest Acord deGovern, es preveu també la coordinaciói cooperació amb l'administració local oamb altres institucions públiques.

(Podeu consultar el text complet de lesponè ncies a la pàgina web d'ACRA, dinsde l'apartat "Notícies").

U n 10% d els serv eis resid en c ials autoritzats, exp ed ien tats p er Ben estar Social

Posteriorment, va ser el torn d'un altreadvocat, Ferran Escura, assessord'ACRA. Va centrar la seva intervenci ó enla Llei 3/1998 d'Intervenció Integral del'Administració Ambiental. La norma con-templa tres règims d'intervenció admi-nistrativa, en funció de la incidènciapotencial sobre el medi ambient, laseguretat i la salut, que es corresponenamb tres annexos. En cap dels tres, esrelaciona específicament l'activitat de lesresidències; per tant, caldrà atendre encada cas a allò que determini l'ajunta-ment pertinent a les seves ordenances. Atítol orientatiu, es pot desprendre del'anàlisi dels annexos que les residències

poden classificar-se en el punt 15 del'Annex II.2, que recull "qualsevol altraactivitat amb incidència ambiental i queno estigui inclosa en l'Annex I o enl'Annex III". Així doncs, les residènciesse sotmeten al Règim de Llicència iControl Ambiental, aplicable a les activi-tats "amb incidència ambiental modera-da". L'ò rgan competent serà l'ajunta-ment en poblacions de més de 50.000habitants o el Consell Comarcal en laresta. Tenint en compte la durada de latramitació de la llicència i que moltesempreses de diferents sectors hauran deiniciar el mateix procediment, Escura vaaconsellar ser previsor i començar les

gestions "immediatament", atès que lesactivitats autoritzades amb anterioritat al'entrada en vigor de la llei -abans del 14d'abril de 1999- han de sol∙licitar lallicència corresponent abans de l'1 degener de 2004. La llicència haurà derevisar-se cada vuit anys i les activitatsincloses en l'Annex II.2 han de sot-metre's a una verificació general delcompliment de les determinacions am-bientals exigibles cada cinc anys.

Sobre la segona llei que havia decomentar, la Llei 1/1998 de Drets iGaranties dels Contribuents, Escura vasuggerir, en cas d'inspecció , una actitud"de col∙laboració " amb l'Administració .

La llicèn cia am bien tal, aban s d el 2 004

Con tra el foc,sen tit com ú

La prevenció d'incendis va ocupar la següent mitja hora. Xavier Garcia, caporal de Bombers de Barcelona, va fer una crida alsentit comú després d'un matí farcit de lleis. Garcia va argumentar que, tot i acomplir les normes, podem facilitar la propagaci ód'un incendi. Va posar un exemple: "Si tenim extintors, som legals; ara bé, si els posem al costat dels comptadors de llum i escala foc per un curtcircuit, no els podrem utilitzar; tampoc ho podrem fer si no sabem com funcionen". En el mateix sentit, elcaporal va apuntar que posseir portes RF (de Resistència al Foc), malgrat correspondre's amb la llei, no serveix per a res si "lestenim obertes per agilitzar el pas o perquè corri l'aire". Garcia també va ressaltar el fet que "les residències, pel tipus de per-sones que acullen, no só n evacuables", per la qual cosa "cal poder traslladar els residents d'un sector a un altre". Arribat a aque-st punt, va aprofitar per recordar que "tant vostès com nosaltres treballem amb persones".


b u t l l e t í

Els experts xifren en més de 6.000milions d'euros (un bilió de pes-setes) les inversions necessàriesper cobrir la demanda de residèn-cies i serveis per part de la terceraedat. Els grans grups financers hanirromput en aquest atractiu sector,amb una facturació anual que jasupera els 1.260 milions d'eurosAgustí Sala/ Barcelona

Els negocis amb potencial de creixe-ment atrauen els grans inversors com lamel a les mosques. Això és el que passaamb els serveis relacionats amb la ter-cera edat. La població espanyola es vaduplicar durant l'últim segle, mentre queel segment de més grans de 65 anys esva multiplicar gairebé per set. Tot plegatgenera una demanda de serveis iassistència per part de persones que

compten amb poca renda, però ambmolt patrimoni, segons explica HiginiRaventó s, president del grup SAR, unade les principals firmes de serveis de latercera edat.

Segons el seu parer, aquesta activitatrequereix a Espanya una inversió imme-diata d'uns 6.000 milions d'euros (unbilió de pessetes) per pal.liar el dèficit deles 191.000 places residencials que esnecessiten. Tot i que ja hi ha al mercat100.000 places disponibles, "no cobrei-xen les normes mínimes". Aquestacarència se situa en les 340.000 places sis'hi afegeixen els rams d'assistència adomicili i teleassistència.

Segons Raventó s, per qui el sector had'organitzar-se i treure's de sobre l'eti-queta d'activitat benèfica, és impres-cindible coordinar-ne la regulació :"Sense una normativa harmonitzada, jaque avui conviuen 17 regulacions dife-

rents de les comunitats autò nomes, nohi haurà inversió suficient".Tot i així, els grans inversors prenen

posicions. Ha passat en el mateix grupque presideix Higini Raventó s. El grupTorreal, societat inversora de Juan Abelló--una de les principals fortunes espan-yoles-- ha adquirit fa poc el 25% de SARper 12 milions d'euros (uns 2.000 milionsde pessetes). I no és l'únic. La compa-nyia britànica de capital risc 3i va desem-barcar fa mesos a Ballesol, mentre que21 Invest --societat en què participa lafamília Benetton i el grup Bonomi-- vaentrar al Grupo Care amb el 49%. (...)I no só n les úniques incursions en un

negoci que s'endevina florent. "É s un pro-ducte car perquè a l'activitat hotelera s'hisuma l'assistencial", assegura Raventó sabans de precisar que el 60% dels costosse'ls emporta el capítol de personal (...)El Peródico de Catalunya. 12 de Maig

