EL PUNT AVUIDIMARTS, 25 DE SETEMBRE DEL 201230 | Cultura i Espectacles |

Poc temps després de laseva mort, un arbre quemalvivia al jardí –ple detrastos vells, runa i bardis-ses– va caure sobre la sevatorre tronada del carrerSant Salvador, a Gràcia,signe definitiu que aquellmón decadent s’havia en-sorrat. Josep Maria de Su-cre (Vila de Gràcia, 1886-Barcelona, 1969), pintor,poeta i activista culturalde llinatge aristocràtic–per partida doble: de se-gon cognom es deia DeGrau–, era més pobre queles rates. Els últims anysmenjava gràcies als quatrecalés que recollia amb unplateret després de ferconferències i, sobretot, ala pensió que li enviavencada mes una colla d’artis-tes i intel·lectuals devotsdel seu ferm compromísamb la modernitat.

“La joventut –predica-va en uns temps tan pocpropicis per sembrar la lla-vor de l’avantguarda per-duda– ha de trencar ambla superficialitat de l’art de

la immediatesa. Cal deixaraflorar tot allò inèdit i vi-tal”. Un d’aquests joves ar-tistes que va quedar mag-netitzat per De Sucre i pertot allò que representavava ser Eduard Arranz-Bra-vo, que ara ha promogutun tribut sincer i honest ala seva fundació, a l’Hospi-talet de Llobregat. Una ex-posició de dimensions pe-tites però d’una càrregasimbòlica potent que dei-xa en evidència el menys-preu amb què el país trac-ta els seus artistes.

De Sucre ha perduratcom un personatge fosc ienigmàtic, no cal dir quetràgic, i ha quedat reduït aun actor marginal en el re-lat oficial de l’art català delsegle XX. Com molts altresvalors de l’art de la post-guerra, s’ha parat ben po-ca atenció a la seva aporta-ció en la recuperació de lesavantguardes després dela guerra. Obra personal apart, De Sucre va ser tam-bé un agitador de l’escenaartística abans i desprésde la guerra. Abans, i no-més per posar un exemplevinculat a l’Hospitalet, des

de l’Ateneillo de RafaelBarradas, imant de Lorca iDalí. Després, i també perposar només un exemple,com a director del CercleMaillol, l’òrgan de l’Insti-tut Francès de Barcelonadedicat a les belles arts,des d’on va gestionar be-ques a alguns dels artistesmés prometedors, entreels quals, Tàpies.

És aquest De Sucre queva fer d’enllaç amb les no-ves generacions de crea-dors el que reivindica ambforça l’exposició de la Fun-

dació Arranz-Bravo, ques’erigeix sobre onze mi-núsculs dibuixos seus inè-dits, tots procedents de

col·leccions d’artistes, en-tre ells el mateix Arranz-Bravo, Jaume Mercadé itambé del crític d’art ÀlexMitrani, que ha brodat untext per al catàleg: “De Su-cre fou un home d’ètica in-subornable, que creia en elsentit de l’art i en l’art ambsentit”.

Bell repertori de ceresdels anys quaranta, cin-quanta i seixanta, de tallprimitivista, amb rostresespectrals, plens d’angoi-xa i de patiment, que inco-moden. De Sucre els vacrear en la seva torre ruï-nosa de Gràcia, envoltatde gats i de moltes penú-ries. Rostres que ell ma-teix va explicar que haviavist de jove quan treballa-va d’oficial criminalista alsjutjats, “veient tothora lamisèria moral, que és moltpitjor que la misèria física imaterial. Aquells rostresdeformats pel dolor delsque eren condemnatsm’han perseguit sempremés des d’aleshores”.

Al costat d’aquests di-buixos, llueixen cinc pro-jectes artístics, o millor ditcinc homenatges artístics

que la fundació ha encar-regat a dos artistes de lageneració dels setanta(Arranz-Bravo i AntoniLlena) i a tres de la genera-ció més emergent (MartíCormand, Miquel Gela-bert i Diego Tampanelli),amb el repte de reforçar elmissatge que De Sucre vaser, i malgrat tot continuasent, un terreny d’inspira-ció molt fèrtil per als crea-dors contemporanis.

La mostra es completaamb la projecció d’un filmde Joan Francesc de Lasadel 1964, cinc anys abansde la mort de De Sucre. In-teressant peça documen-tal que explora i evoca elmón crepuscular de l’ar-tista i que ajuda a enten-dre perquè la seva torre esva convertir en un lloc depelegrinatge de la comuni-tat artística. És on custo-diava tots els misteris de laseva obra. ■

✱Josep Maria de Sucre, a lamemòria. FUNDACIÓ AR-RANZ-BRAVO. L’HOSPITALETDE LLOBREGAT. FINS AL 18DE NOVEMBRE.

La Fundació Arranz-Bravo llueix obra inèdita de l’enigmàtic artista i reivindica laseva capacitat d’influència en creadors de diverses generacions, també actuals

Atracció de Sucre

Maria PalauL’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Un Arranz-Bravo que homenatja de cor a De Sucre ■ F.A-B

Al mig, un De Sucre de principis dels anys seixanta. El custodien obres de Martí Cormand i d’Antoni Llena, que ha rescatat un retrat del 2003, quan va morir el seu pare ■ F. ARRANZ-BRAVO

Artista de culte ala Barcelona dela postguerra,avui perdura laimatge d’unpersonatge fosc