Avaluació a l’educació primàriaiaqse.caib.es/documentos/publicacions/informe_ep_2003.pdf · 5...

1

Avaluació al’educació primària

2003

2

Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE)Avaluació a l’educació primària 2003Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes BalearsCol·lecció: Estudis i informes

Coordinació del treball de campAntoni Bauzà Sampol. Assessor tècnic docent de l’IAQSE

Coordinació de l’informeÁngel Vázquez Alonso. Director de l’IAQSE (2005-2007)

Anàlisi i explotació de dades, i elaboració de l’informeAntoni Bauzà Sampol. Assessor tècnic docent de l’IAQSEJoan Borràs Seguí. Assessor tècnic docent de l’IAQSE

Col·laboració en l’elaboració de l’informeJoan Josep Burgués Mestre. IAQSERafel Adrover Busquets. IAQSEMateu Francisco Ambrós Toledo. IAQSEFrancesc Xavier Beltran Rosselló. IAQSE

Assessorament lingüísticFeliça Vidal Pons

Edita: Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes BalearsInstitut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)Primera edició, octubre de 2007ISBN: 976-84-690-8763-3Dipòsit legal: PM-2614-2007

3

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ................................................................................................................................................5

1. Justificació de l’estudi ................................................................................................................................5

2. Estructura de l’informe .............................................................................................................................6

DISSENY DE L’ESTUDI D’AVALUACIÓ I METODOLOGIA.................................................................7

3. Objectius .....................................................................................................................................................7

4. Disseny i metodologia .................................................................................................................................7

4.1. ELABORACIÓ DE LES PROVES................................................................................................................74.2. ELABORACIÓ DELS QÜESTIONARIS DE CONTEXT I PROCESSOS EDUCATIUS............................................84.3. POBLACIONS I MOSTRES .......................................................................................................................94.4. APLICACIÓ..........................................................................................................................................114.5. ANÀLISI DE LES DADES .......................................................................................................................11

RESULTATS OBTINGUTS PELS ALUMNES EN LES PROVES...........................................................15

5. Resultats en coneixement del medi..........................................................................................................15

5.1. COMPOSICIÓ DE LES PROVES...............................................................................................................155.2. NIVELLS DE COMPETÈNCIA DELS ALUMNES EN CONEIXEMENT DEL MEDI ...........................................17

5.2.1. Perfil de l’alumne mitjà.................................................................................................................195.2.2. Distribució de l’alumnat per nivells de competència ....................................................................20

5.3. EXEMPLES D’ÍTEMS INCLOSOS A LA PROVA ........................................................................................205.4. RESULTATS GLOBALS DELS ALUMNES PER ILLA DE RESIDÈNCIA, SEXE, TITULARITAT, I NIVELL

D’ESTUDIS DELS PARES ....................................................................................................................................355.4.1. Resultats per centres segons la titularitat .....................................................................................365.4.2. Relació entre el nivell d’estudis dels pares i la titularitat dels centres .........................................37

5.5. RESULTATS PER BLOCS DE CONTINGUTS I PER OPERACIONS COGNITIVES............................................385.6. COMPARACIÓ AMB ELS RESULTATS DEL CONJUNT DE L’ESTAT I AMB AVALUACIONS ANTERIORS ......395.7. RESULTATS DE LES PREGUNTES OBERTES DE LA PROVA......................................................................40

6. Resultats en llengua castellana i literatura.............................................................................................48

6.1. COMPOSICIÓ DE LES PROVES...............................................................................................................486.2. NIVELLS DE COMPETÈNCIA DELS ALUMNES EN LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA .......................50

6.2.1. Perfil de l’alumne mitjà.................................................................................................................526.2.2. Distribució de l’alumnat per nivells de competència ....................................................................53

6.3. EXEMPLES D’ÍTEMS INCLOSOS A LA PROVA ........................................................................................536.4. RESULTATS GLOBALS DELS ALUMNES PER SEXE, TITULARITAT, ILLA DE RESIDÈNCIA I NIVELL


6.5. RESULTATS PER BLOCS DE CONTINGUTS I PER OPERACIONS COGNITIVES............................................636.6. COMPARACIÓ AMB ELS RESULTATS DEL CONJUNT DE L’ESTAT I AMB AVALUACIONS ANTERIORS ......666.7. RESULTATS DE LES PREGUNTES OBERTES DE LA PROVA......................................................................67

7. Resultats en llengua catalana i literatura ...............................................................................................81

7.1. COMPOSICIÓ DE LES PROVES...............................................................................................................817.2. NIVELLS DE COMPETÈNCIA DELS ALUMNES EN LLENGUA CATALANA I LITERATURA ..........................82

7.2.1. Perfil de l’alumne mitjà.................................................................................................................84

4

7.2.2. Distribució de l’alumnat per nivells de competència ....................................................................847.3. EXEMPLES D’ÍTEMS INCLOSOS A LA PROVA ........................................................................................857.4. RESULTATS GLOBALS DELS ALUMNES PER SEXE, TITULARITAT, ILLA DE RESIDÈNCIA I NIVELL


7.5. RESULTATS PER BLOCS DE CONTINGUTS I PER OPERACIONS COGNITIVES............................................917.6. COMPARACIÓ AMB ELS RESULTATS D’AVALUACIONS ANTERIORS ......................................................937.7. RESULTATS DE LES PREGUNTES OBERTES DE LA PROVA......................................................................93

8. Resultats en matemàtiques ....................................................................................................................101

8.1. COMPOSICIÓ DE LES PROVES.............................................................................................................1018.2. NIVELLS DE COMPETÈNCIA DELS ALUMNES ......................................................................................102

8.2.1. Perfil de l’alumne mitjà...............................................................................................................1058.2.2. Distribució de l’alumnat per nivells de competència ..................................................................106

8.3. EXEMPLES D’ÍTEMS INCLOSOS A LA PROVA ......................................................................................1078.4. RESULTATS GLOBALS DELS ALUMNES PER SEXE, TITULARITAT, ILLA DE RESIDÈNCIA I NIVELL

D’ESTUDIS DELS PARES ..................................................................................................................................1128.4.1. Resultats per centres segons la titularitat ...................................................................................1138.4.2. Relació entre el nivell d’estudis dels pares i la titularitat dels centres .......................................114

8.5. RESULTATS PER BLOCS DE CONTINGUTS I PER OPERACIONS COGNITIVES..........................................1158.6. COMPARACIÓ AMB ELS RESULTATS DEL CONJUNT DE L’ESTAT I AMB AVALUACIONS ANTERIORS ....1168.7. RESULTATS DE LES PREGUNTES OBERTES DE LA PROVA....................................................................117

RELACIÓ ENTRE EL RENDIMENT DELS ALUMNES I LES VARIABLES CONTEXTUALS I DEPROCESSOS EDUCATIUS.........................................................................................................................123

9. Nivell socieconòmic i cultural (Índex SEC) ..........................................................................................123

10. Repetició de curs.....................................................................................................................................126

11. Edat de començament de l’escolaritat ..................................................................................................128

12. Temps dedicat a la realització de deures ..............................................................................................130

13. Realització d’activitats extraescolars....................................................................................................132

14. Procedència de l’alumnat i temps de residència a les Illes balears ....................................................136

15. Usos lingüístics ........................................................................................................................................138

16. Expectatives d’estudis ............................................................................................................................140

17. Interès i implicació de les famílies en l’educació dels fills ...................................................................142

18. Processos didàctics..................................................................................................................................145

19. Clima de centre i d’aula .........................................................................................................................150

5

INTRODUCCIÓ

1. JUSTIFICACIÓ DE L’ESTUDI

La Llei orgànica 10/2002, coneguda com la LOE, dedicà el títol VI a la qualitat de l’educació, i al’article 96 assignà a l’Institut Nacional d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (INECSE)l’avaluació general del sistema educatiu, en l’àmbit del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, senseque això impedeixi que les administracions educatives de les comunitats autònomes puguin realitzaraltres avaluacions en els seus àmbits respectius.

A la comunitat autònoma de les Illes Balears, el responsable d’aquestes avaluacions és l’Institutd’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE). Aquest organisme té entre les seves funcionsanalitzar el grau d’eficàcia del sistema educatiu, i elaborar informes i estudis referents a l’assolimentdels objectius determinats per la legislació vigent en matèria d’educació, en relació amb la millora dela qualitat de l’ensenyament i amb l’adequació del sistema educatiu a les necessitats educatives i lesdemandes socials.

Els estudis diagnòstics que l’Administració educativa duu a terme permeten fer més eficient elsistema educatiu i respondre a les necessitats que la societat planteja a l’escola. D’altra banda,proporcionen un referent extern a l’avaluació interna dels centres ja que, a partir dels resultatsgenerals aplicables al conjunt del sistema educatiu, cada centre pot analitzar la seva posició dins elconjunt. Ara bé, aquests resultats han de ser contextualitzats si l’objectiu que es pretén és d’establirplans de millora que permetin incloure objectius concrets, basats en la pròpia realitat.

L’informe que es presenta s’emmarca en aquest context, si bé se centra a conèixer la situació delnostre alumnat de 6è d’educació primària respecte a les àrees que han estat objecte d’avaluació, ambla finalitat d’adoptar les mesures pertinents i, si de cas, reorientar el seu ensenyament.

Els objectius del projecte d’avaluació de l’educació primària 2003 són, per una part, conèixer ivalorar el grau d’adquisició, per part dels alumnes, dels aprenentatges corresponents als objectius icontinguts fixats per a l’acabament de l’etapa d’educació primària en diferents àrees curriculars; id’altra, conèixer i analitzar el context en el qual tenen lloc els processos d’ensenyament iaprenentatge dels alumnes i la incidència de les variables ambientals (variables de procés, recursos ientorn referides a procés d’ensenyament i aprenentatge; hàbits i actituds de l’alumnat, professorat,organització de centres i entorn familiar).

En aquesta publicació s’analitzen els resultats obtinguts per l’alumnat en les proves, els quals espresenten desagregats en funció de variables com el sexe dels alumnes, l’illa on resideixen, latitularitat dels centres i el nivell d’estudis dels pares.

Tanmateix, hem de precisar que les dades que s’aporten s’han de complementar necessàriament ambaltres indicadors o altres dades, obtingudes tant a través de l’avaluació externa que realitza el

6

Departament d’Inspecció, o a través de l’avaluació interna de centres, que amplien el concepte deresultats escolars i els relacionen amb els contexts peculiars on es produeixen.

Aquesta avaluació té com a precedent a la nostra comunitat autònoma la realitzada a l’educacióprimària a finals de l’any 1999, i se n’ha projectat un nou estudi per a finals del curs escolar 2006-07.

2. ESTRUCTURA DE L’INFORME

L’estudi s’estructura en dos apartats: disseny i metodologia, i resultats dels alumnes en les àreesavaluades.

En el primer apartat, disseny de l’estudi d’avaluació i metodologia, s’exposen els objectius delprojecte d’avaluació i els processos duits a terme per a l’obtenció de les dades, i es fa referència al’elaboració dels instruments d’avaluació (proves i qüestionaris), a l’obtenció de poblacions imostres, a l’aplicació de les proves i al pla d’anàlisi de les dades.

En el segon, es presenten els resultats obtinguts pels alumnes en cada una de les proves de les àreesavaluades i es comparen els resultats obtinguts entre nins i nines; entre l’alumnat de les Illes Balearsi el del conjunt de l’Estat; entre l’alumnat de les diferents illes de la nostra comunitat; entre elsalumnes en funció del nivell d’estudis màxim dels pares, i entre avaluacions practicades a l’etapad’educació primària en diferents cursos escolars.

Aquest informe es presenta com a document de treball i una eina d’informació per a tota la comunitateducativa. A través del debat i de la reflexió sobre les dades, les anàlisis efectuades i les conclusionsobtingudes, les diverses instàncies de l’Administració, els centres i el professorat poden extreure’ninformació per fonamentar els processos de presa de decisions que han de conduir a una milloraconstant del sistema educatiu.

7

DISSENY DE L’ESTUDI D’AVALUACIÓ I METODOLOGIA

En aquest capítol es detallen els objectius d’aquest projecte i els processos duits a terme en l’estudiper a l’obtenció de les dades. També es fa referència a l’elaboració dels instruments d’avaluació(proves i qüestionaris), a l’obtenció de poblacions i mostres, a l’aplicació de les proves i al plad’anàlisi de les dades.

3. OBJECTIUS

L’objectiu general de l’estudi és conèixer i valorar els aprenentatges assolits per l’alumnat de lesIlles Balears al final de l’etapa d’educació primària, i posar-los en relació amb els processoseducatius i els factors contextuals.

Aquest objectiu general es concreta en els objectius específics següents:

• Conèixer i valorar el grau d’adquisició, per part dels alumnes, dels aprenentatges corresponentsals objectius i continguts fixats per a l’acabament de l’etapa d’educació primària. Aquestscontinguts fan referència a les àrees de coneixement del medi natural, social i cultural; llenguacastellana i literatura; llengua catalana i literatura, i matemàtiques.

• Estudiar les diferències en els resultats obtinguts per l’alumnat en les proves i en les variables deprocés, recursos i context en funció del sexe, la titularitat dels centres, l’illa de residència del’alumnat i nivell d’estudis dels pares.

• Conèixer i analitzar com incideixen en els resultats acadèmics de l’alumnat variables de procés,recursos i context, referides a procés d’ensenyament i aprenentatge, hàbits i actituds del’alumnat, professorat, organització de centres i entorn familiar.

4. DISSENY I METODOLOGIA

4.1. ELABORACIÓ DE LES PROVES

La recollida d’informació s’ha realitzat mitjançant proves d’avaluació de rendiment escolar en lesmatèries objecte d’avaluació (coneixement del medi; llengua castellana i literatura; llengua catalana iliteratura, i matemàtiques).

• Per a la construcció de les proves de coneixement del medi, llengua castellana i literatura, imatemàtiques s’utilitzaren les millors preguntes de l’aplicació anterior (1999) i se n’elaborarenalgunes de noves, per la qual cosa es va comptar, com a marc de referència, amb taulesd’especificacions estructurades segons blocs de continguts, operacions cognitives que exigeixen,i grau de dificultat.

8

S’elaboraren quatre models de proves per a cada àrea, amb 45 preguntes, la majoria de les qualsera d’opció múltiple amb quatre opcions de resposta i una sola de correcta. Cada model constavad’unes preguntes comunes als quatre models de l’àrea i d’unes preguntes específiques del model.Aquest disseny de proves, anomenat mostratge matricial, permet incloure un nombre major depreguntes i cobrir de forma més exhaustiva el currículum. Les preguntes se seleccionaren deforma que cobrissin tots els blocs de continguts i exigissin la utilització de diferents operacionscognitives.

Per possibilitar comparacions amb aplicacions anteriors, se seleccionaren les 25 preguntes queen aquestes aplicacions discriminaren més i s’incorporaren com a preguntes comunes als quatremodels de prova de cada àrea.

També es va aplicar una prova global, que concentrava les preguntes obertes de cada una de lesàrees avaluades, en quatre models diferents amb sis preguntes, que inclouen resolució deproblemes de matemàtiques, un dictat en llengua castellana, i qüestions d’anàlisi de coneixementdel medi.

• La prova de llengua catalana es va dissenyar conjuntament amb el Departament d’Ensenyamentde la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una prova única amb 47 preguntes, la major part deles quals són tancades i de resposta múltiple (amb quatre o dues opcions de resposta) però tambén’hi ha algunes d’obertes.

4.2. ELABORACIÓ DELS QÜESTIONARIS DE CONTEXT I PROCESSOS EDUCATIUS

La comissió que coordinà aquest estudi s’encarregà de l’elaboració dels qüestionaris adreçats aalumnat, pares i mares, professorat (tutors i coordinadors de cicle) i equips directius, per obtenirinformació sobre les variables contextuals, d’entorn i processos educatius, necessàries o rellevantsper als objectius de l’estudi.

Les preguntes d’aquests qüestionaris poden classificar-se en els blocs següents:

a) Dades d’identificació de cada un dels diferents col·lectius, aspectes particulars del contextescolar i familiar, i participació en activitats extraescolars.

b) Principis metodològics, programació i planificació de l’ensenyament, pràctica educativa i estildocent.

c) Expectatives, motivació, ús de tècniques i hàbits de treball i d’estudi de l’alumnat.

d) El clima escolar de la classe i del centre, entès com el caràcter de les relacions que s’estableixenentre els diversos agents de la comunitat educativa, amb atenció especial a l’adaptació i laintegració escolar dels alumnes, les seves relacions amb el professorat i els companys, comtambé el funcionament dels òrgans de coordinació i direcció dels centres.

e) Les actituds i expectatives que posseeixen els diversos agents de la comunitat educativa respectea l’educació primària.

9

f) Dades dels centres escolars, serveis, dotació i utilització dels recursos materials i humans, irelació del centre amb les famílies.

4.3. POBLACIONS I MOSTRES

Àmbit geogràfic de l’estudi

L’àmbit geogràfic de l’estudi són les Illes Balears. En el mapa següent es mostra la localitzaciógeogràfica, per municipis, dels centres que han conformat la mostra.

Gràfic 4.3.1. Localització geogràfica dels centres avaluats

Poblacions

Per a la consecució dels objectius assenyalats en aquest projecte d’avaluació, s’han obtingut mostresde les poblacions següents:

• Població A: formada per alumnes que cursaven sisè d’educació primària en el curs 2002-03.

• Població B: formada pels tutors dels alumnes de la població A.

• Població C: formada pels coordinadors del tercer cicle d’educació primària dels centres en elsquals cursaven els estudis els alumnes de la població A.

10

• Població D: formada pels directors dels centres d’educació primària en els quals cursavenestudis els alumnes de la població A.

• Població E: formada pels pares i mares d’alumnes de la població A.

Tipus de mostratge

Els centres s’estratificaren en funció de la titularitat i l’illa.

El mostratge va ser estratificat per conglomerats, i realitzat en dues etapes:

• Primera etapa: selecció aleatòria d’un nombre de centres en cada estrat, proporcional al pes decada estrat a la població. La probabilitat de cada centre de ser seleccionat dins del seu estrat eraproporcional al nombre d’alumnes que tenia escolaritzat cada un.

• Segona etapa: selecció aleatòria d’una aula de sisè d’educació primària dins de cada centre elegita la primera etapa.

Formen part de la mostra:

• Els alumnes de l’aula seleccionada no catalogats com a alumnes amb necessitats educativesespecials.

• Els tutors de les classes seleccionades.

• Els coordinadors del tercer cicle d’educació primària dels centres seleccionats.

• Els equips directius dels centres seleccionats.

• Les famílies dels alumnes seleccionats.

Grandària de la mostra

L’assignació de la mostra d’alumnes fou proporcional a les dimensions de la població en cada estrat ila grandària projectada (precisió mostral a priori1) pretenia produir estimacions de mitjanes ipercentatges amb un nivell de confiança del 95% i marges d’errada2 de ±0,09s (s: estimació de ladesviació estàndard) per a les mitjanes, i de ±4,6% per als percentatges.

A la taula següent es comprova que la grandària assolida es va apropar molt a la projectada.

Taula 4.3.1. Grandària mostral

centres alumnes tutors coordinadors directors famílies

grandària projectada 70 1540 70 70 70 1540

grandària assolida 70 1617 70 70 70 1308

1 La precisió especificada s’ha obtingut sense considerar que el mostratge és estratificat, per la dificultat de tenir en compteaquest fet. En estudis anteriors s’ha observat que les variables de rendiment es distribueixen de forma molt homogènia dinscada estrat i, per això, s’hi obté una precisió superior a l’estimada sense considerar-ne l’estratificació. Ara bé, el fet d’elegirla mostra per conglomerats disminueix aquesta precisió i, per tant, un efecte compensa l’altre.2 Valor previst de Rho: 0,12

11

El nombre d’alumnes que realitzaren cada model de prova es mostra a continuació:

Taula 4.3.2. Nombre d’alumnes que contestaren els diferents models de prova

model A model B model C model D total

coneixement del medi 392 391 379 386 1548

llengua castellana 399 391 383 378 1551

matemàtiques 392 395 380 383 1550

llengua catalana 1547 - - - 1547

La mostra obtinguda ha donat unes estimacions de rendiment global, expressat en percentatge mitjàd’encerts, en coneixement del medi; llengua castellana i literatura; llengua catalana i literatura, imatemàtiques, amb un marge d’error entorn a ±0,9% per a un nivell de confiança del 95%.

4.4. APLICACIÓ

L’aplicació de les proves es va dur a terme durant la segona quinzena del mes de maig i la primeradel mes de juny de 2003.

Les proves s’aplicaren en dos dies, en sessions d’una hora per a cada prova, llevat de la prova global,que es va aplicar en una sessió de 40 minuts.

L’assignació de models en les proves es va fer de forma aleatòria i rotativa a cada classe, de maneraque un alumne responia un sol model de prova a cada àrea. Aproximadament la quarta part delsalumnes de la mostra realitzaren cada model de prova en cada àrea.

4.5. ANÀLISI DE LES DADES

Amb les dades depurades, es va procedir a les anàlisis estadístiques, que consistiren bàsicament enuna anàlisi dels ítems i de les proves de rendiment.

Anàlisi dels ítems i de les proves

L’anàlisi de les proves se separa en dues parts; per una banda, l’anàlisi de les preguntes tancades i,per l’altra, l’anàlisi de les preguntes obertes.

Per a l’anàlisi dels ítems tancats de cada prova de rendiment se segueix el procés següent:

• En primer lloc es realitza una anàlisi de les dades basada en la teoria clàssica dels tests (TCT),mitjançant la qual s’obtenen els índexs de dificultat i discriminació dels ítems, com també ladistribució de les alternatives de resposta de cada ítem. Amb aquesta primera anàlisi es descartenels ítems que obtenen una correlació biserial puntual (correlació ítem-test) inferior a 0,2.

12

Una vegada descartats aquests ítems, es calcula l’alfa de Cronbach de cada prova com aindicador de la seva consistència interna. A la taula següent s’aprecia com els valors obtingutssón bastant alts.

Taula 4.5.1. Fiabilitat de les proves

model A model B model C model D globalprova

coneixement del medi 0,800 0,815 0,841 0,823 0,819

llengua castellana i literatura 0,783 0,829 0,829 0,825 0,816

llengua catalana i literatura - - - - 0,854

matemàtiques 0,846 0,878 0,859 0,856 0,860

• En una segona fase es realitza una anàlisi de les dades basada en la teoria de resposta als ítems(TRI), amb la qual s’obté el rendiment dels alumnes en una escala de puntuacions TRI de 0 a500, de mitjana 250 i desviació típica 50. Les puntuacions dels alumnes en aquesta escalarepresenten la competència de cada alumne en la matèria corresponent. Evidentment, com majorés la puntuació obtinguda per un alumne, major és la competència en la matèria.

Per obtenir les puntuacions TRI s’ha utilitzat el procediment bayesià d’esperança a posteriori(EAP) del programa BILOG, i el model teòric emprat per obtenir les corbes característiques decada ítem (CCI) ha estat el model logístic de tres paràmetres (discriminació, dificultat i encert al’atzar), per ser el que més s’ajusta a les dades en aquest tipus de proves.

A continuació, per donar un sentit criterial a l’escala obtinguda, es dóna significat als punts 150,200, 250, 300, 350 i 400 (250 ± un nombre enter de desviacions típiques), que s’anomenen puntsde referència criterial. D’aquesta manera, les puntuacions obtingudes pels alumnes cobrensignificat si es refereixen als punts de referència criterial considerats.

La descripció d’un determinat punt de referència criterial s’obté associant-hi les preguntes que,en aquest punt, tenen un percentatge esperat d’encerts superior al 65% i que superen en més d’un30% el percentatge esperat d’encerts en el punt de referència criterial immediatament inferior.

Una vegada que s’ha donat significat a l’escala a través dels punts de referència criterial, esdefineixen els nivells de competència 150, 200, 250, 300, 350 i 400 mitjançant els coneixementsi les habilitats que s’espera que tengui un alumne per contestar correctament les preguntesassociades als punts de referència criterial respectius.

Els nivells de competència són acumulatius, això vol dir que un alumne que s’ha situat en undeterminat nivell domina les competències pròpies d’aquest nivell, a més de les dels nivellsinferiors.

Finalment, a partir de les definicions de cada nivell, s’obté el perfil de l’alumne mitjà per a cadaàrea, que ve donat per allò que són capaços de fer: coneixements i habilitats corresponents als

13

nivells 150, 200 i 250; i per allò que els presenta dificultats: coneixements i habilitatscorresponents als nivells 300, 350 i 400.

• Amb les puntuacions TRI dels alumnes es calculen les puntuacions mitjanes per sexe, titularitat,illa i nivell d’estudis dels pares, i s’analitza la significació estadística de les diferènciesobservades3.

També s’ha calculat la distribució percentual de l’alumnat en els intervals delimitats pels puntsde referència criterial, tant global com desagregada per les principals variables de context (sexe,titularitat, illa, estudis dels pares), amb la finalitat de proporcionar una millor explicació a lesdiferències quan hi apareixen.

• Els resultats dels alumnes per blocs de continguts i per tipus d’operacions cognitives s’expressenen percentatges mitjans d’encerts, perquè no es disposa d’ítems comuns suficients en cadacategoria per poder considerar-los dins l’anàlisi TRI.

Per a l’anàlisi de les preguntes obertes de cada prova, es calcula el percentatge mitjà de respostescorrectes de tots els alumnes en cada ítem i es compara en funció de les variables de sexe i titularitatdel centres.

Relació de variables contextuals i de processos educatius amb el rendiment escolar

En aquest apartat s’analitza la incidència de diferents variables del context de l’alumnat i deprocessos educatius sobre els resultats dels alumnes a les proves.

D’entre totes les variables extretes de les preguntes dels qüestionaris adreçats a l’alumnat, als tutors ia les famílies, s’han elegit aquelles que, a partir d’anàlisis inferencials de correlació lineal bivariant,han mostrat una relació rellevant amb els resultats obtinguts pels alumnes en les proves. Algunesd’aquestes variables s’han resumit en un nombre menor a través d’anàlisis factorials, deconglomerats o d’una combinació lineal d’aquestes variables4, i s’obté així una visió més sintèticadels aspectes que s’associen als resultats escolars.

En primer lloc, s’ha obtingut la distribució de freqüències globals per a les variables, factors oconglomerats obtinguts.

En un segon pas, es determina per als diversos factors o conglomerats i variables analitzadesindividualment, la significació de les diferències5 en funció de cada una de les variables de context:sexe, titularitat, illa, i nivell socioeconòmic i cultural de les famílies.

3 En les anàlisis estadístiques, el nivell de significació amb el qual s’ha treballat per acceptar o rebutjar una hipòtesi ha estatde 0,05, que equival a un nivell de confiança del 95%.4 El mètode d’extracció de factors utilitzat ha estat el de components principals i la rotació aplicada als factors, la rotacióortogonal pel mètode Varimax, i, per a l’anàlisi de conglomerats, s’ha utilitzat el procediment de K mitjanes.5 Per determinar la significació de les diferències entre les mitjanes corresponents als grups determinats per les variablesd’estratificació, s’ha utilitzat la prova t d’Student per a mostres independents en els casos de dos grups, i l’ANOVA en els

14

El tercer pas consisteix a posar en relació les variables de context amb els resultats globals obtingutspels alumnes a les proves. Per simplificar i resumir les anàlisis, es defineix una variable de rendimentglobal6 que s’utilitza quan la relació ha estat altament coincident en totes les àrees.

A continuació s’analitza la significació estadística de les diferències en el rendiment per a cada undels grups en què s’ha desagregat la mostra. El contrast d’hipòtesi per a les diferències de mitjanesens permet assegurar que les diferències trobades són estadísticament significatives, és a dir, quetambé hi ha diferències a nivell poblacional. No obstant això, les diferències trobades, tot i serestadísticament significatives, en ocasions poden no resultar rellevants o importants des del punt devista de l’avaluació del rendiment, ja que la seva magnitud pot ser relativament petita. En aquestscasos, per complementar la informació, s’analitza la grandària de l’efecte de les diferències7, la qualen mesura la magnitud en una escala d’unitats de desviació estàndard.

Finalment, quan es detecta que la relació entre les variables de context (o factors en què s’agrupen) iel rendiment és lineal, i té un comportament semblant al que es dóna entre aquestes variables ofactors i el nivell socioeconòmic i cultural de les famílies, s’analitza si el comportament és semblantdins cada un dels 4 estrats en què s’ha categoritzat el nivell socioeconòmic i cultural. Si és el cas,mitjançant una anàlisi de regressió lineal, s’avalua quina part de les diferències detectades en elrendiment dels alumnes pot ser atribuïble a la variable o factor que s’estudia en cada cas, o a la sevapertinença a un determinat estrat socioeconòmic i cultural.

casos de més de dos grups. Per determinar la significació de les diferències entre els percentatges corresponents als grupsdeterminats per les variables d’estratificació, s’ha utilitzat la prova de khi quadrat.6 La variable de rendiment global, referida al conjunt de les proves, se calcula, per a cada alumne, com la mitjana de lespuntuacions de les àrees en què ha estat avaluat.7 Per establir si la grandària de l’efecte de les diferències és rellevant, s’ha considerat un 30% de la desviació estàndard coma criteri, és a dir, aquelles diferències que superin 0,3 desviacions estàndards es consideraran rellevants. En el cas de lespuntuacions TRI de rendiment, aquest criteri correspon a 15 punts.

15

RESULTATS OBTINGUTS PELS ALUMNES EN LES PROVES

5. RESULTATS EN CONEIXEMENT DEL MEDI

5.1. COMPOSICIÓ DE LES PROVES

La prova de coneixement del medi està formada per 105 preguntes tancades8, més 12 d’obertes, ques’analitzen per separat.

L’objectiu d’aquesta prova és conèixer allò que l’alumne sap en relació a l’experiència directa ambel medi físic, social i cultural, com també sobre els conceptes, fets i principis de l’àrea.

A continuació es detallen els diferents blocs de continguts i, per a cada un d’ells, els objectius icontinguts que varen ser objecte d’avaluació.

8 D’aquestes 105 preguntes, 8 s’eliminaren pel seu mal funcionament estadístic.

16

Taula 5.1.1. Objectius i continguts per blocs de contingut avaluats a la prova de coneixement del medi

blocs decontingut

objectius

Es pretén comprovar si l’alumne:continguts avaluats a la prova

l’ésser humài la salut

comprèn el funcionament del coshumà i n’identifica les partsprincipals i les funcions, comtambé alguns aspectes relacionatsamb la salut

- components del cos humà- òrgans, sistemes i aparells- aparell digestiu, respiratori i excretor- sistema locomotor i nerviós- repercussions de determinats hàbits alimentaris

o d’higiene sobre la salut

el paisatgeidentifica i representa elsprincipals elements de l’entornnatural

- localització i identificació d’elements delpaisatge

- lectura i interpretació de mapes irepresentacions gràfiques

- climatologia- continents i països de l’entorn- els residus

el medi físic

reconeix els principals elementsde l’entorn natural, com també elsprocessos pels quals tenen lloccanvis i transformacions

- aprofitament de recursos naturals- el cel, les constel·lacions, els moviments de la

Terra, les estacions, el dia i la nit- ecosistemes i medi ambient- l’aigua, la temperatura, els vents, instruments

meteorològics

els éssersvius

sap quines són les característiquesbàsiques dels principals animals iplantes de l’entorn

- animals i plantes: el seu desenvolupament,funcions i classificació

- observació de formes de vidaels materialsi les sevespropietats

coneix els diferents tipus dematerials, les seves propietats il’ús que se’n pot fer

- origen i propietats dels materials- massa, volum, pes, etc.- canvis físics i químics

població iactivitatshumanes

interpreta i representa elsprincipals trets demogràfics

- nocions bàsiques dels elements demogràfics- identificació de sectors econòmics i d’activitat- emigració

màquines iaparells

identifica alguns tipus demàquines i aparells, com també elseu funcionament

- diversos tipus de màquines i aparells- les utilitats que tenen- interpretació i anàlisi de dades

organitzaciósocial

coneix l’organització política isocial de l’estat, els països queformen la UE i els organismesinternacionals més representatius

- organització política i social de l’estat- organització territorial de l’estat- la Unió Europea (UE)- organismes internacionals

mitjans decomunicaciói transport

comprèn i valora alguns delssistemes d’organització,comunicació i transport, comtambé el coneixement i el respectea les normes i els senyals detrànsit

- l’organització comercial- mitjans de comunicació de masses i

interpersonals- xarxes i infrastructures de transport- educació viària

els canvis enel temps

reconeix les transformacions i elscanvis relacionats amb el pas deltemps

- aspectes bàsics del temps històric; unitats demesura

- l’evolució humana- vestigis i fonts del passat- fets històrics rellevants- fonts històriques

17

A més de classificar les preguntes en els 10 blocs de continguts, també es classificaren segonsdiferents operacions cognitives, necessàries per respondre-les. A la taula següent es mostra elnombre de preguntes que s’incorporaren a la prova, atenent la classificació per blocs temàtics i peroperacions cognitives.

