7

DOCU

MEN

TACI

Ó

DocumentacióEls Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni

Des d'alguns organismes internacionals i ONG, s’ha estat treballant durant molts anys intentantaconseguir eradicar la pobresa i les seves conseqüències. Per desgràcia es constata que la pobresa nosols no disminueix sinó que al llarg dels anys 80 i 90 del passat segle, ha augmentat el nombre d'éssershumans que la pateixen, molts d'ells en condicions extremes.

Davant la magnitud d’aquest problema, a la denominada "Cimera del Mil·lenni", celebrada l'any 2000sota els auspicis de l'ONU, 191 estats membres de les Nacions Unides, van subscriure la Declaració delMil·lenni1. Els compromisos assumits es van plasmar als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni(ODM a partir d'ara), la finalitat dels quals és aconseguir per al 2015 una sèrie de fites que reflecteixendiversos aspectes fonamentals del desenvolupament humà sostenible.

Són vuit objectius la consecució dels quals significarà una reducció important de la pobresa i bonapart de les xacres associades amb el subdesenvolupament, al mateix temps que farà possible laconstrucció d’un ordre internacional més equitatiu i just per a la vida de tots els éssers humans, si béés cert que la seva consecució només suposa assolir uns mínims a partir dels quals cal continuaravançant.

Per valorar el grau en què es van aconseguint, cadascun dels objectius està concretat en unes metesespecífiques; metes per a les quals s'han definit uns indicadors o valors guia, objectivamentverificables que facilitin la tasca d'avaluar-ne el grau de consecució.

Si bé els ODM són un compromís de totes les nacions, la realitat no demostra necessàriament això, ide fet, al llarg de la primera revisió de resultats en el 2005, es va veure que la consecució dels ODMestà sent més lenta del que cabria esperar, i els indicadors no donen motius per ser optimistes endiversos dels objectius i en diverses de les zones del món. Així per exemple, als països dedesenvolupament humà baix de l’Àfrica subsahariana, de continuar així les coses, fins ben entrat els.XXII no s'aconseguiria l'objectiu de l'educació primària universal o la reducció de la mortalitatinfantil en 2/3.

És necessari aprofundir i sensibilitzar-se més intensament en la importància que tenen els ODM comuna oportunitat única i possible de reduir de manera important la pobresa a nivell global. Segonsl'Informe de Nacions Unides sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, podem afirmar quela humanitat compta amb els mitjans necessaris per aconseguir que tots els països puguin sortir de lapobresa extrema. Queda aprofitar aquests mitjans i no deixar de reflexionar "sobre el cost de deixarpassar aquesta oportunitat: es perdran milions de vides humanes que podrien haver-se salvat, esnegaran moltes llibertats que podrien haver-se aconseguit, i viurem en un món més perillós iinestable“ (Kofi Annan).

Mans Unides té com a fi la primacia de l’ésser humà i el seu desenvolupament integral, ja que no éspossible construir cap projecte polític, econòmic, cultural o social si no anteposem com a base èticacomuna la dignitat de la persona. I els ODM estan centrats en les persones, no en indicadorseconòmics o plans de desenvolupament industrial. Aquesta és la raó principal per la qual a MansUnides els veiem doblement interessants i dedicarem tots aquests anys, fins al 2015, a aprofundir-hi.1 Per llegir el text sencer, veure www.mansunides.org.

◗ Reduir a la meitat el percentatge de persones amb ingressos inferiors a1 dòlar per dia.

◗ Reduir a la meitat el percentatge de persones que pateixen fam.

◗ Vetllar perquè tots els nens i nenes puguin acabar el cicle completd’educació primària.

◗ Eliminar les desigualtats entre els gèneres en l'educació primària isecundària, preferiblement per a l'any 2005, i en tots els nivellseducatius per a l’any 2015.

◗ Reduir en 2/3 parts la taxa de mortalitat dels infants menors de 5 anys.

◗ Reduir en 3/4 parts la taxa de mortalitat materna.

◗ Haver aturat i començat a reduir la propagació de la SIDA.◗ Haver aturat i començat a reduir la incidència de la malària i altres

malalties greus.

◗ Incorporar els principis de desenvolupament sostenible en les polítiquesi els programes nacionals i invertir la pèrdua de recursos del mediambient.

◗ Reduir a la meitat el percentatge de persones que no tenen accés al'aigua potable.

