Departament de Patrimoni Cultural

Carrer de l’Antiga Riera, 6, 1r. 08840 - Viladecans

Tel. 936 351 880 – Fax 936 589 236

Codi 00.00.00.-

Assumpte: Comunicació Elements d’Interès Patrimonial

IV Trobada d’Estudiosos de l’Eramprunyà

IV Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis de l’Eramprunyà

Grup de Recerques Històriques de Castelldefels

3 de desembre de 2011

Comunicació: A l’entorn de la relació d’Elements d’Interès Patrimonial de Viladecans

Autor: Manuel Luengo Carrasco, cap de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de

Viladecans

Índex

Introducció

Breu repàs a la història de Viladecans

Treballs sobre el patrimoni cultural local. Antecedents

Legislació actual

Legislació de règim local

Legislació específica en matèria de patrimoni cultural i patrimoni natural

Patrimoni cultural

Patrimoni natural

Legislació urbanística

Els béns catalogats a Viladecans

Els Elements d’Interès Patrimonial de Viladecans

Valoració del funcionament de la relació d’Elements d’Interès Patrimonial de

Viladecans

Documents annexos:

1. Bibliografia específica

2. Legislació

3. Béns catalogats a Viladecans

4. Transcripció parcial de l’acord del Ple Municipal de 26 d’abril de 2007

que fa referència als mecanismes administratius preventius per a

controlar les intervencions sobre els EIP i protocol d’intervenció

arqueològica

Introducció Atenent a la petició de la secretaria de la IV Trobada de Centres d’Estudi i d’Estudiosos

de l’Eramprunyà,1 que enguany es celebra a Castelldefels i que tal i com es va decidir a

la convocatòria que es va celebrar l’any passat a Viladecans, te com a eix temàtic “El

patrimoni cultural, en especial, l’arquitectònic”, volent-se centrar en els elements de

conservació i protecció d’aquest patrimoni, des de l’Oficina de Patrimoni Cultural de

l’Ajuntament de Viladecans presentem aquesta comunicació que te per objectiu explicar

la nostra experiència de protecció del patrimoni cultural local a través de la figura

normativa de la relació d’Elements d’Interès Patrimonial de Viladecans (EIP-Vdc),

aprovada pel Ple Municipal de 26 d’abril de 2007.

A falta de Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Cultural de Viladecans,

aquesta relació d’Elements d’Interès Patrimonial ha estat una primera mesura preventiva

de protecció del patrimoni local, en tant en quant ha establert uns mecanismes

administratius, que han permés a l’Oficina de Patrimoni Cultural incidir en les

intervencions arquitectònics que es feien sobre els elements d’interès al mateix temps

que ha provocat intervencions arqueològiques o la documentació de l’element d’interès

quan aquest s’ha tingut que enderrocar.

La relació d’Elements d’Interès Patrimonial es va concebir com una fase inicial en la

redacció del Catàleg i Pla Especial de Protecció i per tant, als elements d’interès

patrimonials no se’ls va assignar nivells de protecció.2

Molt possiblement la falta d’un catàleg i pla especial de protecció del patrimoni cultural

local ha esta motivada per la escassa valoració que des de diversos àmbits s’ha fet del

patrimoni local si ho comparem amb el patrimoni arquitectònic d’altres poblacions o

amb la mateixa ciutat de Barcelona. Aquesta visió, a llarga distància, no ha permès

valorar, en la seva justa mida la importància de la conservació i difusió del patrimoni

cultural local com a l’element que produeix cohesió social entre els ciutadans i els seus

barris, que produeix identitat i orgull de pertinença dels habitants amb el seu territori.

Cal, per això, abans d’entrar en matèria i explicar quins han estat els pasos previs a

l’aprovació de la relació d’Elements d’Interès Patrimonial així com quina es la

legislació en matèria de protecció del patrimoni cultural, fer cinc cèntims sobre la

història de la nostra ciutat. Es a partir d’aquesta evolució històrica que poden entendre

la realitat patrimonial de Viladecans.

Breu repàs a la història de Viladecans

1 Trobada que agrupa al Centre d’Estudis Beguetans, Centre d’Estudis de Gavà, Grup Tres Torres de

Viladecans, + de 1000 de Sant Climent de Llobregat i a l’organitzador d’enguany, el Grup de Recerca

Històrica de Castelldefels. 2 La gran diferencia respecte a un Catàleg i Pla Especial de Protecció es que aquest, a banda de

inventariar tots els elements suceptibles de ser protegits – cosa que ja realitza, abastament la relació

d’Elements d’Interès Patrimonial de Viladecans – estableix diversos nivells de protecció: des de la

protecció absolutat fins a la protecció parcial, passant per l’enderroc i la documentació del mateix.

D’altre banda, un catàleg i pla especial també ha de determinar quines contraprestacions econòmiques es

faciliten al propietari del bé en qüestió per tal de que el manteniment i la conservació no es pogui veure

com un càstig sinó com un element identitatari de la ciutat de la qual tots els ciutadans poden gaudir.

152

Viladecans, poble bimil·lenari. La presència humana en el seu territori la podem

remuntar, a partir de la recerca arqueològica, al segle II-I a. C. si bé, hi ha proves de

presència ibèrica, i per tant anterior - segles V-II a. C. –, en els jaciments del puig de

Montbaig, de Can Tries i del Torrent Fondo. Aquests primers assentaments ibèrics i

fonamentalment romans, amb molta probabilitat, van tenir una continuïtat amb els

assentaments medievals, primer a l’entorn del lloc de Sales i, posteriorment, a la Batllia,

el que avui coneixem com la Torre del Baró. D’aquests primers assentaments de l’Alta

Edat Mitjana ens queden els testimonis documentals dels masos de Sales, d’Almafar,

mas Rella, mas d’Umbert, mas de Pere Om, mas Català, però, també els imponents

edificis de la Torre-roja i la Torre del Baró, o la singular església romànica de Santa

Maria de Sales, documentals entre els segle X-XII.

Aquests primers pobladors van estar sotmesos al sistema feudal – consolidat a inicis del

segle XII -, i els mals usos, que van patir a les nostres contrades fins ben entrat el segle

XVIIII, per part dels diversos senyors que van dominar el nostre terme municipal: els

Burgès, els Fiveller, els Torrelles, els Ivorra, els Copons i, pel que fa a la Quadra

Burgesa, els Salaberdenya i els Alòs, entre d’altres. A banda del sistema feudal, els

escassos pobladors que tenien el coratge o aquells que ja hi eren, es trobaven amb un

territori inhòspit ple de fangars, aiguamolls, on les rierades i les torrenteres feien estralls

periòdicament. La misèria i les penalitats no ajudaven gaire per a mantenir la població,

que va anar minvant considerablement. La baixa demogràfica va ser coberta al llarg

d’unes quantes generacions, per la primera immigració documentada: la dels occitans,

fadrins joves procedents del sud de França. Serà aquesta primera immigració la que

garantirà – en l’època moderna - el creixement i consolidació natural de la població

local.

D’aquesta època feudal, és una agricultura de subsistència, basada fonamentalment en

l’explotació dels cereals, amb un paisatge feréstec, on s’acollien els nous pobladors

procedents de més enllà de les fronteres pirinenques; les fonts documentals ens parlen

dels primers masos de muntanya: can Sala-can Menut, can Martí de la Riera, can

Ginestar, el mas Calopa, el mas Ratès, can Pere Trius, can Cot, can Guardiola, can Tries

i d’altres al samontà, com ara el casal dels Rierals (can Sellarès); però també

l’arquitectura civil ens ha deixat el seu rastre: el traçat dels carrers del Barri Antic; els

antics camins que comunicaven la localitat amb les poblacions veïnes (camí de les

Canals, actual Jaume Abril; camí Ral de Barcelona, actuals carrers Major i avinguda de

Gavà); els cursos fluvials de rieres i torrenteres i altres edificacions com pot ser la torre

de guaita de can Modolell (segle XVI).