Taula 5.1.2. Operacions cognitives per blocs de contingut avaluats a la prova de coneixement del medi

operacions cognitivesblocs temàtics

coneixement comprensió aplicació anàlisi total

el cos humà i la salut 3 5 (-1)* 2 3 13 (-1)*

el paisatge 2 3 4 3 12

el medi físic 3 (-1)* 2 4 3 12 (-1)*

els éssers vius 2 3 3 (-1)* 4 12 (-1)*

els materials i les seves propietats 3 1 2 3 9

població i activitats humanes 3 2 2 (-1)* 3 10 (-1)*

màquines i aparells 2 (-1)* 1 4 1 8 (-1)*

organització social 4 (-1)* 2 2 2 10 (-1)*

mitjans de comunicació i transport 3 (-1)* 3 3 (-1)* 2 11 (-2)*

canvis i paisatges històrics 2 1 4 1 8

total ítems 27 (-4)* 23 (-1)* 30 (-3)* 25 105 (-8)** nombre d’ítems eliminats pel seu mal funcionament estadístic

5.2. NIVELLS DE COMPETÈNCIA DELS ALUMNES EN CONEIXEMENT DEL MEDI

Com s’ha tractat en el capítol de disseny de l’estudi i metodologia, les puntuacions dels alumnes espresenten en una escala TRI de 0 a 500 punts, amb mitjana 250 i desviació típica de 50. Aquest tipusd’escala permet associar les puntuacions dels alumnes amb diferents nivells de competència, quedescriuen els coneixements, les competències i les habilitats que dominen.

A continuació es descriuen les competències dels alumnes associades a cada nivell de l’escala.

18

Taula 5.2.1. Competències dels alumnes en l’àrea de coneixement del medi

nivell150

• Assenyalen un any en una escala de numeració d’anys i segles abans i després de JC.• S’orienten sobre un plànol i reconeixen els punts cardinals.• Ordenen les etapes del procés de metamorfosi d’un cuc de seda.

nivell200

A més de les competències del nivell anterior:• Interpreten un mapa orogràfic (relleu).• Identifiquen la finalitat dels imposts.• Coneixen el sistema de lectura Braille per a persones cegues.• Reconeixen solucions per evitar embussos i aglomeracions de trànsit a ciutats.• Interpreten, en un gràfic de sectors, com es distribueix la població activa per sectors d’activitat.• Reconeixen propietats dels líquids (viscositat).• Identifiquen un dibuix que representa el cicle de l’aigua.• Comprenen propietats dels materials (transmissió de la calor).• Reconeixen l’evolució de l’ésser humà sobre un dibuix.• Extreuen informació d’una taula de doble entrada que relaciona mitjans de transport i entrada i sortida

de persones.• Identifiquen animals a partir de les seves característiques.• Coneixen la funcionalitat d’un pluviòmetre.• Expliquen les causes de l’augment de la immigració en el nostre país.

nivell250

A més de les competències dels nivells anteriors:• Interpreten situacions relacionades amb problemes socials a partir d’un text històric.• Identifiquen les diferents seccions d’un diari (premsa escrita).• Valoren, a partir de la lectura d’un text, l’ús de fonts d’energia alternatives.• Interpreten un article de la Constitució espanyola.• Associen la presència de molsa amb les zones més humides i menys assolellades.• Identifiquen un amfibi (granota) per les seves característiques.• Reconeixen un acte reflex.• Identifiquen la necessitat de construir, en una carretera que creua un riu o canal, un pont llevadís per

possibilitar la navegació de grans vaixells.• Saben la funció de l’aparell excretor.• Vinculen la forma esfèrica de la terra amb un fenomen quotidià.• Classifiquen les troballes arqueològiques com a fonts històriques de diferents tipus i ordenen

cronològicament edificis arquitectònics representatius.

nivell300

A més de les competències dels nivells anteriors:• Relacionen la durada del dia amb el moviment de rotació de la Terra.• Interpreten taules de dades de doble entrada sobre continguts diferents (evolució del turisme per

països de procedència, producció i expulsió de gasos en la respiració…).• Sobre el perfil d’un riu reconeixen característiques diferents per a cada tram del seu curs i coneixen el

procés de formació del delta en la desembocadura d’un riu.• Comprenen el funcionament d’un sistema de producció en cadena.• Analitzen una zona climàtica segons les seves característiques.• Identifiquen les activitats econòmiques enquadrades dins el sector terciari.• Comparen informació sobre la distribució de la població emprada en cada sector de producció,

inclosa en gràfics de sectors corresponents a diferents anys.• Relacionen la pol·linització amb l’acció de les abelles.• Infereixen aspectes dels usos i costums dels grecs a partir de l’observació d’una ceràmica decorada.• Coneixen el contingut de la Declaració Universal dels Drets Humans.

nivell350

A més de les competències dels nivells anteriors:• Identifiquen sobre un mapa característiques dels vents segons la seva procedència.• Identifiquen els elements contaminants que causen efectes negatius sobre l’aparell respiratori.• Identifiquen els òrgans relacionats amb l’aparell excretor després de llegir un text.

nivell400

A més de les competències dels nivells anteriors:• Reconeixen la funcionalitat d’una màquina simple.• Identifiquen un text que pertany a un mitjà de comunicació de masses.• Coneixen els missatges que transmeten els senyals de trànsit.

19

5.2.1. PERFIL DE L’ALUMNE MITJÀ

En l’àrea de coneixement del medi de 6è curs d’educació primària, el rendiment d’un alumne mitjà(nivell 250) es caracteritza per:

Taula 5.2.1.1. Perfil de l’alumne mitjà en l’àrea de coneixement del medi

és capaç de té dificultats perEl cos humà i la salut- Conèixer la funció de l’aparell escretor.- Reconèixer un acte reflex.- Reconèixer el sistema de lectura Braille per a

persones cegues.

- Identificar els òrgans relacionats amb l’aparellexcretor.

- Reconèixer elements contaminants que causenefectes negatius sobre l’aparell respiratori.

El paisatge- Interpretar el relleu en un mapa orogràfic.- Orientar-se sobre un plànol i reconèixer els

punts cardinals.

- Identificar, a partir de l’observació del perfild’un riu, característiques diferents per a cadatram del seu curs i conèixer el procés deformació del delta a la desembocadura d’un riu.

- Analitzar una zona climàtica segons les sevescaracterístiques.

El medi físic- Identificar un dibuix que representa el cicle de

l’aigua.- Associar la presència de molsa amb les zones

humides i menys assolellades.- Conèixer la funcionalitat d’un pluviòmetre.- Vincular la forma esfèrica de la terra amb un

fenomen quotidià.

- Relacionar la durada del dia amb el movimentde rotació de la Terra.

- Identificar sobre un mapa característiques delsvents segons la seva procedència.

Els éssers vius- Identificar un animal comú a partir de les seves

característiques.- Ordenar les etapes del procés de metamorfosi

d’un cuc de seda.

- Relacionar la pol·linització de les plantes ambl’acció de les abelles.

Els materials i les seves propietats- Reconèixer propietats bàsiques dels líquids i

d’altres materials (estat, viscositat, transmissiódel calor).

- Valorar la importància de l’ús de fonts d’energiaalternatives.

Població i activitats humanes- Interpretar en un gràfic com es distribueix la

població activa per sectors d’activitatseconòmiques.

- Explicar les causes de l’augment de laimmigració a Espanya.

- Interpretar taules de dades de doble entradasobre continguts diversos (evolució del turismeper països de procedència, producció i expulsióde gasos en la respiració…) i comparar, a partirde gràfics de sectors, l’evolució de la poblacióemprada en diferents sectors de producció.

- Identificar les activitats econòmiques del sectorterciari.

- Comprendre el funcionament d’un sistema deproducció en cadena.

Màquines i aparells- Identificar màquines simples. - Entendre la funcionalitat d’una màquina simple.Organització social- Identificar la finalitat dels imposts.- Interpretar un article de la Constitució

espanyola.

- Conèixer el contingut de la DeclaracióUniversal dels Drets Humans.

20

Mitjans de comunicació i transport- Identificar les diferents seccions de la premsa

escrita.- Identificar solucions a problemes senzills de

trànsit i de circulació viària.- Extreure informació d’una taula de doble

entrada que relaciona mitjans de transport ientrada i sortida de passatgers.

- Identificar un text que pertany a un mitjà decomunicació de masses.

- Conèixer els missatges que transmeten elssenyals de trànsit.

Canvis i paisatges històrics- Situar cronològicament els anys en una escala

de temps.- Reconèixer l’evolució de l’ésser humà sobre un

dibuix.- Interpretar situacions relacionades amb

problemes socials a partir d’un text històric.- Classificar les troballes arqueològiques com a

fonts històriques de diferents tipus i ordenarcronològicament edificis arquitectònicsrepresentatius.

- Inferir aspectes dels usos i costums dels grecs apartir de l’observació de restes arqueològiques.

5.2.2. DISTRIBUCIÓ DE L’ALUMNAT PER NIVELLS DE COMPETÈNCIA

En el gràfic següent es mostra el percentatge d’alumnes que se situen en cada un dels intervals quemarquen els diferents punts de tall en l’escala TRI, el qual mostra un perfil de distribució bastantsemblant a la corba normal.

Gràfic 5.2.2.1. Distribució del rendiment en coneixement del medi

3,8

10,9

34,736,5

11,6

2,5

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

nivell 150<150

nivell 200150-200

nivell 250200-250

nivell 300250-300

nivell 350300-350

nivell 400350-400

5.3. EXEMPLES D’ÍTEMS INCLOSOS A LA PROVA

A continuació es presenten exemples de preguntes per a cada un dels blocs de contingut que esdetallen a l’apartat 5.1: una de dificultat baixa, una de dificultat mitjana i una de difícil. Per a cadapregunta s’assenyala el percentatge d’alumnat que ha respost a cada una de les opcions, i apareix en

21

negreta l’opció correcta. També hi apareix la probabilitat que un alumne respongui correctament lapregunta segons el seu nivell de domini.

Per exemple, un alumne amb 150 punts a la prova tendrà una probabilitat del 53% de respondrecorrectament la pregunta més fàcil del bloc L’ésser humà i la salut que es presenta a continuació; peral cas de l’alumne mitjà (puntuació 250), la probabilitat seria d’un 98%; i tot l’alumnat amb 300 omés punts la respondria correctament.

L’ésser humà i la salut

Pregunta fàcil

Llegeix detingudament aquest text, després contesta la pregunta relacionada amb allò que has llegit.

Les persones cegues han d’aprendre a distingir les dimensions i les formes mitjançant eltacte. Hi ha un sistema denominat Braille, en el qual les lletres es representen amb puntsen relleu que les persones cegues poden llegir amb les mans.

Què és el Sistema Braille? % resposta

Un sistema per poder llegir................................................................................... 1 94,1Una medecina per als ulls........................................................................................ 2 1,3Un mètode per aprendre a ballar ............................................................................. 3 1,0Una malaltia del nervi òptic .................................................................................... 4 3,6No respon ............................................................................................................... 0

Probabilitat que un alumne respongui correctament la pregunta segons el seu nivell de domini

100 150 200 250 300 350 4000,25 0,53 0,87 0,98 1,00 1,00 1,00

Pregunta de dificultat mitjana

“Hi ha adolescents i joves que no mengen prou, o que vomiten allò que mengen. No s'agraden com són ivolen aprimar-se més i més, imiten models de moda, oculten el seu problema…”

A quina malaltia es refereix el text anterior? % resposta

Bulímia ................................................................................................................... 1 12,5Anorèxia ................................................................................................................ 2 67,4Depressió ................................................................................................................ 3 9,0Úlcera d'estómac .................................................................................................... 4 7,5No respon ............................................................................................................... 3,7


100 150 200 250 300 350 4000,25 0,35 0,51 0,69 0,84 0,93 0,97

22

Pregunta difícil

A les nostres ciutats hi ha elements contaminants que poden danyar el nostre aparell respiratori i queimpedeixen el seu bon funcionament. Entre aquests elements podem trobar:

% resposta

Fums, pols ............................................................................................................. 1 30,7Sorolls, fums, pols .................................................................................................. 2 9,3Fums, pols, escombraries, oxigen ........................................................................... 3 17,1Pols, contaminació atmosfèrica, sorolls ................................................................. 4 41,6No respon . .............................................................................................................. 1,4


100 150 200 250 300 350 4000,16 0,16 0,18 0,24 0,47 0,79 0,95

El paisatge

Pregunta fàcil

Aquests nois van d’excursió i estan arribant al pont, però el que volen és arribar al Molí Vell. Quinadirecció han de seguir?

Pont

Molí Vell

N

O E

S

% resposta

Nord ........................................................................................................................ 1 8,0Est ........................................................................................................................... 2 87,6Sud .......................................................................................................................... 3 2,0Oest ........................................................................................................................ 4 1,9no respon . ............................................................................................................... 0,5


100 150 200 250 300 350 4000,51 0,66 0,79 0,88 0,94 0,97 0,98

23


Llegeix atentament les característiques següents que es refereixen al clima i al paisatge d'una zonaclimàtica de la península Ibèrica:

• Les temperatures són baixes a causa de l'altura.• Les pluges són abundants durant tot l'any.• A l'hivern neva amb freqüència.• Els rius normalment tenen molt pendent i el seu cabal és abundant a la primavera a

causa del desgel de les neus.• La vegetació varia amb l'altura: els boscos més alts són de coníferes. Per sobre

d'aquests trobam prats i roques.

Quina és la zona climàtica descrita? % resposta

Zona de clima oceànic ............................................................................................ 1 10,6Zona de clima continental ...................................................................................... 2 10,1Zona de clima mediterrani ...................................................................................... 3 20,3Zona de clima d'alta muntanya ........................................................................... 4 52,5No respon . .............................................................................................................. 6,5


100 150 200 250 300 350 4000,15 0,20 0,31 0,52 0,75 0,90 0,97

Pregunta difícil

Llegeix aquest text:

“En les zones costaneres i les illes que tenen manca d'aigua potable s'utilitzen plantes dedessalinització.Aquestes plantes agafen l'aigua del mar i, mitjançant un complicat procés, eliminen la salque porta dissolta l'aigua, i la fan apta per al consum humà. Tot i que la seva instal·lació ifuncionament té un alt cost econòmic, les plantes de dessalinització són una alternativa persolucionar la sequera que pateix l'Espanya seca”.

A quina d'aquestes comunitats autònomes espanyoles instal·laries plantes de dessalinització?

% resposta

Galícia .................................................................................................................... 1 23,8Canàries ................................................................................................................. 2 43,2Cantàbria ................................................................................................................. 3 12,4Castella i Lleó ......................................................................................................... 4 15,5No respon . .............................................................................................................. 5,1


100 150 200 250 300 350 4000,24 0,27 0,32 0,42 0,55 0,71 0,83

24

El medi físic

Pregunta fàcil

Entre els següents instruments meteorològics, quin és el que mesura la quantitat d’aigua de pluja queha caigut en un lloc determinat?

termòmetre pluviòmetre anemòmetre penell

% resposta

Penell ...................................................................................................................... 1 0,8Pluviòmetre ............................................................................................................ 2 91,2Termòmetre ............................................................................................................ 3 4,9Anemòmetre ............................................................................................................ 4 1,9No respon . .............................................................................................................. 1,1


100 150 200 250 300 350 4000,31 0,55 0,84 0,96 0,99 1,00 1,00


La instal·lació de línies elèctriques per distribuir electricitat és perjudicial per a l'ecosistema perquè:

% resposta

Redueix la fertilitat del sòl ..................................................................................... 1 10,2Afecta la impermeabilitat del sòl ............................................................................ 2 7,0No és perjudicial, perquè només produeix impacte visual ..................................... 3 9,7Moren nombrosos ocells, ja sigui en xocar o bé per electrocució . .................... 4 68,1No respon . .............................................................................................................. 4,9

25


100 150 200 250 300 350 4000,31 0,55 0,84 0,96 0,99 1,00 1,00

Pregunta difícil

Com són els vents representats amb fletxes en aquest mapa?

% resposta

Freds i càlids ........................................................................................................... 1 22,0Secs i càlids ............................................................................................................ 2 40,6Freds i humits ......................................................................................................... 3 20,1Temperats i humits ................................................................................................. 4 11,9No respon . .............................................................................................................. 5,4


100 150 200 250 300 350 4000,24 0,25 0,27 0,36 0,56 0,79 0,93

Els éssers vius

Pregunta fàcil

Ordena les etapes de la metamorfosi d’un cuc de seda.

crisàlide papallona ous larva

% resposta

A - B - C - D............................................................................................................ 1 5,3B - A - D - C............................................................................................................ 2 1,8C - D - A - B ........................................................................................................... 3 88,2B - A - D - C............................................................................................................ 4 2,7No respon . .............................................................................................................. 2,1

26


100 150 200 250 300 350 4000,41 0,61 0,80 0,91 0,97 0,99 1,00


Aquest text descriu els trets més característics d'un dels animals que formen part de la fauna ibèrica:

“És carnívor, amb morro punxegut i orelles dretes. El color de la seva pell varia des de tonsfoscos, quasi negres, fins a unes tonalitats clares. Per caçar es reuneix formant grups”

A quin animal es refereix? % resposta

Al senglar ............................................................................................................... 1 12,9Al llop ..................................................................................................................... 2 59,3Al linx ..................................................................................................................... 3 21,6A la cabra salvatge .................................................................................................. 4 4,3No respon . .............................................................................................................. 1,9


100 150 200 250 300 350 400*** No considerada en l’anàlisi TRI pel seu mal funcionament estadístic

Pregunta difícil

Quin dels animals que apareixen a continuació és omnívor, té l'olfacte i l’oïda molt desenvolupats i unagran capacitat d'adaptació?

% resposta

La rata .................................................................................................................... 1 35,6El llop ...................................................................................................................... 2 46,0La zebra .................................................................................................................. 3 10,8La gallina ................................................................................................................ 4 5,6No respon . .............................................................................................................. 1,9


100 150 200 250 300 350 4000,29 0,29 0,30 0,33 0,41 0,57 0,78

27

Els materials i les seves propietats

Pregunta fàcil

Els líquids que flueixen amb lentitud s'anomenen líquids viscosos. Per exemple, el xarop és un líquidviscós. Aquests líquids solen quedar-se enganxats a les parets dels recipients que els contenen.

Quin d'aquests líquids et sembla més viscós? % resposta

Mel ......................................................................................................................... 1 87,4Aigua ...................................................................................................................... 2 3,5Oli ........................................................................................................................... 3 7,6Llet ......................................................................................................................... 4 0,6No respon . .............................................................................................................. 0,9


100 150 200 250 300 350 4000,26 0,46 0,76 0,93 0,98 1,00 1,00


Per què es rovellen els objectes de ferro? % resposta

Per envelliment ....................................................................................................... 1 13,1Per l'ús quotidià ...................................................................................................... 2 12,7Per l'acció del sol .................................................................................................... 3 15,6Pel contacte amb l'aigua ....................................................................................... 4 54,2No respon . .............................................................................................................. 4,5


100 150 200 250 300 350 4000,26 0,30 0,38 0,51 0,68 0,83 0,92

Pregunta difícil

Una persona té un tros de sal de la mida d'una capsa de mistos i el vol dissoldre en aigua. Quina seria laforma més ràpida de fer-ho?

% resposta

Introduir el tros de sal en aigua calenta ................................................................... 1 21,4Partir el tros de sal i introduir-lo en aigua salada ................................................... 2 8,8Partir el tros de sal, introduir-lo en aigua freda i remenar-la .................................. 3 15,2Partir el tros de sal, introduir-lo en aigua calenta i remenar-la........................ 4 49,4No respon . .............................................................................................................. 5,2


100 150 200 250 300 350 4000,22 0,27 0,36 0,49 0,63 0,77 0,87

28

Població i activitats humanes

Pregunta fàcil

En els últims anys, el nostre país està rebent un gran nombre d'immigrants. Per què?

% resposta

Perquè hi ha bon clima ........................................................................................... 1 10,9Perquè volen gaudir de la bellesa dels paisatges .................................................... 2 2,4Perquè tenen interès per les festes i tradicions populars ......................................... 3 2,5Perquè vénen de països pobres buscant millorar el seu nivell de vida.............. 4 82,3No respon . .............................................................................................................. 1,9


100 150 200 250 300 350 4000,29 0,46 0,69 0,87 0,95 0,98 1,00


En un sistema de producció en cadena, cada treballador % resposta

Elabora tot el producte ell sol ................................................................................. 1 9,6Realitza el seu treball en horari nocturn ................................................................. 2 7,3Realitza el seu treball de manera artesana .............................................................. 3 13,8Elabora una part del producte que es fabrica ................................................... 4 59,6No respon . .............................................................................................................. 9,7


100 150 200 250 300 350 4000,23 0,26 0,35 0,56 0,80 0,94 0,98

Pregunta difícil

De les activitats econòmiques següents, quines corresponen al sector terciari?

% resposta

Agricultura, ramaderia i pesca ................................................................................ 1 19,3Transport, comerç i turisme ................................................................................ 2 54,2Mineria, artesania i piscifactories ........................................................................... 3 5,9Construcció, producció d'energia i indústria .......................................................... 4 17,1No respon . .............................................................................................................. 3,6


100 150 200 250 300 350 4000,20 0,23 0,32 0,53 0,78 0,93 0,98

29

Màquines i aparells

Pregunta fàcil

Quin d'aquests aparells transforma l'energia elèctrica en energia calorífica:

telèfon planxa làmpada aspiradora% resposta

El telèfon ................................................................................................................ 1 1,2La planxa ............................................................................................................... 2 83,9La làmpada ............................................................................................................. 3 11,2L'aspiradora ............................................................................................................ 4 3,6No respon . .............................................................................................................. 0,0


100 150 200 250 300 350 4000,32 0,51 0,72 0,88 0,95 0,98 0,99


Quina de les capses té més massa?

% respostaA . .......................................................................................................................... 1 16,0B . .......................................................................................................................... 2 4,2C . .......................................................................................................................... 3 70,5Totes les capses tenen la mateixa massa ................................................................. 4 8,6No respon. .............................................................................................................. 0,8


100 150 200 250 300 350 4000,26 0,36 0,53 0,73 0,88 0,95 0,98

30

Pregunta difícil

Algunes màquines transformen un tipus d'energia en un altre. Quin tipus de transformació realitza unmotor elèctric?

% resposta

L'energia elèctrica en energia calorífica ................................................................. 1 20,6L'energia mecànica en energia elèctrica ................................................................. 2 31,3L'energia elèctrica en energia mecànica ............................................................. 3 34,7L'energia mecànica en energia calorífica ................................................................ 4 6,4No respon. .............................................................................................................. 7,0


100 150 200 250 300 350 4000,23 0,24 0,27 0,33 0,43 0,57 0,72

Organització social

Pregunta fàcil

Per què es cobren els impostos? % resposta

Per fer fundacions benèfiques ................................................................................. 1 8,6Per augmentar els premis de les loteries ................................................................. 2 1,4Per acumular un gran tresor en el Banc d’Espanya ................................................ 3 4,9Per emprar els diners recollits en béns i serveis comuns com carreteres,

escoles, hospitals............................................................................................... 4 82,6No respon . .............................................................................................................. 2,6


100 150 200 250 300 350 4000,23 0,36 0,63 0,86 0,96 0,99 1,00


En quina de les columnes següents hi ha tres països que pertanyen a la Unió Europea?

A B C DFrança Grècia Itàlia LuxemburgRússia Portugal Espanya França

Alemanya Polònia Bèlgica Estònia% resposta

A ........................................................................................................................... 1 30,7B . .......................................................................................................................... 2 5,7C . .......................................................................................................................... 3 53,9D . ..........................................................................................................................4 6,1No respon . .............................................................................................................. 3,6

31


100 150 200 250 300 350 400*** No considerada en l’anàlisi TRI pel seu mal funcionament estadístic

Pregunta difícil

Per què deim que el poder legislatiu resideix en les Corts Generals? % resposta

Perquè són l'òrgan que governa el país ................................................................... 1 10,8Perquè les corts són la seu dels partits polítics ....................................................... 2 18,3Perquè són l'òrgan de representació de les autonomies .......................................... 3 9,5Perquè són l'òrgan responsable d'elaborar i aprovar les lleis en nom

del poble espanyol ........................................................................................... 4 43,0No respon . .............................................................................................................. 18,4


100 150 200 250 300 350 4000,20 0,22 0,27 0,39 0,58 0,77 0,90

Mitjans de comunicació i transport

Pregunta fàcil

Observa la taula següent en la qual s'indica el nombre de persones que han entrat i sortit d'una ciutat i elmitjà de transport que han utilitzat.

mitjà de transport entrada de persones sortida de personesautomòbil 29.265 16.402tren 2.600 3.000vaixell 1.400 3.800avió 14.117 8.960

Quin ha estat el mitjà de transport més utilitzat per aquestes persones? % resposta

Tren ........................................................................................................................ 1 3,8Avió ........................................................................................................................ 2 4,1Vaixell .................................................................................................................... 3 0,9Automòbil............................................................................................................... 4 89,5No respon ............................................................................................................... 1,8


100 150 200 250 300 350 4000,34 0,57 0,81 0,94 0,98 0,99 1,00

32


Quin dels següents esquemes representa millor la xarxa de carreteres d’Espanya?

A B

C D

% resposta

A . ..........................................................................................................................1 6,8B . ..........................................................................................................................2 19,8C . ..........................................................................................................................3 2,4D . .......................................................................................................................... 4 67,5no respon . ............................................................................................................... 3,4


100 150 200 250 300 350 4000,30 0,39 0,52 0,67 0,80 0,89 0,95

Pregunta difícil

Quin dels grups següents conté només mitjans de comunicació de masses? % resposta

Telègraf, diari, ràdio ............................................................................................... 1 10,4Diari, carta, televisió ............................................................................................... 2 8,6Televisió, telèfon, ràdio........................................................................................... 3 46,9Ràdio, diari, televisió............................................................................................. 4 26,5No respon . .............................................................................................................. 7,5


100 150 200 250 300 350 400Aquesta pregunta no es va considerar en l’anàlisi TRI pel seu mal funcionament estadístic

33

Els canvis en el temps

Pregunta fàcil

Què representa la imatge?

% resposta

El desenvolupament d'una malaltia ........................................................................ 1 0,5Un grup de caçadors prehistòrics representats en una cova .................................... 2 5,2L'evolució de l'ésser humà des de la prehistòria fins als nostres dies .............. 3 81,6L'evolució humana, des del naixement fins a la persona adulta ............................. 4 11,1No respon . .............................................................................................................. 1,6


100 150 200 250 300 350 4000,21 0,33 0,63 0,88 0,97 0,99 1,00


Mira atentament les fotografies i ordena-les de més antigues a més modernes.

A B C D

% resposta

A - B - C - D............................................................................................................1 2,3D - B - C - A ...........................................................................................................2 3,4D - C - B - A ...........................................................................................................3 16,3D - C - A - B ...........................................................................................................4 75,7No respon. ............................................................................................................... 2,4

34


100 150 200 250 300 350 4000,20 0,31 0,56 0,82 0,94 0,99 1,00

Pregunta difícil

Dels invents que s'indiquen a continuació, quin correspon a la Revolució Industrial? % resposta

La pólvora ..............................................................................................................1 14,3La brúixola .............................................................................................................2 5,8La impremta ...........................................................................................................3 36,1La màquina de vapor ............................................................................................4 37,6No respon . .............................................................................................................. 6,2


100 150 200 250 300 350 4000,25 0,26 0,28 0,34 0,48 0,67 0,85

35

5.4. RESULTATS GLOBALS DELS ALUMNES PER ILLA DE RESIDÈNCIA, SEXE, TITULARITAT, INIVELL D’ESTUDIS DELS PARES

En el gràfic següent es mostra la puntuació mitjana, en l’escala TRI, per a cada una de les variablesd’estratificació considerades en l’estudi: illa de residència, sexe, titularitat i nivell d’estudis delspares.

Gràfic 5.4.1. Resultats globals d’alumnes per illa de residència, sexe, titularitat del centre i nivell d’estudis delpares

|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes

248252

257

249250253

248253

224

243

258

275

200

225

250

275

300

En termes globals, els millors resultats corresponen als nins, a l’alumnat de centres privats, al’alumnat de Menorca i a l’alumnat els pares del qual tenen estudis superiors universitaris. Ara bé,les diferències sols són estadísticament significatives entre els alumnes quan es classifiquen segonsel nivell d’estudis màxim dels pares.

Aquest resultat confirma la tendència observada en molts informes que relacionen els resultatsacadèmics amb el nivell sociocultural dels pares, segons els quals els resultats dels alumnes milloren,de forma estadísticament significativa, a mesura que els seus pares disposen d’un major nivelld’estudis.

A continuació apareixen els percentatges d’alumnes situats en cada nivell de l’escala, per a cada unade les variables d’estratificació considerades en el gràfic anterior.

36

Gràfic 5.4.2. Percentatges d’alumnes situats en cada nivell d’escala per illa deresidència, sexe, titularitat i nivell d’estudis del pares

4

4

3

4

4

12

11

11

13

12

10

11

10

15

14

8

35

35

38

29

34

36

35

34

39

40

32

26

36

37

35

37

34

40

37

36

30

33

40

46

12

11

15

15

14

10

10

14

4

9

15

16

4

8

1

1

2

4

4

3

9

3

2

3

3

1

3

3

2

3

1

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

nins

nines

públics

privats

sense estudis primaris

estudis primaris

estudis secundaris

estudis universitaris

% d'alumnes en els nivells: 150 200 250 300 350 400

Aquest gràfic mostra una major concentració d’alumnat en els nivells més baixos de l’escala (120 i200) a l’illa de Mallorca i a la d’Eivissa-Formentera. En els nivells més alts, Mallorca té proporcionsmés baixes que Menorca i que Eivissa-Formentera. Així mateix es constata que hi ha una majorproporció de nins i d’alumnes de centres privats que obtenen puntuacions altes en els dos nivellssuperiors de l’escala (nivells 350 i 400).

L’anàlisi dels resultats en funció dels estudis dels pares, mostra com la distribució resultant éspràcticament simètrica, és a dir, a la franja alta de l’escala (puntuacions 300-350 i 400) trobam unpercentatge d’alumnes fills de pares amb estudis superiors gairebé coincident al d’alumnes situats ala franja baixa de l’escala i fills de pares amb menor nivell d’estudis (puntuacions 150, 200 i 250).

5.4.1. RESULTATS PER CENTRES SEGONS LA TITULARITAT

En el gràfic que apareix a continuació, es mostren els resultats mitjans obtinguts pels diferents grupsavaluats en cada centre, expressats en l’escala TRI, en funció de la seva titularitat i ordenats demillor a pitjor resultat.

37

Gràfic 5.4.1.1. Resultats mitjans dels centres en funció de la seva titularitat

150

200

250

300

públics global públics (248) privats global privats (253)

5.4.2. RELACIÓ ENTRE EL NIVELL D’ESTUDIS DELS PARES I LA TITULARITAT DELS CENTRES

Atès que les diferències en el rendiment en coneixement del medi es relacionen, entre d’altrescauses, amb el nivell cultural dels pares (correlació = 0,296), i que aquesta variable no es distribueixde la mateixa forma en centres públics i en centres privats, semblà oportú analitzar la relació existententre el nivell d’estudis del pares i la titularitat dels centres per tal d’obtenir, de forma més precisa, ladiferència en el rendiment entre centres públics i privats.

Per això, en primer lloc, s’han desglossat els resultats dels alumnes en coneixement del medi segonsel nivell d’estudis dels pares i la titularitat dels centres. Del gràfic següent es desprèn que, tot i no serles diferències estadísticament significatives, els millors resultats, que globalment eren favorables al’alumnat de centres privats, en realitat sols corresponen a aquells que tenen pares amb un nivellsuperior d’estudis, els quals estan majoritàriament escolaritzats en centres concertats i privats.

Gràfic 5.4.2.1. Resultats mitjans dels alumnes en l’àrea de coneixement del medien funció del nivell d’estudis dels pares, per titularitat dels centres

244

228

259271

279

256

240

209200

225

250

275

300

sense estudis oprimaris incomplets

estudis primariscomplets

batxillerat, FP oequivalent

estudisuniversitaris

públic

privat

Dins cada tipus de centre, es manté la significativitat de les diferències en els resultats entre elsalumnes classificats segons els diferents nivells d’estudis dels pares. Aquestes diferències sónespecialment remarcables entre els extrems, és a dir, entre alumnes amb pares sense estudis i els quetenen pares amb estudis universitaris.

38

En segon lloc, a través d’una anàlisi de regressió, s’ha detret l’efecte del nivell d’estudis dels paressobre la titularitat dels centres, i s’han obtingut les puntuacions mitjanes per a cada tipus de centreque apareixen a la taula següent, en la qual s’aprecia que la diferència, tot i no ser estadísticamentsignificativa, ha passat de ser favorable als centres privats en 5 punts a ser desfavorable en 2 punts.

