Avanç PE TMAappdmah.gencat.cat/alfresco/download/direct... · NIF: B58322751 Raó Social: AVINGUDA...

EQUIP REDACTOR

JOAQUIM BALAGUER ARIÑO BERNAT BOVER AMOROS MASDEU ENGINYERS, SL

PLA ESPECIAL URBANÍSTIC PER A LA CREACIÓ D’UN SISTEMA URBANÍSTIC DESTINAT A

INFRAESTRUCTURA DE GESTIÓ DE RESIDUS DE CAN CARRERAS I CAN BALASCH

TERME MUNICIPAL DE RUBÍ (VALLÈS OCCIDENTAL)

AVANÇ SETEMBRE DE 2011

ÍNDEX

MEMÒRIA INFORMATIVA ............................................................................................... 0 1. ORDRE DE REDACCIÓ ............................................................................................ 1 2. OBJECTE DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC ....................................................... 2 3. DESCRIPCIÓ DEL SECTOR I ACCESSOS ............................................................. 3 4. ANTECEDENTS ......................................................................................................... 4 5. LEGISLACIÓ URBANÍSTICA APLICABLE ............................................................. 7 6. PLANEJAMENT QUE EMPARA LA REDACCIÓ DEL PLA ESPECIAL ............. 10 6.1 Pla General d’Ordenació de Rubí ............................................................................ 10 6.2 Pla Territorial Metropolità de Barcelona ................................................................ 11 6.3 Revisió del POUM ................................................................................................... 12

MEMÒRIA D’ORDENACIÓ ............................................................................................. 15 1. CRITERIS ................................................................................................................. 16 2. JUSTIFICACIÓ I CONVENIÈNCIA ......................................................................... 18 2.1 Introducció.............................................................................................................. 18 2.2 Adequació a la normativa urbanística i planejament territorial .............................. 18 2.3 Adequació al planejament municipal ...................................................................... 19 2.4 Adequació ambiental .............................................................................................. 20 2.5 Alternatives a l’emplaçament ................................................................................. 20 2.6 Necessitat de l’activitat ........................................................................................... 22 2.7 Conclusions ............................................................................................................. 27

3. ESTUDI D’ALTERNATIVES DE PLANEJAMENT ................................................. 29 3.1 Pla General d’Ordenació Urbana i Pla Territorial Metropolità de Barcelona ........... 29 3.2 Aplicació de dos planejaments derivats independents per cadascun dels àmbits .. 32 3.3 Planejament únic pels dos àmbits ........................................................................... 35

4. DADES DE LES ACTIVITAT ................................................................................... 37 4.1 Dipòsit controlat de residus Can Balasch ................................................................ 37 4.2 Dipòsit controlat de residus Can Carreras ............................................................... 38 4.3 Planta de valorització de palets Can Carreras ......................................................... 39 4.4 Ensacat de terres i d’adobs Can Carreras ................................................................ 40

5. ORDENACIÓ PROPOSADA ................................................................................... 42 5.1 Clau STa – Dipòsit controlat de residus Can Balasch ............................................... 42 5.2 Clau STb – Dipòsit controlat de residus Can Carreras .............................................. 43 5.3 Clau STc – Activitat de reciclatge de palets (Can Carreras) ...................................... 43 5.4 Clau STd – Ensacat de terres i d’adobs (Can Carreras). ............................................ 44

6. MESURES AMBIENTALS CORRECTORES ......................................................... 45

ANNEXOS

• Descripció del Medi

• Descripció de l’activitat de deposició de residus

PLÀNOLS

INFORMATIUS

I.1. SITUACIÓ _____________________________________________ 1/50.000

I.2. EMPLAÇAMENT ________________________________________ 1/25.000

I.3. VIALITAT EXISTENT _____________________________________ 1/25.000

I.4. QUALIFICACIÓ SÒL NO URBANITZABLE P.G.O. 1986 _________ 1/25.000

I.5. QUALIFICACIÓ SÒL NO URBANITZABLE P.T.M.B. 2010 ________ 1/25.000

I.6.1. ESTAT ACTUAL ÀMBIT 1 __________________________________ 1/4.000

I.6.2. ESTAT ACTUAL ÀMBIT 2 __________________________________ 1/2.000

NORMATIUS

N.1.1. ZONIFICACIÓ PROPOSADA. ÀMBIT 1 _______________________ 1/5.000

N.1.2. ZONIFICACIÓ PROPOSADA. ÀMBIT 2 _______________________ 1/5.000

N.2.1. MORFOLOGIA FINAL ÀMBIT 1 ______________________________ 1/4.000

N.2.2. MORFOLOGIA FINAL ÀMBIT 2 ______________________________ 1/2.000

N.3.1. ZONIFICACIÓ UN COP FINALITZADA LA RESTAURACIÓ. ÀMBIT 1 ________________________________________________ 1/5.000

N.3.2. ZONIFICACIÓ UN COP FINALITZADA LA RESTAURACIÓ. ÀMBIT 2 ________________________________________________ 1/5.000

MEMÒRIA INFORMATIVA

PLA ESPECIAL URBANÍSTIC PER A LA CREACIÓ DE SISTEMA URBANÍSTIC DE GESTIÓ DE RESIDUS ‐ CAN CARRERAS I CAN BALASCH TERME MUNICIPAL DE RUBÍ

JOAQUIM BALAGUER I ARIÑO – BERNAT BOVER AMORÓS, ARQUITECTES Pàgina 1 MASDEU ENGINYERS, SL

1. ORDRE DE REDACCIÓ

Es redacta el present Pla Especial per encàrrec de les empreses,

- GRUPO FSM VERTISPANIA SL

NIF: B62557301

Raó Social: AVINGUDA CAN FONTANALS S/N

Població: SANT CUGAT DEL VALLÈS

- ARRINS SL

NIF: B58322751

Raó Social: AVINGUDA CAN FONTANALS S/N

Població: SANT CUGAT DEL VALLÈS

El Pla definirà el conjunt d’accions necessàries per la implantació i ordenació d’un sistema urbanístic de gestió de residus, dins d’un sector discontinu format pels àmbits de “Can Carreras” i “Can Balasch”, dins del terme municipal de Rubí.

Aquest s’inscriu dins del marc del Text Refós de les Normes de Planejament General de Rubí, el qual es va aprovar definitivament en data 22 de setembre de 2005 per la Comissió Territorial d’Urbanisme i publicada en el DOGC del 16 d’octubre de 2006, i el Pla Territorial Metropolità de Barcelona, aprovat definitivament el 20 d’abril de 2010, i de tot allò que indica el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (TRLU).



2. OBJECTE DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC

L’objecte del present Pla Especial Urbanístic, és determinar els següents aspectes:

• Fixar els paràmetres urbanístics per al desenvolupament de l’activitat de dipòsit controlat de residus de Can Carreres i del dipòsit controlat de residus de Can Balasch, això és, determinar els criteris per la preparació i explotació d’ambdós dipòsits –en el cas de Can Carreres, l’adequació a l’explotació d’un nou tipus de residu i amb uns nous paràmetres d’explotació (bàsicament modificació de la capacitat i la forma final del dipòsit)-, la zonificació de l’espai delimitat per aquest Pla Especial, els usos i altres paràmetres urbanístics en el seu àmbit als efectes de possibilitar la formulació del corresponent projecte i obtenció d’autoritzacions i permisos.

• Definir i regular les condicions tècniques i ambientals per a la implantació de les infraestructures necessàries destinada a la gestió de residus (sistema urbanístic supramunicipal), mitjançant un dipòsit controlat de residus inerts i no perillosos d’origen industrial.

• Definir les condicions finals de la restauració dels àmbits que conformen aquest planejament, així com ordenar i regular els processos i instal·lacions necessàries per realitzar correctament aquestes activitats.

• Regulació de les àrees destinades a la ubicació dels residus, definint la seva màxima ocupació així com la seva morfologia final, concretant com s’ha de realitzar aquest procés, el qual definirà la restauració final de l’activitat extractiva que existeix en aquest sector.

• Concreció de les superfícies que es preveuen per a les zones del propi sistema tècnic.

• Definició de la ubicació i característiques de les instal·lacions i construccions.

• Definició de les mesures preventives i correctores ambientals.

En definitiva, regular totes les actuacions necessàries pel correcte desenvolupament de les infraestructures de gestió de residus de deposició (inerts i no perillosos d’origen industrial), valorització i reutilització previstes dins de l‘àmbit del Pla Especial Urbanístic.



3. DESCRIPCIÓ DEL SECTOR I ACCESSOS

El municipi de Rubí està situat al Sud-Oest de la comarca del VALLÈS OCCIDENTAL. Limita al Nord amb Terrassa i Sant Quirze del Vallès, a l’Oest amb Ullastrell, a l’Est amb Sant Cugat del Vallès, i al Sud Castellbisbal. La riera de Rubí és el principal accident geogràfic del seu territori.

L’emplaçament de l’àmbit, està grafiat en el plànol I.2, còpia de la cartografia a escala 1/5.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

L’àmbit del Pla Especial està format per dues zones.

• La primera zona la conforma l’àmbit de l’activitat extractiva “Can Carreras” ocupa una superfície de 42,30 ha i està situat a l’extrem oest del terme municipal, a la zona coneguda com Finca Can Carreres.

L’accés al sector de Can Carreras es realitza a través del Camí d’Ullastrell, el qual entre el CEIP Joan Maragall i abans d’arribar al carrer de Can Bosch, surt un camí en direcció oest que condueix a Can Canyadell, amb el qual s’accedeix directament a l’activitat.

• La segona zona. L’àmbit extractiu de “Sibila” ocupa una superfície de 15,72 ha, i està situat a la zona sud del terme municipal a la zona coneguda com a Can Balasch i Can Pi de Vilaroch.

L’accés al sector de Can Balasch es realitza per la carretera C-1413a de Molins de Rei a Caldes de Montbui, en el seu punt quilomètric 6+100. En aquest punt, s’accedeix en direcció nord al polígon industrial de Can Pi de Vilaroch. A l’entrada del polígon s’agafa el camí rural de Rubí a Castellbisbal i després de passar l’estació transformadora de Rubí i molt proper a la masia de Can Balasch, s’accedeix a l’àmbit.

La delimitació del sector està representada amb traç discontinu en el plànol I.2 d’emplaçament, inclòs en el present Pla Especial. La seva superfície és de 58,02 ha.



4. ANTECEDENTS

Els principis en els que es fonamenta la gestió dels residus són, per ordre jeràrquic, la prevenció, la preparació per a la reutilització, el reciclat, algun altre tipus de valorització, inclosa la valorització energètica i, en darrer terme, l’eliminació. Així doncs, i malgrat tots els esforços que es destinen des de l’Administració per promoure polítiques públiques que fomentin la prevenció, el reciclatge i la valorització, a dia d’avui encara no s’ha assolit un nivell tal que permeti obviar els processos d’eliminació.