Al llarg del segles XVII-XIX, la nostra petita vila es consolida i eixample els seus

horitzons. Al llarg del mil vuit-cents es triplica la població, aquesta vegada amb

persones arribades de l’interior de Catalunya; s’erigeix la parròquia de sant Joan de

Viladecans, independent de la parròquia de sant Climent de Llobregat; l’agricultura

comença a obrir-se cap al regadiu amb la introducció de les primeres sínies al Delta; a

muntanya, es guanyen marges de feixes per al conreu de vinyes; es consolida la

colonització de la Marina amb la creació d’una important xarxa de corredores i sèquies

que permeten canalitzar l’aigua de pluja; es comença la dessecació d’importants zones

de la marina fondal, que són transformades en pròsperes terres de conreu. Aquesta

transformació també té el seu reflex en l’arquitectura i el paisatge del territori: masies al

samontà (ca n’Almirall, can Xic, can Palmer, can Batllori, can Manyoses, ca n’Oriol o

ca n’Escuder), masies a Marina (can Roc de les Marines, can Sabadell, can Fargues, can

Cònsol, can Roc de la Casa Alta, can Simó, can Seguí entre d’altres); consolidació

urbanística del Barri Antic i primer eixample cap a l’actual carrer de sant Josep, de sant

Marià, de la Muntanya, del Sol, de Balletbó, de sant Isidre, de les Canals (actual Jaume

Abril) i carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell.

El segle XX serà el segle de la transformació radical del poble: de vila pagesa a ciutat

industrial; d’agricultura de cereals i petita horta a l’agricultura de regadiu de caràcter

intensiu i comercialitzada; de nucli rural concentrat al voltant de can Modolell, la Torre

del Baró i l’església parroquial, però també dispers - a partir de moltes de les masies

esmentades - a nucli urbà extens i continuat: primer, el barri de Sales (dècada de 1920),

després l’Eixample, en diverses fases i moments cronològics, el raval dels Màrtirs de

1714 (als carrers de Pere Sala i Carles Altés), les cases dites de la Teixonera (als carrers

actuals de Lluís Companys i Narcís Monturiol), l’Alba-rosa (mitjan de la dècada de

1950), el Poblat Roca (mitjan de la dècada de 1960), i ja a partir dels anys 1970-1990, la

Montserratina, el Grup Sant Jordi, Vivendes del Congrés, Can Palmer, Can Guardiola,

etc. La nostra vila creix a cop d’immigració: els primers “murcians” dels anys 1920, que

en realitat són majoritàriament de la Franja de Ponent, a l’Aragó, de Castelló de la

Plana, d’Alacant i Almeria i els andalusos i extremenys dels anys 1960-1970. El segle

XX és realment el segle de la gran transformació de la població: transformació social,

econòmica i del paisatge, en un sentit ample.

Aquest passat que hem anant resseguint ha deixat una empremta important en altres

patrimonis, com per exemple el patrimoni documental – custodiat a l’Arxiu Municipal

de Viladecans i que conserva documentació dels segle XV fins a l’actualitat,

documentació municipal i de particulars i entitats de la població -, però també d’un

patrimoni moble, com poden ser les escultures que hi ha distribuïdes pel territori o un

patrimoni immaterial com es la festa i ball de la Tornaboda, o el Patatuf, les caramelles,

els gegants, les fires o més recentment el teatre Al Carrer.

Treballs sobre el patrimoni cultural local. Antecedents Amb la constitució dels primers ajuntaments democràtics (1979), després de “la llarga

nit del franquisme”, molts ajuntaments comencen a recuperar la història local i el

patrimoni com un element més dins de la recuperació i normalització democràtica que

es planteja per aquelles dates.

Són moments de recuperació de festes populars i tradicionals, prohibides o oblidades en

alguns casos, són moments de recuperació de la història i la memòria local – tant

l’antiga com la contemporània – i on una de les peces clau és l’organització i

consolidació dels arxius municipals, en aquest cas Viladecans va ser pionera en la

comarca del Baix Llobregat i arreu de Catalunya, amb l’organització i posada en marxa

del seu arxiu municipal, a partir de 1984; també són moments en què en alguns

ajuntaments es comença a reflexionar sobre la conservació del patrimoni històric

arquitectònic, en aquelles dates l’element més visible del patrimoni cultural català.

A primers dels anys 1980-1990, encara no hi havia una consciència plena de la

importància de la preservació i difusió del patrimoni natural, malgrat que serà, a finals

dels anys 1980, quan es comenci a legislar sobre la declaració d’arbres d’interès local i

comarcal i, també és quan es produeixen les primeres declaracions de reserves naturals.

153

D’aquesta primera època són les Fitxes de patrimoni arquitectònic de Viladecans (1983-

1993), elaborades pel servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.

També, d’aquesta època és un primer estudi sobre els arbres i arbredes d’interès del

municipi de Viladecans (1988), realitzat per l’enginyer agrícola, Frederic Giráldez

Puvill, per encàrrec del departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Viladecans.

Al novembre de 1997, l’arquitecte Blai Pérez González, lliura al departament

d’Urbanisme de l’Ajuntament de Viladecans un Avanç de catàleg de patrimoni

arquitectònic del municipi de Viladecans, que havia estat encarregat mesos enrere pel

departament d’Urbanisme mateix. Aquest primer treball, exhaustiu i detallat pel que fa

al patrimoni arquitectònic, ens dóna una primera visió de la realitat i consideració dels

béns immobles arreu del territori, però encara partia d’una visió limitada del patrimoni

cultural i, per tant, no incloïa els jaciments arqueològics o els elements del patrimoni

natural.

Tanmateix, per les mateixes dates, l’arqueòleg Pere Izquierdo i Tugas, lliura a l’Arxiu

Municipal un treball que recull tots els jaciments arqueològics del territori de

Viladecans (1998), treball, per tant, que servia d’instrument complementari al realitzat

pel Blai Pérez, pel que fa al patrimoni arquitectònic.

A partir de 1999, amb la constitució del nou ajuntament i en la línia de la legislació

vigent en matèria de patrimoni cultural a Catalunya, es crearà el departament municipal

de Patrimoni Cultural, adscrit a l’Àrea de Serveis Personals i integrat per l’Arxiu

Municipal i l’equipament de ca n’Amat. D’entre les seves competències, cal destacar

l’elaboració i manteniment de l’Inventari de Patrimoni Cultural i la col·laboració amb

els departaments municipals que correspongui per a l’elaboració d’un Catàleg de

protecció del patrimoni cultural, entès aquest d’una forma ample: patrimoni

arquitectònic, jaciments arqueològics, béns mobles i elements naturals.

Entre els anys 2001 i 2002, es realitza un treball d’estudi integral del patrimoni sobre el

territori de les Oliveretes, encarregat conjuntament pels departaments d’Urbanisme i

Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans, que consisteix, per una banda, en

uns treballs de detecció i identificació dels possibles jaciments arqueològics en l’espai

esmentat, com també un estudi d’evolució del paisatge, completat amb un estudi

ambiental.

En aplicació de les seves competències, el departament municipal de Patrimoni Cultural

encarregà, l’any 2003, un Inventari del Patrimoni Cultural de Viladecans a la senyora

Juana Maria Huélamo Gabaldón, arqueòloga i museòloga, que lliurarà el treball al

febrer de 2005. Aquest inventari aplega 282 fitxes i incorpora una primera aproximació

a tots els elements d’interès patrimonial de la Ciutat, des del punt de vista del patrimoni

cultural integral: patrimoni arquitectònic, jaciments arqueològics, patrimoni natural,

béns mobles, patrimoni documental, patrimoni etnològic i patrimoni immaterial.