Taula 5.4.2.1. Puntuació mitjana en coneixement del medi

tipus de centre puntuació mitjana enconeixement del medi

puntuació mitjana sense els efectes delnivell d’estudis dels pares

públics 248 251

privats 253 249

Per tant, s’han de prendre amb cautela les diferències observades entre centres públics i privats, jaque no són exclusivament degudes a la titularitat dels centres, com demostra l’anàlisi presentada. Arabé, s’ha de tenir present que existeixen altres variables (expectatives de les famílies i del propialumne, nivell socioeconòmic, aspectes d’organització i funcionament del centre, etc.) que tambépoden influir en els resultats obtinguts per l’alumnat.

5.5. RESULTATS PER BLOCS DE CONTINGUTS I PER OPERACIONS COGNITIVES

En el gràfic següent es detallen els resultats expressats en percentatge mitjà d’encerts de cada un delsblocs de continguts presents en el currículum de l’àrea, com també el percentatge mitjà d’encerts perles operacions cognitives que es requereixen per respondre les preguntes (coneixement, comprensió,anàlisi i síntesi).

39

Gràfic 5.5.1. Percentatge global d’encerts per a cada bloc de continguts i per operacions cognitives


62,4

58,8

68,4

60,8

59,4

68,3

60,357,8

62,8

62,5

67

55,4

68,3

65

62,4

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

el cos humà i la salut

el paisatge

el medi físic

els éssers vius

els materials i les seves propietats

població i activitats humanes

màquines i aparells

organització social

mitjans de comunicació i transport

canvis i paisatges històrics

coneixement

comprensió

aplicació

anàlisi

BLO

CS

DE

CO

NTI

NG

UTS

OPE

RA

CIO

NS

CO

GN

ITIV

ES

Pel que fa a les preguntes relacionades amb cadascun dels deu blocs de continguts, les que hanresultat més senzilles han estat les que formen part dels blocs el paisatge, mitjans de comunicació itransport (amb un 68,3% d’encerts), i els éssers vius (67%); i les més difícils, les de canvis ipaisatges històrics (59,4%), màquines i aparells (57,8%), i medi físic (55,4%).

El major percentatge d’encerts s’ha obtingut a les preguntes que requereixen comprensió (68,4%),seguit de les que impliquen capacitat d’anàlisi (62,4%); mentre que les puntuacions més baixes s’hanobtingut en les preguntes que requereixen domini de coneixements (60,8%) i aplicació (58,8%).

5.6. COMPARACIÓ AMB ELS RESULTATS DEL CONJUNT DE L’ESTAT I AMB AVALUACIONS

ANTERIORS

En aquest apartat es comparen, per una banda, els resultats obtinguts pels alumnes de la nostracomunitat amb els del conjunt de l’Estat, i, per altra, els resultats dels alumnes de les Illes Balears enl’avaluació realitzada l’any 1999 amb els obtinguts en aquesta darrera avaluació de l’any 2003.

40

Taula 5.6.1. Resultats dels alumnes de les Illes Balears i els del conjunt de l’Estat

Illes Balears 2003 Estat 2003GLOBAL 62% 66%ContingutsEl cos humà i la salut 65% 64%El paisatge 68% 68%El medi físic 55% 66%Els éssers vius 67% 62%Els materials i les seves propietats 63% 72%Població i activitats humanes 63% 68%Màquines i aparells 58% 64%Organització social 60% 65%Mitjans de comunicació i transport 68% 66%Canvis i paisatges històrics 59% 67%Nivells de competènciaConeixement 61% 63%Comprensió 68% 70%Aplicació 59% 68%Anàlisi 62% 64%

En el gràfic següent es comparen els resultats mitjans obtinguts pels alumnes en l’avaluaciórealitzada l’any 1999 i aquesta darrera. S’ha de matisar, però, que aquests resultats s’han referit solsals ítems comuns utilitzats en ambdues avaluacions, per la qual cosa no és exactament coincidentamb el resultat global obtingut per al conjunt dels ítems en cadascuna d’elles. Les diferències entreles puntuacions d’ambdues avaluacions no són estadísticament significatives.

Gràfic 5.6.1. Resultats dels alumnes en les avaluacions de 1999 i de 2003

62,661,8

50%

55%

60%

65%

70%

Avaluació 1999 Avaluació 2003

|--| interval de confiança del 95%

5.7. RESULTATS DE LES PREGUNTES OBERTES DE LA PROVA

A més de les preguntes tancades d’opció múltiple, la prova es completava amb preguntes obertes enles quals es demanava que l’alumnat desenvolupàs la resposta. Aquestes preguntes i els resultatsobtinguts es presenten a continuació.

Reconeixement d’accidents geogràfics

Sols un 35,3% de l’alumnat va reconèixer, a partir d’un esquema en el qual apareixien diferentsaccidents geogràfics, el que es correspon a un altiplà.

41

Gràfic 5.7.1. Reconeixement d’un altiplà

35,3

35,2

29,5

44,4

58,4

66,2

3,7

1,7

6,4

4,3

2,8

35,5

52,8

62,8

61

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públics

privats

correcte incorrecte ns/nc

Trobam diferències estadísticament significatives entre les respostes dels alumnes de centres públics(29,5% d’encerts), i de centres concertats i privats (44,4% d’encerts). En canvi, no en trobam enfunció del sexe dels alumnes.

Aprofitament d’animals

Es demana als alumnes que indiquin un aprofitament de tres animals domèstics: vaca, ca i gallina.Un percentatge pròxim al 90% dels alumnes l’ha contestada correctament.

Gràfic 5.7.2. Aprofitament d’animals domèstics

90,6

91,4

91,6

91

90 6,6

5,9

6,4

4,5

7,9

1,9

1,4

1

0

1,1

1,1

1,1

2,3

2,4

1,9

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públics

privats

aprof itament dels tres animals aprof itament de dos animalsincorrecte ns/nc

No es troben diferències significatives vinculades a la titularitat del centre on estudien els alumnes,ni tampoc respecte al sexe.

Transformacions del paisatge

En aquesta pregunta se’ls demana que escriguin quatre actuacions humanes que transformen elpaisatge natural. Sols un 31,1% l’han respost de forma correcta.

42

Gràfic 5.7.3. Activitats humanes que transformen el paisatge

33,9

30,4

32,2

15,1

24,1

20,2

43,3

43,8

43,3

43,3

7,6

28

31,1

19

19,5 43,3 6,1

4,3

7,2

4,1

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públics

privats

quatre o més transformacions tres transformacionsdues o menys transformacions ns/nc

No s’han trobat diferències estadísticament significatives en els resultats obtinguts, ni en funció de latitularitat dels centres ni en funció del sexe dels alumnes.

Completar un text sobre la germinació de la llavor

Han de respondre aquesta pregunta completant un text amb un seguit de paraules que se’lsproporcionen, això implica que l’alumne disposa de coneixements sobre el procés de germinació. Un45,1% dels alumnes completà tot el text, mentre que un 48,9% que inseriren menys de 4 paraules.

Gràfic 5.7.4. Germinació de la llavor

47,3

50,4

3,7

3,4

4,1

3,9

3,3

48,9

50,5

52,4

43,6

2,3

2,3

1,9

1,9

2,7

41,8

43,5

45,1

47,1

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públics

privats

completen tot el text quatre insercionstres o menys insercions ns/nc

Tampoc en aquesta pregunta trobam diferències que es relacionin ni amb la titularitat dels centres niamb el sexe dels alumnes.

Completar una gràfica de barres

A la pregunta es presenten unes dades demogràfiques als alumnes, i les han de representar en unagràfica. Si ens atenem al percentatge que ha respost correctament la pregunta, un 85,6%, podemconsiderar aquesta pregunta de baixa dificultat.

43

Gràfic 5.7.5. Gràfica de barres

85,6

82,6

90,1

88

84

3,3

2,1

1

2,4

1,6

3,9

2,8

1

2,9

2,8

9,5

10,2

7,9

10,7

7,6

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públics

privats

representació correcta una dada incorrectamés d'una dada incorrecta ns/nc

No s’han trobat diferències significatives que es relacionin amb les representacions gràfiquesrealitzades pels nins i per les nines, ni entre alumnat de centres públics i de centres privats.

Realització d’una fitxa sobre un animal

Es demana a l’alumne que empleni una fitxa que incorpora diferents qüestions que s’han d’extreured’un text que han llegit prèviament. Aquesta pregunta també ha tengut un percentatge molt altd’encerts, proper al 90%, i tampoc s’han observat diferències significatives en els resultats. Tant elsnins com les nines, així com els alumnes dels centres públics i dels privats, presenten resultats moltsimilars en l’elaboració de la fitxa.

Gràfic 5.7.6. Fitxa d’un linx

88,8

86,5

91,1

87,8

90,4

5,9

6,3

3,4

5,8

6,1

6,0

1,6

0,9

4,7

2,7

1,6

2,9

2,3

2,7

2,4

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públics

privats

totes les dades correctes una dada incorrectamés d'una dada incorrecta ns/nc

Orientació espacial sobre un plànol

Aquesta pregunta requereix que l’alumne traci el recorregut més curt entre dos punts d’una ciutat.Atenent els resultats, podem afirmar que es tracta d’una pregunta difícil per als alumnes, ja que, alvoltant d’un 70%, o no l’han contestada o ho han fet de manera incorrecta. Les diferències no sónsignificatives ni en funció del sexe dels alumnes, ni en funció de la titularitat del centre.

44

Gràfic 5.7.7. Orientació sobre un plànol

30,1

36,3

24,8

31,8

66,8

60,9

73,2

65,3

69,4

3,1

2,9

2,9

3,627

2

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públics

privats


Mesures per millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat

L’alumne ha d’apuntar algunes mesures que facilitin la mobilitat de persones que s’han de desplaçaren cadira de rodes.

Quasi la meitat dels alumnes ha sabut indicar, al manco, una mesura per millorar la qualitat de vidade les persones amb discapacitat; l’altra meitat no ha respost la pregunta, o ho ha fet de maneraincorrecta.

Gràfic 5.7.8. Qualitat de vida de persones amb discapacitat

12,3

12,8

12,4

12,1

12,8

36,6 42,4

37

36,7

37,4

37,8

42,4

43,2

39,3

42,3

8,6

6,6

10,5

8,9

7,9

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públics

privats

dues o més mesures correctes una mesura correctamesures incorrectes ns/nc

Cal assenyalar que no es troben diferències significatives que es relacionin amb al sexe ni amb eltipus de centre al qual acudeixen els alumnes.

45

Actuacions per evitar l’extinció d’espècies d’animals

Després de llegir un text sobre animals en perill d'extinció, se sol·licita a l’alumne que apunti algunesidees que contribueixin a evitar la seva desaparició.

La majoria han indicat una idea correcta (44,7%), o han assenyalat idees incorrectes (47,3%). Un5,8% han indicat dues o més idees correctes, mentre que un 2,2% no contesten.

Gràfic 5.7.9. Animals en perill d’extinció

5,8

6,8

5,3

7,5 40,2

52,4

49,9

2,9

45,6

46,2

44,7

43

47,2

45,5

47,3

1,7

2,4

1,9

1,6

2,2

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públics

privats

dues o més idees correctes una idea correctaidees incorrectes ns/nc

Tampoc aquí no s’han observat diferències significatives entre nins i nines ni entre centres públics iprivats.

Reconeixement de la ubicació dels ossos en l’esquelet

En aquest exercici han d’assenyalar el fèmur sobre la radiografia d’un cos humà. Es trobendiferències significatives pel que fa a la titularitat del centre. Els centres privats presenten unpercentatge més alt de respostes correctes.

Gràfic 5.7.10. Localització del fèmur en l’esquelet humà

39,3

38,5

44,7

50,6

51,9

50,6

51,3

8,4

5,4

10,1

11,4

41

42,7

50,1

4

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públics

privats


Pel que fa a les diferències en funció del sexe, no són significatives, encara que el percentatged’encerts dels nins sigui superior al de les nines.

46

Cadenes alimentàries

S’ofereix una representació gràfica d’una cadena alimentària (herba-conill-guineu) i se’ls demanaque expliquin les conseqüències que tendria la desaparició de la baula del mig (conills) sobre lacadena.

En aquesta pregunta podem observar com el 66,7% dels alumnes contesta de manera correcta oparcialment correcta, mentre que el 33,3% restant ho fa de manera incorrecta o no contesta.

Gràfic 5.7.11. Cadenes alimentàries

64,5

64,3

62,8

67,1

28,6

66

1,6

2,2

1,1

2,8

2,5

27,9

26,4

29,6

26,9

5,4

6,6

3,3

6,1

4,4

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públics

privats

indiquen l'efecte correctament indiquen parcialment l'efecteresposta incorrecta ns/nc

Situar una data sobre un eix cronològic

Es demana als alumnes que marquin cinc dates i els corresponents esdeveniments històrics sobre uneix cronològic.

Pel que fa a aquesta pregunta oberta, devers un 64,1% dels alumnes contesta de manera correcta os’equivoca en una dada. La resta s’equivoca en més d’una dada, 28,8%, o no contesta (7,1%).

Les diferències en el percentatge mitjà de respostes entre els grups desagregats (en funció del text ide la titularitat) no són estadísticament significatives.

47

Gràfic 5.7.12. Utilització d’un eix cronològic

57,7

55,9

61,6

61,9

54,9

7,2

6,4

6,8

5,4

6 31

28,8

29,5

27,8

25,4

7,1

7,7

5,2

8,2

5,5

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públics

privats

situen totes les dates bé una data mal situadamés d'una data mal situada ns/nc

No s’observen diferències significatives en els resultats pel que fa a la titularitat del centre, ni tampocpel que fa al sexe dels alumnes.

48

6. RESULTATS EN LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA


La prova de llengua castellana estava formada per 93 preguntes tancades9, 12 preguntes obertes i undictat.

L’objectiu que es perseguia amb l’aplicació d’aquesta prova era comprovar el nivell dedesenvolupament de la capacitat de comprensió oral i escrita i expressió escrita dels alumnes.

A continuació es detallen els objectius associats a cada un dels diferents blocs de continguts avaluatsa la prova.

Taula 6.1.1. Objectius per blocs de contingut avaluats a la prova de llengua castellana

blocs de contingut objectius

comprensió oral - conèixer el nivell assolit pels alumnes en la comprensió oral d’un text informatiude caràcter divulgatiu

comprensió escrita - conèixer el nivell de comprensió dels diferents tipus de textos. atès que lacomprensió és un instrument bàsic per a la comunicació i l’aprenentatge

comprensió de textosliteraris

- conèixer el nivell aconseguit pels alumnes en la comprensió de textos literariscom a elements fonamentals per al gaudi estètic i l’aprenentatge

comprensió de textosinformatius

- conèixer el nivell de comprensió de textos informatius assolit pels alumnes, jaque són un instrument bàsic per a l’aprenentatge i la transmissió de missatges dela vida quotidiana

comprensió de textosverbals i no verbals

- avaluar el nivell de comprensió de textos verbals i no verbals atès que són uninstrument per a l’aprenentatge i la comunicació en grans mitjans informatius

expressió escrita - conèixer el nivell dels alumnes en expressió escrita, ja que és un instrument bàsicper a la comunicació interpersonal

síl·labes - conèixer el nivell dels alumnes en l’ús de la síl·laba com a unitat del llenguatge

paraules - conèixer el nivell dels alumnes en l’ús de la paraula com a unitat de llenguatge

frases - conèixer el nivell dels alumnes en l’ús de frases com a forma d’expressió escrita

textos - conèixer el nivell de comunicació dels alumnes a través dels usos que fan delsparàgrafs

A més de classificar les preguntes en blocs de continguts, també es classificaren segons les diferentsoperacions cognitives que exigeix la seva resposta: comprensió lineal, reorganització de lainformació, comprensió inferencial, lectura crítica, i apreciació.

A la taula següent es mostra el nombre de preguntes que s’incorporaren a la prova, atenent la dobleclassificació, per blocs temàtics i per operacions cognitives.

9 D’aquestes 93 preguntes, se n’eliminaren 3 pel seu mal funcionament estadístic.

49

Taula 6.1.2. Operacions cognitives per tipologies textuals avaluades a la prova de llengua castellana

Comprensió oral i escrita

operacions cognitivestipus de text comprensió

linealreorganització de

la informaciócomprensióinferencial

lecturacrítica apreciació total

teatre - 1 2 1 - 4descripció 2 - 2 (-1)* 1 1 6(-1)*diàleg 2 1 2 2 1 8

text

lite

rari

monòleg 1 2 2 1 1 (-1)* 7 (-1)*

25 (-2)*

divulgació(c. oral) 1 1 1 - 1 4

notícia 2 1 1 2 - 6text

info

rmat

iu

instruccions - 1 3 1 1 6

16

còmic - 2 2 1 2 7vinyeta 1 1 1 1 3 7anunci 1 1 3 (-1)* 1 1 7 (-1)*

text

os v

erba

lsi n

o ve

rbal

s

plànol 1 2 2 1 - 6

27 (-1)*

total ítems 11 13 21 (-2)* 12 11 (-1)* 68 (-3)** nombre d’ítems eliminats pel seu mal funcionament estadístic.

Expressió escrita

nivell total

identificació de síl·labes 2síl·labes

identificació de diftongs 13

famílies de paraules 1camps semàntics 3sinònims i antònims 1ús de l’adjectiu 1significació de paraules 2

paraules

precisió en l’ús del vocabulari 1

9

formació d’oracions 1significació d’expressions 2puntuació de frases 1

frases

intenció comunicativa 1

5

ordenació de frases en un text 4continuació d’un text 2textosidentificació d’un text 2

8

total ítems 25

A més d’aquestes preguntes figuraren en les proves algunes d’obertes: un dictat (comú a tots elsmodels de prova), una redacció a partir d'un començament donat, unir frases evitant repeticions,canviar paraules genèriques per altres més precises, i completar un text amb els enllaços adients.

Al final de la prova hi ha un petit qüestionari compost per preguntes relacionades amb actituds iopinió de l’alumnat sobre l’àrea i sobre la seva dedicació a la lectura.

50

6.2. NIVELLS DE COMPETÈNCIA DELS ALUMNES EN LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA

Com s’ha tractat en el capítol de disseny de l’estudi i metodologia, les puntuacions es presenten enuna escala TRI, de 0 a 500 punts amb mitjana 250 i desviació estàndard de 50. Aquest tipus d’escalapermet associar les puntuacions dels alumnes amb diferents nivells de competència, que descriuenels coneixements, les competències i les habilitats que dominen.


51

Taula 6.2.1. Competències dels alumnes en l’àrea de llengua castellana

nivell150

• Reconeixen famílies de paraules i camps lèxics.• Reconeixen que un anunci és un text informatiu.• Reorganitzen la informació que apareix, fan inferències i capten detalls en un text verbal i no

verbal (vinyeta).• Extreuen informació literal d’un text publicitari (anunci) i d’un text informatiu (notícia).• Reconeixen el significat de paraules d’ús habitual, encara que no sigui freqüent.• Infereixen conseqüències de la conducta d’un personatge en un còmic.

nivell200

A més de les competències del nivell anterior:• Infereixen la idea principal d’unes instruccions, les completen incorporant nova informació i

realitzen una lectura crítica sobre el seu contingut.• Coneixen el significat d’un adjectiu i els substantius als quals pot complementar.• Realitzen inferències senzilles a partir de la informació continguda en un text informatiu

(notícia).• Interpreten la intenció comunicativa d’un parlant (que emet una frase exclamativa que avisa

d’un perill).• Reconeixen antònims i sinònims.• Formen una frase a partir de les paraules que la integren amb criteris de concordança sintàctica i

coherència lèxica.• Reconeixen el tipus de text en el qual s’ubica una vinyeta (còmic).

nivell250

A més de les competències dels nivells anteriors:• Extreuen informació literal en un text descriptiu, comprenen el sentit d’expressions i realitzen

inferències senzilles a partir de la informació que contenen.• Comprenen el sentit d’expressions en textos dialogats i la seva estructura.• Identifiquen trets morals dels personatges d’un text teatral.• Classifiquen paraules segons la síl·laba tònica.• Reconeixen matisos semàntics en un conjunt de paraules relacionades.• Capten el sentit global d’un text literari (monòleg).• Ordenen frases en un text narratiu en el qual s’intercala diàleg entre els personatges.• Ordenen les frases en un diàleg i en un text descriptiu amb correcció i coherència.• Llegeixen informació continguda en un plànol que incorpora una llegenda, interpreten i

reorganitzen la informació que conté.

nivell300

A més de les competències dels nivells anteriors:• Identifiquen d’entre vàries la idea global d’un text presentat oralment (comprensió oral).• Comprenen literalment els detalls d’una descripció en un text literari.• Realitzen inferències sobre la conducta de personatges d’un text teatral.• Reconeixen l’estructura d’un text dialogat i en reorganitzen la informació.• Completen un text amb criteris d’adequació i coherència.• Realitzen inferències sobre el contingut d’un text dialogat.

nivell350

A més de les competències dels nivells anteriors:• Reconeixen sinònims, famílies lèxiques, camps semàntics i el significat d’expressions o frases

fetes.• Associen el monòleg amb la forma verbal que el caracteritza (narrat en 1a persona del singular).• Reconeixen la funció dels adjectius qualificatius en un text descriptiu.• Capten informació de detall continguda en una novel·la i en una notícia publicitària, i realitzen

inferències sobre el contingut d’ambdós tipus de textos.• Associen, a partir de la informació continguda en el text, el moment històric en què es

desenvolupa la trama (referent temporal).• S’orienten sobre un plànol seguint un itinerari indicat.

nivell400

A més de les competències dels nivells anteriors:• Infereixen la idea principal d’un text descriptiu (novel·la).• Infereixen informació no explícita en un còmic, però deduïble a partir de les imatges.

52


En l’àrea de llengua castellana i literatura de 6è curs d’educació primària, el rendiment d’un alumnemitjà es caracteritza per: ’àrea

Taula 6.2.1.1. Perfil de l’alumne mitjà en l’àrea de llengua castellana

és capaç de té dificultats per


- Reconèixer el tipus de text en el qual s’ubica unavinyeta (còmic), reorganitzar la informació que hiapareix, fer inferències i captar detalls en un textverboicònic (vinyeta i còmic).

- Extreure informació literal d’un text publicitari(anunci), d’un text informatiu (notícia) i d’un textdescriptiu.

- Comprendre el sentit d’expressions i realitzarinferències senzilles a partir de la informaciócontinguda en textos descriptius i informatius(notícia).

- Inferir la idea principal d’unes instruccions,completar-les incorporant nova informació irealitzar una lectura crítica sobre el seu contingut.

- Diferenciar de forma elemental les principalstipologies textuals.

- Llegir informació continguda en un plànol queincorpora una llegenda, interpretar i reorganitzarla informació que conté.

- Captar el sentit global i realitzar inferències sobreun monòleg.

- Identificar trets morals dels personatges d’un textteatral.

- Identificar, d’entre vàries, la idea global d’untext presentat oralment (comprensió oral).

- Inferir informació no explícita en un còmic,però deduïble a partir de les imatges, i inferir laidea principal d’un text descriptiu (novel·la).

- Comprendre literalment els detalls d’unadescripció en un text literari.

- Reconèixer la funció dels adjectius qualificatiusen un text descriptiu.

- Orientar-se sobre un plànol seguint un itinerari.- Associar, a partir de la informació continguda

en el text, el moment històric en què esdesenvolupa la trama (referent temporal).

- Captar informació de detall continguda en unanovel·la i en una notícia publicitària, i realitzarinferències sobre el contingut d’ambdós tipus detextos.

- Reconèixer l’estructura d’un text dialogat,reorganitzar la informació continguda i realitzarinferències sobre el seu contingut.

Expressió escrita

- Reconèixer antònims, sinònims, famílies deparaules, camps lèxics i matisos semàntics en unconjunt de paraules relacionades.

- Reconèixer el significat de paraules d’ús habitual,el significat d’un adjectiu i els substantius al qualspot complementar.

- Formar una frase a partir de les paraules que laintegren, amb criteris de concordança sintàctica icoherència lèxica.

- Interpretar el sentit d’una exclamació en unafrase.

- Classificar paraules segons la síl·laba tònica.- Ordenar les frases en un diàleg, en un text narratiu

en el qual s’intercala diàleg entre els personatges,i en un text descriptiu, amb correcció i coherència.

- Comprendre el sentit d’expressions en textosdialogats, i identificar-ne l’estructura.

- Completar un text amb criteris d’adequació icoherència.

- Reconèixer sinònims, famílies lèxiques, campssemàntics, i el significat d’expressions o frasesfetes.

- Associar el monòleg amb la forma verbal que elcaracteritza (narrat en 1a persona del singular).

53


En el gràfic següent es mostra el percentatge d’alumnes que se situen en cada un dels intervals queindiquen els diferents nivells en l’escala TRI.

Gràfic 6.2.2.1. Distribució del rendiment en llengua castellana i literatura

3,3

12,6

32,1

35,7

14,7

1,7

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

nivell 150<150

nivell 200150-200

nivell 250200-250

nivell 300250-300

nivell 350300-350

nivell 400350-400


A continuació es mostren algunes preguntes que avaluen diferents aspectes de l’àrea de llenguacastellana i literatura.

Per a cada aspecte avaluat, es presenten 3 preguntes: una de dificultat baixa, una de dificultat mitjanai una de difícil. Per a cada pregunta s’assenyala el percentatge d’alumnat que ha respost cada una deles opcions, i apareix en negreta l’opció correcta. També hi apareix la probabilitat que un alumnerespongui correctament la pregunta segons el seu nivell de domini.

Per exemple, un alumne amb 150 punts a la prova, tendrà una probabilitat del 24% de respondrecorrectament la pregunta més fàcil del bloc Comprensió de textos literaris que es presenta acontinuació; per al cas de l’alumne mitjà (puntuació 250), la probabilitat seria d’un 81%; i gairebé totl’alumnat amb 350 o més punts la respondria correctament.

54

Comprensió de textos literaris

Pregunta fàcil

Es presenta un fragment extret del diari que escriu una padrina en el qual es parla de les dificultats deconvivència amb el seu nét orfe. També es manifesta la preocupació de la padrina perquè el seu néthagi d’anar a un orfenat si a ella li ocorria alguna cosa.

¿Por qué la abuela debe olvidar que es vieja? % resposta

Porque no le gusta envejecer ................................................................................... 1 9,1Porque si fuese más joven Karli tendría más confianza en ella .............................. 2 8,6Porque sus hijos serían más jóvenes y podrían hacerse cargo de Karli .................. 3 5,9Porque su edad supone un problema para cuidar a Karli durante el

tiempo necesario .............................................................................................. 4 74,7No respon ............................................................................................................... 1,8


100 150 200 250 300 350 4000,14 0,24 0,26 0,81 0,95 0,99 1,00


Es presenta un fragment d’un diàleg entre un pare i una filla en què parlen del que faran durant eldia.

Oye, pequeñaja, te parece que se lo dice porque... % resposta

Anastasia sólo tiene tres años ................................................................................. 1 10,8Anastasia no sabe vestirse sola................................................................................ 2 5,0Le reprende por estar sin hacer nada ...................................................................... 3 18,7Es una forma familiar y cariñosa de dirigirse a ella .......................................... 4 63,4No respon ............................................................................................................... 2,1


100 150 200 250 300 350 4000,22 0,26 0,38 0,64 0,86 0,96 0,99

Pregunta difícil

Es presenta un fragment extret d’Industrias y Andanzas de Alfanhuí, de Sánchez Ferlosio, en el quales descriuen la casa i el jardí que contempla Alfanhuí.

El jardín estaba: % resposta

Descuidado ............................................................................................................. 1 21,5Repleto de árboles ................................................................................................... 2 39,5Lleno de flores......................................................................................................... 3 30,5Completamente desierto .......................................................................................... 4 4,7No respon ............................................................................................................... 3,7

55


100 150 200 250 300 350 4000,13 0,13 0,14 0,17 0,29 0,60 0,88

Comprensió de textos informatius

Pregunta fàcil

Según el texto, ¿dónde están las islas Galápagos? % resposta

A 100 Km del Ecuador............................................................................................ 1 2,1A unos 100 Km de Ecuador . .................................................................................. 2 1,5En el Trópico de Capricornio .................................................................................. 3 3,6A unos 1000 Km de las costas de Ecuador .......................................................... 4 90,8No respon ............................................................................................................... 1,9


100 150 200 250 300 350 4000,39 0,63 0,84 0,94 0,98 0,99 1,00


Di qué tipo de texto crees que es el que has leído: % resposta

Unas leyes .............................................................................................................. 1 15,0Unas órdenes ........................................................................................................... 2 7,9Un reglamento ........................................................................................................ 3 21,3Unas instrucciones................................................................................................. 4 55, 1No respon ............................................................................................................... 0,8


100 150 200 250 300 350 4000,22 0,30 0,41 0,56 0,71 0,83 0,91

Pregunta difícil

La isla Isabela del archipiélago de las Galápagos es: % resposta

La mayor de las islas ecuatorianas .......................................................................... 1 14,6Parque natural según Defensa Civil ....................................................................... 2 20,3Patrimonio Cultural de la Humanidad................................................................ 3 36,4Reserva de la biosfera declarada por la UNESCO .................................................. 4 26,0No respon ............................................................................................................... 2,7


100 150 200 250 300 350 4000,16 0,16 0,20 0,31 0,55 0,81 0,94

56

Comprensió de textos verboicònics

Pregunta fàcil

¿A quién mira el niño contestando a la presunta pregunta del padre? % resposta

Al perro .................................................................................................................. 1 0,7Al padre................................................................................................................... 2 1,6A los libros ............................................................................................................. 3 0,9A la televisión......................................................................................................... 4 95,9No respon ............................................................................................................... 0,9


100 150 200 250 300 350 4000,44 0,74 0,92 0,98 1 1 1


En esta zona hay huellas de dinosaurios, ¿en qué lugar se pueden ver? % resposta

En la playa .............................................................................................................. 1 11,1Junto al camping ..................................................................................................... 2 9,8Cerca de las marismas ............................................................................................. 3 13,3En la costa cerca del faro ...................................................................................... 3 65,2No respon ............................................................................................................... 0,6


100 150 200 250 300 350 4000,14 0,19 0,37 0,68 0,90 0,98 0,99

Pregunta difícil

¿Qué lugar o lugares tienen más fácil acceso por tierra? % resposta

La playa .................................................................................................................. 1 36,8El acantilado cercano al faro .................................................................................. 2 9,6La playa y un amplio sector del río...................................................................... 3 25,6Las marismas rodeadas de vegetación .................................................................... 4 24,9No respon ............................................................................................................... 3,1


100 150 200 250 300 350 4000,16 0,17 0,18 0,23 0,33 0,51 0,71

57

Utilització de síl·labes

Pregunta única

¿Cuál de estos grupos contiene dos palabras llanas? % resposta

Coche, ratón, quien ................................................................................................. 1 16,4Ayer, milésima, animal .......................................................................................... 2 11,1Calabacín, examen, queso..................................................................................... 3 59,9Depredador, ánimo, animo ...................................................................................... 4 9,4No respon ............................................................................................................... 3,2


100 150 200 250 300 350 4000,19 0,21 0,30 0,62 0,90 0,98 1

Utilització de paraules

Pregunta fàcil

De las siguientes palabras, señala la que NO tiene relación con las otras. % resposta

Color ....................................................................................................................... 1 91,9Amigo...................................................................................................................... 2 2,7Colega .................................................................................................................... 3 4,5Compañero ............................................................................................................. 4 0,5no respon ................................................................................................................ 0,3


100 150 200 250 300 350 4000,38 0,64 0,85 0,95 0,99 1 1


Sustituye la palabra resaltada por un antónimo (contrario):

Algunos hábitos alimenticios son bbeenneeffiicciioossooss para la salud % resposta

Incómodos ............................................................................................................... 1 3,9Indiferentes.............................................................................................................. 2 4,7Perjudiciales........................................................................................................... 3 76,3Tranquilizantes ........................................................................................................ 4 14,2No respon ............................................................................................................... 0,9


100 150 200 250 300 350 4000,28 0,42 0,62 0,80 0,91 0,96 0,99

58

Pregunta difícil

Rodea con un círculo el número que corresponda con el significado correcto de la palabra ttuuvvoo.% resposta

Pieza cilíndrica y hueca ..................................................................................................... 1 18,5Tiempo pasado del verbo tener ....................................................................................... 2 72,5Recipiente para contener pastillas ...................................................................................... 3 0,9Recipiente metálico y hueco que contiene sustancias blandas como pintura, pasta, etc….

