Assun Martínez i Víctor Cairó, · 2009. 2. 26. · Llavors notes que ha arribat el moment tan...

4
Què en penseu d’en Chiquilicuatre? A: Està bé una mica d’humor i de riure. V: Com a entreteniment bé, musical- ment deixa molt a desitjar. Si ens haguéssiu d’explicar al- gun secret, quin seria? A: Que m’agrada molt menjar xocolata. V: Els secrets no s’expliquen. De quina especialitat sou? A: Enginyeria de mines. V: INEF amb itinerari d’educació. Víctor, parla’ns en fragatí Per exemple: mullarero en lloc de préssec i torterol en lloc de turmell. Assum, has baixat mai a una mina? Sí, a moltes. He baixat fins a quatre- cents metres sota terra Què tal de moment l’experièn- cia al Pedrolo? A: Molt bé, però els alumnes xerren molt i em fan cridar massa. V: Molt bé. Com és que us heu animat a fer de profes? A: Perquè sempre m’ha agradat el món de la docència. Perquè abans anava al cau, a esplais... M’agrada tractar amb la gent jove. V: Per vocació familiar. Mon pare és professor de mates. I les oposicions, quan? S’ha d’estudiar molt? A: L’any que ve. Sí, molt. V: L’any que ve. S’ha d’estudiar molt. Què hauries fet si no fossis pro- fessor? A: Abans de ser professora treballa- va d’enginyera de mines, fent projectes. V: Bomber. TLC Assun Martínez: Sóc molt exigent i alhora tolerant, oberta i simpàtica. Víctor Cairó: Sóc una persona que s’inicia en el món docent amb ganes d’ aprendre. Assun Martínez i Víctor Cairó, a cel obert Durant aquest dos anys, fent aques- ta activitat hem despertat el nostre inte- rès per temes d’actualitat però sempre des d’un punt de vista crític. Cada dilluns a l’hora del patí hem parlat sobre política, economia i socie- tat, i hem intercanviat punts de vista entre els companys. Amb aquesta acti- vitat volem demostrar que l’apoliticis- me no es dóna entre tots els joves. Ens hem adonat del funciona- ment del món en què vivim i hem pensat en solucions, de vegades utòpiques, que ens agradaria llegir en un futur a la premsa. Finalment, només ens queda do- nar les gràcies a la Rosa Garcia; amb ella hem après a llegir la premsa entre línies. Animem els fu- turs alumnes a fer aquesta activitat, que els resultarà enriquidora. Revista de premsa: Rosa Garcia (coordinadora) Alfonso Calderón Gemma Marcé Albert Garriga Xavier Freixes NOTA: La redacció del Telèmac agraeix la col·laboració del grup d’a- lumnes que mes a mes ha fet possible aquesta secció de premsa. Els desit- gem molt sort! MASS MEDIA Comiat _ Estimada meva, a partir d’avui et diré Eva. _ Per què? _ Perquè ets la meva primera dona. _ D’acord. Doncs jo llavors et diré Peugeot. _ Per què? _ Perquè ets el 406... EL RACÓ DEL GENÍS L’ENTREVISTA Ens agrada l’expe- riència al Pedrolo PASSATEMPS Endevina a quins quatre professors pertanyen les siluetes SOLUCIÓ: Constantí Torres, Carme Roures, Francesc Safont, Ramon Cardona

Transcript of Assun Martínez i Víctor Cairó, · 2009. 2. 26. · Llavors notes que ha arribat el moment tan...

Page 1: Assun Martínez i Víctor Cairó, · 2009. 2. 26. · Llavors notes que ha arribat el moment tan esperat. Un fill propi ara tindria però la vida em canviaria. Molta feina comportaves

Què en penseu d’en Chiquilicuatre?

A: Està bé una mica d’humor i de riure.

V: Com a entreteniment bé, musical-

ment deixa molt a desitjar.

Si ens haguéssiu d’explicar al-

gun secret, quin seria?

A: Que m’agrada molt menjar xocolata.

V: Els secrets no s’expliquen.

De quina especialitat sou?

A: Enginyeria de mines.

V: INEF amb itinerari d’educació.

Víctor, parla’ns en fragatí

Per exemple: mullarero en lloc de

préssec i torterol en lloc de turmell.