L’Inventari del Patrimoni Cultural de Viladecans ens va donar una imatge fixa dels

elements d’interès patrimonial, en un moment temporal determinat, entre 2003 i 2005, i

va ser realitzat seguint uns criteris generals de diversitat, quotidianitat, exahustivitat,

individualització i atemporalitat, esmenats amb criteris específics per a cada àmbit del

patrimoni:

per al patrimoni contemporani: “(...) s’han considerat majoritàriament edificis

anteriors a la guerra civil que tenien un destacat valor arquitectònic o simbòlic dins

el conjunt del municipi, o en el cas d’elements posteriors, aquells que estaven

intrínsicament relacionats amb els darrers processos d’evolució urbanística en el

municipi, o que constituïen exemples d’interès, des d’un punt de vista arquitectònic,

comunament acceptat. Pel que fa a espais, elements, estatuària i monuments urbans,

s’ha procurat d’incloure la majoria, considerant-los elements simbòlics i artístics“;

camins tradicionals. En aquest apartat: “(...) s’ha considerat especialment el viari

tradicional format pels antics camins no adaptats, al menys enterament, al trànsit de

vehicles automòbils, adquirint gran importància (...) els que es troben a la zona de

muntanya, pel fet de conservar en bona part la seva pavimentació antiga”;

patrimoni arqueològic: s’han incorporat els jaciments arqueològics ja detectats en

els treballs d’en Pere Izquierdo, Josep Maria Solias i Juana Maria Huélamo, tot

incorporant-se els nous jaciments, com a conseqüència d’excavacions posteriors a

l’elaboració dels treballs esmentats;

patrimoni arquitectònic: s’han tingut en compte els elements inclosos en l’inventari

de patrimoni arquitectònic del servei de Patrimoni Arquitectònic del departament de

Cultura de la Generalitat, a banda d’aplicar un criteri d’exhaustivitat, i no s’ha entrat

a detallar els diversos nivells de protecció de cada edifici;

patrimoni immaterial: s’han identificat elements que tenen valor de símbol i

d’imatge municipal, així com d’altres que si bé: “(...) per la seva naturalesa

d’intangibilitat i el seu caràcter de ser elements constitutius del sentir, del fer i de la

memòria col·lectiva”, també han estat inclosos;

patrimoni natural: les fitxes corresponents a aquest àmbit “s’han inclòs des de

l’òptica de la seva consideració com a part integrant d’un ecosistema interrelacionat

i d’abast supralocal, d’acord amb les teories actuals del patrimoni ecològic, les quals

busquen la conservació de la diversitat biològica, més que no pas de determinades

espècies isolades o paisatges d’estètica naturalística”; també, s’han tingut en compte

els paràmetres de connectivitat i connectància ecològica a l’hora d’incloure una

zona com d’interès natural; dins d’aquest àmbit de divisió del patrimoni s’ha tingut

en compte, pel seu gran interès, el sistema agrari, els boscos i la vegetació urbana;

patrimoni documental: s’han incorporat els elements més importants del patrimoni

documental local, fonamentalment la documentació històrica conservada a l’Arxiu

Municipal, tant de fons públics com privats.

Uns mesos mes tard, en concret el 28 d’abril de 2005, el Grup Tres Torres de

Viladecans presentaria al Ple de l’Ajuntament una moció, que va ser aprovada per

unanimitat de tots els partits polítics present al plenari municipal , en la qual es

demanava que abans d’acabar el mandat municipal es pogués aprovar “un catàleg

patrimonial de la ciutat”. Aquest “catàleg patrimonial” va venir en forma de relació

d’Elements d’Interès Patrimonial, que va ser aprovat pel Ple Municipal del 26 d’abril de

2007, poques setmanes abans de les eleccions municipals.

154

Legislació actual

Legislació de règim local La legislació, en matèria de règim local, estableix la competència pròpia dels municipis

en l’ordenació, la gestió, l’execució i la disciplina urbanística; en els parcs i jardins; en

la conservació de camins i vies rurals; en patrimoni històric artístic; en la protecció del

medi ambient; en les activitats i les instal·lacions culturals i el turisme (art. 63.2. de la

Llei 8/1987, municipal i de règim local de Catalunya). Tanmateix, també estableix que

en municipis superiors a 50.000 habitants han de prestar el servei que inclogui “la

protecció del medi” (art. 64.d. de la Llei 8/1987, municipal i de règim local de

Catalunya).

La mateixa legislació de règim local també indica que, per a la gestió dels seus

interessos, el municipi també pot exercir activitats complementàries de les pròpies

d’altres administracions públiques i, en particular, entre d’altres, les relatives a protecció

del medi, la cultura, els arxius, les biblioteques i els museus (art. 68.1. de la Llei 8/1987,

municipal i de règim local de Catalunya).

El reglament de Patrimoni dels ens locals defineix el que s’entén per patrimoni històric

artístic dels ens locals com: “(...) els immobles i els objectes mobles d’interès artístic,

històric, paleontològic, arqueològic, etnològic, científic o tècnic; el patrimoni

documental i bibliogràfic; els jaciments o zones arqueològiques; els llocs naturals; i els

jardins i parcs que tenen valor artístic, històric o antropològic”. Aquest patrimoni

s’integra en el patrimoni dels ens locals com a patrimoni separat i es regeix per la seva

legislació específica, i: “(...) subsidiàriament, per les normes que regulen els béns de

servei públic”. (art. 17 del Decret 336/1988, pel qual s’aprova el Reglament del

Patrimoni dels ens locals).

L’article 18 de l’esmentat reglament del Patrimoni dels ens locals també estableix,

d’una banda, que: “els ens locals que tenen en el territori de la seva jurisdicció béns

d’interès històric artístic que no els pertanyen han de procurar, mitjançant convenis,

compatibilitzar la titularitat econòmica privada del bé i el seu interès cultual”; i d’altra

banda,: “s’ha de promoure la tutela específica del bé perquè aquest pugui ser objecte de

fruïció col·lectiva, sense perjudici de la seva titularitat econòmica”. (art. 18.1. i 18.2. del

Decret 336/1988, pel qual s’aprova el Reglament del Patrimoni dels ens locals).

Finalment, el mateix reglament de Patrimoni dels ens local estableix que els ens locals

estan obligats a portar un inventari general de béns, en el qual han d’incloure l’inventari

dels béns afectes al patrimoni històric artístic. (art. 100.c. del Decret 336/1988, pel qual

s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals).

La legislació específica en matèria de Patrimoni cultural i natural La legislació en matèria de protecció del patrimoni cultural es regeix, d’una banda, per

la Llei 9/1993, de 30 de setembre de 1993, del patrimoni cultural català i per la Llei

2/2002, de14 de març de 2002, d’urbanisme, modificada per la Llei 10/2004, de 24 de

desembre de 2004 i refosa en el Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol de 2005, pel

qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme.

Pel que fa al patrimoni natural, aquest ve regulat, per una banda, fonamentalment pel

Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural

i per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i

modificacions de lleis anteriors relatives a la protecció d’animals, d’espais naturals,

d’accés motoritzat al medi natural i del procés d’adequació de les activitats d’incidència

ambiental; d’altra banda, hi ha una legislació específica per a la declaració d’arbres i

arbredes monumentals, declarats d’interès local i/o comarcal. Tanmateix, les reserves

naturals del Remolar-Filipines tenen una regulació pròpia a partir dels decrets de creació

i modificació posterior, així com a partir de la seva inclusió dins dels espais PEIN.

Patrimoni cultural

Com a norma general, els ajuntaments han de vetllar per la integritat del patrimoni

cultural català, tant públic com privat, situat en el seu terme municipal, i per la

protecció, la conservació i difusió d’aquest patrimoni, per la qual cosa, s’han de dotar

dels mitjans materials i personals adequats (art. 3.1. Llei 9/1993, del PCC).