45

,5No respon .......................................................................................................................... 2,6


100 150 200 250 300 350 4000,31 0,43 0,58 0,74 0,86 0,93 0,96

Utilització de frases

Pregunta fàcil

¿Qué intención emite el que habla en la siguiente frase? ¡Ana, cuidado con esa ola!% resposta

Destacar la belleza de las olas ................................................................................. 1 2,0Solamente informar y explicar ................................................................................ 2 3,1Avisar a la receptora de un peligro...................................................................... 3 92,3Comprobar si la que escucha está atenta ................................................................ 4 2,3No respon ............................................................................................................... 0


100 150 200 250 300 350 4000,25 0,55 0,88 0,98 1 1 1


Señala la frase que esté bien puntuada: % resposta

El tren llegará a las ocho viene con mucho retraso ................................................. 1 3,3El tren llegará, a las ocho, viene con mucho retraso ............................................... 2 23,6El tren llegará a las ocho; viene con mucho retraso ........................................... 3 67,2El tren llegará, a las ocho viene con mucho retraso ................................................ 4 5,1No respon ............................................................................................................... 0,8


100 150 200 250 300 350 4000,30 0,36 0,49 0,68 0,84 0,93 0,98

59

Pregunta difícil

Lee atentamente esta frase y adjudícale el significado que consideres más adecuado:

Llevar la voz cantante % resposta

Levantar uno la voz a otro ...................................................................................... 1 14,9Dirigir una reunión o asunto ................................................................................ 2 24,9Decir verdades desagradables.................................................................................. 3 16,7Destacarse por la voz en un coro............................................................................. 4 42,2No respon ............................................................................................................... 1,3


100 150 200 250 300 350 4000,09 0,09 0,11 0,19 0,41 0,73 0,92

Utilització de textos

Pregunta fàcil

Lee atentamente las frases siguientes y ordénalas de manera que formen un texto que tenga sentido.

a. -Me llamo Carnavalito.b. En lugar de contestarle, Carnavalito sacó la armónica.c. -¿Cómo te llamas? -Se atrevió a preguntar-d. Y el niño contestó:e. -¿De dónde has salido, Carnavalito? % resposta

a – b – d – e – c........................................................................................................ 1 4,4b – a – d – c – e........................................................................................................ 2 6,6c – d – a – e – b....................................................................................................... 3 80,7c – d – e – b – a........................................................................................................ 4 2,5No respon ............................................................................................................... 5,7


100 150 200 250 300 350 4000,17 0,28 0,58 0,87 0,97 0,99 1


Ordena este texto de forma que tenga sentido

a. Dio la vuelta y salió corriendo.b. En la puerta del jardín estaba el hombrecillo grande.c. -¡Desaparece!d. El hombrecillo grande se asustó.e. -Déjame entrar -dijo.f. Yaga abrió la ventana y gritó: % resposta

b – a – d – e – f – c ................................................................................................. 1 23,4a – d – e – f – c – b ................................................................................................. 2 6,2b – c – f – e – d – a ................................................................................................. 3 11,4b – e – f – c – d – a ................................................................................................. 4 55,8No respon ............................................................................................................... 3,2

60


100 150 200 250 300 350 4000,16 0,21 0,34 0,55 0,78 0,91 0,97

Pregunta difícil

Señala el fragmento que elegirías para continuar el texto de forma coherente:

El perro fatigado, tras una larga carrera, se paró a beber agua en el río Nilo.-Bebe tranquilo -le dijo un cocodrilo que estaba en el agua. % resposta

- Si te acercas, llamaré a la cebra -respondió el perro.Y el cocodrilo cauteloso se marchó......................................................................... 1 6,5- ¡Ja, ja! ¡Eso es lo que tú quisieras! -respondió el perro.Y el perro prudente se marchó............................................................................. 2 53,7- ¡Guau, guau! -replicó el perro con intensos ladridos.Y el cocodrilo amedrentado se marchó . ................................................................. 3 22,0- Si te aproximas te morderé en la garganta con mis puntiagudos dientes -respondió el perro-.Y el cocodrilo precavido se marchó ........................................................................ 4 13,8No respon ............................................................................................................... 3,9


100 150 200 250 300 350 4000,22 0,24 0,32 0,50 0,74 0,90 0,97

6.4. RESULTATS GLOBALS DELS ALUMNES PER SEXE, TITULARITAT, ILLA DE RESIDÈNCIA I

NIVELL D’ESTUDIS DELS PARES

En el gràfic es mostra la puntuació mitjana, en l’escala TRI, per a cada una de les variablesd’estratificació considerades en l’estudi: illa de residència, sexe, titularitat i nivell d’estudis delspares. S’hi constata que, en termes globals, els millors resultats corresponen, de formaestadísticament significativa, a les nines, a l’alumnat de centres privats, i a l’alumnat els pares delqual tenen estudis superiors i universitaris. També s’observa que els millors resultats els obtinguerenels alumnes d’Eivissa i Formentera, seguits dels de Mallorca, encara que s’ha de precisar que lesdiferències en la puntuació global amb els de les altres illes no són estadísticament significatives.

61

Gràfic 6.4.1. Resultats globals d’alumnes per illa de residència, sexe, titularitat i nivell d’estudis del pares


248250250244 245

258

229244

257

274

253 259

200

225

250

275

300

A continuació apareix el percentatge d’alumnes situat en cada nivell de l’escala de competència per acada una de les variables d’estratificació considerades en el gràfic anterior.

Aquest gràfic mostra que la major concentració d’alumnes amb resultats mitjans i alts (nivells 250 a400), es troba a Eivissa i Formentera, en les nines, en els centres privats, i en els alumnes els paresdels quals han assolit majors nivells d’estudis.


5

7

13

12

14

15

15

8

15

9

15

12

11

32

32

35

28

33

31

33

30

44

36

32

22

36

37

27

34

32

39

33

40

29

38

36

40

15

14

16

20

13

17

13

17

5

10

17

27 4

5

1

1

4

3

4

3

2

2

2

5

2

1

2

1

2

4

0

3

2

1

0

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

nins

nines

públics

privats


estudis primaris

estudis secundaris



62

De totes aquestes diferències cal destacar, per la seva magnitud, les que es donen entre els resultatsdels alumnes quan es classifiquen segons els nivells d’estudis dels pares.


A continuació es mostren els resultats mitjans obtinguts pels diferents grups avaluats en cada centre,expressats en l’escala TRI, en funció de la seva titularitat i ordenats de millor a pitjor resultat.

Gràfic 6.4.1.1. Percentatge mitjà d’encerts per a cada centre i per titularitat

150

200

250

300



Ja que les diferències en el rendiment en llengua castellana i literatura es relacionen, entre d’altrescauses, amb el nivell cultural dels pares (correlació = 0,268), i que aquesta variable no es distribueixde la mateixa forma en centres públics i en centres privats, semblà oportú analitzar la relació existententre el nivell d’estudis del pares i la titularitat dels centres, per tal d’obtenir de forma més precisa ladiferència en el rendiment entre centres públics i privats.

Per això, en primer lloc, s’han desglossat els resultats en llengua castellana i literatura segons elnivell d’estudis dels pares i la titularitat dels centres. Del gràfic següent es desprèn que, en aquestaàrea, els resultats dels alumnes de centres privats són sempre millors que els de centres públics, peròles diferències sols són significatives en el cas dels fills de pares que només compten amb estudisprimaris, majoritaris en centres públics, i de fills de pares universitaris, majoritaris en centres privats.

63

Gràfic 6.4.2.1. Resultats mitjans dels alumnes en l’àrea de llengua castellana iliteratura en funció del nivell d’estudis dels pares, per titularitat dels centres

267256

227240

239250

258

280

200

225

250

275

300





públic

privat


En segon lloc, a través d’una anàlisi de regressió, s’ha detret l’efecte del nivell d’estudis dels paressobre la titularitat dels centres, i s’han obtingut les puntuacions mitjanes per a cada tipus de centreque apareixen a la taula següent, en la qual s’aprecia com la diferència ha passat de 13 a 8, punts iaquestes diferències són estadísticament significatives.

Taula 6.4.2.1. Puntuacions mitjanes dels alumnes en llengua castellana i literatura

tipus de centre puntuació mitjana en llenguacastellana i literatura


públics 245 247

privats 258 255

Per tant, s’han de prendre amb cautela les diferències observades entre centres públics i privats, jaque no són exclusivament degudes a la titularitat dels centres, com ho prova l’anàlisi presentada. Arabé, s’ha de tenir present que existeixen altres variables (expectatives de les famílies i de l’alumne,nivell socioeconòmic, aspectes d’organització i funcionament del centre, etc.) que també podeninfluir en els resultats obtinguts per l’alumnat.


En el gràfic següent es detallen els resultats d’encerts obtinguts per l’alumnat a l’àrea de llenguacastellana, expressats en percentatge mitjà. Es presenten en dos grans blocs: comprensió i expressióescrita.

Dins l’apartat de comprensió es distingeixen tres nivells d’anàlisi: un que engloba el nivell decomprensió oral i escrita; un altre basat en els tipus de textos avaluats a la prova (text literari, textinformatiu i text verboicònic), i el darrer que se centra en les operacions cognitives implícites en la

64

capacitat de comprensió (comprensió literal, reorganització de la informació, realitzaciód’inferències, lectura crítica i apreciació estètica).

Pel que fa al bloc d’expressió escrita, es presenten els resultats classificats en funció de les unitatslingüístiques treballades (síl·labes, paraules, frases i textos).



65,6

66,1

71,3

53,6

65,7

60,1

60,2

56,6

63,7

66,7

64,3

59,4

54,8

61,7

54,8

60,7

62,3

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

comprensió

comprensió oral

comprensió escrita

text literari

text informatiu

text verbo-icònic

comprensió literal

reorganització de la informació

lectura inferencial

lectura crítica

apreciació lectora

expressió escrita

síl·labes

paraules

frases

textos

CO

MPR

ENSI

ÓEX

PRES

SIÓ

ESC

RIT

A

OR

AL

IES

CR

ITA

TIPU

S D

E TE

XTO

SO

PER

AC

ION

S C

OG

NIT

IVES


El major percentatge mitjà d’encerts dels alumnes es dóna en les preguntes referides al bloc decomprensió escrita, amb un 61,7%, mentre que només respongueren correctament un 54,8% de lespreguntes de comprensió oral. Segons aquests resultats podem concloure que els nivells decomprensió escrita són superiors als de comprensió oral, encara que hem de dir que aquestacompetència sols s’avaluava amb un text informatiu que contenia 4 preguntes.

Pel que fa al nivell de comprensió davant diferents tipus de text, els alumnes demostraren una majorcomprensió dels textos verboicònics (64,3% d’encerts), seguits dels textos informatius (59,4%) i,finalment, dels textos literaris (54,8%).

65

Respecte a les operacions cognitives, mostraren major competència en les preguntes que exigiencomprensió literal (66,7% d’encerts), seguides de les que requerien reorganitzar la informació(63,7% d’encerts). En canvi, demostraren menys competència en la realització d’inferències (lecturainferencial) en què, per terme mitjà, sols respongueren correctament un 56,6% de les preguntes.

Expressió escrita

Pel que respecta a l’expressió escrita, les preguntes que resulten més senzilles són les que fanreferència a la unitat lingüística de paraula, amb un 71,3% d’encerts; i les referides a frases i textos,amb un 66,1% d’encerts. Les referides a les unitats sil·làbiques són les que presenten més dificultats,amb un 53,6%.

Tipologia de textos

Les preguntes relacionades amb els textos verboicònics tengueren un major nombre d’encerts(64,3%), mentre que les que presentaren un menor nombre d’encerts foren les pròpies dels textosliteraris (54,8%). En el gràfic que apareix a continuació poden observar-se diferències significativesen els percentatges d’encerts corresponents a diferents tipus de textos.

Gràfic 6.5.2. Percentatge d’encerts en les preguntes de diferents tipus de textos


47,1

61,5

83,7

64,1

64,3

77,5

61,8

54,8

59,4

61,0

54,6

36,3

58,6

54,8

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

text literari

teatre

descripció

diàleg

monòleg

text informatiu

divulgació

notícia

instruccions

text verboicònic

còmic

vinyeta

anunci

plànol

66


ANTERIORS

En aquest apartat es comparen, per una banda, els resultats obtinguts pels alumnes de la nostracomunitat amb els del conjunt de l’Estat; i, per altra, els resultats dels alumnes de les Illes Balears enl’avaluació realitzada l’any 1999 amb els obtinguts en aquesta darrera avaluació de l’any 2003.


Illes Balears 2003 Estat 2003GLOBAL 62% 65%Comprensió 61% 63%comprensió oral 55% 59%comprensió escrita 62% 63%Tipus de textliterari 55% 56%informatiu 59% 68%verboicònic 64% 65%Nivell de comprensiócomprensió literal 67% 66%reorganització de la informació 64% 63%lectura inferencial 57% 62%lectura crítica 60% 58%apreciació lectora 60% 66%Expressió escrita 66% 71%síl·labes 54% 59%paraules 71% 76%frases 66% 66%textos 66% 72%

En el gràfic següent es comparen els resultats mitjans obtinguts pels alumnes en l’avaluaciórealitzada l’any 1999 i aquesta darrera. S’ha de matisar, però, que aquest resultat s’ha referit sols alsítems comuns utilitzats en ambdues avaluacions, per la qual cosa no és exactament coincident amb elresultat global obtingut per al conjunt dels ítems en cadascuna d’elles.

Les diferències entre les puntuacions d’ambdues avaluacions són estadísticament significatives.


61,7

57,9

50%

55%

60%

65%

70%



67


A més de les preguntes tancades d’opció múltiple, la prova de llengua castellana es completà ambpreguntes obertes en les quals es demanava als alumnes que elaborassin la resposta. Aquestespreguntes i els resultats obtinguts es presenten a continuació.

Enllaçar frases per formar un paràgraf

Se’ls mostraven quatre oracions independents amb el mateix subjecte (un nom propi) perquèl’alumne elaboràs un text enllaçant les tres oracions, i substituís el nom propi que fa de subjecte perdiferents connectors.

Exercici 1. Con las frases que tienes a continuación construye un texto que exprese las mismasideas. Debes procurar que no se repitan las palabras.

Andrés era un muchacho atrevido.Andrés nació en un pueblo de Badajoz.A Andrés le gustaba introducirse en cuevas profundas.Un día Andrés tuvo problemas en la cueva que tenía un agujero muy hondo.

Exercici 2. Con las frases que tienes a continuación construye un texto que exprese las mismasideas. Debes procurar que no se repitan las palabras.

Elena es una niña a la que se le ocurren muchas preguntas.Elena espera que su padre pueda responder a todas sus preguntas.El padre de Elena no sabe todas las respuestas.Elena decide pensar y buscar en las enciclopedias.

En aquests exercicis, com es mostra a la taula següent, la mitjana de frases ben enllaçadesva ser de 0,7, i s’observen diferències estadísticament significatives entre nins i nines, afavor de les segones.

Taula 6.7.1. Mitjana de frases correctament enllaçades

puntuació mitjana nins nines públic privat0,7 frases ben enllaçades 0,6 0,8 0,7 0,7

Del total d’alumnes, un 10% va enllaçar bé les quatre frases, un 11,1% n’enllaçà tres, un16,4% dues, i un 40,5 no n’enllaçà cap de bé. Finalment, un 22% no va contestar.

68

Gràfic 6.7.1. Enllaçar frases per formar un paràgraf

10,0

8,4

11,8

10,0

10,0

7,3

15,6

11,6

16,4

17,5

16,0

13,3

21,1

40,5

42,7

38,4

43,2

36,3

22,0

24,1

18,2

22,7

20,9

11,1

10,8

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públic

privat

les quatre frases ben enllaçades tres frases ben enllaçadesdues frases ben enllaçades cap frase ben enllaçadano respon

Completar un text

Els alumnes han de completar dos textos amb dos tipus de procediments:

A) Escriure una paraula (nom, verb, adjectiu o nexe) en cada un dels espais en blanc, de forma queel text tengui sentit (exercicis 1, 2 i 3).

B) Escriure un connector diferent en cada un dels espais en blanc, de manera que el text tenguisentit (exercicis 4, 5 i 6).

Exercici 1. Completa el texto escribiendo las palabras que faltan para que tenga sentido:

Ayer (1)_____________ estuvieron navegando por la costa. El (2)_____________ en elque viajaban los llevó a alta mar. Allí descubrieron varias ballenas y sus crías.Aprendieron que el ballenato es la (3)_________ de la ballena. Una gran (4)__________les sorprendió con muchos rayos, truenos y grandes olas. El (5) _____________ mandóregresar a puerto inmediatamente. El (6)______________ soplaba con mucha fuerza,pero pudieron llegar sanos y salvos, aunque un poco asustados.

Per terme mitjà, els alumnes completaren el text amb 3,9 substantius.

Taula 6.7.2. Mitjana de substantius correctament completats

puntuació mitjana nins nines públic privat 3,9 substantius bé 3,9 4,1 3,8 4

En el gràfic següent es mostra el nombre de paraules amb les quals els alumnes completaren deforma correcta el text, i el percentatge dels que no contestaren l’exercici.

69

Gràfic 6.7.2. Completar un text (I)

24,6

22,4

26,7

23,8

26,0

27,6

31,9

26,5

16,1

19,1

14,4

13,9

20,0

16,7

17,4

15,4

17,1

16,2

13,5

13,6

11,7

14,8

11,4

30,5

29,0

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públic

privat

els sis substantius bé cinc substantius béquatre substantius bé menys de quatre substantius béno respon


Cuando salí del (1)____________, vi que había llovido, las calles estaban(2)_____________y el cielo (3)________________. Empezaba a anochecer pero las farolasestaban (4)______________. Caminaba deprisa, pues soplaba (5)_________ y yo llevabaropa (6) ___________________.Al llegar a casa me llevé una gran decepción porque no estaba (7)_____________.Tuve que cenar (8) _______________ . Me acosté y (9)_____________ me dormí, despuésde (10)__________________.

Per terme mitjà, els alumnes completaren el text amb 6,9 paraules correctament.

Taula 6.7.3. Nombre de paraules escrites correctament en l’exercici

puntuació mitjana nins nines públic privat 6,9 paraules bé 6,7 7,3 6,9 7

En aquest exercici, les nines obtingueren millors resultats que els nins, essent les diferènciesestadísticament significatives.

El nombre de paraules amb les quals els alumnes completaren de forma correcta el text i elpercentatge dels que no contestaren l’exercici, es mostra en el gràfic següent.

Gràfic 6.7.3. Completar un text (II)

12,6

7,8

18,0

14,8

9,2

23,3

23,8

23,3

22,4

21,7

23,5

20,2

26,1

15,8

17,4

15,1

15,7

16,1

14,9

17,6

8,9

14,8

15,2

11,4

12,2

10,7

12,2

10,1

22,8

22,5

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públic

privat

les deu paraules bé nou paraules bévuit paraules bé set paraules bémenys de set paraules bé no respon

70


Las dos niñas llevaban abrigos gruesos y (1) ____________ de lana para tener abrigadas lasorejas, y Ana llevaba además bufanda. Ana tenía (2)_____ años, pero era bajita (3) _________ suedad, y los extremos de la bufanda le (4)______ hasta casi las rodillas. También le tapaba la bocay la nariz, de modo que lo único que se le veía (5)_______ sus ojos verdes y un mechón de(6)________ oscuro. Se había apresurado (7)________quería comprar unos (8)__________ decolores en la papelería y (9)________era casi la hora de comer; pero iba tan sin aliento, que sealegró de que (10)__________ su amiga Carmen se detuviera a mirar un gran cartel rojo.

Els alumnes completaren per terme mitjà el text amb 5,2 paraules correctament.

Taula 6.7.4. Nombre de paraules completades correctament en l’exercici

puntuació mitjana nins nines públic privat 5,2 paraules bé 4,5 6 5 5,4

En el gràfic següent es mostra el nombre de paraules amb les quals els alumnes completaren deforma correcta el text, i el percentatge dels que no contestaren l’exercici.

Gràfic 6.7.4. Completar un text (III)

12,0

6,1

18,0

12,5

11,3

37,1

23,7

26,0

21,9

27,1

18,5

16,5

21,3

11,8

17,9

14,5

16,7

20,9

11,2

17,0

16,1

25,5

31,1

25,7

39,6

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públic

privat

de nou a deu paraules bé de set a vuit paraules béde cinc a sis paraules bé quatre o menys paraules béno respon

En aquest exercici les nines obtingueren, de forma estadísticament significativa, millors resultats queels nins.

Exercici 4. Rellena los espacios en blanco con los nexos adecuados para que el texto tengasentido, sin repetir ninguno.

Aquel día me preparé (1) ................. salir hacia la montaña (2).............. me gusta la escalada,(3) ...................... cayó una nevada tan intensa (4)……....... impidió mi propósito.No pude ir (5)...... escalar (6)………………….tuve que buscarme otra ocupación como leer(7)……… escribir.

Per terme mitjà, els alumnes completaren correctament el text amb 4,1 nexes.

71

Taula 6.7.5. Nombre de nexes completats correctament en l’exercici

puntuació mitjana nins nines públic privat 4,1 nexes bé 3,8 4,5 4,1 4,2

Un 13,4% dels alumnes completà els set nexes bé, mentre que un 19,3% en completà menys dequatre de forma correcta. Un 12,4% dels alumnes no contestà l’exercici.

Gràfic 6.7.5. Completar un text amb els nexes que hi manquen

13,4

8,1

18,8

12,1

15,3

19,4

19,4

19,2

20,3

21,0

20,6

21,8

18,0

15,5

13,2

18,0

15,1

16,0

19,3

24,3

13,9

18,7

20,2

12,4

14,0

9,3

13,2

11,1

19,1

19,2

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públic

privat

els set nexes bé sis nexes bécinc nexes bé quatre nexes bémenys de quatre nexes bé no respon

Les diferències en les puntuacions entre nins i nines en aquest exercici són estadísticamentsignificatives, a favor de les segones.

Exercici 5. Rellena los espacios en blanco con los nexos adecuados. No escribas el nexo y.

Yo tenía muchas ganas de ir a la plaza (1)...........................mi madre no me dejó(2).....................................................no había terminado mis tareas.Primero le pedimos dinero a nuestros tíos, (3)..................................fuimos a comprar lasentradas, (4)...............................nos dirigimos al teatro, (5).................................entramos y nossentamos en primera fila.Llegamos muy temprano (6).......................................................cogimos un buen sitio

En aquest exercici, els alumnes completaren, per terme mitjà, el text correctament amb 2,6nexes.


puntuació mitjana nins nines públic privat 2,6 nexes bé 2,3 2,9 2,5 2,6

Només un 6,1% dels alumnes completà els 6 nexes de forma correcta i, per contra, el 36%completà menys de tres nexes bé.

72

Gràfic 6.7.6. Completar un text amb els nexes (I)

6,1

3,0

9,6

7,0

4,9

16,1

11,8

13,9

15,7

12,6

14,1

13,6

18,1

17,7

19,3

15,6

22,1

36,0

38,0

33,8

35,8

36,3

13,5

16,5

8,6

14,9

11,3

9,1

12,3

12,7

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públic

privat

els sis nexes bé cinc nexes béquatre nexes bé tres nexes bémenys de tres nexes bé no respon

En aquest exercici, les diferències en les puntuacions entre nins i nines també són estadísticamentsignificatives.

Exercici 6. Rellena los espacios en blanco con los nexos adecuados. No escribas el nexo y.

Hace algún tiempo, la gente hacía su propio pan en los hornos de los pueblos. Se podían crearconfusiones (1) _______ un mismo horno era utilizado por varias familias. ¿Sabes cómo seevitaban?(2)_______cada familia, al hacer su pan, lo identificaba con una letra, una firma, undibujo especial (3)___________ algunos panecillos se convirtieron en auténticas obras de arte.

En aquest exercici, els alumnes completaren el text correctament amb una mitjana de 0,6 nexes.


Puntuació mitjana nins nines públic privat 0,6 nexes bé 0,5 0,7 0,5 0,6

Aquest exercici resultà molt difícil per als alumnes, ja que només un 3,5% va completar els 3 nexesde forma correcta i, en canvi, un 40,9% no en completà cap de bé.

Gràfic 6.7.7. Completar un text amb nexes (II)

3,5

2,5

4,8

3,7

3,2

14,3

24,5

24,4

25,6

19,4

32,3

40,9

43,2

38,7

41,9

39,4

20,8

23,4

16,6

24,0

15,99,2

6,6

10,2

10,9

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públic

privat

tres nexes bé dos nexes béun nexe bé cap nexe béno respon

73

Les diferències en els percentatges corresponents a nins i nines, i de l’alumnat de centres públics iprivats, són estadísticament significatives.

Substituir una paraula genèrica per una altra més precisa

Els alumnes han de substituir una mateixa paraula per tres paraules diferents i amb un significat mésprecís.

Exercici 7. Sustituye la palabra dijo en el siguiente texto para que resulte mejor redactado.

¿Puedes venir a mi casa? —(dijo) (1)....…………..la jirafa—No puedo, debo planchar el cielo —(dijo) (2)..…………...la estrella—¡Vas a tardar muchísimo! —(dijo) (3)..........…........la jirafa—

En aquest exercici les diferències en els percentatges corresponents a nins i nines, i de l’alumnat decentres públics i privats, són estadísticament significatives.

Per terme mitjà, els alumnes realitzaren 1,4 substitucions de forma correcta.

Taula 6.7.8. Mitjana de substitucions correctament realitzades

puntuació mitjana nins nines públic privat 1,4 substitucions bé 1,2 1,6 1,3 1,4

Els resultats d’aquest exercici es mostren en el gràfic que apareix a continuació.

Gràfic 6.7.8. Substituir una paraula genèrica (I)

32,9

27,8

39,4

31,1

35,6

19,3

5,4

6,0

5,5

23,1

27,4

18,7

22,2

24,5

21,9

24,7

18,2

24,1

18,515,9

14,1

16,7

17,1 5,4

4,5

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públic

privat

les tres substitucions ben fetes dues substitucions ben fetesuna substitució ben feta cap substitució ben fetano respon

Exercici 8. Sustituye la palabra cosa y cosas en el siguiente texto para que resulte mejorredactado.

El telescopio es (una cosa) (1)___________________que sirve para ver mejor(las cosas) (2)_____________________que están lejos. Está formado por (unacosa) (3)________________ y dos (cosas) (4) ________________ transparentes.

74

Per terme mitjà, els alumnes realitzaren 1,7 substitucions de forma correcta.

Taula 6.7.9. Mitjana de substitucions correctament realitzades

puntuació mitjana nins nines públic privat1,7 substitucions bé 1,7 1,7 1,6 1,8

Els resultats dels alumnes en aquest exercici es mostren en el gràfic següent:

Gràfic 6.7.9. Substituir una paraula genèrica (II)

12,0

15,7

8,8

10,6

14,3

17,7

18,0

22,6

16,2

28,7

19,8

27,3

18,1

12,7

23,7

20,3

14,3

10,6

14,1

6,6

11,6

9,0

18,0

21,0

14,5

18,6

17,1

19,1

18,7

20,2

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públic

privat

les quatre substitucions ben fetes tres substitucions ben fetesdues substitucions ben fetes una substitució ben fetacap substitució ben feta no respon

Escriure un text lliure (exercicis de redacció)

Es demanà als alumnes que realitzassin un escrit lliure a partir de dues frases que iniciaven el text idues més que apareixien a la meitat de l’escrit.

Exercici 9. Continúa el siguiente relato con 10 líneas más:

La familia Pulga vivía hace muchos años en un perro llamado Pachi. Papá y mamá Pulga se habíanhecho una habitación resguardada del frío y del calor.Pulguito era el más pequeño y el más travieso._____________________________________________________________…_____

Exercici 10. Escribe los párrafos que faltan en esta narración.

LA ESCUELA MÁS PEQUEÑA DEL MUNDO

No hace mucho tiempo, y no lejos de aquí, en un pueblecito perdido entre montañas, había unaescuela tan, tan pequeña que___________________________________________…______

Poco a poco, fueron trayendo juguetes de sus casas para entretenerse durante la espera bajo aquelpino. Luego alguien trajo una mesita y una sillas_______________________________…____

En aquests exercicis es valoren els aspectes següents: adequació, cohesió, coherència, lèxic,correcció lingüística i extensió del text. En cada un d’ells s’han marcat tres nivells: baix, mitjà i alt.

75

En les taules següents es mostren, per a cada aspecte, els criteris d’avaluació, així com elspercentatges d’alumnes que han obtingut les diferents puntuacions que se li assignen.

Taula 6.7.10. Puntuacions dels alumnes en l’exercici de redacció

COMPETÈNCIA DISCURSIVA

percentatgesaspecteavaluat criteris avaluació puntuació

global nins nines públic privatRegistre adequat al text, senseexpressions vulgars. Es té en compte elpropòsit i objectiu del text.

2 6,8 3,9 10,2 5,6 8,5

Introdueix expressions vulgars, peròrespon al registre del text. De vegades esperd l’objectiu o propòsit del text.

1 76,2 71,7 81,3 77,9 73,6adequació

No s'adequa al sentit del text, barrejaregistres formal i informal. No s'adequa al’objectiu o propòsit del text.

0 17,0 24,4 8,5 16,5 17,8

Sap utilitzar els signes de puntuació.Utilitza adequadament marcadorstextuals i les conjuncions.

2 8,9 8,0 10,4 7,3 11,3

Fa un ús mediocre dels signes depuntuació. Repeteix els marcadors iconjuncions.

1 60,3 53,1 69,3 63,1 56,4cohesió

Utilització incorrecta de la majoria delssignes de puntuació, així com delsmarcadors i conjuncions.

0 30,7 38,9 20,3 29,6 32,3

Idees clares, rellevants i exposades deforma progressiva. La informació respona l'estructura clara del text.

2 8,5 8,1 9,2 7,9 9,2

Les idees són clares, però no esdistingeixen les rellevants d’aquelles queno ho són, i dificulta la progressiótemàtica. L’estructura del text no esrespecta completament.

1 45,8 41,9 51,3 49,3 40,6coherència

Idees poc rellevants, inadequades al'objectiu del text i expressades ambprogressió escassa i repetitiva. Confonl'estructura del text.

0 45,8 50,0 39,5 42,8 50,1

COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA


global nins nines públic privatUtilitza un vocabulari variat i ric, apropiatal tema i al receptor. 2 12,4 12,0 13,5 10,0 15,9

Utilitza un vocabulari bàsic, amb algunesimprecisions i canvis de registre, ambalgunes repeticions.

1 67,4 62,8 72,4 70,5 63,0lèxic

El vocabulari usat és pobre, no adequat altema i bastant repetitiu. 0 20,2 25,3 14,2 19,5 21,1

76


global nins nines públic privatUtilitza estructures gramaticals variades(coordinació, subordinació), sense erradesen les concordances i amb un ús correctedels temps verbals.

2 8,9 7,6 10,7 7,3 11,2

Utilitza la subordinació, però amb errors;hi ha errors de concordança i d'ús delstemps verbals.

1 56,6 51,1 62,7 59,1 52,9

correcciólingüística

(estructuresmorfosin-tàctiques)

Bàsicament utilitza estructures simples(coordinació), amb errades deconcordança o de temps verbals.

0 34,5 41,3 26,6 33,6 35,9

EXTENSIÓ DEL TEXT


global nins nines públic privatTextos amb més de 10 línies (14 en lletragran). 3 28,3 21,2 36,9 28,1 28,7

Textos de 5 línies (7 amb lletra gran). 2 39,1 39,9 38,5 38,9 39,5Textos amb menys de 5 línies (menys de7 amb lletra gran). 1 10,4 12,5 8,6 9,8 11,3

nombre delínies

No respon. 0 22,2 26,4 16,0 23,2 20,5

Sumant les puntuacions dels diferents apartats, es va obtenir una puntuació global, la qual es mostra,en el gràfic següent, desagregada per sexe i titularitat.

Gràfic 6.7.10. Continuar un relat

4,1

2,6

6,0

3,4

5,2

26,4

38,1

33,0

41,5

13,9

20,2

7,0

14,6

12,9

22,2

26,4

16,0

23,2

20,519,9

17,7

21,7

22,8 36,0

44,6

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públic

privat

de dotze a tretze punts de vuit a onze puntsde quatre a set punts d'un a tres puntsno respon

Les puntuacions mitjanes obtingudes pel conjunt de l’alumnat, per sexe i titularitat dels centres,apareix a la taula següent.

Taula 6.7.11. Continuar un relat

puntuació mitjana nins nines públic privat 5,0 punts 4,3 5,9 4,9 5,2

En l’exercici de redacció no s’han trobat diferències estadísticament significatives en funció de latitularitat dels centres, però sí en funció del sexe en la major part dels aspectes avaluats, i en lapuntuació global.

77

Dictat

A més de les preguntes obertes, la prova de llengua castellana i literatura comptava amb un dictat de105 paraules. El text del dictat era el mateix que es va utilitzar a l’avaluació de llengua de 4t cursd’educació secundària de l’any 2000. El text estava enregistrat i les condicions del dictat varen seridèntiques: mateixa veu, mateixa velocitat, mateix nombre de lectures. D’aquestes condicions,l’excessiva velocitat del dictat va suposar que un bon nombre d’alumnes no aconseguiren completar-lo. Per això mateix es va relacionar el nombre de faltes d’ortografia (accents i paraules) amb elnombre de paraules escrites.

Entonces el detective le cogió suavemente del brazo y le dijo:Está bien, Juan, lo que has hecho al venir aquí está muy bien. Pero ahora vamos a ver:

¿cuánto hay de verdad y cuánto de invención en tu historia? Si no has sido sincero, ya puedes irpensando en tu futuro, porque deberás hacer frente a graves problemas; más graves aún que los quetuvo tu amigo Francisco, y tú sabes por qué.

