32AVUI

DIJOUS, 4 DE MAIG DEL 2006

CULTURAESPECTACLES

&

ElcatalencompanyiaAlbert Branchadell desmenteix la ideadunpassatmonolinge i repassa lamalasalut de ferrode la llengua catalana, de les Homilies dOrgany al nouEstatut

R.A.BARCELONA

AAlbert Branchadell (Bar-celona, 1964), professor dela UAB i president de lOr-ganitzaci pel Multilingis-me, en breu lInstitut dEs-tudis Catalans li publicaruna segona tesi doctoral,Lamoralitat de la poltica lin-gstica, i lEsfera dels Lli-bres li distribuir la setma-na entrant un assaig queno s de doctrina ni de po-ltica i que no busca la po-lmica, tot i que en algun

punt potser la trobar.Laventura del catal sunahistria desacomplexa-da de la llengua catalanaque refuta dos discursosrecurrents: el dun passatmonolingedel catal i el dela seva condemna amort.Al llibre, lidioma sempreapareix acompanyat i sem-pre ambunamala salut deferro, per dir-ho en termesespriuans.

Lobra du per subttolDeles Homilies dOrgany alnouEstatut i s un recorre-gut de 186 pgines farcit

dancdotes, paradoxes,comparacions amb lactua-litat i hiptesis contrafactu-als. Seguint el fil cronolgic,vegem-ne unamostra.

Si laMarcaHispnicanohagus existit potser el ca-tal hauria tingut lamatei-xa fi que elmossrab: engo-lit per lrab. I vs a saber,potser segles desprs elregne de Castella hauria(re)conquerit Catalunya iavui el castell seria la nos-tra llengua prpia.... Elcnon 17 del Concili deTours del 813 ens diu que

els eclesistics van ser delsprimers a adonar-se que elllat i la llengua que parlavala gent havien deixat de serla mateixa cosa, per noaclareix si hi havia una solallengua romana vulgar oms duna. s ms omenys com la ConstituciEspanyola de 1978, queparla de les altres llengesespanyoles per no diumaiquines snni on es parlen.

Seguim endavant. Laqesti del nom de la llen-gua esdevindr motiu decontrovrsia a partir del

segle XV i ja no ho deixarde sermai. Ara una curio-sitat: Undetall que ha pas-satms aviat desapercebuts que elLlibre jutge, a partde ser un dels primers tex-tos en catal que conser-vem, tamb s un exemplepioner de llenguatge no se-xista. Fixem-nos b en el co-menament: Volontatdaquel o daquela. Unaaltra: Si ens interesssqualsevol llengua, podriaser que descobrssim que elprimer text literari deCata-lunya va ser redactat... en

hebreu!. sms sabut queels primers poetes catalansno van escriure en catalsin en provenal. PerBranchadell, aquest trans-fuguisme originari no deixade ser sorprenent, perqutotes les llenges romni-ques de lentorn, comen-ant pel castell i el seufamsCantar del Mo Cid,van encetar la seva histrialiterria precisament per lapoesia.

Amb les noces deRamonBerenguer IV i Peronellahavia nascut una confede-

Albert Branchadell ahir a casa seva R.M.

El cantautorinauguraelfestivaldeCalelladePalafrugell

BobDylanactua aCap Roig

El llibredeSebastiSorribassel segonmsvenutencatal

El rcorddEl zoodenPitus

33AVUIDIJOUS, 4 DE MAIG DEL 2006 Cultura i Espectacles

AmbValncia,la CoronadAragva fer-setrilingeamblrab comatercera llengua

Miguel Poveda, adalt, en unaactuaci de lacampanya Dnacorda al catalR.A.Miniatura delLlibre Verd deBarcelona, del segleXIV, amb unacaplletra amb laminiatura del reiPere el Catlicescoltant uns noblescatalans AVUI

raci bilinge (demoment),la famosa Corona dArag,que havia de portar el cata-l als quatre extrems de laMediterrnia. Desprs deconquerir Valncia, es vafer indiscutiblement trilin-ge, amb lrab coma terce-ra gran llengua de la sevagent. No tan diferentdara....

rab, hebreu i castellApartir del s. XIII, ja oficial,el catal va compartir prota-gonisme amb el llat, pertamb amb laragons,lrab, lhebreu i, per mssorprenent que sembli, elcastell aix ltim moltabans del Comproms deCasp, de la uni ambCaste-lla i, per descomptat, delnostre 11-S particular. Imolt probablement els nos-tres reis tambparlavencas-tell... amb els seus colle-gues castellans. Potserhaurem de concloure queaquesta norma dadrear-nos en castell als que par-len castell no s del segleXX, ni del XIX, sin del XIV,o fins i tot dabans....

