JUBICEC Associació de Jubilats i Antics Empleats de la

Caixa d'Estalvis de Catalunya

Núm.9 NOVEMBRE 2014

a an era de Catalunya

La bandera de Catalunya, també coneguda coma Senyera, és una bandera amb el fons groe i quatre barres o faixes horitzontals de color vermell totes del mateix gruix. Les proporcions de la bandera són 2:3, el que significa que fa 1,5 centímetres de !largada per cada centímetre d'al9ada. La bandera és un deis símbols nacionals de Catalunya.

Algunes investigacions situen l'origen de la bandera catalana a l'any 878 quan el rei franc Lluís 11 el Tartamut atorga a Guifré el Pilós el títol de Comte de Barcelona, Girona i Besalú, fet que inicia el Comtat de Barcelona amb l'escut de les quatre barres. Si fos així, la bandera i el símbol del Principat, és adir del Comte de Barcelona, és la bandera de Catalunya i, amb seguretat, una de les més antigues d'Europa. El cert, peró, és que no hi ha proves heraldiques perdonar com a bona la teoria.

El que sí esta documentat és que l'origen de la Bandera de Catalunya prové de l'Edat Mitjana. La mostra més antiga de la qual es té constancia de la quadribarrada, amb les franges grogues i vermelles, apareix per primera vegada a la catedral de Girona en els sepulcres de Ramon Berenguer 11, mort l'any 1082 i en el d'Ermenssenda, morta el 1057. Aquest, tot ell, esta ple de barres grogues i vermelles ja que en aquells temps es pintava tot l'espai disponible.

El sepulcre de la comtessa Ermessenda, amb nou franges vermelles

L'escut d'armes amb les "quatre barres" no apareix a Catalunya fins la boda de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó el 1150. En aquest símbol, en forma d'un segell de cera, s'hi veu una figura a cavall que duu l'escut amb el senyal heraldic, la qual cosa significa que la matriu havia estat feta amb anterioritat.

Segell de cera de Ramon Berenguer IV amb l'escut barrat

Tomba de Ramon Berenguer 11 a la Catedral de Girona

Ramon Berenguer IV va dur el segell precisament al ser Princep consort deis aragonesas, per matrimoni amb Peronella Reina d'Aragó i en ell pot llegir-se, en llatí, el text "Raimundus Berengarii comes Barchinonensis et Prínceps Regni Aragonensis" ("Ramon Berenguer comte de Barcelona i Príncep del Regne d'Aragó").

L'any 1385, Pere el Cerimoniós va fer traslladar els sarcófags a !'interior del temple i va fer afegir els escuts, ja amb les quatre barres, al sepulcre de Ramon Berenguer 11.

Va ser el mateix Pere el Cerimoniós qui ordena que el senyal heraldic de les "quatre barres" fos exclusiu de la casa reial. No se sap amb exactitud, pero, quan !'emblema del llinatge deis comtes de Barcelona ho esdevé també de tot Catalunya.

A partir de l'epoca de Jau me 1 se la conegué coma "bandera reial" o "senyal reial". A principis del s. XIV comen9a a fer-se servir com a "bandera de Catalunya". Amb !'arribada de la Renaixen9a al s. XIX, el moviment catalanista la prengué com a bandera nacional de Catalunya.

A principis del segle XX, va ser !'emblema oficial de la Mancomunitat de Catalunya, pero durant la dictadura de Primo de Rivera fou il·legal, fins l'any 1930. Novament va ser oficial el 1933, amb la República, pero el 1939, després de la Guerra Civil, torna a ser prohibit el seu ús. L'estatut dAutonomia de 1979 va restablir l'oficialitat de la Bandera de Catalunya.

Hi ha diverses llegendes sobre l'origen del senyal heraldic catala i, per tant, de la bandera de Catalunya. La més coneguda és:

La Llegenda de Guifré el Pilós o Llegenda de les quatre barres de sang

Apareix en una crónica editada a Valencia, el 1551. La !legenda, fruit d'una fantasia, situa l'origen de la Senyera Reial en la figura de Guifré el Pilós, quan després d'una batalla contra els normands, !'emperador franc mulla els dits de sa ma dreta en la sang d'una ferida de Guifré i ~

els passa per damunt de l'escut daurat del comte. Deixa així el senyal deis quatre pals i li digué: "Aquestes seran les vostres armes, comte".