Juan volvió a moverse inquieto en la silla. No sabía cómo acertar. El escándalo había sidoextraordinario y él no tenía suficiente carácter como para enfrentarse a aquella situación conserenidad.

Es troben diferències estadísticament significatives respecte a l’extensió del text (nombre deparaules escrites) en funció del sexe i de la titularitat dels centres. Per regla general, les nines i elsalumnes de centres privats aconseguiren escriure un major nombre de paraules.

Taula 6.7.12. Mitjana de paraules escrites

puntuació mitjana nins nines públic privat 76,5 paraules escrites 70,8 83,2 73,8 80,9

Gràfic 6.7.11. Extensió del dictat per sexe i per titularitat

18,4

10,1

28,1

14,4

24,9

51,8

23,0

30,2

15,1

7,8

10,2

4,9

8,7

6,4

1,0

1,6

0,5

1,1

0,8

47,8

49,7

47,9

52,7

14,8

28,0

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públic

privat

de 100 a 105 paraules escrites de 71 a 99 paraules escritesde 36 a 70 paraules escrites de 0 a 35 paraules escritesno respon

El gràfic següent mostra la distribució d’errades ortogràfiques comeses pels alumnes en l’exercicide dictat, segons l’extensió dels textos produïts.

78

Gràfic 6.7.12. Percentatge d’errades ortogràfiques en el dictat

14,5 10,4

17,617,0

20,019,7

34,0

27,426,4

22,3

32,621,1

28,5

33,7

6,5 3,37,1 12,2

14,8

18,2

2,25,0 5,5

0%

20%

40%

60%

80%

100%

de 100 a 105paraules

de 71 a 99paraules

de 36 a 70paraules

de 0 a 35paraules

Per

cent

atge

s

tretze o més faltes de nou a dotze faltes de sis a vuit faltesde tres a cinc faltes d'una a dues faltes cap falta

Ara bé, per descriure amb més precisió aquests resultats, s’ha de tenir present que els alumnes quevaren escriure major nombre de paraules tenien també més possibilitats de cometre més erradesortogràfiques; per la qual cosa un indicador més precís serà el percentatge de faltes en relació al totalde paraules escrites. Segons aquest raonament, com es comprova a la taula següent, els alumnes queelaboraren textos més extensos cometeren una menor proporció de faltes.

Taula 6.7.13. Percentatge de faltes

global de 100 a 105 de 71 a 99 de 36 a 70 de 0 a 35 % de faltes 8,6 4,5 8,2 11,0 12,6

També en el nombre d’errades ortogràfiques es troben diferències estadísticament significatives enfunció del sexe i de la titularitat dels centres: les nines i els alumnes de centres privats cometen, perregla general, menys faltes.

Gràfic 6.7.13. Errades ortogràfiques en el dictat, per sexe i per titularitat

6,0

5,9

6,0

5,1

7,4

24,6

25,8

28,0

25,4

31,1

26,5

30,2

18,4

19,7

17,1

19,5

16,6

14,4

15,0

12,7

16,4

11,2

10,9

13,0

8,5

12,3

8,7

21,0

22,4

20,2

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públic

privat

cap falta d'una a dues faltes de tres a cinc faltesde sis a vuit faltes de nou a dotze faltes tretze o més faltes

Per terme mitjà, els alumnes cometeren entre 8 i 9 errades ortogràfiques.

79

Taula 6.7.14. Mitjana d’errades ortogràfiques en el dictat

puntuació mitjana nins nines públic privat8,6 errades ortogràfiques 9,6 7,2 9,4 7,2

En el gràfic que apareix a continuació es posen en relació les faltes d’accentuació amb el nombre deparaules escrites en el dictat.

Gràfic 6.7.14. Percentatge de faltes d’accentuació en el dictat

43,8 51,4

10,3

27,4

34,3

29,0

21,2

33,8

37,3

1,3 0,9

0,7

24,2

8,2

14,713,55,310,8

4,25,2 2,020,1

0,3

0%

20%

40%

60%

80%

100%

de 100 a 105paraules

de 71 a 99paraules

de 36 a 70paraules

de 0 a 35paraules

Per

cent

atge

s

tretze o més faltes de nou a dotze faltes de sis a vuit faltesde tres a cinc faltes d'una a dues faltes cap falta

Sembla evident que, com menor sigui el nombre de paraules escrites, menor serà el nombre de faltesd’accentuació, i que els alumnes que escriuen textos més llargs tenen més possibilitats de cometremés faltes d’accentuació. Per això, un indicador més precís serà el percentatge de faltes de cadaalumne en relació al total de paraules escrites. Segons aquest raonament, com es comprova a la taulasegüent, els alumnes que elaboraren textos més extensos cometeren una menor proporció de faltes.

Taula 6.7.15. Percentatge de faltes d’accentuació en el dictat

global de 100 a 105 de 71 a 99 de 36 a 70 de 0 a 35% de faltes 15,8 10,9 14,3 14,2 14,8

Els resultats desagregats en funció del sexe dels alumnes i de la titularitat dels centres es presenten acontinuació. Les diferències, en aquest cas, no són estadísticament significatives.

80

Gràfic 6.7.15. Faltes d’accentuació en el dictat, per sexe i per titularitat

2,2

2,1

2,3

2,2

2,2

16,9

16,2

17,6

16,2

18,1

26,2

27,5

25,0

25,8

26,9

36,4

34,8

38,5

38,3

33,57,8

4,8

4,7

5,9

6,8

11,5

12,8

11,6

12,6

12,3

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públic

privat

cap falta d'una a dues faltes de tres a cinc faltesde sis a vuit faltes de nou a dotze faltes tretze o més faltes

Per terme mitjà, els alumnes cometeren entre 13 i 14 faltes d’accentuació.

Taula 6.7.16. Mitjana de faltes d’accentuació

puntuació mitjana nins nines públic privat 13,7 faltes d’accentuació 14,0 13,3 13,9 13,2

81

7. RESULTATS EN LLENGUA CATALANA I LITERATURA


L’objectiu d’aquesta prova és comprovar el desenvolupament de la capacitat de comprensió iexpressió escrita dels alumnes.

La prova de llengua catalana i literatura està formada per 43 preguntes, que es corresponen amb elsaspectes següents:

Taula 7.1.1. Objectius i continguts per blocs de contingut avaluats a la prova de llengua catalana i literatura

blocs de contingut objectius

comprensió oral - conèixer el nivell assolit pels alumnes en la comprensió oral d’un textinformatiu de caràcter divulgatiu

comprensió escrita- conèixer el nivell assolit pels alumnes en la comprensió de diversos tipus

de textos, atès que la comprensió és un instrument bàsic per a lacomunicació i l’aprenentatge

comprensió de textosliteraris

- conèixer el nivell assolit pels alumnes en la comprensió de textos literariscom a elements fonamentals per al gaudi estètic i l’aprenentatge

comprensió de textosinformatius

- conèixer el nivell de comprensió de textos informatius assolit pelsalumnes, ja que aquests textos són un instrument bàsic per al’aprenentatge i la transmissió de missatges de la vida quotidiana

comprensió de textos verbalsi no verbals

- avaluar el nivell de comprensió de textos amb una part verbal i una de noverbal, atès que són un instrument bàsic per a l’aprenentatge i lacomunicació en grans mitjans informatius

expressió escrita - conèixer el nivell dels alumnes en expressió escrita, atès que és uninstrument bàsic per a la comunicació interpersonal

síl·labes - conèixer el nivell dels alumnes en l’ús de la síl·laba com a unitat delllenguatge

paraules - conèixer el nivell dels alumnes en l’ús de la paraula com a unitat dellenguatge (significat de paraules, ortografia)

frases- conèixer el nivell dels alumnes en l’ús de frases com a forma d’expressió

escrita (significat d’expressions, puntuació de frases, formaciód’oracions)

textos- conèixer el nivell de comunicació dels alumnes a través dels usos que fan

dels paràgrafs (reconeixement de diversos tipus de textos, continuaciód’un text i ordenació de frases d’un text)

82

Taula 7.1.2. Operacions cognitives per tipologies textuals avaluades a la prova de llengua catalana i literatura


operacions cognitivestipus de text comprensió

linealreorganització de

la informació inferencial lectura crítica oapreciació total

divulgació(c. oral) 1 2 1 1 5text

informatiuinstruccions 1 2 1 1 5

text literari: narració 3 3 3 1 (-1)* 10 (-1)*

còmic 1 1 2 2 6textos verbalsi no verbals programa 1 - 2 (-1)* - 3 (-1)*

total ítems 7 8 9 (-1)* 5 (-1)* 29 (-2)** nombre d’ítems eliminats pel seu mal funcionament estadístic

Expressió escrita total

síl·labes identificació de diftongs 1famílies de paraules 1camps semàntics 2sinònims i antònims 1significació de paraules 1

paraules

precisió en l’ús del vocabulari 1formació d’oracions 1significació d’expressions 1puntuació de frases 1

frases

intenció comunicativa 1ordenació de frases en un text 1continuació d’un text 1textosidentificació d’un text 1

total ítems 14

A la prova, també hi figuraven algunes preguntes obertes (dictat, completar un text, unir frases,redacció a partir d’un començament donat).

Al final de la prova figura un breu qüestionari, compost per quatre preguntes relacionades amb l’úsde la llengua i amb les preferències per realitzar diverses activitats en diferents llengües.

7.2. NIVELLS DE COMPETÈNCIA DELS ALUMNES EN LLENGUA CATALANA I LITERATURA

Com s’ha tractat en el capítol de disseny de l’estudi i metodologia, les puntuacions dels alumnes espresenten en una escala TRI, de 0 a 500 punts amb mitjana 250 i desviació estàndard de 50. Aquesttipus d’escala permet associar les puntuacions amb diferents nivells de competència, que descriuenels coneixements, les competències i les habilitats que dominen.


83

Llengua catalana i literatura

Taula 7.2.1. Competències dels alumnes en l’àrea de llengua catalana

nivell150 • Comprenen textos escrits d’ús habitual i valoren la utilitat de la informació transmesa.

nivell200

A més de les competències del nivell anterior:• Entenen la intenció comunicativa de l’autor i comprenen el significat d’unes instruccions.• Reconeixen paraules que formen part d’un mateix camp semàntic i d’una mateixa família de

paraules.• Extreuen informació literal d’un text narratiu i identifiquen el significat dels missatges en els textos

escrits d’ús habitual.• Completen una frase fent servir criteris de concordança sintàctica.• Identifiquen informació de detall en un text verboicònic (programa musical) i realitzen inferències

sobre el seu contingut.

nivell250

A més de les competències dels nivells anteriors:• Capten el sentit dels textos d’ús habitual; resumeixen les idees principals, amb els elements més

significatius i les relacions que s’hi estableixen.• Reconeixen el referent temporal (interval de temps en què transcorre la història) i la seqüència

temporal en què apareixen els personatges, i identifiquen la tipologia textual que correspon a un textnarratiu.

• Identifiquen el mot col·lectiu que correspon a una paraula donada i paraules derivades.• Utilitzen amb precisió vocabulari d’ús habitual en la formació de frases.• Discriminen, en un text escrit, expressions o altres elements (jeroglífic) que manifesten variants

(culturals, geogràfiques o històriques) en l’ús de la llengua.• Fan inferències a partir del la informació continguda en textos verboicònics (còmic).

nivell300

A més de les competències dels nivells anteriors:• Reorganitzen la informació continguda en un text narratiu.• Classifiquen en categories diferents instruccions inserides en un text informatiu.• Realitzen inferències a partir de la informació continguda en un text literari (narració).• Identifiquen la intenció comunicativa d’un parlant que utilitza una exclamació precedida d’una

negació.

nivell350

A més de les competències dels nivells anteriors:• Reconeixen el significat d’expressions o frases fetes.• Completen un text fent servir criteris de coherència, correcció gramatical i propietat lèxica.

nivell400

A més de les competències dels nivells anteriors:• Separen les síl·labes que conformen les paraules.

84


En l’àrea de llengua catalana i literatura de 6è curs d’educació primària, el rendiment d’un alumnemitjà es caracteritza per:

Taula 7.2.1.1. Perfil de l’alumne mitjà en l’àrea de llengua catalana



- Captar el sentit dels textos d’ús habitual; resumirles idees principals, amb els elements méssignificatius i les relacions que s’hi estableixen.

- Reconèixer el referent temporal (interval de tempsen què transcorre la història) i la seqüènciatemporal en què apareixen els personatges, iidentificar la tipologia textual que correspon a untext narratiu.

- Identificar el mot col·lectiu que correspon a unaparaula donada i paraules derivades.

- Discriminar, en un text escrit, expressions o altreselements (jeroglífic) que manifesten variants(culturals, geogràfiques o històriques) en l’ús de lallengua.

- Fer inferències a partir de la informació contingudaen textos verboicònics (còmic).

- Entendre la intenció comunicativa de l’autor icomprendre el significat d’unes instruccions.

- Reconèixer paraules que formen part d’un mateixcamp semàntic i d’una mateixa família deparaules.

- Extreure informació literal d’un text narratiu iidentificar el significat dels missatges en els textosescrits d’ús habitual.

- Identificar informació de detall en un textverboicònic (programa musical), i realitzarinferències sobre el seu contingut.

- Realitzar inferències a partir de la informaciócontinguda en un text literari (narració).

- Identificar la intenció comunicativa d’un parlantque utilitza una exclamació precedida d’unanegació.

- Reconèixer el significat d’expressions o frasesfetes.

- Separar les síl·labes que conformen les paraules.

Expressió escrita

- Utilitzar amb precisió vocabulari d’ús habitual enla formació de frases.

- Completar una frase amb criteris de concordançasintàctica.

- Reorganitzar la informació continguda en un textnarratiu.

- Classificar en categories diferents instruccionsinserides en un text informatiu.

- Completar un text fent servir criteris decoherència, correcció gramatical i propietatlèxica.


En el gràfic següent es mostra el percentatge d’alumnes que se situen en cada un dels intervals quemarquen els diferents nivells de competència, expressats en puntuacions TRI.

85

Gràfic 7.2.2.1. Distribució del rendiment en llengua catalana i literatura

3,5

11,7

33,536,2

13,0

2,2

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

nivell 150<150

nivell 200150-200

nivell 250200-250

nivell 300250-300

nivell 350300-350

nivell 400350-400


A continuació es mostren algunes preguntes que avaluen diferents aspectes de l’àrea de llenguacatalana i literatura, i els resultats obtinguts pels alumnes.

Per a cada aspecte avaluat, es presenten preguntes de dificultat baixa, una de dificultat mitjana, i unade difícil. Per a cada pregunta s’assenyala el percentatge d’alumnat que ha respost a cada una de lesopcions, i apareix en negreta l’opció correcta. També hi apareix la probabilitat que un alumnerespongui correctament la pregunta segons el seu nivell de domini.

Per exemple, un alumne amb 150 punts a la prova tendrà una probabilitat del 56% de respondrecorrectament la pregunta més fàcil del bloc Comprensió oral i escrita que es presenta a continuació;per al cas de l’alumne mitjà (puntuació 250), la probabilitat seria d’un 96%; i tot l’alumnat amb 350o més punts la respondria correctament.


Pregunta fàcil

Consideres que el text següent:

L'ALIMENTACIÓ EQUILIBRADA

1. Pren una gran varietat d'aliments.2. Menja a poc a poc i mastega molt bé.3. Pren una mica de fibra diàriament: fruita, verdura, llegums i cereals.4. Beu aigua, que és la millor beguda.

¼ ½ » µ

86

dóna una informació… % resposta

Inútil, perquè tothom ho sap ................................................................................... 1 2,8Útil, perquè l'alimentació és molt important ...................................................... 2 91,5Útil per estalviar diners a l'hora d'anar a comprar ................................................... 3 0,8Inútil, perquè jo no vaig a comprar mai .................................................................. 4 0,7No respon ............................................................................................................... 0,2


100 150 200 250 300 350 4000,29 0,56 0,84 0,96 0,99 1,00 1,00


A partir d’un fragment d'una conferència sobre el Parc natural Cadí-Moixeró, reproduït oralmentmitjançant un enregistrament en cinta de cassette, es planteja la qüestió següent:

El títol que més s’acosta al text és: % resposta

Descripció parcial del relleu del Parc Cadí-Moixeró ............................................. 1 17,4Informació general sobre el Parc Cadí-Moixeró ............................................... 2 60,9Explicació sobre els animals del Parc Cadí-Moixeró ............................................. 3 13,4Explicació sobre la serralada del Parc Cadí-Moixeró ............................................. 4 7,4No respon ............................................................................................................... 0,9


100 150 200 250 300 350 4000,31 0,37 0,47 0,61 0,74 0,85 0,92

Pregunta difícil

Es presenten una sèrie de vinyetes numerades que representen diverses converses telefòniques entredistints personatges. Tot seguit es mostra una part d’aquestes vinyetes:

87

I es pregunta el següent:

Els personatges de les vinyetes 1 i 8 coneixen… % resposta

La mateixa endevinalla ........................................................................................... 1 25,1La mateixa rondalla ............................................................................................. 2 35,8El mateix embarbussament ..................................................................................... 3 8,8La mateixa recepta ................................................................................................. 4 6,8No respon ............................................................................................................... 3,4


100 150 200 250 300 350 4000,27 0,28 0,30 0,35 0,41 0,51 0,63

Expressió escrita

Pregunta fàcil

Quin títol posaries a aquesta llista de paraules?

taronjada - aigua - oli - gasolina - llet - colònia - vinagre % resposta

Aliments ................................................................................................................. 1 7,0Begudes .................................................................................................................. 2 3,4Perfums .................................................................................................................. 3 1,5Líquids ................................................................................................................... 4 87,2No respon ............................................................................................................... 0,9


100 150 200 250 300 350 4000,22 0,43 0,75 0,93 0,98 1,00 1,00


Què vol comunicar la frase següent?

No! Hi anirà la Maria % resposta

La Maria no hi anirà ............................................................................................... 1 31,3No se sap si hi anirà la Maria ................................................................................. 2 6,5Hi anirà la Maria .................................................................................................. 3 56,1La Maria no vol anar-hi .......................................................................................... 4 5,0No respon ............................................................................................................... 1,2


100 150 200 250 300 350 4000,19 0,23 0,34 0,55 0,79 0,92 0,98

difícil

88

Quina d'aquestes paraules té més de dues síl·labes? % resposta

Aire ......................................................................................................................... 1 6,5Queixal ................................................................................................................... 2 42,4Bústia...................................................................................................................... 3 32,5Aigua ...................................................................................................................... 4 17,5No respon ............................................................................................................... 1,1


100 150 200 250 300 350 4000,20 0,21 0,24 0,30 0,41 0,58 0,76




En termes globals, els millors resultats corresponen, de forma estadísticament significativa, a lesnines, a l’alumnat de centres privats, i als alumnes els pares dels quals disposen de major nivelld’estudis acadèmics.

Per illes, els alumnes que obtingueren millors puntuacions a la prova de llengua catalana i literaturavaren ser els d’Eivissa-Formentera, seguits dels de Menorca, encara que les diferències en lapuntuació global no són estadísticament significatives amb les de les altres illes.



260254

270

259

244234

255247243

250 249251

200

225

250

275

300

89

A continuació apareix el percentatge d’alumnes situat en cada nivell de l’escala per a cada una de lesvariables d’estratificació considerades en el gràfic anterior.


4

5

12

12

10

13

15

8

13

10

11

13

10

33

34

34

29

35

31

34

33

45

36

29

25

36

36

36

38

33

41

35

38

34

36

43

38

13

13

14

14

11

15

12

15

10

15

24 5

3

2

1

4

4

4

3

3

2

2

6

3

3

2

2

2

2

3

1

2

2

2

1

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

nins

nines

públics

privats


estudis primaris

estudis secundaris



Del gràfic anterior es desprèn que les nines, els alumnes de centres privats, i els que tenen pares ambestudis superiors, obtenen puntuacions més altes en l’escala de rendiment que els nins, els alumnesde centres públics, i els que tenen pares sense estudis o sols amb estudis primaris, respectivament.

De totes les diferències comentades, cal destacar, per la seva magnitud, les existents entre lesdiferents categories en què es desagreguen els estudis dels pares.


En el gràfic que apareix a continuació, es mostren els resultats mitjans obtinguts pels diferents grupsavaluats en cada centre, expressats en l’escala TRI, en funció de la seva titularitat, i ordenats demillor a pitjor resultat.

90


150

200

250

300



Ja que les diferències en el rendiment en llengua catalana i literatura es relacionen, entre d’altrescauses, amb el nivell cultural dels pares (correlació = 0,229), i que aquesta variable no es distribueixde la mateixa forma en centres públics i en centres privats, semblà oportú analitzar la relació existententre el nivell d’estudis del pares i la titularitat dels centres, per tal d’obtenir de forma més precisa ladiferència en el rendiment entre centres públics i privats.

Per això, en primer lloc, s’han desglossat els resultats dels alumnes en llengua catalana i literaturasegons el nivell d’estudis dels pares i la titularitat dels centres. Del gràfic següent es desprèn que, enaquesta àrea, els resultats dels alumnes de centres privats són sempre millors que els de centrespúblics, però les diferències no són estadísticament significatives.

Gràfic 7.4.2.1. Resultats mitjans dels alumnes en l’àrea de llengua catalana iliteratura en funció del nivell d’estudis dels pares, per titularitat dels centres

267

261

232241

241249

254

272

200

225

250

275

300





públic

privat


91

En segon lloc, a través d’una anàlisi de regressió, s’ha detret l’efecte del nivell d’estudis dels paressobre la titularitat dels centres, i s’han obtingut les puntuacions mitjanes per a cada tipus de centreque apareixen a la taula següent, en la qual s’aprecia com la diferència ha passat de 8 a 2 punts, i deser estadísticament significativa a no ser-ho.

Taula 7.4.2.1. Puntuacions mitjanes dels alumnes en llengua catalana i literatura

tipus de centre puntuació mitjana en llenguacatalana i literatura


públics 247 249

privats 255 251

Per tant, s’han de prendre amb cautela les diferències observades entre centres públics i privats, jaque no són exclusivament degudes a la titularitat dels centres, com demostra l’anàlisi presentada. Arabé, s’ha de tenir present que existeixen altres variables (expectatives de les famílies i de l’alumne,nivell socioeconòmic, aspectes d’organització i funcionament del centre, etc.) que també podeninfluir en els resultats obtinguts per l’alumnat.


En el gràfic que apareix a continuació es mostren els resultats de llengua catalana i literatura,desglossats en dos grans blocs: comprensió i expressió.

La comprensió s’analitza en tres categories: nivell de comprensió oral i comprensió escrita; lacomprensió segons els tipus de text, i les operacions cognitives implícites en la capacitat decomprensió (comprensió lineal, reorganització de la informació, realització d’inferències, lecturacrítica, i apreciació estètica).

En el segon bloc, es descriuen els resultats de l’expressió escrita atenent al nivell de les unitatslingüístiques treballades: síl·labes, paraules, frases i textos.

92

Gràfic 7.5.1. Percentatge global d’encerts en cada bloc de continguts i per operacions cognitives


53,5

64,3

71,7

32,5

62,9

70,9

62,7

63,3

66,7

61,3

72,2

66,5

65,9

61,7

65,1

64,4

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

comprensió

comprensió oral

comprensió escrita

text literari

text informatiu

text verbo-icònic

comprensió literal

reorganització de la informació

lectura inferencial

lectura crítica o apreciació

expressió escrita

síl·labes

paraules

frases

textos

CO

MPR

ENSI

Ó

OR

AL

IES

CR

ITA

TIPU

S D

E TE

XTO

SO

PER

AC

ION

S C

OG

NIT

IVES

EXPR

ESSI

Ó E

SCR

ITA


En el gràfic anterior s’observa que el major percentatge d’encerts correspon a les preguntes referidesal bloc de comprensió escrita (65,9%), tot i que les diferències amb el percentatge d’encerts en lespreguntes de comprensió oral (61,7%) no són estadísticament significatives.

Pel que fa a la comprensió de diferents tipus de text, el text en què els alumnes manifestaren majorcomprensió va ser l’informatiu (72,2%) en les preguntes corresponents a aquests textos), seguit deltext literari (66,5% d’encerts). Les corresponents al text verboicònic varen resultar més difícils derespondre. Les diferències en les puntuacions dels alumnes en les preguntes dels diferents textos sónestadísticament significatives.

A l’apartat d’operacions cognitives, la lectura crítica o apreciació té una puntuació més alta, amb un70,9% d’encerts en les preguntes que la requerien, seguides de la comprensió literal (66,7%d’encerts), la reorganització de la informació, i la lectura inferencial (un 63,3% i un 62,7%,respectivament).

93

Expressió escrita

Les preguntes amb puntuacions més altes han estat les que fan referència a la unitat lingüística de laparaula, amb un 71,7% d’encerts, mentre que les referides a les unitats sil·làbiques han presentatmajors dificultats (32,5% d’encerts).

7.6. COMPARACIÓ AMB ELS RESULTATS D’AVALUACIONS ANTERIORS

En aquest apartat, es comparen els resultats mitjans obtinguts pels alumnes en l’avaluació realitzadal’any 1999 i aquesta darrera. S’ha de matisar, però, que es refereixen sols als ítems comuns utilitzatsen ambdues avaluacions, per la qual cosa no és exactament coincident amb el resultat global obtingutpel conjunt dels ítems en cadascuna d’elles.

Les diferències entre les puntuacions d’ambdues avaluacions són estadísticament significatives.


64,7

58,4

50%

55%

60%

65%

70%




A més de les preguntes tancades d’opció múltiple, la prova de llengua catalana i literatura escompletà amb preguntes obertes, en les quals es demanava que els alumnes elaborassin la resposta.Aquestes preguntes i els resultats obtinguts varen ser els següents:

Completar els buits d’un text

Es mostrà als alumnes quatre oracions juxtaposades amb el mateix subjecte (un nom propi) perquèl’alumne elaboràs un text enllaçant les tres oracions i substituint el nom propi que fa de subjecte perdiferents connectors.

L'alumnat havia d'escriure una paraula en cada un dels 11 espais assenyalats. Hi havia respostes queadmetien només una opció (els números 3, 4, 5, 6, 9 i 11), i d'altres que n'admetien més d'una. En elscasos de múltiple opció, es considerà vàlida qualsevol resposta, sempre que el text tengués sentit.

94

Melmelada de tomàquet

Ingredients:dos quilos de tomàquet,1.600 grams de sucre,

una llimona.Procés:Es renten els tomàquets i s’eixuguen amb un __________(1), després es parteixen en dos o quatre__________ (2) i es posen en una cassola al foc, ben baix, perquè es coguin mitja __________ (3),remenant de tant en __________ (4). Després es passen pel passapuré per treure’n la pell i lesllavors. El puré de tomàquet obtingut es torna a posar a la __________ (5), s’hi afegeix el sucre idues rodanxes de __________ (6). Es posa a coure amb poc foc, sense __________ (7) de remenar,fins que arrenqui el bull. Es deixa coure durant mitja hora remenant de tant en tant__________ (8)no s’agafi.Aquesta __________ (9) es fa amb tomàquets madurs però __________ (10) posar-n’hi algun de__________ (11) perquè així agafi més consistència.

Per terme general, els alumnes escrigueren 5,5 paraules bé.

Taula 7.7.1. Mitjana de paraules correctament completades

puntuació mitjana nins nines públic privat 5,5 paraules bé 5 6,2 5,3 5,8

En el gràfic següent apareixen els percentatges de paraules que completen el text de forma correcta.

Gràfic 7.7.1. Completar els buits d’un text

18,9

15,6

23,4

18,7

19,4

35,7

31,5

41,2

35,0

36,8

24,9

28,4

20,9

23,6

26,9

10,8

13,3

7,5

10,7

10,9

9,7

11,2

6,9

12,1

6,0

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públic

privat

nou a onze paraules bé sis a vuit paraules bétres a cinc paraules bé cap a dues paraules béno respon

Un 18,9% fou capaç de completar el text amb nou, deu o onze paraules bé; el 35,7% completà bé sis,set o vuit paraules; el 24,9%, de tres a cinc; i el 10,8% cap, una o dues paraules. El 9,7% norespongué.

Es trobaren diferències estadísticament significatives, tant en funció del sexe dels alumnes com enrelació a la titularitat dels centres.

95

Escriure un text lliure

Els alumnes havien de realitzar un escrit lliure a partir d’una frase que iniciava el text i dues més queapareixien a la meitat de l’escrit.

Ara hauràs de completar una història, nosaltres et donarem el començament i un fragment del mig, itu l’hauràs de continuar i acabar.

L’estiu passat al meu poble hi va haver un incendi al bosc proper. Tothom______________________________________________________________________…_____Quan van venir els helicòpters, i van començar a llençar aigua des de l’aire, havia cremat una partdel bosc i______________________________________________________________________…_____

A continuació es presenten els percentatges de correcció segons l’extensió del text escrit i lapresentació:

Taula 7.7.2. Puntuacions dels alumnes en presentació i extensió del text

EXTENSIÓ DEL TEXT ESCRIT I PRESENTACIÓpercentatges

aspecte avaluat puntuacióglobal nins nines públic privat

textos amb unes 10 línies, lletra clara ipresentació correcta 3 13,5 8,8 18,9 13,8 13,1

textos de 5 línies 2 52,7 50,9 55,4 52,0 53,8textos amb menys de 5 línies 1 19,8 24,3 15,2 19,1 20,9no respon 0 14,0 16,0 10,5 15,2 12,2

El 52,7% redactaren textos de cinc línies. El 19,8% escrigueren menys de cinc línies, mentre que el13,5% redactà unes deu línies amb lletra clara i presentació correcta. Existeixen diferènciesestadísticament significatives per sexe, amb millors resultats les nines que els nins.

En aquest exercici, a més, es valoraren, per als alumnes que elaboraren el text (el 76% del total), elsaspectes següents: adequació, cohesió, coherència, lèxic, correcció lingüística i extensió del text. Acontinuació s’exposen les puntuacions obtingudes pels alumnes que l’elaboraren.

96

Taula 7.7.3. Puntuacions dels alumnes en competència discursiva i en competència lingüística

COMPETÈNCIA DISCURSIVA


global nins nines públic privatRegistre adequat al text, senseexpressions vulgars. Es té en compte elsentit del text.

2 23,8 18,8 29,0 22,9 25,3

Introdueix expressions vulgars, peròrespon al registre del text. De vegades esperd el sentit del text.

1 65,0 67,2 63,8 65,8 63,8adequació

No s'adequa al sentit del text. Barrejaregistres formal i informal. 0 11,1 14,0 7,2 11,3 10,9

Sap utilitzar els signes de puntuació.Utilitza adequadament marcadorstextuals i les conjuncions.

2 17,3 11,3 23,5 16,5 18,4

Fa un ús mediocre dels signes depuntuació. Repeteix els marcadors iconjuncions.

1 66,8 67,8 65,8 68,3 64,4cohesió

Utilització incorrecta de la majoria delssignes de puntuació, així com delsmarcadors i conjuncions.

0 5,9 20,9 10,8 15,2 17,2

Hi ha més d'una idea, que són exposadesde forma progressiva. La informaciórespon a l'estructura clara del text.

2 29,5 22,4 37,4 29,1 30,2

Només hi ha una idea, expressadabreument. No respecta gaire l'estructuradel text i incideix més en el primerapartat que en el segon.

1 48,7 50,0 47,0 47,9 49,9coherència

Idees poc rellevants, inadequades al'objectiu del text i expressades ambprogressió escassa i repetitiva. Confonl'estructura del text.

0 21,8 27,6 15,7 23,0 20,0

COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA


global nins nines públic privatUtilitza un vocabulari variat i ric, apropiatal tema i al receptor. 2 8,0 5,2 11,0 7,8 8,3

Utilitza un vocabulari bàsic, amb algunesimprecisions, castellanismes i repeticions. 1 76,6 74,9 78,5 77,5 75,3lèxic

El vocabulari usat és pobre, no adequat altema i bastant repetitiu. 0 15,4 19,9 10,5 14,8 16,5

Utilitza estructures gramaticals variades(coordinació, subordinació), sense errorsen les concordances i amb un ús correctedels temps verbals.

2 24,0 16,7 31,9 22,4 26,5

Utilitza subordinació però amb errors deconcordança i en l'ús dels temps verbals. 1 41,0 40,0 42,0 40,4 42,0

correcciólingüística

(estructuresmorfosin-tàctiques) Bàsicament utilitza estructures simples

(coordinació), amb o sense errors deconcordança o de temps verbals.

0 35,0 43,3 26,1 37,2 31,6

En relació amb la competència discursiva, un 65% de l’alumnat va elaborar la redacció responent alregistre del text, malgrat va introduir expressions vulgars que de vegades feien perdre el sentit del

97

text. Un 66,8% va fer un ús mediocre dels signes de puntuació i repetí els marcadors i lesconjuncions. El 48,7% només expressaren una idea breument, sense respectar gaire l’estructura deltext, incidint més en el primer apartat que no en el segon. Aquests tres aspectes valorats de lacompetència discursiva (adequació, cohesió i coherència) no mostren diferències estadísticamentsignificatives quant al sexe, ni amb la titularitat de centre.