La disposició controlada de residus conforma, encara, a dia d’avui, una de les operacions d’eliminació de residus. Segons es desprèn del Programa de Gestió de Residus Industrials de Catalunya (PROGRIC), aprovat pel Decret 88/2010, de 29 de juny, malgrat que la tendència és que la quantitat de residus de tercers gestionada via dipòsit ha anat disminuint, el mateix programa reconeix que pel període 2007-2012, es necessiten uns 8,33 milions m³ per poder gestionar residus industrials. Concretament a la Regió metropolitana i centre, es calculen unes necessitats de 7 milions de m³ (pàg. 117).

Els àmbits del Pla Especial aprofiten els espais afectats per dues activitats extractives ja autoritzades:

Àmbit 1 – Can Carreras

En l’àmbit d’actuació 1 es ve desenvolupant una activitat d’extracció de sorres i graves denominada CAN CARRERAS, la qual disposa d’autorització de la Direcció General d’Energia i Mines de data 19 d’octubre de 1992, ocupant l’autorització minera una extensió de 42,3 ha que va ser atorgada a la societat GAECON, SA.

En data 28 d’octubre de 1992 es va autoritzar la transmissió a favor de la societat Francisco Sánchez Martínez, SA.

En data 1 de juliol de 2010 es va autoritzar la transmissió per fusió de societats dels drets miners a favor de la societat Grupo FSM Vertispania, SL. L’activitat disposa del número de registre miner RA-2612.

D’acord amb el que estableix el programa de restauració vigent, aprovat en data 5 de febrer de 1991, la superfície autoritzada per a l’extracció és de 13,54 ha.

L’activitat va estar sotmesa a tràmit d’adequació al règim establert en la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de Intervenció Integral de la Administració Ambiental (LIIAA), havent obtingut Autorització Ambiental per l’activitat extractiva Can Carreras amb Resolució de 21 d’abril de 2009, amb número d’expedient BAAD070038



Des de l’any 2002, i encara actualment, Grupo FSM Vertispania, SL gestiona un dipòsit controlat de residus no perillosos d’origen industrial a la finca de Can Carreres, al terme municipal de Rubí. Aquesta activitat, després d’una llarga litigiositat amb les Administracions implicades, ha obtingut, la proposta de resolució de l’autorització ambiental d’adequació al règim jurídic de la ja derogada Llei 3/1998, de 27 de febrer, d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental. Amb aquesta resolució es reconeix la possibilitat d’aquest dipòsit de gestionar determinats residus no perillosos, concretament, el rebuig de centres de recollida i valorització de residus no perillosos d’origen industrial, residus provinents, majoritàriament de les indústries emplaçades a les comarques del Vallès i limítrofes. Aquest dipòsit, doncs, a dia d’avui té un caràcter marcadament supramunicipal.

Així també, existeix una activitat de dipòsit controlat sobreposada a una part de l’àrea autoritzada per la Direcció General d’Energia i Mines. D’acord amb el registre de l’Agència de Residus de Catalunya l’empresa disposa del número de gestor E-447.98.

Per altra banda, dins de l’àmbit existeixen dues activitats complementàries com són l’emmagatzematge i ensacat de terres, substrats i adobs. Aquesta activitat disposa de llicència, atorgada per l’Ajuntament de Rubí, en data 14 de juliol de 1998. La llicència d’obertura de l’activitat va ser atorgada en data 26 de novembre de 1999.

La segona activitat és la de tractament i reciclatge de palets, llicència la qual fou atorgada per l’Ajuntament en data 27 d’octubre de 1998. La llicència d’obertura de l’activitat va ser atorgada en data 17 de febrer de 2000. El codi de gestor per aquesta activitat és el E-538.98.

Àmbit 2 – Can Balasch

En l’àmbit d’actuació 2 es ve desenvolupant una activitat d’extracció d’argiles denominada SIBILA, la qual disposa d’autorització de la Direcció General d’Energia i Mines de data 3 d’abril de 1987, ocupant l’autorització minera una extensió de 15,7 ha que va ser atorgada conjuntament a les empreses ALMAR PRODUCTOS CERÁMICOS, SA i SUMINISTROS CERÁMICOS DEL VALLÈS, SA.

En data 29 de març de 1999 es va autoritzar la transmissió dels drets miners a l’empresa SUMINISTROS CERÁMICOS DEL VALLÈS, SA.

El 26 de juliol de 2006 es va autoritzar la transmissió del dret miner a favor de la societat PROGRESO Y DESARROLLO INDUSTRIAL MEDITERRANEO, SL.

En data 27 d’octubre de 2008 es va autoritzar la prorroga de vigència de l’aprofitament de recursos de la secció A) anomenada Sibila, núm. 2542, titularitat



de la societat PROGRESO Y DESARROLLO INDUSTRIAL MEDITERRANEO, SL, fins l’esgotament del recurs.

D’acord amb el que estableix el programa de restauració vigent, aprovat l’abril de 1987, l’àrea d’afecció és de 5,6 ha.

L’activitat va estar sotmesa a tràmit d’adequació al règim establert en la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de Intervenció Integral de la Administració Ambiental (LIIAA), havent obtingut Autorització Ambiental per l’activitat extractiva Sibila amb Resolució de 15 de gener de 2009, amb número d’expedient BAAD070051.

L’empresa ARRINS, SL, pertanyent al mateix grup empresarial, des de l’any 1994 havia demanat a les Administracions competents autorització per, en aquest mateix emplaçament, poder-hi dur a terme l’activitat de dipòsit controlat de residus. Aquest assumpte també ha estat objecte d’un llarg procés primer administratiu i després judicial, que encara a dia d’avui no ha finalitzat. En qualsevol cas, el que sí que han reconegut explícitament els Tribunals, i aquest punt ja no és objecte de controvèrsia, és la compatibilitat urbanística de l’activitat de dipòsit controlat amb l’actual vigent Pla General d’Ordenació Urbana del terme municipal de Rubí i l’atorgament d’una llicència d’activitats classificada per a l’activitat d’un dipòsit controlat de residus. Des d’un punt de vista de la realitat física, és com a conseqüència d’aquesta litigiositat, que actualment en aquest emplaçament hi ha una cavitat important, pendent de ser reblerta.



5. LEGISLACIÓ URBANÍSTICA APLICABLE

El Pla Especial de l’àrea de Can Carreras i Can Balasch, es desenvolupa com a planejament derivat, i es formula observant els preceptes del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (TRLU) i el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

El TRLU estableix respecte les instal·lacions de tractament de residus en sòl no urbanitzable que:

Article 47. Règim d’ús del sòl no urbanitzable

...

El sòl no urbanitzable pot ésser objecte d’actuacions específiques per a destinar-lo a les activitats o els equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural. A aquest efecte, són d’interès públic:

...

d) Les instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les xarxes de subministrament d’energia elèctrica, d’abastament i subministrament d’aigua i de sanejament, el tractament de residus, la producció d’energia a partir de fonts renovables i les altres instal·lacions ambientals d’interès públic.

Article 67. Plans especials urbanístics

1. Sens perjudici dels que es puguin aprovar en virtut de la legislació sectorial, es poden redactar plans especials urbanístics en els supòsits següents:

...

e) Per a la creació de sistemes urbanístics, generals o locals, no previstos pel planejament urbanístic general o per a la modificació dels ja previstos i per tal de legitimar l’execució directa d’obres corresponents a la infraestructura del territori o als elements determinants del desenvolupament urbà, pel que fa a les infraestructures bàsiques relatives a les comunicacions terrestres, marítimes i aèries, a la infraestructura hidràulica general, a les infraestructures de gestió de residus, a l’abastament i el subministrament d’aigua, al sanejament, al sistema energètic en totes les seves modalitats, inclosa la generació, xarxes de transport i distribució, a les telecomunicacions i a la resta de sistemes urbanístics. Si la infraestructura afecta més d’un municipi o diverses classes de sòl o no està prevista pel planejament urbanístic



general, la formulació i la tramitació del pla especial són preceptives, sens perjudici del que estableix la legislació sectorial.

Així també l’article 68 del mateix DL 1/2010, en el seu apartat 1 in fine, continua afirmant que es poden formular plans especials urbanístics autònoms per implantar nous sistemes urbanístics o per modificar els previstos pel planejament.

El mateix article 68, en el seu apartat 3, afirma que els plans especials urbanístics no poden substituir en cap cas el pla d’ordenació urbanística municipal en la seva funció d’ordenació integral del territori, per la qual cosa no poden alterar la classificació del sòl, però sí que poden modificar-ne la qualificació per aconseguir l’objectiu legal que en justifica l’aprovació. I en el següent apartat, el 4, exigeix la compatibilitat dels plans especials amb el planejament general i aquesta compatibilitat, pels plans especials que tenen per objecte implantar nous sistemes urbanístics de caràcter general o local, s’entén que existeix quan els sistemes s’implantin en sòl no urbanitzable i no entrin en contradicció amb els previsions establertes pel planejament urbanístic general.

A part de la compatibilitat de l’ús amb la condició de sòl no urbanitzable, el Reglament de la Llei, estableix en el seu article 92.2 que els plans especials urbanístics han de justificar la necessitat de la seva redacció, així com la comptabilitat amb el planejament municipal. Tanmateix, aquest mateix precepte preveu que es consideren compatibles amb el planejament urbanístic general i no requereixen la seva modificació prèvia:

92.2 Els plans especials urbanístics no previstos pel pla d'ordenació urbanística municipal han de justificar la necessitat de llur formulació i llur compatibilitat amb el planejament urbanístic general. A aquests efectes, es consideren compatibles amb el planejament urbanístic general, i no requereixen la seva modificació prèvia:

a) Els plans especials urbanístics que estableixin determinacions de protecció del patrimoni cultural, del paisatge i dels valors ambientals concurrents, o que estableixin les limitacions d'usos necessàries per ordenar la incidència i els efectes urbanístics, ambientals i sobre el patrimoni urbà que les activitats produeixen sobre el territori, sempre que no alterin els usos principals establerts pel planejament general.

b) Els plans especials que tinguin per objecte la implantació, en sòl no urbanitzable, de nous sistemes urbanístics de caràcter general o local, o de qualsevol dels altres usos admissibles d'acord amb l'article 47 de la Llei d'urbanisme, sempre que no entrin en contradicció amb les previsions establertes pel pla d'ordenació urbanística municipal.



c) Els plans especials que modifiquin el destí concret dels terrenys qualificats pel planejament urbanístic general com a sistemes urbanístics d'equipaments comunitaris, o el seu caràcter local o general, tot mantenint la qualificació com a sistema d'equipaments comunitaris.

d) Els plans especials per a la implantació d'infraestructures previstes en un pla director urbanístic o en un projecte aprovat d'acord amb la legislació sectorial.

e) Els plans especials per a la implantació i execució dels serveis urbanístics bàsics, de les infraestructures de telecomunicacions i altres infraestructures d'interès local.



