1. MEDI AMBIENT I PAISATGES

2. MEDI AMBIENT I PAISATGES

ndex del BLOC 2:

• Tema1. Relleu, clima i vegetaci a Espanya 3. Tema 2. Relleu, clima i vegetaci a Catalunya 4. Tema 3. Els recursos naturals 5. Tema 4. Els impactes medi ambientals 6. Tema 5. Desenvolupament sostenible 7. Tema 6. Canvi climtic 8. Tema 7. Desenvolupament Sostenible

9. RELLEU, CLIMA I VEGETACI ESPANYA I CATALUNYA

GEOGRAFIA FSICA.

• L'estudiant ha de conixer i localitzar en un mapa les grans unitats de relleu de Catalunya i Espanya, aix com les caracterstiques i abast geogrfic dels grans tipus de clima i vegetaci. 10. Orientacions sobre les PAU 2010

11. Relleu, clima i vegetaci ESPANYA

Espanya est situada a la zona ms meridional d'Europa.

Tema 1. 12. Relleu, clima i vegetaci El relleu d'Espanya

El relleu peninsular presenta alguns trets fonamentals:

• Est formada per un gran altipl central envoltat per serralades i dues grans depressions. 13. L'elevada altitud mitjana (660 m) sobre el nivell del mar. 14. L'altitud (noms l'11% dels territori queda pe sota dels 200 m) dificulta les comunicacions, l'agricultura i crea un clima ms dur.

15. Relleu, clima i vegetaci El relleu d'Espanya

Unitats de relleu:

• La Meseta 16. Les serralades 17. exteriors a la Meseta. 18. Dues grans depressions. 19. Els relleus litorals. 20. El relleu insular

21. Relleu, clima i vegetaci El relleu d'Espanya

La Mesetas la unitat principal del relleu espanyol (45% de la superfcie):

• La submeseta nord (travessada per la xarxa del Duero) 22. La submeseta sud (formada per dos altiplans Tajo i Guadiana- separats pels Monts de Toledo)

A la Meseta s'hi poden diferenciar diverses unitats de relleu:

• Les serralades interiors de la Meseta. 23. Les vores muntanyoses de la Meseta.

Serralades interiors de la Meseta:

• El Sistema Central:divideix la Meseta prcticament en dues meitats. s format per diferents serres d'altitud important: Somosierra, Guadarrama, Gredos i Gata. 24. Els Monts de Toledo:divideixen en dues parts la Submeseta Sud. Fan de divisria d'aiges entre la conca del Tajo i la del Guadiana. Sn un conjunt de serralades d'alades modestes: els Monts de Toledo oles serres de Guadalupe.

1 25. Relleu, clima i vegetaci El relleu d'Espanya 1 26. Relleu, clima i vegetaci El relleu d'Espanya

Les vores muntanyoses de la Meseta:

• El Masss Galaicolleons :Comprn Galcia, les serres de l'oest d'Astries, les Muntanyes de Lle i la serra de la Cabrera i Segundera. Correspon a un fragment del relleu ms antic de la Pennsula (paleozoic). Est molt erosionat. 27. La Serralada Cantbrica:On hi podem distingir una partoccidental (Masss Asturi), amb un relleu elevat i trencat i una part oriental (Muntanya Cantbrica), amb cims ms baixos. 28. El Sistema Ibric: On distingim el sector nord, amb serres comel Moncayo o els Pics d'Urbion, que separen la Meseta de la Depressi de l'Ebre i el sector sud, format per diverses serres i depressions creuades per rius (Monts Universals, Serra de Conca, Serra d'Albarracn, serra de Javalambre, Gdar i Maestrat). 29. Sierra Morena:Constitueix la vora meridional de la Meseta, separant-la de la depressi del Guadalquivir.

30. Relleu, clima i vegetaci El relleu d'Espanya 31. Relleu, clima i vegetaci El relleu d'Espanya

Serralades exteriors de la Meseta:

• Els Pirineus:serralada d'uns 440 km que s'estn des del Golf de Biscais fins al Cap de Creus. 32. Prepirineus:Es divideixen en les serralades interiors (Guara i Pea) i les exteriors (Cad, Montsec), situant-se entremig la depressi mitjana pirinenca. 33. Les Serralades Litorals Catalanes: Es tracta de dues rengleres muntanyoses paralleles a la costa, separades per una depressi longitudinal. 34. Les Serralades Btiques:El conformen la Serralada Penibtica. Trobem entre d'altres serres Sierra Nevada (Mulhacn, 3481 m).i la Serralada Subbtica, on destaquen les serres que destaquen sn les de Cazorla, Segura, Sagra i Mgina.

2 35. Relleu, clima i vegetaci El relleu d'Espanya

Les dues depressions:

• La Depressi de l'Ebre:recorreguda pel riu Ebre, queda encaixada entre els Prepirineus, el Sistema Ibric i les Serralades Litorals Catalanes. 36. La Depressi del Guadalquivir:recorreguda pel riu Guadalquivir, s'estn entre Sierra Morena i les Serralades Btiques.