El patrimoni cultural català està integrat: “per tots els béns mobles o immobles

relacionats amb la història i la cultura de Catalunya, que per llur valor històric, artístic,

arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic

o tècnic mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que puguin ésser

gaudits pels ciutadans i puguin ésser transmesos en les millors condicions a les

generacions futures”. (art. 1.2. Llei 9/1993, del PCC).

La Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, preveu les següents

categories de protecció:

Béns Culturals d’Interès Nacionals:

Són béns immobles classificats com a monument històric, conjunt històric, jardí

històric, lloc històric, zona d’interès arqueològic, zona arqueològica, zona

paleontològica. La declaració va a càrrec del Govern de Catalunya a proposta del

Conseller de Cultura.

Els béns mobles també poden ser declarats d’interès nacional singularment o

com a col·lecció, a càrrec del Govern de Catalunya i a proposta del Conseller de

Cultura.

Béns Catalogats:

Els béns immobles poder ser declarat Béns Culturals d’Interès Local per acord

del Ple de l’Ajuntament, en aquells ajuntaments de més de 5.000 habitants.

Els béns mobles poden ser incorporats en el Catàleg del Patrimoni Cultural

Català, per resolució del Conseller de Cultura.

També, formen part del patrimoni cultural català els béns mobles o immobles, que tot i

no haver estat objecte de declaració ni de catalogació, reuneixin els valors històric,

artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic,

científic o tècnic relacionats amb la història i la cultura de Catalunya. Per tant, formen

part del patrimoni cultural català els béns mobles següents, (art. 18.2. Llei 9/1993, del

PCC): - col·leccions i els exemplars singulars de zoologia, botànica, mineralogia i

anatomia i els objectes d’interès paleontològic;

- béns que constitueixen punts de referència importants de la història;

- el producte de les intervencions arqueològiques;

- els béns d’interès artístic;

- el mobiliari, els instruments musicals, les inscripcions, les monedes i els

segells gravats de més de cent anys d’antiguitat;

155

- el patrimoni etnològic moble;

- el patrimoni científic, tècnic i industrial moble;

- el patrimoni documental i el patrimoni bibliogràfic

La Llei de patrimoni cultural català també determina obligacions dels propietaris i dels

ajuntaments respecte dels béns integrants en el patrimoni cultural català, entre d’altres

les següents:

- deure de conservació, (art. 21.2. Llei 9/1993, del PCC);

- deure de facilitar informació sobre l’estat dels béns i sobre llur utilització, si els

ho demana l’Administració, (art. 21.2. Llei 9/1993, del PCC);

- els ajuntaments poden suspendre la tramitació d’una concessió d’una llicència

d’obres per tal de preservar els valors culturals d’un bé immoble, (art. 23.2. llei

9/1993, del PCC);

- el propietaris de BCIN o béns catalogats els han de preservar i mantenir per

assegurar la integritat de llur valor cultural i l’ús a què destinin aquests béns ha

de garantir-ne sempre la conservació (art. 25.1. Llei 9/1993, del PCC);

- els BCIN i els béns catalogats no poden ser destruïts, (art. 25.2. Llei 9/1993,

del PCC);

- el propietaris titulars de BCIN o béns catalogats han de permetre l’accés dels

especialistes als dits béns per tal que puguin estudiar-los i catalogar-los

convenientment, (art. 25.3. Llei 9/1993, del PCC);

- els funcionaris públics als quals s’assigna el control i inspecció sobre el

patrimoni cultural tenen la consideració d’autoritat i estan facultats per a

examinar els béns, els llibres, els documents i en general, tot el que pugui servir

d’informació per a complir i executar llurs tasques, (art. 70.2. Llei 9/1993, del

PCC).

Tanmateix, la mateixa Llei de patrimoni cultural, en el seu títol III, capítol 1, també

determina mesures de foment dels béns culturals d’interès nacional i dels béns

catalogats, entre d’altres ajuts per a la investigació, conservació i rehabilitació; l’1%

cultural; el pagament amb béns culturals i els beneficis o bonificacions fiscals.

Patrimoni natural

La legislació sobre patrimoni natural té dues vessants: per una banda, la de protecció

d’espais d’interès natural, i, per l’altra banda, la de declaració d’arbres i arbredes

monumentals d’interès local i comarcal de Catalunya.

Pel que respecta a la protecció dels espais d’interès natural, la legislació marc és la Llei

12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, que ha estat desenvolupada pel Decret

328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural

(PEIN). Prèviament, en el nostre cas, i mitjançant Decret 226/1987, de 9 de juny,

s’havia procedit a la declaració de les Reserves naturals parcials del Delta del Llobregat

de la Ricarda-Ca l’Arana i el Remolar-Filipines. El PEIN, incorpora les reserves del

Delta del Llobregat dins dels espais d’interès natural de Catalunya, i posteriorment, el

Decret 275/1999, de 13 d’octubre, modificaria el Decret 226/1987, de declaració de les

reserves naturals parcials del Delta del Llobregat de la Ricarda-Ca l’Arana i el Remolar-

Filipines.

D’altre banda i a nivell europeu, les reserves naturals del Delta del Llobregat tenen una

doble protecció: com a espais ZEPA i com a Xarxa Natura 2000. Les zones d’especial

protecció per als ocells (ZEPA), són zones que cadascun dels estats membres de la Unió

Europea designa dins del seu territori, amb la finalitat de protegir els hàbitats dels

ocells, que a nivell europeu, tenen problemes de conservació, en aplicació de la

directiva europea relativa a la conservació dels ocells silvestres. Tanmateix, també per

acord del Govern de Catalunya del dia 5 de setembre de 2006, relatiu al projecte

d’ampliació de la Xarxa Natura 2000, xarxa europea d’espais naturals protegits, el Delta

del Llobregat queda incorporat a l’esmentada xarxa europea d’espais protegits.

La legislació en matèria d’espais protegits ha estat actualitzada a partir de la Llei

12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i per la qual es

modificaven les següents lleis: 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals,

Llei 12/1985, d’espais naturals, Llei 9/1995, d’accés motoritzat al medi natural i Llei

4/2004, relativa al procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental.

Finalment, el Govern de Catalunya ha legislat en matèria de declaració d’arbres i

arbredes monumentals, d’interès local i comarcal a Catalunya, a partir de decrets que

desenvolupen la Llei 12/1985, d’espais d’interès naturals. Els criteris generals per a la

declaració d’arbres monumentals i arbres i arbredes d’interès comarcal i local recollits

en els preàmbuls dels decrets 241/1987, de 9 de juny, 47/1988, d’11 de febrer i

120/1989, de 17 d’abril són els “valors monumental, històric o científic que tenen

determinats exemplars d’espècies arbòries fan que formin part del patrimoni cultural de

Catalunya, i que siguin d’interès públic la seva conservació i protecció”. Després, cada

Decret estableix els criteris específics per a la declaració, de la següent manera:

- es consideren arbres monumentals els exemplars que, per les seves mides

excepcionals dins de la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat

científica, són mereixedors de mesures de protecció (art. 1 del Decret 214/1987,

sobre declaració d’arbres monumentals);

- es consideren arbres d’interès comarcal o d’interès local els exemplars que, per

la seva particularitat científica o la seva història, per les mides excepcionals dins

de la seva espècie o per la seva edat, són mereixedors de mesures de protecció

(art. 1 del Decret 47/1988, sobre declaració d’arbres d’interès comarcal i local);

- es consideren arbredes, d’interès comarcal o d’interès local, els conjunts, les

arbredes o els bosquets que per la seva particularitat científica o la seva història,

per les mides excepcionals dels arbres en conjunt, per les espècies que els

constitueixen o per la seva edat, són mereixedores de mesures de protecció (art.