Pel que fa a la competència lingüística, un 76,6% de l’alumnat va usar un vocabulari bàsic ambalgunes imprecisions, castellanismes i repeticions. Un 41% utilitzà la subordinació, la concordança il’ús del temps verbal. Aquests dos aspectes de la competència lingüística (lèxic i estructuresmorfosintàctiques) mostren diferències significatives per sexes.

En tots els casos es trobaren diferències relacionades amb el sexe dels alumnes, per norma general afavor de les nines, però no en funció de la titularitat dels centres.

Sumant les puntuacions dels diferents apartats, s’obtingué una puntuació global per a cada alumne(que podia oscil·lar entre 1 i 13 punts). A la taula següent es presenten les puntuacions mitjanes delconjunt dels alumnes i dels diferents col·lectius en què es desagreguen.

Taula 7.7.4. Puntuacions globals dels alumnes en la redacció

puntuació mitjana nins nines públic privat 6 punts 5,3 6,9 5,9 6,2

En el gràfic següent es proporcionen, de forma més detallada, les puntuacions globals dels alumnesen l’exercici de redacció.

Gràfic 7.7.2. Puntuacions dels alumnes en la redacció

6,3

4,0

9,1

6,1

6,4

26,5

20,0

34,0

25,0

29,0

42,0

45,6

38,7

43,4

39,8

11,2

14,4

7,8

10,3

12,7

14,0

16,0

10,5

15,2

12,2

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públic

privat

dotze a tretze punts vuit a onze puntsquatre a set punts un a tres puntsno respon

Construir un text a partir de diverses frases

Es presentaren diverses frases breus als alumnes. Havien de construir un text nou que reflectís elsentit d’aquestes frases.

Amb les frases que trobaràs a continuació construeix un text que expressi les mateixes idees. Has deprocurar que no es repeteixin les paraules.

98

Per exemple:El Xavier és un bon xicot.El Xavier llegeix força perquè s’ho passa bé.El Xavier, que és un bon xicot, llegeix perquè s’ho passa bé.

Ara fes tu el mateix amb aquestes quatre frases:

L’Eva és una noia obedient i esportista.L’Eva estudia flauta a una escola de música moltes hores.Els pares de l’Eva són uns músics famosos.A l’Eva li agrada molt el bàsquet.

De les tres connexions possibles, els alumnes en realitzaren, per terme mitjà, sols 0,5 correctament.

Taula 7.7.5. Mitjana de connexions entre frases correctament realitzades

puntuació mitjana nins nines públic privat 0,5 connexions 0,4 0,7 0,5 0,6

Com s’aprecia en el gràfic següent, un 61,5% de l’alumnat no va respondre o no va completar lafrase amb cap connector bé. Un 26,4% en va respondre sols una bé, un 8% dues bé, i sols un 4,2%realitzà tres connexions correctament.

Gràfic 7.7.3. Unir quatre frases donades sense repetir nexes

3,5

5,3

9,8

9,8

26,4

20,2

34,0

24,6

29,2

38,4

42,0

34,3

41,5

33,5

23,1

27,6

17,1

23,6

22,2

3,6

4,2

4,9

6,8

6,6

8,0

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públic

privat

tres connexions bé dues connexions béuna connexió bé cap connexió béno respon

Existeixen diferències estadístiques significatives per sexe i per titularitat de centre.

Dictat

La prova de llengua catalana i literatura comptava amb un dictat, que es presenta a continuació.

Per simplificar la correcció del dictat, els correctors es fixaren en algunes paraules que contenien elsaspectes que interessava avaluar, els quals apareixen a continuació en negreta i subratllats.

99

Les màquines es van revoltar perquè no volien fer armes. Sabeu com va començar tot? Doncs a unamàquina que fabricava tubs de totes mides, prims com un dit i gruixuts com un braç, quan el senyorRovira li va manar que fabriqués un canó, va continuar tranquil·lament fent tubs per a lesconduccions d’aigua i altres objectes útils.

Per terme mitjà, els alumnes cometeren 7,5 faltes. Les nines en cometeren menys que els nins i elsalumnes de centres privats menys que els de centres públics. En ambdós casos, de formaestadísticament significativa.

Taula 7.7.6. Mitjana de faltes comeses en el dictat

puntuació mitjana nins nines públic privat 7,5 faltes 7,7 7,1 8 6,9

Un 35,1% cometé entre tres i sis faltes; un 23% en va cometre de set a deu; un 12,1% d’onze acatorze, i un 7,1% de quinze a vint-i-tres faltes. Un 22,8% de l’alumnat sols en cometé entre zero idues.

Gràfic 7.7.4. Resultats de la prova de dictat

22,8

18,1

29,1

18,6

29,3

35,1

33,8

37,4

33,3

38,0

23,0

25,4

20,7

25,2

19,4

12,1

14,5

8,7

13,7

9,4

7,1

8,1

4,1

9,1

4,0

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públic

privat

zero a dues faltes tres a sis faltesset a deu faltes onze a catorze faltesquinze a vint-i-tres faltes

A continuació es presenta el percentatge d’alumnes que va escriure correctament les paraulesescollides per comprovar el domini ortogràfic dels alumnes (subratllades i en negreta en el dictat).

100

Gràfic 7.7.5. Encerts de les paraules seleccionades

99,1

83,9

92,8

94,2

70,8

35,1

36,0

41,4

77,7

77,9

64,0

74,1

57,6

71,4

87,7

72,6

48,3

81,4

72,1

85,7

91,7

90,4

42,4

0,9

16,1

7,2

5,8

29,2

64,9

64,0

58,6

22,3

22,1

36,0

25,9

42,4

28,6

12,3

27,4

51,7

18,6

27,9

14,3

8,3

9,6

57,6

0% 20% 40% 60% 80% 100%

màQUInes

revoltAR

Sabeu

cOmençar

comenÇar

doNCS

mÀquina

fabricAVA

midES

priMS

gruIXuts

braÇ

QUAN

seNYor

senyoR

Rovira

canÓ

feNT

conduCCions

D'Aigua

aiGUA

obJectes

Útils

paraula escrita correctamentparaula escrita de forma incorrecta

101

8. RESULTATS EN MATEMÀTIQUES


La prova de matemàtiques estava formada per 105 preguntes tancades10, a més de 8 problemes querequerien respostes obertes.

L’objectiu bàsic de la prova és conèixer la capacitat de raonament matemàtic mitjançantconeixements, com ara operar amb nombres naturals, el maneig dels nombres decimals i de lesfraccions, la capacitat per resoldre problemes, etc.

A continuació es detallen els diferents blocs de continguts i, per a cada un d’ells, els objectius icontinguts que varen ser objecte d’avaluació.

Taula 8.1.1. Objectius i continguts per blocs de contingut avaluats a la prova de matemàtiques

blocs decontingut objectiu continguts avaluats a la prova

nombres ioperacions

identificar la capacitat dels alumnes peroperar amb nombres naturals, fraccionaris(casos senzills) i decimals; calcular iinterpretar percentatges; efectuar càlculsmentals, arrodonir nombres decimals, iestimar el resultat d’un càlcul

- sistema de numeració decimal- operacions i càlcul- expressions numèriques,

percentatges i fraccions

mesura demagnituds

conèixer la capacitat dels alumnes tant perutilitzar unitats del sistema mètric decimal itransformar unes unitats en altres de lamateixa magnitud, com per manejar lesunitats de temps i els graus

- sistema mètric decimal- temps- graus

geometria

detectar la capacitat dels alumnes peridentificar termes geomètrics; conèixer lespropietats de les figures i els cossos; calcularàrees i perímetres, i interpretar escales

- elements geomètrics del plànol- elements geomètrics de l’espai- sistemes de representació i de

referència- perímetres, àrees i volums

organització dela informació

conèixer la capacitat dels alumnes perutilitzar les tècniques elementals de recollidade dades per obtenir informació sobrefenòmens i situacions de l’entorn;representar-la de forma gràfica i numèrica,com també reconèixer i calcularprobabilitats en casos senzills

- representació i interpretació degràfics

- càlcul de probabilitats

A més de classificar les preguntes en els 4 blocs de continguts, també es classificaren segonsdiferents operacions cognitives que s’exigeixen per respondre els ítems.

10 De les 105 preguntes originals, 5 s’eliminaren pel seu mal funcionament estadístic.

102

A la taula següent es mostra el nombre de preguntes que s’incorporaren a la prova, atenent la dobleclassificació, per blocs temàtics i per operacions cognitives.

Taula 8.1.2. Operacions cognitives per blocs de contingut avaluats a la prova de matemàtiquesoperacions cognitives

blocs de contingut coneixementconceptual

procediments iestratègies

resolució deproblemes total

sistema de numeraciódecimal 2 3 1 6

operacions i càlcul 1 4 2 7nombres ioperacions

expressions numèriques,percentatges i fraccions 4 5 5 14

27

sistema mètric decimal 5 5 5 15

temps 3 (-1)* 3 3 9 (-1)*mesura demagnituds

graus 4 1 1 (-1)* 6 (-1)*

30 (-2)*

elements geomètrics delplànol 3 3 1 7

elements geomètrics del’espai 1 3 (-1)* 2 6 (-1)*

sistemes de representaciói de referència - 4 3 7

geometria

perímetres, àrees i volums 1 1 3 5

25 (-1)*

representació iinterpretació de gràfics 3 5 (-1)* 5 (-1)* 13 (-

2)*organitzacióde lainformació càlcul de probabilitats 1 4 5 10

23 (-2)*

total ítems 2 8 (-1)* 41 (-2)* 36 (-2)* 105 (-5)** nombre d’ítems eliminats pel seu mal funcionament estadístic

Al final de la prova figura un breu qüestionari que tenia per objectiu conèixer l’opinió de l’alumnatsobre l’àrea.

8.2. NIVELLS DE COMPETÈNCIA DELS ALUMNES

Com s’ha tractat en el capítol de disseny de l’estudi i metodologia, les puntuacions dels alumnes espresenten en una escala TRI, de 0 a 500 punts amb mitjana 250 i desviació estàndard de 50. Aquesttipus d’escala permet associar les puntuacions dels alumnes amb diferents nivells de competència,que descriuen els coneixements, les competències i les habilitats que dominen.

103

Matemàtiques


Taula 8.2.1. Competències dels alumnes en l’àrea de matemàtiques

nivell150

• Resolen problemes que impliquen comptar o realitzar una sola operació amb nombres naturals pertrobar-ne la solució.

• Llegeixen i escriuen nombres fraccionaris.• Reconeixen les unitats de mesura de longitud i seleccionen la més adient per mesurar la longitud d’un

objecte.• Realitzen estimacions de probabilitat d’esdeveniments simples en experiments aleatoris que tenen dos

esdeveniments elementals.

nivell200

A més de les competències del nivell anterior:• Expressen quina fracció representa una part d’una col·lecció d’objectes en relació al total.• Resolen problemes senzills que requereixen càlcul amb nombres decimals i que requereixen prendre

en consideració distintes unitats de mesura de longitud.• Interpreten dades de gràfics lineals, diagrames de barres i taules de freqüències per extreure’n

informació de lectura directa.• Realitzen estimacions de probabilitat d’esdeveniments simples en experiments aleatoris que tenen

més de dos esdeveniments elementals.

nivell250

A més de les competències dels nivells anteriors:• Calculen el valor d’expressions numèriques senzilles formades per nombres naturals, parèntesis i les

4 operacions bàsiques.• Calculen el valor numèric d’una expressió algebraica senzilla amb parèntesis i amb dues

indeterminades, per a dos valors naturals donats.• Interpreten què representa el 50% d’una quantitat.• Mesuren longituds d’un plànol o maqueta fent ús de l’escala donada en forma gràfica.• Resolen problemes que requereixen l’ordenació lògica de les dades i la realització de més d’una

operació amb aquestes dades.• Resolen problemes senzills que impliquen l’aplicació del concepte de proporcionalitat de manera

intuïtiva, o bé l’aplicació del significat de producte, i prenen en consideració distintes unitats demesura de pes.

• Expressen en forma de fracció una unitat de temps en relació a una altra d’ordre immediatamentsuperior.

• Utilitzen visualment el procés de triangulació d’un polígon regular per calcular-ne l’àrea a partir delconeixement de l’àrea d’una part triangular del polígon.

• Interpreten les dades d’un pictograma i n’obtenen informació que requereix un càlcul senzill afegit.• Calculen probabilitats, en forma de fracció, d’esdeveniments simples en experiments aleatoris que

tenen més de dos esdeveniments elementals.• Comparen probabilitats basades en l’estimació visual de l’àrea de distints sectors angulars d’un

cercle.

nivell300

A més de les competències dels nivells anteriors:• Coneixen i apliquen la relació existent entre els termes d’una divisió.• Calculen expressions numèriques senzilles amb potències quadràtiques i productes, i tenen en compte

la jerarquia de les operacions.• Comparen i ordenen nombres decimals basant-se en el valor de posició de les seves xifres decimals i

interpreten correctament el símbol de desigualtat.• Reconeixen l’expressió numèrica conjunta necessària per resoldre un problema en què s’han de

realitzar dues operacions amb les dades.• Calculen quin percentatge representa un nombre com a part d’un total.• Resolen problemes basats en proporcions d’una quantitat, fàcilment calculables (meitat...).• Utilitzen una escala en forma numèrica d’una maqueta o plànol per mesurar-ne una distància donada

numèricament, la qual implica, a més, un canvi d’unitats. I a l’inrevés, a partir de les mesures reals iles corresponents de la maqueta o plànol, calculen l’escala numèrica que transforma unes en lesaltres.

104

• Coneixen les unitats de mesura de temps, fins i tot les superiors a 1 any, i transformen una unitat enuna altra d’ordre dues vegades inferior.

• Calculen una proporció d’una unitat de mesura de pes, la qual requereix un canvi d’unitats.• Reconeixen la relació que hi ha entre les distintes unitats de mesura de longitud.• Resolen problemes que impliquen operar, de manera exacta i aproximada, amb unitats de capacitat

que requereixen canvis d’unitats.• Resolen problemes que impliquen operar amb mesures de temps en forma complexa.• Reconeixen l’angle recte per respondre una qüestió referida a una situació pràctica, com també el

concepte d’angle obtús per identificar si un angle ho és o no.• Identifiquen quants graus ha girat una figura plana que ha canviat de posició.• Reconeixen figures planes i identifiquen les figures obtingudes en traçar les diagonals d’un quadrat, i

també completen visualment cossos geomètrics a partir d’una part d’aquests cossos.• Reconeixen una dada en un gràfic de dispersió que relaciona dues variables numèriques i que

requereix haver de localitzar els valors sobre els eixos a partir de valors donats com a referència.• Calculen la mitjana d’una sèrie de valors quan es multipliquen tots per un mateix nombre.• Comparen probabilitats d’esdeveniments simples de diferents experiments aleatoris quotidians, i fan

estimacions de probabilitat d’esdeveniments compostos en experiments aleatoris que tenen més dedos esdeveniments elementals.

nivell350

A més de les competències dels nivells anteriors:• Efectuen operacions exactes i aproximades amb nombres decimals, expressats, de vegades, en

distintes formes (decimal, fraccionària i/o valor de posició de les xifres).• Transformen una fracció numèrica en percentatge.• Resolen problemes basats en el càlcul d’una proporció d’una quantitat.• Expressen una mesura de capacitat senzilla en distintes unitats de capacitat i volum.• Llegeixen una mesura de pes en una bàscula en forma decimal i la transformen a forma complexa.• Resolen problemes que requereixen operar amb dues mesures de capacitat, donades amb unitats

d’ordre diferent.• Calculen i comparen superfícies gràficament quan també es dóna gràficament la unitat de mesura.• Identifiquen angles d’una figura plana per calcular-ne d’altres utilitzant consideracions geomètriques.• Determinen els eixos de simetria de figures geomètriques planes donades en forma gràfica o pel seu

nom.• Resolen problemes, basats en una situació real, que requereixen la comparació de perímetres de

figures planes.• Obtenen la dada que falta en un histograma incomplet.• Realitzen estimacions de probabilitat d’esdeveniments compostos en experiments aleatoris que tenen

un nombre considerablement gran d’esdeveniments elementals.

nivell400

A més de les competències dels nivells anteriors:• Resolen problemes basats en el càlcul de distintes proporcions d’una quantitat i que impliquen operar

amb fraccions de denominadors distints.• Resolen problemes de mesures de quantitats que requereixen la transformació de mesures de volum

en mesures de capacitat (m3 en litres).• Resolen problemes que requereixen l’ordenació lògica de les dades, les quals s’extreuen de la

interpretació de gràfics de sectors.• Capten visualment la representació en perspectiva d’un cos geomètric, format per cubs, per indicar

quants el formen.• Calculen probabilitats d’esdeveniments simples de dos experiments aleatoris distints, ambdós amb

més de dos esdeveniments elementals, que exigeixen comparar valors fraccionaris ambdenominadors distints.

105


En l’àrea de matemàtiques de 6è curs d’educació primària, el rendiment d’un alumne mitjà escaracteritza per: ’à

Taula 8.2.1.1. Perfil de l’alumne mitjà en l’àrea de matemàtiques


Nombres i operacions

- Efectuar operacions algebraiques bàsiques ambnombres naturals i decimals, i calcular el valord’expressions numèriques senzilles ambnombres naturals i parèntesis.

- Calcular el valor numèric d’expressionsalgebraiques senzilles.

- Nomenar i escriure nombres en notaciófraccionària i expressar una proporció en formade fracció.

- Resoldre problemes senzills de la vidaquotidiana que requereixen l’ordenació lògicade les dades i que impliquen la realització d’unao dues operacions algebraiques consecutives.

- Interpretar el significat d’un percentatge senzilld’una quantitat i resoldre problemes en els qualsintervenen relacions de proporcionalitatsenzilles.

- Mesurar longituds d’un plànol o maquetautilitzant l’escala en forma gràfica.

- Efectuar operacions algebraiques exactes iaproximades amb nombres decimals, donats endistintes formes (decimal, fraccionària, pel valorde posició de les xifres...).

- Calcular el valor d’expressions numèriquessenzilles amb potències quadràtiques iproductes, tenint en compte la jerarquia de lesoperacions.

- Reconèixer l’expressió numèrica conjuntanecessària per resoldre un problema en quès’han de realitzar dues operacions amb lesdades.

- Resoldre problemes basats en proporcions dequantitats, havent d’operar amb fraccions dedenominadors distints.

- Conèixer i aplicar la relació existent entre elstermes d’una divisió.

- Calcular el percentatge que representa una parten relació a un tot, o una fracció numèrica.

- Ordenar nombres decimals tenint en compte elvalor de posició de les seves xifres decimals iinterpretar correctament el símbol dedesigualtat.

- Mesurar longituds d’un plànol o maqueta quanl’escala ve donada en forma numèrica, comtambé obtenir l’escala numèrica a partir de lacorrespondència entre dades reals i del plànol omaqueta.

Mesura de magnituds

- Reconèixer les distintes unitats de mesura delongituds, operar amb unitats de distint ordre iseleccionar la més adient per mesurar lalongitud d’un objecte.

- Expressar en forma de fracció una unitat detemps en relació a una altra d’ordreimmediatament superior.

- Reconèixer la relació que hi ha entre lesdistintes unitats de mesura de longitud.

- Conèixer el valor de les unitats de tempssuperiors a un any.

- Expressar la relació que hi ha entre una unitatde temps i una altra d’ordre dues vegadessuperior o inferior.

- Resoldre problemes que impliquin operar demanera exacta i aproximada amb mesures depes i capacitat, havent de fer canvis d’unitats.

- Resoldre problemes que impliquin operar ambmesures de temps i pes en forma complexa idecimal, sabent passar d’una forma a l’altra.

- Conèixer la relació entre les mesures decapacitat i volum i saber-la utilitzar percomparar o operar amb elles.

106

Geometria

- Utilitzar visualment el procés de triangulaciód’un polígon regular per calcular-ne l’àrea apartir del coneixement de l’àrea d’una parttriangular del polígon.

- Reconèixer angles rectes i obtusos en situacionspràctiques.

- Reconèixer les figures geomètriques planesobtingudes en traçar les diagonals d’unrectangle.

- Calcular i comparar superfícies gràficamentquan la unitat de mesura es dóna tambégràficament.

- Identificar angles d’una figura geomètrica planaper calcular-ne d’altres utilitzant consideracionsgeomètriques.

- Identificar visualment quin és l’angle de gird’una rotació en el pla.

- Determinar els eixos de simetria de figuresgeomètriques planes donades en forma gràfica opel seu nom.

- Resoldre problemes quotidians en què s’haginde calcular i comparar perímetres.

- Completar visualment cossos geomètrics,representats en perspectiva i formats per unitatsde superfície, a partir d’una part, no del totvisible, d’aquests cossos.

Organització de la informació

- Interpretar dades de gràfics lineals, diagramesde barres, pictogrames i taules de freqüènciesper obtenir-ne informació de lectura directa od’altra que s’obtengui realitzant una operaciósenzilla amb les dades.

- Fer estimacions de probabilitat d’esdevenimentssimples en experiments aleatoris de jocs d’atzar.

- Calcular probabilitats, en forma de fracció,d’esdeveniments simples d’un experimentaleatori, fins i tot en casos on la probabilitats’obté a partir de l’estimació de fraccions desuperfícies (ruletes).

- Reconèixer dades en un gràfic de dispersió dedues variables quan els valors dels eixos s’hande calcular a partir d’altres que es donen dereferència.

- Obtenir la dada que falta en un histogramaincomplet.

- Resoldre problemes en què s’hagin d’ordenarlògicament les dades i relacionar-les amb lainformació aportada per diversos gràfics desectors.

- Estimar i comparar probabilitatsd’esdeveniments simples d’experimentsaleatoris distints, com també d’esdevenimentscomposts d’un mateix experiment.

- Calcular probabilitats, en forma de fracció,d’esdeveniments simples d’un experimentaleatori i comparar-les quan no tenen el mateixdenominador.

- Calcular la mitjana d’una sèrie de dades quanaquestes es multipliquen per un mateix nombre.


En el gràfic següent es mostra el percentatge d’alumnes que se situen en cada un dels intervals quemarquen els diferents nivells.

107

Gràfic 8.2.2.1. Distribució del rendiment en matemàtiques

3,7

12,0

32,0

37,1

13,1

2,0

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

nivell 150<150

nivell 200150-200

nivell 250200-250

nivell 300250-300

nivell 350300-350

nivell 400350-400


A continuació es presenten tres preguntes de cada un dels aspectes avaluats a l’àrea dematemàtiques. Cadascuna es correspon amb un nivell de dificultat: pregunta més fàcil, dificultatmitjana i pregunta difícil. En cada pregunta s’indica el percentatge de l’alumnat que ha contestatcorrectament i la probabilitat que un alumne la respongui correctament segons els nivells derendiment en el qual se situa.

Per exemple, si la pregunta més fàcil del bloc Nombres i operacions, que apareix a continuació,hagués estat resposta per un alumne amb 150 punts a la prova, tendrà una probabilitat del 66% derespondre correctament; la probabilitat de resposta correcta de l’alumne mitjà seria d’un 91%, il’alumnat amb 350 punts o més té una probabilitat del 98% de respondre-la correctament.

Nombres i operacions

Pregunta fàcil

Com s’escriu la fracció trenta vint-i-cinquens? % resposta

25/3 ......................................................................................................................... A 1,63/25 ......................................................................................................................... B 3,030/25........................................................................................................................ C 89,525/30 ....................................................................................................................... D 2,9No respon ............................................................................................................... 3,1


100 150 200 250 300 350 4000,50 0,66 0,81 0,91 0,96 0,98 0,99

108


Quina de les sèries següents de nombres decimals està ordenada correctament? % resposta

3,19 > 3,1 > 3,09 .................................................................................................... A 48,43,09 < 3,009 < 3,1 ................................................................................................... B 20,43,19 > 3,009 > 3,1 ................................................................................................... C 13,63,009 < 3,1 < 3,09 ................................................................................................... D 10,5No respon ............................................................................................................... 7,1


100 150 200 250 300 350 4000,15 0,19 0,28 0,47 0,72 0,89 0,96

Pregunta difícil

Quin és el resultat aproximat d’aquesta operació?

493’87 x 4’13 % resposta

1.600 ....................................................................................................................... A 11,12.000........................................................................................................................ B 22,02.500 ....................................................................................................................... C 19,220.000...................................................................................................................... D 39,5No respon ............................................................................................................... 8,2


100 150 200 250 300 350 4000,08 0,08 0,09 0,16 0,38 0,75 0,94

Mesura de magnituds

Pregunta fàcil

He trigat 6 minuts i 34 segons a menjar l’entrepà del berenar i 16 segons a beure’m el vas de llet. Quantde temps he trigat a berenar?

% resposta

7 minuts .................................................................................................................. A 4,06 minuts i 18 segons ................................................................................................ B 1,86 minuts i 34 segons ................................................................................................ C 4,46 minuts i 50 segons............................................................................................... D 87,4No respon ............................................................................................................... 2,4


100 150 200 250 300 350 4000,35 0,54 0,75 0,90 0,96 0,99 1,00

109


Una hora equival a: % resposta

60 segons................................................................................................................. A 15,1600 segons............................................................................................................... B 21,33.600 segons............................................................................................................ C 52,136.000 segons ......................................................................................................... D 9,4No respon ............................................................................................................... 2,1


100 150 200 250 300 350 4000,15 0,17 0,26 0,51 0,81 0,95 0,99

Pregunta difícil

Una família ha consumit durant el mes d’abril 17 m³ d’aigua. Quants litres d’aigua consumeixaproximadament aquesta família cada dia? % resposta

17 litres ................................................................................................................... A 30,1170 litres ................................................................................................................. B 34,8510 litres ................................................................................................................. C 12,3570 litres ................................................................................................................. D 5,8No respon ............................................................................................................... 17,1


100 150 200 250 300 350 4000,05 0,05 0,05 0,05 0,06 0,25 0,81

Geometria

Pregunta fàcil

En arribar al campament ens han donat un gràfic per no despistar-nos. Indica quines són les coordenadesde l’aula de naturals

0

1

2

3

4

5

6

7

1 2 3 4 5 6 7

110

% resposta

(5,5) ......................................................................................................................... A 8,2(6,3) ......................................................................................................................... B 3,2(5,4) ......................................................................................................................... C 3,8(6,5) ......................................................................................................................... D 80,0No respon ............................................................................................................... 4,9


100 150 200 250 300 350 4000,29 0,45 0,66 0,84 0,93 0,97 0,99


La maqueta d’aquest cotxe mesura 7 cm i està construïda en una escala d’1 cm: 50 cm. Quina longitudté el cotxe real?

% resposta

3 m .......................................................................................................................... A 15,53, 50 m .................................................................................................................... B 47,64 m .......................................................................................................................... C 9,54,50 m...................................................................................................................... D 17,4No respon ............................................................................................................... 10,0


100 150 200 250 300 350 4000,20 0,21 0,25 0,42 0,73 0,93 0,99

Pregunta difícil

Quants cubs es necessiten per construir aquesta figura sense deixar-hi forats?

111

% resposta

6 ..........................................................................................................................A 20,98 ..........................................................................................................................B 28,010 ..........................................................................................................................C 24,912 ..........................................................................................................................D 21,0No respon ............................................................................................................... 5,2


100 150 200 250 300 350 4000,18 0,18 0,19 0,22 0,31 0,48 0,72

Organització de la informació

Pregunta fàcil

Es llança una moneda enlaire. Què és més probable? % resposta

Que surti cara ......................................................................................................... A 3,0Que surti creu .......................................................................................................... B 0,4Cara i creu tenen la mateixa probabilitat ........................................................... C 90,6Depèn d’allò que hagi sortit en la tirada anterior .................................................... D 5,0No respon ............................................................................................................... 1,0


100 150 200 250 300 350 4000,40 0,61 0,81 0,93 0,97 0,99 1


Si tiram un dau de sis cares una sola vegada, què és més probable que surti, parell o senar?

% resposta

Parell ....................................................................................................................... A 24,3Igual ....................................................................................................................... B 45,2Senar........................................................................................................................ C 11,1Depèn de la mà amb què es llanci .......................................................................... D 12,0No respon ............................................................................................................... 7,5


100 150 200 250 300 350 4000,19 0,2 0,25 0,41 0,69 0,90 0,98

112

Pregunta difícil

La bossa A conté 12 boles vermelles i 4 de verdes, i la bossa B conté 20 boles vermelles i 10 de verdes.Si traiem a cegues una bola de cada bossa, de quina és més probable que surti vermella?

% resposta

Bossa A ................................................................................................................... A 17,2Bossa B.................................................................................................................... B 55,3Totes dues igual....................................................................................................... C 8,6Depèn de la sort....................................................................................................... D 13,6No respon ............................................................................................................... 5,3


100 150 200 250 300 350 4000,13 0,13 0,14 0,15 0,21 0,38 0,68






249245

256

250250252

245

257

229243

258

275

200

225

250

275

300

A continuació apareixen els percentatges d’alumnes situats en cada nivell de l’escala per a cada unade les variables d’estratificació considerades en el gràfic anterior.

113


4

4

4

12

12

11

15

12

11

15

7

26

13

9

32

32

25

37

29

36

33

30

41

36

31

19

37

37

43

33

37

38

35

41

26

37

40

44

13

13

16

8

15

11

11

16

9

15

25

0

4

4

3

1

2

2

2

4

4

4

6

5

3

2

2

2

1

3

2

2

3

1

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

nins

nines

públics

privats


estudis primaris

estudis secundaris



De totes les diferències comentades, cal destacar, per la seva magnitud, les existents entre lesdiferents categories en què es desagreguen els estudis dels pares.


En el gràfic que apareix a continuació, es mostren els resultats mitjans obtinguts pels diferents grupsavaluats en cada centre, expressats en l’escala TRI, en funció de la seva titularitat i ordenats demillor a pitjor resultat.


150

200

250

300


114


Com que les diferències en el rendiment en matemàtiques es relacionen, entre d’altres causes, amb elnivell cultural dels pares (correlació = 0,281), i que aquesta variable no es distribueix de la mateixaforma en centres públics i en centres privats, semblà oportú analitzar la relació existent entre el nivelld’estudis del pares i la titularitat dels centres per tal d’obtenir, de forma més precisa, la diferència enel rendiment entre centres públics i privats.

Per això, en primer lloc, s’han desglossat els resultats dels alumnes en matemàtiques segons el nivelld’estudis dels pares i la titularitat dels centres. Del gràfic següent es desprèn que, en aquesta àrea, elsresultats dels alumnes de centres privats són, per regla general, millors que els de centres públics,però les diferències són únicament significatives per al cas dels alumnes els pares dels quals tenenestudis universitaris.

Gràfic 8.4.2.1. Resultats mitjans dels alumnes en l’àrea de matemàtiques enfunció del nivell d’estudis dels pares, per titularitat dels centres

267

259

228241

230

246258

282

200

225

250

275

300





públic

privat

Dins cada tipus de centre, es manté la significativitat de les diferències en els resultats entre elsalumnes classificats segons els nivells d’estudis dels pares. Aquestes diferències són especialmentremarcables entre els extrems, és a dir, entre alumnes amb pares sense estudis i els que tenen paresamb estudis universitaris.

En segon lloc, a través d’una anàlisi de regressió, s’ha detret l’efecte del nivell d’estudis dels paressobre la titularitat dels centres, i s’han obtingut les puntuacions mitjanes per a cada tipus de centreque apareixen a la taula següent, en la qual s’aprecia com la diferència ha passat de 12 a 5 punts i deser estadísticament significativa a no ser-ho.

Taula 8.4.2.1. Puntuacions dels alumnes en l’àrea de matemàtiques

tipus de centre puntuació mitjana enmatemàtiques


públics 245 248

privats 257 253

Per tant, s’han de prendre amb cautela les diferències observades entre centres públics i privats, jaque no són exclusivament degudes a la titularitat dels centres, com prova l’anàlisi presentada. Arabé, s’ha de tenir present que existeixen altres variables (expectatives de les famílies i de l’alumne,

115

nivell socioeconòmic, aspectes d’organització i funcionament del centre, etc.) que també podeninfluir en els resultats obtinguts per l’alumnat.


En el gràfic es detallen els resultats expressats en percentatge mitjà d’encerts de cada un dels blocsde continguts, com també el percentatge mitjà d’encerts per les operacions cognitives que esrequereixen per respondre les preguntes (aplicació de coneixements conceptuals, ús de procedimentsi estratègies, resolució de problemes).