◗ Millorar considerablement, per a l’any 2020, la vida de, com a mínim,100 milions d'habitants de barris marginals.

◗ Desenvolupar encara més un sistema comercial i financer obert, basaten normes, previsible i no discriminatori. Això inclou el compromísd'aconseguir una bona gestió dels assumptes públics i la reducció de lapobresa, a cada país i en l’àmbit internacional.

◗ Atendre les necessitats especials dels països menys avançats. Aixòinclou l'accés lliure d'aranzels i quotes per a les exportacions dels païsosmenys avançats, el programa millorat d'alleugeriment del deute delspaïsos pobres molt endeutats i la cancel·lació del deute bilateral oficiali la concessió d'una assistència oficial per al desenvolupament mésgenerosa als països que hagin mostrat la seva determinació de reduir lapobresa.

◗ Atendre les necessitats especials dels països en desenvolupament senselitoral i dels petits estats insulars en desenvolupament.

◗ Afrontar de manera general els problemes del deute dels països endesenvolupament amb mesures nacionals i internacionals per tal que eldeute sigui sostenible a llarg termini.

◗ En cooperació amb els països en desenvolupament, elaborar i aplicarestratègies que proporcionin als joves un treball digne i productiu.

◗ En cooperació amb les empreses farmacèutiques, proporcionar accés alsmedicaments essencials en els països en desenvolupament.

◗ En col·laboració amb el sector privat, vetllar perquè es puguin aprofitarels beneficis de les noves tecnologies, en particular, els de lestecnologies de la informació i de les comunicacions.

OBJECTIUS PER AL 2015 METES

OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT DEL MIL·LENNI

objectiu 11objectiu 22

objectiu 33objectiu 44

objectiu 55objectiu 66objectiu 77

objectiu 88

Eradicar la pobresa extrema i la fam

Assolir l'educació primàriauniversal

Promoure la igualtat entreels gèneres i l'autonomiade la dona

Reduir la mortalitat infantil

Millorar la salut materna

Combatre la SIDA, la malària i altres malalties

Garantir la sostenibilitat del medi ambient

Fomentar una associaciómundial per aldesenvolupament

9

Des de Mans Unides, treballarem en les pròximes campanyes aquests Objectius en un ordre diferentde l'establert en la seva enunciació, que no implicava un ordre d'importància, ja que tots sónessencials. La raó d'aquest canvi d'ordre és la d'aprofitar diferents efemèrides que se succeiran en elspròxims anys, tal com constatem al quadre següent dels quatre primers objectius a treballar per MansUnides.

El primer any treballarem l'enunciat com a segon objectiu “Assolir per al 2015 l'educació primàriauniversal“, perquè considerem que l'educació és un element fonamental per trencar el cercle de lapobresa que ofega molts éssers humans al món, i pensem que ha de ser tingut com un referent desdel principi.

"L'educació bàsica és el primer objectiu en un pla de desenvolupament. Perquè la fam de cultura noés menys depriment que la fam d'aliments… Saber llegir i escriure, adquirir una formació professional,és tant com tornar a trobar la confiança en un mateix, i la convicció que es pot progressarpersonalment juntament amb els altres…, l'alfabetització és per a l'home un factor primordiald'integració social i d'enriquiment personal, mentre per a la societat és un instrument privilegiat deprogrés econòmic i de desenvolupament".2

OObbjjeeccttiiuu EEdduuccaacciióó.. TToottss aa llaa ffiillaa!!

Molt sovint confonem l'educació amb l'adquisició de coneixements, i la superació de programesacadèmics amb l'obtenció de títols. Però educar és molt més que això, ja que suposa donar a lespersones eines que els permetin llaurar-se el seu propi camí en la vida. El saber es converteix així enfont de coneixement i també en la clau que ens permet obrir tota una sèrie de portes que es vantrobant a la vida, des de la recerca d'un treball fins a les atencions que podem dispensar als nostresfills. La finalitat i el sentit de l'educació és la dignitat de la persona que creix, es perfecciona i esconverteix així en protagonista del seu propi desenvolupament i del dels altres. Perquè l'home té eldret i el deure de desenvolupar-se íntegrament, en totes les facetes de la seva vida personal i social.D'aquesta dignitat flueixen els drets humans, així com la igualtat essencial entre tots els éssershumans, compatible amb la seva diversitat, perquè l'home és imatge de Déu, és un ésser personal, ambuna interioritat pròpia i intransferible i amb una vocació personal. Aquí rau la seva dignitat i la sevallibertat.

