ataiunga.

BUTLLETÍ INTERIOR DE LASSOCIACIO CATALANA D EXPRESOS POLÍTICS(RESISTENTS ANTIFEIXISTES-MEMBRES DE LA FIR)

n11.1.1M.M

NOVA ETAPA Núm. 25 TERCER TRIMESTRE DEL 2001

DONATIU: 100 pessetes

EditorialELS LÍMITS DEL TERRORAstorament pel terror i temor pel que pot venir. Aquesta doblesensació ens omple un cor encongit per les imatges d'unesdeveniment que passarà a la historia. Els atemptats del diaI I i l'assassinat de milers de ciutadans, nord-americans peròtambé de molts mes països, és un acte criminal que totscondemnem. Cal, en primer lloc, un record per a les víctimesinnocents de la follia, i en segon lloc, intentar una reflexió so-bre uns fets que poden perjudicar les relacions internacionalsi el respecte dels drets humans.

Pel que fa a les relacions internacionals pot obrir-se un puntd' in flex ió important, i molt ens temem que no per be.L'exasperació consegüent Ums a cert punt lógica en elsmoments inicials— deis Estats Units pot portar a unes decisionsprecipitades que, Iluny de resoldre les causes de l'atemptat,obrin noves vies de confrontació amb el món àrab que, fi ns itot, aboquin a un xoc de civilitzacions com el que, ambarguments del tot discutibles, preconitzen Huntington i altres.Si la reacció dels Estats Units només passa per les represàlies,amb l'inevitable cost de vides innocents, sense revisar elsprincipals eixos de la seva relació amb el món i especialmentsense modificar el seu paper de suport essencial a Israel o elmanteniment de les agressions a Iraq, la confrontació que unapart important del món té amb els Estats Units encara será méspalesa.

D'altra banda, si, tal com han anunciat, les accions de represàliaes fan marginant l'ONU, ignorant el dret internacional, utilitzantel terror contra el terror, i autoritzant "la guerra bruta" en totala seva extensió, podem entrar en una perillosa fase de retrocésen el respecte mundial dels drets humans. Una nova fase en laqual es criminalitzin —en el nostre país ja s'estä intentant desde fa temps— amb l'excusa del terrorisme, qualsevoldissidència, des deis okupes fins al moviment antiglobalització,qualificant de terrorista tota proposta radical de canvi permillorar la condició humana.

Cal també denunciar l'abusiva utilització del terme "terrorista",un terme que serveix per definir un mètode i no pas una ideologia.I un mètode utilitzat per molta gent que ara el denuncia com ainhumä, i que no ha estat alié a la práctica més comuna demolts estats. No oblidem, entre molts altres exemples, que lafamosa "Escola de les amériques" als Estats Units ha estat unavertadera escola de terrorisme, de l'efectivitat de la qual donenmostra les desenes de milers de víctimes a América Central, o

que el mateix Bin Laden era aliat dels Estats Units contra elssoviètics a l'Afganistan, o que Israel practica un terrorismemai condemnat.

S'ha d'evitar per tot això focalitzar únicament la práctica terro-rista en el món ärab, per molt que condemnem els movimentsfonamentalistes tipus talibä, o els règims de les monarquiesdel Golf Pèrsic, que ens voldrien fer retrocedir a temps anteriorsa la II•lustració, però que de cap manera s'han d'utilitzard'excusa per atacar els moviments contraris a la política nord-americana, ja siguin a Palestina, a l'Iraq o a qualsevol altrelloc. (continua a la pagina 2)

• A tall de comiatJoan G.Tristany pag. 3

• AteusMariä Gadea pàg. 3

• Carta de Moe Fisham pag. 4

• Reflexions sobre la globalització:aspectes econòmics pàg. 5,6, 7Tomàs Chicharro

• Aturem la guerraLluís Biosca pag. 8

• Fern memòriaF.Laboria pag. 8

• ROJASEnriqueta Gallinat pàg. 9

• Reflexions profanes de lleure amb xirucaPere Viñoles l'ag. JO

• Benito MussoliniPaco el Aviador pàg. 10

• En referència a Magda OranichHuís Biosca pàg. II

• Creación del ejército popular de la RepúblicaRA. pàg. 11

• La globalizaciónDomingo Serra Estruch pag. 12

• Aprèn a cuinar pag.1 2

Angela Blanch

•

III) Generalitat de Catalunya

Departament de Benestar SocialDirecció General d'Acciä Chica

En conseni amb:

GENERALITATPresident d'honor de l'Associació Catalanad'Expresos Politics, Lluís Companys, president dela Generalitat afusellat pel regim franquista.

Publicacions rebudes

The other Israel, núm.98 i 99Debat Nacionalista, núm 34Esquerra nacional, núm. 27Debut Nacionalista, m'un 34Nou treball, núm. 20ETC, núm. 4Der Neue Mahnruf, num. 6, 7, 8 i 9A l'Abast, núms. SetemlOctubre 2001The Volunteer, núm. 3

II de Setembre, Sant Boi 1976/2001Retrats de Cantors i Músics, edició Enderrock, núm. 07Le Patrio( Resistant, núms. 741, 742, 743 i 744La Veu del Carrer, núm. 69Guia d'Activitats Turist. (Diputad« Tardor/Hiver 2001Treball, ntims. 122,123Lluita Obrera, núm. 154L'Enllad tercer trim. 2001Gent del Masnou, nüms. 171, 172, 173 i 174

Avant, !ohms. 840 i 841

PLAFÓ DEDICIÓASSOCIACILA CATALANA D'EXPRESOS POLITICS (RES: I I NE,

ANTIFEIXISTES- MEMBRE DE LA FIS).BUTLLETI INTERIOR NUM 25. QUART TRIMESTRE DE 2001.COORDINACIÓ: JOAN GARCIA TIOSTANY:CONSELL DE REDACCIó: E . CAMA, ENRIC PUBILL (ESTEM OBFRTS A

ALTRES RARTICIPACIONS).MUNTATGE: Eva LLANSANA/CARLES ALCOYIL • LUSTRACIONS: TRINA

IMPRESSIO:IMPRENTA INGRAFICDirdsir LEGAL: B-33.493-95

ASSOCIACIÓ CATALANA D'EXPRESOS POLITICS.VIA LAIETANA, 16-08003 BAncetoNA. TEL/FAx 93481-20-53CORREO ELECTRONB expres-poWeonc.eS

NotaEl Consell de Redaceiti no es lb responsable del que s'eNpressa enles collaboracions inserides en aquest butlletí i que s'han deconsiderar opinions personals dels sotasignats

(Editorial- continuació)

En aquest sentit la Unió Europea hauria de tenir un paperdiferent, moderador de la política nord-americana, iproposar un replantejament de les relacionsintemacionals que, tot i combatent, amb el dret interna-cional, els grups que han protagonitzat els atemptats deI ' I I de setembre, avanci cap l'objectiu d'ajudar aresoldre els principals conflictes presents avui en el món,les situacions límit de miseria, les desigualtats regionals,etc., que són, al nostre entendre, l'origen últim de laterrible acció criminal que han patit els EUA. L'opcióde la "hei del talió" no fará sinó agreujar els problemes,i s'ha d'evitar —agafant paraules de Ghandi— queseguint la máxima d'ull per ull acabem tots cecs.

