NUMERO 18ANY XIIIOCTUBRE 2009www.beatramonllull.org

AVIAT FARÀ CENT ANYSCelebrar aniversaris sempre és motiu d’alegria i,

quan aquest ja és centenari, amb més motiu ens hem desentir satisfets i més són aquells amb qui ho hem de com-partir.

Pareix que el retorn dels frares franciscans del Ter-cer Orde Regular (TOR) l’any 1910, amb Fra Pere JoanCerdà Colom al davant, obeí a una demanda del pobled’Inca que ja havia comptat amb un antic convent franciscàallà devers el 1325, i que fou el primer que hi hagué forade Ciutat.

Era dia 16 de gener del 1910 quan de manera ofi-cial queda establerta la Comunitat Franciscana d’Inca que,després d’unes modestes adquisicions d’algunespropietats, pogué establir-se per dedicar el seu servei al’església en el Convent de Sant Francesc. Foren, a mésdel P. Cerdà, Fra Andreu Cassellas i Fra BaltasarSalamanca els qui vivien en el ruïnós convent.

El caràcter del Pare Cerdà va fer que d’alguna ma-nera quedàs ben lligada l’arribada dels frares amb l’inicid’una escola. La seva funció era la d’ensenyar als nins perajudar ens els serveis de l’església. En el maig del 1911els Superiors de l’Orde ja destinaven a la Comunitat d’Incanous membres per reforçar l’atenció als nins. Disposavend’una taula, una pissarra i un grapat de bancs per deversuna dotzena de persones.També, el P. Cerdà va anardonant la possibilitat de formació de primera lletra a per-sones adultes. La sensibilitat social del Pare Cerdà nomésestava començant. Amb els seus sermons i conferències amolts indrets de Mallorca va anar fent l’apostolat religiós isocial i va contribuir decisivament amb l’impuls del Col·legiBeat Ramon Llull com a centre de Secundària i, amb ell, ala formació de persones que han contribuït dins el seglepassat al desenvolupament de la nostra ciutat i de moltsde pobles dels voltants.

Queda, idò, manifest que és difícil poder deslligar lacelebració del 1r Centenari de l’arribada dels Franciscansa Inca del 1r Centenari de la creació d’una Escola Infantilque ara ininterronpudament, ara, cent anys més tard,segueix funcionant. Tant de bo que es pugui fer un segoncentenari.

Placeta d’entrada a l’escola, 1928

Col

l de

la c

iste

rna

del C

laus

tre

D

etal

ls d

el c

ampa

nar

de l’

esgl

ésia

Associació Antics Alumnes

Pàgina 2

De l’anuari 1959-60, 1960-61Amb motiu del 50è aniversari es fa escriure la crònica que adjuntam.

Karina Cantarero,Campiona d’Europa

2006 Campiona Absolutad’Espanya (amb 16 anys)Medalla de Plata en elCampionat d’Europa.Medalla d’Or per equips.

2007 Medalla de Bronze en elCampionat d’Europa.

2008 Campiona d’Espanya.2009 Campiona Absoluta

d’Espanya (juny).Campiona d’Europaindividua i per equips(juliol).

Me podries resumir una miqueta

els teus anys a l’escola de Sant

Francesc? Quin és el teu millor

record del teu pas per aquí?

- Mi mejor recuerdo es lo muchoque aprendí y lo a gusto que estaba.Digo esto porque al cambiar decolegio te das cuenta de todo lobueno que tiene Sant Francesc.Com valores ara la teva formació

rebuda?

- Mi formación fue la mejor quepodía tener en aquel momento.Què creus que deus del teu

caràcter a l’escola?

- Creo que mi carácter hizo quenunca tuviese problemas y micomportamiento fue muy correcto.Tampoco era una chica conflictiva,pero el colegio me enseñó a ser aúnmás educada, no entendí cómo se

Amb 19 anys aquesta esportista detir i antiga alumna del Centre té unatrajectòria envejable. Vet aquí lesseves paraules.

