1

Matria de Biologia

Orientacions pel currculum de Biologia per a les noves PAU

Propsit i justificaci

El present document recull lestructura de la prova de la matria de Biologia de les

noves PAU, la concreci de les competncies (continguts i procediments), la tipologia

de preguntes i els criteris generals davaluaci.

Per als Objectius de la matria, les Consideracions per al desenvolupament del currculum, la

Connexi amb altres matries, la Contribuci de la matria a les competncies generals del

batxillerat, les Competncies especfiques de la matria i els Continguts curriculars de 1r i 2n

curs de Batxillerat, consulteu el currculum oficial de la matria de Biologia al:

DOGC Nm. 5183, del 29/7/2008, pgines 59224 a 59234.

Respecte la concreci dels continguts, aquests shan desgranat i especificat fins all

on sha cregut convenient, amb lobjectiu de facilitar la tasca als estudiants i docents.

Shan pres com a base els continguts curriculars de Segon de Batxillerat, els quals, en

alguns aspectes concrets, es troben fortament imbricats amb continguts puntuals de

Primer de Batxillerat, la qual cosa dna consistncia a tota aquesta etapa formativa

alhora que obliga a tenir-los presents. La concreci que es presenta sha enfocat tenint

em compte la tipologia concreta de les preguntes de la prova. Aquesta tipologia ser de

qestions situades en un context, tal com sha vingut fent aquests darrers anys i com

sexplicita en lapartat Consideracions sobre el desenvolupament del currculum del

DOGC.

Shan establert 7 blocs de continguts, 4 i dels quals seran avaluables a partir del

curs 2009-2010, primer curs dimplementaci de les noves PAU, i els altres 2 i

blocs, junt amb els 4 i primers, seran avaluables a partir del curs 2010-2011. El

motiu daquesta seqenciaci en la implementaci dels continguts avaluables s que

aproximadament la meitat de continguts que, tant alumnes com professors estaven

acostumats a qu fossin avaluables fins lactualitat han passat, amb el nou currculum, a

Primer curs de Batxillerat, per la qual cosa ja no podran ser avaluables a partir de

limplementaci de les noves PAU. Al mateix temps, aproximadament la meitat de

continguts que amb lantic currculum no eren avaluables pel fet de pertnyer al Primer

curs de Batxillerat, han passat ara a Segon de Batxillerat, i passen, per tant, a ser

avaluables.

2

LEquip de Coordinaci de les PAU de Biologia considera necessria una

seqenciaci en la implementaci dels continguts, basant-se en diversos motius:

La reordenaci de continguts esmentada.

El fet que el nou currculum de Batxillerat va ser publicat al DOGC amb data 29

de juliol de 2008 (DOGC nm. 5183), just un mes abans de linici del nou curs

la qual cosa va propiciar que molts llibres de text no estiguessin suficientment

adaptats i que el professorat no disposs dun temps raonable per adaptar-se i fer

seu el nou currculum, i molt especialment les Consideracions per al seu

desenvolupament.

La manca de concreci de lestructura general de les noves PAU, que no sha

donat a conixer fins a mitjans del curs 2008-2009, moment en qu els primers

alumnes que shauran dexaminar amb les noves PAU ja han cursat una bona

part dels continguts de Primer de Batxillerat.

Creiem que aquesta seqenciaci en la implementaci dels continguts permetr un

millor funcionament dels Departaments de Cincies Experimentals dels Instituts

(Seminaris de Biologia i Geologia), i assegurar un bon assoliment dels objectius del

nou currculum per part de lalumnat.

Per tots aquests motius, els blocs de continguts avaluables a partir del curs 2009-

2010 coincideixen amb aquells que ja eren avaluables amb lanterior currculum, la qual

cosa facilita la tasca dadaptaci de docents i alumnes, mentre que els altres blocs de

continguts, que savaluaran a partir del curs 2010 2011, corresponen als aspectes que

sn nous a Segon de Batxillerat.