OBITUARI

Transmetem tot el nostre sentiment de solidaritatals familiars dels companys:

Asunción Jiménez VindangosDiego Armengol Circeles

Crida a tothomSol•ficitem a totes les persones que, essent fills i filles d'expresos

polítics, haguessin estat enviats per l'Estat a una escota religiosa, a

un asil o a qualsevol altre centre de qualsevol lloc del territori

espanyol, es posin en contacte amb aquesta associació. També a

aquells que, de petits, van estar amb les seves mares a la presó. Aixi

mateix sollicitem a tothorn que tingui noticia d'alguna persona que

va dure en aquestes circumstancies, que es posi en contacte amb

l'Associació.

L'objectiu és iniciar un llistat amb aquestes persones davant de la

possibilitat que, en el futur, es pugui obtenir una subvenció.

ASSOCIACIÓ CATALANA D'EXPRESOS POLÍTICS

Via Laietana, 16, la planta

Tel. 93 481 28 53

08003 BARCELONA

E-mail:raLcl,p_ol

Web: httn://www.conc es/exnresnol

AVISS'está elaborant el Decret que s'ocuparà de la indemnitzaciópels que no tenien els 65 anys i que patiren la repressió fran-quista, que no entraren en el Decret 288/2000.Per aquest motiu us recomanem que tingueu a pum ladocumentació que, de segur, demanaran per adjuntar a lacorresponent sollicitudIstem a la vostre disposició per am-pliar informació, al nostre telèfon o a l'adreça electrònica.I.Fotocopia DM compulsada (la compulsa la podeu demanar

qualsevol oficina de Benestar Social o de Presidència;2.Certificat d'empadronament.3.Certificat de temps de privació de Ilibertatque es potsollicitar a la Direcció Generals de Set-veis Penitenciaris,Aragó, 332, 08009 Barcelona.Vidues, consulteu-nos.

2

A TALL DE COMIAT

És bo qué, després de trenta números i cinc anys, després d'esforcos per arrencar fins i tot, millorar

el nostre butlletí, a més de donar-vos la "Ilauna marinera" a tots aquells que heu col laborat per fer

d'aquesta publicació el que és ara, cosa d'agrair, va essent hora de deixar pas a un altre equip. La renovació

és convenient (i saludable) per superar els inconvenients que sol provocar I 'hàbit àdhuc, donar pas a

la possibilitat de millora.

Cinc anys en una tasca, a part de l'estimació que li agafes, et permet lligar un conjunt de companyes i

companys —amics—, patrimoni que comer-19a amb els addictes lectors, compta amb les collaboradores

i col laboradors, passa pels pacients impressors i arriba a les companyes i companys que pleguen i

enfaixen els butlletins. És important allò que hom s'emporta, a més de la consciéncia d'haver-te esforcat

per fer una feina tan ben feta coro t' ha estat possible. Per tot, a totes i a tots, una forta abracada, i

demano disculpes si hagués existit qualque qüestió motiu de moléstia per a algú.

Joan G." Tristany

ATEUS Ha mort Paco Rabal, un ateu!

Els ateos ho som perque no creiem en cap déu i no accepteml'existencia d'una realitat, sigui quina sigui, més enlläd'aquest món en que vivim. Considerem la persona com unesser amb un principi i un final on tot s'acaba.

Es l'hora de tenir un paper de protagonista a la societat persuperar els reptes actuals i afrontar les dificultats que tindräel futur amb exit.

Neguem la possibilitat de qualsevol mena d'änima quesegueixi inantenint qualsevol activitat espiritual després dela mort de qualsevol esser viu i per això no és possiblel'existencia d'éssers amb naturalesa diferent i superior a lahumana.

L'ateisme no es un pensament negatiu, ni pessimista, depersona a qui manqui l'esperança; tot al contrari, ésalliberador perquè dóna a la persona la responsabilitat delsseus actes i del seu desti.

AJUDA AL BUTLLETÍPere Camps.. 2.000,—Miguel 2.000,—Ventureta Ballús 3.000,—Gabriel Márquez 5.000,—loan Comellas 5.000,—Tarjo Rúbio .. 2.400,—Teresa Cabrises 500,—

Total Ptes.. . 19.900,—

Cal donar valor a la vida, a la vida a la terra, única que tenim, i serconscient de les präpies capacitats i decisions.

L'ateu ha d'esforçar-se per millorar el món en benefici de totsdintre de casa nostra, que és la terra.

No pretenem cap recompensa pels nostres actes mai perquè lanostra vida s'acaba completament i definitivament amb la mort.No és bo ni dolent, és la realitat.

Amb el temps no s'ha avançat mai amb les religions i si gräcies alconeixement de la veritat (i si justificar els dogmes de les sevescreences és per perpetuar-se?).

La persona ha de preguntar-se sobre alló fonamental, sobre lahistória de la Iluita contra la ignorancia, i no per allò que es diudesconegut.

No hi ha cap raó per dipositar en una força mágica ni en unadivinitat sobrenatural el desti dels homes i les dones, i encaramenys en una casta d'intermediaris que afirmen que ells tenen laveritat.

L'ateisme fomenta la I libertat de pensament per fer un sistemamoral que es fonamenti en la raó i la justicia.

Reclamem per als no creients el mateix tracte respectuós i elsmateixos drets que es donen a altres.

L'ateisme es obert, generós, té per objecte els coneixements i elprogres, però s'oposa a qualsevol dogmatisme.

No és un projecte en contra de Deu, és un projecte sense necessitatde Deu, d'una necessitat oberta a tots, basada en la tolerancia, lacooperació i la solidaritat, no mantenir privilegis en nom del mésenllä que mai ningó ha conegut, ni mai ningú no podrá demostrar,ni comprovar.

Mariä Gadea

- 3 -

ÁVETERANS OF THE ABRAHAM LINCOLN BRIGADEROOM 227 799 BROADWAY • NEW YORK NO n 0003 • OR n7•55E2

Traducció de la carta de Moe Fishman

26 de juny de 2001-10-15

Estimats amics,

Salut,

Jane 26, 2001

Associa-Cion CatalanaD'Ex-Presos Politcos

Via Laictana, 1600003 Bacelona, Spain

Dear Friends:

We are honored to receive a copy of the book "Noticiade la negra nit" - Vides i veus a les presons franquistes(1939-1959)

It is an important addition to the magnificent story of jthe resistance of the Spanish people under the Republic k*“..44-~against fascism.

