avinyó Núm. 18 Desembre de 2011 Preu: 2€ AVINYÓ CONTRA LA...

avinyó Preu: 2€Desembre de 2011 Núm. 18

Nou disseny; noves seccions: tribuna, la xarxa, l’anècdota. . .

Roger Mas a“La Paraula Aguda”

AVINYÓ CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

25 de novembre de 2011

Katarrama, l’adéuVi usates presentà al Catalunya

Entrevista:

Jaume Figueras

Editorial

2 El Pedrís

De ple

[email protected]

NOVA ETAPA

Des del febrer de l’any 2006 fins ara, 18 números d’EL PEDRÍS han sortit a la llum.

Aquest que teniu a les mans marca el final d’una etapa i el començament d’una altra.

Els objectius de la publicació han estat donar a conèixer les opinions del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya sobre les diferents qüestions que afecten la vida política del poble i, al mateix temps, informar sobre altres activitats. Implícitament, en l’ànim del grup i de la secció local del partit hi havia el desig i l’esperança de propiciar un canvi en el govern municipal per tal d’aconseguir un increment de les accions socials i culturals, de la comunicació i la participació en tots els àmbits de la vida local. En definitiva, millorar la política de progrés amb l’objectiu de millorar el dia a dia de tots els avinyonencs.

Arran de les eleccions municipals del maig passat, aquest canvi en el govern de l’Ajuntament es va produir. La satisfacció d’haver contribuït des d’EL PEDRÍS a aquest gir progressista en el govern municipal va

acompanyada de la necessitat de reenfocar els objectius del nostre butlletí d’acord amb la nova situació.

Volem continuar endavant amb gent nova per tal de combinar renovació i experiència, per continuar parlant en positiu del present i del futur del nostre poble. Tot i que hi haurà participació dels membres de l’equip de govern municipal, no serà aquesta una publicació de l’Ajuntament ni d’adhesió incondicional a la seva actuació.

Procurarem, com sempre, ser objectius.

No volem convertir aquest butlletí en un pamflet que tingui per objectiu criticar per criticar com d’altres que ens arriben de tant en tant. No som partidaris de provocar baralles amb ningú (amb ningú!).

La nostra publicació està oberta a totes les opinions que ens arribin com a cartes dels lectors, sense altra limitació que el respecte a les persones i a les institucions. Com a col·laboracions, demanem, a més, el respecte a la justícia social i a la sobirania nacional de Catalunya i de tots els Països Catalans.

Redacció:

Geni Altarriba

Judit Barea

Ramon Bujons

Ramon Capelles

Andreu Craviotto

Judit Domènech

Montse Herms

Pep Pedragosa

Isabel Serra

Eugeni Vila

Coordinació:

Montse Herms

Col·laboradors:

Tori Altarriba

Sebastià Estradé

Ruth March

Joana Merelles

Fina Sala

Adam Vall

Eudald Vilaseca

Disseny i maquetació:

Geni Altarriba

Josep M. Capellas

Josep M. Costa

Judit Domènech

Supervisió:

Queralt Casals

Quim Moya

Eugeni Vila

Assessorament

lingüístic: Ramon Capelles

Distribució i

subscripcions :

Josep Careta

Bet Corominas

Anna Garrigó

Jordi Vilar

Remei Vilaseca

SumariEditorial . . . . . . . . . . . 2 De ple . . . . . . . . . . . . 3 Des de l’ajuntament . . 4 Tribuna . . . . . . . . . . . 5

Al fons, a l’esquerra . 6Eleccions . . . . . . . . . 7 De prop . . . . . . . . . 8 Crònica . . . . . . . . . 10

Anècdota . . . . . . . . . 11Subratllats . . . . . . . . . 12Badallibres / La xarxa. . . 14Notícies de portada . . . . 15

Nota.- El Josep Careta disposa de quatre DVD amb la gravació de tota la campanya electoral i la investidura.Qui tingui interès a tenir-los pot contactar amb ell al telèfon 938387253 o a l’adreça electrònica: [email protected]

Editorial

2 El Pedrís El Pedrís 3

De ple

AMB VOLUNTAT D’APRENDRE Text: Ramon Bujons i Plans Foto: Arxiu secretari d’Imatge i Comunicació ERC Avinyó

NOVA ETAPA

L’esforç, la feina, la superació, el respecte, la convivència, el civisme, la generositat i la

solidaritat són valors col·lectius que a Avinyó sempre ens han definit.Però, per propagar el respecte, calen polítiques que el fomentin. Resulta rellevant que discutim, però sense demagògies.

Tot això i més s’aprèn venint al Ple quan toca, i sempre amb voluntat d’escoltar i aprendre.

El primer Ple ordinari d’aquesta legislatura es va celebrar el dia 27 de juliol de 2011. Com a rellevant, cal destacar la proposta i aprovació de l’expedient de crèdits 3/2011, que feia referència a la pista coberta. La partida pressupostària per a aquesta obra estava exhaurida i encara faltava pagar els honoraris de direcció d’obra i portar l’aigua (ara ja està fet) i la llum a l’equipament. Es farà front a la despesa amb romanent de tresoreria i amb el diferencial positiu de menys despeses d’altres dues partides.

El grup de CiU votà en contra d’aquest apartat, tot i que era una infraestructura inacabada heretada de l’anterior govern de CiU.

També s’aprovà una moció proposada per Òmnium Cultural per declarar Sant Joan com la Festa Nacional del Països Catalans.

En el Ple ordinari del 28 de setembre de 2011 foren aprovades dues altres mocions per unanimitat dels dos grups presents al consistori. Una primera, en suport al model d’escola catalana en llengua i continguts, així com a tota la comunitat educativa. I la segona, d’adhesió al col·lectiu Municipis per

la Independència, promogut pel Sr. Vila d’Abadal, batlle de Vic.

