Atzeneta Maestrat...DES DE CA LA VILA BIM ESTIU 2013 Aprovació comptes Generals exerci-cis 2010,...

SUMARI

Atzeneta del Maestrat

ÈPOCA X Nº 2 Estiu 2013

EDITORIAL ................... 3

DES DE CA LA VILA .... 4

L’AODL INFORMA ......... 7

FÒRUM ......................... 8

SERVEIS SOCIALS ..... 10

NOTÍCIES

MUNICIPALS ............... 11

ASSOCIACIONS .......... 21

DES DEL COL·LEGI ..... 26

MEDI AMBIENT........... 28

CONTAN’S ALGUNA

COSA .......................... 30

RACÓ LITERARI ......... 34

LA NOSTRA CUINA .... 36

EL TEMPS ................... 37

Per fi acabatsels comptes

Finalitzades les obresde la piscina municipal

pà

gin

a 2

ATZENETA - L’ALCORACASTELLÓ

VISTABELLA - ATZENETA CASTELLÓ

HORARI D’AUTOBUSOS

TELÈFONS D’INTERÉS

ATZENETAEixida ......................... 6’30 horesL’ALCORAArribada .................. 7’30 horesEixida ......................... 19’30 horesCASTELLÓArribada .................. 8’00 horesEixida ......................... 18’00 horesATZENETAArribada .................. 19’30 hores

AJUNTAMENTTelf. 964 37 00 18Fax. 964 37 02 98Veterinari, notaria i dependència 964 37 01 82CENTRE SOCIAL POLIVALENT (CSP) 964 37 09 19CENTRE DE SALUT 964 37 05 43Guàrdies 698 614 472FARMÀCIA 964 37 00 54COL·LEGI PÚBLIC 964 73 82 50BANKIA 964 37 00 53

BBVA 964 37 00 04BANTIERRA 964 37 01 64GUÀRDIA CIVIL 964 37 00 63CASA ABADIA 964 37 03 36EXTENSIÓ AGRÀRIA 964 32 00 26AUTOS HICID 964 32 01 22EMERGÈNCIES 112INFORMACIÓ 012GUÀRDIA CIVIL 062HOSPITAL GENERAL 964 72 65 00H. PROVINCIAL 964 35 97 00

HORARISAJUNTAMENT:De dilluns a divendres de 9h a 14h.Dissabte de 9h a 13h.www.atzenetadelmaestrat.esESCOMBRARIES: a partir de les 20h.RECOLLIDA D’OBJECTESVOLUMINOSOS:el quart dimecres de cada mes.CEMENTERI: tots els diumenges (hivern de 15h a 17h i estiu de 16h a 18h).

ALTRES SERVEIS A L’AJUNTAMENTASSISTENTA SOCIAL I PSICÒLOGA: dilluns de 10’30 a 14h al CSP.ARQUITECTA MUNICIPAL:dimarts de 10h a 14h. a l’ajunta-ment.VETERINARI: dimecres de 10h a 11h. a l’ajuntamentNOTARI: dijous cada 15 dies a l’ajuntament.DEPENDÈNCIA: DE 9,30h a 13,30h (18-7-2013; 12-9-2013; 26-9-2013; 10-10-2013; 24-10-2013; 7-11-2013; 21-11-2013; 5-12-2013; 19-12-2013) a l’ajuntament.

VISTABELLAEixida ......................... 6’00 horesATZENETAArribada .................. 6’50 horesEixida ......................... 7’00 horesCASTELLÓArribada .................. 8’30 horesEixida ......................... 15’30 horesATZENETAArribada .................. 16’50 horesEixida ......................... 17’00 hores

VISTABELLAArribada .................. 18’00 hores

EDICIÓ:Ajuntament d’AtzenetaREDACCIÓ:Ajuntament d’Atzeneta

IMPRESSIÓ I DISSENY:Imprenta Rosell s.l.

COL·LABORACIONSLa gent que realitzem aquest butlletí volem que estiga obert al ma-jor nombre d’opinions. Per això demanem i agraïm la seua col·la-boració en forma d’articles, fotografies... Ens ho poden fer arribar a l’Ajuntament o a l’adreça electrònica [email protected]

ANUNCI:Totes aquelles persones interessades a formar part d’un nou Consell de Redacció del BIM, que es posen en contacte amb l’AODL.

Agenda

pà

gin

a 3

JOSÉ BARBERÁALCALDE

E l 27 de abril se celebró en L’Al-cora, una jornada sobre buenas

prácticas de gobierno municipal. El encuentro, al que acudieron la mayoría de los alcaldes provinciales, pretendía resaltar la eficiencia en la gestión municipal desde múltiples facetas.

Un abanico de áreas de gestión se abordaron en ponencias tales como Turismo, Emprendedurismo, Me-dioambiente y Sostenibilidad, Mo-dernización y Cooperación. A José Barberá, en su condición de alcalde de un municipio con sus cuentas saneadas, la organización le solici-tó que disertara sobre Eficiencia y Transparencia, petición que suponía un reconocimiento expreso de las autoridades provinciales a la buena gestión económica en la localidad.

Al término de su ponencia se inició un interesante debate sobre el tema objeto de su exposición. A con-tinuación se extractan, literalmente, algunos de los párrafos más signifi-cativos de la intervención:

“Debo iniciarme, como marca la norma más elemental del protocolo, agradeciendo a quienes ellos ya sa-ben la oportunidad de permitirme expresar en esta Convención de Bue-nas Prácticas de Gobierno, las mías, las nuestras, las de todo un municipio, Atzeneta del Maestrat, que pertenece al club agridulce de los ayuntamientos con superávit...”

“...La singularidad de Atzeneta se sustenta a su vez sobre un conjunto de singularidades cotidianas, ninguna de ellas milagrosa, y todas y cada una

surgidas de la tenacidad, de la perse-verancia y también de unas gotas de fe en nosotros mismos, de quienes di-señamos la gestión y de quienes ejecu-tan el diseño...”

“… Un buen gobierno no solamen-te se caracteriza por la eficiencia y efi-cacia de su gestión, sino que también por la transparencia con que realiza y pone en marcha programas y proyec-tos de desarrollo local.”

“… Para cubrir las necesidades de la población los municipios necesitan brindar servicios públicos ágiles y sim-ples, mantener las finanzas municipa-les sanas, planificar y ejecutar obras con la participación de empresarios y personas próximas. En esto logramos implementar procesos administrativos adecuados y transparentes.”

“...Ahondando en las buenas prác-ticas específicas de mi ayuntamiento, debo significar la fecha de elaboración del presupuesto como uno de los ba-luartes para una sanidad presupues-taria. El confeccionar el presupuesto municipal prácticamente el último día que permite la Ley no es, en este caso, un síntoma de dejadez administrativa sino todo lo contrario. Esta demora permite conocer, casi en su totalidad, las aportaciones que le llegan al mu-nicipio de las distintas administracio-nes...”

“...El ajuste sistemático, inflexible de los gastos a esos ingresos reales, es lo que nos ha concedido ese superá-vit histórico al que aludía hasta el punto de enorgullecerme porque el consistorio no se ha visto obligado a recurrir a los Bancos o a las antiguas Cajas de Ahorro para firmar crédito alguno. Y no por esa resistencia al endeudamiento, el pueblo ha dejado de mejorar, de progresar urbanística,

cultural, ambiental y asistencialmen-te. Sólo que no hemos ideado primero y construido después pirámides que no pudiésemos costear...”

“... sí quiero significar que nos pre-ciamos de ofrecer una buena atención al ciudadano cercana, ágil y eficaz y la causa principal de esa buena aten-ción de la que presumo se debe a que contamos con un personal muy co-nocedor de quién es quién...”

“...La propia solvencia retroali-menta a la solvencia. Nuestros pro-veedores, sabedores que cobrarán en el plazo de un mes, no ponen ni un sólo impedimento a la hora de sumi-nistrarnos bien, pronto y en lo que concierne a este Foro, competitivo en el precio...”

“...Tenacidad, insisto, tesón, cons-tancia de bibliotecario para rebuscar en los BOES, en la normativas, en las directivas europeas todo aquello sus-ceptible de ser solicitado en calidad de ayuda, de subvención, de fondo. Sin dejarse cegar por las subvenciones inciertas con las que acometer alguna inversión importante y que pueden acabar desbarajustando el presupues-to caso de que no lleguen a hacerse efectivas...”

“...En definitiva, pedir lo necesa-rio para que a uno le asignen lo justo, con firmeza pero sin exceso de insis-tencia, con educación pero sin rubor, saltando de más, por mi condición de alcalde de ayuntamiento bajito para hacerme visible ante quienes disponen de firma y de alguna llave, todavía, de caja fuerte...”

“... Y en seguir aplicando esa fór-mula económica tan solvente de in-gresar diez, gastar nueve y ahorrar uno. Como hicieron mis admiradas amas de casa de la postguerra...”

A mode d’Editorial

pà

gin

a 4

Aprovació definitiva pressupost General Municipal 2013

Des de ca la vilaL’ajuntament a la sessió plenària del passat 8 de febrer va aprovar el pressupost general muni-

cipal per a l’exercici 2013, cal destacar el capítol sext del pressupost de despeses que correspon a inversions i el qual té una quantia de mes de dos-cents noranta mil euros. També cal assenyalar que el pressupost total per a aquest exercici 2013 ascendeix a 1.108.200,07 €.

Capítols Denominació Euros

1º2º3º4º5º

6º7º8º9º

1º2º3º4º

6º7º8º9º

ESTAT D’INGRESSOSA) INGRESSOS D’OPERACIONS CORRENTS

Impostos directes.................................................................................................... Impostos indirectes...............................................................................................

Tasses i altres ingressos......................................................................................

Transferències corrents......................................................................................

Ingressos patrimonials.......................................................................................

B) INGRESSOS D’OPERACIONS DE CAPITALAlienació d’inversions reals...........................................................................

Transferències de capital..................................................................................

Actius financers........................................................................................................

Passius financers......................................................................................................

Total Ingressos...........................................................................................................

ESTAT DE DESPESESA) DESPESES D’OPERACIONS CORRENTS

Despeses de personal..........................................................................................

Despeses de bens corrents i de serveis.............................................

Despeses financeres.................................................................................................

Transferències corrents.....................................................................................

B) DESPESES D’OPERACIONS DE CAPITALInversions reals.......................................................................................................

Transferències de capital..................................................................................

Actius financers........................................................................................................

Passius financers......................................................................................................

Total despeses.............................................................................................................

RESUM GENERAL

Total de l’Estat d’Ingressos......................................................................

Total de l’Estat de Despeses........................................................................

284.920,6615.000,00

320.529,61265.615,58121.342,15

--100.780.05

--12,02

--1.108.200,07

280.906,11490.466,92

12,0246.000,40

290.784,5718,03

--12,02

--1.108.200,07

1.108.200,071.108.200,07

pà

gin

a 5

DES DE CA LA VILA BIM ESTIU 2013

Aprovació comptes

Generals exerci-cis 2010, 2011 i

2012Ja s’ha aprovat el Compte

General dels exercicis 2010, 2011 i 2012, amb tots els seus termes, documents, expedi-ents i justificants que la in-tegren, així com retre tota la documentació que la integra a la fiscalització del Tribunal de Comptes i a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana, tal com s’esta-bleix el Reial Decret Legisla-tiu 2/2004, de 5 de març.

Adhesió a l’acord de la societat ci-vil per la comu-nitat valenciana

El grup Popular Munici-pal presentà al ple una mo-ció per a l’adhesió al “Acord de la societat civil per la Co-munitat Valenciana” ja que entre altres coses aquesta es fonamenta en donar suport a la Generalitat Valenciana i es tracta d’una moció asèptica a qualsevol partit, d’altra ban-da el regidor D. Leonardo Gil manifesta que amb aquestes

mocions es crea mal ambient i no deuria d’aprovar-se.