For 63 years since our return from Spain in 1938, se haceproclaimed to our fellow AMericans that they must appreciatethe sacrifice of the semen, con and children of the SpanishRepublic in the world-wide fight against fascine. .

Ne look forward to new generations of Spaniards recognizingas well that the fight against fascism on the part of thepeople of Spain was the major contribution :nade by Spain inehe 20th century.

Ne will put the book in our archives. They are housed in —1the Tamiment Library at the University of New York.

Wo send you all a warm abrazo. Some of us look forward tomeeting you once again in September for the 65th Anniversaryof the International Brigades.

Estem molt honorats de rebre un exemplar del llibre "Noticia de la negra nit,vides i veus a les presons franquistes (1939-1959)".

És una important contribució a la magnifica història de la resistencia del pobleespanyol en temps de la República i després contra el feixisme.

Durant 63 anys, des del nostre retom d'Espanya el 1938, hem proclamat alsnostres companys americans que han d'apreciar el sacrifici de les dones,homes i nens de la República Espanyola en la Iluita contra el feixisme.

Esperem que les noves generacions d'espanyols també reconeguin que la Iluitacontra el feixisme per part del poble d'Espanya ha estat l'aportació mesimportant feta per Espanya al segle XX.

Posarem el Ilibre als nostres arxius, que es localitzen a la Biblioteca Tamimentde la Universitat de Nova York.

Us enviem una càlida abraçada. Alguns dels nosaltres estem desitjant trobar-vos altra vegada al setembre per al 65e aniversari de les BrigadesInternacionals.

Moe ishmanNational Secretary

Moe FishmanSecretari Nacional

(Veterans of the Abraham Lincoln Brigade)(Traducció de Juan M" Gómez)Ihn Devernmern of 093 peoMe Ny IN> peopie and In, Ihn poo2Iy•slINI nOI P0100I1011, rhe esnli-ABRAHANILINCOLN

Reflexions sobre la

globalització: aspecteseconòmics

De l'economia dels estats a l'economiaglobalitzada

Quatre grans fluxos són característics de l'activitateconómica: els moviments de persones o fluxosmigratoris, els moviments comercials o fluxos mercantils,els moviments de capital o fluxos monetaris i financers,i els moviments informacions o fluxos informacionals.Durant molt de temps limitats en els territoris que elsveten néixer o als quals estaven destinats, aquests fluxoses van desterritoralizar llargament en el segle XX.Certament, el natural dels fluxos econòmics és no limi-tar-se en Ilur territori d'origen, quan aquest esdeterminat, però el món contemporani ha canviat el joci el territori ha esdevingut més aviat un lloc d'expressióde l'activitat que una permanencia real. Però mentreque els fluxos econòmics utilitzen els territoris com acamí i per dispersar-se, els estats es recolzen en aquestsfragments per definir-se com a tals. Un estat senseterritori és un somni o una absurditat. Tota sobirania esdefineix en relació amb el seu perímetre d'exercici.L'Estat necessita identificar, analitzar, mesurar, orien-tar, canalitzar els fluxos que el travessen. El conjuntd'aquestes accions es resumeix en una sola finalitat: totasobirania vol controlar tot el possible els fluxos que latravessen.

El període contemporani posa en dubte aquest control.Cap estat, autoritari o democràtic, no aconsegueixrealment exercir el seu domini sobre els fluxos econòmicsactuals. Els homes, les coses i les ones es desplacen avelocitats tan grans que cap frontera, material o virtual,no arriba a frenar-los realment. Els fluxos migratoris,especialment del tercer món als països industrialitzats,són impossibles d'aturar. Els fluxos de mercaderies,compostes de béns materials i de serveis de natura

travessen els territoris sobirans al ritme delsintercanvis, certament, però, també i sobretot,mitjançant les implantacions industrials "deslocalitzades'',avui dia habituals. Els fluxos monetaris i financers sónessencialment immaterials i es desplacen a velocitatsproperes a la de la llum. Quant a la informació, tothomsap que es tracta del flux menys controlable de tots i elmés radicalment volátil: controlar-lo suposaria la posa-da en marxa de mitjans que no estan a l'abast de capEstat. Avui dia podem afirmar que les sobiranies

territorials estan desbordades. Penó els estats cerquenla manera de retobar el domini dels fluxos econòmicsi monetaris. L'associació és una manera. Així, els tipusd'associacions es multipliquen per tot el planeta,reagrupant estats de grandària diferent per?) en quasi

tots els casos situats en una mateixa zona geográfica.L'Alena (USA, Canadá i Mèxic), l'ASEAN (païsosdels sud-est asiàtic), MERCOSUR (països del'Amèrica llatina) en són exemples il . lustratius. Cadavegada més es tracta d'establir un espai multinacional,de definir un nou perímetre de validesa de la sobirania,cercant la lliure circulació dels fluxos econòmics al'interior d'aquest espai, encara que això signifiqui com-partir la sobirania. Europa podria encarnar aquestatendencia si és capaç de transformar-se en la categoriade federació. En efecte, la construcció europea revelala marxa cap la federació d'estats, com a manera mésdesenvolupada de cooperació. Del Mercat Comú a laComunitat Económica Europea, després a la ComunitatEuropea i arribant a la Unió Europea, aquest esforçtendeix a una globalització progressiva dels fluxoseconòmics dins d'un nou perímetre de sobirania. Ambl'ús quotidià de l'euro, l'essencial dels productes iintercanvis s'efectuará, a l'interior de la Unió. Amb unabanca central, una sola moneda i institucions assegurantla convergencia de fiscalitats, les polítiquespressupostàries i les orientacions socials, Europa potesdevenir un nou espai polític i l'actual conjunt desobiranies es transformará en una sola entitat sobiranasobre el seu territori. Però el mateix mecanisme que faobsolet el poder de l'Estat sobre els fluxos econòmicsactua sobre les noves sobiranies. La globalització il'extraterritorialitat que acompanya el desenvolupamentde l'activitat económica provoca un deteriorament dela sobirania fixada en el seu ten-itori. Tan bon punt in-tenta, solament, controlar i fixar els mitjans deproducció, per dotar de contingut la seva sobirania,que aconsegueix el contrari, es a dir, que els fluxoseconòmics, amenaçats en la seva llibertat, fugin del seuperimetre i vagin a desenvolupar-se en altres indrets.D'aquesta manera, creient que pren el control, lasobirania accelera el seu declivi. Però, el contrari, és adir, renunciar a la reglamentació condueix, a la fi, a lapèrdua de tot control dels fluxos econòmics i, per tant,buida de substancia o limita seriosament la sobirania,encara que sigui compartida.