En definitiva, aquest Equip de coordinaci considera que aquesta seqenciaci

redundar en benefici dels nostres estudiants, els subjectes finals de laprenentatge del

Batxillerat i els futurs estudiants universitaris, contribuint a fer ms flexible la

introducci dels canvis curriculars que afecten la matria de Biologia.

3

Estructura de l'examen

La prova consisteix en:

- DUES preguntes comunes, una de 3

punts i una altra de 2 punts.

- DUES sries de preguntes, a escollir-

ne una, cada una de les quals estar

formada per 2 preguntes: una de 3

punts i una altra de 2 punts.

En tots els casos, cada pregunta estar constituda per tantes subpreguntes com punts

valgui, de forma que cada subpregunta sempre valdr 1 punt. s a dir: cada alumne

haur de contestar 10 subpreguntes. Tanmateix, en algunes ocasions, algunes

subpreguntes poden estar subdividides en apartats (generalment 2 apartats, a i b),

pensats per guiar lalumne en les seves respostes, no pas per incrementar el nombre

dtems a avaluar ni la complexitat de la pregunta.

Ala exmens hi haur tanta varietat de continguts, en funci daquests blocs,

com sigui possible.

Continguts (conceptuals i procediments)

Blocs de continguts avaluables a partir

del curs 2009-2010

Blocs de continguts avaluables a partir

del curs 2010-2011

Metabolisme (Bloc 1) Metabolisme (Bloc 1)

Immunologia (Bloc 2) Immunologia (Bloc 2)

Gentica mendeliana i evoluci (Bloc 3) Gentica mendeliana i evoluci (Bloc 3)

Disseny experimental (Bloc 4) Disseny experimental (Bloc 4)

Biotecnologia (2a part del Bloc 5) Biologia molecular (biomolcules i

biotecnologia) (Bloc 5)

Microbiologia (Bloc 6)

Ecologia (Bloc 7)

4

Bloc 1 - Metabolisme (avaluable a partir del curs 2009-2010)

1. Introducci al metabolisme. Catabolisme. Energia i treball biolgic. Anabolisme.

Relaci entre catabolisme i anabolisme. Via metablica i reacci qumica. Reaccions

exergniques i endergniques. Diferncia entre espontanetat i velocitat. Importncia

dels enzims: Catlisi. Cllules auttrofes i hetertrofes. Flux de matria i d'energia.

2. Esquema general del metabolisme. Vies metabliques principals: (de cada via:

nom, localitzaci cellular, substrat inicial i producte final, energtica i oxidaci o

reducci de coenzims). Magatzems de l'energia metablica: glicogen, triacilglicrids i

protenes. L'ATP com a transportador d'energia i el NADH i el NADPH com a

transportadors de poder reductor. Catabolisme cellular aerbic i anaerbic i balan

energtic. Identificaci del paper de loxigen en la respiraci aerbica. Diferenciaci

de les fases de la respiraci cellular i relaci amb lestructura del mitocondri.

Fermentaci. Balan energtic de la respiraci i la fermentaci. Els enzims com a

reguladors del metabolisme.

3. La fotosntesi. Concepte i reacci global. Localitzaci cellular. Fase lluminosa:

fotlisi de l'aigua, generaci de poder reductor (NADPH) i fosforilaci de l'ADP a

ATP. Fase fosca: fixaci del carboni i cicle de Calvin. Balan de la fotosntesi.

Relaci de la fotosntesi amb lestructura dels cloroplasts. Importncia biolgica de la

fotosntesi. Fotosntesi bacteriana. Fotosntesi i respiraci. La quimiosntesi.

4. Diversitat metablica. Classificaci dels organismes en funci de la seva font de

carboni i d'energia. Concepte d'aerobiosi i d'anaerobiosi.

Bloc 2- Immunologia (avaluable a partir del curs 2009-2010)

1. El sistema immunitari. Concepte de immunitat natural i adquirida. Funcions del

sistema immunitari. rgans del sistema immunitari. Antgens i anticossos: concepte

del que s propi i del que s estrany.