També en aquest Ple es van escollir les persones que han d’ocupar els càrrecs de Jutge de Pau titular i Jutge de Pau substitut en els propers quatre anys. Josep Vall i Tort i Encarna Fernández i Fernández foren les persones elegides per unanimitat. Des d’EL PEDRÍS volem felicitar-les i estimular-les a desenvolupar la seva tasca amb rigor i objectivitat.I, per acabar, el passat 7 de novembre de 2011 es va fer un Ple extraordinari per aprovar les ordenances fiscals per a l’any 2012, el resultat del qual és fruit d’un estudi exhaustiu i acurat de tots els impostos i de totes les taxes i els serveis que se’n deriven. L’equip de govern va remarcar que, en aquest resultat, ha influït en gran manera la important disminució d’ingressos en forma de subvenció per part de la Generalitat de Catalunya (CiU), que ja s’ha començat a notar durant aquest tram final d’any i que continuarà amb força l’any vinent. Tenint en compte que alguns dels impostos i taxes no s’havien tocat durant alguns anys ni tan sols amb la puja pertinent de l’IPC, i partint de la base que, en principi, el serveis bàsics s’haurien de poder autofinançar en la mesura del que és possible, s’ha intentat buscar un equilibri entre aquest dèficit i la voluntat de mantenir el servei. La despesa municipal ha de ser proporcional a la butxaca del vilatà, i mentre els uns fan retallades significatives en els serveis bàsics (sanitat, educació, serveis socials), uns altres intenten fer mans i mànigues per equilibrar els ingressos i despeses en temps realment difícils.

La ignorància, la displicència, la deixadesa intel·lectual, la renúncia a disposar d’informació, el desinterès per conèixer, la volubilitat de criteri, mai no poden ser la base d’una informació; per això animem a assistir als plens (o consultar les actes que ja s’exposen al porxo de l’ajuntament) per tal de saber-ne de primera mà el contingut i, objectivament, jutjar les aportacions i els arguments de tots els grups municipals.

4 El Pedrís

Des de l’ajuntament Tribuna

AVA N C E M S I S M E S O S A M B E L P R O G R A M A A L S E RV E I D E L’ E S C O L A Text: Eudald Vilaseca Text: Adjutori Altarriba alcalde regidor

Malgrat les retallades, durant aquests primers sis mesos de govern d’Esquerra s’han dut a terme força actuacions a l’escola en concepte d’inversió i manteniment entre altres, la majoria de les quals són visibles a ulls de tothom. Però aquest article no té pas la intenció de relatar-les totes una per una, sinó de destacar les que han estat cabdals des d’un punt de vista personal.

La primera és la millora de la comunicació entre la Regidoria i l’Escola fins al punt d’establir la comunicació com a punt central de treball entre els dos ens. Des de l’Ajuntament hem decidit informar i fer copartícips els mestres, i concretament l’equip directiu, de la gestió del pressupost dedicat a inversions per a l’Escola Barnola. Pensem que aquesta és la millor manera de gestionar els recursos, ja que són els mateixos mestres qui detecta les necessitats i mancances en el seu lloc de treball i n’informa la Regidoria.

Tan bon punt ens arriben les peticions, intentem posar-hi remei com més aviat millor. La bona

comunicació permetrà en bona mesura desenvolupar projectes comuns entre l’Escola i l’Ajuntament. La participació del Barnola en els actes celebrats durant la Setmana contra la violència de gènere n’és un clar exemple.

L’altra actuació que m’agradaria destacar és la campanya educativa “Anem al teatre” finançada per l’Ajuntament d’Avinyó i per la Diputació de Barcelona. Enguany l’Ajuntament destinarà 900 € per tal que tots els alumnes de Primària puguin gaudir d’un espectacle cultural. Entenem que la inversió en cultura per als infants significa invertir en un futur capital humà de qualitat sense distincions.

Queda mencionar l’aug-ment significatiu de l’ajuda municipal per la compra dels llibres de text. S’ha passat de 15 € a 18 € per alumne. Això representa un augment del 20% de la subvenció. Se n’han beneficiat 106 alumnes.

Ja per acabar, volem desitjar-vos des de la Regidoria d’Educació i des de l’Ajuntament d’Avinyó unes molt bones festes i un bon any 2012.

Tot just fa sis mesos que el nou equip de govern d’Esquerra va començar de treballar al capdavant de l’Ajuntament d’Avinyó. Ha estat, en part, un període d’adaptació i organització interna, però també un període de realitzacions en el qual ja s’han començat a desenvolupar les propostes del programa electoral que va rebre el suport majoritari dels avinyonencs.

Ja vam explicar que, sense oblidar l’execució d’algunes infraestructures molt necessàries, l’acció del govern municipal es centrarà a potenciar els serveis i dinamitzar la vida social del poble des de tots els punts de vista. Unes accions que no requereixen de grans inversions econòmiques puntuals, però sí que demanen bona predisposició, gestió i dedicació.

El butlletí municipal, que començarà a sortir regularment a partir del mes de gener, recollirà amb més detall en què s’està treballant actualment des de l’equip de govern. Val a dir, però, que hi ha actuacions que són ja una realitat, com per exemple el funcionament del Centre Cívic d’Horta, la remodelació del nou espai per a l’Aula de Música, la Comissió organitzadora de la Festa Major, la programació estable del local Catalunya, la setmana dedicada a la violència de gènere, els cursos de formació gratuïts o l’espai per concentrar material i vehicles de l’ADF. Hi ha més exemples.

Per altra banda, s’està treballant en altres actuacions que tenen una gestió més laboriosa i caldrà esperar un termini no tan immediat per poder-les veure materialitzades. És clar, però, que seguirem el camí exposat en el nostre programa de govern i l’anirem desenvolupant amb il·lusió i responsabilitat.


Des de l’ajuntament Tribuna

A N A R A L A L LU N A Text: Sebastià Estradé Foto: Nasa

doctor en Dret i diplomat en Tecnologies de l’Espai

AVA N C E M S I S M E S O S A M B E L P R O G R A M A A L S E RV E I D E L’ E S C O L A Text: Eudald Vilaseca Text: Adjutori Altarriba alcalde regidor

El Nadal de 1973 va cloure els viatges tripulats a la Lluna, amb el vol d’Apol·lo 17, finit en amaratge el 19 de desembre. Per tant, ara fa 38 anys d’aquella darrera proesa, que deixà en el Mar de la Serenitat un missatge que deia: “En aquest lloc l’ésser humà va completar la seva primera exploració de la Lluna. Que l’esperit de pau amb què ho ha fet es reflecteixi en les vides de tota la Humanitat”.

L’esperança, la manteníem viva molts catalans quan, anys després, Heribert Barrera, com a president de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Tecnologia (CIRIT) de la Generalitat, em confià la direcció d’unes jornades que, amb el nom de “Anem a la Lluna”, vam celebrar a Torredembarra.

Van ser un èxit i, al concloure, aplegàrem amb tot el professorat el jovent que assistí a jornades culturals d’altres contrades i les celebràrem amb un llançament de coets preparats pels estudiants i uns prototips aportats per Pirotècnia Igual.