Petita història de l'economia globalitzada

Aquest canvi fonaniental d'un sistema econòmic a es-cala dels Estats a l'economia global s'ha produït en elcurt periode de mig segle. Tot, immediatament després

- 5 -

de la II Guerra Mundial, fins ara, i continua latransformació cap a metes insospitades amb laincorporació dels avenços en materia de comunicació iinformació. Abans i immediatament després de laSegona Guerra mundial, l'Estat ha estat el nivell pertinentde l'acció económica. Evidentment, el comerç interna-cional representa un factor important del creixement,però era regit per la hei de l'Estat: tarifes duaneres,contingents, acords multilaterals. En els anys 60 s'obrela fase de la multinacionaliació. Amb l'objectiu de sal-tar-se les barreres duaneres, les grans empresesmultinacionals s'estenen a diversos països mitjançant lacreació directa de filials, amb adquisicions o acords decooperació. Cadascuna s'organitza en xarxa amb elsseus propis establiments, a escala mundial. Així és elcas, especialment, d'empreses petroleres,farmacèutiques, d'automòbils o microelectróniques. Enels anys 80 s'obre una nova fase, la fase de laglobalització. Des de Ilavors les empreses s'organitzena escala mundial. Com explica l'OCDE , "les empresesno és limiten, com abans, a exportar Ilurs productesi a dotar-se d 'insta! . lacions a l'estranger: han

emprés la construcció de xarxes internacionalscomplexes de recerca, producció i infirmació. Elslligams d'interdependéncia flexible existeixenparallelament als intercanvis i a les inversionsestrangeres, testimoni de la mundialització creixentde les activitats...". A principi dels anys 90 la fusióde la informàtica i les comunicacions provoca un progréssense precedent dels mitjans de comunicació, seguitd'enonnes guanys de productivitat. Tot passa com si eltemps i l'espai haguessin desaparegut per deixar el lloca una immensa xanca d'interdependències. Tal corn diuManel Castells, "Una economia global és una

economia capaç défüncionar com a unitat, en tempsreal, a escala del planeta". Tots el productes estandisponibles en el món: en totes les estacions, elsproductes agrícoles i industrials es troben en el conjuntdels mercats. La baixada de les fronteres duaneres, elreforç de les interdependències, la mobilitat de les per-sones, dels capitals, dels coneixements i mercaderies,la informació en temps real, semblen els signes d'unaunificació. I si la fluïdesa de la mit d'obra resta inferiorals altres factors, són les empreses, que amb llurdeslocalització o subcontractant llurs tasques, van al'encontre d'aquesta mà d'obra. Els jocs són fets: elterritori de l'economia és el món. Actualment, amb lamultiplicació de les fusions d'empreses gegants, deldesenvolupament d'un immens moviment de fusions-adquisicions transfrontereres, estem en el moment detraspassar una nova etapa.

D'aquesta manera veiem emergir, al costat i per sobre

dels estats, nous centres de decisio que intentenimposar-nos Ilur Ilei. Mentre que pensem sempre entermes de nació i estat, la divisió internacional del treball,els intercanvis intemacionals es reorganitzen al marge,al voltant de grans focus privats. Sens dubte l'acció del'Estat no ha desaparegut, en la mesura que les firmestransnacionals no són encara totalment insensibles a lasdirectives dels govems dels quals tenen referencia a títolprincipal, ja que les empreses transnacionals conser-ven un minim de nacionalitat, però el nivell pertinentd'anàlisi de la vida económica esdevé el món, i fins i totper comprendre els problemes de les nacions ésnecessari partir del nivell mundial.

Però, evidentment, durant tot aquest periode s'han creatinstitucions internacionals per intentar contribuir a laregulació del desenvolupament de l'economia i delcomerç mundial. No es pot negar el seu paper de fac-tor dinamitzador de la globalització caracteritzada perla lliure circulació de mercaderies, de serveis i de diners.Aquestes institucions són: el GATT substituït perl'Organització Mundial del Comerç (OMC) en 1995,els Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mun-dial (BM) i l'Organització per la Cooperació iDesenvolupament Econòmic (OCDE). Inútil de dir queaquestes institucions, malgrat el seu caràcter mundialestan fortament influenciades pels Estats Units.Actualment aquestes institucions s'encarreguend'estendre els mecanismes de mercat per tot el món,especialment després del col . lapse del socialismesoviètic i de l'obertura de la Xina continental al modelcapitalista.

El GATT, des de 1948 fins a 1995, va propiciar unaserie d'acords ("Rondes") amb l'objectiu de reduir elsaranzels i els barreres aranzelàries i establir normescomunes per alalliure circulació de capitals, productesi serveis a nivell planetari. L'OMC, que el va reemplaçar,té un carácter permanent amb seu a Ginebra i ha ampliatles seves competències a la regulació de tot tipus deservei i a la transmissió d'idees. Un dels temes políticsmés polémics és si les normes multilaterals sobre elcomerç han d'incloure normes laborals mínimes per atot el món. En aquestes normes laborals es trobarienels temes de salut i seguretat en el treball i el treballinfantil, xacres no solament dels països en vies dedesenvolupament. Es tracta que l'OMC assumeixi elsdrets laborals a nivell mundial.

L'FMI, creat el 1944 juntament amb el BM i l'OCDE,se centra en el seguiment de les diverses estratègies dedesenvolupament del diferents països, dissenyades i

- 6suportades pel mateix FMI. També intenta la

-

coordinació de les polítiques econòmiques i la previsióde les necessitats econòmiques internacionals per alspropers anys. El BM té com a objectius pal . liar elsproblemes del deute exterior dels paisos en vies dedesenvolupament, fomentar la protecció del mediambient i impulsar plans d'ajut econòmic i financer, en-tre altres assumptes. Quant a l'OCDE, amb seu a Pa-rís, s'encarrega de la confecció d'informes anuals de lasituació económica de cada país, en els quals, a mes,de fer un diagnòstic de l'estat econòmic, recomana alsresponsables polítics les actuacions que consideraoportunes per corregir els desequilibris.

Finalment, s'hi han d'afegir com a importants altresorganitzacions internacionals, entre les quals desta-quen el Grup dels 8, comptant amb Rússia, el FòrumEconòmic Mundial de Davos i la Unió Europea.