La moció es va sotmetre a votació amb el següent re-sultat: assistents 6; vots a fa-vor: 4 del PP; vots en contra 0; abstencions: 2 del PSOE i per tant por majoria s’acorda la seua aprovació.

Baixa fundació Ramón Llull

L’alcalde proposà al Ple Extraordinari la baixa com a membre adherit a la “Xar-xa de Municipis” de la Fun-dació Ramón Llull per la des-ideologització de la gestió pública en matèria cultural i lingüística, per la nul·la ac-tivitat d’aquesta associació i per l’estalvi de les seues quo-tes. El grup socialista exposà que no entén perquè es vol eixir de la fundació, ja que aquesta fundació es dedica a difondre i promocionar la llengua catalana i a més diu que si no ho han canviat creu que no s’havia de pagar cap quota.

La moció es sotmesa a vo-tació amb el següent resultat: assistents 6; vots a favor: 4 del PP; vots en contra 2 del PSOE; abstencions: 0, per tant per majoria s’acorda la seua aprovació.

Club de muntanya

El ple de l’Ajuntament vol agrair al club de Muntanya At-zenet, als seus membres i a la Junta Directiva del Club, l’esforç i gran treball realitzat en la celebració de les dife-rents curses que ha vingut desenvolupant des de la seua creació de manera totalment voluntària i altruista una sè-rie d’activitats entre les quals podem destacar les següents:

Pujada a la Nevera d´At-zeneta, que aconsegueix reu-nir més de 500 corredors al llarg de cada edició anual.

Volta a peu al Castell d´Atzeneta el primer dissab-te de les festes patronals.

Marcatge, neteja i obertu-ra de sendes al llarg del ter-me municipal.

Col·locació de panells in-formatius i recopilació d’in-formació per a l’edició de fu-llets informatius.

Activitats varies per a tota la població del municipi i de les comarques veïnes.

pà

gin

a 6

DES DE CA LA VILA BIM ESTIU 2013

Neteja de cunetes

El grup socialista va sol·li-citar al ple que es demanara a la Conselleria d’Infraes-tructures i Medi Ambient o a la Diputació l’urgent nete-ja de cunetes per tal d’evitar possibles accidents. L’alcalde va informar de que ja havia parlat amb el Cap del Servei Territorial de Carreteres de Castelló Miguel Llorens Al-cón i que ja esta donada l’or-dre per a la neteja d’aquestes. També va comentar que la Diputació no té competèn-cies en carreteres però si en camins i que les obres d’ade-quació i millora d’estos ja es-tan finalitzades.

Projecte xarxa Elèctrica

Espanyola

El PP va presentar una moció per a que l’Ajunta-ment protegisca les gestions i accions a emprendre da-vant REE ja que el projecte té previst dur una línia d’alta tensió que esta generant una gran polèmica per l’impac-te ambiental, paisatgístic, constructiu i humà. Aquesta situació es fruit de que l’anterior

corporació no va fer les ges-tions oportunes d’oposició i inconvenients per a l’examen i formulació del traçat, ja que no es va prendre decisió alguna ni es va presentar cap al·legació.

Consorci Provincial de

Bombers

S’ha aprovat el reglament de l’Agrupació de Voluntaris de Protecció Civil del Con-sorci Provincial de Bombers, concretament en caracterit-zació d’aquesta organització com a una de caràcter hu-manitari i altruista, que ac-tua de forma desinteressada i solidària en benefici de les persones, els bens i el medi ambient de la província de Castelló, desenvolupant tas-ques de protecció civil. Per tant es va proposar l’adhesió a l’Agrupació de Voluntaris de Protecció Civil del Con-sorci Provincial de Bombers.

Cessió sòl Iberdrola

El ple va acordar la ces-sió gratuïta i sense cap ti-pus de càrrega de 15,47 m2 de sòl als voltants del centre de transformació del Carrer de la Roca del Sol, a la can-tonada que es forma amb la parcel·la del camp de futbol. Aquesta cessió es necessària per a completar la urbanitza-ció d’aquest carrer.

Padró Municipal d’habitants

Després de les pertinents actualitzacions durant l’any 2012 s’ha aprovat la revisió del padró municipal d’habi-tants amb data de referència 1 de gener de 2013 amb una població total de 1325 habi-tants, 637 dels qual són do-nes y 688 homes.

pà

gin

a 7

Les PIMES i autònoms troben dificultats per accedir online a

totes les oportunitats de finança-ment que tenen al seu abast.

No existeix un espai web que aporti la seguretat de mostrar tota la informació disponible i on es mostrin totes les finestres de fi-nançament a l’abast dels usuaris.

La Cambra de Comerç dispo-sa d’una plataforma on s’informa, gestiona i assessora de manera totalment gratuïta a totes les PI-MES i autònoms de la província de Castelló. Es tracta d’una eina que es denomina PIME-finance, on es dóna cobertura i assistència a les PIMES per accedir al finan-çament per les vies d’innovació, internacionalització. El seu web és la següent: http://www.pymefinance.es/

Si eres empresari i tens una idea de negoci o projecte sola-ment has de registrar-te i et bene-ficiaràs de tots els avantatges de la web:

1.- Cercador de fonts de fi-nançament a nivell nacional. Ajudes públiques, desgravaments,

incentius fiscals, ajuda bancària, àngels financers, capital de risc, ajuda internacional.

2.- Auto diagnòstic financer empresarial. Eina que permet diagnosticar la situació financera de la seva empresa o negoci, que a més d’informar del finançament, estableix un pla personalitzat per empresa, identificant prioritats i proposant recomanacions en funció de les necessitats de cada empresa.

3.- Anàlisi de projectes + in-cubadora d’idees. Permet als usuaris analitzar i estructurar els seus projectes en funció del tipus de finançament que busquen, amb l’ajuda permanent d’un consul-tor que li donarà recomanacions perquè la seva idea de projecte tingui més possibilitats d’obtenir finançament. (Anàlisi bàsica de projectes i informe de viabilitat de projectes).

4.- Ajuda online i offline. Dis-posa d’un assessor personal dels usuaris que tenen accés telefònic i un nombre de consultes web il-limitat.

5.- Simuladors pimefinance. Introducció de dades en formula-ris que permeten simulacions pel que fa als seus contractes de prés-tecs, lísing i dipòsits. Simuladors per calcular la meritació d’im-postos, becs tresoreria, el balanç mensual. Eines senzilles, pràcti-ques i de fàcil ús.

6.- Taller de finançament:*Accés a guies online per fa-

cilitar la gestió financera de les empreses (productes financers, negociació bancària, elaboració dossier bancari, accés a ajudes públiques, la internacionalització, elaboració pressuposats).

*Simuladors financers per a la planificació i la millora compta-ble.

*Complet diccionari financer amb un llenguatge clar i accessi-ble per a l’empresari.

7.- Sistemes d’autoavaluació del rating. Eina que permet que la PIME realitzi una autoavalua-ció del seu nivell de risc i de la seva aptitud per a l’obtenció de finançament bancari. En 15 mi-nuts l’empresa podrà saber les possibilitats d’accés al crèdit ban-cari, els punts de millora per in-crementar les seves possibilitats d’èxit i reduir el volum d’interès i alternatives de negociació ban-cària.

8.- Innovació i desenvolupa-ment PYMEfinance:

*Eina per confeccionar un dossier bancari estàndard que compleixi els requisits mínims exigits per les entitats de crèdit.

*e-Comptable. Servei d’alerta sobre el calendari comptable i fis-cal de les empreses.

*e-Laboral. Servei alerta sobre les novetats en matèria de con-tractació per estalviar costos.

L’AODL informaPILAR FERRERES GARCÍAAODL

Finançament per a PIMES i Autònoms

pà

gin

a 8

Assemblea de Joves

(AMB*JIAM)

L’anomenat ‘fracking’ o ‘fractura hidràulica’ ha obert un intens debat a tot el món que ara s’ha traslladat a casa nostra davant la possibilitat que determinades empreses multinacio-nals posen en marxa aquesta pràctica als Ports i al Maestrat, entre d’altres espais. Els grans defensors d’aques-ta nova tècnica per a l’extracció de gas o petroli argüeixen que, tenint un cost tan baix, pot revolucionar la producció i la indústria energètiques i alhora aportar nous ingressos per a països i territoris fins ara no pro-ductors d’aquesta mena d’energia. Pels detractors, té uns riscos am-bientals massa elevats: contamina-ció d’aqüífers, emissions de metà i despesa d’aigua. Fins al punt que alguns estats europeus, com França o Bulgària, o comunitats autònomes espanyoles com ara la Rioja, Ara-gó o Cantàbria, han paralitzat per llei tots els projectes de ‘fracking’, tot esperant d’avaluar-ne millor les conseqüències ambientals. En el cas valencià, el Consell ha anunciat en seu parlamentària que sols rebutjarà el ‘fracking’ per criteris tècnics, cosa que pot deixar en paper mullat cri-teris ambientals, econòmics, socials, territorials, etc. Des de l’Assemblea de Joves, i per anar obrint boca de les jornades de conflictes mediambien-tals que estem preparant, us presen-tem un qüestionari bàsic que aporta la informació essencial sobre la qüestió

i analitza els pros i contres d’aquesta pràctica, alhora que anotem unes conclusions d’un organisme europeu que ens haurien de fer reconsiderar el valor i la idoneïtat de determinades actuacions sobre el territori.

Què és ‘fracking’?És una tècnica d’extracció d’hidro-

carburs, especialment gas o petroli, que consisteix a fracturar la roca que conté aquest gas (en molts casos pis-sarra). Primer cal fer una perforació vertical de 2.000 a 5.000 metres i tot seguit un túnel horitzontal a la mà-xima profunditat, que pot tenir entre 1 i 3 quilòmetres. Per extreure el gas, s’introdueixen al pou grans quantitats d’una barreja d’aigua, arena i produc-tes químics, que causen la fractura de

la roca. L’explosió fa pujar el gas cap a la superfície, juntament amb una part de la mescla injectada.

Quins riscos té?El principal perill del ‘fracking’

és la possible filtració de productes tòxics presents a la barreja que s’in-trodueix al forat cap als aqüífers del subsòl. La gran profunditat d’aquests pous fa que hi haja més possibilitats de travessar o d’entrar en contacte amb aqüífers. A més, una part de la mescla química que s’introdueix al pou no retorna a la superfície. Amb tot, els defensors de la tècnica asseguren que les vores del forat s’impermeabilitzen per evitar que s’hi puga filtrar res. Al-guns estudis alerten també dels riscos sísmics d’aquesta mena de perforaci-ons, per la qual cosa s’obliga a fer un

Recursos energètics i riscos ecològics:El cas del “Fracking”

Fòrum

pà

gin

a 9

estudi geosísmic de la zona durant el període d’investigació. Finalment, el ‘fracking’ necessita grans quantitats d’aigua, cosa que, segons les entitats ambientalistes, el converteix en una tècnica no sostenible, especialment en zones amb pocs recursos hídrics. L’aigua de mar, utilitzada en altres paï-sos per ser més econòmica i abundant que no l’aigua dolça, no s’aconsella de fer servir en zones on hi haja conreus, com pot ser el cas der les nostres co-marques, perquè la sal resseca la terra i pot afectar-ne el grau d’humitat.

Quina diferència hi ha respecte als

sistemes d’extracció tradicional?

