atur i sortides a l'estranger
1
Prestació d’atur i sortides a l’estranger Article a càrrec de Jordi Pujol advocat del Col·lectiu Ronda Les lleis de seguretat social i la normativa específica sobre la matèria preveuen que les persones que cobren prestacions d’atur puguin sortir a l’estranger sota determinades condicions i respectant la premissa que els treballadors aturats estiguin controlats pels Serveis Públics d’Ocupació i mantinguin un compromís actiu de cerca de feina. Veiem diversos supòsits. Per a sortides curtes de menys de 15 dies a l’estranger cal comunicació prèvia a l’oficina d’ocupació però no és necessari justificar el motiu. Si l’oficina ho autoritza, se segueix cobrant la prestació d’atur durant l'estada a l'estranger. Sortides a l’estranger de més de 15 dies i menys d'un any per cercar feina, formació o per desenvolupar una acció de cooperació internacional. En aquest cas, se suspèn la prestació d’atur mentre duri l'estada a l'estranger. El cobrament es reprendrà en tornar a l'Estat espanyol. Si la sortida ha estat per un període superior a un any, es perdrà a dret a cobrat l’atur. També hi ha permisos especials de sortida a països de la Comunitat Europea per anar a treballar, sobre els quals no ens estendrem, doncs ens centrarem en els permisos de sortida de curta durada. Es donen casos, en el primer supòsit, de sortides curtes però que a la pràctica s’allarguen més de 15 dies. I en aquest cas els Serveis Públics d’Ocupació no només deixen de pagar temporalment l’atur. A més a més, extingeixen la prestació per la comissió d’una suposada falta. Sobre aquest temàtica hi ha hagut diversos judicis, amb resolucions contradictòries dels Tribunals de Justícia. Trobem sentències on es considera que només s’ha de suspendre la prestació d’atur durant el temps d’absència del territori espanyol i en sentit contrari, és a dir, que s’ha d’extingir totalment la prestació d’atur. Aquest casos afecten, lamentablement de forma especial als treballadors immigrants que tenen família a l’estranger i per diverses circumstàncies han de viatjar al seu país d’origen. Citem el cas d’una treballadora ucraïnesa que es va absentar més de 15 dies – en total 19 dies – per atendre i visitar un familiar greument malalt. En aquesta ocasió, els Serveis Públics d’Ocupació li van extingir la prestació d’atur i li van reclamar allò que consideraven subsidis cobrats indegudament, en base al fet que la treballadora, entre altres motius, no havia mantingut un compromís actiu de cerca feina i no havia comunicar la seva absència als Serveis Públics d’Ocupació. Davant de diverses sentències contradictòries i del criteri del Tribunal Suprem sobre aquests tipus d’absències, el mateix Tribunal Suprem en recent sentència de 18 d'octubre de 2012 revisa el seu criteri i entén que el termini a partir del qual es pot extingir la prestació, sempre que l’absència sigui justificada, es a partir dels 90 dies d’estada a l’estranger doncs aquest termini és al que preveu la legislació d’estrangeria. L'esmentada sentència distingeix entre entre “estada a l’estranger” inferior a 90 dies i “residencia a l’estranger”superior a 90 dies. En aquest sentit al Tribunal suprem harmonitza la legislació d’estrangeria amb la legislació en matèria de desocupació, més restrictiva pel que fa als treballadors immigrants o nacionals, assentant un criteri nou més ajustat als criteris de la normativa comunitària europea i a la legislació d'estrangeria. El criteri ara aplicat es més ajustat a Dret en relació als immigrants en situació d’atur que han de marxar a l’estranger. Però cal fer un pas més endavant en relació als treballadors i treballadores en situació d'atur. En aquest sentit s'ha d'aconseguir una legislació més clara i especialment més oberta i flexible en quant a les causes i el temps de durada de les estades a l'estranger que, a la vegada que permeti mantenir un compromís de cerca activa de feina tenint en compte los noves tecnologies de la informació i comunicació, permeti a tots els treballadors la sortida a l’estranger per cercar feina o, fins i tot, per altres causes, siguin immigrants o no. Nota: La sentència citada es pot trobar al Cercador de jurisprudència del Consejo General del Poder Judicial (CENDOJ) Tribunal Suprem Recurs 4325/2011 Roj STS 7817/2012 de data 18 d'octubre de 2012. ID Cedoj: 28079140012012100860ñ.
