Avaluar per millorar: Biblioteques escolars, entre interrogants?

Teresa Mañà (mana@ub.edu)Facultat de Biblioteconomia i Documentació. UBVIII Jornada de Biblioteques escolars Girona, 15 d’octubre

Avaluació de la biblioteca escolar

1. Per què avaluem?: avaluar és útil

2. Què avaluem?: avaluar no és comptar

3. Com avaluem?: dades de l’estudi 20114. De què partim?: els estàndards de les

Directrius per als centres d’educació de Catalunya

5. Amb què comptem?: eina d’autoavaluació

1 Per què avaluem? Quina utilitat té?

Per planificar per saber tots (responsable, professorat, equip directiu, famílies, alumnat)

què fa la biblioteca per establir objectius i prioritats de cara al futur per decidir com assignar recursos per facilitar la integració amb altres polítiques del centre

Per controlar el progrés per veure si duem a terme les coses que ens havíem proposat de fer per avaluar les prioritats d‘acció futura per aconseguir el rendiment més eficient en àrees prioritàries

Per justificar l’assignació de recursos per demostrar la relació entre els recursos que utilitzem i el que estem

aconseguint per justificar les despeses, tant les passades com les futures

Per comunicar per explicar el rendiment als membres de l’equip directiu, a la comunitat

escolar (alumnat, professorat, famílies) i a l’administració

2 Què avaluem? Acostumem a avaluar els/alguns aspectes comptables

(avaluació quantitativa): Recursos humans i econòmics: quantes hores fa el personal,

de quant pressupost disposem, en què invertim… Edifici, instal·lacions i equipament: quants ordinadors tenim,

quants punts de lectura existeixen… Col·lecció: quants documents, de quines matèries, quants

n’incorporem de nous… Serveis i activitats: quantes hores obre la biblioteca, quins

serveis ofereix, quantes activitats realitza… Úsos: quants llibres prestem, quins cursos s’emporten més

llibres, quins es fan servir més…

Avaluar no és comptar: aquesta avaluació serveix quan disposem d’uns estàndards que ens diuen quin és el nivell correcte.

I serveix quan les dades es recullen de manera regular, homogènia i normalitzada per poder comparar entre nosaltres i amb els altres.

2 … però hem d’avaluar també altres aspectes intangibles que

són tan o més importants en el funcionament de la biblioteca (avaluació qualitativa):

Accessibilitat a la biblioteca i als seus recursos: és fàcil trobar la biblioteca? L’equipament i el mobiliari són adequats? La col·lecció està disponible físicament i en línia?

Valor que la comunitat escolar atorga a la biblioteca: té el suport de l’equip directiu? Participa en els òrgans de planificació i coordinació?

Relació de la biblioteca amb el currículum: els professors utilitzen estratègies per incentivar l’ús de la biblioteca? La biblioteca està implicada en el Pla de Lectura de centre?

...

3 Com avaluem ?

Avaluació interna (autoavaluació) o externa

Avaluació quantitativa Dades, estadístiques

Avaluació qualitativa Enquestes d’ús, de satisfacció Entrevistes Grups de discussió Fulls de suggeriments …

Necessitat d’indicadors quantitatius i qualitatius amb diferents nivells o graus d’assoliment

3 Com avaluem?

Pla de treball: existència i avaluacióEl 59,8% dels centres disposa d’un Pla de treball que recull els objectius del curs, la distribució de responsabilitats i tasques i el calendari de les activitats previstes.

En relació al 2005, el percentatge es manté estable però a la baixa (62,6%)

El Pla de treball s’avalua sistemàticament en el 82,1% dels centres. Aquesta pràctica es més habitual en els centres públics de Primària (89%) que en els de Secundària (75%)

Las bibliotecas escolares en España. Dinámicas 2005-2011

Avaluació periòdica

El 39,5% dels centres realitza algun tipus d’avaluació (anàlisi d'estadístiques, elaboració d’una memòria, reunions amb l’equip docent i la comissió de biblioteca…)

En relació al 2005 hi ha un petit increment (el percentatge global se situava en el 33,3%)

Las bibliotecas escolares en España. Dinámicas 2005-2011

Recollida de dades estadístiques

En relació al 2005, es manté igual a Primària i es lleugerament superior en els altres tipus de centres.

2 De què partim?

“Construir una eina d'autoavaluació de (i per a) la biblioteca escolar en el nostre context educatiu no és una tasca fàcil, almenys, des de tres punts de vista. a) L'escassa cultura d'avaluació interna en els centres educatius, b) el desenvolupament desigual de les biblioteques escolars i c) l'absència d'uns estàndards acceptats per les administracions educatives, que fixin els requisits de funcionament”

http://www.xtec.cat/web/projectes/biblioteca/directrius

4 De què partim?

5 Amb què comptem?

http://bd.ub.edu/bescolar/IMG/pdf/15133.pdf

5 Amb què comptem?

Una eina d’autoavaluació:Per poder utilitzar autònomamentPer poder utilitzar en funció de les condicions (temps, personal, integració de la biblioteca en el centre, experiència i permanència del responsable en el càrrec...)Per poder disposar d’un diagnòstic quantitatiu i qualitatiuPer poder planificar les millores

Una eina d’autoavaluació basada en preguntes

Com ho fem?Com ho fem?