El cost d’aquesta tècnica és molt més baix. El ‘fracking’ permet d’ex-treure més gas, més de pressa i a un preu més baix. Per això resulta rendi-ble, per primera vegada, fer extracci-ons de gas en zones on n’hi ha poca quantitat o, fins i tot, investigar si en una zona n’hi pot haver o no. Però per altra banda, a diferència d’algu-nes altres tècniques, necessita grans quantitats d’aigua i fa ús de produc-tes químics amb un grau notable de toxicitat.

On es fa ‘Fracking’?

Als Estats Units és on aquesta tèc-nica ha estat més utilitzada. Un dels motius és que allà el propietari d’un terreny és també propietari del sub-sòl, mentre que a Europa, per exem-ple, no. De tota manera, el debat so-bre la idoneïtat del ‘fracking’ també és

viu als EUA. Fins al punt que la indús-tria cinematogràfica de Hollywood ja n’ha fet un film, ‘Promised Land’, di-rigit per Gus Van Sant –director de la saga Bourne– i protagonitzat per Matt Damon, que va arribar a les nostres pantalles el passat 18 d’abril. El film tracta de l’experiència d’un petit poble nord-americà al voltant del qual es co-mencen a fer extraccions de gas amb la tècnica del ‘fracking’ i les conseqüèn-cies que tot plegat té per al poble. I és que, entre d’altres actuacions, l’Agèn-cia de Protecció Ambiental america-na prepara un informe sobre la pre-sumpta contaminació d’uns aqüífers de Wyoming per causa del ‘fracking’. El president Obama va anunciar abans de les eleccions que donaria su-port a aquesta tècnica, però va dir que n’exigiria un control més rigorós per assegurar el respecte al medi i la no contaminació d’aqüífers.

A Europa, la Unió Europea malda perquè hi hagi una legislació única que ho reguli, però de moment no ha dictat cap opinió clara sobre la qüestió, més enllà d’informes que han començat a elaborar organismes i de-partaments especialitzats.

A quins punts dels Països Cata-lans s’han fet sol-licituds per fer la investigació prè-via a l’extracció?

Catalunya és el territori amb més sol·licituds i el que compta amb la concessió més avançada, la de ‘Ri-poll’, que afecta 82 municipis de la Garrotxa, Osona i el Ripollès. En el cas del País Valencià tan sols tro-bem les sol·licituds del Maestrat i els Ports, però que són molt re-marcables pel volum i les hectàrees

(unes 195.569’5, que engloben 41 pobles com Vistabella i Culla, limí-trofs amb Atzeneta), i per actuar so-bre l’anomenat aqüífer del Maestrat, que dóna abastiment a la major part de població de les comarques de Castelló. En el nostre cas, l’empresa sol·licitant és Montero Energy, filial de la canadenca R2 Energy a l’Estat espanyol i aliada de l’americana Ha-lliburton.

I a mode de reflexió...

Com dèiem al principi de l’article, per acabar us oferim les conclusions de l’Informe “Repercussions de l’ex-tracció de gas i petroli d’esquist (pissar-ra) en el medi ambient i la salut hu-mana” del Departament Temàtic de Política Econòmica i Científica de la Direcció General de Polítiques Interi-ors del Parlament Europeu:

“En una època en què la sosteni-bilitat és la clau per a operacions futu-res, cap preguntar-se si s’ha de perme-tre la injecció de productes químics tòxics en el subsòl, o si s’ha de prohi-bir aquesta pràctica, ja que limitaria o exclouria qualsevol ús posterior de les capes contaminades (per exemple, amb fins geotèrmics) i els seus efec-tes a llarg termini no s’han investigat. En una zona d’extracció activa de gas d’esquist s’injecten entre 0,1 i 0,5 litres de productes químics per metre qua-drat.

Aquest fet resulta encara més greu ja que el potencial dels jaciments de gas d’esquist és massa reduït per a tin-dre un impacte considerable en la si-tuació del subministrament a Europa. S’haurien de revisar els actuals privi-legis dels quals gaudeix la prospecció i extracció de petroli i gas en vista que els riscos i càrregues per al medi am-bient no es veuen compensats per un possible benefici, ja que la producció de gas és molt reduïda.”

FÒRUM BIM ESTIU 2013

pà

gin

a 1

0

El centro social es un espacio público de encuentro que consti-tuye el equipamiento básico inte-gral y polivalente, para el desar-rollo de las actuaciones de carácter, social, cultural, ocio, deportivas.

Este está dotado de un equipo técnico de Servicios Sociales y de la agencia de desarrollo local como motores de dinamización.

El centro tiene como finalidad servir como instrumento para el fomento de las relaciones sociales, de promoción del tejido asociativo y de la participación social, dirigi-do a toda la población para lograr una mayor calidad de vida.

Entre sus principales funciones destacan:

- Servir de base al desarrollo comunitario y a la participación ciudadana. Constituir un punto de

encuentro sociocultural, posibili-tando así un ocio activo y creativo.

- Detectar, acoger, estimular y ayudar a materializar todo tipo de iniciativas de la población.

- Cubrir aquellos segmentos de actividades sociales y culturales que la población solicita.

- Prestar servicios públicos diri-gidos a la mejora de las condiciones sociales y culturales del entorno.

- Ser espacio de encuentro para la cultura, lugares de libre transmi-sión e intercambio de conocimien-tos a través de la experimentación colectiva.

Objetivos:- Fomentar y dinamizar la vida

social de la población, habilitando un espacio donde poder desarro-llar actividades sociales, culturales, lúdicas y deportivas para mejorar su calidad de vida.

- Servir a los intereses colecti-vos y satisfacer las demandas de la población, así como apoyar la mi-sión de las asociaciones facilitando recursos, asesoramiento técnico y administrativo.

También se ofrece un servicio especializado en atención a la fa-milia e infancia (SEAFI), que es un recurso dirigido a dar apoyo a las familias con menores en riesgo o con medidas jurídicas de protec-ción, formado por una psicóloga en coordinación con las trabajado-ras sociales.

Es servicio gratuito, ayuda a las familias con hijos a resolver difi-cultades relacionales, de acceso a las redes sociales y a los servicios, o dificultades que puedan presentar-se en la atencion y socialización de los menores, valorando sus necesi-dades y potenciando sus recursos.

Serveis Socials

pà

gin

a 1

1

Jornades cardiosaludablesL’Ajuntament d’Atzeneta juntament amb el De-

partament d’Atenció Primària de Salut de l’Hos-pital General de Castelló van organitzar durant la segona i tercera setmana del passat mes de març, unes jornades amb el títol “Jornades cardiosaluda-bles-Hàbits per a una vida saludable”.

En aquestes jornades es tractava d’informar a la població d’hàbits alimentaris saludables per tal de d’incidir en la importància dels aspectes preven-tius de la malaltia, l’adquisició de coneixements d’aliments saludables i la seua cuina i el beneficis de la pràctica d’esport i com realitzar-lo.

La importància de l’alimentació en

l’envelliment actiuEl passat 23 de maig, va tindre lloc al Centre

Social Polivalent una xerrada dintre d’un progra-ma dissenyat per Diputació. El “Programa de Di-

namització de Clubs de Con-vivència de Persones Majors”, té com a objectiu augmentar l’oferta de serveis mitjançant programes de convivència, de voluntariat, culturals i d’accions que fomenten la di-namització dels clubs de con-vivència de la província, el benestar dels nostres majors i l’activitat en els nostres mu-nicipis. A la conferència van assistir el Director Territorial de Sanitat, la Diputada Pro-vincial d’Acció Social Esther Pallardó i l’Alcalde de la loca-litat José Barberá.

Des de l’Ajuntament es va sol·licitar una xerra-da denominada: “La importància de l’alimentació en l’envelliment actiu”, dins d’aquest programa per recolzar aquesta aposta orientada a la reinvenció de les persones majors, en termes de potenciar en ells l’aprenentatge de coneixements i d’habilitats que els permetin desembolicar-se en els temps ac-tuals de manera activa i en concordança amb les seves aspiracions de desenvolupament intel·lectu-al, afectiu, econòmic i social.

Notícies municipals

pà

gin

a 1

2

NOTÍCIES MUNICIPALS BIM ESTIU 2013

Manel Esteller Badosa Premi Rei en Jaume I

El jurat dels Premis Rei Jaume I han reco-negut en esta edició de 2013 a Manel Esteller Badosa descendent d’aquesta vila fill de Manu-el Esteller i Rosa Badosa, com a premiat en la categoria d’Investigació Bàsica. Manel Esteller Badosa és director del programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investiga-ció Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) , profes-sor d’investigació ICREA (Institució Catalana d’Investigació i Estudis Avançats) i professor associat de la Universitat de Barcelona.

El lliurament dels premis va tenir lloc al Palau de la Generalitat amb la presència del President del Govern Valencià, Alberto Fabra, el President de les Corts, Juan Cotino; l’alcal-dessa de València, Rita Barberá, i la Delegada del Govern, Paula Sánchez de León, entre al-tres autoritats.

L’Ajuntament s’ha posat en contacte amb ell per tal de felicitar-lo per aquest premi i per concretar una futura conferència sobre un tema encara per decidir.

Reunió d’Empresaris d’Atzeneta

El passat dia 6 de març va tenir lloc al Centre Social Polivalent, una xerrada dintre del pro-grama “Estratègia provincial per al foment de l’ocupació, el emprendedurisme i la promoció econòmica” llançat pel Servici de Promoció Econòmica i Relacions Internacionals de la Di-putació de Castelló.

L’objectiu d’aquest programa es oferir opor-tunitats a aquells que més ho necessiten amb el fi de crear riquesa a la província. Aquestes actuacions tenen diferents àrees plans integrats

que comprenen els següents àmbits: Pla de formació i intermediació laboral, Pla de promoció d’iniciatives empresarials i Pla d’ajut a la consolidació empresarial.

Subvencions sol·licita-des per l’ajuntament a altres órgans a partir

de febrer 2013

Sol•licitud subvenció sosteniment despeses corrents per al 2013 en con-cepte de consum d’electricitat i de te-lefonia a la Conselleria de Presidència. Aquesta ajuda ja ha sigut concedida per un import de 1.630,00 €.

pà

gin

a 1

3

Seu Electrònica de l’Ajuntament

L’Ajuntament ha ficat en funcionament la Seu electrònica, des d’aquesta plataforma l’usu-ari podrà accedir a tota la informació publi-cada per la corporació. La informació que ens podem trobar són per exemple les actes dels darrers plens, informació tributària d’interès general o informació de contacte de l’ajunta-ment.

A més a més d’informació els ciutadans podran tramitar i gestionar una gran varietat de serveis que s’ofereixen a la pàgina, es pot descriure com una “oficina virtual” de l’Ajun-tament on també podrem trobar un taulell d’anuncis virtual amb la informació recollida als taulells que hi han pel poble.

La seu electrònica és aquella adreça elec-

trònica disponible a través de xarxes de tele-comunicacions la titularitat de les quals, gestió i administració correspon a una Administra-ció Pública, òrgan o entitat administrativa en l’exercici de les seves competències.

La seu electrònica de l’ajuntament d’Atze-neta del Maestrat està disponible a través de l’adreça electrònica:

https://sede.atzenetadelmaestrat.esLa seva titularitat correspon a l’ajuntament

d’ Atzeneta del Maestrat per tant la responsabi-litat de la seva gestió, dels seus continguts i dels serveis posats a la disposició dels ciutadans és responsabilitat del titular de la seu.

La seva gestió tecnològica és competència de la Diputació de Castelló, dins de l’àmbit del Conveni marc de col·laboració d’Administra-ció Electrònica subscrit entre la Generalitat Valenciana, les Diputacions d’Alacant, Castelló i València i la Federació Valenciana de Munici-pis i Províncies.


pà

gin

a 1

4

PiscinaAtzeneta del Maestrat va iniciar el passat 1 de

juliol, des de les 12:00 hores, la temporada de pis-cines després de concloure les obres de millora que s’han efectuat durant estos últims mesos i en les que l’Ajuntament ha invertit un total de 42.395,08 euros. Amb estes obres de millora s’ha pretès dotar d’una millora considerable a les instal·lacions mu-nicipals per tal de modernitzar-les notablement. Cal assenyalar que s’ha instal·lat gespa artificial pels voltants de la piscina.