6. PLANEJAMENT QUE EMPARA LA REDACCIÓ DEL PLA

ESPECIAL

La redacció del Pla Especial es formula en el si del Text Refós de les Normes de Planejament General d’Ordenació Municipal de Rubí, aprovat definitivament l’any 2005, en l’actualitat s’està realitzant la seva revisió la qual es troba aprovada provisionalment, i del Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), aprovat definitivament en data 20 d’abril de 2010.

6.1 Pla General d’Ordenació de Rubí

El Text Refós de les Normes de Planejament General de Rubí, el qual es va aprovar definitivament en data 22 de setembre de 2005 per la Comissió Territorial d’Urbanisme i publicada en el DOGC del 16 d’octubre de 2006, estableix la regulació de Sistemes Generals en els articles següents:

Article 12. Desenvolupament de les determinacions sobre Sistemes Generals.

Per desenvolupar les determinacions del Pla General sobre sistemes generals es podran formar Plans Especials. Aquests hauran de tenir com a objectiu una regulació detallada que pugui comprendre la previsió de mesures de protecció, d’acord amb el que es preveu a l’article 17 de la Llei del Sòl i als articles 76 i 77 del Reglament, dels següents aspectes que defineixen l’estructura orgànica del territori:

1. Sistema general viari

2. Sistema ferroviari

3. Sistema d’espais lliures

4. Sistema d’equipaments comunitaris

5. Sistema d’infraestructura serveis tècnics

Article 27. Regulació detallada de sistemes.

Objecte de la determinació dels sistemes.

a) Els sistemes generals són els elements d’ordenació urbana que interrelacionats, contribueixen a aconseguir els objectius de planejament en matèria de comunicacions, espais lliures, serveis tècnics i equipaments en el marc de l’ordenació territorial.

b) Són els sistemes locals o complementaris (vials accés, aparcaments, dotacions i jardins) aquells que complementen, a nivell de sector d’àmbit, i es troben al servei directe dels edificis construïbles i dels usos urbans.



La regulació de les condicions d’ús i funcionals del Sistema d’infraestructura de serveis tècnics del PGOU de Rubí actualment vigent queda definida en el seu capítol cinquè, mitjançant l’article 79.

Article 79. Condicions d’ús i funcionals.

1. Només s’admetran els usos directament vinculats amb la instal·lació o servei de que es tracti, amb les condicions de funcionament específicament regulades en la legislació tècnica de la matèria, i en especial aquella que asseguri les condicions de protecció de la instal·lació.

2. Els espais lliures d’edificació o instal·lacions que constitueixen l’entorn d’aquests serveis es consideraran com a espais lliures verds.

3. S’admet excepcionalment l’ús d’habitatge amb destinació a la del guarda de la instal·lació.

6.2 Pla Territorial Metropolità de Barcelona

El PTMB ordena l’entorn d’aquest sector com a espai obert de protecció especial. Pel que respecta a seva la regulació estableix el següent:

Article 2.20 Infraestructures ambientals, energètiques i de comunicacions

El Pla no afecta les plantes de tractament de residus i les instal·lacions de tractament del cicle de l’aigua autoritzades d’acord amb els procediments i condicions establerts per la legislació sectorial vigent (incloses les depuradores i altres instal·lacions de tractament que permeten la regeneració i posterior reutilització de l’aigua, inclosos els corresponents col·lectors, així com les plantes potabilitzadores i les seves connexions a dipòsits municipals). Com totes les infraestructures (article 2.11), les infraestructures ambientals, energètiques i de comunicacions que s’hagin d’ubicar necessàriament i de forma justificada en espais de protecció especial s’han d’adoptar solucions que minimitzin el seu impacte. En aquest sentit, es procurarà especialment la racionalització i/o reordenació de les xarxes.

Així mateix, i seguint el criteri establert a l’art. 47 TRLU, reconeix el seu interès públic:

3. Amb la finalitat d’orientar l’autorització d’edificacions, instal·lacions i infraestructures en els diferents tipus d’espais oberts, i sense perjudici de les especificacions establertes per la legislació urbanística i la normativa sectorial, el Pla distingeix tres tipus d’intervencions en funció dels seus efectes i objecte: C. Aquelles que són d’interès públic d’acord amb la legislació vigent. Comprèn les infraestructures i equipaments d’interès públic que han de situar-se en el medi rural, entre els quals, i als efectes de les determinacions d’aquest Pla territorial, es distingeixen: infraestructures lineals (C1) com carreteres, ferrocarrils,



conduccions i altres elements significatius; elements d’infraestructures (C2) com parcs solars, parcs eòlics, antenes de telecomunicacions, instal·lacions de tractament del cicle de l’aigua, plantes de tractament de residus, i altres elements, així com elements d’equipament públic que la legislació urbanística no prohibeix en sòl no urbanitzable (C3) com cementiris, establiments penitenciaris i d’altres.

També cal fer esment a l’article 2.4 de les Directrius del Paisatge contingudes al PTMB, pel qual

1. Quan s’hagin d’autoritzar activitats que produiran una inevitable degradació del

paisatge s’ha de preveure la restitució del valor paisatgístic del lloc. En aquelles activitats com les extractives en què el projecte de restauració és preceptiu per a la seva autorització, aquest ha de ser també un projecte de recuperació del valor paisatgístic del lloc, tot i que no necessàriament mitjançant la recomposició de la morfologia i vegetació anteriors.

En darrer terme, i atenent a l’activitat originària en ambdues zones, l’extractiva, cal tenir també present els següents preceptes:

Article 2.6 Espais de protecció especial: regulació general

….

10. Les activitats extractives que tinguin lloc en espais de protecció especial es regeixen per allò establert a l’article 2.17.

Article 2.17 Activitats extractives

1. El Pla no afecta les activitats extractives autoritzades d’acord amb els procediments i condicions establerts per la legislació sectorial vigent.

6.3 Revisió del POUM

La revisió del POUM aprovada provisionalment, estableix respecte als plans especials urbanístics.

Article 15. Plans especials urbanístics

...

2. D’acord amb el que preveu l’article 67.2.e) del TRLU, també es poden elaborar plans especials per a l’execució directa d’obres corresponents a la infraestructura del territori o a elements determinants del desenvolupament urbà, pel que fa a l’assenyalament i localització de les infraestructures bàsiques relatives a les comunicacions terrestres i/o aèries, a la infraestructura hidràulica general, a l’abastament d’aigua, sanejament,



subministrament d’energia elèctrica i resta de sistemes urbanístics generals i d’altres anàlogues d’acord amb les previsions d’aquest POUM, amb la col·laboració de les Administracions competents en la matèria i de les Entitats subministradores directament implicades en cada cas.

La formulació i tramitació d’aquests plans és perceptiva quan la infraestructura afecta diversos municipis o diferents classes de sòl.

En el Títol III. Regulació de sistemes, el capítol 5 estableix la regulació del sistema de Serveis tècnics (St)

Art. 112 Definició i identificació

1. Correspon a les dotacions necessàries per al correcte funcionament de les infraestructures urbanes i serveis tècnics (producció i subministrament d’energia, abastament i evacuació d’aigües, depuració, plantes de residus, abocadors, instal·lacions telefòniques, telecomunicacions, així com emmagatzematge de la maquinària de manteniment i transport)incloent les construccions complementàries a les mateixes.

2. S’identifiquen en els plànols d’ordenació amb la clau St.

Art. 113 Titularitat

1. El sòl qualificat de sistema d’infraestructures de serveis tècnics podrà ser de titularitat pública o privada.

Art. 114 Règim general

1. En l’obtenció, la projectació, el finançament, la construcció, l’ús, l’explotació i la conservació dels serveis tècnics s’observarà allò establert en aquestes Normes i en la legislació sectorial vigent per a cadascuna de les matèries.

2. Les condicions que regulen l’entorn dels serveis tècnics es regiran pel que disposa la legislació sectorial vigent, com també per les corresponents disposicions urbanístiques i especials dels plans que desenvolupin alguns dels sectors on s’ubiquen.

3. Els espais no ocupats per les instal·lacions i que constitueixin l’entorn d’aquests serveis se sistematitzaran com a espais lliures enjardinats.

Art. 115 Condicions d’ús

1. Ús preferent: Serveis tècnics o infraestructures ambientals.

2. Usos compatibles: Només s’admetran com a usos compatibles aquells directament vinculats amb la instal·lació o servei de què es tracti, amb les condicions de funcionament específicament regulades en la legislació tècnica corresponent, i en especial aquella que asseguri les condicions de protecció de les instal·lacions.

S’admet excepcionalment com a ús complementari l’ús d’un habitatge pels serveis de vigilància de la instal·lació.



Art. 116 Condicions d’ordenació i edificació

1. L’ordenació dels sòls inclosos en el sistema de serveis tècnics s’adaptarà als requeriments funcionals de les instal·lacions que han d’acollir, d’acord amb la seva reglamentació específica.

2. Tanmateix seran d’obligada observació els paràmetres i condicions següents:

a. Índex d’edificabilitat net serà de 0,5 m² de sostre per m² de sòl.

b. Alçada màxima de dues plantes (7 m), excepció feta d’aquelles instal·lacions especials, com antenes, xemeneies o altres elements funcionalment necessaris, els requeriments tècnics dels quals exigeixin una alçada superior. Això no haurà de suposar increment del volum útil total.

c. Els terrenys que no resultin ocupats per edificacions o instal·lacions tindran consideració d’espais lliures privats i hauran d’ésser convenientment enjardinats, disposant almenys d’un arbre per cada 100 m² de superfície, excepció feta d’aquells casos en que aquests siguin tècnicament incompatibles.

d. Quan se situïn en illes d’edificació arrenglerada s’ordenaran segons alineació de carrer i la seva edificabilitat es disposarà segons l’ordenació general de l’illa.

3. L’estesa de noves xarxes de serveis serà soterrada, llevat que degut a característiques excepcionals l'Ajuntament autoritzi instal·lacions aèries.

4. Es redactarà un Pla Especial d’infraestructura elèctrica amb la finalitat de preveure i programar el soterrament d’aquelles línies elèctriques que afectin a sòl urbà, urbanitzable o espais de qualitat ambiental i paisatgística.

Per tant, la redacció del Pla especial caldrà que s’adeqüi a les normes urbanístiques del PGO, i a les directrius del planejament territorial (PTMB).

Així mateix, tot i que la revisió del POUM encara no és vigent, el document recull les condicions establertes tant pel que fa als Plans especials com a la regulació dels sistemes de serveis tècnics.



MEMÒRIA D’ORDENACIÓ



1. CRITERIS

El desenvolupament d’aquest Pla Especial Urbanístic és fonamenta en l’oportunitat i necessitat d’aconseguir la implantació de sistemes urbanístics de gestió de residus dins del terme municipal de Rubí. Té com a finalitat establir l’ordenació que defineixi les infraestructures, instal·lacions, construccions, així com d’altres mesures imprescindibles pel correcte funcionament d’aquest tipus de dipòsit de tractament de residus inerts i no perillosos d’origen industrial, així com de les altres activitats que es realitzaran dins del sector.