2. Principals cllules del sistema immunolgic i la seva funci. Especialitzaci dels

diferents tipus de leuccits.

3. Mecanismes de defensa especfica: resposta cellular i resposta humoral. Defensa

natural i adquirida contra infeccions bacterianes, infeccions vriques i parsits.

Defensa contra cllules canceroses.

4. Tipus de vacunes i mecanisme dactuaci: immunoterpia (terpia immunolgica o

seroterpia) i vacunes dimmunitzaci activa.

5

5. Trastorns i malalties relacionades amb la immunitat. Mecanismes bsics que les

causen: rebuig de transplantaments (el complex major dhistocompatibilitat),

allrgies, malalties auto-immunes, leucmies, immunodeficincies innates i

adquirides (SIDA).

Bloc 3 - Gentica mendeliana i evoluci (avaluable a partir del curs 2009-2010)

1. Gentica mendeliana. Conceptes de genotip, fenotip, dominant, recessiu,

homozigot, heterozigot i encreuament prova. Resoluci de problemes de

monohibridisme i dihibridisme en casos dherncia autosmica i lligada al sexe.

Interpretaci de la recombinaci.

2. Evidncies de l'evoluci. Evidncies biogeogrfiques. Evidncies paleontolgiques.

Concepte de fssil. Evidncies anatmiques. rgans homlegs i anlegs. rgans

vestigials. Convergncia i radiaci adaptativa. Evidncies embriolgiques. Evidncies

bioqumiques (biomolcules comunes, universalitat del codi gentic, similituds en

seqncies d'aminocids i de DNA, reaccions creuades antigen - antics).

3. Teoria sinttica de levoluci (neodarwinisme). Variabilitat fenotpica. Causes,

heretabilitat (variabilitat gentica) i exemples. Freqncia gnica i el seu clcul. Flux

gnic. Carcter preadaptatiu de les mutacions. Tipus de mutacions. Exemples de

mutacions cromosmiques en humans. Paper evolutiu de les mutacions. La selecci

natural i la seva actuaci sobre la variabilitat; exemples. La deriva gnica. Concepte

biolgic d'espcie. Especiaci: mecanismes d'allament prezigtic i postzigtic;

exemples.

4. Antecedents histrics a la teoria sinttica de levoluci. Lamarckisme: principis

bsics. Darwinisme: principis bsics.

Bloc 4 - Disseny experimental (avaluable a partir del curs 2009-2010)

1. Hiptesi i variables. Reconeixement i formulaci del problema a investigar.

Formulaci dhiptesis en situacions contextualitzades. Distinci de la variable

independent i de la variable depenent. Identificaci i control de variables en situacions

contextualitzades.

2. Controls i rpliques. Concepte de control i de rplica. Aplicaci del concepte de

control i de rplica en situacions contextualitzades. Elaboraci de dissenys

experimentals bsics.

3. Resultats i conclusions. Anlisi dels resultats i formulaci de conclusions.

6

Bloc 5 - Biologia molecular (biomolcules i biotecnologia) (Biotecnologia, avaluable

a partir del curs 2009-2010; Biomolcules, avaluable a partir del curs 2010-2011)

1. Introducci a la bioqumica. Reconeixement del carcter universal de la composici

qumica de la cllula i dels organismes.

2. Els glcids. Reconeixement de lestructura dels monosacrids. Formaci i estructura

de lenlla glucosdic. Disacrids i polisacrids (mid, glicogen, quitina i cellulosa).

Interpretaci de la relaci entre lestructura i la funci dels principals glcids.

Identificaci experimental de la presncia de glcids en els aliments (Proves de Lugol;

Fehling o Benedict).

3. Els lpids. Reconeixement de lestructura dels principals lpids. Interpretaci de la

relaci entre lestructura i la funci dels principals lpids (cids grassos, acilglicrids,

fosfolpids). Identificaci experimental de la presncia de lpids en els aliments

(insolubilitat en aigua, taca translcida).