L’ajuntament no sols ha millorat les instal·la-cions de la piscina, sinó que també ha invertit 37.893,86 euros en la millora de la pista de futbol sala junt a la piscina.

Aquest any han estat seleccionats per a el man-teniment de la piscina Sergio Campos Vendrell i Montserrat Pastor García i per al treball de socor-rista Gertrudis Orenga Juan i Daniel Marín Edo.

Els veïns d’Atzeneta del Maestrat podran gaudir de les millores. Les piscines municipals roman-dran obertes tots els dies des de les 12:00 fins a les 20:00 h.

També van començar el passat 1 de juliol els cursos de natació, que se celebraran en horari de matí. A l’Ajuntament estan a la venda els abona-ments per a la piscina i tota aquella persona inte-ressada pot passar a comprar-los.

I eixida solidària Ride for Life

El dia 16 juny l’associació RIDE FOR LIFE ESPAÑA va celebrar la “I eixida solidària RIDE FOR LIFE” i van visitar la nostra localitat. Aquesta marxa es tracta d’un esdeveniment moter no lucratiu per a recaptar fons per a l’As-sociació Espanyola contra el Càncer, a l’acte van acudir la presidenta de l’associació local Anunciación Gómez i l’Alcalde de la localitat José Barberá.


pà

gin

a 1

5

Territori intel·ligent

El passat 14 de juny a les 19’00 hores va tin-dre lloc en la Casa de la Cultura una reunió amb diversos sectors del municipi on es va pre-sentar el projecte per part dels tècnics d’ESPAI-TEC i CONCERTA junt amb Paco Santonja (President de la Fundació Innovem Junts) ; que són els promotors de la innovació en el terri-tori i els coordinadors d’aquest projecte. En la reunió van estar presents el Sr. Alcalde En José Barberá i En Miguel Ángel Moliner Tena Vice-rector de Planificació Estratègica i Qualitat de la UJI.

El seu objectiu és la promoció de la innova-ció en l’àmbit de la província de Castelló, des de la consideració del territori com a factor estra-tègic, com a ecosistema en què una cadena de valor de l’oferta pot adquirir un posicionament diferenciat. Un marc de referència que integra criteris estratègics derivats de la concepció de la Innovació, el Territori, la Cadena de Valor i la Tecnologia com a factors intèrprets de la voluntat de dinamitzar l’economia creativa de la província, donarà cobertura a un projecte en què les persones seran els verdaders agents en els diferents microprocessos a posar en marxa.

El projecte pretén identificar la rellevància que el territori té en l’oferta de la comarca i es-tablir l’abast que la seua consideració com a factor estratègic pot tindre.

(Més informació del projecte: http://territoriointeligente.concierta.org/ ).

Subvencions sol·licitades per l’ajuntament a la Diputació a partir de

febrer 2013L’ajuntamentL’ajuntament d’Atzeneta a par-

tir del mes de febrer ha sol·licitat una sèrie de subvencions a l’Excma. Diputació de Castelló per a realitzar diverses actuacions al municipi d’Atzeneta. A continuació detallem les subven-cions que ens han concedit:

- 529,00 € per a l’adquisició d’equipament per a la Llar dels Jubilats 2013.

- 490,00€ en concepte d’adquisició de tro-feus per a la celebració de la “12+1 Pujada a la Nevera” que va tindre lloc el passat 6 d’abril de 2013.

- 1.259,00 € per a la celebració de la “XIII Fira Tradicional d’Atzeneta del Maestrat” que tindrà lloc el dia 8 de desembre de 2013.

- Actuacions teatrals dintre de la campa-nya provincial de teatre per a persones majors 2013. Els sainets que es representaran a l’11 d’ octubre s’anomenen: “Geperut i coixo” i “De sacrista a torero”.

També ha sol·licitat unes altres subvencions que encara no han sigut concedides:

• Ajudes per a la realització d’activitats culturals durant el 2013. L’ajuntament té pre-vist realitzar 3 espectacles: un Concert de na-dales; i dos actuacions per a xiquets (“Banana Boom” i Pipo y Lolo”).

• Ajudes per a realitzar un auditoria ener-gètica d’edificis municipals i il·luminat públic segon la convocatòria publicada en el Butlletí Oficial Provincial per un import de 7.500,00 €.

• Ajuda econòmica per mitjà d’una sub-venció sobre conservació i millora d’espais naturals municipals, per a realitzar serveis de condicionament, neteja i restauració de l’antiga Senda del Castell.


pà

gin

a 1

6

Actuacions en pistesL’Ajuntament d’Atzeneta del Maestrat en col-

laboració amb l’Excm. Diputació de Castelló i el Consorci Provincial de Bombers ha dut a terme actuacions de condicionament i millora de diver-sos camins rurals de la localitat.

La tasca s’ha desenvolupat des d’algun temps enrere i va encaminada a la millora d’un gran nombre de pistes del terme municipal com “Pis-ta del Castell a les Torselles”, “Pista de Mas del Gat”, “Pista del camí antic de Figueroles”, “Pista del mas de Remissio”, “Pista del mas de Timó al Mangranar”, “Pista del Mangranar a la carretera Xodos”, “Pista del barranc de Cona”, “Pista del camp de tir”, “Pista del canar”, “Pista de la font del Roure” i “Pista del Mas de Don Jaime” entre d’al-tres. Aquestes millores han sigut possibles gràcies a l’aportació, per part de la Diputació Provincial de Castelló, de la maquinaria específica per a re-alitzar les acciones encaminades a facilitar l’accés dels veïns a zones de cultiu i a montes del terme municipal.

Taller anem sols i soles a l’escola

L’Ajuntament d’Atzeneta va organitzar el passat 10 de juny un taller anomenat “Anem sols i soles a l’escola” on participen personal tècnic de l’associació APEU DE CARRER.

Al llarg del matí va tindre lloc al Col·legi i als carrers dels voltants la primera part del ta-ller que anava dirigida als alumnes de quart, cinquè i sisè de primària. Durant aquest taller els alumnes van dibuixar en un mapa gegant el trajecte que realitzen des de casa fins l’escola i quins aspectes positius i negatius en destaquen.

I durant la vesprada es va organitzar al Cen-tre Social Polivalent la segona part del taller que consistia en una xerrada-col·loqui amb els pares, mares i persones interessades on es van mostrar els resultats obtinguts al mapa. Treba-llaren amb ells i elles per veure quines pautes de mobilitat, a més de ser més sostenibles, do-nen més autonomia als xiquets i xiquetes, i es valorà la importància de la creació de rutes se-gures per anar a l’escola.


pà

gin

a 1

7

Bases concurs dibuix portada llibre festes

L’ajuntament d’Atzeneta ha aprovat les bases per al “II CONCURS FOTOGRAFIA” per a la portada del Llibre de les Festes Patronals per aquest 2013. Aquestes bases han estat publicades a disposició de tot el públic en la pàgina oficial de l’Ajuntament (www.atzenetadelmaestrat.es). Recordem que el termini per a la prestació de les fotografies va fina-litzar a les 14:00 hores de l’1 de juliol 2013.

Comptabilitat municipalL’Ajuntament informa de que durant el passat

mes de Maig es va remetre a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana la liqui-dació i informació comptable referent a l’exer-cici 2012. Per tant, podem dir que la comptabi-litat es troba ja actualitzada.

Aquesta tasca va començar amb les dues an-teriors corporacions ja que per uns problemes informàtics i per falta de personal no es podia dur a terme la tasca des de l’any 2006. Aques-ta corporació finalment va decidir contractar un comptable per tal d’ajudar al secretari en la confecció de la comptabilitat dels anys 2006 fins l’actualitat, aquesta feina es va donar per con-closa el passat mes de maig quan es van enviar a la sindicatura de comptes els documents rela-tius a l’exercici 2012. Des de l’equip de govern es vol mostrar la seua satisfacció per la feina realit-zada pel personal de l’ajuntament ja que consi-dera la comptabilitat municipal com a un puntal fonamental per a una bona gestió municipal.

Cal assenyalar la importància de mantindré actualitzada la comptabilitat, no només amb motiu de transparència, sinó que durant part del temps que no estava actualitzada el Ministeri d’Economia i Hisenda va procedir a retindre la Participació als Tributs de l’Estat. Aquesta és una

font molt important de finançament municipal donat que suposa una important injecció econò-mica a les arques municipals.

Durant la realització de la comptabilitat s’ha disposat de la inestimable ajuda del Servei Pro-vincial d’Asistencia a Municipis (SEPAM) de la Diputació de Castelló, que ha servit com una font d’ajuda importantíssima per a la correcta consecució de l’objectiu. Per tant aquesta feina ben feta es fruit de l’esforç i dedicació del per-sonal municipal, l’equip de govern recolçat per l’oposició i el personal del SEPAM.

La titànica

El dia 1 de juny Marina d’Or va organitzar la “I MARXA CICLOTURISTICA INTERNA-CIONAL” anomenada “La Titànica”, la qual va passar per diversos pobles de la província i dis-posava d’un punt de control i avituallament a Atzeneta on diversos voluntaris van estar pre-sents per tal d’ajudar l’organització. La marxa va comptar amb un gran nombre d’inscrits i te-nia dos rutes la llarga 203 Km. i 3773 m de des-nivell acumulat i un altre recorregut més curt que constava de 117 Km i que eixint mitja hora més tard compartia inici i final de la marxa.


pà

gin

a 1

8


Beques de formació per a realitzar pràctiques a

l’AjuntamentL’Ajuntament d’Atzeneta del Maestrat ha sol·li-

citat l’adhesió al programa de beques de la Diputa-ció per al 2013 segons les bases de la convocatòria publicades en el Butlletí Oficial de la Província.

Per això, aquest ajuntament va aprovar les ba-ses per a la concessió de dos beques de formació en pràctiques per a l’especialitat de Serveis Interns i Externs de l’Ajuntament dins del marc del pro-grama de concessió de beques de formació de la Diputació de Castelló 2013.

La Diputació ens ha concedit dos beques durant dos mesos, així que els becaris començaran les seus funcions el 15 de juliol i finalitzaran el 15 de se-tembre.

Després d’haver finalitzar el procés de selecció i realitzar la corresponent valoració segons les ba-ses, les persones que han obtingut millor puntua-ció, i per tant, les persones contractades són: Mª Victoria Roures Bertran i Andrés Villalba Porcar.

Aprofitant aquestos mesos d’estiu que el muni-

cipi d’Atzeneta experimenta un augment de visi-tes, els becaris desenvoluparan entre d’altres, les funcions de guia turístic per tal de mostrar tot el potencial que tenim, mostraran i ensenyaran el patrimoni cultural i artístic per a brindar així la informació necessària sobre els punts d’interès en el recorregut municipal a tots els interessats.

Beques menjador

La Corporació va acordar fer-se càrrec dels menús de dos alumnes que no disposen de beca de menjador, així com subvencionar també amb 2 euros diaris als alumnes del terme de Culla tal i com es va acordar per tal de no deixar despro-tegits aquests alumnes que pertanyen a un terme municipal diferent, ja que hagueren pogut triar anar a qualsevol escola dels termes limítrofs i van triar el nostre col·legi.