3 37. Relleu, clima i vegetaci El relleu d'Espanya 3 38. Relleu, clima i vegetaci El relleu d'Espanya

Els relleus litorals:

• Les costes atlntiques:
  • La costa cantbrica.Hi predominen les formes altes i rectilnies. Les planes i platges sn escasses. Hi ha penya-segats on les muntanyes arriben a la costa. Les ries del cantbric sn, en general, curtes i estretes. 39. La costa gallega:s'estn des de la Punta de l'Estaca de Bares i el cap Ortegal fins a la frontera de Portugal. El ms caracterstic de la costa gallega sn les ries. 40. La costa atlntica andalusa:entre la frontera portuguesa i el Penyal de Gibraltar s'estn el golf de Cadis. Els alluvions dels rius han constitut planades costaneres que formen costes baixes i sorrenques, on el vent forma dunes.

4 41. Relleu, clima i vegetaci El relleu d'Espanya

Els relleus litorals:

• Les costes mediterrnies:
  • La costa mediterrnia d'Andalusia i Mrcia. S'estn des de l'estret de Gibraltar fins al cap de la Nau. s una costa tallada, amb camps de dunes i albuferes (Mar Menor, Mrcia). 42. El Golf de Valncia:va des del cap de la Nau fins al delta de l'Ebre s'estn una gran plana litoral (400 km), prcticament sense interrupci. S'hi alternen platges, aiguamolls, albuferes (Valncia) i tmbols (penyal d'Ifac, Calp, Alacant). 43. El litoral catal:No s una costa uniforme. S'alternen deltes, petites planes litorals, costes escarpades i costes abruptes.

4 44. Relleu, clima i vegetaci El relleu d'Espanya

Els relleus insulars:

• L'arxiplag Balear :Les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera sn fragments emergits de la Serralada Subbtica, mentre que Menorca est relacionada amb la Serralada Litoral Catalana.
  • Al nord de Mallorca destaca la Serra de Tramuntana, mentre que a l'altra banda de la illa hi ha la Serralada de Llevant. Eivissa i Formentera presenten un relleu muntanys i una gran plana. Menorca s plana.

• L'arxiplag Canari:es una srie d'illes volcniques amb un relleu molt complex (cons volcnics, calderes, barrancs, colades de lava, penya-segats, platges...).
  • El Teide (3718 m) s un volc actiu. Tamb hi ha notcia histrica de gran activitat volcnica a Lanzarote (segle XVIII).Les illes ms properes a frica (grup Oriental) sn fora planes (Lanzarote i Fuerteventura). Les del grup Occidental (Tenerife, La Palma, La Gomera, El Hierro i Gran Canria) sn muntanyoses.

5 45. Relleu, clima i vegetaci El relleu de l'Espanya Insular 46. ACTIVITATS

Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:

• Dibuixa el mapa del relleu d'Espanya i l'Insular, tot identificant les diferents serralades, depressions i altiplans que la conformen. 47. Busca les definicions de: altipl, serralada, vall, depressi, scol, paleozoic, golf, cap, aiguamoll i albufera. 48. Busca informaci sobre les orognies que han modificat el relleu de la pennsula ibrica, i indica quines serralada van sorgir de cadascuna.

49. Relleu, clima i vegetaci Els rius d'Espanya 50. Relleu, clima i vegetaci Els rius d'Espanya

Els rius peninsulars:

• Vessant cantbric:sn rius curts i cabalosos.

• • Ex.: Bidasoa, Nervi, Nal, Narcea i Navia.

• Vessant atlntic:sn rius llargs que pateixen estiatge d'estiu.

• • Ex.: Minyo, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Odiel i Tinto.

• Vessant mediterrnia:excepte l'Ebre sn rius de poc cabal i molt irregulars.
  • Ex.: Ebre, Xquer, Ter, Llobregat, Tria, Millars, Segura, Almanzora i Guadalhorce.

51. Relleu, clima i vegetaci Els rius d'Espanya

Els rius insulars:

• A les Balearsno hi ha cap curs superficial permanent daigua a causa de les escasses pluges i la permeabilitat del terreny. Tan sols trobemtorrentsque drenen les aiges de la pluja i a les seves desembocadures es poden formar albuferes o zones pantanoses com ara lalbufera d'Alcdia 52. A les Canriestampoc hi ha xarxa fluvial per escassetat de pluges. Trobem per,barrancs(talls en el terreny, producte de lerosi que arriben de les muntanyes al mar) que sn el llit de torrents. Existeixen pocs aqfers per sha pogut construir un embassament a Gran Canaria (Soria).

53. ACTIVITATS

Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:

• Dibuixaun mapa hidrolgic d'Espanya. 54. Fes un esquema dels rius espanyols, tot indicant les principals caracterstiques. 55. Qu vol dir que els rius pateixen estiatge? 56. Qu vol dir que un riu s cabals? 57. Quina diferncia hi ha entre un riu i un barranc? 58. Quina diferncia hi ha entre un aqfer i un embassament?