DOCU

MEN

TACI

Ó

aannyy 22000077Assolir l'educació primària universal

aannyy 22000088Millorar la salut materna

aannyy 22000099Promoure la igualtat entre els gèneres il'autonomia de la dona

aannyy 22001100Reduir la mortalitat infantil

◗ Decenni de Nacions Unides per l'alfabetització

◗ 40 anys de la fundació del'Organització Mundial de la Salut

◗ 50 anys de Mans Unides.(organització fundada per dones)

◗ 20 anys de la Cimera Mundial per la Infància

OBJECTIUS EN L'ORDRE DE MANS UNIDES EFEMÈRIDES

2 Populorum progressio 35 Pau VI 1965.

Per això, el lema que posem de fons en els nostres materials és “aprendre per participar en la vida”, jaque a través de l'educació podem formar part activa de la societat, obrint la nostra vida a tota unasèrie de possibilitats; “l'educació brinda opcions als éssers humans quant al tipus de vida que desitgenportar; els permet, així mateix, expressar-se amb confiança en les seves relacions personals, en lacomunitat i en el treball”3.

Així per exemple, l'alegria que proporciona a un nen la simple lectura d'un conte no pot ser gaudidaper algú que no sàpiga llegir o escriure.

L'educació és el veritable motor del desenvolupament humà, sense ella no hi ha una base adequadaper generar un desenvolupament humà sostenible.

I més encara, els drets humans són la clau del desenvolupament humà i l'educació és un dret per atotes les persones, segons queda recollit en els articles 26 i 27 de la Declaració Universal dels DretsHumans i en els articles 17, 28 i 29 de la Convenció dels Drets dels Infants. Hem d'entendre que pera un país és igualment dolent violar els drets fonamentals de la llibertat que negar l'educació als seusinfants.

Cal tenir en compte que l'educació proporciona una sèrie d'avantatges que van molt més enllà delsimple fet de saber llegir i escriure. Per cada any addicional d'educació de la mare, es redueix la taxade mortalitat de nens menors de 5 anys entre un 5 i 10% (Kerala, un estat de l'Índia que ha aconseguitl'alfabetització universal, té la taxa de mortalitat de lactants més petita dels països empobrits) i en un2% la de mares mortes en donar a llum.

També es constata una menor taxa de contagi per sida en aquelles persones que han rebut unaeducació adequada.

Un tema unit a aquest i de gran importància és la necessitat de potenciar l'educació de les nenes. Enla majoria dels països empobrits, aquestes continuen sent, per raons diverses, les grans marginades al'hora d'anar a escola. És necessari variar aquesta dinàmica perquè les nenes puguin gaudir del dret al'educació.

EEdduuccaacciióó ii vvaalloorrss eenn eellss mmaatteerriiaallss eedduuccaattiiuuss ddee MMaannss UUnniiddeess

Vivim en una societat en què per a la majoria de nosaltres, els ODM estan ja aconseguits, però aixòno vol dir que no ens quedin fites importants per complir, algunes en l'àmbit educatiu.

En la nostra societat no es parla tant de la necessitat d'aconseguir l'educació per a tothom, com demillorar la seva qualitat. És a aquesta qualitat humana dins l'educació que volem contribuir invitanta treballar una sèrie de valors que trobareu en els nostres materials.

Al llarg dels pròxims anys, unirem cadascun dels objectius que treballem amb un “contingut lateral”i una sèrie de valors que considerem fonamentals dins el creixement humà. Perquè els fins de MansUnides són valors que ens poden fer acostar-nos amb major facilitat a les realitats d'aquests païsosde desenvolupament humà baix.

Per als materials relacionats amb l'Objectiu proposat d’”Assolir l’educació primària universal”,plantegem treballar tres valors en els quals els nostres alumnes es podrien identificar en el seu procésd'aprenentatge, d'educar-se i d'estar oberts a tot el que els envolta: la responsabilitat, la constànciai l'esforç.

3 Informe de Nacions Unides de 2005 sobre els Objetius de Desenvolupament del Mil·lenni.

10

11

En el següent quadre es veuen els quatre primers ODM i els seus valors.

QQuuèè ssóónn eellss vvaalloorrss??