Beneficis privats, costos collectius Però, tanmateix, el discurs fonamental de l'economiade mercat no ha canviat: el profit individual segueix comel millor estímul del'activitat económica. Quin millorestímul i quin millor factor de creixement del productenacional que la perspectiva per a cadascú de benefi-ciar-se dels fruits de les seves activitats? La validesa de

l'argument rau en la intensitat del lligam entre benefici,esforç i resultat, tots tres igualment posats com aindividuals. Però el producte nacional depèn cadavegada més del conjunt de factors col . lectius que enfan una forma de be comú. Veiem clarament el procésde la globalització com un sistema que, en el seufuncionament, és impossible dissociar el rol deis diferentscomponents. Per exemple, la productivitat d'una em-presa del Silicon Valley —paradigma de l'alta tecnologiamundialitzada— es indissociable de la concentracióexcepcional d'activitats d'alta tecnologia, de la presenciade la Universitat de Stanford, de la circulació excep-cional d'idees, dels projectes i de les persones que hiparticipen. La inversió intel . lectual, aparentment factorindividual i que té un gran paper en els sistemesproductius de l'era de la informació, és el fruit d'unpatrimoni universal nascut de l'esforç de generacionspassades i presents. Com deia Louis Pasteur, "el sa-ber és un patrimoni de la humanitat". Aquest saberpresenta una característica que en fa un autèntic becollectiu: cada persona pot beneficiar-se'n sense pri-var-ne els altres i, encara millor, es multiplica mitjançantl'intercanvi. Com més circula la informació, més esdevéun bé comú.

Però el procés de globalització, tal com s'ha produït,representa una enorme privatització dels beneficis, detot allò que pot generar profit, i que, en canvi, intentasocialitzar els costos a càrrec de la col . lectivitat, delsestats. Així tenim la degradació del medi ambient, labaixada dels salaris i la constant amenaça a la protecciósocial sotrnesa a diferents normes segons els estats. Laglobalització com a marc del sistema econòmic demercat és un amplificador dels desequilibris, ja propisde I 'economia de mercat, però els amplifica amb elsseus mitjans de saltar-se els límits que posa l'Estat,especialment, en matèria social i ambiental. Lesconquestes i els progressos en materia social, expressatsa nivell nacional i de l'Estat són, així, burlats, en granmesura pel joc de la manca de referència i validesamundials, per les empreses organitzades seguint lespautes de la globalització.

Fons bibliogrtifie utilitzat en aquest article:LOPEZ-FEAL, Rafael (1998) Mundialización y perfilesprofessionales, Ice-Horsori, Barcelona.PASSET, René (2000)L'illusion néo-libérale, Fayard, París.RACHLINE, Francois (-1998) "Ecomie mondialisée etsouveraineté étatique" Le Temps Modernes n"600 Juillet-Aoüt-Septembre 1998 París.

Tomás ChicharroEuroconseller sindical Eures de CCOO

- 7 -

ATUREM LA GUERRAL'ona expansiva del brutal impacte al cor de les finances i delcomandament nord-americà fou una sotragada immensa perals poderosos, així com per a tots els pobles oprimits i Iluitadorsd'arreu del món.La magnitud de la tragedia humana, de nou amb milers devictimes innocents, que esfereeix tota la població treballadora,creixerà pel fet d'haver colpit ene! poderós amo del món.Les causes i el rerefons d'aquest salt qualitatiu del terrorismesón variades i diverses, i se situen en la crisi de !'Orient Mitjà,en l'acorralament i aixafament del poble palesti, en la destrucciósistemätica al Pakistan, en l'opressió roent de tants poblesoprimits, que no veuen una sortida política i una viabilitateconómica per a Ilur comunitat.Aquests pobles no es queden Iluny de les metrópolis, ans alcontrari; pels fluxos migratoris disposen de destacaments prouincorporats entre les classes treballadores, encara que aquestfenomen és certament recent a Catalunya.A la mortaldat i al terror estesos per l'atemptat, que segueixenaltres esteles de morts i terror, no sembla que s'hi vulgui ferfront amb seny, enfocant-los cap a la resolució de les causespolítiques i econòmiques, negociant amb els pobles afectats.Ben al contrari, deixant de banda els conceptes de justicia i delegalitat internacional i en els estats, el cap del govern nord-americà declara una guerra, més com a venjança punitiva, enque crida a assassinar amb el clam de "mort o viu", i posacontra les cordes tots els estats, amb la sentencia-amenaça de"o amb nosaltres o contra nosaltres".A casa nostra, sotragats per l'atemptat i les sevesconseqüències, diferents moviments i grups de l'esquerra vanestablir tot seguit la necessitat de manifestar el sentir popular,molt diferent d'afegir-se disciplinadament a la guerra que pro-clama i practica el govern espanyol del PP d'Aznar.Representants dels moviments pacifistes, militaristes,insubmisos, de l'antiglobalització, de l'abolició del deute extern,el moviment sindical com CCOO, UGT, CGT, i d'organitzacionspolitiques com EUIA, IC-V i ERC, varen reconstruir la Platafor-ma Aturem la Guerra. Aquesta ja havia mostrat el seu tarannài impulsat la mobilització seguint la defensa de BÖsnia, en lesguerres contra Txetxenia. Timor i Kosovo.

Una primera concentració va aplegar més de 500 persones eldivendres 21 a la placa Sant Jatune, just abans del pregó de lesfestes de la Merce. Es va preparar després una manifestacióper al dissabte 29, amb el lema central de NO MÉS VICT1MES,PER LA PAU, ATUREM LA GUERRA.La plataforma Aturem la Guerra també preveu novesmobilitzacions i un treball de sensibilització social i ciutadana,fent especial emfasi en la defensa del poble palesti i afganès.Cal remarcar la participació del moviment de dones, que es faressò de la lluita de les dones afganeses de RAWA, queconeixen en pròpia cam les barbaritats del regim talibi, hansofert també les de l'assassinat opositor Mansud, i tenen moltclar que fins ara el mentor era el Pakistan i que a darrere hihavia els mateixos EUA.Alhora s'ha format la Plataforma Gironina Aturem la Guerra,amb propostes similars a la de Barcelona, que convocava a laplaca de l'ajuntament, quan comencés l'atac. La mateixa mesu-ra han pres a Valencia els activistes de moviments socials.Comença una nova carrera, sagnant, d'èxit dubtós, en que elspobles i les persones són els anomenats "enemics senserostre".

Lluís Biosca

FENT MEMÒRIALa carrera espacial per exemple: sembla que els mitjansinformatius que regularment llegim tenen molt en compteminimitzar alguns esdeveniments i maximitzar-ne d'altres.Possiblement perquè estan més ben pagats. M'explicaré. QuanRússia no era Rússia, sinó l'URSS, nació pionera del'anticapitalisme, va llençar feliçment a l'espai el primer satél.litartificial del món: Sputnik, es deia, una proesa inigualable.

Va Ilencar també a l'espai el primer astronauta, Inri Gararin, esdeis. I també la primera dona astronauta, que es deia ValentinaTerescova. O sigui, un projecte esglaonat, per a la consecucióde l'espai, alta fita.

