CAP A LA SOSTENIBILITAT DEL PLANETA

BLOC 3

CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI

Informació sobre problemàtica ambiental

Molt ExtensaMolt freqüent als medis de comunicació (per exemple en

les notícies)Molt transcendental i catastrofista:• Rius contaminats per abocaments.• Esgotament de recursos (només queda petroli pels

propers 10,20, 30... etc anys• Malalties greus (càncer, etc) per aire contaminat o pel

forat d’ozó• Desaparició dels boscs per pluja àcida,• Inundacions, per mor del canvi climàtic....• ESTÀ EN PERILL LA NOSTRA SUPERVIVÈNCIA I LA

D’ALTRES ESSERS VIUS.

Altres aspectes per reflexionar

• Els efectes es presenten com irreversibles i a curt termini• Sovint són parcials: no mostren totes les cares del problema. • Sensacionalistes i poc objectius: sovint s’ignora que hi ha una

controvèrsia entre els propis especialistes. • Informacions dirigides a un objectiu concret (per exemple la

mobilització)• Dogmàtics: es presenten com fets provats teories no confirmades i

fins i tot falsedats. • Tots els mals són causats per l’home i el desenvolupament

(depredador insaciable)

• CONCLUSIÓ: Visió Negativa i pessimista del desenvolupament i del paper de la Ciència i la Tecnologia amb efectes irreversibles a curt termini

Els problemes són reals... La pressió sobre molts hàbitats i

sectors, boscos, pesqueries, recursos, etc... S’ha incrementat notablement i es objecte d’una preocupació creixent

La contaminació de les aigües i sòls es originada sobretot per la indústria, l’agricultura i

la ramaderia.

Els gasos d’efecte hivernacle emesos per la industria i l’agricultura es poden concentrar excessivament amb efectes importants sobre las espècies i el mon actual

Això també és real...Preocupació internacional. Presa de

mesures i acords als problemes globals i regionals

La modernització i millora dels sistemes productius als països industrialitzats ha millorat els rendiments i els beneficis globals també als països més pobres.

Transformació de zones desèrtiques en zones productives.

Les xarxes elèctriques, producció de bens de consum, infraestructures de sanejament, transport, etc permeten accedir a nous serveis i millores en la qualitat de vida.

Qüestions complexes....

• Interdisciplinarietat• Interaccions (causa-efecte) amb aspectes socials i

econòmics• Cal un plantejament global i integrat• Qüestions controvertides amb debats oberts, avantatges

i inconvenients, recerca de solucions adequades, etc.• Problemes globals vs. Problemes regionals i/o locals

• La ciència i la tecnologia són fonamentals per a comprendre els problemes, analitzar les causes, les conseqüències i trobar la solució viable més adequada en cada cas

Cal evitar

• Pamela Anderson - Actriu - “No és la contaminació la que fa malbé l’ambient. Són les impureses que hi ha en el nostre aire i en la nostra aigua les que ho estan fent”

Activitat

“La síndrome de la granota bullida”

Una activitat per reflexionar sobre la possible falta de percepció de l’actual crisi ambiental global

Continguts.Cap a la sostenibilitat del planeta

• El problema del creixement il·limitat en un planeta limitat. Principis generals de sostenibilitat econòmica, ecològica i social.

• La petjada ecològica de les illes Balears. • Exhauriment i sobreexplotació dels recursos: aigua; sòl; éssers

vius; territori i paisatge; recursos minerals, i fonts d’energia. • Els impactes: la contaminació; l’increment dels residus sòlids; la

degradació del paisatge; l’erosió i la desertificació; la pèrdua de biodiversitat.

• El canvi climàtic: característiques, conseqüències i mesures de prevenció.

• Els riscos naturals i induïts. Factors que incrementen els riscos. Principals riscos a les illes Balears i al món.

• El paper de la ciència i la tecnologia en l’avanç cap a la sostenibilitat.

• Els compromisos internacionals i la responsabilitat ciutadana.

1. El problema del creixement il·limitat en un planeta limitat.

Principis generals de sostenibilitat econòmica, ecològica i social.

Els límits del creixement….• 1972 - El Club de Roma publica l'informe Els límits del creixement,

preparat a petició seva per un equip d'investigadors d'Institut Tecnològic de Massachusetts.

• En aquest informe es presenten els resultats de les simulacions per ordinador de l'evolució de la població humana sobre la base de l'explotació dels recursos naturals, amb projeccions fins a l'any 2100.