Assum, has baixat mai a una

mina?

Sí, a moltes. He baixat fins a quatre-

cents metres sota terra

Què tal de moment l’experièn-

cia al Pedrolo?

A: Molt bé, però els alumnes xerren

molt i em fan cridar massa.

V: Molt bé.

Com és que us heu animat a fer

de profes?

A: Perquè sempre m’ha agradat el

món de la docència. Perquè abans

anava al cau, a esplais... M’agrada

tractar amb la gent jove.

V: Per vocació familiar. Mon pare

és professor de mates.

I les oposicions, quan? S’ha

d’estudiar molt?

A: L’any que ve. Sí, molt.

V: L’any que ve. S’ha d’estudiar molt.

Què hauries fet si no fossis pro-

fessor?

A: Abans de ser professora treballa-

va d’enginyera de mines, fent projectes.

V: Bomber.

TLC

Assun Martínez: Sóc molt exigent i alhora

tolerant, oberta i simpàtica.

Víctor Cairó: Sóc una persona que

s’inicia en el món docentamb ganes d’ aprendre.

Assun Martínez i Víctor Cairó, a cel obert

Durant aquest dos anys, fent aques-

ta activitat hem despertat el nostre inte-

rès per temes d’actualitat però sempre

des d’un punt de vista crític.

Cada dilluns a l’hora del patí hem

parlat sobre política, economia i socie-

tat, i hem intercanviat punts de vista

entre els companys. Amb aquesta acti-

vitat volem demostrar que l’apoliticis-

me no es dóna entre tots els joves.

Ens hem adonat del funciona-

ment del món en què vivim i hem

pensat en solucions, de vegades

utòpiques, que ens agradaria llegir

en un futur a la premsa.

Finalment, només ens queda do-

nar les gràcies a la Rosa Garcia;

amb el la hem après a l legir la

premsa entre línies. Animem els fu-

turs alumnes a fer aquesta activitat,

que els resultarà enriquidora.

Revista de premsa:

Rosa Garcia (coordinadora)

Alfonso Calderón

Gemma Marcé

Albert Garriga

Xavier Freixes

NOTA: La redacció del Telèmacagraeix la col·laboració del grup d’a-

lumnes que mes a mes ha fet possible

aquesta secció de premsa. Els desit-

gem molt sort!

MASS MEDIA

Comiat

_ Estimada meva, a partir d’avui et

diré Eva.

_ Per què?

_ Perquè ets la meva primera dona.

_ D’acord. Doncs jo llavors et diré

Peugeot.

_ Per què?

_ Perquè ets el 406...

EL RACÓ DEL GENÍS

L’ENTREVISTA

Ens agrada l’expe-riència al Pedrolo

PASSATEMPS

Endevina a quins quatre professors pertanyen les siluetes

SOLUCIÓ: Constantí Torres, Carme Roures, Francesc Safont, Ramon Cardona

Page 2: Assun Martínez i Víctor Cairó, · 2009. 2. 26. · Llavors notes que ha arribat el moment tan esperat. Un fill propi ara tindria però la vida em canviaria. Molta feina comportaves

Si hi ha una data que destaca entre

d’altres són els quaranta. Aquest

desembre farà quaranta anys que

es va inaugurar l’institut. I això es

nota per exemple en els tocs color

uralita del cabell, en els arbres alts

i frondosos que han crescut al ma-

teix ritme que l’edifici i que dissi-

mulen les seves parets com si fos-

sin peces de roba folgada. A la

vegada els quaranta donen aquella

pàtina interessant que suggereix vi-

vències, històries i un saber fer ple

de tocs personals.

El Pedrolo ha vist de tot durant tots

aquests anys. I d’obres se n’han fetes

diverses, com quan a quart A i a quart

B hi havia el gimnàs, o quan hi havia

els antics tallers a l’actual gimnàs, o

quan es van fer les obres de la cuina.