Ara tot són records. En Barrera ens ha deixat i diversos estudiants d’aleshores són professionals de mèrit en diverses especialitats, però ha restat un sentiment

punyent: que aquells presagis depau i bona voluntat, començats amb el missatge d’Apol·lo 11 en posar-se al Mar de la Tranquil·litat el juliol de 1969 dient: “Hem vingut en so de Pau per tota la Humanitat”, han fet dramàtica fallida.

Aquells anys pensàvem que, a temps futur –que ara és present-, la pau seria emblema, comptaríem amb centrals energètiques a la superfície lunar, laboratoris de recerca que són impensables

a la Terra, sotmesa a la gravetat, i co-briríem exploracions ultraterrestres justament a nom de la humanitat. I, en contra, ara ni tan sols comptem amb cap vehicle que sigui capaç de tornar a posar petjades a la Lluna, i menys encara a Mart, l’objectiu que, en finir el vol d’Apol·lo 11, el Dr. Wernher von Braun, creador del sistema, va augurar als qui seguíem l’experiència en les estacions de suport del vol, exclamant davant del micro: “Ara cap a Mart!”.

Gran part dels qui em llegiu sou aliens a aquells vols lunars. Però quan s’hagi recuperat la calma de la humanitat, ara tan dividida i coaccionada, i s’hagi après a conviure en pau entre tots els

homes i s’obri camí vers la prosperitat, sereu a la Lluna

i a altres planetes i formareu una col·lectivitat de benestar igualitari.

Parlem de futur, però no d’utopia. Parlem d’anys a venir en què el planeta Terra comptarà amb una veritable república universal.

Llançament del Columbia

Al fons, a l’esquerra Eleccions

6 El Pedrís

H E R I B E R T B A R R E R A I V Í C T O R T O R R E S Text: Ramon Capelles Fotos: Arxiu

president de la secció local d’ERC – Avinyó

Aquest any que ara s’acaba se’ns ha endut dos homes importants en la història d’Esquerra Republicana de Catalunya: Heribert Barrera i Víctor Torres.

Víctor Torres i Perenya, nascut a Lleida el gener del 1915, hi va morir el juny passat. Era fill d’Humbert Torres i Barberà i germà del poeta Màrius Torres, mort prematurament. Víctor Torres fou membre de la Joventut Republicana de Lleida, fundada pel seu pare el 1915, i militant d’Esquerra Republicana de Catalunya des de la seva fundació el 1931. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, on es va afiliar a la Federació N a c i o n a l d’Estudiants de Catalunya. Va lluitar a la Guerra Civil E s p a nyo l a en la columna Macià-Companys. El 1939 es va exiliar a França amb la seva família.Fou secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya a l’exili durant el mandat de Josep Irla i, més tard, va col·laborar amb el president Josep Tarradellas.El 1976 va tornar a Catalunya i es va reincorporar a la direcció d’ERC. Va participar en la Comissió mixta de traspassos Generalitat-Estat el 1977. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i de 1984 va ser elegit diputat. També va ser senador a Madrid. L’any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Heribert Barrera i Costa va néixer a Barcelona el juliol de l’any 1917 i hi va morir l’agost del 2011. Fill del dirigent d’ERC, Martí Barrera i Maresma, fou membre de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya i del Bloc Escolar Nacionalista. El 1935 va entrar a militar a Esquerra Republicana de Catalunya. Es va llicenciar en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona. Durant la Guerra Civil Espanyola, va ser soldat als

fronts d’Aragó i del Segre i després, com Torres, es va haver d’exiliar a França, on es va doctorar en Ciències Físiques a la Sorbona. Va tornar de l’exili l’any 1952 i va emprendre la reorganització clandestina a l’interior del país d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit del qual va esdevenir secretari general (1976-1987) i president (1991-1995). Entre els anys 1977 i 1980 va ser m e m b r e del Consell Català del M o v i m e n t Europeu i diputat al C o n g r é s e s p a n y o l . El 1980 es va convertir en el setè president del Par lament de Catalunya, cambra de la qual va ser diputat fins al 1988. Va donar suport al govern de Jordi Pujol en la seva primera legislatura. També va ser diputat al Parlament Europeu entre 1991 i 1994. L’any 2000 va ser guardonat amb la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya. A títol pòstum, ha rebut la Medalla d’Or de la Generalitat.

En el camp científic, va col·laborar tant amb el món acadèmic com amb en el món industrial. És autor de diversos llibres i treballs d’investigació, sobretot en el camp de la química orgànica.

Fou un home de lluita amb tots els mitjans, fidel al seu ideari, sense defallir ni fer concessions. No va deixar de militar mai a ERC, tot i que el 2008 va donar suport al Reagrupament de Joan Carretero.

Independentista quan el seu partit encara no ho era, és un personatge de referència per a tots els patriotes catalans. Estava convençut que no hi ha cap altra sortida que la independència: una República Catalana en el marc de la Unió Europea.

E n r i c G a r r i g a Tr u l l o l s “No hem d’explicar només que tenim una llengua, una història, una cultura i unes celebritats. El que s’ha de saber és que volem la independència.”Enric Garriga Trullols, patriota català, president de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana i del Cercle d’Agermanament Occitanocatalà (Barcelona, 1926 - 17 de novembre de 2011).

Al fons, a l’esquerra Eleccions


GA R A N T I N T P LU R A L I TAT. . . Text: Ramon Bujons i Plans secretari d’Imatge i Comunicació ERC Avinyó

H E R I B E R T B A R R E R A I V Í C T O R T O R R E S Text: Ramon Capelles Fotos: Arxiu

president de la secció local d’ERC – Avinyó

Qualsevol resultat electoral pot tenir lectures ben diverses, totes elles vàlides i necessàries. En el cas d’aquestes eleccions espanyoles, és evident que no té res a veure el que ha passat a Catalunya amb el que ha passat a Espanya. Per als espanyols, no és més que la inèrcia de l’alternança. La gestió pèssima de la crisi hi ha ajudat molt; però per a nosaltres tant és PSOE com PP, sobretot en política econòmica. Si no fos pels 33 diputats dels nacionalismes no espanyols, el bipartidisme PP-PSOE seria molt més aclaparador.A Catalunya, en canvi, hi ha dades significatives. D’una banda la victòria, per primera vegada en unes generals, de CiU davant dels socialistes. CiU no serà necessària a Madrid i no podrà caure en la potineria pactista. CiU no tindrà cap excusa per defensar els interessos de Catalunya: podrà escollir lliurement entre aliar-se amb els enemics de Catalunya o amb els que voldrien anar més enllà.