59. Relleu, clima i vegetaci El clima d'Espanya 60. Relleu, clima i vegetaci El clima d'Espanya

Factors climtics:

• Les condicions de latmosfera (temperatura, pressi, vent, nvol, precipitacions) en un lloc i moment determinats constitueixen el TEMPS. I les condicions atmosfriques mitjanes dun lloc constitueixen el CLIMA. s a dir, la repetici anual dels tipus de temps s el que sanomena CLIMA. 61. Factors:
  • 1.La temperatura (T) 62. 2.La Humitat (H)

• • 3.Les precipitacions (R) 63. 4.La Pressi Atmosfrica

64. Relleu, clima i vegetaci El clima d'Espanya Factors climtics generals

Factors climtics:

• La temperatura (T): s la mesura de lenergia cintica de les mollcules de latmosfera procedent de la radiaci solar.

• • Gradient vertical de temperatura (GVT):Representa la variaci vertical de temperatura de l'aire (en reps) que sol ser (no s constant a tot arreu) de 0,65/100 m, s a dir, per cada 100 m d'ascens a la troposfera, la temperatura disminueix 0,65C. 65. Repartiment de terres i mars:Els oceans i mars es refreden i sescalfen ms a poc a poc que els continents.

• • Altres:corrents marines (Humbolt / Canries, del Golf, del Labrador), dia i nit, els vents, Orientaci de les terres: sud - sol, nord ombra, etc.

• La Humitat (H):laire t la capacitat de contenir grans quantitats de vapor daigua (H2O), fet que est directament relacionat amb la temperatura.

• • Humitat absoluta(en grams x m3): quantitat de vapor daigua en un lloc en un moment determinat. 66. Humitat relativa (en %):s la relaci entre la quantitat de vapor daigua continguda en un volum daire, i la quantitat mxima que podria contenir. Si la humitat relativa s del 100%,diem que est SATURADA.

67. Relleu, clima i vegetaci El clima d'Espanya Factors climtics generals

Factors climtics:

• Les precipitacions (R): sn les caigudes daigua en estat lquid (pluja) o slid (neu i calamarsa) acumulada en nuclis de condensaci. s a dir, quan el vapor daigua de latmosfera es refreda es condensa, i cau. La pluja es mesura amb un pluvimetre i les lnies que uneixen punts digual precipitaci sn les ISOHIETES.

• Hi ha 3 rgims pluviomtrics:
  • 1. Lequatorial (pluges diries) 68. 2. Tropical (estaci seca i humida) 69. 3.Temperat (pluges irregulars tot lany)
• Els factors que influeixen: la latitud, la distribuci de terres i mar, el relleu, etc. 70. La pressi atmosfrica: s el pes de laire per unitat de superfcie (1 cm2 duna columna daire =1 tona). La temperatura de laire s la que causa les diferncies de pressi. Les lnies que uneixen punts digual pressi sn ISOBARES.

• • Laire calent: pesa menys, per tant t menys pressi, tendeix a pujar i dna ms estabilitat. 71. Laire fred: pesa ms, per tant t ms pressi, tendeix a baixar i dna ms inestabilitat.

72. Relleu, clima i vegetaci El clima d'Espanya- Introducci

Situaci geogrfica:

• Espanya es troba a la zona temperada,on arriben tant les masses d'aire tropical (com l'anticicl de les Aores oles masses clides i seques, procedents del nord d'frica) com masses d'aire polar (com les polars continentals -siberianes- o les del pol rtic). 73. La presncia de masses daiguao de terra condiciona la humitat i la temperatura de laire que se desplaa sobre elles. En general, les terres amb una major influncia martima tenen majors precipitacions i unes temperatures ms suaus que les zones ms continentals (amb major oscillaci trmica). Per aix, la posici dEspanya entre loce Atlntic, la mar Mediterrnia i dos masses continentals, com sn frica i Europa, s un altre important factor del clima.

74. Relleu, clima i vegetaci Les masses d'aire en superfcie al clima d'Espanya 75. Relleu, clima i vegetaci Les masses d'aire en alada, el Jet Stream Els corrents en jet(en angls jet stream) sn un conjunt de corrents d'aire fixes de gran dimetre que envolten la Terra en els hemisferis nord i sud i que la recorren a gran velocitat, situats a prop de la tropopausa. Separa les altes pressions tropicals deles baixes pressiones polars. Els avions les utilitzen per estalviar combustible i volar ms rpidament. 76. ACTIVITATS

Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:

• Quina diferncia hi ha entre temps i clima? 77. La temperatura s un factor clau pel clima, de quines maneres el modifica? 78. Quina diferncia hi ha entre humitat relativa i absoluta. Qu passa quan la humitat s del 100%. 79. Defineix isobara i isohieta. Qu vol dir el prefix ISO en grec? 80. Quants rgims pluviomtrics hi ha? A quin pertany la Pennsula Ibrica? 81. Qu s l'oscillaci trmica? Quin altre nom rep? 82. Quines sn i d'on provenen les masses d'aire en superfcie que afecten el clima d'Espanya?