47,1

52,4

59,5

51,3

70,6

61,0

39,4

64,7

56,2

51,1

50,9

42,3

54,7

53,8

51,0

51,1

47,9

53,9

51,5

53,0

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

nombres i operacions

sistema de numeració decimal

operacions i càlcul

expressions numèriques, % i fraccions

mesures de magnituds

sistema mètric decimal

mesura del temps

mesura d'angles

geometria

elements geomètrics del pla

elements geomètrics de l'espai

sistemes de representació i de referència

perímetres, àrees i volums

organització de la informació

representació i interpretació de gràfics

càlcul de probabilitats

coneixement conceptual

procediments i estratègies

resolució de problemes

OPE

RA

CIO

NS

CO

GN

ITIV

ES

BLO

CS

DE

CO

NTI

NG

UTS

NO

MB

RES

IO

PER

AC

ION

SM

ESU

RA

DE

MA

GN

ITU

DS

GEO

MET

RIA

OR

GA

NIT

ZAC

IÓD

E LA

INFO

RM

AC

IÓ

116

Per tipus de continguts, els millors resultats corresponen al bloc d’organització de la informació,

seguit de nombres i operacions. Els pitjors varen correspondre als blocs mesures de magnituds i

geometria.

Pel que fa a les operacions cognitives, com s’aprecia al gràfic, el percentatge major d’encerts, el59,5%, correspon a preguntes relacionades amb l’aplicació de coneixements conceptuals, seguit d’un52,4% d’encerts en les preguntes que exigeixen l’ús de procediments i estratègies. El percentatgemitjà d’encerts més baix correspon a les preguntes que requereixen resolució de problemes (un47,1%).


ANTERIORS

En aquest apartat es comparen, per una banda, els resultats obtinguts pels alumnes de la nostracomunitat amb els del conjunt de l’Estat, i, per altra, els resultats dels alumnes de les Illes Balears enl’avaluació realitzada l’any 1999 amb els obtinguts en aquesta darrera avaluació de l’any 2003.


Illes Balears 2003 Estat 2003GLOBAL 53% 58%ContingutsNombres i operacions 52% 58%Sistema de numeració decimal 54% 66%Operacions i càlcul 48% 57%Expressions numèriques, percentatges i fraccions 51% 55%Mesura de magnituds 51% 52%SMD 54% 51%Temps 55% 51%Graus 42% 55%Geometria 51% 55%Elements geomètrics del pla 51% 55%Elements geomètrics de l’espai 56% 51%Sistemes de representació i de referències 65% 64%Perímetres, àrees i volums 39% 49%Organització de la informació 61% 67%Representació i interpretació de gràfiques 71% 71%Càlcul de probabilitats 51% 62%Nivells de competènciaConeixement conceptual 60% 62%Procediments i estratègies 52% 59%Resolució de problemes 47% 53%

En el gràfic següent es comparen els resultats mitjans obtinguts pels alumnes en l’avaluaciórealitzada l’any 1999 i aquesta darrera. S’ha de matisar, però, que aquests resultats s’han referit solsals ítems comuns utilitzats en ambdues avaluacions, per la qual cosa no és exactament coincidentamb el resultat global obtingut per al conjunt dels ítems en cadascuna d’elles. Les diferències entreles puntuacions d’ambdues avaluacions són estadísticament significatives.

117


53,0

55,7

45%

50%

55%

60%

65%




A més de les preguntes tancades d’opció múltiple, la prova es completava amb unes d’obertes, en lesquals es demanava que l’alumnat desenvolupàs la resposta. Aquestes preguntes i els resultatsobtinguts es presenten a continuació.

Problema 1

La suma de tres nombres parells consecutius és 84. Quins són aquests nombres?

Els resultats globals, per sexe de l’alumnat i per titularitat dels centres, es presenten en el gràficsegüent:

Gràfic 8.7.1. Suma de tres nombres

1,2

1,6

73,4

73,6

73,1

71,6

76,1

13,9

11,5

15,9

15,8

10,9

0,6 12,1

13,7

11,0

12,6

11,3

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públics

privats

tot correcteraonament correcte i solució incorrectaaporta solució sense raonar-laplantejament erronins/nc

Només un 0,6% va respondre bé utilitzant un raonament correcte, mentre que un 12,1%, tot i fer unraonament adequat, no va arribar a la solució correcta. Un 73,4% no arribà a la solució correcta coma conseqüència d’adoptar un plantejament erroni.

No es troben diferències estadísticament significatives en les respostes a aquesta preguntarelacionades amb el sexe de l’alumnat ni amb la titularitat del centres.

118

Problema 2

Un grup d’alumnes ha d’elaborar 60 fitxes d’animals. Han pensat fer 1/3 de les fitxes sobremamífers, 2/5 sobre aus i la resta sobre rèptils. Quantes fitxes hauran de fer sobre rèptils?

Com s’aprecia al gràfic que apareix a continuació, només un 17,7% va resoldre correctament raonantla resposta. Un 28,5% dels alumnes no proporcionà cap resposta i un 44,4% equivocà elplantejament en la resolució del problema.

Gràfic 8.7.2. Operacions amb fraccions I

17,7

17,6

18,4

18,0

17,2

5,8

7,7

3,7

9,1

44,4

45,2

43,3

48,0

38,7

28,5

27,9

28,1

27,1

30,7

3,6

4,8

2,5

4,3

3,2

4,6

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públics

privats


No hi ha diferències estadísticament significatives per sexe ni per titularitat.

Problema 3

Repartim el contingut d’una ampolla de 2 litres en recipients de 1/20 de litre. Quants recipientspodem omplir?

Més de la meitat dels alumnes (un 56,2%) realitzà un plantejament erroni del problema i només un11,8% aconseguí resoldre’l encertadament mostrant el raonament emprat. Un 29,3% no elrespongué.

119

Gràfic 8.7.3. Operacions amb fraccions II

10,4

56,2

58,5

29,3

27,8

29,6

32,2

24,8

13,3

13,1

11,8

9,9

0,2

0,4

0,5

2,5

3,6

1,4

0,5

5,6

54,9

59,3

54,2

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públics

privats


No existeixen diferències estadísticament significatives segons el sexe de l’alumnat, però sí enfunció la titularitat del centre al qual pertanyen.

Problema 4

La longitud d’una piscina és de 25 metres. Si una nedadora ha recorregut 3 quilòmetres, quantesvegades ha recorregut la piscina?

Un 32,7% de l’alumnat resolgué bé el problema, raonant-lo correctament, mentre que un 42,8%utilitzà un plantejament erroni. Un 14, 7% no el respongué.

Gràfic 8.7.4. Sistema mètric decimal - longitud

32,7

41,0

25,8

27,5

40,8 2,5

42,8

38,0

37,4

14,7

11,7

15,9

17,1

11,0

7,9

8,0

7,7

8,3

7,7

2,6

1,5

1,2

1,9

46,3

48,0

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públics

privats


Existeixen diferències estadísticament significatives segons el sexe dels alumnes, però no en funcióde la titularitat del centres.

Problema 5

Un fertilitzant conté un 15% de nitrats. Quants Kg de nitrat contenen 400 kg de fertilitzant?

120

El 20,6% respongué i plantejà correctament el problema; un 3,7% arribà a la solució correcta sensemostrar el plantejament, i un 11,6%, tot i que el raonà adequadament, errà la solució. D’altra banda,un 44,9% no el plantejà de forma adequada, i un 19,3% no el respongué.

Gràfic 8.7.5. Percentatges i fracciones

20,6

20,5

20,6

18,2

24,5

19,3

20,5

18,0

20,9

16,5

10,9

12,9

10,9

12,0

11,6

4,2

3,7

2,0

3,3

4,9

45

41,8

45,6

46,7

44,9

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públics

privats


En aquest problema no apareixen diferències estadísticament significatives ni segons el sexe nisegons la titularitat del centre.

Problema 6

Una al·lota té en el seu armari les següents peces de vestir: una camisa vermella i altra blava, unafaldilla verda i altra marró, i unes sabates beiges i unes altres negres. Quantes combinacions de robapot fer?

Quasi la quarta part dels alumnes (23,9%) va obtenir la solució correcta, però sense incorporar elplantejament. Només un 9,8% mostrà el procés de resolució que els permeté arribar a la solució. Un46,0% equivocà el plantejament i una quarta part dels alumnes no va respondre el problema.

Gràfic 8.7.6. Combinacions

6,3

13,2

15,4 23,4

20,0

23,3

15,4

21,8

16,8

6,5

9,8

0,5

0,6

0,3 23,9

23,9

24,2

24,7

46,5

44,4

46,1

46,9

46,0

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públics

privats


121

No hi ha diferències estadísticament significatives segons el sexe en les respostes, ni en funció de latitularitat del centre al qual pertany l’alumne.

Problema 7

El nombre 30 es pot representar amb tres cincs com el resultat d’aquesta operació: 5x5+5=30. Intentaamb tres xifres iguals, les que tu vulguis, expressar el nombre 30, utilitzant les operacions quecreguis necessaris.

En aquest problema un alt percentatge d’alumnes, el 53,3%, va obtenir la resposta correcta; un38,1% realitzà un plantejament erroni, i sols un 8,3% no el respongué.

Gràfic 8.7.7: Expressions numèriques

53,3

55,3

51,5

51,8

55,7

38,1

36,6

39,6

38,7

37,2

8,3

8,1

8,3

9,0

7,1

0,5

0,6

0,3

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públics

privats


No existeixen diferències estadísticament significatives en els resultats, ni en funció del sexe ni de latitularitat dels centres.

Problema 8

D’aquesta cartolina hem retallat 6 banderetes iguals. Quant mesura la superfície que hemdesaprofitat?

122

Només un 7,8% és capaç de resoldre adequadament l’exercici; però quasi un 10,8% és capaç deraonar el plantejament, encara que sense arribar a la solució numèrica.

Gràfic 8.7.8. Problemes d’àrees

7,8

5,1

10,9

11,3 22,4

38,2

41,1

36,3

39,7

35,8

26,1

26,7

23,4

29,7

20,5

5,5 11,4

9,9

10,9

11,3

10,8 17,2

15,9

13,8

18,5

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

nins

nines

públics

privats


En la resolució d’aquest exercici no apareixen diferències estadísticament significatives segons elsexe de l’alumnat, però sí que n’hi ha en funció de la titularitat dels centres on estudien.

123

RELACIÓ ENTRE EL RENDIMENT DELS ALUMNES I LESVARIABLES CONTEXTUALS I DE PROCESSOS EDUCATIUS

En aquest apartat s’analitza la incidència de diferents variables del context de l’alumnat i deprocessos educatius sobre els resultats dels alumnes en les proves.

D’entre totes les variables extretes de les preguntes dels qüestionaris adreçats a l’alumnat, als tutors ia les famílies, s’han elegit aquelles que, a partir d’anàlisis inferencials de correlació lineal bivariant,han mostrat una relació rellevant amb els resultats obtinguts pels alumnes en les proves. Algunesd’aquestes variables s’han resumit en un nombre menor a través d’anàlisis factorials, deconglomerats o d’una combinació lineal d’aquestes, i així s’ha obtingut una visió més sintètica delsaspectes que s’associen als resultats escolars.

Entre les variables referides al context de l’alumnat, s’han considerat el nivell socioeconòmic icultural de les famílies; el seu interès i implicació en l’educació dels fills; els anys de residència a lesIlles Balears; el temps que els alumnes destinen a la realització de deures; el nombre d’activitatsextraescolars que realitzen, i el moment en què iniciaren l’escolarització.

Les variables de processos educatius es refereixen, bàsicament, a aspectes de metodologia didàctica ide clima escolar.

Per simplificar i resumir les anàlisis, es defineix una variable de rendiment global11 que s’utilitzaquan la relació ha estat altament coincident per a totes les àrees.

9. NIVELL SOCIECONÒMIC I CULTURAL (ÍNDEX SEC)

Per resumir les variables vinculades al nivell socioeconòmic i cultural de les famílies, s’ha obtingutun índex que hem anomenat índex socioeconòmic i cultural (índex SEC en endavant). Les variablesseleccionades han estat les següents:

− Màxim d’estudis realitzats pel pare o la mare (aportat per l’alumnat)− Màxim d’estudis realitzats pel pare o la mare (aportat pels pares)− Expectatives d’estudis per a l’alumnat (segons l’alumnat)− Expectatives d’estudis per a l’alumnat (segons els pares)− Suma de professions del pare i la mare (aportat per l’alumnat)− Suma de professions del pare i la mare (aportat pels pares)− Recursos impresos i audiovisuals a casa (aportat per l’alumnat)

11 La variable de rendiment global, referida al conjunt de les proves, s’obté calculant per a cada alumne la mitjana de lespuntuacions de les àrees en què ha estat avaluat.

124

− Recursos impresos i audiovisuals a casa (aportat pels pares)− Nombre aproximat de llibres a casa (aportat per l’alumnat)− Nombre aproximat de llibres a casa (aportat pels pares)

Amb aquestes variables s’ha realitzat una anàlisi factorial, a partir de la qual s’ha extret un factor queexplica un 31,9% de la variància global de totes les variables considerades, i que hem anomenatíndex SEC. Les puntuacions originàries del factor s’expressen en puntuacions típiques, i per facilitarla comprensió de les puntuacions de l’índex, s’han transformat en una escala amb mitjana 5 idesviació típica 1.

El valor mitjà de l’índex SEC de l’alumnat de centres privats és més alt que el de centres públics,com s’aprecia al gràfic següent, i la diferència és estadísticament significativa. Per illes, no s’hantrobat diferències significatives relacionades amb aquest índex.

Gràfic 9.1. Índex SEC segons la titularitat dels centres

5,34,8

0

2

4

6

8

10

públic privat

La correlació de Pearson entre l’índex SEC i el rendiment global de les proves és alta (r = 0,445) ipositiva, és a dir, els alumnes amb índex SEC més alt són també els que treuen millors resultats.

Incidència de l’índex socioeconòmic i cultural sobre els resultats dels alumnes en les proves

Per relacionar l’índex obtingut amb el rendiment, s’han dividit les puntuacions dels alumnes en elfactor –prèviament ordenades de menor a major– en quatre categories, cada una de les qualss’assigna a un 25% de l’alumnat. Així obtenim quatre estrats: baix (format pel 25% de lespuntuacions més baixes de l’índex); mitjà baix (format pel 25% de les puntuacions següents); mitjàalt (format pel 25% de les següents); i alt (format pel 25% de les puntuacions més altes de l’índex).

En el gràfic següent apareixen els resultats mitjans que corresponen a cada un dels diferents estratsde l’índex. S’hi comprova que el rendiment i el nivell socioeconòmic i cultural correlacionenpositivament; és a dir, a mesura que augmenta el nivell SEC millora el resultat global dels alumnesen les proves.

125

Gràfic 9.2. Resultat global de les proves per a cada estrat del nivell SEC

279

259

239

224

200

225

250

275

300

baix mitjà baix mitjà alt alt

Les diferències en el rendiment global entre els estrats són majors o iguals que 15 punts (30% de ladesviació típica, que és el criteri adoptat per considerar remarcables les diferències).

Relació del nivell socioeconòmic i cultural, la titularitat dels centres i el rendiment global en lesproves

Per terme mitjà, els alumnes de centres privats tenen un índex SEC més alt i obtenen un rendimentmés alt. Davant aquesta constatació, es pot hipotetitzar que les diferències en rendiment entrel’alumnat d’aquests centres i el de centres públics es vinculen més al nivell socioeconòmic i culturalen què se situen que a la titularitat dels centres pròpiament dita.

Per aquest motiu, en el gràfic següent es mostren els resultats globals per al conjunt de les provescorresponents a l’alumnat de centres públics i de centres privats en cada un dels estrats en què s’hacategoritzat l’índex SEC. Es pot observar que les diferències entre centres públics i privatspràcticament desapareixen si es comparen per a cada categoria de l’índex.

126

Gràfic 9.3. Resultat global de les proves segons la titularitat, per a cada estrat de l’índex SEC

239

223

257

276

281

261

237

228

200

225

250

275

300


públic

privat

Finalment, per tal d’analitzar fins a quin punt aquesta diferència de rendiment entre centres públics iprivats és deguda al fet que en centres privats s’escolaritzin alumnes amb un índex SEC més alt, s’harealitzat una anàlisi de regressió lineal que permet calcular quina part de les diferències sónatribuïbles a la titularitat i quines al nivell socioeconòmic i cultural en què se situen les famílies delsalumnes.

A partir del càlcul anterior s’han obtingut els valors del rendiment que obtendrien centres públics icentres privats detraient l’efecte de l’índex SEC. A la taula següent se’n mostren els resultats:

Taula 9.1. Puntuacions TRI dels alumnes en les proves

puntuació mitjanapuntuació mitjana sensel’efecte de l’índex SECàrees

c. públics c. privats c. públics c. privats

rendiment global(per al conjunt de les proves)

246 257 249 251

coneixement del medi 248 253 252 247

llengua castellana i literatura 245 258 248 * 253 *

llengua catalana i literatura 247 255 250 250

matemàtiques 245 257 249 252

*diferències estadísticament significatives (p = 0,031)

10. REPETICIÓ DE CURS

Un 15,3% dels alumnes avaluats han repetit a l’educació primària. D’aquests, el major percentatged’alumnat ho va fer en algun dels dos darrers cursos d’aquesta etapa.

Es troben diferències estadísticament significatives vinculades al sexe dels alumnes però no amb latitularitat dels centres ni amb l’illa de residència.

127

Taula 10.1. Percentatges d’alumnes avaluats que han repetit enalguns dels cicles de l’EP

percentatgecicle en quèhan repetit global nins nines1r cicle 4,0 5,7 2,32n cicle 3,4 3,7 3,13r cicle 7,9 9,9 5,9no han repetit 84,7 80,8 88,8

També s’han trobat diferències significatives vinculades al nivell socioeconòmic i cultural delsalumnes que no han repetit cap curs i aquells que sí ho han fet en qualsevol dels cicles de l’etapa.

En el gràfic següent es mostra la mitjana del nivell SEC corresponent als alumnes distribuïts segonsles diferents opcions de resposta d’aquesta variable. S’hi aprecia que els alumnes que no han repetittenen, per terme mitjà, un índex SEC superior als que sí ho han fet en qualsevol dels cicles del’etapa.

Gràfic 10.1. Mitjana del nivell SEC dels alumnes segons si han repetit o no iel cicle en què ho han fet

4,2 4,3 4,45,1

0

2

4

6

8

10

1r cicle 2n cicle 3r cicle no han repetit

mitjana del nivell SEC

Incidència de la repetició de curs sobre els resultats dels alumnes en les proves

Amb independència del curs en què es repeteix, els resultats dels alumnes en les proves sónsignificativament inferiors als obtinguts per l’alumnat que no ha precisat d’aquesta mesura.

128

Gràfic 10.2. Resultat global de les proves segons si han repetit o no a l’EP iel cicle en què ho han fet

212

192

214

258

150

175

200

225

250

275

300

1r cicle 2n cicle 3r cicle no han repetit

puntuació TRI mitjana en el conjunt de les proves

En el gràfic anterior es comprova que els alumnes que han repetit al darrers cicles obtenen, per termemitjà, millor rendiment global de forma estadísticament significativa que els que ho fan al primercicle.

D’altra banda, s’ha comprovat que els alumnes repetidors tenen, per terme mitjà, un índex SECinferior als alumnes no repetidors. Per aquest motiu, s’ha analitzat, mitjançant una anàlisi deregressió lineal, fins a quin punt la diferència detectada en el rendiment per part d’alumnes repetidorsi no repetidors és a causa del fet d’haver repetit o a pertànyer a un determinat estrat socioeconòmic icultural.

L’anàlisi de regressió lineal informa que, amb independència de l’índex SEC, els alumnes repetidorsobtenen els pitjors resultats; és a dir, dins cada un dels 4 estrats en què s’ha categoritzat el nivellsocioeconòmic i cultural de les famílies, els repetidors continuen essent els qui obtenen els pitjorsresultats.

Per tant, la repetició de curs és un indicador de fracàs escolar que no depèn de l’índex SEC. D’aquíes pot inferir que el rendiment dels alumnes no millora pel simple fet de repetir curs sinó que s’had’acompanyar de mesures complementàries de suport i ajudes a l’alumne.

11. EDAT DE COMENÇAMENT DE L’ESCOLARITAT

Aproximadament la meitat dels alumnes iniciaren la seva escolarització abans dels 3 anys i més d’un85% abans dels 4 anys.

129

Taula 11.1. Distribució dels alumnes avaluats segons l’edat decomençament de l’escolaritat

edat de començament % global abans dels 3 anys 46,9 3 anys 39,4 4 anys 8,6 5 anys 2,8 6 anys o més 2,3

No es troben diferències en l’edat de començament de l’escolaritat vinculades al sexe ni amb latitularitat dels centres. Per illes, cal remarcar que l’alumnat de Menorca és escolaritzat en una edatmés primerenca que el de les altres illes (un 70% de l’alumnat de Menorca acudí per primera vegadaa l’escola abans del 3 anys, front a un 44% de Mallorca i un 51% d’Eivissa i Formentera).

També s’han trobat diferències significatives vinculades al nivell socioeconòmic i cultural delsalumnes segons l’edat de començament de l’escolaritat.

En el gràfic següent es mostra la mitjana del nivell SEC corresponents als alumnes distribuïts segonsles diferents opcions de resposta d’aquesta variable. S’hi aprecia que, per terme mitjà, les famíliesamb un índex SEC més alt escolaritzen abans els seus fills.

Gràfic 11.1. Mitjana del nivell SEC dels alumnes segons l’edat en què hancomençat l’escolaritat

4,7 4,6 4,44,95,2

0

2

4

6

8

10

abans 3 anys 3 anys 4 anys 5 anys 6 anys o més


Incidència de l’edat de començament de l’escolaritat sobre els resultats dels alumnes en lesproves

En el gràfic que apareix a continuació es constata que els pitjors resultats en les proves tambécorresponen a aquells que es varen escolaritzar a més avançada edat.

130

Gràfic 11.2. Resultat global de les proves segons l’edat en què han començatl’escolaritat

249257

242229 212

150

175

200

225

250

275

300

abans 3 anys 3 anys 4 anys 5 anys 6 anys o més


D’altra banda, els alumnes que comencen més prest l’escolarització tenen una puntuació en el nivellSEC superior a aquells que s’escolaritzen més tard. Per aquest motiu, s’ha analitzat què ocorr encada estrat en què s’ha categoritzat el nivell socioeconòmic i cultural. Aquesta anàlisi mostra uncomportament semblant dins cada un dels 4 estrats pel que fa a la repercussió de l’edatd’escolarització sobre el rendiment: com més tard entren a l’escola, pitjors resultats obtenen.

D’altra banda, l’anàlisi de regressió efectuat permet apuntar que la influència del nivellsocioeconòmic i cultural no anul·la la influència de l’edat d’escolarització i, per aquest motiu, tot ique avui ja és gairebé generalitzada l’escolarització als 3 anys, sembla recomanable no demorar enexcés el començament de l’escolarització més enllà d’aquesta edat.

12. TEMPS DEDICAT A LA REALITZACIÓ DE DEURES

Aquesta pregunta fou formulada tant a alumnes com a pares, però com que les respostes forenaltament coincidents en ambdós col·lectius, i per raons de representativitat de la mostra, optarem perrealitzar les anàlisis següents amb les respostes dels primers.

Per terme mitjà, els alumnes d’educació primària dediquen entre 1 i 2 hores diàries a la realització dedeures.

A la taula que apareix a continuació es pot veure com, per terme mitjà, les nines destinen més tempsa realitzar deures. No es troben diferències en aquesta variable relacionades amb la titularitat delscentres ni amb l’illa de residència.

131

Taula 12.1. Distribució dels alumnes avaluats segons el temps quedestinen a fer deures

percentatge temps dedicat a fer deures global nins nines no acostumen a fer-ne 2,1 3,8 0,3 1h o menys 31,6 35,9 27,0 de 1 a 2 h 46,8 45,7 48,0 de 2 a 3 h 14,5 10,6 18,5 més de 3 h 5,0 3,9 6,1

Com en les variables analitzades anteriorment, hi trobam diferències significatives vinculades alnivell socioeconòmic i cultural dels alumnes en el temps de realització de deures. En el gràficsegüent es mostren les mitjanes del nivell SEC corresponents als alumnes distribuïts segons lesdiferents opcions de resposta d’aquesta variable.

Gràfic 12.1. Mitjana del nivell SEC dels alumnes segons el temps quedestinen a fer deures

3,94,9 5,1 5,1 5,1

0

2

4

6

8

10

no acostumena fer-ne

1h o menys de 1 a 2 h de 2 a 3 h més de 3 h


Incidència del temps diari dedicat a fer deures sobre els resultats dels alumnes en les proves

El millor rendiment correspon als alumnes que realitzen entre 2 i 3 hores diàries de deures. A mesuraque destinen menys temps a aquesta activitat, la puntuació en les proves també disminueix.

Tot i que la diferència en el rendiment no és estadísticament significativa amb l’interval anterior (2-3h), a partir de 3 hores es produeix un descens en el rendiment (en aquests cas es troben moltsalumnes amb dificultats d’aprenentatge que reben suport fora de l’escola).

132

Gràfic 12.2. Resultat global de les proves segons el temps que els alumnesdediquen diàriament a la realització de deures

243

201

254

263256

150

175

200

225

250

275

300

no acostumena fer-ne

1h o menys de 1 a 2 h de 2 a 3 h més de 3 h


13. REALITZACIÓ D’ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

En aquest apartat, s’ha analitzat el nombre i la tipologia d’activitats extraescolars que realitzen elsalumnes, com també la repercussió que puguin tenir sobre el rendiment.

Pel que respecta al nombre setmanal d’activitats que realitzen els alumnes avaluats, el percentatgemajor, prop d’un 70%, realitza una o dues activitats extraescolars.

A la taula següent es comprova que existeixen algunes diferències, estadísticament significatives, enel nombre d’activitats extraescolars relacionades amb el sexe de l’alumnat.

Taula 13.1. Distribució dels alumnes avaluats segons el nombresetmanal d’activitats extraescolars que realitzen

percentatgenombre setmanald’activitats extraescolars global nins nines cap 11,6 9,4 14,1 1 42,4 47,7 36,7 2 26,8 25,6 28,0 3 12,7 11,7 13,8 4 o més 6,5 5,6 7,4

Els alumnes de l’estrat social més alt realitzen entre 2 i 3 activitats extraescolars a la setmana.

133

Gràfic 13.1. Mitjana del nivell SEC dels alumnes segons el nombred’activitats extraescolars que realitzen

4,54,9 5,2 5,2 5,1

0

2

4

6

8

10

cap 1 h 2 h 3 h 4 h o més


Als alumnes se’ls demanà, a més, quines eren les activitats extraescolars que realitzaven fora de lajornada escolar. Mentre que els nins realitzen amb major freqüència que les nines activitats comesports (81,4% front al 60,1%) o informàtica (22,8% front a 16,2%), les nines acudeixen més que elsnins a dansa (17,2% front a 1,9%) o arts plàstiques (18,2% front a 13,9%).

Gràfic 13.2. Percentatge d’alumnes que realitzen diferents activitats extraescolars, per sexe

71,1

9,316,0 16,5

8,3

81,4

1,9 4,5

16,2 17,2 18,2 19,512,4

19,622,8

13,9 14

60,1

0%

20%

40%

60%

80%

100%

esports informàtica dansa plàstica música teatre

global nins nines

Per titularitat, hi trobam algunes diferències en la realització d’activitats, com plàstica i teatre. Laplàstica la realitza un percentatge major d’alumnes de centres públics mentre el teatre és méspracticat pels alumnes de centres privats.

134

Gràfic 13.3. Percentatge d’alumnes que realitzen plàstica i teatre, per titularitat

16,0 18,0

6,313,3 11,78,3

0%

20%

40%

60%

80%

100%

plàstica teatre

global públics privat

Per illes, també es troben diferències pel que fa a la pràctica extraescolar d’activitats com dansa iidiomes. Els percentatges d’alumnes distribuïts per illes segons la pràctica de les diferents activitatses mostra en el gràfic següent.

Gràfic 13.4. Percentatge d’alumnes que realitzen dansa i idiomes per illes

9,318,0

36,8

8,518,6

3,5

27,324,8

0%

20%

40%

60%

80%

100%

dansa idiomes

global Eivissa Mallorca Menorca

També s’ha constatat que els alumnes amb major índex SEC realitzen activitats relacionades ambl’aprenentatge extraescolar d’idiomes amb major freqüència que els d’índex SEC inferiors.

En el gràfic següent es mostra la mitjana del nivell SEC corresponent als alumnes distribuïts segonsles diferents opcions de resposta d’aquesta variable: per terme mitjà, els alumnes que estudienidiomes fora del centre escolar pertanyen a famílies amb un nivell socioeconòmic i cultural més altque els que no ho fan.

135

Gràfic 13.5. Mitjana del nivell SEC dels alumnes segons si realitzen o noestudis d’idiomes fora del centre

5,34,9

0

2

4

6

8

10

sí no


Incidència de la realització d’activitats extraescolars sobre els resultats dels alumnes en lesproves

El millor rendiment en les proves correspon als alumnes que realitzen dues activitats extraescolarssetmanals. La diferència en el rendiment d’aquests alumnes és estadísticament significativa respectedels que no en realitzen cap o els que en realitzen més de tres.

Gràfic 13-6. Resultat global de les proves segons el nombre d’activitatsextraescolars que realitzen

240

254256

242250

200

225

250

275

300

cap 1 2 3 4 o més


La baixa freqüència d’alumnes en algunes categories de la variable analitzada, desaconsella detreureels efectes del nivell socioeconòmic i cultural, ja que els resultats obtinguts resulten poc consistents.

Del conjunt d’activitats extraescolars realitzades, sols apareixen diferències estadísticamentsignificatives remarcables pel que fa al rendiment en el conjunt de les àrees avaluades quan elsalumnes acudeixen a classes d’idiomes.

136

Gràfic 13.7. Resultat global de les proves segons si realitzen o no estudisd’idiomes fora del centre

248

261

200

225

250

275

300

si no


No obstant això, aquestes diferències que apareixen globalment per al conjunt dels alumnes,desapareixen en analitzar-les dins cada un dels estrats del nivell SEC i, per tant, no es pot assegurarque el fet d’anar a idiomes sigui la causa de la millora del rendiment. Això mateix es confirma ambl’anàlisi de regressió efectuada: en detreure els efectes del nivell socioeconòmic i cultural, escomprova que les diferències en el rendiment entre els que les realitzen i els que no ho fan passen deser de 13 punts en l’escala TRI –diferència estadísticament significativa– a ser sols de 4 punts,diferència no estadísticament significativa.

14. PROCEDÈNCIA DE L’ALUMNAT I TEMPS DE RESIDÈNCIA A LES ILLES BALEARS

Per analitzar aquesta variable s’han recodificat les variables originals en tres: alumnes estrangers deparla no castellana amb menys de 6 anys de residència a les Illes Balears (immigrants nocastellanoparlants), alumnes de països de parla castellana amb menys de 6 anys de residència a lesIlles Balears (immigració nacional i de països de parla castellana) i la resta d’alumnes (nats a les IllesBalears o arribats amb una edat molt primerenca).

A la taula que apareix a continuació es presenta la distribució dels alumnes en aquesta variable. Noes troben diferències estadísticament significatives vinculades al sexe o a l’illa de residència però sírelacionades amb la titularitat: el percentatge d’alumnat immigrant en els centres públics es superioral percentatge d’alumnat immigrant en els privats.

Taula 14.1. Distribució percentual dels alumnes avaluats segons la procedència de l’alumnat

percentatgeProcedència de l’alumnat global públics privats immigrants de parla estrangera (*) 1,4 2,2 0,3 immigrants castellanoparlants 10,5 13,0 6,7 nats a les Illes Balears 88,0 84,8 93,0

(*) l’alumnat amb menys de dos anys de residència amb dificultats importants enla comprensió de la llengua castellana va ser exclòs de la mostra inicial

137

S’han trobat diferències estadísticament significatives en el nivell socioeconòmic i cultural entre lesdiferents categories de la variable analitzada, en el sentit que els nadius tenen per terme mitjà uníndex SEC més alt que els immigrants, tant nacionals com estrangers.

Gràfic 14.1. Mitjana del nivell SEC dels alumnes segons la procedència itemps de residència a les Illes Balears

5,14,74,7

0

2

4

6

8

10

immigrants de parlaestrangera (*)

immigrantscastellanoparlants

nats a Balears

mitjana índex SEC

Incidència del temps de residència a les Illes Balears sobre els resultats dels alumnes en lesproves

Pel que fa al rendiment, hi trobam diferències estadísticament significatives entre alumnat immigranti alumnat nadiu (o que arriba a molt temprana edat a Balears). L’alumnat immigrant obtingué perterme mitjà pitjors resultats en les proves.

Gràfic 14.2. Resultat global de les proves segons la procedència i temps deresidència a les Illes Balears

239220

254

175

200

225

250

275

300

immigrants de parlaestrangera

immigrantscastellanoparlants

nats a Balears


La baixa freqüència dels grups d’alumnes immigrants desaconsella detreure els efectes del nivellsocioeconòmic ja que els resultats obtinguts resulten poc consistents.

138

15. USOS LINGÜÍSTICS

A la prova de llengua catalana i literatura s’incorporaven unes preguntes sobre els usos i preferènciesde les llengües oficials a la nostra comunitat autònoma en diferents contextos i en diverses activitats.