ERC ha superat la revàlida del canvi de tendència i les bones maneres apuntades per la nova direcció. Ara, sense urgències electorals, ha de triar si vol apostar per ocupar part del centreesquerra catalanista orfe o reagrupar només la família independentista. Caldria fer-ho tot si es vol ampliar socialment i transversalment el sobiranisme. Per la seva banda, l’èxit d’ICV cal buscar-lo en la bona campanya conduïda per un candidat creïble com Joan Coscubiela. La davallada socialista té de positiu que és el sector més espanyolista del PSC (Chacón i Cunillera) el que ha d’assumir la seva derrota. Quant al Senat, sense campanya pròpia, sense candidats coneguts ni donats a conèixer i sense comptar amb els mitjans de comunicació, els resultats, per obvis, eren el menys important.Quant als resultats obtinguts al nostre poble d’Avinyó, CiU va recollir la majoria de vots i ERC és va reafirmar com a segona força; el PSC llisca avall significativament

i ICV i, sobretot, el PP pugen considerablement.I per acabar, com deia Albert Pla Nualart, un bon escriptor, “la democràcia ben entesa parteix de principis i lleis que, garantint la pluralitat i els drets inalienables de cada persona i grup, posen límits a les decisions polítiques, per immensa que sigui la majoria que tinguin a darrere; no tenim cap més manera d’evitar el despotisme i madurar políticament”.

CatalunyaPSC CIU PP ERC ICV

2008 45,5% 20,9% 16,4% 7,8% 4,9%2011 26,6% 29,3% 20,7% 7,1% 8,1%

Avinyó2008 25,0% 47,3% 5,5% 15,5% 3,4%2011 11,4% 55,0% 9,3% 14,6% 2,8%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

PSC CIU PP ERC ICV

Catalunya 2008 Catalunya 2011 Avinyó 2008 Avinyó 2011

Acte de campanya Text: Redacció Foto: Pep Pedragosa

Dintre de la campanya electoral per a les eleccions al Congrés de Diputats i al Senat espanyols, la secció local d’Avinyó d’Esquerra Republicana de Catalunya va organitzar un acte amb la participació de Joan Tardà, diputat al Congrés des de l’any 2004, càrrec per al qual ha sortit reelegit per a una nova legislatura en les eleccions del dia 20 de novembre passat. En aquesta legislatura estarà

acompanyat pels nous diputats Alfred Bosch i Teresa Jordà.En l’acte electoral que va tenir lloc el dia 12 de novembre al local Catalunya, Joan Tardà ens va fer un retrat de la situació política i social, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional, amb

claredat didàctica. Va remarcar la necessitat d’aconseguir la independència per superar les dificultats socials i econòmiques de bona part de la població catalana i va destacar l’actuació passada i futura dels diputats d’Esquerra per assolir aquests objectius, enfront de la d’altres partits que posen els seus interessos particulars per damunt dels interessos generals de la gent del país. Malgrat tot, va posar de manifest la limitació del poder dels polítics davant de la situació actual de globalització econòmica i especulació financera.

PP PSOE CIU IU-ICV AMAIUR PNB UPyD ERC ALTRES TOTAL2008 154 169 10 2 0 5 1 3 6 3502011 186 110 16 11 7 5 5 3 7 350

ESCONS PER PARTIT AL CONGRÉS DELS DIPUTATS

De prop De prop

8 El Pedrís

JAUME FIGUERAS: COL·LECCIONISTA

“Vaig construir la meva primera càmera de fotos als set anys”Text: Judit Barea IllaFotos: Josep M. Capellas

És acollidor i càlid. Només conèixer-me, ja em va fer escarxofar en una

butaca davant dels altaveus perquè comprovés de primera mà que les noves tecnologies no sempre són de més qualitat que les antigues. En aquest cas, pretenia que, tota relaxada, escoltés una gravació d’un disc de vinil. I si no fos perquè estava envoltada de tots els estris de la seva col·lecció, hauria pensat que estava en un jazz cafè prenent una copa mentre un saxofonista improvisava unes notes davant meu.

El senyor Figueras viu entre dos mons: la vida quotidiana de cada dia i el món màgic de la seva immensa col·lecció. Aquesta engloba les seves dues grans passions: la fotografia i la ràdio. També té un gran coneixement de mecànica i sent una gran devoció pels cotxes antics. Aquí, però, ens centrarem en el món de les màquines de retratar i el de la música, el disc i la radiofonia.

Quan vas començar a col·leccionar?No diré que és una cosa innata, però ja de jovenet sempre anava arreplegant coses.

Quina és la càmera més antiga que tens?En tinc una del 1888.

L’afició per la fotografia et ve de jove?

La primera màquina que vaig tenir, la vaig construir amb un kit que em va portar la meva padrina d’Alemanya l’any 1947, tenia 7 anys. Aquesta càmera encara la conservo i va ser el que em va despertar l’afició a la fotografia.

Quantes fotos podies fer amb aquelles càmeres?Tirava un rodet de fotos a l’any, perquè en aquella època revelar un rodet

costava cinc duros (vint-i-cinc pessetes). Fins i tot, una vegada vaig portar el rodet a revelar però no l’he anat mai a buscar perquè no tenia els diners per pagar-lo.

La teva feina tenia relació amb el món de la fotografia?No, la meva feina anava relacionada amb el tema de l’àudio d’alta fidelitat. La

fotografia ha estat sempre el meu hobby.

A Avinyó fa uns anys et coneixien amb el nom de Vieta...Treballava a Vieta, una empresa relacionada amb el so, fins que la va comprar la japonesa Pioner. Quan vivia a Cornet em deien “el maquinetes”, per les càmeres de fotos.

Figueras comparteix la passió per la fotografia, la radiofonia i els aparells de so

De prop De prop


JAUME FIGUERAS: COL·LECCIONISTA

“Vaig construir la meva primera càmera de fotos als set anys”Text: Judit Barea IllaFotos: Josep M. Capellas

De tots els aparells de ràdio que tens, en prefereixes algun de concret?Un dels que m’agraden més és un que va comprar el meu avi l’any 1924, quan va aparèixer Ràdio Barcelona, que fou la pri-mera emissora de ràdio d’Espanya. A aquest aparell li tinc molt de carinyo.

Encara funcionaria avui?No ho crec. Tots els aparells antics que tinc, quan han arribat a les meves mans, els he posat en marxa i funcionen. Però el problema és que porten un seguit de components que, si no es fan servir contínuament, es fan malbé. Si volgués engegar la ràdio del meu avi ho hauria de fer en unes condicions elèctriques concretes. Hi ha gent que li agrada tenir aquestes ràdios sempre en marxa. Si en tens dues o tres, cap problema, però quan en tens tantes no pot ser.