Així per a complir l’acord, l’Ajuntament fa un gran l’esforç per a mantenir els xiquets i xiquetes del Col·legi. La quantitat que aporta l’ajuntament és de 1025 euros corresponents al mesos des de gener fins a la fi del curs.

pà

gin

a 1

9


Escola d’estiuL’ajuntament d’Atzeneta va aprobar les bases per

a seleccionar personal per l’escola d’estiu. Els dos candidats seleccionats són Maite Fabra Herrero i Jaume Medall Juan. Aquesta romandrà oberta du-rant el mes de juliol i el seu horari serà de 10 a 12 del mati. Aquesta és una activitat que ja es va desenvolupant des d’alguns anys enrere i compta amb un gran nombre de xiquets apuntats, durant el mes de juliol els infants realitzaran tota mena d’activitats per tal de divertir-se i continuar apre-nent durant l’estiu.

A diferència d’anys anteriors, aquest any l’Ajunta-ment es fa càrrec de l’escola d’estiu ja que considera importantíssima l’aportació que aquesta fa a les fa-mílies, ja que ofereix una comoditat als pares per als mesos estivals i serveix tant de repàs del fet durant el curs i com a distracció per als més menuts.

CSP 115

El passat 11 de maig es va celebrar la CSP-115, que és una ultratrail de 118 km de recorregut i un desnivell acumulat de pujada de 5.439 metres i de baixada de 4.227 metres. Amb eixida al nivell del mar, la carrera finalitza en el Santuari de Sant Joan de Penyagolosa a 1280 metres d’altura, recor-rent al seu pas un gran nombre de pobles entre els quals es troba el nostre.

Aquesta es la segona edició de la proba, que es considerada de caràcter de semi autosuficiència i per a la qual hi ha un temps màxim de 30 ho-res. A més a més, aquesta edició també de la CSP 115 serà Campionat d’Espanya de Carreres per Muntanya Ultratrail de la FEDME i una carrera puntuable per al primer circuit del país d’ultra-trail, SÚMMUM UltraCup.

pà

gin

a 2

0


Inventari de bens municipals

L’equip de govern ha decidit començar amb els tre-balls necessaris per a l’actualització de les dades refe-rents als bens de l’Ajuntament. Aquesta és una tasca que no es feia des de alguns anys enrere, per tant es realitzarà un inventari per tal d’actualitzar tota la sèrie de bens patrimonials dels quals disposa l’Ajuntament i actualitzar-los amb el seu valor real a dia d’avui.

II Jornades Gastronòmiques de les Carns, Oli i Vi

Estes jornades van tenir lloc entre el 12 d’abril i el 12 de maig i foren 42 establiments de la provín-cia els que varen participar, es van poder degustar plats elaborats amb productes de la terra acompa-nyats amb vins de bodegues de la província.

A l’interior de la província es presenta una gran riquesa gastronòmica que ofereix productes molt interesants com a atracció turística.

A aquestes ‘II Jornades Gastronòmiques de les Carns, Oli i Vi’ han participat els municipis d’Atzeneta del Maestrat, Benafigos, Benlloch, Cabanes, La Pobla Tornesa, Les Useres, Sant Joan de Moró, Serra d’en Galceran, Vall d’Alba, Vilafamés, Vistabella del Maestrat i Xodos.Del municipi d’Atzeneta han participat 4 establi-ments: El Mangranar, Restaurant Casa Ramón, Bar Restaurant Elias i Restaurant Roures.

Exposició dones i discapacitat

Durant les setmanes de l’1 al 22 de Juliol té lloc a la planta baixa de l’ajuntament l’exposició de la Fundació Isonomia de l’UJI “Dones i discapaci-tat”. Aquesta exposició de la fisioterapeuta Maria S. Garcia pretén visualitzar la doble discrimina-ció que pateixen les dones amb discapacitat, per la seua condició de dones i de persones que tenen una diversitat funcional. L’exposició compta amb 19 quadres amb fotos de diverses situacions que viuen les dones d’aquest col·lectiu.

pà

gin

a 2

1

COMISSIÓ CULTURAL D’ATZENETA

Ampliació de l’horari durant

l’estiu

Gràcies al projecte del vo-luntariat, per tant, a per-

sones desinteressades i impli-cades a les quals cal que els agraïm el seu esforç, aquests mesos d’estiu es podrà comp-tar entre setmana amb dos dies més d’obertura de la Bi-blioteca, els dilluns i els di-mecres, en aquest cas amb horari de matí d’11h a 13h, sumant-se a l’oferta de ves-prada que ja hi havia al llarg de l’any els dimarts i dijous de 17:15h a 19:15h.

Apostem pel multilingüismeAmb l’objectiu d’ampliar la

quantitat de serveis oferts per la Biblioteca, des de la Comis-sió Cultural hem adquirit du-rant el darrer període una sèrie de llibres en anglès per a tots aquells que vulguen millorar el seu nivell de la, cada vega-da més necessària, llengua de Shakespeare.

Seguint les recomanacions de professors de l’institut, així com de diferents escoles oficials d’idiomes, actualment ja comp-tem amb una col·lecció de més de 20 llibres, que abarquen des de llibres adaptats especialment per a nivells inicials, fins a obres completes, com els primers vo-lums de la saga A Song of Ice and Fire, de George R. R. Martin, o

alguns títols de l’estatunidenc Paul Auster, guanyador del pre-mi príncep d’Astúries de les lle-tres el 2006. Som conscients de la necessitat imperant respecte a aquesta llengua globalitzado-ra i per això els esforços els es-tem centrant en aquesta oferta concreta, però com sempre, la Biblioteca està oberta a qual-sevol proposta respecte a altres necessitats i inquietuds que el poble, els usuaris, tinguen en relació amb altres llengües.

Recordeu-ho, la Biblioteca és de totes i per a totes.

Nou racó per als xiquets i xiquetes

La Biblioteca ja compta amb un racó propi per als infants. Hem de ser conscients de la im-portància de posar en contacte els més petits amb els llibres, i per això s’ha portat a terme la creació d’aquest espai dissenyat per motivar i propiciar la lec-tura entre els xiquets i xiquetes d’una forma lúdica.

Amb aquesta finalitat, és tracta d’un espai que compta amb mobiliari i material adre-çat a públic infantil, ja que cal

UNA BIBLIOTECA QUE CAMINA

Associacions

pà

gin

a 2

2

tenir en compte que aquests lectors posseeixen unes ca-racterístiques pròpies. No no-més cal tenir en compte els infants que ja llegeixen, sinó tots aquells que encara no ho fan o estan aprenent. A aques-tes edats els llibres d’imatges o de prelectura són molt impor-tants.

Us convidem a totes i tots a descobrir aquest racó, a em-prar totes les oportunitats que permeten revelar la lec-tura infantil: el plaer de llegir a un infant sobre una catifa, a descobrir històries i amics, a conèixer monstres, princeses i viatgers… A més, us convidem a decorar el racó amb dibuixos propis dels xiquets i les xique-tes. És important que facen d’aquest espai el seu espai. Us

convidem, en definitiva, a gau-dir del plaer de llegir i a trans-metre’l als nostres petits; és, sens dubte, el millor regal que els podem fer.

I aquest estiu, per què llegir

literatura juvenil (o literatura per a

joves adults)?

Iniciàtica, imaginativa, ne-cessària, pròxima... la litera-tura juvenil és sinònim d’infi-nit, d’emoció, d’entreteniment, d’aventura, de sorpresa.

Des de les primeres propos-tes novel·lístiques aparegudes

al segle XIX, com ara Ella de H. Rider Haggard (1986-87), o a principis del segle XX amb El fantasma de l’òpera de Gastón Leroux (1910), passant per la fructífera dècada dels 70 amb títols tan emblemàtics com La princesa promesa de William Goldman (1973) o La història interminable de Michael Ende (1979), fins a arribar a la dè-cada dels 90 i el present segle XXI amb l’aparició de mítiques i conegudíssimes sagues com les set novel·les d’El cicle de la Porta de la Mort escrites per Margaret Weis i Tracy Hick-man (1990-1994), la trilogia de La matèria fosca de Philip Pullman (1995-2000) o la ja cinematogràfica sèrie de set volums de Harry Potter de J.K. Rowling (1997-2007) i Els Jocs de la Fam de Suzanne Collins (2008-2010).

Perquè en aquest tipus de literatura generalment hi ha aventura, ficció, passions des-bordants, decisions arriscades, i tot això et porta com a lector a submergir-te en l’emoció que donen els personatges en cada novel·la. Perquè llegir quelcom que t’agrada et va a conduir, ir-remeiablement, a seguir llegint.

Perquè els llibres esdeve-nen una clau que et deixa obrir una porta meravellosa que et fa creure l’increïble mentre els es-tàs llegint. La lectura et permet viure aquelles aventures im-possibles que no podries viure en la vida real. Pel sentit de la meravella, per la màgia de les

ASSOCIACIONS BIM ESTIU 2013

pà

gin

a 2

3


ALEJANDRO GIL U.D. ATZENETA

El pasado día 18 de Mayo se celebró la Asamblea Ge-

neral de Socios, en la Casa de la Cultura. La directiva exis-tente dimitió después de pre-sentar los balances de la tem-porada 2012-13 y la situación de los equipos.

Después de mucho deba-tir se ha formado una nueva directiva con el mismo presi-dente Jaime Casanova, el mis-mo Secretario Aaron Agut y el mismo Vicepresidente Cesar Marín, como vocales entraron algunos jugadores del primer equipo y padres del futbol base.

Nos volvimos a reunir con los padres el día 1 de junio para ver que equipos se po-dían hacer y de momento se

ha apuntado la posibilidad de hacer un PREBENJAMIN, un BENJAMIN, un ALEVIN y un CADETE. Para todos los equipos nos faltan aun a pesar de los que se han apuntado unos 4 niños por equipos, por lo que desde estas pági-nas animamos a que si algún niño/a esta con ganas de jugar al futbol que nos lo comuni-que a la directiva. El próximo día 13 de julio a las 19,00 H. en la Casa de la Cultura nos volveremos a reunir para ya definir que equipos apunta-mos en la Federación para la próxima temporada.

En el equipo AMATEUR dejan el equipo Elies García, Marcos Ventura, Toni Moles, Alex Drago, Diego Bellés, Ru-bén Domingo, y vienen nu-evos jugadores de Villar de Canes, Castellón y como en-

trenador coge el equipo Jesús Juan Moreno.

Con el equipo CADETE de momento se ha quedado en que más o menos media tem-porada se entrenara y juga-rà en ELS IBARSOS y la otra media en ATZENETA, siendo uno de los entrenadores Ru-bén Domingo.

De momento a falta de la próxima reunión con el equi-po Amateur el 29 de Julio, para conocer a la gente, ver los días de entrenamientos y lugar, preparar la pretempora-da y ver si falta algún jugador en alguna posición es todo lo que podemos adelantar desde la Ud. ATZENETA.

Para más información de revisiones de jugadores, par-tidos de pretemporada, fic-has, etc... visiten nuestra web: www.u-d-atzeneta.com.

U.D. ATZENETA

històries i la transmissió de sen-timents, perquè et dóna accés a un tipus d’històries ambienta-des en mons més fantàstics.

Perquè quan eres adoles-cent aquest tipus d’històries són les que més s’identifiquen amb tu. És el primer tipus de llibres que ens ensenyen a lle-gir completament amb la nos-tra ment i que ens permeten

saltar-nos les barreres o els límits que de vegades ens po-sem o ens posen. Una litera-tura per a divertir-se.

Però també perquè es tracta de literatura i, com a tal, mereix ser llegida. De fet, dins de la li-teratura juvenil hi ha alguna de les millors obres de literatura. A més a més, cada vegada hi ha més adults que acudeixen a

aquest tipus de literatura per-què els proporciona un tipus d’emocions que no troben en les novel·les d’adults. I és que connecta molt bé amb el nostre esperit més somniador i més aventurer. Car no hem d’obli-dar-ho mai: llegir és somniar.