El equipamiento geriátrico proyectado para el área del Fò rum 2004 será un edificio de cinco plantas que se levantará frente al com-plejo de oficinas en el solar de las cocheras de autobuses del Besò s (...) de algo más de 4.000 metros cuadrados y 16.000 de edi-ficabilidad. (...) Blanca Cía. Barcelona. El País. 16 de maig

Els serv eis d e la tercera ed at atrauen els g ran s in v ersors

REC U LL DE PREMSA

L’im p acte econ òm ic d e l’en v ellim en t en els n eg oc is

El cen tro com bin ará la asisten c ia d e d ía con un a resid en cia d e 132 p lazas

En el área d el Fórum se con struirá un equip am ien to g eriátrico d e 132 p lazas

ACRA disposa de tres nous llibres al seufons bibliogràfic. El primer d'ells, queporta per títol Gerontología y derecho.Aspectos jurídicos y personas mayores,recull les disposicions legals refererentsal treball que es desenvolupa amb i pera les persones grans i, sobretot, ambaquelles que tenen problemes dedependència. El l libre, editat perEditorial Médica Panamericana i coordi-nat per Antonio Martínez Maroto,s'estructura en dos blocs diferenciats: unde caràcter normatiu, legal i adminis-

tratiu, en què s'analitzen les qüestionsjurídiques generals de l'entramat socialrelacionat amb la gent gran, i un altre,de tipus transversal, que aprofundeix enels aspectes de legislació general espe-cialment rellevants per la seva aplicacióen el camp de la gerontologia. Es tracta,doncs, d'una publicació força útil per alsprofessionals del sector.

El segon títol que presentem és el LlibreBlanc. Activitat física i promoció de la salutdel Departament de Sanitat i SeguretatSocial de la Generalitat de Catalunya.

L'obra descriu els efectes beneficiosos del'exercici físic per a la salut i conté unaenquesta sobre les principals actituds imotivacions de la població de Catalunyarespecte a aquest hàbit.La tercera i última novetat de la bibliote-

ca d'ACRA és una explicació minuciosa detotes les matèries que integren el III PlaEstratègic de Barcelona. Es titula Els granstemes del III Pla Estratè gic i en destaquemel capítol “La ciutat per a la gent gran”, queinclou l'oferta assistencial. Està editat perl'Associació Pla Estratègic de Barcelona.

Noustítols

LLIBRES


nº 37 j uny 2002

ACRA ha decidit fer-se un rentat de cara per tald'adequar-se als nous temps. El punt de partidad'aquesta etapa de millora de la comunicació és elnou logo, que sintetitza totes aquelles virtuts quetractem d'assolir: actualitat i evoluci ó , compromís,professionalitat i experiència, i personalitat. No caloblidar que ACRA és una associació de personesper a persones.

El nou logo representa:

-La voluntat de canvi, de modernització , d'ACRA.-L'obertura cap a la societat.-La personalitat, expressada mitjançant unatipografia ferma.-La humanitat, simbolitzada amb el traç manual.-L'optimisme, representat per la vivesa dels colorsen una etapa de la vida molt especial.

U n a n ov a im atg e p er en c etar un a nov a etap a

ObjectiusACRA convoca la primera edici ó del con-

curs "Postal de Nadal 2002" per tal defomentar la participació dels centres asso-ciats i dels seus residents. El concurs volmostrar a la societat la tasca que realitzenles residències i, en especial, els profes-sionals que es dediquen a l'atenció direc-ta a les persones grans. En reconeixe-ment a la feina dels terapeutes ocupa-cionals i dels animadors socioculturals,que vetllen per la millor qualitat de vidadels residents, ACRA ha cregut conve-nient organitzar una activitat lúdica enquè la col∙laboració entre la persona grani el professional esdevé imprescindible.

La postal guanyadora es convertirà en laimatge que il∙lustri les felicitacions que l'as-sociació enviarà el proper Nadal.

BasesPodran participar-hi totes les entitats

associades a ACRA.Cada residència farà una primera

selecció d'entre totes les postals quedissenyin i n'enviarà les dues que con-sideri millors. Tant el centre com elsautors de les dues postals triades rebranun certificat de reconeixement a la sevacol∙laboració .Els centres hauran de fer arribar les

seves propostes en un sobre tancat, al'exterior del qual figurarà el lema o títolde la postal. Dins d'aquest sobre, se n'in-clourà un altre, a l'interior del qual esconsignaran les dades següents: nom icognoms de l'autor, nom del centre i nomi cognoms de la persona de contacte dinsel centre. L'autor adjuntarà una fotocò piadel DNI.Les postals s'enviaran a:ACRA Travessera de Gràcia, 40, principal. 2a 08021 Barcelona

TerminiEl termini per presentar les postals fina-

litzarà el 30 de setembre de 2002.

JuratEl jurat estarà format per personalitats

representatives de la societat catalana iper membres d'ACRA.

Anunci del guanyadorEl 22 d'octubre es reunirà el jurat i anun-

ciarà el nom del guanyador en el transcursd'un acte públic. El disseny il∙lustrarà lesfelicitacions que ACRA enviarà durant lesproperes festes de Nadal. Les postals pre-sentades al concurs s'exposaran a l'asso-ciació a partir del 23 d'octubre de 2002.

ACRA obre una nova porta a la participació dels socis i els convida a dissenyar la postal que l'associació enviarà amb motiu de les properes festes de Nadal. Esperem que el concurs us agradi i que us llanceu a dibuixar la vostra felicitació de seguida. Tot seguit, podeu llegir les bases que regiran el concurs.

"Con curs Postald e Nad al 2 002 "

A C R A ES MOU


b u t l l e t í

El grup de treball sobre el protocol per ala millora de la qualitat i del finançamentdel programa de suport a l'acolliment resi-dencial (SAR) ja ha celebrat dues reunions.El grup es planteja com a objectius conèix-er el grau d'acompliment del protocol perpart dels centres col∙laboradors i la pro-blemàtica en la seva aplicació , oferir desd'ACRA orientació i accions coordinades ifer propostes concretes per presentar a lataula de negociació per al 2003.