No varen anar a la Huna per que? Vostès drenen que elsamericans varen anar a la Huna? Les imatges que ens van mos-trar i no altres de més fidedignes poden molt be ésser fetesamb les noves tecniques i trucs dels que ara es disposen, i perqué no? És possible que ho facin amb la ignorancia que laHuna no té cap sentit científic per a la conquesta de l'espai ques'estava deliberant, com ja sabien els russos i així s'ha constatat.

Amb la gelosia d'ésser superiors, filosofia molt incide in USA,han sofert uns grans i enormes fracassos sabuts: coets que nos'enlairen, satel . lits que no arriben, altres que desapareixen ique mai no se'n sap res, acaben de moment amb l'explosiódel "Challenger" en qué van sacrificar 5 astronautes.

Seguint, dones, la lluita per a la consecució dels èxits ambaquesta carrera espacial, !'URSS crea la M1R, que vol dir "pau".Bonic títol en un món amb tantes guerres. Extraordinari ginyque durant 15 anys, ni mes ni menys, sense cap fallida tècnica,autoalimentant-se exclusivament del 'energia solar, ha donat atota la humanitat uns avenços tan valuosos a la tècnica i a lesciencies com es veura en un futur.

Totes aquestes conquestes han estat aconseguides sense capsubvenció de l'EMI, fins aquí, ni cap endeutament amb capaltra nació. En canvi la MIR, els seus mòduls, la sevaconstitució, han estat installats a l'ISS, Nau Espacial Interna-cional, que es llanca avui precisament.

- 8 - F. Laboria

RojasLa catedràtica d'Història Contemporänia de la Universitat deBarcelona, Mary Nash, té publicat un llibre que titula "Rojas"i hi explica qui érem i que vam fer les dones espanyoles en elperíode 1931-1939. Allá hi som totes: les republicanes, lesanarquistes, les socialistes, les comunistes, i fins i tot les delPOUM. I Mary Nash ens parla també de les dones que se'nvaren anar al front i de les que es varen quedar a la rereguardafent d'infermeres, de mestresses a les Ilars d'infants, d'operarlesa les fabriques de material de guerra, de cambreres i cuineresals menjadors populars, de cosidores d'uniformes militars i unetcétera que no s'acabaria mai.

Jo recordo una historieta llegida en temps de pau i que podríemrelacionar amb aquelles dones de la república: "Una dona nor-mal, no jove ni vella, ni guapa ni lletja, es dirigeix a una oficinaon esta obligada a omplir un qüestionari. L'oficial de tornpregunta: 'professió?' I la dona li respon: 'Rentadora,planxadora, cuinera, mainadera, rentaplats, fregadura...' i aixíva continuant, però davant la cara estupefacta del'interrogador, la dona acaba per dir: 13é, és igual, posimestressa de casa'. Es divertit, no?

Dones també es podria concretar qui érem les "ROJAS" dient:soldats de la llibertat, soldats de la República, sense uniformei sense graduació. S'havia de veure l'afany d'aquelles donesperquè la maquina de la reeaguarda no es parés i perquè alshomes, al front, no els manquessin les mantes, els macutos ifins i tot el que les potencies estrangeres ens havien negat:material de guerra, projectils i bombes de ma. I encara elsquedava un moment per enviar uns mots afectuosos,esperançadors, al soldat de casa: al pare, al fill o al marit.

Monuments als caiguts! Monuments als soldats desconeguts!I quan es pensara que la guerra la vam aguantar tots, homes idones, uns allá i les altres aquí? Per a quan, el monument a ladona desconeguda: mare, filla, germana o companya?M'agradaria que els que llegiu aquest modest article,dediquéssiu un moment a pensar-hi.

I tornant a les "Rojas" de Mary Nash, segurament uspreguntareu: abans de ser " Rojas" , qué éreu? Doncs érem lesnenes de color de rosa. I dic les nenes de color de rosa perquèdurant el segle XX era de prescripció que els nadons nens ennéixer els vestissin de color blau i les nenes de color de rosa.

Però malgrat uns colors tan bonics, la vida era trista iombrívola. Jo recordo que als meus cinc o sis anys, en venirde l'escola, m'illuminava un Ilum de gas i, asseguda al voltantde la taula-camilla, m'arraulia prop del braser per no tenirfred. No s'havia inventat la radio ni la televisió. L'únic sorollque m'acompanyava era el de la máquina de cosir que la meyamare, a cops de pedal, empenyia amb els peus. Hi havia tambéel cant d'un canari que refilava i refilava donant també voltesdins la seva gäbia. No teníem frigorífic: teníem una galleda onhi posaven gel per refrescar l'aigua i el vi. A casa, com que lamare treballava teníem minyona, pedí no teníem cap comoditat,ja que la tecnologia no havia inventat encara les rentadores,els frigorífics, ni les estufes elèctriques o de petroli, i el menjares cuinava en fogons de carbó. Ni tan sols s'havia inventataquest estri tan humil que a les dones ens ha evitat de fregaramb els genolls a terra. Parlo del pal de fregar.

lal carrer? Qué passava al carrer? Hi havia Iluita, manifestacionsi morts entre els del Sindicat Lliure i la Patronal. Cau FrancescLayret, i més tard Salvador Seguí. Lluís Companys ésempresonat repetides vegades. El país esta regit per lamonarquia d'Alfons XIII i, quan el rei es troba impotent perportar les regnes del Govern, les deixa en mans de Primo deRivera, excapità general de Catalunya. Després d'aquest vinguéel general Berenguer i per fi l'Almirall Aznar. A Espanya espassà malament, pedí a Catalunya ho vàrem passar pitjor.

I malgrat que ara un altre Borbó ens digui que el castellà no haestat mai imposat, voll recordar un fet vergonyós: l'escriptorJosep Maria Folch i Torres va organitzar amb l'ajut de la dretacatalanista, o sigui, de la Lliga Regionalista, uns grups denoietes entre els vuit i els dotze anys que, cofades amb unacaputxeta blanca i guants del mateix color, anaven a lesesglésies i a altres actes religiosos a cantar canconetes catala-nes. D'aquells grups de nenes se'n deien "pomells dejoventut". Fins i tot el meu pare, que era republica i d'esquerres,s'ho mirava amb certa simpatia, ja que deis: "De moment can-ten en catalä, després ja veurem per on aniran les seves idees".Dones amb el nomenament del dictador Primo de Rivera esprohibiren els "pomells de joventut", el catalä i les caneonetes.Es varen patir tantes i tantes vexacions que, quan vingué laRepública, aquelles noies criades amb oripells color de rosas'embolcallaren amb les banderes republicanes, amb banderesroges, i les d'aquí amb la nostra, la de les quatre barres, i sortíremal carrer al crit de "Visca la República".