Potser no sempre som conscients, però la nostra vida quotidiana està marcada per una sèrie de valors.Contínuament estem fent-los servir en les nostres formes d'actuar davant els altres i en altres àmbitsde la nostra vida, com per exemple el respecte al medi ambient. I ni tan sols ens plantegem sovintquins són els valors que marquen la nostra vida.

Aquesta és precisament una característica dels valors, que estan lligats a l'existència i formen part dela personalitat de manera tan íntima que modelen, donen forma als desitjos i actuacions. Tots somreflex dels nostres valors o antivalors.

Com podríem definir-los?

EEllss vvaalloorrss ssóónn iiddeeeess ii rraaoonnss qquuee eennss ccoonnddiicciioonneenn ii iimmppuullsseenn eenn llaa nnoossttrraa mmaanneerraa dd''aaccttuuaarr,, aatteenneennttaa ddeetteerrmmiinnaattss ccrriitteerriiss dd''iinntteerrèèss ii jjuussttiiffiiccaacciioonnss mmoorraallss,, rraacciioonnaallss oo eessttèèttiiqquueess.. Generen en nosaltresmetes i objectius que modelen el caràcter i donen forma a la conducta, als desitjos, afectes osentiments.

Però aquestes idees, per ser considerades valors, hhaann ddee ffeerr ddee nnoossaallttrreess mmiilllloorrss ppeerrssoonneess, acceptant-nos i estimant-nos tal com som, i respectant i estimant els altres i l'entorn. Perquè si no, sónccoonnttrraavvaalloorrss oo aannttiivvaalloorrss,, idees, raons que s'oposen o dificulten la nostra millora com a persones,davant nosaltres, els altres i el nostre entorn.

Per tant, en parlar de valors ho estem fent en positiu, encara que puguin ser diferents segons el tipusde persona, i en parlar de contravalors serà sempre en negatiu en no afavorir aquests el creixementpersonal.

DOCU

MEN

TACI

Ó

AAssssoolliirr ll''eedduuccaacciióó pprriimmààrriiaa uunniivveerrssaall

MMiilllloorraarr llaa ssaalluutt mmaatteerrnnaa

PPrroommoouurree llaa iigguuaallttaatt eennttrree eellss ggèènneerreess iill''aauuttoonnoommiiaa ddee llaa ddoonnaa

RReedduuiirr llaa mmoorrttaalliittaatt iinnffaannttiill

◗ Estudiar per participar enla vida

◗ Valorar la mare per a lafamília

◗ Valorar la dona en lasocietat

◗ Els germans com a modelde fraternitat

◗ esforç, responsabilitat,constància

◗ gratuïtat, alegria, generositat

◗ respecte, justícia, llibertat

◗ esperança, confiança

OBJECTIUS EN L'ORDREDE MANS UNIDES

"CONTINGUT LATERAL"

VALORS A TREBALLAR

12

No sempre queda ben definida la diferència entre l'un i l'altre, així un valor humà serien les creencesreligioses, encara que el fonamentalisme religiós seria un contravalor o valor negatiu.

Característiques dels valors:

● Encara que els valors siguin idees, nnoo hhaann ddee qquueeddaarr mmaaii rreelleeggaattss aa uunn nniivveellll ppuurraammeennttiinntteell··lleeccttuuaall,, la seva essència és que siguin expressats en accions concretes. Això és el que ens fadescobrir les persones coherents entre allò que pensen i allò que fan.

● I això últim ens porta a una altra de les característiques dels valors; eell sseeuu ddeessccoobbrriimmeenntt eellrreeaalliittzzeemm aa ttrraavvééss dd''eexxppeerriièènncciieess ssiiggnniiffiiccaattiivveess oo aa ttrraavvééss ddee ppeerrssoonneess qquuee eellss ffaann vviissiibblleess ppeellsssseeuuss aacctteess.. Els valors autènticament sentits i assumits, no poden ser-ho mitjançant un procésd'inculcació ideològica, ni com un conjunt de receptes per a l'educació cívica. Això explica laimportància que té el viure’ls per transmetre'ls, quelcom fonamental en els educadors.

● Els valors tteenneenn ppoollaarriittaatt,, en tant que l'existència d'un implica un altre de signe oposat, quemolts cops serà un contravalor.

● TTeenneenn aa mmééss aa mmééss jjeerraarrqquuiiaa,, en cadascun de nosaltres, uns valors estan per davant d'altres, iaixò mateix passa en la societat. I aquesta jerarquització pot canviar al llarg del temps. Pot sernormal (i possiblement adient) que al llarg d'una vida anem canviant els nostres valors o lamanera en què els vivim, com a expressió de la manera en què cadascú veu el món que l’envolta.