Els límits del creixementQueden recursos per a 30-35 anys fins el 2039 aprox. Fins i tot millorant l'eficiència es

produirà una situació de crisi a causa de la contaminació, la pèrdua de terres cultivables i l'escassesa de recursos energètics que causarà una crisi poblacional, reducció de la població i retorn a CONDICIONS de vida pitjors que les del segle XIX

L'única solució és igualar immediatament la natalitat i la mortalitat, en cas contrari els recursos s'esgoten al voltant del 2039

Revisat posteriorment: ”Més enllà dels límits del creixement” “Els límits del creixement, 30 anys després”

ATENCIÓ: múltiples referències fins i tot en textos educatius sense avaluació crítica del contingut. http://www.clubofrome.org/ (en anglès) http://www.eumed.net/cursecon/18/18-4.htm (Resum en castellà)

MISSATGES MOLTS NEGATIUS i CATASTROFISTES:

• Culpabilitza a la indústria i als àvars països rics de tots els mals. • Ha fallat en la majoria de prediccions …• No té en compte la millora en l’eficiència en l’ús dels recursos, la recerca de nous

recursos, el desenvolupament de tecnologies d’estalvi i control de contaminació, la reducció del consum per càpita, etc

SOSTENIBILITATEl concepte en realitat és bastant més complex• 1983: Comissió Mundial de Medi ambient i Desenvolupament de Nacions Unides• 1987:Es publica ”EL NOSTRE FUTUR COMÚ ” informe socioeconòmic en el qual planteja

per primera vegada el terme desenvolupament sostenible, perdurable o sustentable. Conegut també com INFORME BRUNDTLAND per la doctora que va dirigir els treballs, defineix el DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE com:

“AQUELL QUE SATISFÀ LES NECESSITATS DEL PRESENT SENSE COMPROMETRE LES NECESSITATS DE LES FUTURES GENERACIONS”

• http://www.ayto-toledo.org/medioambiente/a21/BRUNDTLAND.pdf• 1972 – Creació de UNEP (UN environmental Program i Primera Cimera de la Terra

(Estocolm) de Nacions Unides preocupació per la problemàtica ambiental global. • www.unep.org www.pnuma.org/ (recursos, posters, videos, etc) 1,2 • 1980 - La Unión Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) publica

“Estratègia Mundial per a la Conservació de la Naturalesa i dels Recursos Naturals” identifica els factors de destrucció de l'hàbitat: pobresa, pressió poblacional, desigualtat social, etc. http://www.iucn.org/es/recursos/index.cfm

• 1982 - Carta Mundial de l'ONU per a la Naturalesa: cal un enteniment entre la dependència humana dels recursos naturals i el control de la seva explotació.

• 1982 - Creació de l'Institut de Recursos Mundials (WRI). www.wri.org

Cal abordar els problemes ambientals i de desenvolupament sostenible de forma global

amb mesures polítiques, socials, econòmiques.

Els pilars del desenvolupament sostenible

1992 - Conferència de l'ONU sobre Medi ambient i Desenvolupament (Segona “Cimera de la Terra") a Rio de Janeiro, on neix l'Agenda 21:

- S'aproven el Conveni sobre el Canvi Climàtic, el Conveni sobre la Diversitat Biològica (Declaració de Riu) i la Declaració de Principis Relatius als Boscos. - Es modifica la definició original de l'Informe Brundtland, centrada en la preservació del medi ambient i el consum prudent dels recursos naturals no renovables, cap a la idea de "tres pilars" :– el progrés econòmic, – la justícia social i – la preservació del medi ambient

Cal abordar el problemes ambientals i de desenvolupament sostenible de forma global amb mesures polítiques,

socials, econòmiques

EUROPA: Carta d’Aalborg 1994• EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE “SIGNIFICA PRESERVAR

EL CAPITAL NATURAL. • REQUEREIX QUE EL NOSTRE CONSUM DE RECURSOS

MATERIALS, HÍDRICS I ENERGÈTICS RENOVABLES NO SUPERI LA CAPACITAT DELS SISTEMES NATURALS PER A REPOSAR-LOS, I QUE LA VELOCITAT A LA QUAL CONSUMIM RECURSOS NO RENOVABLES NO SUPERI EL RITME DE SUBSTITUCIÓ DELS RECURSOS RENOVABLES.