Per realitzar aquesta tasca aquest document es guiarà pels següents criteris:

1. Anàlisi de les alternatives d’emplaçament dels sistemes urbanístics de gestió de residus, justificant l’opció escollida i donant compliment als requisits que legitimen la seva aprovació.

2. Garantir un ús més racional del territori en funció de les seves necessitats ambientals i geològiques, reubicant l’actual servei tècnic de gestió de residus no perillosos existent a Can Carreras, a l’àmbit de Can Balasch. Aquesta nova ubicació permet agrupar dos sistemes tècnics en el territori (instal·lació subministradora d’electricitat i gestió de residus). La concentració d’aquestes activitats es proposa en una zona prou allunyada de nuclis residencials però que, al mateix temps, disposa d’una adequada accessibilitat, donada la seva proximitat a zones urbanes industrials.

3. Ordenació de l’àmbit de Can Balasch, garantint la no afectació de les futures infraestructures ferroviàries ni de les línies elèctriques d’alta i mitjà tensió que discorren dins del mateix i l’ordenació de l’àmbit de Can Carreras, delimitant les activitats existents en l’actualitat, procurant una millor integració paisatgística de les mateixes.

4. Assegurar la preservació dels sistemes hídrics llindants en el dos àmbits, excloent-los del sector i garantint així la seva funció com a connector ecològic.



Atenent a que el planejament derivat que aquí es proposa afecta a sòl no urbanitzable, el qual està envoltat d’espais oberts de protecció especial segons el PTMB s’estableixen els següents criteris ambientals:

1. Protecció dels connectors ecològics territorials. Amb figura de protecció urbanística. Els torrents de Can Pi de la Serra, Mas Jornet i Can Tallafigueres quedaran fora de les zones d’afectació de les activitats previstes. Es planteja doncs preservar la connectivitat en uns 1.500 metres lineals de connectors ecològics que quedaven en major o menor mesura afectats.

2. Preservació de les àrees qualificades com a hàbitat d’interès comunitari. Mantenir l’estat actual de les zones no afectades per l’activitat extractiva, generant els mecanismes que garanteixin la seva protecció.

3. Restauració morfològica dels àmbits afectats per les activitats extractives. El Pla especial contempla el rebliment i recuperació morfològica mitjançant l’aportació de residus no perillosos industrials per l’àmbit de Can Balasch, i de inerts a la zona de Can Carreras. L’objectiu és restaurar ambientalment els espais afectats en un termini de temps raonable. Les noves superfícies un cop recuperades esdevindran nou hàbitat agrícola-forestal.

4. La deposició de residu no perillós a Can Balasch enlloc de Can Carreras, permet situar-ho en una zona geològica més favorable, amb una disminució del transport de matèries necessàries per a les mesures d’impermeabilització i condicionament, i en un zona més allunyada dels nuclis de població. Aquestes circumstancies ens fan afirmar que la nova ubicació millora la integració ambiental del dipòsit de residus no perillosos dins del territori.

5. Mesures correctores d’impacte ambiental. El Pla Especial establirà les mesures correctores ambientals necessàries per a la protecció dels vectors ambientals afectats, atenent a les normatives sectorials vigents.

6. Seguiment dels efectes de l’execució del pla. S’establirà un Programa de vigilància ambiental global (PVAG) que vetlli pel compliment dels objectius i de les condicions de la memòria ambiental i de les declaracions d’impacte ambiental dels projectes que en resultin. El promotor disposarà d’un director o directora ambiental de l’execució del pla.



2. JUSTIFICACIÓ I CONVENIÈNCIA

2.1 Introducció

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s’ha pronunciat reiteradament sobre la necessitat que els dipòsits controlats de residus, amb independència de quina sigui la seva titularitat i amb independència de quins sigui els residus que en ells s’hi dipositin, d’origen municipal o bé d’origen industrial, estiguin reconeguts pel planejament general amb la qualificació de sistema de serveis tècnics, en la mesura en què, segons el seu parer, aquestes instal·lacions condicionen l’estructura del territori, encara que sigui pel període en què estan en funcionament. A tal efecte, ens podem remetre a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sala contenciosa administrativa, Secció 3ª) de 30 d’abril de 2009.

És per aquest motiu que es proposa la utilització de la figura del Pla Especial continguda a l’article 67.2 e) TRLU, precepte que admet l’ús d’aquesta figura de planejament per la creació de sistemes.

2.2 Adequació a la normativa urbanística i planejament territorial

El TRLU estableix en el seu article 47.4, que en sòl no urbanitzable s’hi permeten les actuacions d’interès públic com és el cas de les infraestructures de tractament de residus. L’article 67.1.e del mateix TRLU estableix que es poden redactar Plans especials urbanístics per a l’execució directa de les obres corresponents a la infraestructura del territori i per a l’assenyalament i a la localització de les infraestructures bàsiques relatives al tractament de residus, entre d’altres.

Així també, l’article 92.2 del RLUC estableix que els plans especials urbanístics són compatibles amb el planejament general municipal de forma que no es requereix la seva modificació prèvia municipal, per a la implantació dels usos admissibles d’acord amb l’article 47 de la Llei d’urbanisme.

De la mateixa manera, l’interès públic d’una instal·lació de gestió de residus queda explicitada en l’article 2.11 de les NNUU del PTMB on s’estableixen les edificacions, instal·lacions i infraestructures aptes en els espais oberts. Així, en l’apartat 3.C), el Pla defineix les intervencions que són d’interès públic d’acord amb la legislació vigent, quedant les plantes de tractament de residus definides com a elements d’infraestructures no lineals (C2).



2.3 Adequació al planejament municipal

El Pla General d’Ordenació de Rubí de l’any 1986 qualificava els terrenys objecte d’aquest planejament com a Sòl rústic protegit de valor agrícola, forestal i recursos naturals. L’aprovació definitiva del PTMB, com a ordenació territorial d’ordre superior, qualifica els terrenys del voltant del sector com a espais oberts de protecció especial, i els àmbits interiors de les activitats de gestió de residus i d’activitats extractives autoritzades, queden regulats per l’article 2.20 i 2.17.

D’acord amb l’article 2.1 de les NNUU del propi PTMB, les normes relatives al sistema d’espais oberts són d’aplicació directa i executives a partir de l’entrada en vigor del Pla Territorial, i prevalen sobre les del planejament territorial sectorial i urbanístic vigent en aquells aspectes en què siguin més restrictives amb relació a les possibles obres, edificacions i implantació d’activitats que poguessin afectar els valors de l’espai que en motiven la protecció.

Aquests sòls, doncs, d’acord amb el PTMB, han de mantenir en el planejament urbanístic la seva classificació com a sòl no urbanitzable.

Ara bé, la regulació establerta pel PTMB per a aquest tipus d’espais no impedeix ni prohibeix amb un caràcter general la implantació i desenvolupament d’usos autoritzables en sòl no urbanitzable d’acord amb la legislació urbanística, si bé els sotmet a les determinacions i requisits que estableix el propi Pla, de forma plenament congruent amb els objectius d’aquest instrument de planificació supramunicipal.

Així també, el PGO, el PTMB i la revisió del POUM contemplen la redacció de plans especials per a la ubicació de sistemes urbanístics dins del territori.

Els usos permesos dels sistemes urbanístics fan possible la implantació d’aquells que siguin d’utilitat pública, com és el cas que contempla aquest planejament.

És evident que pel que fa a la classificació del SNU la implantació d’un dipòsit controlat és compatible amb el que estableix el planejament municipal abans citat.



Així doncs, es pot concloure que la proposta de planejament que recull aquest document compleix amb el que diu el planejament actual i amb la futura ordenació prevista en la revisió del POUM, i en cap cas és contrari al que estableix la normativa del PGO.

2.4 Adequació ambiental

La redacció del present Pla Especial Urbanístic haurà de servir per tal de recollir una sèrie d’aspectes i condicionaments per a la correcta integració dels espais en el seu entorn i minimitzar el risc de la pròpia activitat de gestió de residus, degut a la seva ubicació en sòl no urbanitzable.

D’aquesta manera la proposta garanteix la recuperació i integració paisatgística dels espais afectats per les activitats extractives existents. El planejament recull els condicionants ambientals per tal de garantir la integració morfològica dels espais afectats amb l’entorn immediat.

El Pla també recull les condicions per una correcta restauració edafològica i vegetal així com per un bon desenvolupament natural de l’hàbitat proposat.

Així mateix, es tindrà en compte dins del procés de recuperació morfològica i de revegetació les diferents afectacions existents en l’àmbit de Can Balasch, per tant, les actuacions en l’àmbit del sistema urbanístic han de garantir la no afectació de les servituds existents del les línies elèctriques i les previsions futures de comunicacions ferroviàries.

2.5 Alternatives a l’emplaçament

Tal com queda reflectit al PROGRIC 2007-2012 malgrat que la deposició de residus s’ha d’anar reduint per un millor reciclatge del rebuig en origen, i d’un augment de la valorització del mateix, encara caldrà durant aquest període l’obtenció d’espais dins de la regió metropolitana i central, on es puguin dipositar 7 milions de metres cúbics de residus industrials.

La bona ubicació del municipi de Rubí, perfectament comunicat amb la resta de la regió metropolitana, així com amb un fàcil accés a la regió central, fa pensar en aquest terme municipal com en un bon lloc on implantar aquest tipus de infraestructura. Aquest fet ha quedat demostrat en els darrers anys, per la important aportació de residus en el dipòsit existent a l’àmbit de Can Carreras.



Així doncs la proposta de continuar amb la ubicació dins del sector d’un dipòsit de residus no perillosos, ajuda a no incrementar el dèficit dels objectius establerts dins del PROGRIC 2007-2012, i per tant afavoreix l’articulació i configuració del territori.

Es per aquest motiu, que s’ha realitzat l’anàlisi de les dues possibles alternatives d’emplaçament del dipòsit dins del sector.

• L’estat existent de Can Balasch amb rebaix respecte a la cota original, fa que sigui més adient la deposició de residus, enlloc del rebliment en vessant com és el cas de Can Carreras.

• Les característiques geològiques del subsòl de Can Balasch són més favorables per garantir una millor impermeabilització del mateix que Can Carreras.

• La situació respecte a zones residencials habitades, també fa més idoni l’emplaçament proposat que el de Can Carreras.

• L’accessibilitat als dos sectors analitzats també fa més favorable l’emplaçament a Can Balasch degut a que l’accés a aquest es realitza a través de polígon industrial mentre que l’altre els vehicles circulen per la carretera de Rubí, la qual connecta les diferents urbanitzacions i equipaments docents amb el propi nucli.