Per assolir aquests objectius, el grup jaha acordat els aspectes que cal treballari els ha agrupat en un estudi. La primerapart tractarà la perspectiva histò rica, ésa dir, l'itinerari del programa d'acollimentresidencial a Catalunya, i l'estat de laregulació administrativa. La segonaaprofundirà en la situació actual del pro-grama d'acolliment residencial aCatalunya a partir de l'anàlisi de lesresidències, dels centres de dia i de lapoblació atesa; també abordarà els pro-blemes més habituals i la qualitat delservei. La tercera part, finalment,

inclourà les conclusions, les propostes demillora i les perspectives de futur.

Durant la primera trobada, que va tenirlloc el passat 6 de març , va decidir-se feruna enquesta entre els centres col∙labo-radors associats d'ACRA per tal de saberels punts que consideren més conflictiuspel que fa a l'aplicació de les exigènciesd'aquests centres. Especialment, perconèixer aquells aspectes que tenen aveure amb el grau de dependència realdels residents, l'adequació entre exigèn-cies de professionals i necessitats realsdels residents i el cost real que hasuposat per als centres la implementaciódel nou sistema. En el transcurs de lareunió següent, celebrada el 10 d'abril,es va concretar el contingut de l'enques-ta. A més, es va acordar estudiar quèimplica convertir places de residènciaassistida en llar residència i es va pro-posar debatre dos documents: un estudisobre sistemes de valoració de ladependència i un escrit en defensa d'unmodel plural de residències geriàtriques.

Paral∙lelament, l'ICASS, per efectuar elseguiment dels acords del protocol per ala millora de la qualitat i del finançamentdel programa de suport a l'acollimentresidencial, va convocar ACRA a unareunió . L'ICASS va presentar dos esbor-ranys d'actuacions per avançar en laimplantació del model assistencial. D'unabanda, la formació de grups de treball peldesenvolupament dels acords per a lamillora de la qualitat assistencial de lespersones grans i, de l'altra, un projectede tutorització de centres col∙laboradorsen el procés d'adaptació al nou modelassistencial. Igualment, va parlar-se de lagestió operativa de les places a disposiciódel Programa de Suport a l'AcollimentResidencial. L'ICASS proposa disposard'un sistema compartit i alimentat entretotes les residències col∙laboradores i elpropi ICASS per accedir al moviment deles seves places (places acreditades,places vacants i llista d'espera de cadaresidència), activat a partir de la pàginaweb del Departament de Benestar Social.

El g rup d e treball sobre el SA R es p osa en m arxa

13 entitats d'iniciativa social associades aACRA van presentar projectes per obtenirles subvencions amb càrrec a l'IRPF conce-dides pel Ministeri de Treball i AssumptesSocials per al finançament de programesde cooperació i voluntariat social d'interèsgeneral. La convocatò ria, publicada al BOEnúm. 59 del 9 de març de 2002, concretael tipus de projectes que opten a l'ajuda,entre els quals s'inclouen els destinats a"atendre situacions de necessitat i/o mar-ginació de persones majors de 65 anys".

Específicament, les bases reguladores esrefereixen a "programes d'atenció personal,suport a les famílies i adaptació de l'habi-tatge, programes de promoció i adequacióde places assistides a centres residencials iprogrames d'atenció diürna".

ACRA va posar-se al servei dels seussocis i va exercir d'entitat sol∙licitant. Lesentitats executants, els associats, van acol-lir-se al programa de promoció i adequacióde places assistides a centres residencials.Van presentar projectes de diversa natu-

ralesa, des de construccions de nous edifi-cis, necessaris davant un augment de gentgran que no pot absorbir l'oferta existent,fins a l'adaptació i millora de lesinstal∙lacions a causa de l'increment depersones amb dependència alta afectadesper demències o per invalideses físiques. A principis de l'any que ve, ACRA organ-

itzarà una reunió per informar sobre lesajudes i subvencions amb càrrec a l'IRPFde 2003 per tal de disposar de prou tempsper preparar la documentació .

Socis d 'A C RA p resen ten p rojectes p er obten ir subv en c ion s

Entre el 12 i el 16 de juny se celebrarà el 4t Saló de la Gent Gran de Catalunya almoll de la Barceloneta. ACRA, membre del Comitè Organitzador, comptarà un anymés amb el seu estand, obert des de les 10 del matí fins a les 8 del vespre.El dia 13 de juny, de 12.00 a 13.30, Ramon Guàrdia, president de Valores &

Marketing i assessor de comunicació d'ACRA, intervindrà en les Jornades per aProfessionals amb una ponència titulada "Quan les persones poden triar: laimportància de la marca per a una residència".

A rriba Fira Gran

Ram on Guàrd ia, p resid en t d e V alores & Marketin g i assessor d e com un icació d ’A cra


nº 37 j uny 2002

Les dades demogràfiques no deixen lloca dubtes. El capgirament de la piràmidepoblacional obligarà a invertir en el sectorde l'atenció a les persones grans depen-dents i a millorar quantitativament i qua-litativa la formació de personal especia-litzat. Les estadístiques reflecteixenl'escassetat de places a residències quepresenta Espanya -3 per cada 100ancians enfront de 5 per cada 100 de mit-jana de l'OCDE i 22 de la UE- i la infrava-loració de la geriatria com a especialitat -tan sols un 50% de les facultats deMedicina espanyoles posseeixen algunaformació en geriatria en pregrau.