Mitjançant una anàlisi de conglomerats o clústers, s’han classificat els alumnes segons els usoslingüístics més freqüents en diferents contextos (a casa, al centre escolar, amb amics…) i les sevespreferències lingüístiques en la realització de diferents activitats (realitzar treballs de classe, escriureuna nota, llegir, escoltar música, mantenir una conversa…). D’aquesta anàlisi, se n’han obtingut tresclústers: un format per l’alumnat que s’expressa majoritàriament en català; un altre, per l’alumnatque ho fa majoritàriament en castellà, i un tercer referit a l’alumnat que els utilitza indistintament.

Taula 15.1. Distribució dels alumnes avaluats segons elsusos lingüístics, per titularitat

percentatge usos lingüístics global públics privats llengua catalana 20,5 15,3 28,8 ús indistint 25,9 23,4 30,0 llengua castellana 53,6 61,3 41,3

A la taula anterior es pot veure que es donen diferències estadísticament significatives entre elsalumnes de centres públics i els de centres privats pel que fa als usos i preferències lingüístiques.

Per illes, és a Menorca on es fa un major ús de la llengua catalana i a Eivissa on el castellà és lallengua majoritària d’ús. A la taula següent es mostren els percentatges per illes.

Taula 15.2. Distribució dels alumnes avaluats segons els usos lingüístics, per illes

percentatge usos lingüístics global Mallorca Menorca Eivissa llengua catalana 20,5 21,0 39,4 4,4 ús indistint 25,9 25,5 28,0 27,6 llengua castellana 53,6 53,3 32,6 67,9

També s’ha constatat que els alumnes amb major índex SEC utilitzen el català per sobre el castellà oen fan un ús indistint, amb major freqüència que els d’índex SEC inferiors, els quals, per terme mitjà,fan un major ús i mostren més preferència pel castellà.

En el gràfic següent es mostra la mitjana del nivell SEC corresponent als alumnes distribuïts segonsels usos lingüístics majoritaris.

139

Gràfic 15.1. Mitjana del nivell SEC dels alumnes segons elsusos lingüístics

4,7

5,3 5,2

0

2

4

6

8

10

llengua catalana ús indistint llengua castellana


Incidència dels usos lingüístics sobre els resultats dels alumnes en les proves

Pel que fa al rendiment, trobam diferències estadísticament significatives entre alumnat que utilitzamajoritàriament el català o que utilitza indistintament el català i el castellà. L’alumnatmajoritàriament castellanoparlant obtingué, per terme mitjà, pitjors resultats en les proves.

Gràfic 15.2. Resultat global de les proves segons els usos lingüísticsmajoritaris dels alumnes

243

263

253

200

225

250

275

300

català majoritàriament ús indistint castellà majoritàriament


No obstant això, aquestes diferències que apareixen globalment entre les diferents tipologiesd’alumnes segons els usos lingüístics majoritaris, desapareixen en analitzar-les dins cada un delsestrats del nivell SEC i, per tant, no es pot assegurar que l’ús majoritari d’una llengua sobre l’altra niles preferències d’ús d’aquestes en diferents contextos o situacions siguin la causa de la millora delrendiment.

140

16. EXPECTATIVES D’ESTUDIS

Al pare, la mare i l’alumne els demanaren fins a quin nivell els agradaria continuar estudiant. Ambles respostes a aquestes preguntes es realitzà una anàlisi factorial que dóna lloc a un únic factor, elqual s’ha denominat expectatives paternes i pròpies i que explica el 81,4% de la variància total.

La distribució de les respostes als 3 ítems que conformen aquest factor es presenta a la taula següent:

Taula 16.1. Distribució dels alumnes avaluats segons les expectatives d’estudis

percentatges expectatives d’estudis

acabar l'ESO acabar CFGMo Batx.

acabar CFGS ouniversitat

del pare per al fill 6,3 13,9 79,9

de la mare per al fill 7,0 14,3 78,7

de l’alumne 14,7 14,9 70,4

S’han trobat diferències estadísticament significatives en les puntuacions factorials mitjanes12

corresponents a nins i nines i, a més, són remarcables ja que superen la grandària de l’efecte per serconsiderades com a tals (diferència superior al 30% de la desviació típica).

Gràfic 16.1. Puntuacions factorials mitjanes en el factorexpectatives d’estudis, per sexe

-0,25

-0,15

-0,05

0,05

0,15

0,25

nin nina

També s’han trobat diferències entre centres públics i privats, encara que no superen la grandària del’efecte per ser considerades remarcables. En els centres privats les expectatives d’estudis són mésaltes que en els públics.

12 Les puntuacions factorials s’expressen en una escala normalitzada amb mitjana 0 i desviació típica 1.

141

Gràfic 16.2. Puntuacions factorials mitjanes en el factorexpectatives d’estudis, per titularitat

-0,15

-0,1

-0,05

0

0,05

0,1

0,15

públic privat

D’altra banda, les expectatives d’estudis augmenten a mesura que ho fa l’estrat socioeconòmic icultural de pertinença dels alumnes. La diferència entre els alumnes de l’estrat baix i els dels estratsmés alts és especialment remarcable.

Gràfic 16.3. Puntuacions factorials mitjanes en el factorexpectatives d’estudis, per nivell SEC

-0,9

-0,6

-0,3

0

0,3

0,6

0,9


Incidència de les expectatives d’estudis sobre els resultats dels alumnes en les proves

En tots els casos, a mesura que les expectatives d’estudis són majors, millor és el rendiment delsalumnes. En el gràfic següent es presenta la puntuació TRI mitjana corresponent als alumnes segonsles diferents expectatives d’estudis.

142

Gràfic 16.4. Resultat global de les proves segons les expectatives d’estudis

257

221

273

200

225

250

275

300

estudis obligatoris estudis postobligatoris nosuperiors

estudis superiors


Les diferències en el rendiment mitjà de cada grup d’alumnes són significatives i remarcables.

D’altra banda, s’ha comprovat que els alumnes amb majors expectatives d’estudis tenen, per termemitjà, un índex SEC superior als que tenen expectatives inferiors. Per aquest motiu, s’ha analitzat,mitjançant una anàlisi de regressió lineal, fins a quin punt la diferència detectada en el rendiment perpart dels alumnes és deguda al fet de tenir majors o menors aspiracions acadèmiques o al fet depertànyer a un determinat estrat socioeconòmic i cultural.

L’anàlisi de regressió lineal informa que, amb independència de l’índex SEC, les diferències entreels grups d’expectatives es mantenen, encara que disminueix la grandària de les diferències. Elsalumnes amb menys expectatives obtenen els pitjors resultats; és a dir, dins cada un dels 4 estrats enquè s’ha categoritzat el nivell socioeconòmic i cultural de les famílies, els que es conformen a cursarl’educació obligatòria són sempre els qui obtenen els pitjors resultats. Les diferències entre aquestgrup i els altres dos grups de majors expectatives són significatives i rellevants a la majoria delscasos.

D’aquí es pot inferir el poder de les expectatives sobre l’èxit escolar i la importància de motivarl’alumnat, amb una orientació adequada, cap a l’assoliment del nivell més alt d’estudis que permetenles seves capacitats i interessos.

17. INTERÈS I IMPLICACIÓ DE LES FAMÍLIES EN L’EDUCACIÓ DELS FILLS

Els pares i mares dels alumnes avaluats respongueren unes preguntes sobre la freqüència amb quèparlen amb els fills sobre els estudis, ajuda que els presten en la realització de tasques, estímul icontrol de l’estudi.

De l’anàlisi factorial realitzada, se n’han obtingut 3 factors en els quals s’agrupen les variablesesmentades.

143

El primer factor s’ha denominat estímul i control de l’estudi, i resumeix les respostes a les preguntesque els demanen si animen el fill perquè sigui constant en l’estudi i continuï estudiant, si controlen elseu estudi, que faci els deures i treballs de classe i l’assistència a classe.

El segon factor resumeix les respostes dels alumnes a les preguntes relatives a si parlen amb el fillsobre la marxa de l’estudi i si l’ajuden en la realització de treballs escolars. Aquest factor s’hadenominat seguiment i suport a l’estudi.

El tercer factor, cessió de responsabilitat al fill, agrupa les respostes a les preguntes sobre si facilitenrecursos i si deixen que s’organitzi els seus estudis i tasques.

A la taula següent es mostra com es distribueixen les respostes de l’alumnat en les 8 preguntes,classificades segons els factors amb què es relacionen.

Taula 17.1. Distribució dels alumnes avaluats segons l’interès i la implicació dels pares en l’estudi dels fills

percentatgesfactors variables gens o

pocalgunesvegades

bastanto molt

Els pares l’animen perquè sigui constant en l'estudi 2,6 7,1 90,3

Els pares l’animen perquè continuï estudiant 2,7 6,4 90,8

Els pares controlen el seu estudi 3,1 9,5 87,4

Els pares controlen que faci els treballs de classe 5,0 9,8 85,2

estímul i control del’estudi (explica un25,7% de lavariància total)

Els pares controlen la seva assistència a classe 3,6 1,3 95,0

Els pares parlen amb el fill/a sobre la marxa delsestudis 2,4 8,9 88,7

El pare ajuda el fill/a en la realització de treballsescolars 31,5 31,6 36,9

seguiment i suporta l’estudi. (explicaun 18,1% de lavariància total) La mare ajuda el fill/a en la realització de treballs

escolars 16,7 29,4 53,9

Els pares li faciliten els recursos necessaris per alsseus estudis 1,1 4,3 94,6cessió de

responsabilitat alfill (explica un13,3% de lavariància total)

Els pares deixen que organitzi els seus estudis itasques 3,5 12,9 83,6

Tot i que s’han trobat algunes diferències estadísticament significatives per illes i per sexe en algunsdels factors anteriors, no superen en cap cas el criteri de la grandària de l’efecte adoptat perconsiderar rellevants les diferències, per la qual cosa no se n’informa.

No obstant això, en el factor seguiment i suport en l’estudi les diferències entre els alumnes del’estrat socioeconòmic i cultural més baix i les de l’estrat més alt sí són remarcables.

144

Gràfic 17.1. Puntuacions factorials mitjanes en el factorseguiment i suport en l’estudi, per sexe

-0,3

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

0,3


Incidència de la implicació de les famílies en l’estudi sobre els resultats dels alumnes en lesproves

Les puntuacions dels alumnes en cada un dels factors s’han ordenat de menor a major i, acontinuació, s’han dividit en quatre intervals: baix, mitjà baix, mitjà alt i alt (cada un dels qualscomprèn, aproximadament, un 25% de l’alumnat) per poder relacionar el factor amb el rendimentdels alumnes.

Només s’han trobat diferències en el rendiment dels alumnes vinculades al factor cessió deresponsabilitat al fill, en el sentit que el major rendiment correspon als alumnes en els quals els seuspares deleguen més en ell mateix la responsabilitat de l’estudi i el pitjor als alumnes els pares delsquals hi deleguen menys.

Gràfic 17.2. Resultats globals dels alumnes en les proves segons la freqüència ambla qual els pares cedeixen la responsabilitat d’organitzar l’estudi al fill

262

244

257264

200

225

250

275

300



145

18. PROCESSOS DIDÀCTICS

En els qüestionaris s’incorporaren algunes preguntes que tenien per objecte conèixer la percepció del’alumnat sobre alguns aspectes relacionats amb els processos didàctics predominantment utilitzatspel professorat (activitats didàctiques, utilització de materials didàctics i procediments d’avaluació).

Tot i que les preguntes sobre processos didàctics no es formularen de forma idèntica als tutors, hitrobam una alta coincidència en les seves respostes i les dels alumnes, per la qual cosa, i per raons derepresentativitat de la mostra, s’ha optat per utilitzar les respostes dels alumnes en les anàlisissegüents.

Activitats didàctiques

L’alumnat respongué 8 preguntes sobre la freqüència amb què realitzaven determinades activitats enel conjunt de les àrees avaluades.

De l’anàlisi factorial efectuada, se n’han obtingut dos factors que resumeixen la informació aportadaen les 8 preguntes esmentades.

El primer factor s’ha denominat classes actives i participatives i resumeix les respostes de l’alumnata les preguntes que informen sobre el grau en què els alumnes exposen temes o treballs, fan debats itreballs en petits grups i si el professor pregunta mentre explica.

El segon factor resumeix les respostes de l’alumnat a les preguntes que informen sobre si elprofessorat a les seves classes, de forma predominant, explica durant la major part del temps, sipossibilita preguntes dels alumnes mentre ho fa i si després proposa exercicis als alumnes perrealitzar de forma individual. Aquest factor s’ha denominat classes expositives i treball individual.

A la taula següent es mostren les respostes de l’alumnat a les 8 preguntes, classificades segons elsfactors amb què es relacionen.

Taula 18.1. Freqüència amb què els alumnes realitzen determinades activitats didàctiques

percentatgesfactors variables gens o

pocalgunesvegades

bastanto molt

Els alumnes exposam temes o treballs 16,5 39,2 44,3

Mentre explica ens pregunta 11,0 28,3 60,7

Feim debats a classe 33,5 37,0 29,5

classes actives iparticipatives

(explica un 26,32% de lavariància total) Treballam en petits grups 44,5 34,4 21,1

El professor explica la major part de la classe 5,0 25,7 69,3

Mentre el professor explica nosaltres preguntam 5,0 14,4 80,6

Feim els exercicis proposats 3,8 12,1 84,1

classes expositives itreball individual(explica un 21,03% dela variància total)

Treballam individualment 3,8 16,3 79,8

146

Els alumnes perceben que les activitats englobades dins el segon factor, classes expositives i treballindividual, són les més freqüents a les classes.

El professorat confirma el predomini d’aquestes actuacions didàctiques en les classes, encara queentén que el temps que dedica a l’explicació és menor al que manifesten els alumnes i que laparticipació que possibilita als alumnes és major que la que ells expressen.

Utilització de materials didàctics

L’alumnat respongué 5 preguntes relacionades amb la freqüència amb què feien ús a l’aula dedeterminats materials didàctics.

De l’anàlisi factorial realitzada, se n’han obtingut 2 factors en els quals s’agrupen les variablesesmentades.

El primer factor s’ha denominat utilització de material divers, i resumeix les respostes dels alumnesa les preguntes relatives a la utilització a l’aula de llibres d’aula o biblioteca, ordinadors, vídeos,diapositives i cassets, diaris i revistes.

El segon factor resumeix les respostes dels alumnes a les preguntes relatives a la utilització del llibrede text per estudiar i fer exercicis. Aquest factor s’ha denominat ús exclusiu del llibre de text.

A la taula següent es mostra com es distribueixen les respostes dels alumnes en aquestes preguntes ien cada un dels tres factors en què s’agrupen.

Taula 18.2. Freqüència amb què els alumnes utilitzen determinats materials d’avaluació

percentatgesfactors variables

cap o poca alguna bastant omolta

llibres d’aula i biblioteca 45,9 30,2 23,9

ordinadors 55,8 26,7 17,5

vídeos, diapositives i cassets 52,1 33,5 14,4

utilització de materialsdiversos(explica un 38,19% de lavariància total)

diaris i revistes 60,0 27,7 12,3ús exclusiu del llibre detext (explica un 17,74% de la variància total)

llibre de text 4,4 9,5 86,2

El material didàctic al qual recorre el professorat amb major freqüència a totes les àrees és el llibrede text, encara que el grau d’utilització varia segons l’àrea de què es tracti. En segon lloc utilitzenaltres llibres d’aula i biblioteca. Els mitjans informàtics i audiovisuals, com també la premsa escrita,tenen una utilització molt restringida a les aules.

Tot i que la pregunta no es formulà de forma idèntica al professorat, aquest confirmà el predominidel llibre de text com a material didàctic, seguit d’altres materials impresos o elaborats expressamentper a les classes.

147

Procediments d’avaluació utilitzats pel professorat

L’alumnat respongué 7 preguntes relacionades amb la freqüència amb què feien ús a l’aula dedeterminats procediments d’avaluació. Per al conjunt de les àrees s’ha realitzat una anàlisi factorial ise n’han obtingut dos factors en el quals s’agrupen les variables esmentades.

El primer factor resumeix les respostes a les preguntes relatives a la revisió d’activitats fetes a classe,demanar la lliçó, realització de proves orals i autoavaluació. Aquest factor s’ha denominat seguimentde treballs i activitats de classe.

El segon factor s’ha denominat exàmens i correcció de deures i quaderns i resumeix les respostes ales preguntes relatives a la utilització que, segons els alumnes, fa el professorat d’aquestsprocediments d’avaluació.

A la taula següent es mostra com es distribueixen les respostes de l’alumnat a aquestes preguntes,classificades segons els factors en què es relacionen.

Taula 18.3. Freqüència amb què el professor utilitza determinats procediments d’avaluació

percentatgefactors variables gens o

pocalgunesvegades bastant o molt

Revisa activitats que feim a classe 9,8 17,0 73,2

Pregunta la lliçó 10,7 19,0 70,3

Fa exàmens orals 45,4 26,3 28,3

seguiment de treballs iactivitats de classe(explica un 25,36% dela variància total)

Té en compte l'autoavaluació 28,7 19,6 51,7

Posa controls escrits 5,4 8,9 85,7

Corregeix deures i quaderns 12,1 14,5 73,4

exàmens i correcció dedeures i quaderns(explica un 24,13% dela variància total) Controls després de cada tema 4,4 5,8 89,8

Els procediments d’avaluació que, segons els alumnes, més utilitza el professorat en totes les àreessón els exàmens, sobretot escrits, al final d’un tema, seguits de la revisió d’activitats de classe, lacorrecció de deures i quaderns i demanar la lliçó. Proves orals i l’autoavaluació són els procedimentsmenys emprats per avaluar l’aprenentatge de l’alumnat.

Resum de la metodologia didàctica als centres d’educació primària

Ja que els factors anteriors es correlacionen, s’ha optat per realitzar una nova anàlisi factorial ambaquests, amb la qual s’han obtingut dos nous factors que resumeixen els anteriorment descrits:

− Metodologia tradicional: agrupa els factors de 1r ordre que hem denominat metodologiaexpositiva, ús exclusiu del llibre de text, i exàmens i correcció de deures. Explica el 30,85% dela variància total.

148

− Metodologia activa: agrupa els factors de 1r ordre que hem denominat classes actives iparticipatives, ús de material divers, i seguiment de treballs i activitats de classe. Explica el27,28 % variància.

Amb la finalitat de proporcionar una visió de conjunt i simplificar les anàlisis, les diferènciestrobades segons el sexe dels alumnes, la titularitat dels centres, l’illa de residència i l’estratsocioeconòmic i cultural, sols es comenten per a aquests darrers factors; i de la mateixa maneraprocedirem per relacionar la percepció dels alumnes sobre els processos didàctics i els seus resultatsen les proves.

En el factor metodologia tradicional s’han trobat algunes diferències estadísticament significativesen la percepció dels alumnes de les diferents illes sobre la utilització per part del professoratd’aquesta metodologia. Així, com s’aprecia al gràfic següent i segons els alumnes, on major recurses fa d’aquesta metodologia és a Eivissa i on menys a Menorca.

En canvi, no s’han trobat diferències en funció de la titularitat dels centres ni relacionades ambl’estrat socioeconòmic i cultural dels alumnes. Per sexe s’han trobat petites diferències, encara queno poden ser considerades remarcables si es té en compte la grandària de l’efecte.

Gràfic 18.1 Puntuacions factorials mitjanes en el factormetodologia tradicional, per illes

-0,4

-0,2

0

0,2

0,4

Mallorca Menorca Eivissa-Formentera

Pel que fa al recurs de la metodologia activa, s’han detectat diferències, encara que no remarcables,vinculades al sexe dels alumnes i a la titularitat dels centres: els nins i l’alumnat dels centres públicsrespectivament tenen una percepció major de la utilització d’aquest recurs metodològic per part delprofessorat.

Per illes, tot i que les diferències tampoc no poden ser considerades, l’alumnat de Menorca id’Eivissa-Formentera diuen que fan una major utilització de la metodologia activa que l’alumnat deMallorca.

En canvi, sí són remarcables les diferències referides a la percepció sobre la utilització de lametodologia activa per part del professorat dels alumnes adscrits a l’estrat socioeconòmic i culturalmés baix i els adscrits al nivell alt. Els primers diuen que a les seves classes es fa un major úsd’aquest recurs metodològic que els segons.

149

Gràfic 18.2. Puntuacions factorials mitjanes en el factormetodologia activa, per estrats del nivell SEC

-0,3

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

0,3


Incidència de la utilització de determinats processos didàctics sobre els resultats dels alumnesen les proves

Les puntuacions dels alumnes en cada un dels factors s’han ordenat de menor a major i, acontinuació, s’han dividit en quatre intervals: baix, mitjà baix, mitjà alt i alt (cada un dels qualscomprèn aproximadament un 25% de l’alumnat) per poder relacionar cada factor amb el rendimentdels alumnes.

La relació que es dóna entre el rendiment i el grau en què s’utilitza la metodologia tradicional no éslineal. De tota manera, aquells que diuen no utilitzar quasi mai aquesta metodologia són els quepitjors resultats obtenen.

D’altra banda, aquesta tendència es manté quan s’analitza la relació per a cada un dels estrats en quès’ha classificat el nivell socioeconòmic i cultural dels alumnes i l’anàlisi de regressió corrobora que,amb independència del nivell SEC, quan no s’adopta mai a classe la metodologia que hem definitcom a tradicional, els alumnes obtenen un baix rendiment.

Gràfic 18.3. Resultats globals dels alumnes en les proves segons la freqüènciaamb la qual s’utilitza la metodologia tradicional

261

235

258253

200

225

250

275

300



150

A diferència del cas anterior, com menor és la percepció dels alumnes sobre la utilització per part delprofessorat de la metodologia activa, millors són els resultats que obtenen en les proves. En aquestcas, la relació entre el recurs a aquesta opció metodològica i el rendiment és lineal i es donendiferències estadísticament significatives entre tots els intervals en què s’ha dividit el factor i, a més,la grandària de l’efecte entre els grups extrems (baix i alt) és important.

Gràfic 18.4. Resultats dels alumnes en les proves segons la freqüència amb laqual s’utilitza la metodologia activa

263270

246

228

200

225

250

275

300



L’anàlisi de regressió confirma que, amb independència del nivell SEC, un ús quasi exclusiud’aquesta metodologia condueix al pitjor rendiment.

19. CLIMA DE CENTRE I D’AULA

En els qüestionaris s’incorporaren algunes preguntes que tenien per objecte conèixer la percepció del’alumnat (i del tutors) sobre diferents aspectes relacionats amb el clima de centre i d’aula,observació de les normes de convivència, etc.

Comportament dels companys

Les 7 preguntes sobre com els alumnes veuen els seus companys s’han agrupat en dos factors, unque recull les respostes que orienten cap a una percepció positiva o favorable, i un altre que remet auna percepció negativa.

A la taula següent es mostra com es distribueixen les respostes de l’alumnat a aquestes preguntes icada un dels factors en què s’agrupen.

151

Taula 19.1. Distribució dels alumnes avaluats segons la percepció que tenen dels companys

factors variables percentatge

molt o bastantdolents normals bastant o molt

bons

com a estudiants 3,9 38,4 57,7

com a companys 3,9 19,6 76,5

mai o quasimai

algunesvegades

quasi sempreo sempre

es porten bé a classe 20,4 33,9 45,7

percepció positivadels companys(explica un 29,2% dela variància total)

respecten el professorat 25,3 18,8 55,9

es fiquen amb tu 69,1 20,4 10,5

es barallen entre ells 55,7 27,9 16,4

percepció negativadels companys(explica un 27,8% dela variància total) es barallen amb tu 80,5 13,3 6,2

Per terme general, l’alumnat avaluat considera que la resta d’alumnes del grup són, per regla general,bons companys i “normals” o bons estudiants i que a les seves classes no són freqüents les conductesdisruptives ni els problemes de convivència.

Desenvolupament de l’acció tutorial i orientadora

La percepció dels alumnes sobre el desenvolupament de la tasca tutorial i orientadora que realitza eltutor del grup s’ha agrupat en un únic factor que explica el 56,9% de la variància total.

A la taula següent es mostra la distribució dels alumnes en aquestes respostes.

Taula 19.2. Freqüència amb què el tutor realitza determinades tasques tutorials, segons els alumnes

percentatgesvariables

mai o quasi mai algunesvegades

quasi sempre osempre

ens parla dels estudis 6,2 25,9 67,9

ens parla de qüestions de classe i el que enssucceeix 6,5 22,3 71,3

revisa amb nosaltres les normes de classe 18,9 28,2 52,9

parla amb mi personalment d'aquests temes 36,7 29,6 33,7

Els alumnes expressen que el tutor els parla molt sovint dels estudis i de qüestions relacionades ambel desenvolupament de les classes i que, de forma bastant freqüent, revisa amb ells les normes declasse, encara que no tan habitualment parla amb ells personalment sobre aquests temes.

152

Gestió de la convivència del grup

De l’anàlisi factorial realitzada amb les respostes a les 10 preguntes que tenen per objecte identificarles actuacions que el tutor desenvolupa per regular la convivència del grup, se n’han obtingut 3factors en els quals s’agrupen les variables esmentades.

El primer factor s’ha denominat gestió participativa, i resumeix les respostes a les preguntes quedemanen si el tutor manté l'ordre per poder treballar, els fa participar en l'establiment de les normes isi ells respecten les normes i col·laboren per al seu compliment.

El segon factor resumeix les respostes dels alumnes a les preguntes que fan referència a si el tutor ésqui fixa les normes i si els castiga quan no les respecten. Aquest factor s’ha denominat gestiónormativa.

El tercer factor, diàleg i reforç, agrupa les respostes a les preguntes que pretenen conèixer si el tutorassigna tasques als alumnes, manté l'ordre a l’aula, els felicita quan es porten bé i dialoga amb ellsquan no ho fan.

A la taula següent es mostra com es distribueixen les respostes de l’alumnat a aquestes preguntes i encada un dels factors en què s’agrupen.

Taula 19.3. Percepció dels alumnes sobre el compliment de normes i gestió de la convivència

percentatgefactors variables cap o

poca alguna bastant omolta

manté l'ordre per poder treballar 10,6 20,6 68,7

ens fa participar en l'establiment de les normes 17,4 27,1 55,5

en general respectam les normes 10,0 24,1 65,9

gestió participativa(explica un 27,5% dela variància total)

col·laboram per al compliment de les normes 13,2 24,8 62,0

ens castiga si no respectem les normes 11,7 23,9 64,4gestió normativa(explica un 16,2% dela variància total) fixa les normes 13,0 20,6 66,4

ens assigna tasques a cada un 25,9 19,8 54,3

manté l'ordre per poder treballar 10,6 20,6 68,7

ens felicita quan ens portam bé 13,3 19,0 67,6

diàleg i reforç(explica un 23,3% dela variància total)

dialoga amb nosaltres quan no ens portam bé 6,1 16,9 77,0

Crida l’atenció que totes aquestes formes de regulació de la convivència són utilitzades, segons elsalumnes, de forma molt freqüent a la major part dels centres. Tot i així, la participació de l’alumnaten l’establiment de normes i l’assignació de tasques i responsabilitats als alumnes són les formesmenys utilitzades.

153

Clima de centre

Per diagnosticar la percepció dels alumnes sobre el centre escolar, se’ls formularen 6 preguntes, lesquals s’han agrupat mitjançant una anàlisi factorial en un únic factor que s’ha denominat clima decentre, el qual explica un 55,8% de la variància total.

La distribució de les respostes dels alumnes a aquestes preguntes apareix a la taula següent.

Taula 19.4. Percepció dels alumnes sobre el clima de centre

percentatgesclima de centre en desacord o en

partni d'acord ni en

desacordd'acord o unamica d’acord

en el meu centre hi ha normes raonables 9,5 12,8 77,7

el meu centre és molt bo 10,9 14,2 74,9

en general m'agrada venir al centre 19,1 18,1 62,8

les classes són entretingudes 16,3 22,5 61,2

la feina que faig al centre m'agrada molt 18,4 24,2 57,5

en el centre aprenc coses interessants iútils 3,8 8,1 88,1

La valoració global del clima del centre per part de l’alumnat és bastant bona. L’alumnat expressa lasatisfacció amb el centre, que hi aprèn coses interessants i útils, que hi ha normes raonables i que liagrada assistir-hi. Tot i així, un percentatge pròxim al 20% de l’alumnat manifesta que no li agradamolt la feina que se’ls encomana, que no li agrada molt haver d’assistir a les classes i que els resultenpoc entretingudes.

Satisfacció del tutor amb el grup

La satisfacció del tutor amb el grup avaluat s’ha extret de les 6 preguntes als tutors dels grupsavaluats, les quals s’han agrupat mitjançant una anàlisi factorial en un únic factor que explica un56,4% de la variància total.

La distribució de les respostes dels tutor a aquestes preguntes apareix a la taula següent.

154

Taula 19..5. Satisfacció del tutor amb diferents aspectes del grup

percentatgesgrau de satisfacció del tutor

gens o poca algunesvegades

bastant omolta

participació alumnat en la dinàmica del grup 2,9 15,1 82,0

coneixement i compliment de normes i drets/deures perpart de l’alumnat 4,4 18,8 76,9

acceptació companys, col·laboració i respecte entre ells 5,1 25,3 69,6

reconeixement per part alumnat de l’atenció que elspresten 7,1 24,0 69,0

desenvolupament d'hàbits de feina i estudi 12,4 28,9 58,7

resultats del procés d'aprenentatge 2,8 32,9 64,2

grau de satisfacció com a tutor/a grup 5,6 13,2 81,3

Per terme general, els tutors dels grups avaluats manifestaren la seva satisfacció amb eldesenvolupament d’aquesta funció. Valoraren positivament la participació de l’alumnat en ladinàmica del grup, el coneixement i compliment de normes i drets/deures per part de l’alumnat,l’acceptació dels companys, la col·laboració i respecte que es dóna entre ells, com també elreconeixement per part de l’alumnat de l’atenció que els presten. Els aspectes amb els quals esmostren més descontents són els referits al desenvolupament d'hàbits de feina i estudi i als resultatsdel procés d'aprenentatge dels alumnes.

Resum del clima de centre i d’aula als centres de educació primària

Atès que els factors anteriors es correlacionen, s’ha optat per realitzar una nova anàlisi factorial ambaquests, amb la qual s’han obtingut dos nous factors que resumeixen els anteriorment descrits.

− Clima de centre i gestió de la convivència: agrupa els factors de 1r ordre que s’han denominatclima de centre i les diferents formes de gestió de la convivència. Aquest factor explica un28,5% variància total.

− Clima d’aula: agrupa els factors de 1r ordre que s’han denominat percepció positiva delscompanys; percepció negativa dels companys (satura negativament) i satisfacció del tutor amb elgrup. Explica el 17,5% variància total.

Les diferències trobades segons el sexe dels alumnes, la titularitat dels centres, l’illa de residència il’estrat socioeconòmic i cultural, sols es comenten per aquests darrers factors amb la finalitat deproporcionar una visió de conjunt i simplificar les anàlisis; i de la mateixa manera procedirem perrelacionar els resultats dels alumnes en les proves i la seva percepció sobre els processos didàctics.

S’han trobat petites diferències en el clima d’aula vinculades al sexe i a la titularitat dels centres,encara que no poden ser considerades remarcables si es considera la grandària de l’efecte. No obstantaixò, sí que s’han trobat diferències vinculades amb l’estrat socioeconòmic i cultural al quals’adscriuen els alumnes. Particularment remarcables són les observades entre els estrats baix i alt.

155

Gràfic 19.1. Puntuacions factorials mitjanes en el factorclima d’aula, per nivell SEC

-0,3

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

0,3


Incidència del clima d’aula sobre els resultats dels alumnes en les proves

Les puntuacions dels alumnes en el factor s’han ordenat de menor a major i, a continuació, s’handividit en quatre intervals: baix, mitjà baix, mitjà alt i alt (cada un dels quals comprènaproximadament un 25% de l’alumnat) per poder relacionar el factor amb el rendiment dels alumnes.

S’han trobat diferències estadísticament significatives en el rendiment relacionades amb el climad’aula, però no amb les diferents valoracions del clima de centre i la gestió de la convivència.

A mesura que augmenta la percepció del clima d’aula per part dels alumnes, també milloren els seusresultats en les proves, encara que les diferències sols són remarcables entre els que tenen unapercepció baixa o negativa del clima i aquells que la tenen molt favorable.

Gràfic 19.2. Resultats globals dels alumnes segons lapercepció de l’alumnat del clima d’aula

260256

242251

200

225

250

275

300



L’anàlisi de regressió efectuada informa que, una vegada detret l’efecte del nivell socioeconòmic icultural, les diferències en el rendiment vinculades a una millor o pitjor valoració del clima d’aulacontinuen essent estadísticament significatives.

Avaluació a l’educació primàriaiaqse.caib.es/documentos/publicacions/informe_ep_2003.pdf · 5...

Documents

Transcript of Avaluació a l’educació primàriaiaqse.caib.es/documentos/publicacions/informe_ep_2003.pdf · 5...