4. Biotecnologia. Concepte de biotecnologia. El DNA recombinant. Caracteritzaci del

procs de transgnesi. Aplicacions de la biotecnologia alimentria (aliments

funcionals i transgnics). s de microorganismes en processos industrials (agricultura,

farmcia, alimentaci i bioremediaci). [Cal que els alumnes recordin les idees

bsiques sobre els processos de transcripci, traducci i replicaci del DNA, i sobre

lestructura del DNA i les protenes, les quals no es preguntaran directament per

formar part dels continguts de 1r per sn necessries per avaluar aquests continguts

de 2n].

Bloc 6 - Microbiologia (avaluable a partir del curs 2010-2011)

1. Els virus. Descripci de la composici, la morfologia i lestructura dels virus com a

estructures acellulars. Tipus de virus en funci del seu material hereditari, DNA o

RNA, i descripci de cicles vrics (ltic i lisognic). Caracteritzaci del procs de

retrotranscripci, i comparaci amb els processos generals de transcripci, traducci i

replicaci del material hereditari. [Cal que els alumnes recordin les idees bsiques

sobre els processos de transcripci, traducci i replicaci del DNA, per poder fer les

comparacions].

2. Els bacteris. Descripci de la composici, la morfologia i lestructura dels bacteris.

Breu relaci de la diversitat bacteriana i la seva ubiqitat, taxa de creixement i

capacitats metabliques. Mecanismes dautoduplicaci i de parasexualitat bacteriana.

7

3. Antibitics. Mecanismes generals dacci dels antibitics. La resistncia als

antibitics.

Bloc 7 - Ecologia (avaluable a partir del curs 2010-2011)

1. La biodiversitat. Concepte de biodiversitat. Biodiversitat a escala individual,

poblacional i decosistemes. Utilitzaci de claus dicotmiques per a la identificaci

despcies. Anlisi de les principals caracterstiques morfolgiques, anatmiques i

fisiolgiques distintives dels cinc regnes en qu es classifiquen els ssers vius.

Importncia ecolgica de la biodiversitat.

2. Estructura i dinmica dels ecosistemes. Interpretaci i relaci dels conceptes

decosistema, bitop, biocenosi i poblaci. Anlisi del cicle de matria i del flux

denergia com a motor dels ecosistemes. Anlisi de la producci primria i

secundria. Importncia de la producci primria en el manteniment dels ecosistemes.

Representaci i discussi de xarxes trfiques en el context decosistemes terrestres i

aqutics. Interpretaci i relaci dels conceptes de nnxol ecolgic, nivell trfic i

biomassa. Identificaci i explicaci de les relacions trfiques que s'estableixen entre

els seus components. Anlisi i valoraci del rol dels bacteris i fongs en el cicle de la

matria. Reconeixement del carcter de la biosfera com ecosistema.

NOTA: Hi ha continguts de Primer de Batxillerat el domini dels quals s indispensable

per poder tenir xit en lavaluaci de certs continguts de segon.

Procediments que permeten desenvolupar les competncies generals del batxillerat

(avaluables a partir del curs 2009-2010)

* Competncia comunicativa:

comentar textos

interpretar textos

detectar errades en textos

detectar errades en esquemes

* Competncia en la gesti i el tractament de la informaci:

interpretar grfics, taules i esquemes

fer grfics, taules i esquemes

interpretar pedigrs

8

fer pedigrs

* Competncia en recerca:

interpretar resultats experimentals

realitzar dissenys experimentals

* Competncia en el coneixement i interacci amb el mn:

la totalitat de continguts i procediments de la matria

Tipologies de preguntes (a partir del curs 2009-2010)

Qestions obertes

Comentari cientfic de textos de textos

Elaboraci i interpretaci de grfiques, esquemes i taules

Interpretaci de resultats experimentals

Resoluci de problemes

Dissenys experimentals

Detectar errades en textos i esquemes

Els continguts de les preguntes estan expressament pensats per poder valorar el nivell

que els estudiants han adquirit de:

- Coneixements: lalumnat ha de saber explicar, descriure, identificar,

classificar, relacionar, etc.