Edita Associació de Jubilats i Antics Empleats de Caixa Catalunya Tel. 93 323 62 26 (dijous tarda) Correu: jubicec@jubicec.com Dipósit Legal: B-14063-2011

Guifré el Pilós amb el seu escut d'armes

Continua a la pagina 16

L'Associació no assumeix les opinions deis articles deis col·laboradors, sent el únics responsables els signants deis mateixos.

02

CARTA OBERTA

Permeteu-me en primer lloc que faci referencia a l'esdeveniment que afecta la que va ser la nostra Entitat, la Caixa d'Estalvis de Catalunya.

Durant el mes de juliol es va escenificar el penúltim acte de la mort de la mateixa, fent­se l'adjudicació a un banc de tots conegut.

Dono per entes que a tots la notícia, encara que esperada, ens va impactar d'alguna forma o altra.

Us parlo des deis meus sentiments : vaig veure el desmantellament de la lnstitució constru'lda amb l'esforc; i el sacrifici de milers de professionals, deixant-me un regust amarg i, amb la sensació que tot alió per el que varem lluitar i ens hi varem deixar la pell, s' ha esvan.

En aquestes circumstancies la memoria ens fa un favor, recordem més els moments agradables viscuts, posant en I' oblit les situacions més desagradables. Ens queden, com un gran actiu, els companys de viatge en aquestes singladures i les vivéncies de tots els anys viscuts durant la nostra etapa professional.

Ara només desitjo que la situació deis nostres companys en actiu, no sigui malmesa i que puguin continuar desenvolupant el seu treball i progressar en la nova estructura.

Nosaltres, i en aquest moment parlo en nom deis companys de la Junta de JUBICEC, pensem que aquest esperit, el de la Caixa d'Estalvis de Catalunya, creat al llarg de molts anys de convivencia, no es pot perdre i d'alguna forma el volem potenciar, perqué estem convenc;uts que aquest esperit es mantindra viu mentre nosaltres estiguem vius i siguem capagos de continuar treballant per que no mori.

1 per aixó, comptem amb tots vosaltres.

Una forta abragada

Caries Rosel

03

PROGRAMA D1ACTIVITATS DEL 4r. TRIMESTRE DE L1ANY 2014

PITCH & PUTT

V Campionat: Continuació del Campionat, que va comenc;ar el 3 de gener per finalitzar el 19 de desembre de 2014.

Campionat lntercamps Semar: Els nostres companys van millorant el seu nivell i ja s'atreveixen a enfrontar-se amb altres "professionals".

CAMINADES: Se celebraran diverses caminades, ja detallades en el tríptic, i també continuarem fent el Camí de Sant Jaume, amb la idea de cobrir el tram de Montserrat a Cervera abans d'acabar l'any.

ITINERARIS CUL TURALS: 23 oct. - Monestir de St. Jeroni de la Murtra i Museu de Badalona 30 oct. - El Born Centre Cultural i 1'11 de setembre de 1714 13 nov. - La Biblioteca Nacional de Catalunya i I' l.E.C. 1 des. - M.N.A.C. i Poble Espanyol

TALLER DE FOTOGRAFIA: Taller per "Comenc;ar a conéixer la teva camera fotografica i a perdre-li la por"

CUAS DE POWER POINT: Curs eminentment practic per conéixerl'abc del PowerPoint.

XERRADES -TERTÚLIES: 27 oct. - Avantatges fiscals per els que tenen el reconeixement de minusvalua, que es desprenen de la Llei 1971/1999. Tramitació.

1 O nov. - La Diabetis, malaltia crónica que resulta d'un nivell de a la sang anormalment elevat.

EXCURSIONS: 29 oct. - Fígols / Gran Boletada. 26 nov. - Lleida / Cargolada.

FESTA DE NADAL

Seguint el costum establert, el proper dia 17 de desembre, a les 10,30 hores del matí, ens trobarem una vegada més als locals de l'Agrupació Sant Jordi, per gaudir d 'un esmorzar tots plegats i per desitjar-nos unes bones testes nadalenques i un bon any nou 2015 .

04

Max Aguilera, naturópata,

La diabetes per Max Aguilera

El mes de novembre d 'enguany esta prevista la propera xerrada als locals de l'Agrupació sobre temes de salut. En aquesta ocasió el tema a tractar será la Diabetes. Tipus, causes, com tractar-la, i, sobre tot, com intentar no arrribar a patir-la dins les nostres possibilitats.