Associació Antics Alumnes

Pàgina 3

DIARI DE SANT FRANCESCSom a dintre el llit, i només sent el soroll quotidià d’al·lots que criden,corren i juguen al carrer. Amb això, que sona la primera sirena, la de lesnou menys cinc, que me fot fora del llit, i qui comença a córrer som jo. Mepos, fet un cos, la camisa i el jersei, els botons ja estan embotonats delvespre anterior i així vaig més aviat; m’acabo de vestir, me fot un tassó dellet que ja està freda, i me’n vaig fet una bala cap a la porta. Només he decreuar el carrer, però la història es repeteix, a dalt de l’escala de la primeraplanta de Sant Francesc veig una imatge que ja em gira la panxa, és enPedro Vallespir que me diu «fas tres minuts tard». No ho puc evitar, quansona la segona sirena –a les nou en punt- m’agafa en el penúltim glop,encara a casa meva, la meva mare es cansa d’insistir que sempre estic

Ja fa més de vint anys d’això, i és curiós que per als que no estemacostumats a escriure històries, sigui això una passarel·la al passat. A mesuraque vaig donant-li a les tecles ho estic sentint tot, les mares acompanyantel més petits, les motxilles penjades a l’esquena dels més grans, les portesd’accés plenes de nins que es disposaven a començar la jornada escolar,renou de cotxes que ja se’n van, els autobusos aturats al «carrer negre» –nom que de petits li posàrem perquè l’acabaven d’asfaltar -, els passadissosa les aules eren pistes de carreres, i finalment, passant pel claustre, indiferentaleshores i bucòlic i preciós ara, arribàvem a les aules.

Cadascú penjava el seu abric, obria la maleta, xafardejava amb el veïnat, inormalment bastava la presència del professor per callar-nos tots. Si aixòno funcionava, les estratègies per guanyar aquesta guerra constant erend’allò més diverses, i encara ressonen frases i amenaces del tipus «cállense,.. petardos», «shut up», «..en 10 minutos examen oral», «a ver por favor,..en este caso..» –i sa taula pegava baix de sa tarima a sa primera empentadel nostre entranyable professor d’Història.

podía contestar a un profesor o cómo sepuede ir en minifalda o escote a clase.Quin fou el millor consell que reberes?

-El de muchos profesores que meayudaban y me hacían ver que con esfuerzoyo era capaz de hacer lo que mepropusiera.Parla’ns de com eren les teves amistat

a l’escola.

- Mis amistades eran las mejores quepodía tener; eran los que me ayudarondesde que entré con seis añitos. Éramosde los más correctos en clase, tambiénteníamos nuestras cosas, como todo elmundo, pero estoy muy contenta dehaberlos conocido en el colegio y detenerlos aún como amigos, aunque algunosestán fuera de la isla estudiando y los veopoco, pero para mí siguen siendo misamigos y que puedo contar con ellos paralo que quiera.Què voldries haver canviat de l’escola?

- En aquel momento hubiese cambiadomuchas cosas, pero ahora después de salirdel colegio e ir a otros centros me doycuenta de que allí todo era lo más correctoque podía ser y que todo lo que se hacíaera por nuestro bien.Digue-mos tres coses bones de

l’educació que tu reberes

-Estar preparada para ir a cualquier otrocentro con el nivel de estudios que debía,aprender mucho de educación y saberrespetar y estar en una clase como unapersona normal.Què creus que hauria de fer el nostre

Centre per als qui avui són alumnes?

- Yo creo que no deberían cambiar nadade las normas y manera de educar. Conlo que se hacía cuando yo era alumna serecibe lo mejor para salir preparado paraser un buen ciudadano y saber ir por lacalle.

Pàgina 4

Associació Antics Alumnes

d’aquests anys i no es pot dir exactament qui elssuscitava, perquè procedien d’una maneraparticular i genuïna de plantejar l’ensenyança.Passat el temps, et fa molt content trobar pelcarrer un antic company, o un professor, o unfrare, i sempre aprofites per contar o escoltaralguna anècdota. Després del COU, la gent esva escampar i cadascú va fer el seu camí, peròtots sentíem la necessitat de veure’ns i recordarla infantesa, i va ser en Jope, Loreto i uns quantsmés, que varen aconseguir reunir una cinquantenad’exalumnes de la nostra promoció. Va ser pocabans de Setmana Santa, a Inca, i l’ambient vaser, ja des del principi, excepcional. Besades,aferrades, rialles, excursions per les taules, i endefinitiva, amistat.