1.1. del Decret 120/1989, sobre declaració d’arbredes monumentals, d’interès

comarcal i d’interès local).

Els arbres i arbredes declarats monumentals, d’interès comarcal i d’interès local es

consideren protegits el que implica la prohibició de tallar-los o arrencar-los totalment o

156

parcial, així com de danyar-los per qualsevol mitjà. En els casos de tractament silvícoles

i fitosanitaris que calguin per al manteniment del bon estat dels arbres i arbredes caldrà

l’autorització prèvia de l’administració que n’ha fet la declaració corresponent.

Els arbres i arbredes monumentals són declarats per ordre del departament

d’Agricultura, Ramaderia i Pesca o el departament del Govern de Catalunya que disposi

de les competències corresponent; en els casos dels arbres i arbredes d’interès comarcal

la declaració la realitzarà el Consell Comarcal on radiqui el conjunt; i, en el casos dels

arbres i arbredes d’interès local, la declaració es realitzarà per acord de l’ajuntament on

radiquin els exemplars objecte de la declaració.

Els decrets esmentats indican la disposició del departament d’Agricultura, Ramaderia i

Pesca per la donació d’ajuts els propietaris dels terrenys on radiqui els arbres

monumentals o les arbredes monumentals, per a la seva conservació, protecció i millora,

o si s’escau realitzar directament aquestes actuacions amb càrrec al seu pressupost (art.

6 i 7 dels decrets 214/1987 i 120/1989 respectivament).

Legislació urbanística La legislació urbanística esmenta en diversos articulats la necessitat de la preservació

del patrimoni històric arquitectònic d’una població. Així, per exemple, parla de

desenvolupament urbanístic sostenible pel que fa al patrimoni arquitectònic, explicitant

que: “s’han de conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació [...] dels

valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals” (art. 3.1. del Decret Legislatiu

1/2005, text refós de la llei d’urbanisme); de com el planejament urbanístic ha de

preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el patrimoni cultural i la identitat

dels municipis (art. 9.3. del Decret Legislatiu 1/2005, text refós de la llei d’urbanisme);

i, de com s’ha de vetllar perquès les construccions i instal·lacions noves s’adaptin a

l’ambient que les contextualitza i no desmereixin els edificis o les restes de caràcter

històric, artístic, arqueològic o tradicional (art. 9.3. del Decret Legislatiu 1/2005, text

refós de la llei d’urbanisme).

La competència urbanística en matèria de planejament i gestió que la llei atorga als

ajuntaments comprèn, implícitament, la redacció de catàlegs de patrimoni arquitectònic

i la protecció d’aquest patrimoni (art. 14.2. i 23.1.a. del Decret Legislatiu 1/2005, text

refós de la llei d’urbanisme); i, explícitament, apunta: “(...) l’atenció que cal prestar a

l’existència de restes arqueològiques” declarades d’interès (art. 34.6. del Decret

Legislatiu 1/2005, text refós de la llei d’urbanisme).

A les diverses figures del planejament urbanístic general – plans d’ordenació urbanística

municipal (POUM); programes d’actuació urbanística municipal (PAUM) o normes de

planejament urbanístic (NPU) – o bé en les figures del planejament urbanístic derivat –

plans parcials urbanístics (PPU), plans especials urbanístics (PEU) o plans de millora

urbana (PMU) – es donen referències implícites o explicites per a la protecció del

patrimoni històric arquitectònic o de jaciments arqueològics així com també en moltes

d’elles figura la necessitat de disposar d’un catàleg de béns a protegir.

Finalment, respecte l’elaboració de catàlegs de béns immobles a protegir, la legislació

urbanística disposa que: “(...) les administracions competents han d’incloure en un

catàleg els béns que calgui protegir (monuments, edificis, jardins, paisatges o béns

culturals) per tal d’aconseguir l’efectivitat de les mesures urbanístiques (...) Els catàlegs,

juntament amb les normes específiques, i d'acord amb les categories establertes per la

legislació sectorial aplicable, són part integrant de la documentació imperativa del pla

urbanístic corresponent”. També, específica que els ajuntaments, d’acord amb la

legislació de règim local, poden aprovar ordenances d’urbanització i d’edificació per

regular aspectes que no són objecte de les normes dels POUM (art. 69.1. i 69.2. del

Decret Legislatiu 1/2005, text refós de la llei d’urbanisme).

Els béns catalogats a Viladecans

En aplicació de la legislació esmentada, a Viladecans disposem de diversos béns

catalogats i arbres i arbredes d’interès local: la Torre del Baró i la Torre-roja com a

Béns Culturals d’Interès Nacional, en aplicació de la Llei 9/1993, de 30 de setembre del

patrimoni cultural català;3 can Sala – can Menut i ca n’Amat, com a Béns Culturals

d’Interès Local ,a partir d’acords plenaris de l’Ajuntament de Viladecans.

Els arbres i arbredes d’interès local abracen diverses espècies – alzines, palmeres,

ametllers, lledoner, plàtans, xicranda, pineda, etc – i diversos espais del territori

municipal: can Sala – can Menut, can Palmer, jardí de can Modolell, can Batllori, can

Ginestar, la rambla Modolell i el parc de la Torre-roja, entre d’altre espais.

Com a document annex s’adjunta la relació detallada d’aquests béns catalogats a

l’actualitat.

Els Elements d’Interès Patrimonial de Viladecans (EIP-Vdc) El mandat del plenari municipal de 28 d’abril de 2005 va significar el punt de partida

per a engegar els treballs previs per a la confecció d’un Catàleg de Patrimoni Cultural,

tenint en compte que partíem d’una bona base com era l’Inventari de Patrimoni

Cultural, elaborat per la Juana Maria Huélamo, que s’havia acabat de presentar al febrer

de 2005 i que completava els treballs elaborats amb anterioritat per Frederic Giráldez,

Blai Pérez i Pere Izquierdo sobre el patrimoni natural, arquitectònic i arqueològic,

respectivament. Tots aquest treballs es donen una imatge força real de tots els elements

d’interès patrimonial de Viladecans.

Amb la finalitat de complir amb el mandat municipal es va constituir una Comissió de

Treball, presidida per la senyora Maria Salmerón, tinenta d’alcalde-presidenta de l’Àrea

de Serveis Personals de l’Ajuntament de Viladecans, coordinada, tècnicament, des del

departament municipal de Patrimoni Cultural i integrada per diversos membres dels

departaments municipal de Patrimoni Cultural, Urbanisme i Espai Públic de

l’Ajuntament de Viladecans. De l’estudi, fonamentalment, de l’Inventari de Patrimoni

Cultural i de la posada en comú dels diversos elements (patrimoni arquitectònic,

patrimoni arqueològic, patrimoni natural i patrimoni documental, entre d’altres) així

com dels diversos valors històrics, artístics, patrimonials, culturals, naturals, científics,

etnogràfics, arqueològics etc, aportats pels membres integrants de la Comissió es va

consensuar, finalment, la relació d’Elements d’Interès Patrimonial que la regidora va

portar al Ple Municipal, de 26 d’abril de 2007, per a la seva aprovació. Si be, aquesta

3 Decret de 22 d’abril 1949, de protecció dels castells espanyols, BOE de 5 de maig de 1949.

157

relació d’Elements d’Interès Patrimonial no definia ni els diversos nivells de protecció

ni les contraprestacions econòmiques dels propietaris dels Elements d’Interès, si que

establia diversos mecanismes administratius que han permés al departament de

Patrimoni Cultural intervenir activament en la preservació dels béns així com

l’obligatorietat de realitzar intervencions arqueològiques en aquells llocs o espais

assenyalats com d’interès arqueològic.4

La relació d’Elements d’Interès Patrimonial de Viladecans la conformen un total de 376

elements de tots els àmbits que integren el patrimoni cultural de la ciutat:

- patrimoni immoble

- conjunts urbans, 29 elements

- conjunts arquitectònics, 40 elements

- edificis, 117 elements

- elements constructius singulars, 9 elements

- enginyeria civil, 17 elements

- jaciments arqueològics, 47 elements

- patrimoni moble

- elements urbans, 17 elements

- col·leccions, 7 elements

- patrimoni natural

- arbredes, conjunts, 16 elements

- arbres singulars aïllats, 27 elements

- zones d’interès natural, 31 elements

- patrimoni documental, 9 elements

- patrimoni immaterial, 10 elements

Respecte al patrimoni immoble, s’ha mantingut un límit cronològic a l’entorn d’aquells

edificis anteriors als anys 1940, si bé, s’han incorporat edificis o conjunts arquitectònics

posteriors a aquesta data, fonamentat, bàsicament, arran de la seva singularitat, ja sigui

per l’edifici en ell mateix o per ser d’arquitectes de reconegut prestigi o per la cohesió

que comporta dins de la realitat urbanística de la ciutat. També, s’han delimitat els

conjunts urbans i els conjunts arquitectònics.5

Per als jaciments arqueològics, a banda dels ja detectats a partir de prospeccions i

treballs de camp, un cop confrontats amb les memòries i informes d’excavacions i

sondeigs arqueològics ja realitzats, es proposa la creació d’una zona d’expectativa

arqueològica (ZEA) a l’entorn del Barri Antic. Seguint els criteris del dossier

arqueològic, també, s’han considerat zones d’interès arqueològic totes les masies

existents i el seu entorn.

4 Com annex es relaciona part de l’acord plenari que fa referencia als mecanismes administratius

preventius establerts pel departament de Patrimoni Cultural per a controlar les intervencions que es

poguin fer sobre els Elements d’Interès Patrimonial a més del protocol d’intervenció arqueològica. 5 Per conjunt urbà entenem el conjunt d’edificis construïts al llarg del temps, en un o en diversos moments

del desenvolupament urbanístic de la ciutat, amb tipologies constructives diverses, però que, en el seu

conjunt, mantenen una volumetria, estructura i traçat de carrers, així com una ambientació susceptible de

ser-ne valorada. Semblantment, per conjunt arquitectònic, entenem el conjunt d’edificis que disposen

d’una mateixa tipologia constructiva o bé, formen part d’una unitat construïda i, per tant, també

susceptible de ser-ne valorada.

Per al patrimoni moble, s’han tingut en compte les diverses col·leccions que existeixen

a la ciutat, tant de procedència pública com privada, i en l’apartat d’elements urbans,

s’han inclòs totes les escultures que hi ha emplaçades en els edificis municipals, carrers

i avingudes de la població.

Respecte del patrimoni natural, s’han tingut en compte tots aquells elements ja protegits

i aquells altres que per les seves característiques naturals, culturals, històriques o de

singularitat s’han cregut mereixedors de figurar en aquesta relació.

Quant al patrimoni documental i l’immaterial, s’ha tingut en compte, bàsicament, la

proposta de l’Inventari de Patrimoni, ampliada en aquells casos que s’ha cregut

convenient, per exemple en els

casos de fons i col·leccions documentals de procedència privada.

Valoració del funcionament de la relació d’Elements d’Interès

Patrimonial de Viladecans Abans d’entrar en la valoració de com ha funcionat la relació d’Element d’Interès

Patrimonial des de la seva aprovació a l’abril de 2007 fins a l’actualitat, crec que

s’haurien de fer algunes consideracions.

La primera i essencial, la relació d’Elements d’Interès és un catàleg però no un pla

especial de protecció, en tant en quant no es va establir cap nivell de protecció dels

elements ni es van concretar els mecanismes compensatoris cap els propietaris dels

béns. Per a la bona preservació, conservació i difusió del patrimoni cultural de la ciutat

hem d’anar, inexorablement, cap a l’aprovació del Pla Especial de Protecció, que

estableixi les regles del joc, en matèria de protecció del patrimoni, entre i per

l’administració municipal i els propietaris dels béns. 6

La segona, i no menys important; segurament es una exageració disposar de 376

elements; sí que són d’interès patrimonial, però no tots han de ser mereixedors d’una

protecció total. El Catàleg i Pla Especial també implica poder destruir aquells elements

que no siguin mereixedors dels valors històrics, arquitectònics, símbolics, estètics, etc,

sempre i quan abans s’hagin documentat adequadament (via intervenció arqueològica,

documental, en imatge fixa o audiovisual, etc). Molt possiblement, en un futur Pla

Especial de Protecció ens haurem de quedar amb una tercera part del que conformen

avui la relació d’Elements d’Interès Patrimonial.

Ara sí, entren a la valoració del funcionament de la relació d’Elements d’Interès

Patrimonial al llarg d’aquests quatre anys de funcionament des de la seva aprovació.

Aquesta no pot ser més positiva dins del marc normatiu creat. S’han realitzat un total de

42 informes patrimonials, majoritàriament sobre béns immobles, però també sobre

espais arqueològics i naturals. Entre els informes patrimonials cal destacar els realitzats

sobre Ca la Pilar (casa projectada per Puig i Cadafalch), Ca n’Amat (futur element del

Museu de Viladecans), can Sala-can Menut (important masia de la ciutat), ermita

romànica de Santa Maria de Sales, conjunt arquitectònic de can Modolell – Casa de la

6 L’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va editar al setembre de 2009 una guia,

molt útil si be limitada només al patrimoni immoble, per a l’elaboració dels catàlegs municipals de béns

protegits: La protecció del patrimoni cultural immoble, col·lecció Documents de Treball, Diputació de

Barcelona, Barcelona, 2009.

158

Vila o la remodelació de l’antic escorxador, obra de l’arquitecte Josep Canaleta,

deixeble de l’Antoni Gaudí. El fet de disposar d’aquesta relació d’Elements també ens

ha permés forçar les intervencions arqueològiques en aquells espais on teníem

coneixement de que havia un jaciment arqueològic o s’havien detectat la presència de

restes arqueològics. En aquest cas, al llarg d’aquest anys s’han fet un total de deu

excavacions, moltes d’elles en el subsòl d’immobles però d’altres en paratges en els

quals ja coneixíem de l’existència de restes arqueològics com pot ser l’ermita i vil·la

romana de Sales o be la bassa de laminació de Can Tries, que per a sorpresa nostre, a

banda de restes ibèrics – ja coneguts-, va permetre descobrir el “zoo paleontològic” de

Viladecans (mamuts, ossos, cérvols, cavalls, etc). No hi ha dubte que l’existència

d’aquest marc normatiu creat a partir de la relació d’Elements d’Interès Patrimonial a

ajudat moltíssim a crear sensibilitat vers la preservació i conservació del patrimoni en la

pròpia administració municipal, però també entre els propis ciutadans de Viladecans i

els propietaris i empreses constructores incloses.

Així, malgrat la intensa transformació que ha sofert el territori, a Viladecans, encara

perviuen molts testimonis físics del passat. Viladecans s’ha construït entre tots, des dels

primers pobladors fins els actuals. Ha estat en creixement i evolució continuada i, fruit

d’això, són els diversos talls cronològics que es poden veure en la trama dels seus

carrers i en els seus edificis – edificis d’època medieval, d’època moderna, modernistes,

noucentistes, de tipologia rural, contemporanis singulars etc -, però també en el paisatge

i en la vegetació que ens ha pervingut: alzinars, pinedes, garrofers, roures, aiguamolls,

estanys, platges, corredores, sèquies i zones agrícoles. Aquest es el patrimoni cultural

que ens pertoca ara, a nosaltres, conservar, divulgar i transmetre en les millors

condicions possibles a les generacions futures, perquè serveixi de testimoni de l’esforç

dels homes i les dones per a viure-hi millor, per a conèixer la nostra cultura i la nostra

història i, per tant, per a poder-nos identificar amb un territori en el qual vivim, però

també, simplement, - i no, per això menys important - per al gaudi personal i col·lectiu

de tots aquells elements amb valors històrics, artístics o naturals que encara avui dia

tenim a la nostra ciutat.