Com sempre, el tema de la prevenció, és sens dubte la millar fórmula per mantenir-nos sans. Mai serem suficientment tossuts a l'hora d 'insistir en millorar la nostra dieta, la necessitat de fer exercici , mantenir sempre que sigui posible estats de bon rotllo a tots els nivells.

format a l'Escola de Naturopatia CENAC de Barcelona

En les dues anteriors trobades hem parlat deis problemes articulars i de com mirar de disminuir el greix corporal.

En aquesta ocasió tractarem un tema més delicat, sobre tot per la subtilesa en qué va apareixent en la majoria deis casos. És com el classic enemic que cal conéixer-lo bé per saber com atacar-lo pero qué si aconseguim defugir d 'ell, encara millar, dones tenim més probabilitats de sortir airosos.

No pretenc espantar amb aquests darrer comentari, pero sí remarcar la importancia de intentar tenir a ratlla aquesta disfunció, dones com veureu, és la causa que pot desencadenar la majoria de les malalties croniques que ens fan la guitza en els nostres temps, en que cada cop s'allarga més l'esperanga de vida.

1 precisament per aixo, perqué tenim previsió, en general i segons les estadístiques, de viure més anys, dones aquí és on entra tot el que poguem posar de part nostra per millorar la qualitat de la nostra vida, i, de pas, la deis nostres familiars més propers ...

LOTERIA DE NADAL Tots el socis de l'Associació juguen la quantitat de TRES EUROS, obsequi de JUBICEC (s'ha d'estar al corrent de pagament de

la quota d'associat).

En cas de ser afavorits amb el reintegrament, aquest premi restara com a fons de l'Associació i no es distribuira.

O Í 'I AL Décima parte del billete

para el sorteo del dia

22 de diciembre de 2014 l.:IPHS l ~!'ITA,

7 ~:?2 :?2@ 111111111111111111111111111111111111 1111

SER.~

2' FRACCIO-..

20 !:l. llCl<IFNMT

05

' MEMORIA DE LES ACTIVITATS DEL SEGON TRIMESTRE DE 2014

EXCURSIONS

A !'abril , 43 companys van anar a Girona a visitar el Monestir de Sant Daniel, amb motiu del seu mil ·leni. És l'únic monestir benedictí femení de Catalunya fundat per la comtessa Ermessenda de Carcassona l'any 1007.

Al maig, 39 participants van gaudir d'una sortida de dos dies al Pare Natural del Delta de l'Ebre amb un recorregut exhaustiu (Llacuna de les Olles , camps d'arrós, port de les muscleres, el Alfacs , etc.), fent nit a Tortosa, amb una visita guiada pe! barri jueu, molt celebrada pels assistents.

XERRADES-TERTÚLIES

El company Max Aguilera, expert naturópata, ens va aferir el 28 d'abril una nova xerrada-tertúlia en la que ens va parlar de l'artrosi amb un gran éxit de participació (24 assistents).

PITCH& PUTT

Durant el trimestre va seguir desenvolupant-se el V Campionat JUBICEC amb una participació mitjana de 16 jugadors per trabada.

CAMINO DE SANTIAGO

CAMINAD ES

Al maig, com ja és tradicional, es va fer el tram de Logroño a Burgos del Camino de Santiago, amb la participació d' 11 caminants.

A !'abril es va caminar !'última etapa del Camí de Sant Jaume, amb final a Montserrat, i entre els mesos de maig i juny van fer-se un pare!! de caminades per Collserola i el Valles, amb una mitjana de 15 participants per etapa.

ITINERARIS CUL TURALS

A !'abril i al maig, amb 24 i 27 participants respectivament, vam haver de repetir la visita ja feta amb gran éxit al febrer, al Liceu de Barcelona i Palau Güell.

També al maig va fer-se una visita guiada exclusiva al Jardí Botanic Historie i Nou de Barcelona a carrec de l'Associació d'Amics del Jardí Botanic de Barcelona, amb assiténcia de 16 participants.

1 per acabar el trimestre, al juny, la visita a la Basílica de la Sagrada Família, a la que van assistir 50 persones.