La remodelació que patirà a partir d’a-

ra el Pedrolo marcarà un abans i un

després del nostre institut, serà un veri-

table lifting facial, cirurgia plàstica, es-

tètica i reparadora a la vegada. El

preoperatori d’aquest dies de finals de

maig i juny ha consistit a fer neteja i

airejar alguns papers que fa anys que

van fent tombs per diferents recintes de

la casa, i a traslladar mobiliari i ins-

tal·lacions d’un lloc a l’altre. Els qui

més voltaven pels corredors aquests

dies en hores de classe no eren pas els

operaris, sinó els alumnes complint

missions indefugibles que millor no cal

preguntar.

Com que no sabem amb tanta re-

modelació del Pedrolo a on aniran a

parar les golfes, a partir d’ara haurem

de guardar en algun lloc de la

nostra memòria les esquerdes,

les taques d’humitat, els enrajo-

lats tronats, els laboratoris dar-

winians, les finestres que no

ajusten mai, les persianes maleï-

des, les portes dignes de subma-

rí de l’aula d’informàtica i músi-

ca, els teulats d’uralita prohibits

des de 2002 per la Unió Euro-

pea, els terres abonyegats per

l´ús...

No s’arriba als quaranta en

relació només amb la data de

naixement, sinó quan es donen

una sèrie de circumstàncies com

les ganes de rejovenir-se, quan

dins el teu pressupost comença

a figurar-hi la crema antiarru-

gues, quan una persona més

jove de l’altre sexe o del mateix

comença a mirar-te amb un aire

de respecte, quan els fonaments sem-

blen menys ferms del que et semblaven

o bé quan t’ofegues i et falta espai vi-

tal. O sigui que comenceu a tractar el

Pedrolo de vostè!

El dia 7 de juny ja vam començar

amb molt de fred els actes de comiat del

curs, amb interpretacions musicals, par-

laments, lliurament d’orles, sopar i ball.

La recent estrenada coral del Pedrolo va

haver de repetir algunes de les peces

musicals i la seva carrera exitosa sem-

bla no tenir fi. Mentrestant nosaltres els

alumnes ja ens hem aixecat el decret de

sequera. Les pluges de maig han om-

plert les piscines i en dies com aquests

desitgem que s’acabin ja les classes per

poder agafar tot d’una la tovallola i el

banyador. De moment hem decidit ban-

yar-nos al petit estanyol del jardí de

l’insti. Qui sap si se salvarà del desas-

tre. Bon estiu a tothom!

R E V I S T A D E L ’ I E S M A N U E L D E P E D R O L O

Juny 2008

Núm. 57 · Any VII

Aviat farà quarantaanys que es va

inaugurar l’institut

TLC

Xof!

Page 3: Assun Martínez i Víctor Cairó, · 2009. 2. 26. · Llavors notes que ha arribat el moment tan esperat. Un fill propi ara tindria però la vida em canviaria. Molta feina comportaves

LITERATURA

Creixement

OPINIÓ

TLC

Món materialista

■ Edita IES Manuel de Pedrolo. Tàrrega ■ Consell de redacció Josep M. Bosch, Lluís Casals, Carme Casanovas, Núria Sans, Sió Osete ■ Profes-sor encarregat Ramon Cardona ■ Idea original i correcció lingüística Josep M. Bosch ■ Notícies Mònica González, Núria Martínez, Amanda Lò-

pez, Joan Ferrer, Sònia Cruz ■ Esports Marta Farré, Cristina Iglesias ■ Medi ambient Míriam Gutiérrez, Mònica Gassió ■ Passatemps Marissé

Franquesa, Gemma Casals ■ Dibuix Marc Navarro, Ferran Trepat ■ Efectes especials Ramon Cabestany ■ Pàgina web Oriol Mora, Robert Vidal

h t t p : / / w w w. x t e c . e s / i e s m a n u e l d e p e d r o l oAmb la col·laboració del Programa Comarcal de Suport a l’Educació a l’Urgell

Sempre he estat encuriosidapels processos de la vida.

Per què mai he estat conscientdel meu propi creixement?

La mare diu que un nadó t’omple la vida d’il·lusió,

però que no és tot tan boniccom t’ho sol mostrar un amic.

Durant nou mesos d’embaràs, saps que un descendent tindràs,

vols saber si és nen o nenaper posar-li Enric o Hel·lena.

Llavors notes que ha arribatel moment tan esperat.Un fill propi ara tindria

però la vida em canviaria.