Així que la pregunta que ens hauríem de fer és, i per què no?

pà

gin

a 2

4

GRUp DE jOTESATZENETA

El dia 15 de juny, al local multiusos d’Atzeneta del

Maestrat, el grup local de jota “arrels” vam organitzar, amb molta il·lusió un “bureo” per a tota la gent del poble i d’altres pobles.

Vam sentir molt que coinci-dira amb l’aplec dels jubilats, ja que realment son ells, la nostra gent major, els veritables balla-dors de jota de tota la vida.

Malgrat tot, va anar molt be, va vindre gent de València, Useres, La Pobla, Culla, Albo-càsser, Alcalà, Onda... vam tindre molt bona música i uns grans cantadors de jotes (espe-cialment Consuelo de Llucena) també dos alumnes de l’escola de dolçaina i tabal de Castelló,

Rubén Llansola i Mario Foyes Jiménez, que ens van oferir jo-tes i balls tradicionals de Cas-telló.

Vam ballar molt (de 15.30 fins a 21.30) i de tot, seguidilles,

malaguenyes, ball pla... i com no, tots vam gaudir de la festa tant la gent que va ballar com la que no va ballar, per això que

de segur que repetirem.Res més, sols agrair a tota la

gent que va estar amb nosaltres aquell dia, que recolzen i esti-men la jota i els balls tradicio-nals dels nostres pobles, per a que no es perderen per sempre hem d’estar units, la jota es de tots i cadascun la balla com vol o com sap.


BUREO

Imatges Pili Escrig

pà

gin

a 2

5


ALT MAESTRAT RALLY TEAM

El pasado 22 de Junio se cele-bró en Atzeneta la 2ª edición

del Rallysprint Atzeneta-Benafi-gos, destacando la presencia de un piloto de renombre, como es Mark Blazquez, dos veces campeón del mundo de Rallys todo terreno y campeón de España de rallys, que ofició de coche 0.

Como la edición anterior, los integrantes del ALT MAESTRAT RALLY TEAM, pusieron a dispo-sición de los aficionados una guía para espectadores, donde venían indicados los parking habilitados en todo el tramo, horarios, lis-ta de participantes, etc.… con la intención de facilitar el acceso y seguimiento del rally a los aficio-nados.

El primer año sorprendió la gran cantidad de público que asis-tió a la prueba, y éste año no ha sido menos, pese a no puntuar, al igual que en la lista de inscritos, que ha mantenido el numero respecto al año anterior.

Desde la organización se trabaja mucho para conseguir la afluencia de público y pilotos, proporcionan-do alojamiento gratuito a todos los participantes de fuera de la provin-cia y en esta ocasión gratificando económicamente a aquellos pilotos que se inscriban en las dos prue-bas castellonenses, RALLYSPRINT ATZENETA-BENAFIGOS y el RALLYSPRINT DE LLUCENA.

El organizar esta prueba supone

un esfuerzo enorme, son muchas horas, muchos Kilómetros, muchas llamadas, y ver que todo sale bien y que tanto el público como parti-cipantes se van contentos es muy gratificante y anima a seguir traba-jando y esforzarse más para inten-tar superarse el próximo año. Todo esto no sería posible sin la colabo-ración de los socios y todos los que aparecen en la publicidad del cartel de la prueba con sus aportaciones, ya que sin ellos no podríamos sa-carlo adelante. MUCHAS GRACI-AS A TODOS!

El rallysprint constaba de 2 pa-sadas de 12 Km. más una de 8Km, que terminaba en Benafigos, des-de el primer momento se desta-có Santi Carnicer, con su Subaru WRC, imponiendo una ventaja de 40 segundos sobre el José Edivar Roca, que se quedó a solo 3 segun-dos de Gauchia y a 4 de Bachero y Ginés, que pararon el crono en el mismo segundo.

En la 2ª pasada, se apretaron más los tiempos, Carnicer-Buades de nuevo en primera posición, de-jando 1 minuto y 12 segundos de diferencia respecto a sus persegui-dores, Roca-Salom y Gauchia-For-cada, que recuperaban los 3 segun-

dos perdidos en la anterior pasada empatando el tiempo total, por su parte Gines-Trilles y Bachero-Bac-hero en su lucha particular conse-guían separarse solo 3 segundos a favor de Ginés-Trilles con su BMW M3.

La 3ª y última pasada fue la que decidió el podium final, con tan pocas diferencias de tiempos, los pilotos atacaron al máximo, y como era de esperar Carnicer re-pitió victoria, seguido de Gauchia con un Mitshubishi Evo y com-pletando el podio, José Edivar Roca que poco pudo luchar por problemas de frenos en su Clío.

La lucha por el 4º puesto fue para Rubén Gines, imponiendo su M3 frente al Subaru de Bachero, que salía con problemas en la di-rección asistida.

La entrega de trofeos se celebró este año en la plaza del Ayunta-miento de Benafigos, en la que se entregaron obsequios y trofeos a todos los participantes. Cabe des-tacar la ayuda que los dos ayunta-mientos, Atzeneta y Benafigos, nos brindaron tanto en infraestructuras como en la obtención de permisos y el Rallye club costa Azahar como organizador de la prueba.

II RALLYSPRINT DE ATZENETA–BENAFIGOS

pà

gin

a 2

6

La Consellera d’Educació, Cultura i Esport, Maria

José Català, acompanyada per la Directora General Be-atriz Gascó i altres autoritats, va presidir l’acte celebrat a l’auditori del Palau de Con-gressos de Castelló dels Pre-mis Extraordinaris al Rendi-ment Acadèmic d’Educació Primària que es va celebrar el passat dia 28 de maig.

Durant l’acte els 80 xiquets de 43 col·legis de tota la pro-víncia van rebre un diploma a l’excel·lència pel seu rendi-ment acadèmic. Ja són alum-nes 10, el més llestos del cole. Recompensar en mèrit i l’es-

forç que dos alumnes d’Atze-neta, Míriam Vidal i Marin i Antoni Escrig Traver van ser escollits i així, en presència dels seus pares, de l’Alcalde

José Barberà, de la directora, Tere Vayá i de la seva profes-sora Carmen Monfort van pu-jar a l’escenari per rebre la seva acreditació com a alumnes 10.

El dia 19 de febrer els alum-nes de 3r, 4t, 5é i 6é de pri-

mària van assistir a les Corts Valencianes, gràcies a la ONG Aldeas Infantiles que va orga-nitzar un acte anomenat “Di-putados por un día”, per a que els alumnes de tres centres de la comunitat, un de cada pro-víncia, conegueren com tre-ballen els representants elegits

pels ciutadans i es sentiren ells mateix diputats per un dia, votant una sèrie de com-promisos al voltant dels valors AUTONOMIA, LIBERTAT I AMABILITAT.

Per a poder acudir a aquest acte els alumnes vam fer unes redaccions de les quals vam triar una, per a llegir-la en l’hemicicle, i uns

compromisos que juntament als dels altres pobles són els què posteriorment es va vo-tar.

També es va aprofitar el dia per a que els alumnes po-gueren conèixer un poc de la ciutat de valencià i després de la visita a les Corts van visitar alguns llocs d’interès de la ciu-tat.

PREMIS EXTRAORDINARIS AL RENDIMENT ACADÈMIC

VISITA A LES CORTS VALENCIANES

Des del Col·legi

pà

gin

a 2

7

El passat 21 de juny el lo-cal multiusos d’Atzeneta

va acollir la festa de final de curs del col·legi públic “El Castell”. L’acte va començar amb unes paraules de la di-rectora per tal d’acomiadar el curs, agraïm a tots els as-sistents la seua presencia i

fent uns breus comentaris per tal de resumir les prin-cipals coses ocorregudes du-rant el curs. Després es va donar pas als verdaders pro-tagonistes, els escolars, que van interpretar representaci-ons que son fruit de l’esforç, de molts assajos i de les habi-

litats i destreses que es treba-llen durant tot el curs.

La festa va gaudir d’una gran afluència de gent o no sols van acudir pares i mares, sinó al-tres familiars dels més menuts, en finalitzar l’acte l’AMPA va patrocinar un berenar per a tots els assistents a la cita.

FESTA FI DE CURS

DES DEL COLEGI BIM ESTIU 2013

pà

gin

a 2

8

pACO ESTELLER

Nombre en castellano:Abejaruco comúnNombre en valenciano:AbellerolNombre científico: Merops apiaster

Clasificación. Orden Coraliformes fami-

lia Marópidos

Hábitat. Campos de cultivo, terre-

nos abiertos y áridos.Área de distribución. África meridional, Europa

meridional y Asia.

Características. Mide 27 cm de longitud y

pesa por término medio 55 gramos. El pico es largo y delgado, las timoneras de la cola sobresalen de los restan-tes elementos caudales en los individuos adultos. Las partes superiores son de color mar-rón y amarillo, mientras que la cola y las alas son de color verde azul. Las partes infe-rior son de color azulado, a excepción de la garganta que es amarilla. El iris es de color púrpura.

Vida y costumbres. Anida en colonias y dispone el nido en la extremidad de una ga-lería de 70 a 250 cm de lon-gitud, platicada con el pico, con ayuda de las patas, en la construcción participan los dos miembros de la pareja. La galería se excava en pendien-tes verticales y ocasionalmen-te en el suelo.

La puesta anual se compo-nes de 4 a 7 huevos, incuba-dos por ambos sexos durante 24 días. Las crías nidícolas son alimentadas por ambos progenitores durante 24 días.

ABEJARUCO COMÚN

Medi ambient

pà

gin

a 2

9

pACO ESTELLER

MEDI AMBIENT BIM ESTIU 2013

PLANTAS MEDICINALES

ABROJONOMBRE CIENTIFICO: Tríbulus Terrestris.FAMILIA: Zigofilaceas.SINONIMIAS: Gosos, sasilarra, abrojos.DESCRIPCIÓN: Es una hierba rastrera de unos

dos palmos, florece en prima-vera, sus frutos son punzan-tes.

PROPIEDADES: Antihemorrágico, tónico, des-infectante y purgante.

PARTES UTILIZADAS: Toda la planta.COSECHAR EN: Verano-otoño.

COMO SE USAPARA LA SALUDContra la disenteríaDecocción—15 gramos de frutos en un litro de agua. Filtrar y tomar tres tazas al día.Contra dolores y ulcerasCataplasma—triturar frutos secos y mezclar con cebolla cocida, poner en una gasa y aplicarla so-bre la parte dolorida.

REGALIZNOMBRE CIENTIFICO: Glycyrrhiza globra.FAMILIA: Leguminosas.SINONIMIAS: Regalis.DESCRIPCIÓN: Planta perenne de un metro

de altura, su raíz alcanza una notable longitud y profundi-dad, es una raíz suculenta y de sabor dulce.

PROPIEDADES: Gastritis, duodenal, pectoral, catarro y tos.

PARTES UTILIZADAS: Raíz.COSECHAR EN: Todo el año.

COMO SE USAPARA LA SALUDCatarroDecocción—Poner a hervir en medio litro de agua un trozo de raíz de regaliz durante 10 minu-tos, dejar reposar y tomar dos tazas al dia.Mal alientoCoger un trozo de raíz y limpiarlo bien de tierra, masticar y tenerlo en la boca un rato.

pà

gin

a 3

0

Contan’s alguna cosa

NURIA péREZ VES

Ese día llovió y empezó a hacer frío. Pero Francisco

no dudó. Como cada día se di-rigió a la puerta de la escuela. Igual que durante los últimos diez años. Tiene 72. Se puso el chaleco reflectante, cogió la señal de mano y se colocó en medio de la calle. Francisco es un guardia voluntario. Su mi-sión es advertir a los coches que hay niños cruzando por el paso de cebra. Levanta enér-gicamente la señal de stop y consigue parar a los conduc-tores que lo observan tras el cristal con una mezcla de cu-riosidad y sumisión.