07

11 Els meus dibuixos reflexen la meva manera d1entendre la vida11

Entrevista a Joan Casals per Albert Serrano

Joan Casals, va entrar a formar part de la plantilla de Caixa Catalunya el 26/2/1957 amb 16 anys i en la categoría de "botones" adscrit a !'oficina del Masnou. L'any 1964, va ser destinat a !'oficina de Montgat . El 1967 va ser nomenat delegat de Montgat. Va ser també delegat de les agencies d'Horta i d 'en Grassot fins el 1984 que, a petició propia, va recalar com a delegat al seu poble d' El Masnou, lloc on va completar el cicle fins a jubilar-se l'any 2001.

A més Joan Casals és un excel.lent dibuixant, ell diu que és ninotaire, conegut amb el nom d'en CALET. Al próleg del seu llibre diuen que els seus ninots fan cara de bona persona com ell mateix.

Ha col.laborat en diferents publicacions com Destino, diari La Prensa, Cavall Fort i el setmanari La Clau que s'edita al Maresme.

Ha fet incursions en la il.lustració de revistes, auques i la revista Joan Casals i Agustí, Calet, dibuixant. Flash ce de Caixa de Catalunya.

Va publicar un llibre, Finestra'rt, que recull 100 acudits del periode 1994-1998. Actualment és president de l'associació cívica i cultural "Gent del Masnou"

-Com neix la idea de dedicar.te al dibuix o "ninotaire" com tu t'anomenes?

Cree que aixó ja ho portava una mica a dins, en l'ADN. A la meva família hi havia precedent de bons il.lustradors i molta afició al dibuix. De menut vaig aprendre a llegir el catala en l'entranyable publicació "El Patufet", en la qual hi havia excel.lents dibuixants com Junceda, Cornet i d'altres que ben segur em van captivar en el vessant del dibuix de ninotaire. Aquell era el meu camí. Més endavant, simultaniament als estudis de peritatge mercantil, vaig cursar i acabar estudis de dibuixant humorístic per correspondencia a CEAC que em van servir per pulir detectes i aprendre els truquets basics de la il.lustració.

-Perque vas escollir el nom d'en Calet?

Volia un nom curt i fácil de memoritzar. A casa meva ja hi havia un Calet, el meu germa més gran, el Miquel. Ouan el Miquel es va fer més gran jo era conegut al barri com el germa del Calet i més tard vaig passar a heretar el Calet, nom amb el qual encara avui molts amics del Masnou m'anomenen.

-Els que et coneixen diuen que Joan i Calet son clavats. Bé, jo cree que els meus dibuixos i acudits reflexen bastant la meva manera d'entendre i captar la vida que ens envolta, sempre amb un toe d'ironia sana.

08

-En que t'inspires per fer les teves vinyetes?

El fet d'haver de sintetitzar en una breu il.lustració fets o notícies d'actualitat m'ha fet anar sempre amb els ulls ben oberts i les antenes enlaire, com si fos un espectador privilegiat del dia a dia. Els diaris també són una boníssima font d'inspiració. De vegades només amb els titulars ja n'hi ha prou per enllestir un acudit

-Amb els teus dibuixos que vols transmetre al lector, que pensi i somrigui o bé ambdues coses? Si pot ser, ambdues coses alhora. Especialmente em sento gratificat si algú em comenta que un acudit l'ha fet somriure una mica o que s'ha identificat amb el contingut.

-Parlant amb la gent i veien les seves cares, els seus gestos, quan estas explicant histories o anecdotes, es reflecteix després en els teus dibuixos?

Sempre m'ha agradat observar la gent com camina, com gesticula, la manera de vestir i comportar-se. Els models ens passen pel davant del nas a cada instant i només es tracta de captar-los, estar atent.

COMUNICACIÓ I NTERNA DE CA I XA CATAL U NYA

Mrtancant acwest exemplar monogr3hc del Flash 101 passan1 per Mon:gat. Horta • Gra"°t aoomDanya! CC en ..loan Casals. de la m9 del seu inseparable per molts de YO.saltres En Joan ens ha conltat que amic. et dlbu1xant ·eaiec al cap de 44 anvs viscuts sense ramistat 1 el suPort Que nii hev d1soensa1. intensament en aqueste casa 1 havent ambat aJ sense les molles estones en qué he-u compart1t mom"1t solemne de l81ubl~. es vol acomiadar de satis1acoons ldlficurtats, aQucsta llarga sngtactura no 101s vosaltres amb aQuesta breu h1st6ria gnifica del 1 hl hauria esta! tan prot1tosa n1 agra'f<la En nom reconegut 1riciat i acaba! a la seva vila d8 Masnou, d'ell, moh• grkie• • total

44 ANYS DE RECORREGUT (DEL "BOLI" A L'INTERNET) 75al'.iSs

CAIXA CATALUNYA <>

-Llegint el teu llibre he pogut comprovar que tot i haver passat uns quants anys, bona part de les vinyetes, segueixen vigents.