83. Relleu, clima i vegetaci El clima d'Espanya - Classificaci

Clima ocenic:

• Clima ocenic : zona costanera de Galcia i cornisa cantbrica. Influncia de les masses daire de lAtlntic. Temperatures suaus a lhivern i moderades a lestiu. Mitjana 14 C, escassa amplitud trmica, fora humitat i precipitacions abundants (100-2500 mm).

84. Relleu, clima i vegetaci El clima d'Espanya - Vegetaci

Clima ocenic o atlntic:

• Vegetaci :Sota el clima ocenic hi prospera el bosc temperat caducifoli, sobretot rouredes i fagedes, per tamb trobem castanys, bedolls, aurons i tillers. La degradaci del bosc porta a la formaci delandes , vegetaci arbustiva constituda per brucs i falgueres. 85. Lacci humana ha substitut aquest tipus de bosc en molts llocs per plantacions de pins i deucaliptus. Tamb als fons del vall shan establert prats humits amb aprofitaments ramaders.

86. Relleu, clima i vegetaci El clima d'Espanya - Classificaci

Clima mediterrani:s un clima temperat, amb temperatures mitjanes anuals que oscillen entre 14 i 18C. Els seus hiverns sn suaus amb mitjanes entre els 10 i els 12 C i els estius clids entre els 22 i els 26C. Les precipitacions sn equinoccials ioscillen entre 400 i 700 mm anuals, ambvalors ms elevats al nord i a les zones de muntanya.

87. Relleu, clima i vegetaci ESPANYA- Clima i vegetaci

Vegetaci mediterrnia:En general, les masses vegetals mediterrnies sn baixes, en forma de matolls amb fulles petites i perennes. Les espcies ms esteses sn l'alzina, el roure garriguer (o galer), el pi negre i el pi blanc. A Catalunya i sud d'Andalusia tamb podem trobar l'alzines sureres. 88. La destrucci dels paisatges per l'acci de l'home ha deixat grans rees de garrigues on predomina el garric, junt amb les espetes i el bruc. 89. El sudest mediterrani es carcateritza per l'escassetat d'aiagua i per tant trobem regions rides, quasi desrtiqueson trobem espiga, margall, farigola, etc. 90. La intervenci humana ha creat els extensos olivars de la vall del Guadalquivir, o les figueres, els camps d'ametllers i ctrics al Llevanto les palmeres.

91. Relleu, clima i vegetaci El clima d'Espanya - Classificaci

Clima Continental:es dna a l'interior de la pennsula ibrica, afectant a mplies zones de transici amb el clima atlntic i mediterrani.Els hiverns sn molt freds, amb freqents bancs de boira. L'estiu s molt calors i sec. Les pluges sn escasses durant tot l'any, entre 325 i 550 mm.L'amplitud trmica s molt elevada.

92. Relleu, clima i vegetaci El clima d'Espanya Clima Interior o continental 93. Relleu, clima i vegetaci El clima d'Espanya - Vegetaci

Vegetaci interior o continental:L'explotaci de la fusta, l'agricultura i el pasturatge han redut vegetaci natural del interior de la Pennsula. Per aix hi ha grans extensions de terreny en guaret, de camps cultivats i camps abandonats on creixen matolls esteparis. El clima sec tampoc ha perms la formaci de sls rics en nutrients, per trobar-ne de rics en nutrients hem d'anar a les valls del rius. 94. La vegetaci s de tipus xerfilla, s a dir, espcies amb arrels profundes per suportar la sequera estival, i el fred de l'hivern. Els arbres ms freqents sn les alzines que formen grans deveses. Els pocs boscos es troben a les rees de muntanya on trobem roures i pinars (Sistema Ibric i Central).Tamb podem trobar boscos de ribera formats per oms, salzes, i freixes. 95. Finalment, all on s'ha perdut el bosc apareixen dos tipus de matollars:

• Mquia: (sobre sls silicis) format per arbo, bruc i boix; 96. Garriga (sobre sls calcaris) format per garric (coscolla),llentiscle i ullastre, iales zones rides trobem les plantes aromtiques com, el romani, la farigola, espgol i la lavanda.

97. Relleu, clima i vegetaci El clima d'Espanya Classificaci i vegetaci

Clima subtropical:lesIlles Canriesreben la influncia de loce Atlntic i de lfrica, i del corrent fred de les Canries que suavitza les temperatures de larxiplag. Les pluges sn escasses (150mm-300mm) i es concentren a lhivern . Lanzarote i Fuerteventura tenen caracterstiques del clima desrtic (ms proximitat al Sahara) . 98. La vegetaci es de tipus estepria. Hi destaquen la vegetaci autctona com ara l'arbre conegut com a drago (Dracaena draco) i els boscos de laurisilva.

99. Relleu, clima i vegetaci El clima d'Espanya - Classificaci

Clima de muntanya:el clima a la muntanya varia per l'alada i degut a l'efecte Fhn. Per tant, a cada clima haurem de sumar les especificitats climtiques prpies de muntanya.