Al calor del bon vi que va dur en Jaume, ensanàrem animant, i de les anècdotes, passàrem alas cançons. Hauríeu d’haver vist a pardalots detrenta i llargs, rememorant el «yo tengo un amigoque me ama» o «señor, he dejado mi barca», id’altres top hits de quan teníem deu anys, i quemissa darrera missa es gravaren a la memòria, inomés l’eufòria d’aquell moment va aconseguirreviscolar.

No hi érem tots, i n’hi ha que no hi podien ser.És una llàstima que malgrat la nostra edat, i perla dramàtica aleatorietat de la pròpia existència,ja trobéssim a faltar alguns companys, com elnostre estimat Sebastià Riera. També encaratrobo gent que no va venir i me demanen per sapròxima, i n’hi haurà que no podran tornar, iaprofito per recordar en Miquel Ramis, que ensacaba de deixar. Vàrem ser molt amics a laprimera part de la nostra infantesa, i tinc moltbons records d’aquella època, i això no hooblidaré ja mai. Aquests cops durs són part dela nostra vida, i se’n va la persona, però quedala memòria d’aquell nin amb qui tots vàremcompartir rialles i experiències.

Farem més convocatòries, i quantsmés siguem millor, ara ja tornam aestar contactables, i serà més fàcilentre tots trobar aquells que no varenpoder ser avisats. Ens reunirem,tornarem riure i passar momentsagradables, i de segur que ja notornarem a perdre el contacte.

Fins aviat!Joan Tortella Seguí

Associació Antics Alumnes

Pàgina 5

Sopar de laPromocióBUP/COU

1983-87Es passat dia 15 de maig va ocórrer unesdeveniment molt especial per a ungrup de gent que no coincidia feia moltsd’any. Després de mesos de preparació,de telefonades, correus electrònics imissatges per Facebook, es va poder

celebrar un sopar que va reunir 40 amics i amigues que havíem fet junts el Batxillerat (el BUP, com es deia abans) iCOU. Aquesta Promoció que va començar BUP al curs 1983-84, per fer COU el curs 1986-87. Passàrem anys derialles, alegries i alguna tristesa.Hi havia moltes anècdotes per contar després de no veure’ns, alguns de nosaltres, des de feia més de 20 anys, ialgunes de noves per viure... «i tu qui ets?» eren algunes de les preguntes que sonaven. Les fotos de quan érem mésjovenets i jovenetes ens transportaren al passat massa llunyà i es pogueren fer comparacions «antes-después».S’ha d’agrair especialment a Pedro Femenies, Sebastià Mora i Pedro Vallespir la seva assistència (va ser un detallmolt bo).

Massa emocions per un vespre. Massa històries que no tingueren temps de sortir. Massa temps sense veure’ns. Quanserà el proper sopar? Alguns ja posaven data ...A una nova trobada hem de ser més. Si sou d’aquesta promoció teniu un correu electrònic de contacte(promociocou8687@gmail.com) i un blog amb algunes fotos del sopar (http://promociocou8687.wordpress.com).Fins aviat!

Jaume Jaume

Associació Antics Alumnes

Pàgina 6

PRIMA INTER PARES (Primera entre iguales)Encara record aquell primer dia de classe preparada amb el meu

«babi», la meva motxilleta i la meva mare explicant-me que aniria a l’escolaamb els meus germans. Era la primera vegada que trepitjava l’aula de pàrvuls(ara infantil 4 anys), ja que la promoció del 1970 fou la primera en què latitularitat del Beat Ramon LLull acceptava nines en el centre. Els primersdies vaig ser l’única nina de tota l’escola, vaig fugir unes quantes vegadesper anar a veure els meus germans a les altres classes, però per sort i passatsun parell de dies van començar dues companyes més: n’Aina Coll i naMªÀngels Martínez.

Com a alumna vaig conèixer dos directors: el primer Fra. Ferrer,persona molt sèria i amant del silenci i el segon, el Fra Jaume Genovart,pedagog molt divertit que solia visitar les aules amb la famosa frase ¿Cómoestán ustedes?

Molts han estat els professors/es, alguns ja no es troben entrenosaltres però d’altres són o han estat companys de feina, d’ells en guardbons records.Les senyoretes Corró i Capellà de pàrvuls, molt carinyoses i pacients ambnosaltres.