Amb l'Assemblea Mundial de l'ONUsobre l'Envelliment, que va celebrar-seentre el 8 i el 12 d'abril a Madrid, com arerefons, el president de la SociedadEspañola de Geriatría y Gerontología(SEGG), Isidoro Ruipérez, va afirmarque "cal canviar les estructures" peradaptar-les per a l'envelliment de la

població . Va assegurar que "la Sanitatespanyola mereix només un aprovatjustet en atenció geriàtrica" i que "man-quen serveis especialitzats en gairebé el50% dels hospitals". "A la sanitat públi-ca, hi ha un geriatra per cada 14.000ancians", va subratllar Ruipérez. Aquestdèficit provoca una mala qualitat assis-tencial, és a dir, major mortalitat, sofri-ment i dependència, sobretot en perso-nes de més de 80 anys. Tant la SEGGcom el Defensor del Poble han destacatles "carències estructurals enormes enles cures de llarga durada". Una situacióque s'agreujarà d'aquí a vuit anys, quanel nombre de gent gran no autò nomacreixi un 39% a l'Estat espanyol. Davantles veus d'alarma dels experts, elGovern preveu gastar 1.000 milionsd'euros més cada any en geriatria. ElMinisteri de Sanitat i Afers Socials afirmaque l'assistència als més grans estàgarantida amb el model de finançament

autonò mic al qual va quedar lligada ladespesa en matèria sanitària després deles recents transferències d'aquestacompetència a totes les autonomies.

Des de la Conselleria de BenestarSocial també s'està reaccionant a lanova conjuntura. Irene Rigau ha indicat,vist el previsible augment dels llocs detreball en serveis socials per a aquestsegment d'edat, que "per cada duesplaces de residència que es creen escrea un lloc de treball". En aquest sen-tit, al catàleg de la formació professio-nal de Catalunya ja s'han anat incloentnoves titulacions d'especialitats vincu-lades amb la gerontologia. Fa poc s'hacreat una comissi ó entre BenestarSocial, Ensenyament i el sector perestudiar les noves titulacions del per-sonal que ha d'actuar en aquest àmbit,que pretén que "s'adeqüin les titula-cions als perfils i necessitats delsusuaris", ha assegurat Rigau.

ACRA va reunir-se el passat 22 d'abril pertal d'avançar criteris sobre la situació de lacontractació en el sector, per aprofundir enel coneixement d'aquest i per disposar de

criteris que facilitin les passes que es faranen futurs convenis. El contingut de latrobada té a veure amb l'Observatori sobreOcupació i Qualificacions inclò s al

Convenio Nacional de Residencias. ACRAva acordar celebrar reunions mensuals peraprofundir en els criteris de negociaci ó decara al proper conveni.

A n àlisi i con sen s d els criteris p er al con v en i n ac ion al

ACRA està constituint un grup de treballper elaborar tota la documentaciónecessària per gestionar amb qualitat elservei d'atenció a domicili (SAD). El grup técom a objectius conèixer l'estat de desen-volupament i implantació del SAD aCatalunya, conèixer la problemàtica delsector, fer propostes concretes de millora,oferir, des d'ACRA, serveis adients a lesnecessitats de les empreses de SAD iunificar el sector.

Atès el canvi experimentat pel SAD (hapassat de ser un servei social públic peresdevenir una activitat empresarial), queli ha conferit unes característiques noves,ACRA ha començat a elaborar una pro-

posta d'estudi sobre aquesta realitat aCatalunya. Aquest pla consta de tresparts. La primera recull la perspectivahistò rica i l'estat de la regulació adminis-trativa. La segona aborda tres aspectes:l'estat actual de l'atenció a domicili aCatalunya a partir de la població atesa,les hores de prestació , les empreses, elstreballadors, la tipologia de les demandesi les modalitats de contracte amb elclient; els problemes més habituals perl'usuari, pels treballadors, per l'empresa iper l'administració ; i la qualitat del servei.La tercera part, per últim, aplega les con-clusions, les propostes de millora i lesperspectives de futur.

En p rep aració un g rup d e treball sobre el SA D Im p lan tació d ’ un Sistem a

d e G estió d e la Qualitat

ACRA implantarà un Sistema deGestió de la Qualitat per aplicar ala gestió administrativa i deserveis de les empreses associ-ades. Aquest sistema complirà elsrequisits propis de la versió ISO9001:2000 "Sistemes de gestió dela qualitat-Requisits". ACRA haescollit per a aquesta feina BureauVeritas.Cal recordar que Bureau Veritasofe-reix a tots els socis d'ACRA un15% de descompte en diversosserveis vinculats a la qualitat, laseguretat i el medi ambient.

II A ssem blea Mun d ial sobre l'En v ellim en t a Mad rid

L'en v ellim en t d e la p oblació im p lic arà p oten c iar l'aten c ió g eriàtrica

G ENT G RA N


b u t l l e t í

La II Assemblea Mundial sobrel'Envelliment, convocada per NacionsUnides, va reunir delegacions de 160 paï-sos per decidir les mesures que cal pren-dre per abordar el canvi demogràfic.Segons va explicar el ministre de Treball iAssumptes Socials, Juan Carlos Aparicio, lacimera tenia dos objectius: adoptar un plad'acció internacional que inclogués lesestratègies a llarg termini per afrontar les

conseqüències de l'envelliment progressiudel planeta i aprovar una declaració políti-ca que recollís el compromís dels estatsper aplicar polítiques integrals en unasituació marcada pel descens de la natali-tat i l'augment de la longevitat. Després decinc dies de discussions i propostes, lacimera va cloure sense la creació de fontsde finançament específiques per tractar eltema central de la trobada, els efectes del'envelliment als països en desenvolupa-

ment, i sense compromisos ferms sobre elseguiment de les mesures. Els documentssignats, el pla d'acció i la declaració políti-ca, tampoc no inclouen cap de les peti-cions de les ONG, com ara la formaci ó d'unUNICEF per a la gent gran. É s a dir, tal compublicava El Perió dico el 13 d'abril, "el plaper a la vellesa neix sense recursos".

No obstant, la cimera sí va acordar unadeclaració d'intencions:

Nom és un a d eclarac ió d 'in ten cion s

- Reduir a la meitat la proporció de persones grans que viuenen extrema pobresa per a l'any 2015.- Reconèixer el potencial de les persones grans com una basefonamental del desenvolupament i de lluita contra la pobresa.- Compromís d'eliminar l'edat com a forma de discriminació . - Solidesa de les pensions. Possibilitat d'establir pensions nocontributives i prendre mesures davant l'impacte de la hiperin-flació en les pensions.- Jubilació flexible. Permetre que les persones grans continuïntreballant mentre ho desitgin i puguin fer-ho productivament.- Igualtat d'accés als serveis sociosanitaris. Accés dels ancians auna nutrició adequada i a la promoció d'hàbits saludables.