-
Upload
collectiu-ronda -
Category
Documents
-
view
220 -
download
4
description
Una recent sentència del Tribunal Suprem clarifica el criteri referent a la possibilitat de sortir a l’estranger mentre es cobra la prestació d’atur i en quins casos es pot incórrer en infraccions que comportin sancions o l’extinció de la prestació
Transcript of atur i sortides a l'estranger
Prestació d’atur isortides a l’estranger
Article a càrrec de Jordi Pujoladvocat del Col·lectiu Ronda
Les lleis de seguretat social i la normativa específicasobre la matèria preveuen que les persones quecobren prestacions d’atur puguin sortir a l’estrangersota determinades condicions i respectant lapremissa que els treballadors aturats estiguincontrolats pels Serveis Públics d’Ocupació imantinguin un compromís actiu de cerca de feina.Veiem diversos supòsits.
Per a sortides curtes de menys de 15 dies al’estranger cal comunicació prèvia a l’oficinad’ocupació però no és necessari justificar el motiu.Si l’oficina ho autoritza, se segueix cobrant laprestació d’atur durant l'estada a l'estranger.
Sortides a l’estranger de més de 15 dies i menysd'un any per cercar feina, formació o perdesenvolupar una acció de cooperació internacional.En aquest cas, se suspèn la prestació d’atur mentreduri l'estada a l'estranger. El cobrament es reprendràen tornar a l'Estat espanyol. Si la sortida ha estatper un període superior a un any, es perdrà a dreta cobrat l’atur.
També hi ha permisos especials de sortida a païsosde la Comunitat Europea per anar a treballar, sobreels quals no ens estendrem, doncs ens centraremen els permisos de sortida de curta durada.
Es donen casos, en el primer supòsit, de sortidescurtes però que a la pràctica s’allarguen més de 15dies. I en aquest cas els Serveis Públics d’Ocupacióno només deixen de pagar temporalment l’atur. Amés a més, extingeixen la prestació per la comissiód’una suposada falta.Sobre aquest temàtica hi ha hagut diversos judicis,amb resolucions contradictòries dels Tribunals deJustícia. Trobem sentències on es considera quenomés s’ha de suspendre la prestació d’atur durantel temps d’absència del territori espanyol i en sentitcontrari, és a dir, que s’ha d’extingir totalment laprestació d’atur.
Aquest casos afecten, lamentablement de formaespecial als treballadors immigrants que tenen famíliaa l’estranger i per diverses circumstàncies han deviatjar al seu país d’origen.
Citem el cas d’una treballadora ucraïnesa que esva absentar més de 15 dies – en total 19 dies – peratendre i visitar un familiar greument malalt. En
aquesta ocasió, els Serveis Públics d’Ocupació livan extingir la prestació d’atur i li van reclamar allòque consideraven subsidis cobrats indegudament,en base al fet que la treballadora, entre altres motius,no havia mantingut un compromís actiu de cercafeina i no havia comunicar la seva absència alsServeis Públics d’Ocupació.
Davant de diverses sentències contradictòries i delcriteri del Tribunal Suprem sobre aquests tipusd’absències, el mateix Tribunal Suprem en recentsentència de 18 d'octubre de 2012 revisa el seucriteri i entén que el termini a partir del qual es potextingir la prestació, sempre que l’absència siguijustificada, es a partir dels 90 dies d’estada al’estranger doncs aquest termini és al que preveula legislació d’estrangeria.
L'esmentada sentència distingeix entre entre “estadaa l’estranger” inferior a 90 dies i “residencia al’estranger”superior a 90 dies. En aquest sentit alTribunal suprem harmonitza la legislaciód’estrangeria amb la legislació en matèria dedesocupació, més restrictiva pel que fa alstreballadors immigrants o nacionals, assentant uncriteri nou més ajustat als criteris de la normativacomunitària europea i a la legislació d'estrangeria.
El criteri ara aplicat es més ajustat a Dret en relacióals immigrants en situació d’atur que han de marxara l’estranger. Però cal fer un pas més endavant enrelació als treballadors i treballadores en situaciód'atur. En aquest sentit s'ha d'aconseguir unalegislació més clara i especialment més oberta iflexible en quant a les causes i el temps de duradade les estades a l'estranger que, a la vegada quepermeti mantenir un compromís de cerca activa defeina tenint en compte los noves tecnologies de lainformació i comunicació, permeti a tots elstreballadors la sortida a l’estranger per cercar feinao, fins i tot, per altres causes, siguin immigrants ono.
Nota: La sentència citada es pot trobar al Cercador dejurisprudència del Consejo General del Poder Judicial(CENDOJ) Tribunal Suprem Recurs 4325/2011 Roj STS7817/2012 de data 18 d'octubre de 2012.ID Cedoj: 28079140012012100860ñ.