• L’emplaçament d’aquest sistema urbanístic general en la zona de Can Balasch permetria la unió de dos sistemes urbanístics de serveis tècnics, degut a la presència a la banda sud de l’estació transformadora.

La classificació com a sistema urbanístic de tractament de residus mitjançant un dipòsit controlat de residus no perillosos en l’àmbit proposat en aquest Pla Especial garanteix:

Temporalitat: L’entrada de material garantirà el compliment d’un horitzó temporal més adequat a les necessitats del territori. En aquest Pla Especial es proposa també un programa d’actuació, el qual fixa la finalització de deposició de residus no perillosos en l’àmbit de Can Carreras en el moment que s’iniciï en l’àmbit de Can Balasch.

Sostenibilitat: L’autorització del dipòsit de residus no perillosos generarà una activitat la qual permetrà la recuperació de l’espai. Aquesta activitat econòmica, farà que la restauració proposada compleixi amb els següents requisits:

• Permetre la reutilització d’elements ja fets servir.

• Fer que els sobrants del procés industrial puguin ser reutilitzats aconseguint la sostenibilitat del mateix.

• Garantir el procés de restauració paisatgística del sector, ja que només dependrà del desenvolupament de les activitats, les quals tenen assegurat el seu futur.



• Que tal com diu el TRLU l’activitat que desenvoluparà la restauració es considera d’interès públic donat que realitzarà tasques de tractament de residus.

• La recuperació permetrà una millor utilització dels recursos naturals de l’entorn.

• Que la mateixa activitat generarà uns guanys cap a l’administració local que farà possible assolir millores a altres indrets del municipi.

2.6 Necessitat de l’activitat

La gestió de residus a Catalunya, està regulada pel Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus. L’objectiu general d’aquesta regulació és millorar la qualitat de vida de la ciutadania de Catalunya, obtenir un alt nivell de protecció del medi ambient i dotar els ens públics competents dels mecanismes d’intervenció i control necessaris per garantir que la gestió dels residus es duu a terme sense posar en perill la salut de les persones, reduint l’impacte ambiental.

Els residus industrials queden definits com a materials sòlids, gasosos o líquids resultants d’un procés de fabricació, de transformació, d’utilització, de consum o de neteja la persona productora o posseïdora dels quals té voluntat de desprendre-se’n i que, d’acord amb aquesta Llei, no poden ser considerats residus municipals.

Actualment el concepte de gestió de residus, es centra en dos conceptes, valorització i disposició del rebuig.

Tot i que des de l’entrada en vigor de la primera llei de residus l’any 1993 s’han realitzat molts esforços per a reduir la quantitat de residus que anaven a parar als dipòsits controlats, incrementant la valorització dels mateixos, avui en dia encara existeix una quantitat de residus, els quals no es poden valoritzar i el seu destí final és la deposició en dipòsits controlats.



L’evolució dels residus industrials declarats a Catalunya en els darrers anys, segons dades obtingudes de l’Agència de Residus de Catalunya, ha estat la següent:

Any Especials No especials Total

2006 728.840 4.619.656 5.348.496

2007 658.051 4.769.219 5.427.270

2008 642.975 4.443.738 5.086.713

2009 452.314 3.623.983 4.076.296

Taula 1. Residus industrials declarats a Catalunya (t)

S’observa com en els darrers anys la generació de residus industrials a Catalunya ha estat superior a 5.000.000 t, amb una disminució l’any 2009 fins a 4.000.000 t, la qual s’explica clarament per la disminució del PIB industrial a Catalunya.

Pel que fa a la demarcació de Barcelona, els residus industrials declarats han estat els següents:

Any Especials No especials Total

2006 562.053 3.197.504 3.759.557

2007 485.327 3.276.997 3.762.324

2008 463.107 3.017.881 3.480.989

2009 337.802 2.421.811 2.759.611

Taula 2. Residus industrials declarats a la demarcació de Barcelona (t)

S’observa com els residus industrials generats a la demarcació de Barcelona representen entre el 67% i el 70% dels residus generats a tota Catalunya.



Analitzant els resultats de l’any 2009, a nivell de comarques,

Comarca Total %

Vallès Occidental

976.763 24,0

Vallès Oriental

373.427 9,2

Baix Llobregat

342.096 8,4

Barcelonès 242.765 6,0

Taula 3. Percentatge de generació de residus per comarques (t)

S’observa com les 4 comarques al voltant de l’àrea metropolitana de Barcelona, generen el 47,5% dels residus industrials declarats a Catalunya, fet lògic ja que en aquestes comarques es concentren el 50% de les empreses productores de residus. Pel que respecte als residus no perillosos, el percentatge de generació d’aquests residus en aquestes comarques és del 45,5%.

Pel que fa als sistemes de gestió dels residus segons el tractament, tenim els següents valors.

Tipus de tractament Especials No especials Total %

Valorització 273.845 2.950.549 3.224.394 79,1

Disposició 170.991 651.730 822.721 20,2

Altres 7.478 21.704 29.182 0,7

Total 452.314 3.623.983 4.076.296 100,0

Taula 4. Residus industrials declarats, segons tractament, Catalunya 2009 (t)

La via de gestió principal dels residus de l’activitat industrial és la valorització. Representa el 79 % de la gestió, si es té en compte tant la valorització en origen, la gestió de residus com a subproductes, la valorització material externa i la valorització energètica.

La disposició representa el 20% de la gestió dels residus de l’activitat industrial.



Tipus de tractament Total %

Disposició controlada 636.863 77,4

Incineració 70.688 8,6

Fisico-químic 115.171 14,0

Disposició total 4.076.296 100,0

Taula 5. Gestió per disposició del rebuig, Catalunya 2009 (t)

La disposició controlada representa, actualment, el 77% del total dels residus no valoritzats.

Els dipòsits controlats de residus no perillosos actualment autoritzats sense restriccions per a dipositar els residus no perillosos són els següents:

Lloc Població Comarca

Abocador Can Mata Hostalets de Pierola Anoia

Ctra. de les Valls Santa Maria de Palautordera Vallès Oriental

Mas Calvó Reus Baix Camp

Paratge de Magrells Tivissa Ribera d’Ebre

Paratge Vacamorta Cruïlles, Monells i S. Sadurní de l'Heura

Baix Empordà

Ctra. Terrassa - Manresa Vacarisses Vallès Occidental

Taula 6. Dipòsits controlats no perillosos, Catalunya 2011 (Font: ARC)

Per altra banda, d’acord amb la informació de l’Agència de Residus de Catalunya, altres dipòsits controlats que gestionen residus industrials són:


Camps de Cagarell Pedret i Marzà Alt Empordà

Can Palà Castellolí Anoia

Clot de les Mules Beuda Garrotxa

Paratge de Font Ollera Berga Berguedà

Paratge Les Teules Castellnou de Seana Pla d’Urgell




Veïnat de Puigpalter Banyoles Pla de l’Estany

Pge. Mines Guàrdia Pilosa Pujalt Anoia

Can Carreras Rubí Vallès Occidental

Taula 7. Dipòsits controlats de residus industrials, Catalunya 2011 (Font: ARC)

S’observa com els dipòsits controlats de residus no perillosos sense restriccions, queden repartits a través de la geografia catalana, trobant-se 4 dipòsits a la demarcació de Barcelona, 2 a la de Tarragona i 1 a la de Girona. Mencionar que existeixen altres dos dipòsits controlats amb restriccions respecte els tipus de residus no perillosos a gestionar.

Per altra banda, altres dipòsits controlats que només gestionen residus industrials es troben relacionats a la taula núm. 7 i s’observa com en la zona del Vallès i del Baix Llobregat només existeix el dipòsit de Can Carreras.

És evident, per tant, que la importància dels dipòsits és supramunicipal i que la seva localització respon principalment a criteris de proximitat i de comunicació amb les principals àrees generadores de residus.

El volum actual de residus que produeix al país continua fent necessària la construcció d’aquests tipus d’infraestructura, especialment la destinada a residus no perillosos de tipus industrial, tal com es recull en el PROGRIC 2007 – 2012 on establia la necessitat d’obrir un nou dipòsit dins de la demarcació de Barcelona.

Cal mencionar que l’obertura de Can Balasch, generarà la finalització de la deposició de residus no perillosos a Can Carreras, fet pel qual es continuaran satisfent les necessitats de la zona per a la deposició controlada d’aquest tipus de residus.

Així doncs, cal remarcar que per qüestions ambientals i socials i pel fet d’aconseguir la finalització de la deposició de residus no perillosos a Can Carreras, substituint la necessitat de dipòsit pel de Can Balasch, amb unes entrades previstes a les actuals de Can Carreras, el nou sistema urbanístic de gestió de residus compleix amb els condicionants necessaris per ser considerat d’interès públic i de caràcter supramunicipal.



2.7 Conclusions

La conveniència de la redacció del present Pla Especial haurà de servir per tal de recollir una sèrie d’aspectes i condicionants per a la correcte integració de l’espai en el seu entorn i minimitzar el risc ambiental de la pròpia activitat de gestió de residus.

D’aquesta manera el document proposa:

• Dins del context legislatiu actual es preveu la qualificació de l’àmbit com a Sistema General d’interès públic, atenent al que estableix la normativa vigent sobre infraestructures de tractament de residus.

• Adequar la qualificació del sòl a l’activitat que s’hi pretén desenvoluparà, mitjançant la normativa que establirà el present Pla Especial. En concret es proposta la clau St de Sistemes de Serveis Tècnics de gestió de residus la qual és compatible amb els usos establerts per la normativa vigent actualment i la futura revisió del POUM.

• Delimitar les àrees necessàries per al desenvolupament ordenat de l’activitat diferenciant la zona de dipòsit de la zona d’instal·lacions auxiliars i regulant els seus usos i paràmetres.

• Regular normativament les mesures preventives i correctores previstes per a la minimització dels impactes ambientals que la infraestructura pugui produir sobre l’entorn immediat respecte la totalitat dels vectors ambientals, ja sigui durant la fase d’explotació com de clausura, i en concret:

- Controlar durant el funcionament de l’activitat els possibles impactes negatius sobre l’entorn, atenent a la regulació sectorial vigent.

- Assegurar l’ús racional dels recursos afavorint pràctiques d’estalvi energètic, tant en la zona de deposició com en les infraestructures annexes.

- Establir en la normativa les mesures obligatòries per mantenir les instal·lacions en òptimes condicions de funcionament per garantir el normal i correcte funcionament de l’activitat.

- Establir normativament les condicions de seguretat i control adequades en totes les etapes de l’activitat.

- Recuperar el paisatge malmès degut a l’existència de les activitats extractives, reintroduint espècies arbòries, arbustives i herbàcies autòctones i garantint el manteniment dels hàbitats d’interès comunitari existents en l’interior del sector.



- Assegurar el control post-clausura, durant el període establert per la normativa sectorial vigent.