- Promoure fàrmacs assequibles.- Garantir la seguretat i dignitat dels ancians i que hi hagi coo-peració internacional per aconseguir-ho.- Potenciar la solidaritat intergeneracional i donar suport a lafamília en la tasca de cuidar els membres més grans.- Ajudar els avis que hagin de fer-se càrrec dels néts si els seuspares han mort de sida.- Protegir les dones i reconèixer la violència i els abusos de quèsó n víctimes els ancians. Promoure una imatge positiva d'ells ide la seva contribució a la societat.- Necessària cooperació entre els governs, la societat civil, elsector privat i les ONG.

COMPROMlSOS

La progressió més ràpida ha estat al'àmbit metropolità de Barcelona i alCamp de Tarragona, amb comarques quehan experimentat augments de més del50% de la seva gent gran, com ara elBaix Llobregat, el Garraf, el Tarragonès i

el Vallès. Aquesta evolució territorial deles persones en edat de jubilar-sereflecteix els fluxos migratoris dels anys60 i 70 viscuts a cada comarca. Els immi-grants van localitzar-se a l'àrea metropo-litana de Barcelona i al litoral. Es preveu,

doncs, un ràpid increment a comarquesconsiderades joves, com ara el BaixLlobregat, el Vallès, el Maresme o elGarraf i un declivi a comarques conside-rades velles, com ara la Segarra, elsPallars, la Terra Alta i el Priorat.

1999 2030 % persones mé s grans de 65 anys sobre el total

17,48%

24%

Habitants mé s grans de 65 anys

1.074.837

1.600.000

LA C A TA LU NY A Q U E ENV ELLEIX

1999

17%

83%

Mé s grans de 65 anys Resta població

1981

11%

89%

Mé s grans de 65 anys Resta població

2030

2 4%

76 %

M é s gran s de 6 5 a nys R e s ta p o bl ac ió

La rap id esa am b que ha en v ellit la p oblaciós’ha v ist reflectid a en la m an ca d e recursosp er assistir a aquest seg m en t d ’ed at.


nº 37 j uny 2002

Us recordem que ACRA disposa d'unapàgina web (www.acra.es) on podeu infor-mar-vos, participar, demanar assessora-ment, accedir a una borsa de treball,...A la pàgina principal, podeu trobar unmenú ben variat, que inclou des d'unadescripció de l'associaci ó fins a unfò rum de debat. Entremig, podem clicar

fins a cinc temes:-"Serveis", que recull tant serveis per

als associats com per al sector de lesresidències geriàtriques. -"Proveïdors", on podem consultar la

llista de proveïdors ordenada per cate-gories o pel tipus de servei i/o producteque ofereixen.

-A "Notícies", podem llegir informacionsvinculades amb el sector (d'aspecteslegals, per exemple) i articles sobre elsactes organitzats per ACRA.

-"Formació i Activitats" aplega cursetsi seminaris, jornades i conferències rela-cionades amb el sector. Alguns dels cursosse celebren a la mateixa seu d'ACRA.

Nav eg ar és fàcil

Leg islac ió que con v é con sultar

A continuació , us informem d'algunes lleis que poden ser del vostre interès:- Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal.- Llei 3/1998 d'Intervenció Integral de l'Administració Ambiental.- Llei de Drets i Garanties dels Contribuents.

Totes tres lleis les podeu trobar dins l'apartat de Normativa de la pàginaweb d'ACRA. Les adreces completes só n, respectivament:

http://www.acra.es/norm/AcraLOPD.pdfhttp://www.acra.es/norm/AMBIENTALRESIDENCIAS.pdfhttp://www.acra.es/norm/PonenciaFerranEscura.pdf

- Decret 92/2002, de 5 de març , pel qual s'estableixen la tipologia i lescondicions funcionals dels centres i serveis sociosanitaris i se'n fixen lesnormes d'autorització . Està inclò s al DOGC núm. 3597 del 18 de març de 2002.El podeu consultar a la web d'ACRA dins l'apartat de Notícies.

- Ordre BES/80/2002, de 18 de febrer, sobre determinació dels centres dedespesa de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials. La podeu trobar alDOGC núm 3601 del 22 de març de 2002 i a la pàgina web d'ACRA dins l'a-partat de Notícies.

- Llei 5/2002, de 19 d'abril, de l'Agència Catalana de Protecció de Dades.Forma part del DOGC núm. 3625 del 29 d'abril de 2002 i la podeu consultar ala pàgina web d'ACRA dins l'apartat de Notícies.

NORMA TIV A

U n sectorecon òm ic em erg en t

Segons publicava El País, aquesta veri-table revolució demogràfica imposarà lesseves normes a l'economia. Els majors de65 anys s'han convertit en l'objectiu d'unsector econò mic a l'alça: els productesper a gent gran.

"L'estructura del consum canvia",assenyala l'informe Consumo y EconomíaFamiliar, difó s per Caixa Catalunya.L'estudi detalla que "les despeses típiquesde llars joves (educació , habitatge, elec-trodomèstics, vehicles...) só n substituïdesper noves necessitats (sanitat, atenció a

les persones, oci...)". Les primeres conse-qüències socioeconò miques de l'envelli-ment es deixen sentir. Es faran méspatents d'aquí a uns anys, quan es jubili lageneració que va descobrir el consum i lacompra a terminis a la dècada dels sei-xanta. Els jubilats, segons IldefonsoGrande, economista i professor de laUniversidad Pública de Navarra, "centrenla seva despesa en alimentació , habitatgei serveis de salut i protecció social", senseoblidar l'estalvi, tot i el reduït poderadquisitiu que permeten les pensions.

