Les aus de les Illes Balears

Alexandra i Nina, 3ºD

  Índex                Informació general                     Les aus .................................  3                     Les parts d'un ocell ............... 4                     Evolució ................................. 5 Relació entre elles ................ 6 Diferent informació ................ 7 Vol .......................................... 8                  Les aus de les Balears                     Espècies en perill d'extinció .... 10                                     Diferents espècies ...... 11 - 16   Espècies en les Balears ........... 17  Informació ...................... 18  Diferents espècies ...... 19 - 40                

Les aus Animals vertebrats bípedes, endoterms

10.000 espècies vivents.Mida 5 cm - 2,7 metres.

Posen ous, tenen plomes, bec mancat de dents.Ritme metabòlic elevat. Cor amb quatre cambres i un 

esquelet. 

Les parts d'un ocell 

                              1 Bec, 2 Cap, 3 Iris, 4 Pupil·la, 5 Mantell, 6 Plomes de cobertura petites, 7 Escapulars, 8 Plomes de cobertura mitjanes, 9 Terciàries, 10 Gropa, 11 Primàries, 12 Baix-ventre, 13 Cuixa, 14 Articulació tibiotarsal, 15 Tars, 16 Peus, 17 Tíbia, 18 Ventre, 19 Flancs, 20 Pit, 21 Gorja, 22 Cresta

Evolució El registre fòssil indica que els ocells evolucionaren a partir de dinosaures teròpodes durant el període Juràssic, entre fa 150 i 200 milions d'anys i la majoria de paleontòlegs consideren els ocells com a l'únic clade de dinosaures que sobrevisqué a l'extinció del Cretaci-Terciari fa aproximadament 65,5 milions 

d'anys. 

Els ocells són socials, es comuniquen utilitzant senyals visuals i a través de crides i cants, i participen en comportaments socials com cria i caça corporatives, etc.Quasi tots són monògams.

Els ous solen ser postos en un niu i incubats pels pares.

 - Dieta i alimentació:  Dieta variada. Manquen de dents. Aparell digestiu adaptat per processar aliments no mastegats.

- Migracions: Migren per aprofitar les diferències de temperatures estacionals. Han de creuar oceans i deserts sense aturar-se per menjar. - Reproducció: S'aparellen almenys durant una temporada d'aparellament, o en alguns casos durant anys o fins la mort d'un dels membres de la parella. Ambdós pares cuidin les cries. L'aparellament sol implicar algun tipus d'exhibició de festeig, normalment per part del mascle. 

 

Utilitzen el vol per criar, alimentar-se i per evitar i fugir dels predadors. Tenen un esquelet moltlleuger; dos grans músculs de vol, el pectoral i el supracoracoide i potes anteriors modificades (ales) que serveixen de perfil aerodinàmic. La forma i la mida de les ales determina el tipus de vol.

   Les aus de les Balears

Espècies en perill d'extinció

A les Balears s'ha iniciat un plà de recuperació que actua sobre les aus aquàtiques més amenaçades de 

l'arxipèlag. Aquestes són sis:

 -Martinet ros  (Ardeola ralloides) -Bito comú (Botaurus stellaris) -Fotja banyuda (Fulica cristata) -Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris) -Ànec capblanc (Oxyura leucocephala) -Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)

Ardeid de 40-49 cm de llargària i 82-95 cm d'envergadura alar.Color falb clar, ales i cua blanques i plomes de la nuca llargues i negrenques. A l'època reproductora presentael bec de color negre i blau.

Martinet ros(Ardeola ralloides)

75 cm de llargària.Color marró, amb moltes taques més fosques. Potes verdes i bec robust.Ales arrodonides.

Bitó(Botaurus stellaris)

Dues petites banyesvermelles al cap. De color negre amb bec celeste i lpotes blaus.Posa entre tres i sis ous al mes d'abril,Els seus nius suren a l'aigua.

Fotja banyuda(Fulica cristata)

38-40 cm de llargària.El plomatge colors somorts, bru amb taques blanques. No té mirall. Mascle mostra una mena de cresta a l'estiu. 

Xarxet marbrenc(Marmaronetta angustirostris)

Ànec de mida petita. Neden sota l'aigua. Són omnívors. No són propensos a vola, prefereixen nedar.

Ànec capblanc(Oxyura leucocephala)

Les mides d'un exemplar adult:Llargada: 30-38 cmEnvergadura: 76-89 cmPes: 500 g

Malgrat el seu nom, només cria a les illes Pitiüses.

Baldriga balear(Puffinus mauretanicus)

L'únic endemisme reproductor!

 Espècies en les Balears 

 

En total, a les Illes Balears 

n'hi ha unes 390 espècies d'aus diferents. (Llista completa)

Algunes d'aquestes són:

 

 

Els corbs marins són ocells marin de dimensions mitjanes.

Tenen plomatge negre o molt fosc. Tenen clapes de pell aclarida a la cara, el 

bec és llarg y estret.

Corb marí(Phalacrocoracidae)

 

 

Merla comú(Turdus merula)

Arriba a uns 18-25 cm, a un pes de 85-115 grams y una edat màxima de 3-4 anys.

 

Cruixidell(Miliaria calandra)

Arriba als 18 cm.Color terrós vionat de color fosc.Bec gruixut i de port robust.Menja llavors d'herbes, fulles,gra i insectes.