Dones sí, malauradament hi ha temes que són tan actuals avui com trenta anys endarrere: manca de treball, corrupción política, desequilibris socials, etc. Només cal anar a les hemeroteques i comprovar com aquestes notícies d'avui es podrien solapar amb les de fa anys, malgrat la patina de democracia i benestar que ens envolta.

-Com veus des del punt de vista d'un ninotaire l'actual situació que es viu actualment a la nostra Caixa de Catalunya?

Mare de Déu! La desfeta produ'ida a la nostra Caixa donaría per fer un album sencer, pero fóra massa trist. La majoria d'antics empleats jubilats, amb especial record pels que ja no hi són, ho veiem com un mal son i ens fa patir pel futur deis que encara s'hi están jugant el pa de cada dia.

09

DITES CATALANES

OCTUBRE "Per !'octubre, del foc, ni massa lluny ni massa a prop."

"Quan a !'octubre plou, el rovelló és mou."

"Per Sant Narcís, de sis a sis."

NOVEMBRE "A primers de novembre, el teu foc ja el pots encendre."

"Novembre humit, et fará ric ."

"De Tots Sants a Nadal , justa una passa de gall ."

DESEMBRE "De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes."

"Nadal en dilluns, testes a munts."

"Qui desembre acabará, any nou veurá."

• • !f¡

~ ... ~ .. .. . . .. ..

GENER "Al gener, tanca la porta i encén el braser."

"Pel gener, el millar ofici és pastisser."

"Per Sant Sebastiá, l'oreneta ve i el tord se'n va."

FEBRER "De febrers, n'hi ha pocs de bons."

"Quan trona pel febrer, tremola el vinyater."

"Sol matar més el febrer que el carnisser."

MARC "En el man;, qui no té sabates ja pot anar descalc;:;."

"Quan el marc;:; trona, l'ametlla és bona."

"Trons en marc;:;, fred l'abril i maig."

,

VEU DE L'ASSOCIACIO La revista estara oberta a tots els socis perqué puguin exposar qualsevol opinió i col·laboració i també per propasar les activitats socials, cultural i de lleure que puguin ser d'interes per a tots els associats.

10

COL·LABORACIONS

Cacera de garrins de Joan Ramon Marba Alaman

En aquells indrets de Torelló el 1967, sota aquelles serralades, portava ja uns quants mesos i la veritat es que a Sant Vicens de Torelló hi havia bona gent, sempre sota la mirada de la capella de Ntra. Senyora de Bellmunt, a dalt de tot del serrat. Vaig fer-hi bones amistats, entre elles en Josep Arcarons Rosell, un ramader amb dues granges de porcs per engreixar. Sempre estava molt enfeinat perqué tenia el circuit tancat de reproducció, tenia unes quantes truges que sempre tenia que vigilar per que li proporcionaven els garrins petits .

El cas és que un dia al vespre es va donar compte que una de les portes de la granja el vent l'havia trencat i una bona colla de garrins havien sortit de la granja i estaven donant vols per l'entorn. El! sol es veia impotent per aquesta tasca i va venir al Bar de Can Villegas a demanar ajuda per recollir aquella colla de garrins. Jo en aquella epoca ja sabia jugar a la botifarra, la veritat es que ara mateix no me'n recordo, pero estava molt a gust amb aquella gent. Tots els del Bar, érem set persones, varem anar amb el! a cercar els animalons, en total en varem recollir vint i set, i despres de la feina ben feta en Josep Arcarons ens va convidar a fer un trago al Bar, que menys, pero vet aquí que lo més dificultós del fet es va produir a les hores, quant ja em vestia l'endema per anar a obrir !'oficina, sabeu que vull dir ....... pues que a pesar de dos dutxes i de la corresponent ració de colonia, continuava fent una mala olor que tombava, de tan remenar aquells garrins em vaig quedar també ambla seva olor. Tot el dia tirant ambientador per el meu entorn i durant dos dies va esser un turment, fins que la Sra. Anita de Can Villegas em va donar un esprai que havien comprat exprés per el cas. Tan ella com el seu marit, en Lluis , que també feia el taxi, eren molt amables i en tinc un record molt afectuós. lgualment deis seus tres fills, la Merce, en Joan i en Pere.