100. Relleu, clima i vegetaci El clima d'Espanya - conceptes

Efecte Foehn: Les muntanyes orientades transversalment al flux daire actuen com una barrera fsica, que obliga laire a ascendir. En ascendir laire, es refreda, condensa la seua humitat, la qual precipita sobre el vessant de barlovent. Al vessant oposat (sotavent) laire descn i origina un vent sec i clid lanomenat efecte fhn.

101. ACTIVITATS

Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:

• Quina relaci hi ha entre el clima i la vegetaci que s'hi troba? 102. Fes un esquema dels climes, les caracterstiques i la vegetaci d'Espanya. 103. Compara els segents climogrames:

104. Relleu, clima i vegetaci CATALUNYA Tema 2. 105. Relleu, clima i vegetaci El relleu a Catalunya

De manera molt simplificada, podem destacar quatre grans unitats:

• els Pirineus (Axial i Prepirineu), 106. les Serralades litorals catalanes, 107. la Depressi Central i 108. la costa amb les Planes Litorals.

Catalunya t una configuraci muntanyosa amb un relleu trencat i dues grans planes: la de l'Empord (que desguassa cap al mar) i la d'Urgell (que desguassa a la fossa de l'Ebre). 109. Catalunya ocupa 31896 km2, noms 6435 dels quals no passen de 200 m d'altitud.

110. Relleu, clima i vegetaci El relleu a Catalunya

Els Pirineus:

• Pirineu axialque s'aixeca per sobre dels 3000m. Hi destaca el pic ms alt de Catalunya la Pica d'Estats (3143 m). 111. Prepirineu , format per les serralades interiors ( Cad, Pedraforca, Bassegoda) i les serralades exteriors (Montsec i Montroig) separades per algunes depressions mitjanes, com la Conca de Tremp. 112. Serralada Transversalsituada al peu dels Pirineus, que uneixen el Prepirineu amb les carenes litorals. Hi destaca Puigsacalm.

Serralades litorals catalanes:

• Serralada interior o prelitoral:va dels Pirineus a l'Ebre. Destaca Montserrat i Montseny (1747 m). 113. Serralada de litoral o de Marina:es troba davant de la costa - zona de Barcelona, Maresme -(el Montnegre, 759 m) -.

114. Relleu, clima i vegetaci El relleu a Catalunya

Les depressions:

• Depressi central o de l'Ebre , que s'estn entre el Prepirineu i la serralada litoral. Destaquen unitats com la Plana de Vic, Manresa, la Conca d'dena o la de Barber, alternant-se amb alguns altiplans (altipl de la Segarra). 115. Depressi prelitoral,es troba entre la serralada litoral i la prelitoral. 116. Depressi litoralque es troba entre Serralada de Marina i la costa.

Les planes i costes:

• Costes altes:sn costes on les serralades 117. arriben fins al mar (Costa Brava). 118. Costes baixes:sn costes de platges 119. llargues i sorra fina (Tarragons).

120. Relleu, clima i vegetaci CATALUNYA-Regions Fisiogrfiques 121. Relleu, clima i vegetaci Regions fisiogrfiques catalanes

Les grans regions fisiogrfiques:

• La Catalunya seca: es caracteritza per l'escassetat de pluges anuals (700mm). Els estius sn secs i calorosos i els hiverns secs i temperats. La vegetaci s tpicament mediterrnia, perenniflia i adaptada a la sequedat (ex. Alzinars). Hi distingim: 122. La regi de tramuntana:que comprn la Catalunya nord, dues grans planes litorals, el Rossell i l'Empord (de les Alberes fins a les Gavarres). La vegetaci s tpicament mediterrnia, amb domini dels boscos de pi blanc i boscos mixtos de pi i alzina surera. 123. El litoral mediterrani:que comprn les serralades i depressions del Sistema Mediterrani (de les Gavarres fins a la Snia). El clima s calors i sec cap el sud. La vegetaci amb domini de pi blanc i boscos mixtos d'alzina i pi. s la regi ms poblada de Catalunya. 124. Altipl central:comprn el sector de la Depressi central entre la Serralada Prelitoral i el Prepirineu. El clima presenta mes oscillaci trmica que a la regi litoral i plou menys. A la vegetaci destaquen les pinedes de pi blanc i els matollars. Els nuclis de poblaci s localitzen a les vores dels rius.

125. Relleu, clima i vegetaci Regions fisiogrfiques catalanes

Les grans regions fisiogrfiques:

• La Catalunya seca (cont.): 126. El prepirineu:comprn el conjunt de terres del sud del Pirineu axial estructurades en dues alineacions muntanyoses i una depressi interna. El clima es caracteritza ser fred a lhivern i calors a l'estiu. A la vegetaci destaquen el pi blanc, els roures i alzines,mentre que els vessants humits trobem boscos de roure,faig i pi negre. Els nuclis de poblaci es localitzen a les valls. 127. Continental :comprn les terres mes interiors i planes i est formada per l'acumulaci dels sediments aportats pels rius. El clima s extremat, les pluges son escasses (300-450mm). La vegetaci es de tipus estepari amb especies adaptades als sls gruixosos i salins. Els principals nuclis de poblaci es concentren a les vores dels rius i a les terrasses fluvials.