Quina és la ràdio més an-tiga de la teva col·lecció?El saltaxispes, del segle XIX. Aquest aparell, a part de servir per escoltar la ràdio, s’utilitzava en el camp científic. A diferència de les ràdios que coneixem, el saltaxispes funcionava sense vàlvules, tot i que ja anava connectat a una antena.

Els saltaxispes eren per a experts i científics... Què me’n dius dels aparells que la gent tenia a casa?A les primeres ràdios que van aparèixer popu-larment se’ls anomenava radiogalenes. Aquestes tenen la virtut que no necessiten ser endollades al corrent elèctric, però només es podien escoltar amb auriculars.

Per què tenien aquest nom?Perquè funcionaven amb una pedra anomenada galena. Té la particularitat que deixa circular el corrent només en un

sentit, i això fa que es pugui sentir la ràdio. I funcionaven amb auriculars. Jo en tinc uns dels anys 30, i encara els faig servir avui. La ràdio de galena no necessita corrent, sinó només antena i terra. Mira si era fanàtic de les ràdios de galena que, quan tenia deu anys, en vaig construir una. I la tenia muntada a casa.

I com t’ho vas fer?Vaig comprar peces sol-tes: els auriculars i el con-densador els vaig trobar als Encants de Barcelona, i la bobina me la vaig fer jo amb un tub de paper de vàter i un tros de fil. Utilitzava com a antena el somier del llit, perquè llavors encara estaven fets d’una malla d’acer, i com a terra utilitzava un pol del corrent.

Has construït més aparells?Als 12 anys fabricava

ràdios de galena i les venia als companys de classe per cent pessetes. Anava als Encants, hi comprava els auriculars per cinc duros i ho feia tot. Les ràdios les construïa amb les capses de puros que em donava un oncle que fumava molt.

Com vas aprendre el funcionament elèctric?Això m’ho va ensenyar el meu pare. Em va ajudar a fer la primera ràdio de galena. Ell ja era aficionat a la ràdio, era molt amic del senyor Bertran, que més endavant va fabricar els televisors de la marca Elbe.

Parla’m dels discos...Els discos de pedra són els primers que es fan, i es comercialitzen fins a finals de la dècada dels 50 del segle XX. Els següents van ser els de vinil, que tenien l’avantatge que duraven més.

Quanta estona dura un disc?Els de pedra podien arribar a durar cinc minuts. Els petits, que eren els populars, duraven tres minuts.

Només?Precisament, la majoria de cançons que es feien a l’època duraven tres minuts, la durada d’una cara.

.

Des d’EL PEDRÍS volem fer arribar el nostre condol al Jaume per la mort de la seva germana, la soprano Montserrat Figueras, esposa del músic Jordi Savall i recuperadora del patrimoni musical català.

La col·lecció de càmeres de Jaume Figueras recorre tota la història de la fotografia

10 El Pedrís

Crònica Anècdota

T U R I S M E I I D E N T I TAT Text: Andreu Craviotto Foto: Pep Pedragosa

En uns temps complicats com els actuals, tant econòmicament com en clau de país, ens cal pensar en activitats de present i de futur per dinamitzar la nostra economia, força malmesa ara mateix, i reforçar la nostra identitat nacional enfront de la nova onada d’uniformització espanyola, ara amb Rajoy a la punta de llança, i de globalització mundial (ja es celebra més el Halloween que la Castanyada). Econòmicament, ens calen activitats generadores de riquesa i que, evidentment, comportin la creació de llocs de treball. Tothom sap que el turisme és una de les principals fonts de riquesa per a Catalunya. Concretament, representa l’11% del PIB català i unes 180.000 persones ocupades directament.

Tot i això, el turisme català ha de fer front als reptes del context internacional, als canvis en els hàbits de consum i al sorgiment de noves destinacions competidores. El model de turisme tradicional té l’amenaça de la pèrdua de competitivitat enfront d’altres destins més econòmics que

ofereixen el mateix tipus de producte (sol i platja). No podem caure en el mateix error que es va cometre amb el sector de la construcció, ja que això comportaria beneficis immediats (per a uns pocs) però un futur empobriment del país (ambientalment, socialment, culturalment i econòmicament). Cal fer les coses ben fetes, i això mateix es va començar de fer des del govern de la Generalitat, posant les bases a un nou turisme cultural. Per primera vegada en la seva història, Catalunya va disposar d’un Pla estratègic de turisme (2005-2010) per anar cap a un model de turisme sostenible, de qualitat i basat en la identitat pròpia. Esperem que la llavor sembrada en els darrers anys per les polítiques públiques

turístiques no s’estronqui ara amb l’actual govern català. Cal superar d’una vegada per totes la promoció tradicional del turisme clàssic i fer el canvi de model en línia amb les noves polítiques fomentades des d’Europa.

Per altra banda, ens cal agafar un avió per anar de vacances? Per què no podem quedar-nos “a casa”? Molta gent no sap el que té ben a prop

i segur que li agradaria conèixer el nostre patrimoni natural, cultural i històric. Fomentar el turisme intern també és una bona manera de combatre la crisi i de fer país.

Per posar un exemple del model veí: l’any passat vaig tenir l’oportunitat de visitar la ciutat de Carcassona

i la seva regió. Val molt la pena, ja que és a només tres hores de cotxe. El turisme de la zona es basa en la seva identitat cultural i històrica associada a l’edat mitjana, als comtes occitans i al fenomen del catarisme (una heretgia del catolicisme). La marca de país càtar és el que dóna el valor afegit a una regió de gran bellesa natural.

I ara ens preguntarem: com ens afecta tot això en l’àmbit local? Doncs bé, des d’Avinyó podem impulsar iniciatives en aquesta línia a través d’una Fira-festa lligada a la identitat cultural del poble: històrica, per exemple amb la batalla d’Avinyó i la torre dels Soldats de la guerra dels Carlins (segle XIX), o bé gastronòmica amb el vi, el porc o el bolet. També celebrem uns Tallers musicals d’estiu amb participants nacionals i internacionals. Disposem d’un bonic medi natural, de restaurants, hotels, albergs culturals, cases rurals, un bon grapat d’entitats culturals i esportives, bones infraestructures públiques, cases històriques, millors vies de comunicació, etc. Ens cal barrejar tot això i lligar-ho bé per oferir un producte turístic propi i coordinat amb la resta de la comarca. Aquest turisme pot anar arrossegant altres sectors locals com l’agricultura, l’artesania, el comerç, els serveis, la indústria cultural, l’esport, etc.