En aquel! afer també i varem participar en Pere Serra que en el anys posteriors va ésser alcalde de Sant Vicens, en Josep Cervera, industrial d'un taller de fusteria , en Josep Roquet, el paleta del poble, un home molt precís en la cacera deis garrins. També altres participaren encara que ara no em recorden els noms. La roba que portava la vaig tenir que portar dos vegades a rentar perqué aquel! aroma de garrins no hi havia manera de que sen anés. Amb el temps aquest afer el varem batejar amb la gran cacera i va donar peu fins i tot a algun que altre berenar. Com se sol a dir en aquestos casos, aixo son coses de poble, en una capital no passen coses tan importants.

11

COL·LABORACIONS

Qué ens posaria dos talladets? de Joan Sala Prat

Heus aquí una anécdota, totalment verídica, viscuda al llarg de !'extensa trajectória de més de 33 anys de treball a la Caixa de Catalunya (la Caixa de tots).

Va succeir al voltants de l'any 1985 i, tot i el temps transcorregut, la recordó perfectament. Per il·lustrar la situación, hem de dir que !'Oficina de Guissona (la 0275) i més concretament !'oficina vella i primera que varem tenir, estaba molt ben situada a la población, al vell mig entre la plac;a de l'Ajuntament i la plac;a de l'Església (Pc;a

Major), pero era de mides molt redu'ldes, llarga i estreta, tan estreta que comenc;ava amb una fac;ana d'uns 4 metres i acabava amb menys de 2, ésa dir, com un túnel o millor encara como una xemeneia, fosca, humida, etc, etc ...

Per altra banda hem de situar-nos en ple hivern , amb una boira molt plana i espessa, de les autentiques de la Segarra, i a les 9 del matí aproximadament.

Els fets ocorregueren així:

"Estavem a !'oficina el subdirector i jo asseguts darrere el taulell del mostrador d'atenció al públic, ell més a prop de les vidrieres de la fac;ana i jo més a la part de !'interior, de repent el subdirector va veure dues persones grans empegades literalment als vidres de la fac;ana, como espiant i a continuación anaven picant els vidres amb forc;a, llavors l'lgnasi (el subdirector) va fer-los senyals amb les mans que anessin cap a la seva esquerra per entrar perla porta de !'oficina; aixó ja va costar el seu, ja que anaven passant d 'una vidriera a l'altra i tornaven a picar als vidres per entrar; finalment amb més senyals els va aconseguir situar des de dins a la porta de dues fulles de vidre de la porta d'entrada, llavors va polsar el porter eléctric perqué entressin pero, primer van empényer la part fixa de la porta, després van empényer cap afora en lloc de cap a dins, en fí una odissea. Bé finalment, ja a la part de la porta que s'obre amb el porter eléctric, entren al recinte del caixer, on tot era de vidre, i anaven picant i empenyent a tots els vidres menys els de la porta d'entrada al pati d'operacions. Al final l'empleat va sortir del mostrador i els va obrir la porta; tots aquests fets van durar diversos minuts.

Bé, ja tenim a la parella d 'avis (jo diría els dos al voltant deis 85/90 anys) a dins de !'oficina, llavors sois es miraven i xiuxiuejaven entre ells pero no deien res . El subdirector, ja situat darrera del mostrador per atendre'ls els pregunta que volen, llavors ve la part més cómica de !'anécdota, ell li diu a ella, digue'ls-ho tu i ella li replica no .. . no tu, pero no acabaven de posar-se d'acord qui parlava, finalment ell diu "QUE ENS POSARIA DOS TALLADETS?" (de café es ciar), i el

12

subdirector els contesta, no señor aixó no és un bar és una caixa, han d 'anar una mica més amunt, aquí gairebé al costat mateix a cal Trullas (Bar Modern) i la padrina contesta, ja hi hem anat ens han dit que anéssim al costat: Resulta que al costat nostre (paret a paret) tenim una oficina del BBVA (llavors Bca Catalana) i és allí on van anar primer ion es va repetir la seqüéncia deis fets de casa nostra.