128. Relleu, clima i vegetaci Regions fisiogrfiques catalanes 129. Relleu, clima i vegetaci CATALUNYA-Regions fisiogrfiques

Les grans regions fisiogrfiques:

• La Catalunya humida: es caracteritza per la major freqncia de pluges, per sobre dels 700mm. s on es concentren les principals reserves d'aigua del pas. La vegetaci s caduciflia (rouredes, fagedes i boscos de conferes -avets i pi negre) 130. La regi oriental:que comprn la Serralada Transversal,estesa entre el Pirineu i la Serralada litoral. Tamb se l'anomena la dorsal pluviomtrica de Catalunya (800-1800mm), ja que no t cap ms de secada. La vegetaci forestal s molt important, rouredes, castanyars, fagedes i alzinars. El poblament s fora dispers. 131. Alt Pirineu:comprn les muntanyes ms altes per sobre dels 2000m. s un paisatge de tipus alp i subalp. El clima s fred i humit, amb precipitacions entre 1000 i 2000mm. La vegetaci alterna caducifolis (rouredes, fagedes) amb perennifolis (pi negre i avetoses), amb els prats. s la regi menys poblada de Catalunya.

132. Relleu, clima i vegetaci Imatges-Vegetaci Alzina Surera Castanyer Pi Blanc Roure Fageda Avet 133. Relleu, clima i vegetaci Imatges-Vegetaci Espgol Farigola Romani MATOLLAR(MQUIA I GARRIGA): Mquia:massa forestal doliveres silvestres, garric, llentiscle, estepa, bruc i ginesta. Garriga:roman, farigola,garric, roman i espgol. Garric Llentiscle Bruc Llentiscle Mquia 134. ACTIVITATS

Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:

• Quines grans regions fisiogrfiques trobem a Catalunya? Explica quins relleus i vegetacions comprenen. 135. Qu s el matollar? A quines condicions climtiques s troba? Quins tipus de matollar hi ha? 136. Investiga quina diferncia hi ha entre hbitat dispers i hbitat concentrat. 137. Qu s la vegetaci de tipus estepari? 138. Qu s una terrassa fluvial?

139. Relleu, clima i vegetaci La xarxa hidrogrfica de Catalunya 140. Relleu, clima i vegetaci Xarxa hidrogrfica de Catalunya Els rius de Catalunyaes poden agrupar en vessants fluvials:

1. Xarxa Pirineu - Ebre:rius que neixen als Pirineus axials i que desemboquen a lEbre. Sn rius molt cabalosos a la primavera, ja que porten laigua del desgel.

• Riu Segre i els seu afluents: la Valira, La Noguera Pallaresa, La Noguera Ribagorana, El Cinca, el Set, el Corb, el Boix, LArav i el Llobregs.

2. Xarxa Pirineu Mediterrani:rius que neixen als Pirineus o Prepirineus i desemboquen al Mediterrani. Sn rius calabossos, per que pateixen estiatge.

• Rius: Muga, Fluvi, Ter (Freser i Onyar), Llobregat (Cardener i lAnoia) i Foix.

3. Xarxa Mediterrnia:rius que neixen a la Serralada Prelitoral i Litoral i desemboquen a la Meditarrnia.

• Rius: Tordera, Bess, Gai, Francol, Snia, Riudecanyes.

4. Xarxa Atlntica:rius que neixen a la Vall dAran i desemboquen a lAtlntic.

• Riu: Garona.

141. ACTIVITATS

Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:

• Dibuixa el mapa de les xarxes hidrogrfiques de Catalunya.

142. ELS RECURSOS NATURALS

Un recursnatural s un b natural que pot tenir algun inters per a lsser hum. 143. Es poden classificar de moltes maneres:

Segons el temps que necessiten per regenerar-se: Renovables i No Renovables. Segons si sn energtiques o no Segons el seu impacte sobre el medi: netes o brutes. Segons es seu aprofitament: primria o final. Segons el temps que fa que l'home l'utilitza: convencionals o alternatives. Tema 3. 144.

Renovables: sn aquells que es regeneren de manera natural a un ritme igual o superior al ritme qu sn explotats per la societat. T enen la capacitat de renovar-se a travs de cicles naturals, con el vent (elica, el sol (solar) o laigua (hidrulica).

Els Recursos Naturals Classificaci segons el temps de regeneraci 145.

No Renovables:sn els que sexhaureixen amb el seu s i la seva velocitat de regeneraci es menor a la de la seva demanda, (minerals, petroli, etc).carb, bauxita,mercuri, zinc, potassa, fosfats, diamants, sofre, alumini,coure, petroli, urani, gas natural, etc .

Els Recursos Naturals Classificaci segons el temps de regeneraci 146.

Es poden classificar en energtics i no energtics:

• No energtics:
  • Abitics: laigua i laire net. 147. Edafolgics: el sls (minerals) 148. Biolgics: agraris, pesquers, ramaders o animals (alimentaci i sanitat) 149. Paisatgstics
• Energtics:els combustibles fssils (carb, gas natural, petroli), els minerals radioactius, lenergia hidrulica fluvial, la mareomotriu, geotrmica, solar i elica.