- Capacitat danlisi: lalumnat ha de saber fer una interpretaci o lectura de

dades referents a la matria, inclosos grfics i esquemes senzills.

- Capacitat daplicaci: saber realitzar grfics i esquemes senzills, utilitzar els

seus coneixements en situacions noves i aplicar correctament clculs numrics

tamb senzills per a la resoluci de problemes.

- Valoraci de situacions: saber valorar i avaluar situacions concretes

contextualitzades relatives als continguts de la matria.

9

Criteris generals d'avaluaci*

tems generals a avaluar

Els tems generals a avaluar coincideixen amb els objectius fixats en relaci amb la

temtica de la matria:

Coneixement

Comprensi

Aplicaci

Anlisi i valoraci crtica

Lectura, interpretaci i elaboraci de grfics i taules

Formulaci dhiptesis

Planificaci experimental

* Estem elaborant un document ms detallat, basant en la taxonomia de Bloom, que en cap cas afectar

els criteris generals d'avaluaci, sin que els dotar de ms solidesa acadmica.

Les respostes shan dajustar a lenunciat de la pregunta. A ms de valorar el

contingut de la resposta, es tindr en compte la claredat en lexposici dels conceptes,

dels processos, dels passos a seguir i de les hiptesis, lordre lgic, ls correcte dels

termes cientfics i la contextualitzaci segons lenunciat. A ms tamb es valorar l's

d'esquemes, sobretot quan es demanin explcitament.

La resposta que no sigui coherent o que suposi una confusi o un disbarat, afectar

negativament a la puntuaci de la pregunta concreta. Tamb afectaran negativament les

faltes ortogrfiques en els termes cientfics i la illegibilitat del text. Els noms cientfics

despcies dssers vius han destar escrits correctament.

En el cas que una pregunta plantegi una resposta que tingui una probabilitat molt

alta de ser contestada correctament a latzar, no es donar puntuaci total si no es raona

o justifica la resposta.

Els problemes (si hi figuren) no demanen la realitzaci de clculs llargs. Tanmateix

es valorar lexposici dels passos seguits (raonaments i clculs). Els clculs shan de

resoldre correctament i sense errades. Si l'exercici no est totalment resolt es puntuar

en funci de les parts realitzades.

En les preguntes sobre petits dissenys experimentals o experincies, les respostes

han de ser lgiques i factibles. Cal assenyalar que no necessriament lalumnat cal que

hagi fet el disseny o lexperincia concreta exposada. Es pot respondre utilitzant,

10

transferint, extrapolant, etc., els continguts adquirits en altres dissenys o experincies

semblants o simplement recordant els procediments de laboratori ms corrents i senzills

i els instruments, estris i aparells ms comuns a labast.

En les respostes obertes cal que lalumnat mostri una adequada capacitat de

comprensi de les qestions plantejades i organitzi de forma lgica la resposta, tot

analitzant i utilitzant les variables en joc. Tamb es valorar el grau de pertinena de la

resposta, el que lalumnat diu (i no solament el que hauria de dir o simplement es deixa)

i les mancances manifestes sobre el tema en qesti.

Petit glossari de les principals habilitats cognitivo-lingstiques avaluables:

Descriure: Representar alguna cosa amb paraules, fent esment a les seves parts,

propietats, qualitats, circumstncies, etc.

Explicar: Exposar alguna cosa amb paraules clares, amb els desenvolupaments

necessaris, amb exemples, etc., a fi de fer-la comprendre o donar-la a conixer a

alg. Donar a conixer la causa o motiu dalguna cosa.

Justificar: Provar alguna cosa amb raons convincents. Exposar raonadament els

motius pel quals hom defensa alguna cosa.

Argumentar: Deduir com a conseqncia dalguna cosa, provant i deixant veure

amb claredat els indicis probatoris. Adduir raons dall que es diu.