Al final el padrí li diu a ella, anem Bepeta, ja farem el tallat a casa, i tot seguit els obrim les portes del cancell i del carrer i van marxant tot comentant el tema en veu baixa. "

1 fins aquí la relació deis fets d'aquesta anécdota que l'he explicat en diverses situacions ( dinars, trobades, etc).

,

HEM DE CREIXER! Tots hem de col·laborar per augmentar el nombre de socis.

Fes el lliurament del full d'inscripció a companys que no ho siguin.

JUBICEC Associació de Jubilats i Antics Empleats de la

Caixa d'Estalvis de Catalunya

President: Caries Rosel

Vicepresident 1 r: Albert Serrano

Vicepresident 2n: Amadeu Bitriu

Secretari : Eduard Alted

Tresorer: Josep Pesa

JUNTA DIRECTIVA

VOCALS

Manel Fernández

Esteve Muntal

Daniel Catalán

Jordi Barrull

F. Xavier Balaguer

COL·LABORADORS

Joan R. Marba

Manel Mas

Josep Ma. Poblet

Francesc Asensio

13

ASSEMBLEA DE SOCIS 2014

A l'Assemblea Extraordinaria del passat 7 de maig de 2014 es va aprovar per unanimitat el canvi de nom de l'Associació i per el que passem adir-nos "Associació de Jubilats i Antics Empleats de la Caixa d'Estalvis de Catalunya", tota vegada que actualment no tots els empleats jubilats són pensionistes de la Caixa, ja que la majoria estan sent acomiadats a través d'ERES pactats.

També i com cada any, es va fer !'entrega de plaques commemoratives als companys que van entrar a la Caixa fa 50 anys.

14

RELACIÓ DE GUARDONATS

Francesc Martínez Domínguez Antoni Guirao Plazas José Ramos Aparicio Manuel Garrido García Joan Caries Gallofré Porcet

Manuel Casellas Torres Mariano Gotor Santamaría Martín Jiménez Muñoz Ramón Carrasquer Sama Ángel Lázaro Orús

15

Ve de la pagina 2

L'Estelada Fou creada el 1918 per Vicen9 Albert Ballester, inspirant-se en la bandera de la insurrecció cubana que s'havia revoltat contra el domini espanyol per aconseguir la independencia el 1898.

La senyera estelada és de quatre barres, com la tradicional , pero afegint-hi un triangle blau amb un estela !'esquerra. Hi ha diverses variacions si bé la més coneguda a Catalunya i a !'exterior és la classica, que representa l'independentisme catala.

El 2014 el Parlament de Catalunya, amb la Resolució 497/X, reconeix oficialment la senyera estelada al dotar-la d'estatus legal tenint en compte el valor simbolic adquirit des de la seva creació: "El Parlament de Catalunya reconeix l'estelada com a símbol que representa un anhel i una reivindicació democratica, legítima, legal i no violenta."

Aquest és un recull, no exhaustiu , d'estelades:

*...---La Groga L'Europea

La lanqui

Una ben curiosa: aquesta senyera estelada amb un rombe al mig i un estel blanca !'interior, aparegué a París, el 1908, a la seu de la Lliga Nacionalista Catalana.

*...---La Blanca

L' Anarquista

Proposta per a un estat deis PaiSos Catalans 1

,_ -------

Armand de Fluvia, heraldista, fa notar que !'emblema familiar deis comtes de Barcelona, per la propia voluntat deis monarques, es va territorialitzar a finals del segle XIV, en el Principat de Catalunya i conclou que l'únic país que pot ostentar la bandera groga i vermella quadri faixada sense cap additament és Catalunya. El altres territoris deis Pa'isos Catalans, pero, també poden usar el senyal deis comtes

de Barcelona, tota vegada que també varen ser llurs sobirans.

Si els Pa'isos Catalans s'arribessin a constituir coma estat, propasa que la seva bandera podria ser la bandera groga amb les quatre faixes vermelles i un pal blanc al pal de la bandera amb la creu de Sant Jordi .

Amadeu Bitriu (Aquest treball és fruit del recull de diverses fonts de la xarxa i d'altres)