Francisco es voluntario. Claro, es un jubilado con mucho tiempo que llenar. Yo no, no tengo tiempo, sería una de las respuestas habituales cuando a alguien se le pide que colabore en alguna activi-dad. Y ¿por qué yo y no otro?, también. Y seguro que son ra-zonamientos válidos.

Pero, volvamos a Francisco. Y, entonces, ¿por qué lo hace él? La respuesta es simple; porque tiene voluntad.

Dicen los filósofos que la voluntad es la capacidad de

un ser humano inteligente de tomar una decisión. Un con-cepto que está en todas las culturas. En el antiguo Oriente, por ejemplo. Se pensaba que la voluntad era una parte supe-rior del hombre, la que más lo acercaba a los Dioses, y cuan-to más se practicaba más sa-bio se era.

Si lo pensamos es lógico. Porque, lo contrario, lo in-voluntario, es aquello que se hace porque si, sin saber cómo, desde la ignorancia.

Si lo involuntario nace de la ignorancia, lo voluntario lleva a la sabiduría.

Así que la voluntad no es nada más que un pensamiento que se vuelve valioso cuando se quiere conseguir una meta.

En toda España, 4 millones de personas son voluntarios. Conocemos los que acom-pañan enfermos de hospital, los que vigilan nuestros mon-tes, voluntarios para recorrer y enseñar los museos. Reciente-mente, personas mayores con gran experiencia en el mundo empresarial se han organizado para aconsejar y acompañar a los jóvenes que empiezan su primer negocio. De manera voluntaria.

No hay que irse lejos para encontrarlos. Aquí mismo, en Atzeneta está lleno de ellos.

Los encontrareis en las car-reras de montaña, en las aso-ciaciones relacionadas con la escuela, en enseñar música, en las clases de danza, entre-nando el equipo de fútbol...

Hay quien se presta a abrir y cerrar puertas, estar detrás de una barra, contratar un au-tobús para viajes, hacer paste-les en las fiestas..

Atzeneta tiene centenares de voluntarios, de personas que toman decisiones para alcanzar metas y que en su camino, como pensaban allá en Oriente, se llenan de sabi-duría. Pero no son suficientes si queremos ser un pueblo que camine y crezca hacia adelan-te. Necesitamos a un Francis-co detrás de cada idea, de cada proyecto, de cada sueño, por pequeño que sea, aunque sea solo esa chispa que a veces se nos enciende en medio de al-gún pensamiento solitario.

A un Francisco que nos permita hacer proyecciones de cine en nuestro centro nue-vo, a otro que ayude a que los niños pinten en el suelo cami-nos de colores para ir seguros

HE VISTO A FRANCISCO EN ATZENETA

pà

gin

a 3

1

CONTAN’S ALGUNA COSA BIM ESTIU 2013

a la escuela, a hacer una ciu-dad donde los coches impor-ten menos. Francisco puede leer cuentos o ayudar a ha-cer deberes en la Biblioteca. Y en aquella otra idea de un espacio para los adolescentes, también cabe un Francisco.

Voluntarios enseñando a tocar instrumentos, a coser, a cocinar, a ayudar a los mayo-res a hacer gimnasia, recorrer senderos antiguos, voluntarios de la huerta que nos descubran

los secretos de la tierra...El voluntariado no es una

operación imposible. Es el resultado de una necesidad que hay que cubrir y la so-ciedad se organiza para ello. Ni es moderno. Ha existido siempre. Desde la parroquia hasta expresiones como los juegos Olímpicos de Barce-lona.

Tiene que ser ágil y dar res-puesta a las necesidades que tenemos. El ciudadano par-

ticipa y, a cambio, la comu-nidad le devuelve una meta conseguida.

La voluntad puede ser solo de unos minutos, de días o in-finita. Hay millones de ideas, de pensamientos, fugaces o eternos.

El tiempo, aquel que yo no tengo, no puede ser excu-sa. Y preguntarnos por qué yo, si vas a participar en algo apasionante, ya no tendrá sentido.

El passat dia 6 de febrer, Mercedes Agustina Gil,

nascuda a Atzeneta , però re-sident des de fa al voltant de 80 anys al Prat de Llobregat, va complir 100 anys.

La nova centenària va re-bre il·lusionada la visita al seu domicili de l’alcalde del Prat i

una representació municipal que li van fer entrega d’un ram de flors i d’una placa comme-morativa.

Mercedes , casada amb Nelo Corrales i de la família dels Pardos, és germana de Lluís del Pardo (ja mort), Tri-nidad i Eduardo, que ja volten

els 90 anys. Esperem veure-la el prò-

xim estiu asseguda a la fres-ca davant de la seua casa del Carrer del Palo per a poder fe-licitar-la. Així mateix, l’Ajun-tament vol aprofitar l’ocasió per tal de saludar-la i felici-tar-la.

UNA ATZENETINA CENTENÀRIA

pà

gin

a 3

2

M.C.C

Records de la meua infante-sa tan bonics i nostàlgics.

Ací al mas del Pardo teníem les escoles, l’una de xiquetes i l’al-tra de xiquets; alguns alumnes veníem de prop i altres de molt lluny, feien caminates de dos hores per a poder aplegar a l’es-cola.

Tots es portaven la berena per a tot el dia, esmorzar i dinar. Baix d’una figuera ens reuníem tots per a menjar-se l’entrepà i després jugàvem als jocs de l’època.

L’escola de xiquets disposava de vivenda, sempre estava ocu-pada per la mestra i la seua fa-mília. Les mestres sempre eren de molt lluny, inclús vam tindre un matrimoni acabat de casar, ell era el mestre dels xiquets i ella la mestra de les xiquetes. Tot el veïnat vam ser testimoni del naixement del seu primer fill, érem tots de casa, una fa-mília. Els veïns els portaven tot el que cultivaven: pataques, oli, ous...Alguns d’ells encara venen a visitar-nos alguna vegada.

L’última mestra era de Caste-lló, pujava amb una altra com-panya fins al poble i després agafava una bicicleta que guar-dava a la Teuleria i venia al mas.

La meua proximitat a l’escola em feia disfrutar. més si cal. Els dissabtes teníem classe, de ve-gades la mestra se n’anava abans d´hora i nosaltres havíem de

netejar l’escola amb serradura clar està, eixe dia era el millor, pujàvem dalt on teníem guardat tot el material més antic i fèiem de les nostres....

Quins temps més bonics! Els veïns disfrutàvem, les portes estaven obertes tot el dia per a tots, pelàvem ametles asseguts a la fresca, hi havia més temps per a tot i la gent estava més unida. Jo recorde ser una més de la família en cada casa dels meus benvolguts veïns.

Corria l’any 1969 quan va haver rumors de que tancari-en totes les escoles dels masos i hauríem d’anar al poble.

Evidentment així va ser, anà-vem uns 60 xiquets , pujàvem a l’autobús tots espantats perquè per a nosaltres no va ser gens fàcil, a penes coneixíem a ningú i a més d’un li va fer mal la pan-xa tot el dia.

S´havia acabat dinar baix la figuera de la tia Victoria ( veïna molt estimada ), ara aniríem a dinar al convent, on no hi havia

més remei que menjar el que et posaven davant, perquè si no , carxot que t’emportaves. Quin canvi! Eren altres temps.

De seguida ens vam adaptar, a alguns els va costar més que als altres, personalment puc dir que va ser molt satisfactori.

Quan vam començar , anà-vem 70 xiquets amb l’autobús, en l’actualitat del Pla de Meanes només en va 1.

Em vénen al cap moltes ma-lifetes i anècdotes molt boni-ques que van passar en eixa es-cola però ompliria massa fulls escrits.

Tenia curiositat per saber l’antiguitat de l’escola , ningú m’ha donat una data exacta, po-dria ser al voltant de 1910 però no és exacte.

Per un moment he sentit que tornava a aquella escola, a jugar al carrer, a dinar baix de la figuera, a amargar-me darre-re dels pallers, jugar a la tella, a omplir la marraixa del pou.... Eren altres temps i que bonics!


L’ESCOLA RURAL MEANES

pà

gin

a 3

3


j.B.C

La presència de la cultu-ra popular en la localitat

es manifesta, com en altres llocs, en una variada mostra de festes tradicionals i cos-tums lligada moltes vegades al calendari festiu religiós. El segon dilluns de Pasqua com era tradició (ara el dissab-te següent a Sant Vicent) la majoria del poble d’Atzene-ta, des dels més xics als més entrats en anys, s’alcen en-jorn per a arreplegar forces per rememorar el testimoni de fidelitat als seus orígens. És la Romeria a l’ermita del Castell, allà on l’assentament dels nostres avantpassats es fa latent.

La Romeria a l’er-mita, és en realitat un dels actes comme-moratius més antics al voltant del qual hi ha documentació. El nostre poble va co-mençar a celebrar la processó com a Romeria penitencial i com a fidelitat als seus orígens, però, com l’hem canviat tant?

Com és tradi-ció comença amb el

cant en l’església de l’Exur-ge Domine per a enllaçar amb el cant de les lletanies dels sants, però tot canvia tot just eixir al carrer, gent amuntonada, i desordre ge-neral, mentre uns pocs can-ten altres parlen. El folklòric i cultural d’un poble és ad-mirable i val per si mateix. No es tracta de menysprear el patrimoni cultural d’un poble ni de voler cristia-nitzar qualsevol expressió folklòrica. Es tracta de ser fidels a la història del poble. I moltes de les manifestaci-ons folklòriques tenen el seu origen i es desenvolupen en una vivència religiosa i en un acte de fe del poble. Seria

magnífic que aconseguírem diferenciar la part religiosa i festiva ja que les dos parts fan falta i són compatibles.

El bon temps va ser un valuós aliat per a incremen-tar l’afluència de veïns i visi-tants fins a l’ermitori, on des-prés de la missa la Rondalla el Soroll ens va delectar amb les seues jotes i fandangos. Els clavaris sí que van haver de multiplicar-se per a aten-dre a tots amb vi, cacauets, coques... Enguany es van re-partir prop de 1.000 “fogas-setes” per a acompanyar la degustació d’una monumen-tal paella.

FOTO: Arcadio Vidal

EL CASTELL DE L’ESTIU

pà

gin

a 3

4

Raco literari

Flor de almendroqué ansia por brotar,por expandirme,por dejar de ser pedúnculo para oficiar de musa.Qué afán por dejar de vivir acurrucadapor salir del iglú de tanto invierno amontonado,por abrirme de pétalos rosáceos,por dejar de ser densa, apelmazada, y sentirme liviana y fotogénica. Y temblorosa, y novicia, y refulgente.Y efímera. Lo sé. Lo sé por mi condición de flor,autónoma, autodidacta,sin madre que me musite algún secreto,de alcoba o de follaje,que me permita vivir dos primaveras.

Pero las flores estamos hechas de protones caducos,y vanidosos, y de algún electrón travieso que nos vuelve un poco necias,un mucho sabedoras de que aún sin consejos de madre,somos bellas.

Las flores de almendro, como yo,nacemos con una prisa intensay paradójica,una de esas prisas vegetalesque renuevan día a día naturalezas.Una de esas prisas que reconcilian,

que conjugan espacios con miradas,una prisa unánime y amnésicaque nos hace inmunes a la tristeza de una forma mutante de morirque no es sino migrar a otro envoltoriomás físico, más tangible,y...menos bello.

