®g ^ i i l l g

Reixes a les ràdio s lliure sL es ràdios lliures de Catalunya han

començat amb força una cam-panya per aconseguir la definitiva le-galització. Les vuit ràdios lliures queemeten sense permís a Catalunya(Pica, Contrabanda F.M. i Bronka -de Barcelona- Inoksidable -de SantaColoma-, Kaos i Tsé-Tsé -deTerrassa- i Punt 6 de Reus i RàdioGarraf), han iniciat un seguit d'actesi protestes per poder fer-se amb unlloc dins el dial català. El primer pasd'aquesta campanya va ser el d'au-todenunciar-se a la Generalitat per in-fringir des de fa anys la Lleid'Ordenació de les Telecomuni-cacions (LOT). Així reptaven laGeneralitat perquè es decidís entretancar-les o legalitzar-les.

Un representant de cadascuna deles emissores es va dirigir al departa-ment de Presidència de la Generalitat

per entregar un manifest on es de-nuncien elles mateixes de passarolímpicament de la LOT. Els repre-sentants portaven una mena de dis-fressa entre Blues brothers i AlCapone. La Coordinadora de RàdiosLliures de Catalunya considera quese'ls nega la legalitat i la freqüènciade dial per raons polítiques.

Això, però, només ha estat el co-mençament d'una més que justifica-da demanda: el dret d'expressió quesuposa tenir la llibertat d'emetre le-galment sense el temor que apareguila policia i confisqui tots el subver-sius aparells que irradien sense pararmissatges un pèl diferents dels insti-tucionals.

La campanya, si l'Agustí Gallart(director general de Servei deTelecomunicacions i putxinel·li del"presi") i els seus sequaços no baixen

del burro, serà llarga. La campanyade les ràdios lliures continuarà ambla recerca de suport d'entitats cívi-ques, polítiques i culturals, denúnciesal Parlament Europeu, al Síndic deGreuges i al Defensor del Pueblo. Perara ja s'han solidaritzat amb la mo-guda les ràdios lliures del País Basci Aragó.

Les ràdios lliures catalanes s'au-todefineixen com a emissores sensefinalitats lucratives, de caràcter alter-natiu, sense jerarquies internes i ambel constant desig de denunciar els pro-blemes de la societat. Actualment al'Estat espanyol n'hi ha una vintenai només algunes han aconseguit eme-tre legalment. Un exemple n'ésRàdio Klara, de València, que vaaconseguir una franja del dial desprésde ser admesa com a ràdio cultural.N'hi ha que tenen sort...

La Mariana " canvi a de rostre ,però els Dalmau no

El dia de Sant Jordi, el diari' 'La Manana" de Lleida lluïanova imatge. Era el resultat dels diners invertits pels

amos d'aquest mitjà de comunicació, els germans Emili iCarles Dalmau. Mentre els propietaris es retrataven ambels treballadors de la seva empresa i es vantaven de la no-va rotativa que han afegit al seu imperi, els treballadors del"Nou Diari de Barcelona" continuaven esperant que elsgermans Dalmau assumeixin la sevaresponsabilitatpel tan-cament del diari. Els Dalmau han tancat en poques setma-nes tres diaris. Les tres edicions del "Nou Diari" aBarcelona, Girona i Lleida han desaparegut en un tres i nores.

Guillem Viladot, un dels fixos en la nòmina delsDalmau i l'únic que escriu en català a "La Manana", no estallava gens en el número de Sant Jordi per escriure el se-güent: ""Els pobles i els diaris que sobreviuen per damuntd'aventures polítiques i econòmiques donen senyals quesón dins la història pròpia". Viladot va escriure un tempsal "Nou Diari" i, pel que es veu, no considera que la pata-cada que ha patit sigui conseqüència de cap aventura polí-tica o econòmica.

Aquí cal donar la raó al director general de Publicacionsde "La Manana", Josep Ramon Correal, que, en un articleta la portada del número extraordinari, escriu que "Els pe-

riodistes som una mena de fallers. Tota la vida treballantper fer una obra que morirà poc després de néixer. El nos-tre museu faller són les hemeroteques, però quan gaudimde debò és fent els ninots de cada dia. O fent cada dia el ni-not, que en aquest ofici de periodista hi ha moltes dosis detot plegat". Els Dalmau i alguns membres del seu "staff',com el director de Recursos Humans, Agustí Jiménez, handemostrat a bastament amb el seu tracte als treballadors del"Nou Diari" que els tenen per ninots i no per persones.