.........................

Documents annexos

1. Bibliografia específica Fitxes de patrimoni arquitectònic de Viladecans, del servei de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció

General de Patrimoni Cultural del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, maig 1997

(1983-1993).

1988

GIRÁLDEZ i PUVILL, Frederic. Estudi sobre els arbres i arbredes d’interès del municipi de Viladecans,

Treball intern del departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Viladecans, octubre de 1988, inèdit.

Aprovat per la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Viladecans, en la sessió de 4 de novembre de

1988.

1997

PÉREZ i GONZÁLEZ, Blai. Avanç de catàleg de patrimoni arquitectònic del municipi de Viladecans,

Treball intern del departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Viladecans, novembre de 1997, inèdit.

1998

IZQUIERDO i TUGAS, Pere. Dossier arqueològic de Viladecans, Treball intern del departament de

Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans, setembre de 1998, inèdit, 103 pàgs.

2001

SOLIAS ARÍS, Josep Maria; HUÉLAMO GABALDÓN, Juana María. Treballs de prospecció superficial

(del paratge de) les Oliveretes, Treball intern del departament de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de

Viladecans, octubre de 2001, inèdit.

SOLIAS ARÍS, Josep Maria. Estudi de morfogènesi de les Oliveretes, Treball intern del departament de

Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans, novembre de 2001, inèdit.

2002

BOSCH i JANER, Rafael; SIMÓ i BOLADERAS, Jordi. Estudi ambiental del territori de les Oliveretes

(Viladecans), Treball intern del departament de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans,

setembre de 2002, inèdit.

2005

HUÉLAMO GABALDÓN, Juana María. Informe i Inventari del Patrimoni Cultural de Viladecans,

treball intern del departament de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans, febrer de 2005,

inèdit, 112 i 928 pàg., respectivament.

2. Legislació

Legislació de règim local

- Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya.

- Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni dels

ens locals.

Patrimoni cultural

- Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol; i, reials decrets que la

desenvolupen

- Llei 9/1993, de 30 de setembre de 1993, del patrimoni cultural català.

- Llei 17/1990, de 2 de novembre, de Museus de Catalunya, i, decrets que la

desenvolupen

- Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’Arxius i Documents de Catalunya; i, decrets que la

desenvolpen

- Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, pel qual s’aprova el Reglament de protecció del

patrimoni arqueològic i paleontològic.

Patrimoni natural

- Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals.

- Decret 226/1987, de 9 de juny, de declaració de les Reserves Naturals Parcials del

Delta del Llobregat de la Ricarda-Ca l’Arana i el Remolar-Filipines.

- Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre la declaració d’arbres monumentals de

Catalunya.

159

- Decret 47/1988, de 11 de febrer de 1988, sobre la declaració d’arbres d’interès

comarcal i local de Catalunya.

- Decret 120/1989, de17 d’abril, sobre declaració d’arbredes monumentals d’interès

comarcal i local.

- Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès

Natural.

- Decret 275/1999, de 13 d’octubre, de modificació del Decret 226/1987, de 9 de juny,

de declaració de les reserves naturals parcials del Delta del Llobregat de la Ricarda-Ca

l’Arana i el Remolar- Filipines.

- Ordre del departament de Medi Ambient i Habitatge, de 2 de maig de 2005, de

declaració d’arbres monumentals i actualització de l’inventari dels arbres i arbredes

declarats d’interès comarcal i local.

- Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació

de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985,

d’espais naturals, de la Llei 9/1995, d’accés motoritzat al medi natural i de la Llei

4/2004, relativa al procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental.

Urbanisme

- Decret 287/2003, de 4 de novembre de 2003, pel qual s’aprova el Reglament parcial

de la Llei 2/2002, de 4 de març, d’urbanisme.

- Llei 10/2004, de 24 de desembre de 2004, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de

març de 2002, d’urbanisme.

- Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol de 2005, pel qual s’aprova el Text refós de la

Llei d’urbanisme.

3. Transcripció parcial de l’acord del Ple Municipal de l’Ajuntament

de Viladecans, de 26 d’abril de 2007, que fa referencia als

mecanismes administratius preventius per a controlar les

intervencions sobre els EIP i protocol d’intervenció arqueològica

“(...)

1r.- APROVAR la relació d’Elements d’Interès Patrimonial de Viladecans que

es relaciona com a document annex núm. 3, amb la documentació gràfica que

s’acompanya.

2n.- ESTABLIR que qualsevol intervenció que afecti els Elements d’Interès

Patrimonial inclosos en la relació aprovada – excepte per a l’àmbit de conjunts

urbans – haurà de comptar amb l’informe previ dels tècnics del departament de

Patrimoni Cultural, a més dels informes dels tècnics del departament

d’Urbanisme o d’Espai Públic respecte els element de patrimoni arquitectònic i

de patrimoni natural, respectivament.

3r.- ESTABLIR que en qualsevol intervenció que es faci sobre els Elements

d’Interès Patrimonial relacionats, el promotor haurà d’aportar una memòria

detallada de la intervenció a realitzar, així com una documentació gràfica de

l’element sobre el qual es pretén actuar. Aquesta documentació gràfica inclourà

el següent: plànols d’emplaçament, plànols topogràfics de l’entorn, aixecaments

de façanes i d’interior, així com reportatge fotogràfic – en suport paper i/o

digital - de l’estat actual – i a ser possible d’imatges antigues, - i, si escau, en

funció de l’interès de l’element sobre el que es pretén actuar, la història i

evolució estructural i/o física de l’element sobre el qual es pretén actuar.

4t.- ESTABLIR la funció inspectora dels tècnics del departament de Patrimoni

Cultural per a qualsevol intervenció que es realitzi en els Elements d’Interès

Patrimonial relacionats.

5è.- APROVAR una zona d’expectativa arqueològica a l’entorn del Barri Antic,

delimitada pels carrers de Sant Climent, Sant Joan, Sant Marià i Muntanya – tots

dos a l’alçada del carrer de la Rere Església –, Rere Església, Sol – també fins a

l’alçada del carrer de la Rere Església -, Balletbó, plaça de les Palmeres, Sant

Josep i avinguda de la Generalitat – incloent-hi el carrer del Migdia – fins arribar

al carrer de Sant Climent. S’adjunta plànol de delimitació de la zona

d’expectativa arqueològica.

6è.- ESTABLIR el següent protocol d’actuació respecte a qualsevol intervenció

que es faci en l’àmbit dels jaciments arqueològics relacionats:

- informe previ dels tècnics del departament de Patrimoni Cultural de

l’Ajuntament de Viladecans, tal com preveu el punt núm. 2 del present

acord;

- prèviament a la intervenció i com a document relacionat amb la

llicència d’obres municipal, el promotor haurà de disposar de

l’autorització d’intervenció arqueològica resolta pel servei d’Arqueologia

del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya;

- l’obligació, per part del promotor o actor de l’intervenció, de lliurar al

departament de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans una

còpia de la memòria del projecte d’excavació: en la qual consti l’empresa

que es farà càrrec de la intervenció arqueològica, plànols d’emplaçament

i topogràfics de l’entorn i reportatge fotogràfic de l’element sobre el qual

s’actua; tanmateix, una vegada acabada l’excavació, el promotor s’obliga

a lliurar una còpia de la memòria de la intervenció arqueològica al

departament de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans.