Dos, tres semanas de soles diminutos,dos, tres semanas de guiños y vaivenes,dos, tres semanas vestidas de excelenciados, tres semanas de gala y de escarceos,y un cortejo de abejas evangélicas,la ruleta del vientoy un trasiego de anteras hacia estigmasnos germina un ovario en el pistilocuando el polen se adentra y nos fecunda.

Algunas hay que esperan y no gestany se dejan caer gravitatorias,felices pese a todo,por servir de nutriente a un almendroal que nadie le ha enseñado a apiadarsede sus flores estériles,generosas hasta el último revoloteo.

Centenares de almendras impacientes,tímidas, casi impúberes,ajenas al reciente floricidionos reemplazan en una revolución de clorofilay nos deportan al refugio de la nada evanescente.

jOhN ARChER “DOSpUEBLOS”

Cuando fui esa flor que entretuvo tus ojos

pà

gin

a 3

5

RACO LITERARI BIM ESTIU 2013

COMPANYADestapa’t la cara, mora meua i agafa’m’ en ella.Els ulls tinc de dol, al sabre que no em vols boca de mangrana,En morc de ganes de menjar d’ella i desgranar-la.Deixa fugir el aire per la boca, ell en dona tota la força.Sentir-te prop es una sort que m’acompanyarà fins la mort.M’agradaria, ser aigua, i que en begueres fins l’ultima gota, i desprès tancares la boca.

ROMEUS DEL CASTELLALS ROMEUS

A l’hivern o a l’estiu, tothom el viu.Romeu d’hivern, fresca alegria.Romeu d’estiu, calorosa acollida.La diferencia no esta en qui ho sent sinó en la ment;Per això romeu, d’hivern o d’estiu, acudeix com un ocell al niu.Dos vegades al any, les rialles i veus caminars es deixen sentir del poble al castell.Romeus del castell, que les oliveres mil·lenàries no deixen mai de sentir la vostra veuI el soroll del vostre pas al passar.

LA REIXA DE SAN ROCAL GOS DE SAN ROC

San Roc, tenia una reixaSan Roc, duia el gos soltA San Roc, li ha llevat la reixaSan Roc, ja no du el gos soltSan Roc, ara du el gos nugatSan Roc, és pregunta on està la reixa de San RocSan, Roc troba a falta la reixaSan Roc, quin mal a fet, per a que sense reixa l’hagen deixatI San Roc, és pregunta duré el gos sempre nugat

pACO USO

pà

gin

a 3

6

La nostra cuina

jAUME GIL SAURA14 ANYS - 3ER ESO A

INGREDIENTS:-1 litre d’ aigua.-4 cullerades soperes de guissassos-250 grs de cansalada a taquets.-125 grs de pernil a trossets.-1 ceba grossa o dues menu-des.-Oli d’ oliva i sal.

PREPARACIÓ

Poseu al foc una cassola amb oli i es sofregiu els taquets de cansalada ben daurats i el pernil (fins que estiga crui-xent),després traieu-ho i reser-veu-ho.

Trossegeu la ceba i fregiu-la amb l’ oli fins que estiga daura-da, no cremada.

Tot seguit incorporeu la farina de guissassos i l’ aigua.

Remeneu-ho contínuament per a evitar els grums i que no se socarre.

A l’ hora de servir-la poseu per damunt els trossets de can-salada i pernil cruixents,també podeu ficar-li trossets de pa fregit.

HISTÒRIA

Els guissassos és farina de llegums (guisses, cigrons, fe-sols ....). Hi havia molins dái-gua que només es dedicaven a moldre guissassos que portava la gent de sa casa. Aleshores la farina canviava dúna a un al-tra.

La sèmola de guissassos es feia com un plat únic per a la gent que treballava al camp; sobretot a l’ hivern perquè és un plat molt calòric.La prepa-raven per a tots els treballa-dors i al fer-la mentre remena-ven cantaven la següent cançó, (perquè no se´ls cremara), que s’ anomena:

“Els gojos de la sèmola”

La sèmola ben “guisa”, és molt millor que la carn, ja que està tant “alaba”, per mi tireu-la al corral .

La sèmola en tot diu bé, si la guises en les cols, en pataques i en fesols, i en botifarres també .

Si li poses “cansala”, és menjar querubinal, ja que està tan alaba, per mi tireu-la al corral

La sèmola és tan sutil,que en un apretó de dents,te la claves als budells, cosa que no fa el pernil...

Els reclutes en fan ús, quan estan enquartelats,perque el menjar dels soldatses compon de cigrons durs...

La sèmola és aliment,doncs la menja el general,el retor, el menescal,i el boticari també.Així és que ha corregut,tota léscala social.

Ja que està...

Al menjar-se-la cadascú agafava una cullera de fusta (per no cremar-se) i tots amb la cassola al mig menjaven rà-pid per arribar als trossets de cansalada i pernil que tenien més a prop, ja que era el que més els agradava.

SÈMOLA DE GUISSASSOS

pà

gin

a 3

7

MELCIOR ROVIRA MONfORT

El conjunt dels sis primers mesos de l’any 2013 ha sigut més fred i plujós del normal. Les temperatures mitjanes han estat 0’4°C per baix dels valors normals; però cal diferenci-ar els tres primers mesos més càlids, sobretot gener amb dos graus per damunt de la mitja-na, dels darrers tres mesos més freds, amb el maig i el juny més freds dels últims vint anys. En la primera meitat de l’any hem recollit 447 litres, un 62 % més de l’habitual, amb febrer (93 litres), març (113 li-tres), abril (123 litres) i juny (75 litres) com a mesos molt plujosos; i gener (10 litres) i maig (33 litres) com a secs. Durant aquest perío-de cal destacar el vent de mestral fort o molt fort que ens va afectar durant quasi tot gener i fins meitat de febrer (gràfic adjunt): des del 12 de gener fins al 12 de febrer 8 dies es van superar els 90 Km/h, 5 dies els 70 Km/h i 14 dies els 50 Km/h;

en total 29 dies de vent quasi consecutius. Aquest episodi de vent és rècord des que hi ha mesures de vent (2008), tant per la persistència com per la ràfega de vent màxima de 122 Km/h del 3 de febrer. Un altre fenomen inusual va ser la gran nevada del 28 de febrer, que va afectar les zones del nostre terme per damunt dels 700m i molts pobles veïns, que va acumular en 24 hores gruixos de neu propers a un metre; i com era una neu molt humida i pesada es van trencar molts arbres per problemes de sobre-

pès. Tot seguit, els dies 4 i 5 de març hi va haver un episodi de pluges importants, que unides al desgel de la neu, van fer que tots els rius i barrancs portaren molta aigua; fins i tot la Ram-blella de Benafigos i la veïna Rambla Carbonera van bai-xar. També cal esmentar que al maig, tot i no caure molta quantitat de precipitació, entre els dies 13 i 20 va ploure tots els dies, en total 8 dies conse-cutius de pluja. Finalment, cal recordar que el 27 de febrer es va arribar a -3’5°C i es van ge-lar moltes ametles.

El tempsLa primera meitat del 2013

ha estat molt plujosa

pà

gin

a 3

8

EL TEMPS BIM ESTIU 2013

MELCIOR ROVIRA MONfORT

La següent informació és ben sabuda pels qui tenen interès en observar els fe-nòmens meteorològics; són conclusions fruit de l’obser-vació, sense cap raonament científic al darrere, tot i que segurament es poden expli-car per la situació del poble respecte de les muntanyes que l’envolten i el mar.

Comencem pel vent de lle-vant, el vent que procedeix d’on el sol es “lleva” (s’alça), és a dir, de l’est. Amb aquest vent tenim un ambient fresc

i humit, normalment va as-sociat a borrasques situades al sud-est de la península que ens afecten a la tardor, l’hivern o la primavera i ens porta molts núvols i tempe-ratures un poc més fredes de les normals. Si hi ha in-estabilitat atmosfèrica (aire fred en alçada) ens pot portar pluges importants, fins i tot molt importants o torrencials si es produeix el fenomen de la gota freda. Al llarg de l’any ens porta cap al 30 % o el 40 % de la precipitació.

El vent de xaloc (sud-est) és el que bufa més dies a l’any,

i el que ens porta més pluja. Degut a l’orientació de la cos-ta de Castelló cap al sud-est, aquest vent és la brisa marina que bufa quasi tots el dies des d’abril fins a setembre a partir de migdia, per tant és respon-sable de quasi totes les trona-des que tenim. A més, també pot anar associat a borras-ques que es desplacen pel sud de la península durant la tardor, l’hivern i la primavera i ens pot portar pluges molt importants. De fet, al poble és el vent més efectiu per fer ploure, més que el llevant, per això ens aporta la meitat del que plou al llarg de l’any. Amb aquest vent les tempe-ratures també solen ser més fresques del que tocaria.

El vent de migjorn, el vent que procedeix d’on el sol es troba al migdia, el sud, és un vent molt càlid associat a borrasques atlàntiques que es troben enfront de Portu-gal, i que normalment no ens porta molta pluja, però pun-tualment pot portar pluges moderades, algunes vegades acompanyades de fang. Sol aportar-nos entre 5 i 10% de la pluja anual. Si aquest vent bufa d’estiu, és quan tenim onades de calor.

Els vents i la seua influència en el temps d’Atzeneta

pà

gin

a 3

9

El vent de garbí o llebeig (sud-oest) bufa abans del pas dels fronts atlàntics que ens afecten sobretot a l’hivern, ens porta temperatures més elevades del normal i pluges escasses, menys del 5% anual.

El vent de ponent, el que procedeix d’on el sol es “pon”, l’oest, va lligat a borrasques que circulen pel nord de la península i ens porta tem-peratures elevades degut a l’efecte Fhön i molt poca pluja, menys de l’1% del que plou a l’any. Quan bufa a l’es-tiu ens porta les temperatu-res màximes més elevades de l’any, fins i tot alguns anys per damunt dels 40°C.

El vent de mestral (nord-oest) bufa després del pas de fronts atlàntics a l’hivern o va associat al pas de qualse-vol borrasca pel nord de la península, que durant el seu desplaçament per França i Itàlia ens envia vent de com-ponent nord (tant si és nord-oest, nord o nord-est), que es canalitza per la vall de l’Ebre i ens arriba molt reforçat ací. És el vent que bufa amb més força, tots els anys supera els 100 Km/h. Ens porta tempe-ratures més fredes del normal i molt poca pluja, menys de l’1% anual, que sol ser en for-ma d’arabogues.

El vent de tramuntana, el que bufa des de darrere de les muntanyes (Pirineus), per tant vent de nord, ací al poble no bufa quasi mai perquè la vall de l’Ebre s’encarrega de

canalitzar-lo a component nord-oest i es transforma en mestral.

El vent de gregal (nord-est) també és un vent poc habitual perquè li passa el mateix que a la tramuntana, normalment també gira de direcció a mestral al passar els Pirineus; però si bufa prou allevantat (NE-E) i té recor-regut marítim pot portar plu-

ges moderades, que moltes vegades a l’hivern són en for-ma de neu a cotes baixes, ja que és un vent que porta més fred del normal. Sol aportar entre un 5 % i un 10% de la pluja anual. Si perdura uns quants dies a l’hivern, és el responsable de les onades de fred siberianes, que són els episodis de fred més intens que tenim al poble.

El riu Montlleó portava molta aigua el 6 de març degut a les pluges i el desgel de la neu

Vista del poble després de la nevada del 28 de febrer

pà

gin

a 4

0

Racó fotogràfic

Atzeneta Maestrat...DES DE CA LA VILA BIM ESTIU 2013 Aprovació comptes Generals exerci-cis 2010,...

Documents

Transcript of Atzeneta Maestrat...DES DE CA LA VILA BIM ESTIU 2013 Aprovació comptes Generals exerci-cis 2010,...