La creixent influència dels genis militars, les guerres civils, la

dictadura de Sil·la amb les corresponents llistes de proscripcions, la

rebel·lió dels esclaus, els pirates i l’ abastiment de blat, l’erari públic

i el repartiment de terres, les cada cop més tenses intrigues polítiques

entre les dues faccions del senat (conservadors o boni i

populars), marquen una República romana en transformació, però

poc disposada al govern d'una sola persona.

Juli Cèsar va

concentrar, sota el títol de

dictador, la pràctica totalitat

del poder. Però mai no va

ser emperador, ja que els

conservadors, que encara

recordaven en Cató, el van

assassinar les idus de març

del 44 a. C.

El testament del dictador va

ser sorprendre a

tothom, especialment a qui

havia estat el seu ministre

de cavalleria, Marc Antoni.

Contràriament al que li aconsellaven els familiars, el jove Octavi, va

acceptar el testament i es va enfrontar a Antoni, recolzat pel Senat.

Llavors, establint com a prioritat eliminar els assassins de Cèsar, va

pactar amb el seu rival i Lèpid un triumvirat. Però la discòrdia entre tots

dos va créixer i els homes d’Octavià van vèncer definitivament a Actium

(31 a. C)

El 13 de gener de 27 a. C., Octavi va

tornar oficialment al Senat romà els

seus poders extraordinaris (potestas

omnium rerum).

Tres pactes successius en què és

proclamat Princeps, Augustus i rep a

més la tribunicia potestas, el portaran a

controlar íntegrament l'aparell estatal

romà.

El imperium dins de la ciutat li permet

controlar un exèrcit personal: la

Guàrdia Pretoriana.

L'any 10 és nomenat Pater Patriae.

S’obre un període històric: el Principat.

A partir d’August, es va

imposar el culte imperial.

Els emperadors, un cop

morts, esdevenien

déus, circumstància per què

eren representats descalços.

Els emperadors considerats

nefastos rebien altrament la

damnatio memoriae.

L’IMPERI SOTA AUGUST