● Els autèntics valors ssóónn aassssuummiittss lllliiuurreemmeenntt.. Per això, en triar uns determinats valors, hemd'estar disposats a corregir aquesta elecció si constatem que aquesta no ens porta al'autorealizatció, ni resulta adequada per als altres.

PPeerr qquuèè ccaall eedduuccaarr eenn vvaalloorrss

Els valors estan lligats al desenvolupament de la nostra personalitat i molt influïts pel nostre procésde socialització; així, lleess ppeerrssoonneess ii eellss eennttoorrnnss en què es produeix aquest procés iinnfflluuiirraannpoderosament en els que nosaltres assumirem.

Tot/a mestre/a (com tot pare o mare) és educador/a en valors, ja que en tot moment estem sent unmmooddeell ddee rreeffeerrèènncciiaa ppeerr aallss mmééss jjoovveess.. I de la mateixa manera, tota una sèrie de personatges, pròximso no, reals o de ficció, suposen una referència contínua en l'actuar dels més joves. Quins són elsmodels de referència per a molts joves? Per exemple, avui en dia es fan clarament visibles com amodels personatges en què estan molt presents la cultura de l'èxit personal unida al triomf i als diners.Per això és important prendre'ns seriosament la importància dels valors que transmetem als nostresalumnes. En aquests materials, a través de diverses històries, presentarem uns models distints, unspersonatges diferents caracteritzats per uns altres valors.

Per poder ensenyar-los, la primera cosa que cal fer és viure'ls. Seran captats més fàcilment pelsalumnes si hi ha coherència entre el que els professors i professores fem i el que diem. Per això lesnostres actituds, les nostres maneres d'actuar, els nostres gustos i prioritats són exemple per als queens contemplen.

El nostre objectiu a l'aula serà motivar i acompanyar en el procés d'educar en una línia marcada pelsvalors.

13

Educar en valors no ha de ser quelcom impositiu., no ha de ser un conjunt de “bones pràctiques” que siguinacceptades per l'alumne perquè ho diu l'educador, aquest ha de trobar els mitjans adequats perquè l'alumnevagi descobrint i alhora assimilant al llarg del seu període educatiu, en primer lloc els valors fonamentals detota persona que viu en societat i, en segon lloc, aquells més adequats al seu caràcter i personalitat pròpia.

A través d'una adequada educació en valors, però també a través de conductes i estils de vida, sovinten la seva pròpia família, hem d'educar que cal ser honrats, generosos, treballadors, responsables, etc.

Això és part del que proposarem en els materials educatius, en els que, per exemple, sovint plantegemel treball en grups dins les activitats, buscant l'intercanvi, el diàleg i el respecte a les idees i opinionsdels altres en la superació grupal de determinades proves. El mateix passa amb tot el que apareix enles distintes activitats orientades a impulsar la reflexió i fomentar el sentit crític en els nostres actesi els de la societat en què vivim. Perquè la nostra societat necessita persones educades en valors i,sobretot, coherents amb aquests valors.

El treball d'educació en valors s'ha de realitzar simultàniament en dos nniivveellllss::

● Una ffoonnaammeennttaacciióó tteeòòrriiccaa que ens permeti el coneixement dels valors, en forma deconeixements i capacitats necessaris per saber de què estem parlant. En els materials aquestapart la donem a través d'aquest document i altres que proposem en la pàginawww.mansunides.org, que poden ser adaptats pels mestres a les seves necessitats i forma detreballar.

● L'aplicació eenn llaa pprrààccttiiccaa en forma d'habilitats que possibilitin la coherència entre pensament icomportament.

Bona part d'aquest treball pot realitzar-se a través de les activitats que proposem en els materials, enels quals es poden trobar activitats per educar el caràcter, l'autoestima i els sentiments i que ajudena adoptar principis generals com el diàleg crític i creatiu amb nosaltres mateixos i amb els altres.

El treball a aquests nivells farà que, amb el temps, els alumnes desenvolupin eessttrruuccttuurreess ddee jjuuddiicciimmoorraall,, una sèrie d'actituds que facilitin assumir una sèrie de valors

Com a exemples hi hauria:

● AAuuttooccoonneeiixxeemmeenntt:: reflexió sobre la nostra pròpia persona. L'autoconeixement o coneixementpersonal, genera l'autoestima que ens permetrà educar-nos en un projecte personal de valors.