Lluer(Carduelis spinus)

Fa 11 cm i pot arribar, com a màxim, a pesar 14 g.

Només el mascle mostra coloració negre al cap. S'alimenta de llavors, granes de les 

males herbes, pinyons, fruits...

 

Trencapinyes(Loxia curvirostra) 

És, tant per la seua morfologia com per alguns dels seus aspectes i costums, un dels ocells més curiosos i sorprenents de l'avifauna dels Països Catalans.El seu bec és revingut i encreuat,és adaptat per a extreure llavors de pinyes.

Pit-roig(Erithacus rubecula)

. 

Període de nidificació: d'abril a agost.Nombre de cries: 1-2 a l'any.Nombre d'ous: 5-6 en cada posta. Incubació: 13-14 dies.

Mesura de llarg uns 14 cm. Té un plomatge grisenc amb un pit ataronjat.

Fa 17-19 cm de llargària total i 31 cm d'envergadura alar.Pesa 23 grams. El mantell és de color gris, negre i blanc.Té una cua molt llarga, negra i estreta que remena amunt i avall constantment.  

Cuereta blanca(Motacilla alba)

Pinsà borroner

Mesura uns 12 cm.El seu nom ve per el seu cantmetàl·lic.La posada sol ser de quatre a sis ous a la primavera i la incubació només dura dues setmanes. 

(Pyrrhula pyrrhula)

Xalambrí(Prunella modularis)

Fa 15 cm de llargària i pesa 20 g.És diferencia del pardal comú només en què és més esvelt i en què el seu bec és fi i fosc.Té les celles, la gola i el pit grisos i el dors bru amb ratllat fosc.No presenta dimorfisme sexual.

Garsa de mar(Haematopus ostralegus) 

És un ocell amb el cap, la gola, el coll, les parts superiors i l'extrem de 

la cua negres i la resta del cos blanca.Té un bec llarg, vermell ataronjat i 

medeix 40-45 cm.

Trencalòs(Gypaetus barbatus)

Ocell gran i robust (102-114 cm, fins 7kg). Ales llargues i estretes. Ulls grocs, vermells i negres.Cap blanc amb una màscara i unes barbes negres que li pengen del bec.

Puput(Upupa epops)

Uns 28 cm de llargària. És de color marró rosat, amb 

les ales i la cua ratllades de blanc i negre i el bec prim, una mica corbat i molt llarg. 

És molt pudent i té una cresta de plomes amb les puntes negres que pot obrir i 

tancar.

Fa 50 cm de llargària total i 125-138 cm d'envergadura alar.

Té el dors i les ales d'un gris clar, les potes d'un gris verdenc i l'iris fosc, amb anell orbital carmesí. El cap i el pit són blancs.

Gavina roja(Larus audouinii)

Milà negre(Milvus migrans)

Fa entre 50 i 55 cm de llargària.Envergadura alar entre 135 i 155 cm.

Té la forquilla de la cua menys marcada que el milà reial.

 Té la part superior de color marró obscur i la inferior blanca amb taques fosques. 

Medeix uns 51-58 cm. 

Àguila peixatera (Pandion haliaetus)

Gavina tresdits(Rissa tridactyla)

Fa 37-42 cm de llargada. Té el cap relativament gros i les potes curtes i negres, amb el quart dit posterior. És blanca amb el dors gris i les puntes de les ales negres. Té el bec groc.

Blauet(Alcedo atthis)

El bec és negre i les potes, que no presenten escates dures, són vermelles. Bec llarg i punxegut, ales arrodonides i cua molt curta.

És el més acolorit d'entre els ocells aquàtics!

Voltor negre(Aegypius monachus)

Pot arribar als 110 cm de llargària i als 295 cm d'envergadura. Se diferencia del 

voltor comú per les ales més uniformement amples, la cua en forma de falca i una tonalitat fosca. S'alimenta de carronya.

Els ulls són de color ataronjat.Unes plomes fan un disseny facial característic en forma de "X". El cos mostra tonalitats brunes i grises amb ratlles i taques més fosques. 

És un rapinyaire nocturn.

Mussol banyut(Asio otus)

Miloca(Neophron percnopterus)

Envergadura sobre 150cm, uns 85 cm de llargària. Es tracta de l'única espècie viva del gènere Neophron. 

Volen normalment en solitari. El seu cariotip consta de 

66 cromosomes.

Cuaenlairat(Cercotrichas galactotes)

Fa 15 cm de llargària.El mantell i la cua (molt llarga i en forma de ventall) són de color vermellenc, per sota és  bru pàl·lid. Té una peculiar forma de posar-se, amb les ales penjants i la cua desplegada i aixecada.

 

Bruel(Regulus ignicapillus)

És un dels ocells més petits d'Espanya (fa uns 9 cm). Té el dors verd i el ventre blanc groguenc.

És comú als grans boscos i també en vegetació baixa, matolls a prop dels rius... A l'hivern encara s'escampa més, fins i tot ocupa els jardins.

  

Bitxac comú(Saxicola torquata)

Fa 13 cm de llargària total. Cua curta i cap gros, ulls, potes i bec de color negre. Presenta colors variats.

Es pot dir que hi ha bastant varietat d'aus a les Balears.

 

Fonts:

PD: El pájaro es la clave...