3. ESTUDI D’ALTERNATIVES DE PLANEJAMENT

A partir dels criteris principals establerts en el punt anterior, s’analitzen a continuació les diferents alternatives que el planejament podria proposar.

1. Pla General d’Ordenació Urbana i Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB)

2. Aplicació de dos planejaments derivats independents per cadascun dels àmbits

3. Planejament únic pels dos àmbits

3.1 Pla General d’Ordenació Urbana i Pla Territorial Metropolità de Barcelona

Per analitzar el que significa el manteniment de la normativa actual caldrà analitzar els dos àmbits que conformen aquest Pla, fent primer una breu descripció de les activitats que es realitzen a cadascuna d’elles i per les quals tenen concedida autorització i/o llicència.

Àmbit 1 - Can Carreras

Perímetre miner autoritzat per l’activitat extractiva de sorres i graves. L’any 1997 es va modificar el seu programa de restauració, i es va permetre que es realitzes mitjançant un dipòsit controlat de residus. En l’actualitat ja s’han restaurat parts del sector amb aquest procediment.

Dins la finca existeixen dues activitats més amb llicencia, una destinada a l’ensacat d’adobs i matèria orgànica, situada a la part nord de la propietat, composta per un magatzem, explanades per fer l’acopi de material, i les sitges per la seva distribució. L’altre es una planta de reciclatge de palets de fusta, amb les explanades necessàries per dipositar el material destinat per tal fi.

A part de les activitats mencionades, dins la finca existeixen diverses edificacions, la més important és la masia de Can Carreras la qual ha estat reformada i manté les condicions d’habitatge. La resta de construccions són, oficines, diversos coberts per eines o per transformadors elèctrics, la bàscula, així com diverses basses, totes elles necessàries pel correcte funcionament de les activitats.

Podem dir que en l’actualitat aquest àmbit s’utilitza per contenir activitats destinades a la gestió de residus, és a dir, la reutilització, reciclat, i eliminació, de materials no perillosos



d’origen industrial. És per això que atenent-nos a la descripció que fa d’aquestes activitats el TRLU, la zona de Can Carreres hauria d’estar qualificada com a sistema urbanístic, concretament a sòl destinat a Serveis tècnics.

Així doncs el manteniment de l’actual marc urbanístic vigent provoca:

a) La manca d’una qualificació urbanística ajustada a la realitat genera una disfuncionalitat entre les activitats que en realitat és realitzen i les que la normativa urbanística permet.

b) La normativa territorial actual qualifica aquests terrenys de zona extractiva. El que a la pràctica permet que l’activitat extractiva pugui créixer tant pel nord com pel sud de la propietat, dins del seu perímetre miner autoritzat.

c) Aquest augment de la zona d’afectació de l’activitat extractiva ocasionaria l’augment de l’afecció de zones actualment boscoses.

d) Es mantindria la indefinició dels límits que han d’ocupar les activitats complementaries existents, així com la ordenació de les mateixes, tant respecte de les construccions existents, com a les mesures correctores que s’haurien de realitzar per un correcte desenvolupament de les seves labors.

e) L’execució del programa de restauració actual no garanteix la correcta integració paisatgística i morfològica de l’activitat, perquè el relleu final autoritzat com a dipòsit controlat de residus, genera un tàlveg totalment artificial entre les fases 1 i 2 de rebliment, amb unes dimensiones impròpies a la topografia de l’entorn immediat.

f) No existeix cap protecció dels espais hídrics de l’àmbit, ni dels hàbitats d’interès comunitari.

Àmbit 2 - Can Balasch

A diferència de Can Carreras en aquesta zona existeix actualment una activitat extractiva d’argiles la qual es troba dividida en dues fases. La primera fase està quasi esgotada i la segona encara no s’ha iniciat. En l’actualitat no existeix cap tipus d’instal·lació dins la finca.

Paral·lelament, va ser atorgada, per silenci administratiu positiu, reconegut pel propi Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (sentència 634/2009, de 22 de juny), una llicència d’activitats classificades per l’activitat de dipòsit controlat de residus, previ reconeixement judicial, també (sentència TSJ Catalunya 460/1999, de 30 d’abril), de la compatibilitat urbanística de l’activitat amb el planejament vigent.



Malgrat aquest reconeixement de compatibilitat urbanística de l’activitat de dipòsit controlat amb el planejament actualment vigent, justificada en la manca d’inclusió dels dipòsits controlats dintre la relació d’usos prohibits en el planejament, pel sòl no urbanitzable, els possibles resultats que provocaria el manteniment del planejament actual, serien:

1. L’activitat extractiva de Can Balasch té un perímetre miner superior a la zona d’afectació actual, la qual cosa permetria la seva ampliació en quasi el doble de la superfície actual.

2. La seva restauració seria molt artificial amb talussos molt forçats i amb una nul·la integració paisatgística.

3. No té en compte les afectacions que provoquen les línies elèctriques existents.

4. No existeix cap tipus d’ordenació per la situació de les diferents instal·lacions que facin possible el desenvolupament de l’activitat.

5. La manca d’un programa que permeti una restauració paisatgística que sigui sostenible tant a nivell ambiental com econòmic.

L’estudi d’aquesta alternativa, és a dir, el manteniment de l’actual marc urbanístic permetria:

1. Augment de l’afectació de la superfície en els dos àmbits.

2. Deixaria sense mesures protectores concretes els sistemes hídrics que travessen els àmbits.

3. Faria possible l’ocupació d’espais catalogats com HIC, de pinedes mediterrànies.

4. Desenvoluparia uns programes de restauració que donarien com resultat unes morfologies molt artificials, amb talussos amb molt pendent i una integració paisatgística més difícil amb el seu entorn.

5. La fixació d’aquests programes de restauració paisatgística tampoc dotaven als sector de mecanismes que poguessin assimilar i adequar la topografia de les pedreres als terrenys que les envolten.

6. Mancaria una definició i ordenació de les activitats complementaries a l’ús extractiu, així com de les instal·lacions necessàries pel seu correcte funcionament i manteniment.

Queda clar que les propostes del planejament vigent, i el que s’hagués pogut desenvolupar, malgrat ser una solució viable actualment, no assoleixen la majoria dels criteris de sostenibilitat i racionalitat respecte a l’ocupació i ús del territori.



3.2 Aplicació de dos planejaments derivats independents per cadascun dels

àmbits

Aquesta alternativa proposa la ordenació de les finques de Can Carreras i Can Balasch mitjançant dos plans especials independents. A continuació es fa una síntesi de les propostes que tindrien que incorporar els planejaments derivats per cadascuna de les dues finques.

Àmbit 1 - Can Carreras

El planejament que es proposa per aquesta zona hauria de garantir els següents criteris i objectius.

1. En primer lloc atenent al que s’estableix el TRLU hauria d’estar considerada com un sistema urbanístic, donat que recull residus des de l’any 2002. Aquesta realitat també ajudaria a justificar la ubicació dins del terme municipal de Rubí d’una instal·lació d’aquest tipus, ja que tant el mercat, com la quantitat de residus dipositats, permet dir que ens trobem davant d’una instal·lació d’utilitat pública.

2. Delimitar l’àmbit atenent a les activitats autoritzades existents.

3. Qualificar en diferents claus urbanístiques, les diferents zones existents actualment. Aquestes claus haurien de definir límits, usos a realitzar, així com la resta de paràmetres urbanístics necessaris per regularitzar les activitats que en aquestes zones es realitzen, i així poder assegurar el correcte desenvolupament de les mateixes amb les instal·lacions necessàries i suficients pel seu bon funcionament.

4. Establir la regulació necessària per a la protecció ambiental de cada una de les subzones, buscant i definint perímetres de seguretat que garanteixin la no afectació de les diferents activitats sobre els espais naturals que les envolten.

5. També caldria garantir la no afectació de les zones naturals que resten sense activitat en l’actualitat (torrents i zones boscoses existents).

6. Definició de la vialitat interior per poder delimitar les activitats complementaries existents.

7. Definició de instal·lacions i infraestructures. En aquest cas caldria preveure els passos, ubicacions, possibles ampliacions, de les mateixes de manera que la seva construcció tingui els menors impactes possibles sobre el territori.

8. Proposar una millora de la restauració final per a les dues fases del dipòsit de residus, garantint una adequada integració morfològica amb el seu entorn.

9. Continuació de l’activitat de dipòsit amb residus industrials no perillosos fins assolir les cotes de segellament, atenent a les llicències i autoritzacions de que es disposa.



10. Recuperació de la masia Can Carreras assegurant la seva preservació i millorant el seu entorn immediat.

11. Millorar el front nord-oest de la finca amb una barrera vegetal que arribaria fins la cota on es troba la masia de Can Carreras. Aquesta operació amagaria la zona destinada a les altres activitats que no son extractives i es troben relacionades amb a la gestió de residus, fent pràcticament impossible la seva visió des de les zones poblades que l’envolten.

Àmbit 2 – Can Balasch

La redacció d’un Pla Especial per aquesta finca hauria de definir amb exactitud la zona d’afecció i la morfologia final d’explotació de l’activitat extractiva autoritzada, així com la delimitació de l’àmbit, la morfologia final proposada, la tipologia del residu i les mesures ambientals preventives per al desenvolupament del dipòsit controlat de residus. De la mateixa, hauria de reconèixer les afectacions existents (elèctriques i ferroviàries) dins del sector.

Per aconseguir aquestes premisses caldrà:

1. Delimitar les futures zones d’extracció de manera que tots els terrenys situats al est del torrent de Mas Jornet quedin exclosos.

2. Garantir la no afectació del curs hídric del torrent de Mas Jornet, fent coincidir el límit del perímetre miner amb el camí que transcorre paral·lel al seu traçat. D’aquesta manera també assegurem la protecció ambiental del torrent.

3. Caldria establir la definició i mesures correctores ambientals de les instal·lacions necessàries per desenvolupar les activitats extractives i de restauració.

4. Evitar que les activitats a desenvolupar dins de l’àmbit afectin a les servituds de pas de les línies elèctriques existents, procurant que la restauració paisatgística posterior les reculli sense alterar el seu funcionament i adequadament incorporades al seu entorn.

5. Garantir la no afectació de la futura línia de ferroviària del ramal Vallès del TAV. S’hauria de proposar la limitació dels treballs extractius a la zona sud del perímetre miner sense ocupar la traça directa de la proposta de ramal ferroviari.

6. Establir la mínima vialitat interior necessària, així com el correcte accés a l’activitat. L’entrada a l’àmbit hauria d’evitar interferir amb les servituds de pas de les línies elèctriques, així com en el futur traçat de la línia ferroviària.

7. Proposar un canvi en el sistema de restauració paisatgística, ja que amb el material sobrant de la pròpia extracció o amb l’aportació de terres externes no es podria



garantir l’assoliment d’un reblert final que permetés una correcta integració paisatgística amb l’entorn.