● EEmmppaattiiaa:: capacitat per posar-se en la situació dels altres, la qual cosa porta a acceptar i respectarles persones i a comprendre que els altres tenen els mateixos drets i deures que nosaltres. A partird'aquí, té sentit la que possiblement sigui la més important regla moral: tracta els altres comt'agradaria que et tractessin a tu.

● Reconeixement i afirmació de vvaalloorrss uunniivveerrssaallss que ens portin a normes d'actuació respectuosesamb els altres i amb el medi ambient.

● DDiiààlleegg:: cal estimular la capacitat de diàleg que faciliti l'entesa a través d'acords, negociacions iparticipació democràtica a l'hora de plantejar i resoldre problemes en grup, quelcom moltnecessari davant el recurs fàcil a la imposició i la violència.

● Generació d'eessppeerriitt ccrrííttiicc: ser capaç d'analitzar críticament la realitat, la qual cosa ha d'ajudar-nos a tenir criteris propis davant del continu bombardeig d'opcions a què ens sotmet la societat,però també ser crítics amb nosaltres mateixos, amb els nostres plantejaments i actuacions.

DOCU

MEN

TACI

Ó

Es tracta de facilitar la crítica i el judici autònom. Ajudar a descobrir els valors que cadascú viu, aanalitzar-los i a criticar-los, a contrastar-los fins que arribin a ser veritablement els nostres.

VVaalloorrss ii mmaatteerriiaallss ddee MMaannss UUnniiddeess

◆◆ EEssffoorrçç

Força interior que ens porta a superar-nos, a aconseguir allò que considerem les nostres metes, queens empeny a acabar el que hem començat. És allò que ens impulsa a fer el que hem de fer, no nomésel que volem. Això és l'esforç.

És un valor ocult. Marca la nostra manera de ser i es relaciona amb els nostres altres valors, per a moltsdels quals és imprescindible.

És un valor personal que s’ha d'aprendre, entrenar i educar. Va unit a la constància i a la superació iel seu contravalor és la mandra.

L'esforç sona a altres temps, a maledicció bíblica, a treball manual dur, a èpoques en què no existienles facilitats de la nostra societat tecnificada. Per això és un dels valors menys acceptats en la nostrasocietat, on prima la “llei del mínim esforç“ per aconseguir els propis objectius. Ens venen la falsa ideaque podem aconseguir el que vulguem sense esforçar-nos a penes: es poden guanyar diners, aprimar-se, aprendre idiomes… tot gràcies als avanços que aquesta societat tecnificada ha aportat a les nostresvides.

Dins una Educació en Valors, l'esforç estaria enquadrat entre els valors més importants. És convenientque els nostres nens i nenes i joves siguin conscients de la importància de l'esforç en les seves videsper a la consecució dels objectius que en elles es marquin.

Un altre dels punts importants on es fonamenta el valor de l'esforç és el del domini personal, el nodeixar-nos portar pels nostres instints, dominar-se a un mateix i fer el que hem decidit encara que elcos ens empeny per un altre camí.

Com deia Goethe: “ser persona és ser lluitador”. Aquesta màxima ens indica que hem de treballar peraconseguir que els alumnes aprenguin a ser “naturalment” esforçats.

I no obstant això, no tot s'aconsegueix en la vida malgrat que ens esforcem de debò. L'esforç ha deser intel·ligentment dirigit perquè doni tots els seus fruits, i si no és així, hem de treballar també enl'educació en la desil·lusió, perquè aquesta no ens afecti d'una manera excessiva.

◆◆ CCoonnssttàànncciiaa

Molt relacionada amb l'esforç, la constància és la força que ens fa seguir en el que emprenem finsarribar a la seva culminació. La constància renova la decisió quan la meta s'enfosqueix, quan elsmotius perden al·licient i el malestar és massa gran. Ens fa, per tant, resistents davant les dificultatsi els estats d'ànim.

14

15

Representa el compromís estable i es contraposa a la debilitat i a l'abandó.

Hi ha quelcom més insignificant que el calci dissolt en una gota d'aigua? I no obstant això arriba aconstruir enormes estalactites. Per això, en ocasions no importa si s'és fort o feble, importa més laconstància amb què realitzem la nostra feina

Sovint ha estat emparentada injustament amb la disciplina, amb la rigidesa i s’ha considerat contràriaa la iniciativa i a la imaginació. Però no és així, ja que la constància és esforç, compromís, dedicació.