Enriqueta Gallinat i Roman

- 9 - Portaveu de les "Dones del 36"

REFLEXIONS PROFANES DE LLEURELLEURE AMB XIRUCA

Tota persona que hagi pogut sentir curiositat o tafaneria en matèriesd'història que poguessin atènyer exclusivament actuacions o

capteniments de I 'Església Católica al llarg de la seva polémicaexistencia, ha pogut disposar en tot temps d'un cúmul d'efectesinterrogadors, algun dels quals podria clamar, amb tot dret, autoritzades

respostes a càrrec d'ella mateixa.

Els qui avui dia encara podem piular i vam ser testimonis de laproclamació de la República del 31, sabem que per a les congregacionsreligioses d'aquells temps fou una veritable tragèdia perquè quedaven

marginades de les nombroses bondats, concessions i dispenses quegraciosament els atorgava un règim monärquic, incapaç, corrupte i

carrincló.

Gaudia aleshores l'Església de prou comprensió, no sois democráticao social, sinó del nivel l de mansa resignació cristiana que ella postulava,davant uns nous temps de canvi?

No obstant això, am amb la tempesta amainada, si ens calgués remenarla usual polémica per la qual es debatés quin fou el bändol mésperjudicat a causa de la facció que encengué la foguera, tampoc podriemeludir la imatge fixa i viscuda d'una església greument flagel• lada perinnombrables assassinats - majorment dels del sexe masculí- causatsper un intens i antic odi social acumulat en amplis sectors populars;

fet que mereix una acurada i desapassionada anàlisi historiográfica

capaç d'interessar la pròpia Església. Davant els esdeveniments però,

ja havia decidir, d'antuvi, col . laborar resoludament amb l'aixecament

facciós, animant 1 beneint-li totes les actuacions.

Qué hi feia doncs una mística institució, portabandera de tots elsperdons, ungida d'angelicals sentors martiriológics, actuant com apart, dins aquella abjecte esbatussada?

Dins les habituals cerimònies d'exaltat triomfalisme, braç a braç amb

aquells ufanosos personatges de trist record, tenia algun esborranyd'espiritualitat cristiana adoptar el clàssic gest de factura nazi del

braç estés, emprat innocentment per ses eminències reverendissimesi Ilurs subalterns com ho registren pròdigament les hemeroteques del'epoca?

Voldríem suposar que malgrat l'obediència a la superioritat i al dogma,a algunes faccions del clergat els bannen de repugnar aquelles insòlitesaccions sofertes amb obligat silenci.

Al cap de quaranta anys de relació d' incube amb aquell funest babarota,

émul de faraó, on és el pòsit espiritual que pot llegar la Santa MarcEsglésia al món ja la Història?

Pere Viñoles Ramos

IR

- lo-0 -

BENITO MUSSOLINI

Nació en 1881; en 1912 era considerado el jefe más intransi-gente del socialismo italiano. En 1919 fundó los Fascios Italia-nos de Combate, cuyo programa se basaba en un exacerbadonacionalismo y en el recurso sistemático a la violencia contralos partidos y las organizaciones obreras.

Con el apoyo de la gran burguesía y la pasividad de los orga-nismos estatales, intensificó su acción por la toma del poder,que culminó con "La Marcha Sobre Roma". En 1922 el rey leencargó formar gobierno y la Cámara le otorgó plenos pode-res.

Principal teórico y ejecutor del fascismo, se mostró flexible yhábil en la consolidación del poder, aunque su política se re-sintió por sus continuos cambios de dirección.

En mayo de 1939, firmó la alianza con Hitler, a la que sacrificóAustria y Checoslovaquia. En julio de 1943, el Gran ConsejoFascista, a la vista de los desastres militares, le conminó aentregar sus poderes al Rey.

Detenido y rescatado por una unidad de paracaidistas alema-nes, proclamó la República Social Italiana bajo la protecciónalemana.

Cuando Hitler se retiró, Mussolini intentó pasar a Suiza perofue detenido por los guerrilleros de la resistencia italiana y

ejecutado el 1945.

Paco El Aviado!

EN REFERENCIA A MAGDA ORANICH.

Durant una assemblea de l'Associació Catalanad'expresos polítics, crec que ara farà uns dos anysaproximadament, un periodista va adreçar una preguntaals assistents per si algú tenia informació sobre el casPuig Antich. La meya sorpresa va ser majúscula quanun grup dels assistents, entre ells López Raimundo, vasuggerir que el periodista s'adreces a qui havia estat laseva advocada: la Magda Oranich. Ràpidament vaigdesfer el despropòsit aclarint que l'advocat que va por-tar el cas de Salvador va ser el malaguanyat Oriol Arau,el qual en aquells temps mantenia una bona amistat ambla seva germana, Maria Carme Puig Antich. Al tempsque compartía despatx amb Francesc Caminal. L'Oriolva acceptar la defensa de Salvador despres que ell elvisites el 16 de juliol de 1973 a les 7.30 de la tarda. Segonsva explicar l'Oriol Arau, en Salvador li va comentar quepertanyia a un grup polític, sense especificar-ne cap, iiiva preguntar si el defensaria en cas que fos detingut. Totpodria quedar en un malentès col-lectiu si no fos quecxistissin causes objectives perquè un grup de lluitadorsantifranquistes creguessin que la defensa de Salvador lava portar la Magda Oranich. Ho vaig entendre tot enuna recent entrevista que la Silvia Copulo va fer a laMagda Oranich. En un moment de la entrevista, la pe-riodista va preguntar al personatge públic i mcdiätic perles penes de mort que el franquisme va portar a terme el27 de setembre de 1975 —aquella amarga nit el que usescriu es trobava a la Model i el seu advocat era l'OriolArau— sobre els companys: José Humberto Baena (23anys), José Luís Sánchez Bravo (20 anys) , Ramón GarcíaSanz (27 anys), Àngel Otaegui i Juan Paredes Manot(21 anys). Com deia, la Magda va comentar algunes tris-tes anècdotes —ella va ser present en la execució d'aquest

últim juntament amb el seu germà Mikel i el notariZabala— però no va tenir escrúpols de donar a entendre,per omissió de dades, que ella va ser l'única protagonis-ta de la defensa, semblava que ho hagués fet tot ella. Apartir d'aquestes alçades de l'entrevista, va fer un saltamb tirabuixó i va començar a parlar del cas Salvador

Puig Antich com siella n'hagués tingutun protagonismedirectissim i no vaexplicar en capmoment que el casel duia l'Oriol Arau. També va afirmarque ella va veure elSalvador poc abansde morir. No he

trobat cap referencia a aquest fet. En unes declaracionsque va ter l'Oriol Arau, temps després, no diu res de lavisita de la Magda. Tot això no passaria d'un fet d'afanyde protagonisme o falsedat d'un personatge que en partviu de la cosa pública i ja sabem que.... si no fos que laMagda Oranich va rebutjar col . laborar en la defensa delSalvador i els seus companys del MIL, com la majoriade les forces antifranquistes del moment, perquè el-enanarquistes. Aixe, sí, desprès que l'Oriol telefones al MarcPalmes i a un grup d'advocats comunicant el "enterado"del dictador, PI de març de 1974 la Magda es va fer unfart de plorar i un grup de forces polítiques antifraquistesvaren convocar una manifestació un cop que en Salva-dor ja havia cstat executat el 2 de març de 1974.