Per tant, amb les propostes d’aquesta alternativa es millorarien les condicions actuals tant en matèria urbanística, ja que ordenaria i fixaria els paràmetres d’aquests dos àmbits, al temps que garantiria la seva adequació ambiental, però no s’aconseguiria un ús més racional del territori i no es podria valorar una millora en l’emplaçament de l’actual dipòsit controlat de residus no perillosos de tipus industrial.



3.3 Planejament únic pels dos àmbits

Aquesta alternativa recull els criteris urbanístics, justificacions, i solucions adoptades en el present Pla Especial Urbanístic (PEU).

La ordenació prevista en el PEU suposa recollir totes les indicacions apuntades a l’alternativa anterior, amb una diferència remarcable, que és la de buscar la millor ubicació o redistribució de les activitats existents actualment en el sector. Per tant, aquest document actuarà conjuntament sobre els processos i les instal·lacions existents i futures dels dos àmbits.

El desenvolupament de les propostes del Pla Especial obligarà al trasllat del dipòsit de residus no perillosos d’origen industrial, situat a la finca de Can Carreras, a la finca de Can Balasch, on es començaria a dipositar els residus no perillosos de forma immediata.

Amb aquesta decisió de canvi de lloc de la disposició dels residus no perillosos d’origen industrial, s’aconsegueix fer un ús més racional del territori, ja que per abocar-los és imprescindible la impermeabilització del subsòl (Decret 1/1997), fet el qual ja es dóna de forma natural a la zona de Can Balasch, degut a que l’àmbit es troba en terrenys argilosos, els quals presenten una eleva impermeabilitat. Per tant, ens trobem que de forma natural, el terreny és més idoni per ubicar aquest tipus de dipòsit.

Cal dir que la finca de Can Balasch es troba més aïllada de zones poblades que la zona de Can Carreras i per tant les possibles molèsties que es poden provocar en l’abocament d’aquest tipus de residus encara serien menors.

El canvi del tipus d’abocament garantirà una restauració morfològicament més adequada al seu entorn, al temps que dona les eines per que aquesta es pugui realitzar d’una manera continuada en el temps.

A l’àmbit de Can Carreras, en el qual es deixarà d’abocar residus no perillosos, serà necessari l’aportació de residus de tipus inert per tal de poder assolir la morfologia final de restauració proposada en aquest pla.

Aquesta alternativa garanteix un ús més racional del territori, garantint uns menors efectes respecte al paisatge i aconseguint un millor compliment dels objectius de conservació i millora de la qualitat del paisatge, atenent a les directrius de Paisatge del Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

La reducció de sòl també comporta una disminució dels terminis de les activitats, afavorint el caràcter temporal de l’actuació en sòl no urbanitzable.



La restauració mitjançant dipòsits controlats de residus no perillosos i inerts afavoreix els següents aspectes:

Temporalitat: Per tal de garantir un ritme d’entrada de material de forma regular, es preveu la restauració morfològica de l’espai afectat, amb aportació de material extern (inerts i no perillosos). Aquesta entrada de material garantirà el compliment d’un horitzó temporal més adequat a les necessitats del territori. En aquest Pla Especial es proposarà també un programa d’actuació, el qual fixarà la finalització de l’abocament de residus no perillosos en l’àmbit de Can Carreras en el moment que s’iniciï en l’àmbit de Can Balasch.

Sostenibilitat: L’autorització del dipòsit d’inerts i de no perillosos generarà una activitat la qual té per objectiu la restauració de l’espai afectat. Aquesta activitat econòmica, farà que la restauració proposada compleixi amb els següents requisits:

- Permetre la reutilització d’elements ja fets servir.

- Fer que els sobrants del procés constructiu i industrial puguin ser reutilitzats aconseguint la sostenibilitat del mateix.

- Garantir el procés de restauració dels àmbits, ja que només dependrà del desenvolupament de les activitats, les quals tenen assegurat el seu futur.

- Que tal com diu el TRLU l’activitat que desenvoluparà la restauració es considera d’interès públic donat que realitzarà tasques de tractament de residus.

- La restauració permetrà una millor utilització dels recursos naturals de l’entorn.

- Que la mateixa activitat generarà uns guanys cap a l’administració local que permetrà a aquesta assolir millores a altres indrets del municipi.

La valoració de les 3 alternatives (Normes subsidiàries, planejaments derivats, i Planejament únic) fa palès, que l’única que garanteix el compliment dels criteris urbanístics i ambientals establerts en aquest document, és l’alternativa de Planejament únic pels dos àmbits.

Aquesta alternativa garanteix:

- Una millor ocupació del territori, amb un ús més racional.

- La connectivitat ecològica del sector amb el seu entorn.

- La disminució de l’impacte visual, millorant la integració paisatgística del sector.

- La viabilitat econòmica de tota l’actuació.



4. DADES DE LES ACTIVITAT

4.1 Dipòsit controlat de residus Can Balasch

L’àmbit 2 de Can Balasch, ocupa una superfície de 154.375,5 m² del quals 99.999 m² corresponen a zona de rebliment (clau St4a1) i la resta a instal·lacions (clau St4a2)

D’acord amb l’article 5 del Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats, el dipòsit controlat de Can Balasch es classificarà segons la tipologia de residus que s’hi dipositaran com a Dipòsit controlat de residus no perillosos industrials.

Els residus gestionats són no perillosos, tractant-se en la seva gran majoria de residus industrials procedents de tractaments previs de minimització, rebuig d'activitats de valorització i rebuig d'activitats de reciclatge.

Es preveu el tractament d’unes 150.000 t de residu l’any. Aquesta quantitat pot ser variable en funció de les particularitats que es puguin produir durant el desenvolupament de les operacions de rebliment.

La capacitat del dipòsit d’acord amb els models digitals del terreny realitzats i atenent a la morfologia final prevista, és de 2.600.000 m³

Com capacitat de producció entenem la vida útil del dipòsit controlat. L'estimació es realitza sobre la base del càlcul del temps aproximat en què es durà a terme el rebliment o farciment del vas, tenint en compte les quantitats estimades de deposició de residus a gestionar periòdicament i la cubicació real disponible en funció de la topografia final, de la restauració a realitzar i del volum ocupat per les diferents capes de cobriment, que en aquest cas estimem en un 7%. Independent del ritme de deposició el dipòsit disposa d'una capacitat de 2.397.275 m³. (Capacitat Real = 2.600.000 x 93%).

D'aquesta manera, s'ha estimat una producció anual de la instal·lació, sempre depenent del ritme de deposició de:

Cúbic útil (m3) Tractament anual (t/any)

Densitat residu compactat (t/m3)

Vida útil (anys)

2.397.275 150.000,00 1,15 18,37

Vida útil del dipòsit controlat:18,37 anys≈ 18 anys



Els residus a dipositar seran els residus no perillosos, qualificats com a tal en l'Ordre MAB/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus, i que compleixin els criteris d'acceptació de dipòsit de classe II fixats a la Secció 2 del Capítol 3 del Decret 69/2009, de 28 d’abril, pel qual s’estableixen els criteris i els procediments d’admissió de residus en els dipòsits controlats.

D'acord amb l'article 6 de la Directiva 31/1999, relativa a l'abocament de residus, i del Reial decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel qual es regula l'eliminació de residus mitjançant la disposició en dipòsit controlat, únicament es dipositaran els residus que hagin estat objecte d'un tractament previ. Aquesta disposició no s'aplicarà als residus inerts el tractament dels quals sigui tècnicament inviable, o a qualsevol altre residu el tractament del qual no contribueixi a reduir la quantitat de residus o els perills per a la salut humana o el medi ambient.

4.2 Dipòsit controlat de residus Can Carreras

L’àmbit 1 de Can Carreras, destinat a dipòsit controlat (clau St4b) ocupa una superfície de 126.713,9 m².

D’acord amb l’article 5 del Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats, la part del dipòsit controlat de Can Carreras pendent d’explotació es classificarà segons la tipologia de residus que s’hi dipositaran com a dipòsit controlat de residus inerts, un cop estigui autoritzat el dipòsit de residus no perillosos de Can Balasch.

El volum de rebliment previst fins a assolir la morfologia final proposada en el present Pla és de 736.600 m³, el que representa una vida útil de 6 anys, atenent a una previsió d’entrada de 150.000 t/any.

Els residus a dipositar, mentre no entri en funcionament el dipòsit de Can Balasch, seran els residus no perillosos, qualificats com a tal en l'Ordre MAB/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus, i que compleixin els criteris d'acceptació de dipòsit de classe I fixats a la Secció 2 del Capítol 3 del Decret 69/2009, de 28 d’abril, pel qual s’estableixen els criteris i els procediments d’admissió de residus en els dipòsits controlats.

D'acord amb l'article 6 de la Directiva 31/1999, relativa a l'abocament de residus, i del Reial decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel qual es regula l'eliminació de residus mitjançant la disposició en dipòsit controlat, únicament es dipositaran els residus que



hagin estat objecte d'un tractament previ. Aquesta disposició no s'aplicarà als residus inerts el tractament dels quals sigui tècnicament inviable, o a qualsevol altre residu el tractament del qual no contribueixi a reduir la quantitat de residus o els perills per a la salut humana o el medi ambient.

4.3 Planta de valorització de palets Can Carreras

L’àmbit destinat a la planta de valorització de palets de Can Carreras, (clau Stc) ocupa una superfície de 17.555,0 m².

Les matèries primeres que entraran a la planta per al procés de valorització seran palets d’ús industrial, de diferents tipus de fusta, ja sigui natural o tractada. Aquest residu prové de la recollida de residus industrials realitzat pel transportista Tecnologia i Medio Ambiente (TMA).

Les quantitats màximes tractades de palets és de 1.650 t/any i de 270 t/any d’altres fustes.

El procés productiu s’iniciarà amb la recepció de materials i un primer examen visual per comprovar les característiques del residu i decidir-ne la seva acceptació.

Els residus que arriben a la planta són emmagatzemats en una zona destinada a tal fi, durant un màxim de 2 dies. Després es realitza la selecció dipositant el rebuig en els contenidors i els altres elements a les piles de material reutilitzable (palets) o valoritzables (fustes i palets). La superfície destinada a l’emmagatzematge és d’uns 4.000 m².

Els palets reutilitzables seran aquells que arribin en bon estat que sense treball o aplicant operacions bàsiques poden ser de nou aprofitats. Els treballs en aquest sentit seran generalment de clavat, polit o recol·locació dels llistons que formen el palet. Un cop arreglats els palets, s’apilen ordenadament i a parts del altres, segons tipus i tamany.

Pel que fa als palets i fusta valoritzables, es destina a aquest ús, els palets que pel seu mal estat no es puguin arreglar, així com fragments o peces de fusta neta (és a dir, sense xapats, pintures ni peces metàl·liques) que arribin barrejades amb els palets.