Ben segur que en el transcurs d’aquesta legislatura hi haurà un impuls del turisme sostenible a Avinyó amb la participació imprescindible de totes les parts interessades.


Crònica Anècdota

E L M AT XO B O I G I L A M U L A B Ò R N I A Text: Geni Altarriba Il·lustració: Ruth March

T U R I S M E I I D E N T I TAT Text: Andreu Craviotto Foto: Pep Pedragosa

De tots és sabut que el meu besavi era un gran negociant.Una vegada, el Tori Sec, que així és com l’anomenaven, va anar a fira a Verdú.

Allí, entre gitanos i firaires va comprar un mul (un matxo) jove i ben plantat que prometia empenta i força per estirar els carros plens de sacs de blat, ordi i civada.Un cop a casa, el Tori Sec, content amb la nova adquisició, va enganxar el mul al carro, el va carregar a consciència i el va tustar amb cura enfilant cap a Puigventós.

Encara no havia fet cent metres, l’animal es va rebel·lar. Amb una força incontrolable va estimbar el carro i etzibava coces o tort i a dret. Una i altra vegada, amb més càrrega, amb menys pes, amb més paciència, amb més geni, l’avi Tori mantenia el pols amb aquell mul ingovernable. Res. A menys de cent metres, el matxo deia prou.

Així que l’avi ho va explicar a Juan Reyes, “l’Esquilet”, un gitano noble i bona persona, molt entès en animals de peu rodó. El va observar durant tres setmanes:Amic Tori, aquest animal és boig. Només aguanta trajectes de cinquanta metres; després la bogeria l’encega. No en faràs mai res. No té cura.

El vell Tori Sec, que no perdia mai el nord, va pair l’ensarronada i en va meditar la solució:Va arribar la fira de l’Estany, carregà l’animal en un camió i el portà a fira. Va llogar l’Enric de Puigventós (el Llimargas) per fer-se passar per amo, i ell es faria passar per l’intermediari. Conscient que el mul no es podia vendre -això hauria estat un engany-, va optar per baratar-lo, és a dir, bescanviar-lo per un altre animal.

No li deixis fer més de trenta passes seguides -alliçonà el Tori Sec a l’Enric de Puigventós.

En Casolà de Vic es presentà a fira amb una mula bòrnia. L’avi i en Casolà negociaren bona estona. L’un oferia, suposadament, una mula jove i forta, i l’altre, un mul valent i sofert. - Ni tu ni jo. Fem una barata, que aquesta mula sembla que no hi acaba de veure clar. Tu et quedes el matxo i jo, la mula -va concloure el Tori bo i pensant que valia més una mula bòrnia que un animal boig!

Van tancar el tracte amb una encaixada de mans i l’un

cap a Vic, content d’haver fet un bon canvi, i l’altre cap a Avinyó, encara més content.

Al cap d’uns dies, una citació del jutjat de Vic instava el “Señor Adjutorio Altarriba vecino de Aviñó...” a presentar-se davant del jutge.

Acompanyat pel Martí de Badia, en Valentí Purré i algun altre comerciant com a testimonis, el meu besavi es presentà davant del jutge.-És cert que vostè, Sr. Adjutori Altarriba, el dia de la fira de l’Estany va vendre un animal boig als senyor Casolà?El meu besavi, amb un to segur i un xic sorneguer, respongué:-Senyor Jutge, vostè es fica en uns llibres de cavalleries

dels quals no en sap res. Allò no va ser una venda, va ser una barata, i qui barata el cap es grata, perquè un va per fotre l’altre i, si no se’l grata l’un, se’l grata l’altre.

Per tant, comprendrà, senyor Jutge, que jo no sóc pas tan espavilat per saber si un mul és savi o és boig. El senyor Casolà diu que l’animal és boig; jo no ho sé, però ell em va endossar una mula bòrnia, i això sí que l’hi confirmaran els meus testimonis. Així que, si no vol res més, passi-ho bé i adéu-siau.

Es va concloure que la transacció havia estat legal i la “Rossa”, la mula bòrnia, va viure molts junys de glòria traginant sacs de blat i bales de palla, i grans setembres carregats de portadores de raïm.

12 El Pedrís

Subratllats

El passat govern de CiU -amb la cultura del totxo i la febre de les inauguracions-

va deixar el poble amb una sobredosi d’equipaments destinats a l’oci -alguns per acabar- que cal pagar i mantenir. Obrir les

portes d’aquests espais municipals a les entitats i associacions facilitant-ne l’ús és la política que l’actual equip de govern d’Esquerra ha adoptat, tot estimulant i donant suport a noves iniciatives.

Després d’anys sense cinema al

Catalunya, 8 mm vam presentar la

primera projecció, Apocalypse Now,

el dia 13.11.11. Vora una seixantena

de persones van assistir a la sessió.

D’aquesta manera, 8 mm inicia el

format de projeccions en el qual

l’espectador serà qui decidirà les

pel·lícules que s’aniran projectant.

La 6a edició de “La Paraula Aguda”

a Cal Gras va comptar, entre altres,

amb l’actuació del cantautor Roger

Mas.

La programació del novembre al

local Catalunya es va completar

amb un concert del grup Abril i

una conferència-documental sobre

les barraques de vinya .

La Montserrat Serra Fontdevila,

pintora avinyonenca, ha mostrat la

seva obra a Cal Sitjes d’Artés.

”Mirades” és l’exposició del Quim

Moya de Cal Gras a Ca l’Eril de

Guissona.

El Centre Cívic d’Horta, inaugurat fa

poc, s’ha convertit en lloc de reunió

diària de molts residents del poble.

La castanyada va ser una de les

festes que s’hi han organitzat.

Festa Major, Correllengua, concerts... tothom hi participa, tothom en gaudeix!

La incorporació de noves

col·laboradores i col·laboradors a

EL PEDRÍS mereix un subratllat, ja

que suposa un salt de qualitat i de

continuïtat i mostra la bona salut de

la revista. Us animem perquè en feu

difusió i us hi subscrigueu.

Cal Giralt ha estat un comerç

centenari de referència. Ara ha

abaixat les portes definitivament.

A la Neus i al Josep els desitgem

que gaudeixin d’un descans ben

merescut, però la castanyada sense

els seus panellets i Nadal sense

les neules, úniques, de cal Giralt no

seran el mateix.