Com que no totes les persones granspodran valer-se, s'incrementaran lesdependències. L'empresa privada ja haarribat a aquest sector, com també alscentres de dia o a la teleassistència. Elgruix de l'activitat se centra, però , a lesresidències. Segons Mariano Ló pez deAyala, assessor de la Federació n Nacionalde Residencias Privadas de la TerceraEdad, "hi ha una demanda forta i creixentper a aquest tipus d'establiments". "Elsector factura més de 2.200 milions d'eu-ros anuals", afirma.

LA W EB


b u t l l e t í

Els cursos de formació i reciclatge d'ACRAsó n un dels serveis que l'associació ofereixa les empreses que es dediquen a l'atencióa la gent gran amb l'objectiu de millorar laseva competitivitat mitjançant la qualifi-cació dels recursos humans.

L'oferta formativa, impartida per docentsde l'Institut de Formació de la FundacióPere Tarrés, de Domo i de l'escola FISS deTarragona, està finançada per laFundació n Tripartita para la Formaci ó n en

el Empleo i pel Fons Social Europeu, is'adapta en tot moment a les necessitats ials interessos de les empreses i dels seustreballadors. Potser per això , i per la qua-litat de la formació , els cursos gaudeixende molt bona acollida i presenten un nom-bre d'inscrits cada cop més alt.

Aquest any, ACRA ha programat 36 cursosdiferents, la majoria dels quals amb unadurada de 20 hores. Cal aclarir que algunscursos, per la seva importància o pel seucaràcter obligatori, es repeteixen amb con-tinguts similars. Per exemple, el cursd'Acompanyament en la mort i en el dol jas'ha impartit en 17 ocasions, perquè és moltdemandat i per raons legals: com a mínim un50% dels treballadors l'han d'haver passat. Abanda d'aquest curs, ACRA n'ha ofert dediverses temàtiques: higiene alimentària,programes d'atenció individualitzada, procésd'acollida i seguiment dels residents, treballen equip, prevenció de riscos laborals:l'estrès professional, elaboració i aplicació de

protocols, el cuidador davant el pacient ambdemències, tècniques per a la millora de lacomunicació interna i millora de les com-petències professionals mitjançant laintel∙ligència emocional.

Com a novetat, cal destacar el curs deprimers auxilis, similar al que ofereix laCreu Roja. A més de durar 40 hores,superar-lo satisfactò riament dó na accés aun títol oficial, el diploma d'AtencióSanitària Immediata-Nivell I lliurat per laDirecció General de Formació Professionalde la Generalitat de Catalunya.

Tots els cursos só n gratuïts per als socisd’Acra.

Els cursos d 'A C R A , un a form ació d e qualitat que fac ilita títols ofic ials

FORMA C IÓ

-"Borsa de treball" permet penjar elcurrículum a professionals del sector quebusquen feina i veure ofertes. Les empre-ses, al seu torn, poden inserir ofertes detreball i veure els currículums dels candi-dats disponibles.

Aquestes set àrees (les cinc explicadesmés la descripció de l'associació i el fò rum)estan diferenciades al mig de la pàgina. Al'esquerra, s'afegeixen altres categoriesque configuren l'índex complet:

-A "Centres associats", podem buscarels centres membres d'ACRA per províncieso podem veure'ls tots clicant "TotCatalunya".

-"Butlletí d'ACRA" inclou en format pdfla publicacio informativa de l'associació .

-"Preguntes (FAQ)" recull la relació depreguntes més freqüents amb què estroben els associats, classificades pertemàtiques.

-"Només Associats" aplega serveisexclusius per als socis, com ara la consultade documentació i normativa.

-"Enllaços" facilita pàgines webs d'in-terès per al sector.

-"Oficina virtual" permet fer tràmits(donar-se d'alta o inscriure's a cursets o activ-itats, per exemple) sense moure's de casa.

Cal recordar que els socis tenen un pass-word per modificar determinades dadesreferents al seu centre. Com que podenaccedir-hi fàcilment, els demanem queinformin tant puntualment com sigui possi-

ble de les places lliures de què disposen idels preus actuals dels seus serveis.En propers butlletins, aprofundirem en

aquesta descripció de la pàgina web, totcentrant-nos en un aspecte concret.

Mon tserrat Llop is, g eren t d ’A cra


nº 37 j uny 2002

Ens agradaria rebre propostes de temes per a noves xerrades. Féu-nos-les arribar per telèfon (93 414 11 51) o per correu electrò nic ([email protected])[ ]

El passat 19 de febrer de 2002 va cele-brar-se l'Assemblea Extraordinària de laFederació Catalana de Gremis iAssociacions de Centres per a gent gran.

Durant l'acte, van aprovar-se els objec-tius de la federació : fer-la més activa iaconseguir nous socis, integrar-se com amembre de la Confederació n Estatal de laDependencia i participar en el procésd'endegar i dinamitzar aquesta confe-deració . Igualment, va ratificar-se l'ingrésde dos nous membres, la Coordinadorad'Entitats d'assistència a la tercera edatde Lleida i comarques i l'Associació de

Directors de Centres Gerontolò gics(ADCG) i es van nomenar les personesque formaran la Junta Directiva de la fe-deració . De la mateixa manera, va acor-dar-se el programa d'actuacions per al'exercici 2002, consistent a rellegir elsestatuts per estudiar la seva modificacióamb el prò posit d'adequar la representa-tivitat de les entitats associades al nom-bre de vots, promoure la integraci ó denous membres i convocar reunió constitu-tiva amb els membres fundadors de laConfederació n Estatal de la Dependencia.Finalment, va decidir-se no aplicar quotes

als associats per aquest exercici iposposar l'aprovació del pressupost.

D'altra banda, la Unió Catalanad'Hospitals va sol∙licitar incorporar-s'hi elpassat 3 d'abril. A més, es mantenenconverses amb altres entitats, AgrupacióCatalana d'Establiments Sanitaris (ACES)i Federació d'Entitats sense Afany deLucre per a la Tercera Edat (FEATE),interessades també en formar-ne part.Sembla que un dels objectius de laFederació Catalana de Gremis iAssociacions de Centres per a gent grancomença a fer-se realitat.