Es poden classificar segons el seu aprofitament:

• Primrieso materials que serveixen de fonts denergia a les mines o jaciments. 150. Finals oenergia que fa servir l'usuari final.

Els Recursos Naturals Altres classificacions 151. Activitat d'aula Quins d'aquest recursos sn renovables i quins no sn renovables? 152.

Els recursos miners es poden classificar en:

• Minerals metllics:
  • Com el ferro, pirita, plom, zinc, coure, mercuri, tungst i estany. Sutilitzen en les indstries bsiques, en la metallrgia, en la qumica i en les indstries de transformaci.
• Minerals no metllics:
  • Com les sals potssiques, sal comuna, les argiles especials, el quars, el feldspat, la magnesita, fluor i Fosfats.
• Roques Industrials:
  • Com les roques les calcries, les pissarres, el granit, el marbre i el guix.
• Minerals energtics:
  • Carb i urani.

Els Recursos Naturals Recursos miners (energtics i no energtics) 153. Els Recursos Naturals Recursos miners (energtics i no energtics) 154.

Catalunyas bastant pobre en tant que a recursos miners. El principal recurs miner no energtic s la sal potssica (comarca del Bages). En tant que als energtics, el carb que es localitza als Pirineus (Bergued, Alta Ribagora i Pallars Juss). Finalment, trobem petroli a Tarragona, encara que la producci s molt baixa. 155. Espanya , s que disposa de recursos minerals variats, encara que noms destaca en roques i minerals industrials.

• Minerals metllics:ferro, coure, plom i cassiterita (estany). 156. Minerals energtics:carb (Astries, Serralada Cantbrica, Lle i Terol), el petroli de Tarragona i gas natural a Huelva. 157. Roques i mineral industrials:pissarra, marbre i granit (Espanya s un dels primers exportadors del mn). Ams de celestina, potassa, fluorita, guix, feldspat, i sepiolita (de la qual t el 70% de les reserves mundials).

Els Recursos Naturals Recursos miners a Catalunya i Espanya 158. Els Recursos Naturals Recursos miners a Catalunya i Espanya 159. Activitat d'aula Amb quin Mineral fabriquem o fem...? 160. ACTIVITATS

Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:

• Tenint en compte totes les possibles classificacions, classifica els segents recursos naturals: petroli cru, estany, blat de moro, carb, energia elica, ferro i urani. 161. Busca la relaci entre els sls i els minerals segents:granit, pissarra, sal gemma, carb mineral i marbre.

162. RECURSOS NO ENERGTICS Recursos hdrics Recursos forestals 163.

Laigua s un element fonamental i un recurs imprescindible per a lsser hum. 164. Les reserves hdriques sn la quantitat daigua dola aprofitable. 165. La quantitat daigua del planeta s constant, el que varia s el seu aspecte segons les fases del cicle hidrolgic. 166. Cal distingir 2 classes de medis aqutics:

• Les aiges oceniques (98% de laigua de la Terra) 167. Les aiges continentals: Formada per aiges superficials i aiges subterrnies (noms el 2% de laigua de la Terra).

Els Recursos Naturals Els recursos hdrics 168.

L'aprofitament de les aiges :

• 75% per lagricultura 169. 12% per habitatges 170. 10% per la indstria 171. 3% en serveis

Les tcniques ms habituals per a tractar laigua sn:

• Potabilitzaci:Consisteix en tractar laigua per a poder ser beguda. 172. Dessalinitzaci:Consisteix en treure la sal de laigua. La primera fou a Lanzarote. Sn installacions en ala. A Catalunya la ms important est al Prat de Llobregat. 173. Depuraci:A les plantes depuradores es neteja laigua residual per afavorir-ne la reutilitzaci, sobretoten agricultura, neteja, regs, ...

Els Recursos Naturals Els recursos hdrics 174.

La concas el territori regat per un riu principal i els seus afluents. Por ser exorreica (si els rius desguassen a oceans o mars oberts) o endorreica (si desguassen en mars interiors, llacs o llacunes). 175. N'hi ha de diferents tipus deRgim Fluvial :

• Rgim nival:Zones dalta muntanya. Mxim cabal a la estiu i mnim al hivern. Ex: Segre, Guadix, Dlar, ... 176. Rgim nivopluvial:Depn de la neu i la pluja. Ex: Ter, Gllego, Naln, ... 177. Rgim pluvionival:Depn en bona part de les pluges i una mica del desgla de les neus. Ex. Henares, Alagn, Tormes, Pisuerga, ... 178. Rgim pluvial:Depn de la pluja. La majoria dels nostres rius tenen aquest rgim. Mnim cabal a lestiu. Ex. Francol, Segura, Besos ...

Les crescudessn els moments de mxim cabal que poden provocar desbordaments. 179. Els arrossegamentssn els materials que serosionen per les pluges i que van a parar al riu.

Els Recursos Naturals Els recursos hdrics els rius 180.