Seguim amb el castell:El catal va guanyar la par-tida al frncic i a lrab, i enun parell o tres de segles esva convertir en una llenguademogrficament respecta-ble, polticament prestigio-sa i literriament potent.Per a partir del segle XVIva entrar de sobte en unaetapa que sha conegut tra-dicionalment amb el nomdedecadncia. I no el va ar-raconar cap llengua germ-nica ni semtica sin rom-nica i ben romnica: el cas-tell. Quhauria passat silannexi de Catalunya aFrana hagus tirat enda-vant? Aix hauria salvat ocondemnat el catal? Si re-cordem com van anar lescoses al nordde lAlbera desdel Tractat dels Pirineus,ms aviat sembla que lan-nexi hauria condemnat elcatal. Vet aqu una granve-ritat potser unaparadoxa:el catal sha salvat perquCatalunya va continuarunida a Espanya.

Lapoltica lingstica es-panyola apartir delXVIII nobuscava tant la substituci

del catal pel castell comsimplement ladiglssia.

El XIX podria haverestat el de lamort del cata-l. Els nostres intellectualsestaven preparats per ser-ne testimonis si no s queneren directament cmpli-ces (...) nomshauria calgutque els estaments popularsdeixessin de parlar-lo. Elsmmum de la invasi delesfera privada potser vaser la prohibici de parlaren catal per telfon lany1896.

En realitat, laRenaixen-a, enun sentit literal, no vaexistir. Com deia Almirall,la nostra llenguamay shamort. Josep Benet va es-criure que el franquismebuscava la destrucci delcatal. Siguem lleugera-ment revisionistes [...] elque segur que volia el fran-quisme era arraconar el ca-tal als usosms elementa-les y entraables, que era elque Julin Maras li reser-vava coma llengua limitadaenun llibre de1965. I final:El nou Estatut passar; elcatal, romandr.

LlibresdavuiEl virusde latristesaJordi CabrQuarta novella dun autorque torna a canviar de re-gistre, ara amb una obrade poltica-ficci que vaguanyar el premi Ciutat dePalma. Un llibre que passacomptes amb la poltica re-cent catalana, per quetamb reflexiona sobre latraci, el poder, les idees ila condici humana.(EDITORIALMOLL. 20 )

Obra literriacompleta IJ. Palau i FabreCercle de Lectors fa el seuhomenatge particular aJosep Palau i Fabre publi-cant la seva Obra completa.Aquest primer volum acullla poesia, teatre i contes, ungavadal de bona literaturaen una edici impecable,feta pel mateix autor. Un lli-bre de culte elaborat per unescriptor de culte.(GALXIA GUTENBERG. 45 )

El xocdecivilitzacionsS.P. HuntingtonQuan Samuel P. Huntingtonva treure aquest llibre fa 10anys, sel va acusar de ten-dencis. Per les seves pro-fecies, com lemergncia fo-namentalista islmica i eldesenvolupament dsia,shan complert. El xoc de ci-vilitzacions ha arribat i el di-leg s lnica sortida.(EDITORIAL PROA. 27,50 )

MentreBarcelonadormEmili RosalesLa bona acollida de la dar-rera novella dEmili Rosa-les, La ciutat invisible,premi Sant Jordi 2004, hamotivat la reedici del lli-bre que recrea el canvi demillenni a Barcelona, per-sonalitzat en la histriadun jove executiu i unaperiodista econmica.(EDITORIAL COLUMNA. 19 )

Lespreguntespendents...Xavier FebrsExpert en Josep Pla, XavierFebrs planteja en el llibreuna srie dinterrogantssobre lobra i la vida delautor. Entre daltres, perqu smant la populari-tat literria de lautor 25anys desprs de la sevamort i per qu lescriptorha amagat les seves relaci-ons amb les dones.(LESFERADELS LLIBRES. 18 )

Senyals defumJoan GarPoeta, articulista inovellista, Joan Gar haprets fer un dietari siste-mtic de lany 2002, amblobjectiu de convertir lavida diria en literatura,una necessitat ntima entemps tan convulsos. No hiha res msmodest que unhome escrivint el seu dieta-ri, confessa el mateix autor.(3 I 4 EDICIONS. 14,50 )

R.A.