AvaluacióAvaluació

Com ho podem saber?Com ho podem saber?

Com ho podem millorar?

Com ho podem millorar?

Pla de milloraPla de millora

Procés intern, conjunt i recursiu (bienal) L'eina s’estructura en:

1 Pla d’autoavaluació2 Dades bàsiques de la biblioteca3 Dimensions, indicadors i nivells d’assoliment4 Preguntes-guia5 Full d’avaluació i planificació

Dimensions

Aspectes que avaluem, àmbits del funcionament i ús de la biblioteca

A. Valor e integración en el centroB. AccesibilidadC. VisibilidadD. Apoyo al currículo

D1. Análisis de necesidades y oferta de serviciosD2. Adecuación de los recursos documentalesD3. Coordinación pedagógicaD4. Competencias en lectura y escrituraD5. Competencia digital, en información y para aprender a aprenderD6. Competencia social y ciudadana

E. Usos y usuariosF. Planificación y evaluaciónG. Equipo de trabajoH. Comunidad profesionalI. Puentes con la comunidad

Indicadors

Aspectes que mesurem: esdevenen els objectius a aconseguir en cada dimensió

N’hi ha de qualitatius i de quantitatius, en funció d’allò que es mesura.

Manquen estàndards per part de les administracions educatives (els mínims a partir dels quals es considera adequat un servei)

Nivells d’assoliment

Determinen el grau en què s’aconsegueix complir amb un determinat indicador o amb una dimensió:

DEFICIENT La biblioteca no contempla aquest aspecte.

LIMITAT Es duen a terme algunes accions de manera incipient i irregular.

BO Alguns aspectes es cobreixen satsifactòriament però d’altres podrien millorar.

EXCEL·LENT La biblioteca ho fa tot i bé

Exemple (1)

Indicadores

• Apoyo del equipo docente

• Presencia en la documentación

• Órganos en los que participa

• € para recursos documentales

• € para otras necesidades

• Familias

Indicadores

• Apoyo del equipo docente

• Presencia en la documentación

• Órganos en los que participa

• € para recursos documentales

• € para otras necesidades

• Familias

Exemple (2)

Exemple (3)

DEFICIENTEDEFICIENTELIMITADOLIMITADOBUENOBUENOEXCELENTEEXCELENTE

L'eina s’estructura en:1 Pla d’autoavaluació2 Dades bàsiques de la biblioteca3 Dimensions, indicadors i nivells d’assoliment4 Preguntes-guia5 Full d’avaluació i planificació

4 Preguntes guia

Ajuden i orienten a determinar el nivell d’assoliment:

Es poden fer prèviament a l’assignació del nivell per ajudar a reflexionar

Poden suggerir idees per a la millora

Les preguntes estan formulades per obtenir respostes de si o no, encara que no s’han d’entendre com a valors absoluts

4 Preguntes guia Exemple

4 Mètodes per obtenir informació

Es proposen diferents mètodes per obtenir informació de manera sistemàtica:

ANÀLISI DE PRODUCTES (impresos i electrònics) web, bloc, fullets, guia, cartells, bústia de suggeriments ...

REUNIONS MONOGRÀFIQUES, ENTREVISTES, ENQUESTES ... opinió de tots els agents.

ESTADÍSTIQUES adquisicions, baixes, préstecs, visites ...

OBSERVACIÓ SISTEMÀTICA amb objectius concrets.

DOCUMENTACIÓ del centre i generada per la biblioteca.

4 Mètodes per obtenir informació Exemple

L'eina s’estructura en:1 Pla d’autoavaluació2 Dades bàsiques de la biblioteca3 Dimensions, indicadors i nivells d’assoliment4 Preguntes-guia5 Full d’avaluació i planificació

5 Full d’avaluació i planificació

Serveix per planificar les millores: què farem, com ho farem, amb qui, i en quin termini

NIVELL DESITJAT a partir del nivell d'assoliment obtingut (no salts inassolibles).

ACCIONS concretes i propostes.

PERSONES implicades (professors, alumnes, equip directiu).

TERMINIS compromesos

5 Full d’avaluació i planificació Exemple

En resum

Com ho estem fent?Com ho podem saber?Com ho podem millorar

VisibilidadC

Se valoran las acciones de la biblioteca en relación con la difusión

(dar a conocer), la comunicación (invitar a la interacción)

y la señalización (ubicar el espacio) en el conjunto del centro.

Com ho estem fent?DimensiónDimensión

Niveles de logroNiveles de logroIndicadoresIndicadores

Com ho podem saber?

Com podem millorar?

Disponible en català a: http://bd.ub.edu/bescolar/IMG/pdf/15133.pdf

Disponible en castellà a:http://www.lecturalab.org/uploads/website/docs/2684-2-

Bibliotecas_escolares_entre_interrogantes.pdf

TOT ALLÒ QUE ES MESURA, MILLORA;EL QUE NO ES MESURA, EMPITJORA

VIII Jornades de Biblioteques escolars. Girona. Teresa Mañà (mana@ub.edu)