Els llacs i les llacunessn daigua dola i ocupen depressions del terreny, formades per falles, volcans o l'acci de l'aigua. (Ex. Llac de Sanbria (Zamora), Llacunes de Riudera. 181. Lesalbuferes o maresmessn badies marines (per tant salades)tancades per una barra sorrenca. (Ex. Albufera d'alcdia, Mallorca) 182. Undeltas un espai de terra, generalment de forma triangular, que els alluvions d'un riu formen a la seva desembocadura.(Ex. Delta de l'Ebre o del Guadalquivir) 183. Elsaiguamollssn terrenys inundats d'aigua. (Ex. Aiguamolls de l'Empord)

Els Recursos Naturals Els recursos hdrics 184.

Els embassamentssn extensions daigua emmagatzemada artificialment mitjanant la construcci duna presa. 185. A Espanya hi ha ms de 1000 embassaments. 186. Permeten produir electricitat, regar, proveir daigua una zona i sobretot regular cabals. 187. Alguns embassaments importants sn:

• A Espanya:Alcntara (Tajo), La Serena (Guadiana), El Tranco (Guadalquivir),Tous (Xquer),etc. 188. A Catalunya : Mequinena (Ebre), Sau (Ter), etc.

Els aqferssn bosses daigua localitzades a linterior de les roques. A Espanya els aqfers tenen molt valor ( s ms explotats sn els del Xquer i el Guadiana). 189. A Espanya hi ha ms de 350 aqfers.

Els Recursos Naturals Els recursos hdrics espanyols Embassaments i aqfers 190. ACTIVITATS

Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:

• Quins tant per cent d'aigua s potable? 191. Quines sn les tcniques habituals per potabilitzar l'aigua? 192. Defineix: conca, embassament, albufera, delta i aiguamoll. 193. Quins tipus de rgims de rgims fluvials hi ha? 194. Cita un parell d'embassaments espanyols.

195.

Per gestionar els recursos hdrics, l'Estat Espanyol,va dividir el territori en 14demarcacions hidrogrfiques , les quals es defineixen com a zones martimes i terrestres compostes per una o ms conques hidrogrfiques venes i per les aiges subterrnies i costaneres associades a aquestes conques.

Els Recursos Naturals Els recursos hdrics espanyols Legislaci Espanyola 1. Galicia-Costa 2. Mio-Limia 3. Cantbric 4. Conques internes pas Basc 5. Duero 6. Tajo 7. Guadiana 8. Guadalquivir 9. Conques Atlntiques d'Andalusia 10. Conques Meditarrnies d'Andalusia. 11. Segura 12. Xquer 13. Ebre 14. Conques Internes de Catalunya. 196. Els Recursos Naturals Recursos hdrics a Catalunya 197. Els Recursos Natural Recursos hdrics a Catalunya - Legislaci

Vessant Occidentalo conques intracomunitries estan integrades per:

• Les conques dels rius Ebre, Garona i Xquer, en els termes establerts per la legislaci vigent. Ocupen una superfcie d'uns 15.676 km 2 , s a dir el 49% de la superfcie territorial de Catalunya.

Vessant Orientalo conques internes, que es classifiquen:

• Conques del Nord: Rius Muga, Fluvi, Ter, Dar i Tordera. 198. Conques del Centre: Bess, Llobregat i Foix. 199. Conques del Sud: Francol i Gai. 200. Baix Ebre i Montsi: Rieres litorals que desguassen al mar i al delta de lEbre situades entre el barranc del 201. Codolar i el riu de la Snia (Baix Ebre i Montsi); i el aqfers subterranis situats a les conques esmentades i aquells situats a Catalunya i que desguassin al mar.

202. Els Recursos Natural Recursos hdrics a Catalunya - Legislaci 203.

Per aprofitar l's de les aiges, a banda, de la construcci de canals (com el d'Urgell), tenim les preses i elsembassaments : 204. 1. Xarxa Pirineu-Ebre:

• Conca de lEbre: Riba-roja, Flix, Siurana, Mequinensa, etc., Conca del Segre: Oliana, Rialp, etc., Conca Noguera Pallaresa: Boren, Torrassa, St. Antoni, Tarradets, Camarasa, Graus, etc., Conca Noguera Ribagorana: Escales, Canelles, etc.

2. Xarxa Pirineu Mediterrani:

• Conca del Llobregat: La Baells, Sant Pon, la Llosa de Cavall, etc., Conca del Foix: el Foix, Conca del Ter: Boadella, Sau, Susqueda, etc.

3. Xarxa Mediterrnia:

• Conca Tordera: Santa Fe, Conca Bess: Vallforners,Conca Gai: El Catllar, Conca de Riudecanyes: Riudecanyes

4. Xarxa Atlntica:

• Llacs de la Vall dAran (Restanca, etc.)

Els Recursos Naturals Recursos hdrics a Catalunya 205. ACTIVITATS

Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:

• Qu fa l'estat espanyol per gestionar els recursos hdrics? I Catalunya? 206. Cita 4 embassaments de 4 comarques catalanes diferents.