La Fed eració C atalan a d e G rem is i A ssociac ion s d e C en tres p er a g en t g ran v ol créixer

ACRA va reiniciar les xerrades sobretemes d'interès per als socis els dimartsde 10 a 12 del matí. La mecànica és sen-zilla: després que el ponent enceti el temai el desenvolupi, s'obre el torn de paraulaentre tots els assistents.

Com que aquest any 2002 volem sermés a prop dels socis, vam programarxerrades a les diferents províncies cata-lanes. El 7 i 14 de maig i el 4 de juny,va tenir lloc a Barcelona, Castel lód'Empúries i Lleida, respectivament,la conferència "Pautes per elaboraruna dieta equilibrada: taller teò ric-pràctic", a càrrec de Montserrat Riba,llicenciada en Farmàcia i doctora per laUniversitat Autò noma de Barcelona ennutrició i ciències dels al iments.Properament, ACRA posarà a disposiciódels socis la segona edició del CD- Rommanual de dietes equilibrades.

El cicle de xerrades dels Dimarts d'ACRAencara no ha finalitzat. Podeu assistir ales següents:

26 de juny de 2002. BarcelonaResolució de conflictes amb les famílies.Ricard Díaz Mallofre. Infermer Clínic -DOMO.2 de juliol de 2002. LleidaResolució de conflictes amb les famílies.Ricard Díaz Mallofre. Infermer Clínic -DOMO.9 de juliol de 2002. Girona Resolució de conflictes amb les famílies.Ricard Díaz Mallofre. Infermer Clínic -DOMO.9 de juliol de 2002. BarcelonaLegalització d'activitats (Residèncias ge-riàtriques i centres de dia) segons la Llei3/98 de 27 de febrer. Obligacions de lesactivitats existents i de les de novaimplantació . El paper de Bureau Veritascom a Entitat Ambiental de Control.Adriana Soro.9 de juliol de 2002. BarcelonaPrevenció als centres assistencials.Situació actual davant l'Administració .Virginia Izquierdo.

9 de juliol de 2002. BarcelonaLa seguretat alimentària i la seva certificació .Judith Valcárcel. 10 de juliol de 2002. TarragonaLegalització d'activitats (Residèncias ge-riàtriques i centres de dia) segons la Llei3/98 de 27 de febrer. Obligacions de lesactivitats existents i de les de novaimplantació . El paper de Bureau Veritascom a Entitat Ambiental de Control.Adriana Soro.10 de juliol de 2002. TarragonaPrevenció als centres assistencials.Situació actual davant l'Administració .Virginia Izquierdo.10 de juliol de 2002. TarragonaLa seguretat alimentària i la seva certifi-cació . Judith Valcárcel.10 de juliol de 2002. Tarragona (12 a14 h.)Resolució de conflictes amb les famílies.Ricard Díaz Mallofre. Infermer Clínic -DOMO.

Torn en Els Dim arts d 'A C R A

EL SEC TOR

A G ENDA


b u t l l e t í

XI Congrés de la Societat Catalanobalear de Geriatria i Gerontologia. Dates: 3, 4 i 5 d'octubre de 2002. Lloc: Palau Firal de Tarragona. Organitza: Catalana de Congressos, S. L. Tel.: 93 244 91 50. Fax: 93 244 91 51. E-mail: [email protected]

Vth European Congress of Gerontology. Data: 7, 8, 9 i 10 de juliol de 2003. Lloc: Palau de Congressos de Barcelona. Organitza: Catalana de Congressos.

Fò rum Nacional de Geriatria i Gerontologia. Data: any 2004. Lloc: Palau de Congressos de Barcelona. Organitza: Catalana de Congressos.

Fires i Con g ressos

El Centre d'Estudis de l'Hospital de la Santa Creu de Vic organitza un curs d'extensi ó universitària de 70 hores titulat “Demència:de la teoria a la pràctica”. La teoria s'impartirà entre el 18 i el 22 de novembre, de 9 a 13.30 i de 15 a 18, i la part pràctica duraràuna setmana en unes dates a escollir.

Aquest centre programa, també, dos cursos de geriatria i un de cures pal∙liatives i dos tallers: un d'úlceres i un altre de mobilitzacions.Si voleu obtenir més informació , podeu trucar al 938 833 300, preguntar per Núria Gorchs, enviar un fax al 938 895 087 o un email a [email protected].

Cursos a V ic

Volem donar la benvinguda als nous membres que s'han incorporat a la nostra associació :

Ben v in g uts!RESIDÈNCIA BONA VISTA, de Lladó .

ADIP, de Sant Joan Despí.GERVAL, de Sant Cugat del Vallès.

EL MIRADOR S. L., de Lliçà de Vall.SERVIGRAN, de Terrassa.

TRUC ASSISTÈNCIA A DOMICILI S. L., de Sabadell.ASOR S. L. ASSISTÈNCIA A DOMICILI, de Vic.

LLAR D'AVIS SANT QUIRZE, de Sant Quirze del Vallès.RESIDÈNCIA SANT JORDI DE LES FONTS, de Les Fonts de Terrassa.

QUIDAM, de Barcelona.LLAR RESIDÈNCIA PER A GENT GRAN CENTRE DE DIA, de Vila-sana.

RESIDÈNCIA BON ESTAR, de Premià de Mar.MARTAL S. L., de Badalona.ESSER S. L., de Barcelona.

PARC DEL CLOT S. L., de Barcelona.ALTERNATIVA ASSISTENCIAL, de Barcelona.NOVA LLAR MEDIOLA, de Sant Pere Sacarrera.

NOVA LLAR CUNIT, de Cunit.RESIDÈNCIA SANTA MARIA, de Santa Maria de Montcada.

RESIDÈNCIA DE DIA ASCÓ , d'Ascó .RESIDÈNCIA TRES MAGNOLIAS, de Viladecans.

