avantGuardes. Disseny gràfic a Castelló (versió de lectura)

download avantGuardes. Disseny gràfic a Castelló (versió de lectura)

of 63

  • date post

    29-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    218
  • download

    2

Embed Size (px)

description

Llibre de la COLLA REBOMBORI 2011

Transcript of avantGuardes. Disseny gràfic a Castelló (versió de lectura)

  • a V a NT G U a R

    d E S

    di

    ss

    en

    y

    gr

    f

    ic

    a

    C

    as

    te

    ll

    Colla Rebombori 2011

    REVISARLLOM

  • Qu s lart, sin una m

    anera de mirar?

    Th

    om

    as L

    ou

    is Ber

    ger

  • a V a NT G U a R

    d E S

    di

    ss

    en

    y

    gr

    f

    ic

    a

    C

    as

    te

    ll

  • Imprimeix: Grficas Casta.

    Disseny i maquetaci: vetavisual.com

    Dipsit Legal:

    ISBN:

    Edita: Associaci Cultural Colla Rebombori.www.collarebombori.cat

    Aquest llibre sha presentat a la convocatria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoci de ls del valenci.

    Portada i pintures: Manolo Alegre.

    Consell de Redacci:M. Alegre, F. Aparisi, E. Artola,J. M. Carceller, M. Gmez, X. Llombart.

    Sobre el nou cicle formatiu de Fotografia a lEscola dArt i Disseny de CastellrafaeL BaLLesTer an, 76

    Crear escolaJaime gimnez de haro, 84

    Collaboraci amb empreses del sector cermic industrial de CastellJ. enrique r. CoLLado, 96

    Avantguardes i artistes daraamaT BeLLs, anToni aLBaLaT, Lex domneCh,sergio aBad, PorCar queraL i xiPeLL, 102

    Memria en paper cutrosaBeL gumBau gonzLez, 110

    Petges i marbres amb retrat al fonsmaneL garCia grau, 111

    Ars / Lart efmermanueL aLegre, 112

    Publicitat no en cobertam ngeLs Pons i ferran aParisi, 116

    BrancalJoseP miqueL CarCeLLer, 6

    Imatges de CastellrosaLa TorrenT, 10

    Un centre per a la reflexi: lEACCeriC gras, 20

    Una galeria dart PiLar doLz, 26

    Iconografia festeramiqueL gmez, 34

    LEscola dArt i Superior de Disseny de Castell i el seu futurfranCesC aguiLar i domenJ, 42

    25 Anys de disseny grfic a lEscola dArt i Superior de Disseny de CastellViCenT VidaL i aLain CamPos, 48

    Activitats culturals i extraescolars de lEASD Castell: lexpansi de lartJos anTonio arias (KeCo), 56

    La cermica a lEscola dArt i Superior de Disseny de CastellmigueL monar mez, 68

    taula

  • BrancalJosep Miquel Carceller

    Naix febrer, el curt, i em dispose a brancalejar, a fer servir el verb que ens ha regalat el professor, his-toriador, poeta i amic de Rebombori, Francesc Mezquita. Brancal, diuen els diccionaris, s cadascun dels costats dun portal, especialment si s de pedra i, per extensi, sha fet costum, en llibres com els nostres, anomenar aix el prleg, lescrit que fa dentrada, que presenta la publicaci i els articles que la configuren. Permeteu-me que brancalege, doncs tot i saber que s un verb no acceptat per cap de les institucions normatives de la llengua i que briga la porta daquest llibre, el dinov de la Bi-blioteca Bsica de Castell, de la, ja sabeu, Editorial sense nim de lucre que s la Colla Rebombori.

    Si esteu llegint aquestes lnies vol dir que ja heu girat noranta graus, com pertoca, aquest llibre i no llibret, ni revista que hem titulat Avantguardes i hem subtitulat Disseny grfic a Castell, i que us interessa o, si ms no, desperta la vostra curiositat el tema que enguany hem triat: el disseny, les arts plstiques ms trencadores, innovadores, creatives, i la gent, els grups, els espais que a la nostra ciutat shi relacionen.

    Avantguardes, perqu ens hem perms la llicncia de pluralitzar el substantiu avantguarda, terme militar que fa referncia a la primera lnia datac, al destacament duna unitat a la qual precedeix en la marxa i que, figuradament, defineix, en un moviment, els grups dels precursors o dels qui sostenen la tendncia ms avanada i volen anar en contra de la tradici, trencar amb ella, rompre amb lart de les habilitats manuals, de lofici, de les normes establertes.

    Disseny grfic a Castell, perqu la capital del riu Sec, la ciutat nascuda al segle xiii al tocar de la intersecci del parallel 40 N de latitud i del meridi 0 de longitud, la nostra ciutat i el seu entorn ms immediat s, de sempre, objectiu i referent dels llibres de Rebombori, i perqu desprs dexplicar i mostrar, anualment, des de 1997, larquitectura civil i religiosa, lurbanisme, lhorta,

    6|7

  • els oficis, els costums, la mar i la marjal, els fets, les ficcions, les prediccions, el sec, els jocs, el lleure, la msica i els msics, la sostenibilitat paisatgstica, mediambiental i lingstica, la romeria magdalenera, els orgens medievals i la producci literria de valor que sest produint en valenci, volem enguany donar la paraula a la gent que, ara i ac, sap de disseny i de les tcniques plstiques ms avantguardistes, a la gent que ha acceptat la nostra invitaci a participar daquest nou projecte que es concreta en aquest llibre que teniu a les mans i que ja podeu trobar tamb, penjat en pdf, al nostre lloc web: www.collarebombori.cat.