Com en el cas de l'esforç, és un valor poc apreciat en la societat de la velocitat, de la immediatesa ide les solucions ràpides, però la inconstància és generalment sinònim de fracàs. Per ells mateixos, hemd'educar els nostres alumnes per tal que siguin constants en les seves accions, encara que de vegadesaquestes els avorreixin i els cansin.

◆◆ RReessppoonnssaabbiilliittaatt

La responsabilitat és la capacitat de sentir-se obligat a donar una resposta o a complir un treball sensela pressió d'una altra persona, sinó obligat per un mateix.

La practica qui actua i és coherent amb els seus actes explicant el seu perquè, actuant amb fermesa,sinceritat i coherència davant el que considera just o important.

El coneixement dels valors ens porta a viure'ls i practicar-los, Com explicàvem abans, els valors no sónestàtics, evolucionen al llarg de la vida, i som nosaltres els qui tenim l'última paraula per interioritzar-los i fer-los nostres o no. Sorgeix així el que denominem “responsabilitat moral”, en ser nosaltres elsqui actuarem a partir dels nostres valors. Ser responsable és tractar que tots els nostres actes siguinrealitzats d'acord amb una noció de justícia i de compliment del deure en tots els sentits i, a més,assumir les conseqüències de les nostres accions i decisions.

Això implica, d'una banda, el coneixement personal clar de quins són els nostres valors i quins deuresi obligacions impliquen i, d’una altra, tenir la força moral d'assumir-los i ser coherents amb allò quepensem i volem per a nosaltres mateixos.

La responsabilitat ha de ser quelcom estable. Tots podem tolerar la irresponsabilitat d'algúocasionalment, perquè fàcilment podem caure tots alguna vegada en la irresponsabilitat. Però no totstolerarem la irresponsabilitat d'algú durant molt de temps.

Aquell que és responsable, reacciona davant les necessitats i les debilitats, no roman impassible sinóque es compromet, valorant i protegint aquells que ho necessiten. I aquesta mateixa resposta tambéva dirigida al món, a la natura.

La responsabilitat de tots generaria un món millor per viure.

Hem d'educar en una cultura del “nosaltres“ i no de l'individualisme, treballar per la responsabilitatpersonal i de grup, com “éssers socials“ que som.

La responsabilitat és el primer pas per a un canvi d'actitud en la nostra societat, responsabilitat ambles decisions que pren un mateix, però sobretot, responsabilitat amb les decisions que es prenen enversels altres.

Com a conclusió, proposem aquest text, pres de l'Estat Mundial de la Infància 2004 d’UNICEF, escritper l'oficina nacional d'UNICEF a Moçambic.

DOCU

MEN

TACI

Ó

16

Aquí són distintes les condicions, però educar continua sent un gran repte…

Aquests són els vertaders mags

Només pot considerar-se màgia que un ésser humà que…viu en una cabanya de palla, mal ventilada i escassament il·luminada;sense botigues a prop i amb l'aigua a molts quilòmetres de distància;havent de recórrer a peu, dos cops al dia, cinc o deu quilòmetres fins a l'escola;amb poca o cap preparació;amb escàs suport o orientació pedagògica i didàctica;que guanya un salari que a penes dóna per comprar aliments una setmana i res més;sovint pagat amb retard;

…aconsegueixi fer que uns nens i nenes…després d'haver passat la nit dormint sobre una estora;dins una cabanya plena d'esquerdes per on entra, sorollós, el fred;que han caminat hores per arribar a l'escola;després de fer diverses feines a la llar;sense haver menjat gaire;

…aprenguin a llegir, escriure i comptar…a l'ombra d'un arbre;asseguts a terra;en un grup de fins a 70 nens i nenes;sense guix ni material didàctic;sense a penes llibres, quaderns o llapis.

Serà màgia per als esotèrics, un miracle per als qui tenen fe… o simplementheroisme per al poble i per a tots aquells nens i nenes que, partint d'aquest no res,adquireixin coneixements i desenvolupin habilitats.

Aquests són els herois anònims de cada nació. No són herois de guerra. Les sevesarmes són un tremend amor pels nens i una voluntat immensa de contribuir perquèel món sigui millor.

Són els herois de la pau