Autor: Ramon Llull Versió: Albert Soler Editorial: Tria de clàssics Pàgines: 139 pàgines Títol del llibre:

Llibre de meravelles. Introducció: El protagonista Fèlix és manat per al seu pare que vagi pel món a predicar als infidels i observar als fidels i savis per després raonar-ho. Ramon Llull una vegada més s’adreça als infidels i fidels d’una forma literària directa i indirecta. Llibre primer : de Déu: Fèlix coneix a una pastora i li pregunta com no te por d’estar tota sola a la natura, amb llops i bèsties. Ella respon que te a Déu el seu senyor. Quan en Fèlix es va, la pastora és devorada per un llop i el jove noi es pregunta sobre l’existència de Déu. Més tard es troba amb un ermità i el pregunta “aquest Déu, què és?” i l’ermita posa uns eixamplis, un de ells parla sobre la falta de Déu en una anima rica i en acabar diu “ Déu és això que dóna l’anima sadollant en aquest món quan aquesta l’estima i el serveix amb totes forces.” Blanquerna, l’ermita, l’hi a dit els fonaments de la fe cristiana. Llibre segon: dels àngels: Durant un dia casi enter sense veure res extraordinari Fèlix arriba a una església i veu un quadre on surt sant Miguel amb una balança i al seu costat el dimoni. Quan pregunta que representa a un eclesiàstic el respon que sant Miguel està pesant l’anima de la gent. Les que pesen molt al cel, les que no pesen al l’infern. Llibre tercer: del cel: Fèlix es resguarda de la pluja a una cova amb un pastor. Al cap d’una estona Fèlix pregunta al pastor en que pensa i aquest diu que ell és un privilegiat que devia contraure matrimoni per ser l’hereu d’unes terres, però va escapar per estar i conèixer Déu i que per això esta aquí. A la poca estona el protagonista s’anadona de que el pastor és filòsof i l’hi fa preguntes amb, jo crec, de doble sentit.Llibre quart: dels elements: Aquest probablement és el tercer llibre més llarg de “el llibre de les meravelles.” Ens parla dels elements de la terra.Quan Fèlix s’encomiava del pastor veu una donzella direcció a un castell. Fèlix pregunta al pastor cap on du el camí i ell l’hi respon que hi va a un castell on hi ha dos germans, un petit que estudia sobre les armes i un de gran que estudia ciències de la naturalesa. Després Fèlix i el pastor dialoguen sobre la diferencia de el que estudia cada germans. Al arribar el jove amb el rei i aquest s’enedona que no fa honor parlen i arriben a una conclusió “un rei es digne d’honor perquè Déu l’ha honrat per tal de que ell honri el que l’honor de Déu.

Del tro: El filòsof del fill gran diu la lliçó del que és el tro i el l’hi respon amb un eixampli, de semblança amb la lliçó.

Del combat que es feu davant els dos fills del rei: Els dos germans veuen com un escuder venç en una batalla contra un cavaller. Tots es meravellaren de que hagi guanyat un escuder, però el fill que estudia filosofia diu la resposta a la incògnita. Després el filòsof fa una pregunta sobre la natura al fill que estudia armes i no sap respondre. Fèlix s’enedona que la filosofia és més forta que saber manejar armes, ja que el fill gran fou més llest en el per què de la vençuda del escuder i el fill d’armes no.

Llibre cinquè: de les plantes: Novament Llull aprofita un tema de la natura, per instruir-nos sobre la moral humana.

Per un camí Fèlix preguntà al filòsof per què un home talla un arbre bell que no té profit. Ell com sempre amb un eixampli l’hi respon, arribant a la conclusió de que el home del exemple mor per avarícia. Al costat del arbre vell i a un pomer amb les branques trencades i pomes per el terra. Fèlix torna a preguntar i torna a contestar amb una moral amagada. Llibre sisè: dels metalls: Aquí l’autor ens vol parlar de que les aparences enganyen, ja que una persona (metall) pot ser bonica i atraient per fora i malvada per dintre (de poca utilitat).Llibre setè:

De l’elecció del rei: ens mostra a traves de que quan hi ha que escollir un rei cal ser algú que no mengi als demés (que no s’aprofiti) sinó algú herbívor i gran (humil i llest). El lleó és fort i orgullós; el bou llest i la guineu, (Na Renard) astuta. Tot i això surt declarat rei el lleó.

Del consell del rei: El lleó necessita consellers i surten l’ós, el lleopard, el linx, la serp i el llop. Però al veure la guineu que ella no surt consellera, utilitza la seva astúcia per fer canviar de opinió a la gent i sortir al parlament. Però la seva astúcia perd i surt consellera la gallina ja que es lleial.

De la tracció contra Na Renard tracta contra el rei: Al veure que no surt ni com consellera ni acceptada en el parlament la guineu junt amb el bou planegen matar a la seva autoritat.

(...) per finalitzar aquest setè llibre diré com acaba l’historia. Després de que Na Renard fes un embolic amb els altres i planti zizaña de venjança, mor per la seva cobdícia.En aquest llibre Llull ens vol fer veure que l’enveja, l’ira, el poder, la cobdícia... ens porten pel camí de la perdició.Llibre vuitè: de l’home:Fèlix aquesta vegada veurà primer la infidelitat de un pastor que no ajuda a las ovelles a morir a causa de un llop. Missatge simbòlic: El gos que lluita contra el llop, és el nostre bo pensament, el llop és la temptació i les ovelles són les nostres virtuts que es perden per la temptació. Després Fèlix veu dos persones, una fidel l’altra infidel. Discuteixen sobre qui te honor i qui no. Déu és el nostre honor i és Ell qui s’ho mereix. Ramon ens informa sobre les virtuts i els defectes de l’home.Llibre novè: de paradís:En l’anterior llibre un ermità no anomenat fins ara, parlarà a Fèlix sobre el paradís.El jove pregunta el per què de que el home sigui feliç al cel, sense tindré el cos. L’ermità el contesta que Déu crea el cos de l’home per a que el home vegi el que pot fer, però solament l’anima podrà entrar a la vida gloriosa ja que és la que s’esforça i pensa mentre que el cos no fa res important. Llibre desè: d’infern: Aquesta vegada no hi ha res a comentar més que de la conversió de un cleguer en front una dona maca que li feia temptació. De la fi del llibre: Fèlix es fa monjo i va dient a la gent tot el que sap i a vist per instruir-nos. Al final mor, d’una imfermetat i un altre monjo l’hi fa de successor.

FITXES DE LLECTURA

Índex : Llibre primer : de Déu: Llibre segon: dels àngels: Llibre tercer: del cel: Pàg.1 Llibre quart: dels elements: Llibre cinquè: de les plantes: Llibre sisè: dels metalls: Llibre setè: de les bèsties: Llibre vuitè: de l’home: Llibre novè: de paradís: Llibre desè: d’infern: De la fi del llibre:

Pàg. 2