SOSERINGE S. L., de Barcelona.

NOU S SOC IS


nº 37 j uny 2002

Us recordem que ACRA posa a disposició dels associats professionals que poden atendre les vostres consultes a determinadeshores i dies.

Per concertar visita, cal que truqueu a ACRA.

∙ Assessorament laboral: Francisco José García, de Geslabor. Dimecres de 12.00 a 14.00.

∙ Assessorament jurídic i mercantil: Àngel Fernández, de Bufete Escura.Dimarts de 17.00 a 19.00.

∙ Assessorament fiscal i comptable: Pedro Carbajo, de Bufete Escura.Dimarts de 17.00 a 19.00.

∙ Assessorament tècnic (enginyeria i arquitectura): Lluís Alemany, d'A.S. Tècnics.Consultes telefò niques.

A ssessoram en t al serv ei d el soc i

4 Durant la jornada del 9 d'abril, enel transcurs de la primera ponènciasobre seguretat alimentària, MontserratMoscatel, responsable de la Unitatd'Inspecció i Avaluació de la delegacióterritorial de Barcelona del Departamentde Sanitat i Seguretat Social, va fer re-ferència a les normes relatives als mani-puladors d'aliments. A la pàgina websegüent, podeu trobar informació sobreles entitats de formació de manipula-

dors d'aliments (EFMA): http://194.179.95. 16:81 /sanitat/ refma_start.asp. Si no disposeu d'accés a In-ternet, consulteu-ho a ACRA.

4 El passat mes de novembre lesResidències Sant Oleguer de Sabadell ide Blanes van obtenir la certificacióISO 9001/2000 de Sistemes de Gestióde la Qualitat. L'entitat de Certificació iAssegurament (ECA) certifica el com-pliment dels requisits de la norma in-

ternacional en els serveis de Residèn-cia Assistida i de Centre de Dia i, alho-ra, esdevé un reconeixement a la tascadesenvolupada per un equip jove du-rant un període de més de dos anys enmatèria de gestió de qualitat i milloracontínua. Cal dir, que es tracta de duesmicroresidències (21 i 30 places), elque confirma que els models europeuses poden aplicar amb èxit a organitza-cions de qualsevol mida.

BREU S

La següent llista recull les sol∙licituds de demades residencials fins al 28 de maig:

Residències entre 901,52 i 1.202,02 euros.............................................34

Residències entre 1.202,02 i 1.803,04 euros..........................................14

Residències de més de 1.803,04 euros....................................................7

SAR...................................................................................................... 7

Centres de dia..................................................................................... . 5

Assistència domiciliària.......................................................................... 3

Els resultats d e l'aten ció telefòn ica

C A NA LITZ A C IÓ DE C LIENTS


b u t l l e t í

A NU NC IS

Més com un ic ac ió i m és p artic ip ac ió

"Els socis informen" volrecollir totes aquelles apor-tacions que rebem dels nos-tres associats. Amb aquestobjectiu, us animem a par-ticipar-hi activament i aenviar-nos qualsevol infor-mació , dada, notícia, articlei/o estudi sobre la gent gran,sobre novetats tècniques,sobre aspectes legals, etc.É s a dir, sobre totes aquellesmatèries d'interès rela-cionades amb el sector. Ambtota seguretat, la vostracol∙laboració enri-quirà lanova etapa del butlletí queobrim amb aquest número37. Igual-ment, us recordemque la pàgina web(www.acra. es) inclou unforum en què podeu pro-posar temes de debat iaclarir els vostres dubtessobre qualsevol aspecte.Esperem comptar ben aviatamb les vostres interven-cions.

4 El dimecres 27 de marçva col∙locar-se la primerapedra de l'edifici on s'ubi-carà el Centre Social i So-ciosanitari i el Centre d'A-tenció Primària Sant Andreua Manresa. L'acte va serpresidit per l'Honorable Sr.Artur Mas, conseller en Capde la Generalitat de Cata-lunya.

4 El passat dissabte 1 dejuny va inaugurar-se la Re-sidència El Serrat de Vaca-risses. Des d'aquí, volemdonar l'enhorabona aaquest nou soci i desitjar-limolta sort en aquesta aven-tura.

4 Es traspassa residència de gent gran a Badalona. 42 places, 21 habitacions,19 lavabos, 3 grans salons. Edifici exclusiu, de nova construcció i perfectamentequipat. 300.506 euros. Informació : tel. 93 383 34 18 ó 615 28 01 88.

4 Es venen 22 llits hospitalaris "Flex" de mecanisme manual en bonescondicions. 90 euros cada llit. Interessats trucar a Srta. Marta. 93 203 28 12.

Projectes, serveis, equipaments i ajuts tècnics per a residències de gent gran.

Soci numerari d'APERCAL´Associació de Professionalsde les Energies Renovables de Catalunya

Empresa dedicada a la vendai instal.lació de sistemes per a l'aprofitament de la energia solar tèrmica, amb la patent dels acumuladors d'estratificació forçada ANTI LEGIONEL∙LA

La campanya d'estalvi d'energia iniciada per les nostres institu-cions amb la instal.lació de plaques tèrmiques solars, ofereix alsnostres clients la possibilitat de gaudir d'una subvenció de mésdel 40 % del cost total de la instal.lació oferida per aquest fi.

ESTALVI DE MÉS DEL 60 % EN EL COST DEL COMBUSTIBLE UTILITZAT PER A LA PRODUCCIÓ

D'AIGUA CALENTA SANITÀRIA I CALEFACCIÓ

Atenció al client:Tel. 934 100 332

[email protected]

www.zeusolar.comC/ Rosselló 79

08029 BCN

ELS SOC IS INFORMEN

Asso ciació SUMARI Catal ana de 37. Juny 2002 Recursos-37_45030.pdf · 2017-08-25 · pels...

Documents

Transcript of Asso ciació SUMARI Catal ana de 37. Juny 2002 Recursos-37_45030.pdf · 2017-08-25 · pels...