Es tanca un comerç i se n’obren

d’altres. La botiga Garrofí és

l’estanc que l’Avelina ha obert al

Passeig i on ven tabac, papereria,

revistes..., productes que fins ara

es venien a cal Giralt. Per altra

banda, subratllem la instal·lació del

supermercat Herms, gran, modern

i ben equipat, que pot suposar un

nou al·licient per atraure al poble

compradors de fora d’Avinyó.

Fa bo veure que l’antiga fàbrica

Eurofil es va desvetllant. S’ha

netejat l’entorn i es van fent algunes

intervencions a la façana. Estem a

l’expectativa desitjant que tot plegat

es concreti amb la instal·lació

d’alguna empresa, que vol dir més

llocs de treball i tot el que se’n

deriva.

Centre de Gent Gran

La Caterina Badia ens fa arribar aquest comunicat:

El Centre de Gent Gran ha fet canvi de junta.

Els components de la nova junta són: Caterina Badia, Pere Pla, Lliberata Morral, Anna M. Muñoz, Joan Garrigó, Dolors Tàpies, Lola Puigbò, Carme Morral, Antònia Pedragosa,

Conxi Sánchez i Ramona Riba.

Agraïm la bona tasca feta per Pilar

Guiteras, Montserrat Vilarasau,

Maria Vergés, Concepció Salvans,

Carme Guardiola, Jordi Vilar, Teresa

Oliveras i Rafael Palacios, membres

de la junta anterior.

Som un grup de persones amb

molta il·lusió, obert a les propostes

que ens vulgueu fer arribar per

continuar fent activitats amb noves

iniciatives. Des d’ara, demanem la

col·laboració de tothom qui tingui

interès per treballar amb i per a la

gent gran.

Amb el lema “Entre tots ho farem

tot”, naixia l’any 1968 l’Abrigall, lloc

de trobada del jovent que compartia

aficions, inquietuds, ideals... D’allà

Text: Montse Herms Fotos: Pep Pedragosa, Joan Galera

12 El Pedrís

Subratllats

El Pedrís 13

I com que una imatge val més que... Les imatges:

sorgiren vincles d’amistat que,

malgrat el pas del temps, sempre

han estat presents.

El 7 de novembre passat -ens

recorda l’Anna Iglésias-, va morir

l’Àngels Morral (l’Angelina, per a

molts). Ella va formar part d’aquell

grup de jovent; per això els seus

amics vàrem preparar-li l’acte de

comiat al cementiri d’Avinyó. Un

comiat senzill, però molt emotiu.

La presència de familiars, amics

i coneguts va fer possible que el

lema de l’Abrigall hi fos present:

Entre tots ho vàrem fer tot. Entre

tots acomiadàrem l’Àngels una

tarda de sol radiant.

Dels nostres lectors: suggeriments,

observacions... a qui correspongui:

Una persona que té el bon costum

d’anar a caminar ens diu que el banc

que hi ha al voral de la carretera,

direcció Oló, situat just davant del

camí del molí, està trencat.

Trobar-te’l en condicions per reposar

després de la pujadeta és gratificant.

Es demana:

Una adaptació al jardinet de la plaça

de la Creu per facilitar-hi l’accés a

les persones que van amb cadira de

rodes.

Que a la nit, d’alguna manera,

s’il·luminin els esglaons que hi ha

per accedir al Catalunya. És un espai

amb poca llum i ja ha provocat més

d’un ensurt.

Text: Montse Herms Fotos: Pep Pedragosa, Joan Galera

Centre Cívic d’Horta

Grup 8 mm Festa Major

Mural Correllengua

Activitat delCentre de Gent Gran

Un Onze de Setembreunitari. Per fi!

14 El Pedrís

Notícies de portada

ELS MÉS CLUB DE LLEGITS LECTURA Text: Fina Sala Text: Joana Merelles bibliotecària Fotos: Arxiu

Selecció: Adam Vall

“KATARRAMA ens acomiadem dels escenaris indefinidament; si alguna vegada has passat un bon moment amb nosaltres ens donem per satisfets. MOLTES GRÀCIES!” -Oriol Iglésias-.

“Ja pots parlar una llengua mil·lenària, tenir una capital admirada, el millor cuiner del món o el millor equip de futbol de la història, que quan hagin d’anomenar-te et demanaran el passaport, perquè avui la política és el sistema mètric de totes les relacions i, per descomptat, és més important que la cultura” -Antoni Bassas-.

“Sant Hilari, Sant Hilari, Peces-Barba qui no se l’acabi” -Màrius Serra-.

“Molt malament deu estar la construcció a Avinyó que els del Parlem-ne hagin d’anar a buscar-ne les dades a l’Institut Català de la Salut” -Ramon Capelles-.

“Bé, un dels bàndols ha abandonat la violència, ara caldria que ho fes l’altre” -Francesc Ribera Titot-.

“Si ens aixequem ben d’hora, ben d’hora i anem a dormir ben tard... Aquest poble és imparable!” -Èric Careta-.

“Grimsvötn ja podria ser un moble de l’IKEA en lloc d’un volcà... i no tocar tant els collons!” -David Altimira-.

“Vaig a demanar el vot per a CiU, mireu si sóc moderna. Aquells que vulguin la independència i la separació de Catalunya de la resta d’Espanya que votin CiU” -Alicia Sánchez Camacho-.

“Va ser tan bo, el cara a cara entre Jaume I i Duran i Lleida” -Trend. Tòpic-.

Novel·les per a adults:

Olor de colònia - Sílvia Alcàntara

Maletes perdudes - Jordi Puntí

La caiguda dels gegants - Ken Follet

Novel·la juvenil:

La casa de la torre - Isabel del Río

Els jocs de la fam - Suzanne Collins

Contes per a infants:

Digues on és: mons imaginaris - Thierry Laval

El cargol i l’herbeta de poliol (adaptació d’un conte popular)

Tina Superbruixa i l’examen del drac de Knister (6 - 9 anys)

Quines vacances més superràtiques! - Geronimo Stilton (10 - 12 anys)

A primers d’aquest any 2011, des de la Biblioteca es va fer la proposta d’engegar el Club de lectura.

El primer grup, que va ser d’unes 10 persones, ja va ser força variat, amb persones de totes les edats, a les quals ens uneix el fet que ens agrada llegir.

Ens trobem a la Biblioteca, amb la moderadora del Club, per parlar del llibre.