Molta feina comportaves i atenció necessitaves.Poca existència es té,

com saber si ho feia bé?

Vas aprendre a parlar, tot ho solies preguntar.També volies caminar,

però no et podies aguantar.

De cop ja havies crescut,i el pitjor estava viscut,

t’agradava anar a l’ escolai trobar- te amb la colla.

Però ara, que ja ets més gran, no cal ajudar-te tant.

No vols que et controlem,i tot ho trobes malament.

Voldria educar-te bé i que estudïís molt també.

A partir d’ara el temps diràcom el teu futur serà.

Quan la mare ha acabat,llarga estona he pensat

com poder-li agrair tot el que ha fet per mi.

Judith Bergadà, primer premi de poesiaSant Jordi 2008 categoria A

(primer i segon d’ESO)

Nascuts en aquest món, amb molta sort o potser amb no tanta.

Sabem apreciar el que realment tenim? O tan sols vivim per

queixar-nos, consumir, menysprear el que som i fins i tot el que

posseïm? Malauradament hi ha gent que pateix fam, guerres i que conviu dia a

dia amb la pobresa. Tot i això, al veure el primer raig de llum del dia, somriu i fa

feliç els qui l’envolten.

Aquí som manipuladors de somnis, calculadors de vides, també creem falses espe-

rances i al final tot és irreal. Fins que un dia t’adones de qui ets, d’on ets i amb qui hi

ets. Penses en tot el que tens i sincerament ens sobren coses, moltes coses.

Aleshores recordes els petits moments meravellosos que has deixat escapar per voler

comprar alguna cosa, per poder mirar el programa de televisió més fals de la història o

per criticar aquell innocent que passava per l’altre costat del carrer. Reflexiones, ho no-

tes, saps que ets viu i has de viure la vida. Intentes alliberar-te de la vida que has tingut

fins ara i del temps que has perdut enganyant-te.

Companys, família, estudis, grans amics... Tenim de tot i més, i encara ens compor-

tem com aquell qui no té res. Sempre es diu que en aquest món hi ha una gran injustí-

cia, i evidentment és cert, començant per la diferència entre el Primer i el Tercer Món.

Però aquells qui constantment senten la injustícia damunt seu i viuen amb ella, aquells

qui sobreviuen amb el necessari, envoltats de natura o de foscor, de pau o de guerra, a

ells al final els és igual, i aprenen de la vida com si cada dia fos el primer i l’últim, com

si fos l’última oportunitat per ser feliç. Saben regalar somriures al veure un trist tros de

pa, i es veu que aquí per ser feliç has d’estar envoltat de diners, tenir un Ferrari, millor

dos és clar, i portar les millors marques de roba del món, si no, no som res.

Però el més important, no és tenir tot això, sinó ser feliç, lliure i conscient. I com és

fa? Només sabem que és un llarg camí. I poques persones en aquest immens món ho

aconsegueixen. Simplement, viu, coneix-te a tu mateix i el que vulguis per a tu, vulgues-

ho per als altres.Milena Boldú,

article premiat en l’edició de premis Telèmac 2008 categoria B (tercer i quart d’ESO)

NIN

OTS

X M

arc

i F

err

an

Page 4: Assun Martínez i Víctor Cairó, · 2009. 2. 26. · Llavors notes que ha arribat el moment tan esperat. Un fill propi ara tindria però la vida em canviaria. Molta feina comportaves

Aquest any els alumnes de segon i

quart d’ESO han preparat una coreogra-

fia com a activitat de l’assignatura d’e-

ducació física. Ha estat una activitat molt

entretinguda que ha causat molt bones

vibracions entre els qui l’han feta. A par-

tir d’unes pautes donades per la profes-

sora Conce Garriga, els alumnes han

pogut mostrar la seva creativitat.

Han arribat dos armaris per

al laboratori de química. Un és

un contenidor de productes infla-

mables i l’altre és de substàncies

corrossives. Els productes infla-

mables són substàncies que

s’encenen fàcilment i que en

contacte amb l’aire es poden

autoinflamar, o bé que reaccionen amb l’aigua i

produeixen gasos inflamables, per exemple l’alcohol etílic. Per

això s’han d’emmagatzemar en unes condicions especials per tal

que no es produeixin accidents.