    He llegit en algun lloc, navegant per lunivers infinit dInternet que no sha de confondre dissenyadors amb artistes, malgrat el com denominador que representa la creativitat en ambds camps, i que el disseny dun producte o dun sistema es fa a mida, amb un mtode de treball propi, que comena amb una fixaci despecificacions i atn a valors com la viabilitat (tcnica i econmica), lecologia, lergonomia, la fiabilitat, la durabilitat, el cicle de vida del producte o sistema, la legislaci, el pressupost, els possibles mals usos, lentorn i circumstncies especfiques, el decrum, la cultura dels diferents usuaris,... La producci artstica, en principi, s ms lliure, t mtodes i tcniques de treball diferents i les seues accions no pretenen estar justificades.

    En aquest llibre, que no pot, ni vol, ser exhaustiu i que, com en altres que hem publicat, potser tindr continutat i abraar ms camps, hem intentat que no trobeu res de buit, superflu, ornamental, com sovint passa quan el mot disseny saplica a certs objectes costosos o de luxe, que pretenen aix justificar el seu preu; a certes creacions artstiques comercials, o b a objectes intils o amb una utilitat, en tot cas, discutible.

    De manera que, si seguiu avant, gaudireu dun disseny ben modern i visualment impactant, com correspon al tema que ens ocupa; passejareu pels carrers i places de Castell, i reflexionareu sobre escultures, faanes, harmonies, proporcions i desficacis; sabreu de la trajectria de lEspai dArt: qu s, qu ha fet i significat, i com ha sacsejat el nostre panorama artstic; coneixereu les fites de lemblemtica galeria Cnem; llegireu i opinareu sobre la Magdalena i lart, sobre gaiates i cartells, jurats, tendncies, evolucions i tradicions; trobareu un bon nombre de pgines protagonitzades per lEASD, grcies als textos i illustracions signats per part del seu professorat, que expliciten el que ha suposat i ha aportat desprs de ms dun quart de segle de presncia a Castell; veureu mostres de lobra actual de diferents creadors; sentireu com els mots dels poemes us desperten sensacions i anhels i, potser, fins i tot, podreu aprofitar els productes que anuncien, a les darreres pgines, les empreses tan especials que ens serveixen, novament, per tenir la quota necessria de publicitat.

    Tant de bo tingueu una bona lectura o, si ms no, una agradable passejada visual.En parlem i ens escoltem.

    8|9

  • Imatges de CastellRosala Torrent

    Universitat Jaume I de Castell

    Sota aquest ttol, Imatges de Castell, no pretenc dibuixar un Castell complaent amb ell mateix, que insisteix una i altra vegada a repetir les mateixes estampes a fi de palliar una realitat ben anodina. Castell, malauradament, no ha arribat a ser ciutat bonica i no ha arribat a ser-ho perqu, sistemticament, ha perdut la seua identitat, a mans dels que haurien dhaver-la conservat. Primer van ser els desastrosos anys seixanta, amb el seu desarrollismo fero, els que van portar els responsables de lurbanisme de llavors a compartir somnis amb lespeculaci. Des daleshores, els despropsits es van acumular i sembla que encara no han acabat. Sorprn veure com els que havien dencarregar-se de crear espais agradables en la ciutat, no tenen aquesta qesti com a prioritria. Moltes vegades, es mamprenen accions que acaben en clamorosos fracassos. I, lamentablement, no hi hi ha conscincia daqueix fracs.

    Complaent-nos noms quan calga fer-ho, per, iniciarem un recorregut per alguns llocs de Castell, no duna manera sistemtica, per valorant algunes realitzacions i experincies concretes relacionades amb lmbit cultural.

    I comenar amb un record, el dun espai urb que, al mateix centre de Castell, fa ja prou anys, exercia les funcions daparcament: lactual plaa de Santa Clara. Quan els cotxes van comenar a desaparixer per a donar pas a les obres de la plaa, vam sentir un cert alleujament tots els que hi passvem diriament, sortejant els vehicles, per aquesta tranquillitat es va congelar a mesura que la plaa safaionava amb la fredor de la pedra. En el seu centre, dinamitant la possibilitat duna visi lmpida, es va installar una escultura de vetusta temtica, amb problemes de resoluci i que ha dificultat en ms dun sentit ls de lespai. Ja en un altre mbit, vaig suggerir que un canvi de lloc de la pea afavoriria no sols la prpia plaa sin la mateixa escultura. Encara que amb aix no acabarien els problemes daquest espai limtrof amb el mercat. Caldria posar mfasi en aquesta relaci, en compte de tractar de rimar amb la resta dedificis circumdants.

    10|11

  • Anys desprs de la desafortunada resoluci de la plaa, alg va pensar que, en efecte, la pedra era excessiva, que lambient era dur i, per disminuir-ne limpacte visual, shi van introduir pesades jardineres amb arbres. Cada vegada que els veig pense en pardals engabiats. Aqueixos arbres que necessiten arrelar-se a la terra, pareixen voler arrancar a crrer des de la seua pres, retallada qualsevol possibilitat destendre convenientment les seues branques. Estan molt b els arbres en les ciutats, per descomptat, per en la terra, i no rentant la conscincia de qui prviament va censurar el s