Parlant de ninots, cal destacar la vinyeta que il·lustraaquest número especial d'auto-bombo. El dibuixantBalasch ens presenta Emili i Carles Dalmau en plena ex-hibició del seu "poderio".

"L a Vanguardia " confi a en la Interpo l

M olt poca confiança deu tenir "LaVanguardia" en les virtuts dels ser-

veis de seguretat espanyols. Per tres ve-gades, tres, va recórrer al titular "LaInterpol busca a Roldàn" en la seva ediciódel dilluns dia 2. A la portada, a l'edito-rial i a la informació interior el missatgeera el mateix. O no tenien ganes d'escal-far-se el cap pensant títols originals o al-gú de molt amunt els va dictar el titular id'allí no es va moure ningú.

ila Guaixíis Civil E>JÍÍ Rtídàn e

s fix-rza* <& sigyriA

Las co}V£Ç}&nçUtsjíe e lo Otiardia C

La Interpol busca a Roldàn La Interpol busca<X 1 V U 1 U . C I I Í cWilo ammliom-mk

La Interpol busca a RoldànieLuis Roldàn no es solamen- muy difícil que ni el <ma judicial sinó una cuestiórt propio presidente Gon:

L A F O T O

Tt . . i ï s * * i

-4 -?4

Què es trenca el Papa?E l guardó fotogràfic setmanal se'n va

cap a "El Periódico". I no pas pels mè-rits de la foto d'arxiu de l'agència AP compel criteri de selecció. Joan Pau II es va tren-car el fèmur. Però, com que no hi havia fo-tos del dia, en comptes d'un Papa coix vamtenir un Papa amb el braç enguixat. El Papapotser és infal·lible, però irrompible no.

La famíli a Baratec hes contradi u

do Fmíicísíïo Javisr Lòp«2 lóçwa. Fíuísvoía fimia ^jmsz Capisa

anVIiï

Puig susïstuye ®n es*consto Gs Ríímfnïsïrii<KÓn dft Maste

Y i

E l cognom Ba-ratech està ín-

timament associatales informacionsexclusives i lesxafarderies en elmón econòmic iempresarial ca-talà. Aquesta setmana hi deu haver hagut crisifamiliar, perquè Feliciano Baratech i RamonCarlos Baratech publicaven informacions con-tradictòries.

A "La Vanguardia", Feliciano Baratechinformava diumenge que Antonio TerànGarcía ha estat substituït del seu càrrec de di-rector general de Iberia Seguros. L'endemà,Ramon Carlos Baratech publicava a "ABC"que Antonio Teràn García ha accedit a la di-recció general de la companyia asseguradoraIberia.

Substituït el diumenge i nomenat dillunspel mateix càrrec és impossible! Un dels dosBaratech tenia raó i l'altre, no.

Nosaltres no ens voldríem equivocar, peròcreiem que la raó laté Feliciano. So-bretot perquè finsara el director ge-neral d'Iberia deSeguros es deiaAntonio Teràn ideu ser més notíciaque plegui que noque continuï.

FELfClANO &ARATECH

(Jitríos de Sentmenat Urruela. ASberto Do-mínguez Vila, 3íímmis!.r3<lor de FernandoRotjué Kï<pccí3lidacleí.

Santiago Tomeo Lososttaíes ÍX-SÒ de con-seicfo de Coiisírgur Seguros GeneralíS. An-Umic; Teràn Garcia, revoeado ik director RÓ*riera1dt;IE>efia Segufos. JacinïoSoicr Padró,rcvocado íle corisejc-ïO y secfetano de AEGFabrica de Motores; SÍ; nombró presidentde ía Sociedad a Aiexandiír von Stechow y

j g e j ï gEt conseío tíe administiacióri de

Fomento se Eia reducrido de 14 a 6 VOL-JÍÍÈS.Entre k* cesantes ngtiran Ratrmtndo C;«a-tiwas, Santiago Fradera v Rafael Simol

E L T R I A N G L E D E L 4 A L ' M D E M A I G 1 9 9 4