7è- FER CONSTAR, com a document annex núm. 4, aquells elements del

patrimoni natural declarats, però que actualment ja no existeixen, a fi i efecte de

que es puguin donar de baixar de l’Inventari d’arbres i arbredes d’interès local i

comarcal de Catalunya.

8è- INCORPORAR entre la documentació de les figures del planejament

urbanístic,l’àmbit dels quals inclogui Elements d’Interès Patrimonial relacionats

a l’annex núm. 3, la necessitat de disposar d’un informe dels tècnics del

departament de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans, a fi i efecte

que puguin valorar les determinacions del planejament”.

160

4. Béns catalogats a Viladecans

Béns Immobles: Categoria: Bé Cultural d’Interès Nacional

Categoria: Bé Cultural d’Interès Local

Edifici Acord

Can Sala – can Menut Acord del Ple de l’Ajuntament de Viladecans, de 28 de

novembre de 2002

Ca n’Amat Acord del Ple de l’Ajuntament de Viladecans, de 31 de març

de 2005

Patrimoni Natural: Categoria: Arbres d’interès local

Exemplar Acord

Alzina de Can Sala – can

Menut

Acord de 19 de gener de 1989, de la Comissió de Govern

de l’Ajuntament de Viladecans

Inventari dels arbres d’interès local de Catalunya, ordre

de 8 de febrer de 1990, del departament d’Agricultura,

Ramaderia i Pesca

Alzina del parc de la

Torre-roja

Ordre de 8 de gener de 1990, del departament

d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

Ametllers de Can Sala –

can Menut, 2 ex.

Acord de 28 de novembre de 2002, del Ple de l’Ajuntament

de Viladecans

Eucaliptus, a tocar

l’Hospital de Viladecans

Acord de 19 de gener de 1989, de la Comissió de Govern

de l’Ajuntament de Viladecans – Declaració provisional 1

1 Es va donar un termini de 10 dies per a reclamacions, si passat aquest termini no s’han presentat

al·legacions o han estat desestimades pels Serveis Tècnics, s’entendran declarats d’interès local. Ignorem

si es van produir reclamacions, si bé no consta publicat a l’Inventari d’arbres i arbredes d’interès local i

comarcal de Catalunya.

161

Edifici Acord

Torre del Baró Decret de 22 d’abril 1949, de protecció dels castells

espanyols

Bé d’Interès Cultural - Llei 16/1985, 25 juny, Patrimoni

Històric Espanyol, disposició addicional 1a.

Bé Cultura d’Interès Nacional – Llei 9/1993, de 30

setembre, Patrimoni Cultural Català, Disposició

addicional 1a. i 2a.

Torre-roja Decret de 22 d’abril 1949, de protecció dels castells

espanyols

Bé d’Interès Cultural - Llei 16/1985, 25 juny, Patrimoni

Històric Espanyol, disposició addicional 1a.

Bé Cultura d’Interès Nacional – Llei 9/1993, de 30

setembre, Patrimoni Cultural Català, Disposició

addicional 1a. i 2a.

Exemplar Acord

Lledoner de Can Sala –

can Menut

Acord de 19 de gener de 1989, de la Com. de Govern de

l’Aj.de Viladecans

Inventari dels arbres d’interès local de Catalunya, ordre

de 8 de febrer de 1990, del departament d’Agricultura,

Ramaderia i Pesca

Palmeres de Can

Modolell, 2 ex.

Acord de 19 de gener de 1989, de la Com. de Govern de

l’Aj. de Viladecans

Inventari dels arbres d’interès local de Catalunya, ordre

de 8 de febrer de 1990, del departament d’Agricultura,

Ramaderia i Pesca

Palmeres de Can Palmer,

2 ex.

Acord de 19 de gener de 1989, de la Com.de Govern de

l’Aj. de Viladecans

Inventari dels arbres d’interès local de Catalunya, ordre

de 8 de febrer de 1990, del departament d’Agricultura,

Ramaderia i Pesca

Pebrer bord de Can

Modolell

Acord de 19 de gener de 1989, de la Com.de Govern de

l’Aj. de Viladecans

Inventari dels arbres d’interès local de Catalunya, ordre

de 8 de febrer de 1990, del departament d’Agricultura,

Ramaderia i Pesca

Platans encreuats, 4 ex. Acord de 19 de gener de 1989, de la Com. de Govern de

l’Aj. de Viladecans

Inventari dels arbres d’interès local de Catalunya, ordre

de 8 de febrer de 1990, del departament d’Agricultura,

Ramaderia i Pesca

Roure de Can Sala – can

Menut

Acord de 19 de gener de 1989, de la Com. de Govern de

l’Aj. de Viladecans

Inventari dels arbres d’interès local de Catalunya, ordre

de 8 de febrer de 1990, del departament d’Agricultura,

Ramaderia i Pesca

Xicranda de Can

Modolell

Acord de 19 de gener de 1989, de la Com. de Govern de

l’Aj.de Viladecans

Inventari dels arbres d’interès local de Catalunya, ordre

de 8 de febrer de 1990, del departament d’Agricultura,

Ramaderia i Pesca

Categoria: Arbredes d’interès local

Exemplars Acord

Alzinar de Can Ginestar Acord de 19 de gener de 1989, de la Comissió de Govern

de l’Ajuntament de Viladecans . Declaració provisional 2

Comunitat d’alzines,

ametllers i roures de Can

Sala – can Menut

Acord de 28 de novembre de 2002, del Ple de

l’Ajuntament de Viladecans

2 Es va donar un termini de 10 dies per a reclamacions, si passat aquest termini no s’han presentat

al·legacions o han estat desestimades pels Serveis Tècnics, s’entendran declarats d’interès local. Ignorem

si es van produir reclamacion,s si bé no consta publicat a l’Inventari d’arbres i arbredes d’interès local i

comarcal de Catalunya. 162

Exemplars Acord

Palmeres de l’interior de

Can Batllori

Acord de 19 de gener de 1989, de la Comissió de Govern

de l’Ajuntament de Viladecans – Declaració provisional 3

Palmeres del passeig de

les Palmeres, alineació

Acord de 19 de gener de 1989, de la Comissió de Govern

de l’Ajuntament de Viladecans

Inventari de les arbredes d’interès local de Catalunya,

ordre de 8 de febrer de 1990, del departament

d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

Pineda litoral i dunes Acord de 19 de gener de 1989, de la Comissió de Govern de

l’Ajuntament de Viladecans – Declaració provisional 4

Tipuanes de la Rambla

Modolell

Acord de 19 de gener de 1989, de la Comissió de Govern

de l’Ajuntament de Viladecans

Inventari de les arbredes d’interès local de Catalunya,

ordre de 8 de febrer de 1990, del departament

d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

Xipresos del parc de la

Torre-roja

Acord de 19 de gener de 1989, de la Comissió de Govern

de l’Ajuntament de Viladecans

Inventari de les arbredes d’interès local de Catalunya,

ordre de 8 de febrer de 1990, del departament

d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

3 Es va donar un termini de 10 dies per a reclamacions, si passat aquest termini no s’han presentat

al·legacions o han estat desestimades pels Serveis Tècnics, s’entendran declarats d’interès local. Ignorem

si es van produir reclamacions, si bé no consta publicat a l’Inventari d’arbres i arbredes d’interès local i

comarcal de Catalunya. 4 Es va donar un termini de 10 dies per a reclamacions, si passat aquest termini no s’han presentat

al·legacions o han estat desestimades pels Serveis Tècnics, s’entendran declarats d’interès local. Ignorem

si es van produir reclamacions, si bé no consta publicat a l’Inventari d’arbres i arbredes d’interès local i

comarcal de Catalunya.

163

164