Les substàncies corrossives són molt reactives i poden arribar a

destruir els teixits vius. Poden ser tant substàncies àcides com al-

calines. Dins les substàncies corrossives més comunes trobem l’à-

cid de les bateries (àcid sulfúric), el salfumant (àcid clorhídric), l’a-

moníac i la sosa (hidròxid de sodi). Si hi ha vessaments d’aquests

productes o bé es mesclen uns amb els altres ens poden provocar

danys i també causar reaccions violentes.

El Pedrolo va estrenar el nou equipament esportiu el dia 10 de

maig en una competició d’handbol al pavelló municipal d’esports.

El nostre equip infantil masculí va guanyar el partit que els enfron-

tava a l’Escola Pia amb dos gols de diferència. Destaquem la gran

tasca de l’entrenador Joan

Ferrer. L’equip infantil feme-

ní va perdre estrepitosa-

ment tres dels tres partits

disputats. Això sí, no se’ls

pot retreure l’ entusiasme i

esforç demostrats. Va ser

molt emocionant el partit

dels nostres cadets contra

l’Escola Pia. Va ser un atac continu dels nostres amb dos

jugadors destacats, Robert Vidal i Ferran Trepat, amb set i tres gols

respectivament. Cal destacar també la gran demostració de refle-

xos del porter Marc Navarro. El resultat final va ser de 15 a 10.

L’equip cadet femení va protagonitzar un partit molt igualat contra

l’IES Alfons Costafreda i van guanyar per un ajustat 8 a 7.

ESPORTS

Competició d’handbol

ALTRES NOTÍCIES

TLC

Coreografies

El dia 5 de juny Laia Mas i Roser Mar-

fà, de segon de batxillerat, van ser pre-

miades amb un segon premi i un accèssit

en el concurs de treballs de recerca orga-

nitzat pel Consell Comarcal. També hi va

haver un reconeixement per a Louise Tou-

ré i Mònica Peralta, de tercer d’ESO, per

la participació en el concurs de curtme-

tratge i per als alumnes de segon d’ESO

guanyadors de la gimcana lingüística. En-

guany han aconseguit beca per a estada

a l’estranger els alumnes Sergi Flotats (ter-

cer B), Aleix Garriga (tercer B), Xavier

Prats (tercer B), Núria Crespo (primer bat.

B), Goretti Cuñé (primer bat. A) M. Bove-

ra Prats (primer bat. B).

Reconeixements de final de curs

El divendres dia 30 de maig quatre

representats del comitè ambiental de

l’institut, Núria Moleres, Joan Ferrer, Fe-

rran Trepat i la professora Carme Rou-

res, van anar a Ràdio Tàrrega per parti-

cipar en el pograma de medi ambient

que presenta Chris Boswell, amb l’ob-

jectiu d’explicar el projecte d’escoles

verdes en què el nostre centre està in-

clòs des de l’any 2001. Van explicar el

que comporta ser una escola verda i les

principals activitats que es fan: reciclat-

ge i la compra de material didàctic ecò-

logic, les prevencions medioambientals

que és tindrien en compte alhora de fer

les noves obres, l’apadrinament d’ar-

bres del pati, la compra d’una placa fo-

tovoltàica, les papereres de reciclatge,

el concurs de fotomuntatge i altres.

El comitè ambiental, a la ràdio

MEDI AMBIENT

Un curs escolar és molt llarg i dóna per

molt, fins i tot per tenir un fill. La professora

de tecnologia Marta Ayuso ha tingut una

nena que es diu Núria. Ramon Cabestany,

el conserge, ha tingut una filla que es diu

Anna, Genís Cuadros ha estat pare d’una

nena que es diu Aura i Salvador Serra ha

tingut una nena de nom Izaskun.

Natalicis

Atenció! Matèries perilloses!

L’alumnat de l’aula d’acollida ha parti-

cipat en l’aplec d’aules d’acollida de se-

cundària celebrat el passat 29 de maig

a les Borges Blanques amb l’objectiu que

els alumnes poguessin conèixer-se perso-

nalment i intercanviar experiències.

Ens escrivim,ens coneixem