De l’EGB (primària) record el Sr. Ferrer amb el seu ordre, el Sr.Biel Pieres i els seus càntics, les bromes del Sr. Pep Payeres, les xeremiesdels divendres del Sr. Joan Garau, la fixació del Sr. Cabrer amb el fitxerpetit d’anelles, els exàmens orals i copiats del Sr. Bibiloni,el Sr. Biel Fuster(tio meu) i les seves classes de llatí.També les classes de gimnàstica en elcamp d’esports fent voltes i voltes al camp de futbol amb el Sr. Elies

A l’època de BUP i COU (ESO i Batxillerat) record els dictats delSr. Móra, els esquemes del Sr. Pedro Femenies, les comparacionsmatemàtiques de Don Miquel Rafel, el Sr. Tous i els seus zeros, lesinacabables explicacions de la Sra. Alícia, Fra. Jordi amb la seva filosofia «Sofia Loren» i ,com no, Pedro Vallespir i els seus problemes de física.

Dels companys/es n’hi ha que hem passat tota la vida escolar junts,amb altres no, perquè varen quedar pel camí, altres s’hi anaven incorporant.De tots tenc molts bons records:de les classes, del temps d’esplai, de lesexcursions, els festivals de fi de curs, viatge d’estudis a Itàlia amb els deCOU on compartírem uns dies inoblidables i tantes i tantes coses més.

En acabar COU, la direcció em reconegué com a la primera ninaque començà i acabà tots els cicles educatius en el centre. En aquells momentspensava que no tornaria mai més a l’escola, però el destí i els estudis demagisteri que vaig realitzar em donaren la possibilitat de començar a ferfeina al meu col·legi de sempre. Per a mi va ser com a tornar a casa meva,arade manera diferent, ja que alguns dels qui foren professors meus ara erencompanys de feina.

Records en tenc molts i sovint quan estic dins el centre em vénen alcap anècdotes, cares, confidències i alguna que altra entremaliadura, quefan que em surti qualque somriure. També quan em trob amb algunscompanys/es, que ara són pares d’alumnes de l’escola, fan que recordi elpassat, cosa que m’ompl d’alegria.

Vull agrair als meus pares la pionera decisió de matricular una ninaper primera vegada en la llarga història del centre Beat Ramon LLull, ja queaquesta decisió ha marcat la meva vida.

Per acabar, donar les gràcies a tots els directors que han dipositatla seva confiança a la meva etapa com a docent. Esperanza Martorell Fernández

No hi ha com tenir bona memòria!N’Esperança Martorell i els seuscompanys de curs varen poder recor-dar en viu i alegrement els seus anys perl’escola, tal com podeu comprovar ambles imatges. I ara, tambeu podeu llegir-ho en el seu escrit. Per molts anys!

COU 1983-8425è aniversari, maig 2009

Pàgina 7

Associació Antics Alumnes

Recordant aquells anys quan dins aquestes auleses gestava el que ara són.

Associació Antics Alumnes

Pàgina 8

Butlletí editat per l’Associació d’Antics

Alumnes del Col·legi Beat Ramon Llull,

c/.Vent, 10 07300 Inca.

Dipòsit legal: PM 1889-1997

Imprès a Gràfiques Goya (Lloseta)

Amb el suport delDepartament de

Cultura

1

2

8 Octubre08 Xerradesper alsalumnes de 2nde Batxillerat i4t d’ESO acàrrec del Sr.M a n u e lChinchetru.

Del curs 2008-2009Octubre 08 I edició del Premi a l’Excel·lència Acadèmica

a Joana Maria Ferrer Gost

Gener 09Convocatòria V Certamen Beat Ramon Llull

Març 09Edició del treballs premiats en el III Certamen

Beat Ramon LlullAbril 09 Edició del full 17

- Gabriel Pieras.Fonaments sòlids.Sols una ullada cap enrere.

- Patrícia Genestra.D’alumne a professional

- Alfonso Triguero.Una experiència com exemple.

9 Maig 09 XIII Trobada d’Antics Alumnes.

Batxillerat 1958-59

COU 1983-84

28 Maig 09Lliurament del VIII Premi Qualitats Humanes a Patrícia Herrera Pons de 2n de Batxillerat.

X Premi Sant Francesc d’Inca a D. Gabriel Pieras