Aquest tipus de residu es desfibra mitjançant una màquina especial per a aquest fi, aconseguint una reducció de tamany a fragments de 30 a 40 mm aproximadament. La càrrega sobre la desfibradora es fa mitjançant un tractor equipat amb una pala frontal.



Com a productes acabats, s’obtenen palets de fusta per a usos industrials, i fusta desfibrada per a processos industrials diferents. Les quantitats aproximades són de 510 t/any (21.000 ut/any) de palets arranjats i de 720 t/any de fusta desfibrada.

El transport del material obtingut es realitza mitjançant camions fins al client.

4.4 Ensacat de terres i d’adobs Can Carreras

L’àmbit destinat a la planta d’ensacat de terres i d’adobs de Can Carreras, (clau Std) ocupa una superfície de 38.711,7 m².

El procés productiu s’inicia amb l’arribada de la matèria primera la qual s’emmagatzema en piles en una zona a l’aire lliure i es deixa en el recinte durant un període de 4 mesos, si és compost, i al voltant de 1 dia si són terres. La quantitat màxima emmagatzemada és de 4.000 m³, sent 3.200 m³ de terres i la resta de compost.

L’activitat d’emmagatzematge i ensacat de terres i d’adobs està formada per les següents zones:

- Zona d’emmagatzematge de matèries primeres i productes manufacturats.

- Oficines i laboratori.

- Nau de mescla i envasat.

- Zona d’emmagatzematge de producte acabat.

La zona d’emmagatzematge de matèries primeres i productes manufacturats està formada per dotze recintes de 8 x 5 m i 9 recintes de 5 x 3 m, amb una altura de 4 m, col·locats en la cara nord.

L’edifici d’oficines i laboratori es troba a la cara nord de la planta, amb una superfície construïda de 127,2 m², ocupant planta baixa més planta pis.

La nau de mescla i ensacat s’ubica al mig de l’esplanada i té unes dimensions de 39,8 x 19,85 m, el que representa una superfície de 790 m².

La zona d’emmagatzematge del producte acabat es troba situada en el porxo adossat a la nau central i té unes dimensions de 39,8 x 8,15 m, el que representa una superfície de 317 m².



La matèria primera utilitzada en el procés productiu són les terres i restes de poda d’arbres, gespa, arbustos i altres restes vegetals. Les quantitats màximes tractades d’aquests productes són de 29.100 t/any de terres i 7.275 t/any de restes vegetals.



5. ORDENACIÓ PROPOSADA

El Pla especial proposa la qualificació com a clau ST genèrica, amb subíndexs, per ordenar les diferents àrees que conformen els àmbits que constitueixen aquest planejament. Aquesta qualificació ordenarà les diferents activitats de gestió de residus, i fixarà els paràmetres i usos que es podran realitzar en cada una de les claus.

5.1 Clau STa – Dipòsit controlat de residus Can Balasch

El servei tècnic ocupa una superfície total de 135.249 m² i es subdividirà en dues subzones:

Subzona STa1 – Zona de deposició de residus

Aquesta subzona està destinada a la deposició dels residus. Els plànols d’ordenació defineixen la morfologia inicial del dipòsit i la morfologia final prevista.

La morfologia inicial és la necessària per a la realització de la disposició del rebuig de forma adequada atenent als condicionaments d’impermeabilització del terreny establerts per la normativa sectorial vigent.

El material de rebliment serà de residus no perillosos industrials.

La morfologia final prevista haurà de garantir la integració paisatgística i morfològica amb l’entorn immediat, tenint en compte l’existència del torrent que discorre pel límit est.

Aquesta subzona es delimita en l’actualitat, en el seu límit sud, atenent a la previsió de traçat del ramal Vallès del TAV, i sense modificar el terreny natural ocupat per la projecció horitzontal de la plataforma ferroviària prevista. En el cas de modificació d’aquest traçat, la delimitació d’aquesta subzona s’adaptarà al límit nord de la subzona STa2.

L’inici de la deposició de residus industrials no perillosos en aquest àmbit anirà lligada temporalment a la finalització de la deposició d’aquest tipus de residus en el dipòsit controlat de Can Carreras.



Subzona STa2 – Zona instal·lacions auxiliars

Aquesta subzona es on s’instal·laran les construccions i instal·lacions necessàries per al correcte funcionament de l’activitat de gestió de residus.

L’ordenació d’aquesta subzona serà la següent:

• Índex d’edificabilitat net serà de 0,5 m² de sostre per m² de sòl.

• Alçada màxima de dues plantes (7 m), excepció feta d’aquelles instal·lacions especials, com antenes, xemeneies o altres elements funcionalment necessaris, els requeriments tècnics dels quals exigeixin una alçada superior. Això no haurà de suposar increment del volum útil total.

• Els terrenys que no resultin ocupats per edificacions o instal·lacions tindran consideració d’espais lliures privats i hauran d’ésser convenientment enjardinats, disposant almenys d’un arbre per cada 100 m² de superfície, excepció feta d’aquells casos en que aquests siguin tècnicament incompatibles.

• La separació mínima de les construccions respecte a camí públic serà de 15 m i respecte a partió de 5 m.

5.2 Clau STb – Dipòsit controlat de residus Can Carreras

Aquesta subzona està destinada a la deposició de residus inerts en l’àmbit 1. Els plànols d’ordenació defineixen la morfologia final prevista. Superfície 126.713,9 m².

El material de rebliment serà de residus inerts de classe I.

Aquesta subzona es delimita en l’actualitat, atenent a l’àmbit del dipòsit controlat existent, sense permetre el seu augment de superfície ocupada. El Pla proposarà una morfologia final més adequada que l’autoritzada actualment, eliminant la important vall que separa la fase 1 i de la fase 2, aconseguint una millor integració amb el paisatge.

L’inici de la deposició de residus inerts en aquest àmbit anirà lligada temporalment a l’inici de l’abocament de residus industrials no perillosos en el dipòsit controlat de Can Balasch.

Es marcaran els gàlibs màxims d’ocupació de les edificacions, així com els metres de construcció i alçada de les mateixes, adequant-se al màxim a les instal·lacions existents.

5.3 Clau STc – Activitat de reciclatge de palets (Can Carreras)

Ocupa la part nord de la masia de Can Carreres, amb una superfície de 17.555,0 m², i queda definida en els plànols d’ordenació.




5.4 Clau STd – Ensacat de terres i d’adobs (Can Carreras).

Es troba situat al nord de la zona amb la clau STc, amb una superfície de 38.711,7 m², i queda definida en els plànols d’ordenació.


Es definirà la màxima ocupació per a l’emmagatzematge de materials a l’aire lliure.

En aquesta zona es marcarà de manera especial les barreres vegetals d’arbrats que es tindran que plantar per disminuir l’impacte visual de les plataformes que ocupen. Es tindrà especial cura a tota la seva façana oest i a la zona de separació de les dues activitats la qual es realitzarà mitjançant un coixí verd permeable, el qual tindrà com objectiu adequar la superfície de les explanades de acopi a les dels camps de conreu que es troben als voltants d’aquesta zona.



6. MESURES AMBIENTALS CORRECTORES

D’acord amb el que estableix el Reglament de la Llei d’urbanisme, article núm. 59 de

Mesures correctores i condicions de caràcter urbanístic per a la implantació d'activitats i

construccions en sòl no urbanitzable es detallen a continuació unes mesures ambiental

preventives, les quals seran ampliades i/o modificades per les resolucions ambientals

d’autorització de les activitats, d’acord amb la normativa sectorial vigent.

• Geomorfologia i sòl:

- El recorregut dels accessos a les zones de dipòsit i de condicionament hauran de seguir traçats que puguin ser aprofitats per a totes les fases d’explotació, amb la finalitat de conservar la major part de les pistes construïdes.

- La morfologia final resultant de les actuacions donarà continuïtat al relleu dels voltants, per integrar-lo i assolir la homogeneïtzació de l’àrea amb l’entorn.

- Finalitzada l’activitat es realitzarà la restauració edàfica i vegetal de tota la superfície afectada.

- Es limitarà la ocupació de sòl per a les activitats de palets i adobs.

• Qualitat atmosfèrica:

- Es procedirà al reg periòdic de les superfícies susceptibles de generar pols.

- Es definiran les corresponents mesures correctores a efectes de que a les zones de major sensibilitat acústica no s’incrementin els nivells d’immissió.

• Aigües superficials:

- L’actuació es projectarà incorporant una franja de protecció als torrents existents.

- Els abassegaments de terres vegetals i estèrils s’emplaçaran correctament evitant el tall de les línies de drenatge discontinues i l’arrossegament en massa en cas de fortes pluges.

- La restauració morfològica incorporarà rases de drenatge al peu del talús, per facilitar l’evacuació d’aigua de pluja caiguda a les superfícies neoformades.

- Els lixiviats generats al dipòsit es conduiran als pous de recollida, procedint al seu anàlisi per definir el destí final.



- Les aigües sanitàries de les dependències de personal es tractaran per mitjà de fossa sèptica o similar, el qual serà degudament autoritzat per l’organisme competent.

• Formacions vegetals i risc d’incendi:

- S’executaran franges perimetrals de protecció contra incendis en aquells trams en que es doni continuïtat amb masses forestals.

- El projecte haurà de contemplar solucions que afectin en la menor mesura possible la vegetació natural present a la zona.

- Les àrees afectades per tales i esbrossades es gestionaran retirant els residus mitjançant una gestió acurada per evitar el risc d’incendi forestal.

- Es procedirà a la restauració vegetal de la superfície afectada, després de realitzar la restauració edàfica, retornant l’àrea als usos agrícoles i forestals existents amb anterioritat a l’activitat

• Fauna:

- L’activitat de gestió de residus respectarà en tot moment el torrent i els hàbitats presents, atenent la seva funció de corredor biològic.

- S’evitaran les actuacions que puguin ser nocives en zones properes a les àrees de nidificació i cria de la fauna.

• Paisatge

- Les morfologies de restauració imitaran en la mesura del possible les existents al territori on es desenvolupa l’actuació.

- El projecte de restauració paisatgística promourà la utilització de vegetació autòctona, que facilitarà la integració del projecte a l’entorn.

- Totes elles hauran de complir les condicions d’integració al medi en estar executades amb coloracions i tonalitats assimilables a les existents en l’entorn més immediat. Alhora les oficines i magatzem seran únicament de planta baixa més un pis per d’aquesta manera reduir la volumetria.

Rubí, setembre de 2011

Arquitectes Enginyeria

JOAQUIM BALAGUER ARIÑO MASDEU ENGINYERS, SL

BERNAT BOVER AMOROS

ANNEXOS

Avanç PE TMAappdmah.gencat.cat/alfresco/download/direct... · NIF: B58322751 Raó Social: AVINGUDA...

Documents

Transcript of Avanç PE TMAappdmah.gencat.cat/alfresco/download/direct... · NIF: B58322751 Raó Social: AVINGUDA...