La trobada té una durada mitjana d’una hora i, en acabar, se’ns fa la proposta del nou llibre per llegir. Hem tingut 5 trobades, i alguns dels llibres llegits són:

Pedra de tartera, de Maria BarbalEl monestir de l’amor secret, de M. Dolors FarrésEl curiós incident del gos a mitjanit, de Mark HaddonA les muntanyes sagrades, de XinranL’alquimista, de Paulo Coelho

Aquest mes, la trobada l’haurem feta el dia 14 de desembre, a la biblioteca de Manresa, amb l’autor del llibre: Ramon Solsona.El llibre és: L’home de la maleta.

Badallibres La xarxa


Notícies de portada

En Portada.. . Selecció: Eugeni Vila

ELS MÉS CLUB DE LLEGITS LECTURA Text: Fina Sala Text: Joana Merelles bibliotecària Fotos: Arxiu

Adéu al model de les caixes catalanes 1 d’octubre de 2011

Geni i mite, va marcar una època de la tecnologia

7 d’octubre de 2011

El corredor ferroviari en el mapa europeu


L’actualitat de l’últim trimestre en les portades dels diaris

Eleccions 201: PSOE tocat i enfonsat


Final d’ETA i Gaddafi el mateix dia


. . . i l’endemà seguim igual


Fundada el 1881 per Don Carlos i Don Bartolomé Godó

.cat

Algesires

Granada

Almeria

Cartagena

Múrcia

Alacant

València

Castelló

Tarragona

Barcelona

Girona

INTERNACIONAL 4 ESPORTS 46 A 49

MANÉ ESPINOSA

ÀLEX GARCIA

c Lapatronal espanyola presentaràpropostes als partits de cara al 20-N

c Tots dos líders intentenpactar una resoluciócomunaper a la reunióde l’eurozona ECONOMIA 56

Celebració freda. A l’acte dela Cambra, el president Mas i elministre Blanco van estar correctes,però freds. Tots dos van reivindicarl’èxit

www.lavanguardia.com Número 46.709 1,20 euros

œLaUE aportaràun 20% dels19.000milionsque costa l’obraœL’eurocomissaride Transports:“AEspanya notot ha de passarpel centre”

Elprimerdia al soldel soldatShalit

Molt futboli pocs golsdavant elViktoria (2-0)

LaCEOEplanteja rebaixarla indemnització per comiat

Merkel i Sarkozy:trobada sorpresaabansde la cimera

œBrussel·lesaposta per uneix ferroviari deFrança a Algesires

DIJOUS, 20 D’OCTUBRE DEL 2011

Europa tria elMediterrani

“A Espanya no tot ha de passarpel centre”. El comissari europeudeTransports, SiimKallas, no po-dia dir-ho més clar. La UE vaanunciar ahir la incorporació delcorredor ferroviari delMediterra-ni dins de la xarxa prioritària, co-sa que significa que aquesta infra-estructura podrà beneficiar-sed’una subvenció del 20% del cost

de l’obra, que puja a 19.242 mi-lions. El Govern espanyol no re-nuncia a un corredor central ambun traçat modificat, però Europaha sentenciat que obrir una altraporta als Pirineus és molt costós.Lamobilització política i de la so-cietat civil a favor del corredormediterrani ha donat fruit.

POLÍTICA 12 A 15 i EDITORIAL

Juan Rosell, el president de laCEOE, va presentar ahir les pro-postes que la patronal lliurarà alspartits polítics davant les elec-

cions generals del 20-N. Entreaquestes hi ha la de reduir de vinta dotze dies la indemnització encas d’acomiadament procedent.

La CEOE també proposa que sesuprimeixi la indexació dels sala-ris i es redueixin els tipus de con-tracte laboral. ECONOMIA 54 i 55

842

8292

1012

05

20

Fundada el 1881 per Don Carlos i Don Bartolomé Godó

.cat

FLORENCIO DOMÍNGUEZ / BILBAOANÀLISI

“Hihauràunademocràcia senseterror, perònosensememòria”

“Avui és undiaper celebrar lagranvictòria dela democràcia”

“Ésunpasmoltimportant i una bonanotícia, nohi hahagut concessions”

“Tot elmal i elpatiment quehanprovocat noels ha servit de res”

deixa lesarmes

Libis no identificats fan fotos del cadàver de l’autòcrata, abatut en circumstàncies confuses al seu feu de Sirte

Els encaputxats que van anunciar ahir el cessament del terror. POLÍTICA 14 A 20

www.lavanguardia.cat Número 46.710 1,20 euros

El final de l’escapadadeGaddafic Els rebels, amb l’ajut de l’OTAN, liquidenel dictador després d’evitar que fugís INTERNACIONAL 3 A 8

ETAœDemana un diàleg al Governsobre “les conseqüències delconflicte”, és a dir, els presos

œEl comunicat no parla dedissolució, ni de víctimes,ni posa condicions polítiques

MAHMUD TURKIA / AFP

EDITORIAL

œL’organització terrorista,fundada fa prop de 53 anys,anuncia la fi de la violència

Deuanys d’agonia entre lluites internes i copspolicials

DIVENDRES, 21 D’OCTUBRE DEL 2011

Davant la rendició,prudència

i talent polític

D errotada. ETA abandona defini-tivament la lluita armada. Enun comunicat fet públic ahir, labanda terrorista reclama als go-

verns espanyol i francès “obrir un procésde diàleg directe” destinat a solucionar “lesconseqüències del conflicte”, tal com li de-manava textualment la comissió internacio-nal que es va reunir aquesta setmana a SantSebastià. El comunicat dels etarres ret ho-menatge només a les víctimes de la banda,sense esmentar els 829 morts i els cente-nars de ferits provocats per la seva activitatterrorista durant les últimes dècades. Tam-poc s’hi refereix a la seva dissolució, que ésel principal anhel de la societat democràti-ca. Però el pas endavant és indubtable.ETA, quan falten amb prou feines dos me-sos perquè es compleixin 53 anys des de laseva fundació, deixarà de matar. La socie-tat espanyola en el seu conjunt pot sentir-se alleujada i satisfeta que s’hagi arribatfins aquí, fins a la derrota d’ETA.

RUBALCABA

RAJOY

PATXI LÓPEZ

CONTINUA A LA PÀGINA 26 >>

ZAPATERO

842

8292

1012

05

21

Badallibres La xarxa

avinyó Núm. 18 Desembre de 2011 Preu: 2€ AVINYÓ CONTRA LA...

Documents

Transcript of avinyó Núm. 18 Desembre de 2011 Preu: 2€ AVINYÓ CONTRA LA...