Lluís Biosca

CREACIÓN DEL EJÉRCITO POPULAR DE LA REPÚBLICA

El día 10 de octubre de 1936 se publicó un decreto que daba cuenta dela creación del que iba a ser llamado Ejército Popular Español de laRepública, al transformar las unidades de milicias con las que se habíainiciado la lucha contra el fascismo.

Asimismo fue necesario introducir modificaciones en símbolos y gra-duaciones militares anteriores para diferenciarlas de las empleadaspor el ejército sedicioso.El saludo con la mano a la visera o al gorro fue sustituido por el mismoademán , pero llevado a cabo con el puño cerrado, símbiolo antifascistaelevado a la altura correspondiente en caso de llevar la cabezadestocada. LAs estrellas de seis y ocho puntas fueron sustituidas porla única de cinco puntas, dorada y subrayada por barras de oro hori-zontales, siendo delgadas para los tenientes y capitanes y más anchaspara comandantes y jefes superiores. La estrella de cinco puntas quecampeaba sobre las barras era de color púrpura brillante. Asimismo,el emblema del Comisariado político era una estrella roja circumscritaen un circulo, y las barras, debajo, también de color púrpura, y suespesor según la graduación del comisario, de compañia, de batallón,de división o de cuerpo de ejército.

Se creó el modelo de uniforme correspondiente al soldado el Ejerci-to popular , su atuendo con pantalón bombacho se popularizó entoda la España republicana.El saludo militar se hizo obligatorio, símbolo de reconocimiento delas graduaciones militares y de la disciplina. Se reconoció la primaciade los conocimientos técnicos y aunque desde sus comienzos el Ejér-

cito republicano contó con el apoyo leal de un gran número de ofi-ciales y jefes militares, cobró en más medida la importancia que a su

especialidad profesional se les debía.

Fueron asimismo creadas las escuelas de guerra para la formación defuturos mandos, según las necesarias exigencias de la contienda.

P.A.

APREN A CUINAR els fideus rossos amb cloïsses

Per al brou de peix:

20 cloïssessal i ol i d'oliva arbequina

I ngredients (per a quatre persones)

I quart de fideus del 2litre i mig de brou de peix

peixos de brou (pelat,

2 cebes

2 tomàquets madurs

750 gr. de cracs, galeres ipebre vermell dolc

I cabeça d'alls

escörpora, cap de rap...)ElaboracióEn una cassola amb un xic d'oli sofregiu els alls pelats i la ceba trossejada. Quan hagi enrossit, afegiu-hi les galeres

i els crancs. Deixeu-ho sofregir una mimca i afegiu-hi una cullerada de pebre vermell dolc i el tomáquert trinxat. Quan

el sofregit sigui cuit tireu-hi l'aigua, saleu-lo i afegiu-hi el peix per al brou.Deixeu que bulli uns 45 minuts i coleu-lo.

A part, en una cassola amb oh, sofregiu els fideus sense deixar de remenar-los, fins que quedin ben rossos.Afegiu el brou als fideus (ni musa secs, ni massa suc).

Als 10 minuts, afegiu-hi les cloïsses i acabeu de coure-ho. Prepareu un allioli de pescador amb alls, sal, una mica

de pa i una patata bullida, que cadascú s'afegirà al plat.

LA GLOBALIZACIÓN

Escribir sobre la globalización sera tarea fácil, pues todoel inundo habla de ello.

En primer lugar hay que estar de acuerdo con los quedicen que la cosa es tan vieja como el ir a pie, aunqueahora es discutido el término de manera rabiosa y pareceque los partidarios y detractores lo han puesto de moda.

GLOBALIZACIÓN es un medio para facilitar el ejerci-cio del poder. Y no hay duda de que todos los mandamaseslo han intentado. Todos los imperios han querido globalizarlos problemas económicos, culturales, étnicos, religiososcon sus asesinatos, hambrunas, epidemias, catástrofesclimáticas y genocidios imparables. Tanto es así que to-das las retóricas encuentran defensores ayudando conello a la confusión de los que han de soportarlo. Cadacual sólo puede acomodarse frente a la cruda realidad,como se acomoda un sepultado en las ruinas de un terre-moto, agradeciendo que una viga maestra no haya que-brado el espinazo.

GLOBALIZAR es lo que hacen las estadísticas que va-loran el consumo y asignan el promedio en cifras razona-bles, homogeneizando las cifras de los hambrientos conlas de los despilfarradores.

Así es que cada cual, frente a ese fenómeno sólo puedeopinar en lo que le afecta. Y puede darse el caso de quealguien pueda poner letra a los populares compases deMozart: "diviértase conmigo, verá que bien le va-.

Y ahora desenmascarada la GLOBALIZACIÓN comoGLOBO PINCHADO hablare un poco de las adversasmanifestaciones que hasta ahora ha provocado en dife-rentes ciudades mundiales que se han distinguido por laoposición escandalosa y militante. Sin duda que estasvanguardias radicales han demostrado que hay suficienteconcienciación de lo que representan los intentos deensillar las acémilas con las reatas de muleros que for-man ese carrusel pomposo de la oficialidad operante.

Aquí hay que tener en cuenta que, a veces, la mismaoposición clarividente y altruista puede convertir a lospropios radicales en comparsas de la represión que quierejustificar sus desmanes convirtiendo manifestacionespacificas en amenazas mortales a la "convivencia ciu-dadana".

Entonces surge "la provocación" convirtiendo el tumul-to en "gran corrida" como fue la REVOLUCIÓN DEPARIS del 68, quizá una gran provocación.

Domingo Serra Estruch

En aquest número 25 agraïm la col • laboració de:

Mariä Gadea, Joan G Tristany, Tomas Chicharro, Lluis Biosca, F. Laboira, Enriqueta Gallinat, Pere Vinoles, Paco el Aviador,

Lluis Biosca, Domingo Serra Estruch, Angela Blanch, Caries Alcoy (muntatge) i Caterina Hemändez (Trina).