• LA SOSTENIBILITAT AMBIENTAL SIGNIFICA AIXÍ MATEIX QUE EL RITME D'EMISSIÓ DE CONTAMINANTS NO SUPERI LA CAPACITAT DE L'AIRE, DE L'AIGUA I DEL SÒL D'ABSORBIR-LOS I PROCESSAR-LOS.

• LA SOSTENIBILITAT AMBIENTAL IMPLICA A MÉS EL MANTENIMENT DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA, LA SALUT PÚBLICA I LA QUALITAT DE L'AIRE, L'AIGUA I EL SÒL A NIVELLS SUFICIENTS PER A PRESERVAR LA VIDA I EL BENESTAR HUMANS, AIXÍ COM LA FLORA I LA FAUNA, PER A SEMPRE

SATISFER LES NECESSITATS DEL PRESENT SENSE COMPROMETRE LES NECESSITATS

DE LES FUTURES GENERACIONS

Satisfer a les necessitats del present: fomentant una activitat econòmica que subministri els béns necessaris a tota la població mundial amb atenció prioritària a les necessitats dels paises pobres

Satisfer a les necessitats del futur: Reduir al mínim els efectes negatius de l'activitat econòmica (consum de recursos, generació de residus, de tal forma que siguin suportables per les pròximes generacions. Compensar els costos i efectes negatius inevitables perquè no es comprometi el futur (compensar el consum de minerals no renovables, per exemple desenvolupant noves tecnologies que substitueixin el recurs gastat).

Implica un canvi de visió: desenvolupament econòmic, el desenvolupament social i la protecció del medi ambient, són "pilars interdependents que es reforcen mútuament".

El desenvolupament serà sostenible o no segons que les decisions adoptades incloguin els tres aspectes: Socials, Econòmics i Ambientals

http://www.worldbank.org/depweb/spanish/index.htm • Material didàctic, preparat pel Banc Mundial i està orientat a

introduir a les escoles el tema del desenvolupament sostenible. • Inclou recursos docents (estadístiques, gràfiques dades,

audiovisuals, CD-ROM, activitats pràctiques, etc.

• HI ha tres mòduls bàsics (desenvolupament econòmic, social i ambiental i a cada un d’ells hi ha un recorregut per l’aprenentatge:

Es recomana:• Seleccionar un sector per a explorar (social, econòmic o

ambiental) • Llegir introducció• Triar un indicador dintre del sector: (pe. accés a l’aigua potable) • Es troben molts instruments per treballar el tema a l’aula: text,

mapes, gràfics, Quadres de dades i estadístiques, fotos, estudi de casos i exploració. També s’hi troba una guia d’ensenyament, glossari i altres eines i enllaços.

Accés a aigua potable

Activitat: cercar dades estadístiques seleccionant països i indicadors i comparar-los

http://www.worldbank.org/ http://www.bancomundial.org ir a datos e investigacion -> datos y estadísticas ir a estadísticas e indicadores ir a

búsqueda rápidaexportables a tablas excel. Exemples: Espanya, mitjana mundial

2005

Population growth (annual %)

Life expectancy at birth, total (years)

Energy use (kg of oil equivalent per capita)

CO2 emissions (metric tons per capita)

Internet users (per 100 people)

Roads, paved (% of total roads)

Fixed line and mobile phone subscribers (per 100 people)

 France 1  80  4534  ..   43  100  134 

 Yemen, Rep. 3  62  319  ..   1  9  15 

 Saudi Arabia 3  72  6068  ..   13  ..   78 

 China 1  72  1316  ..   9  82  57 

 Canada 1  80  8417  ..   68  ..   117 

 Colombia 1  72  636  ..   11  ..   66 

 India 1  64  491  ..   5  ..   13 

Exemple d’Activitats-1:¿Cuáles son las necesidades actuales de las personas?

• Escribe entre 5 y 10 necesidades que tienes en tu propia vida (individuales)• Analizar las necesidades (sociales, económicas, ambientales) y los posibles

conflictos entre las respuestas dadas• Escribir 5 necesidades/objetivos de la Humanidad debajo de cada columna e

identificar posibles conflictos:

• Sociales Económicas Ambientales• Equidad Servicios Diversidad Biológica• Participación Necesidades de los Hogares Recursos Naturales• Autodeterminación Crecimiento Industrial Capacidad Máxima• Movilidad Social Crecimiento Agrícola Ecosistemas• Cultura Transporte Aire y Agua Limpios

• Imaginar los posibles conflictos con las regiones y paises vecinos

Exemples:Debat de situacions• Si tú no tuvieras acceso a agua potable y necesitaras leña para hervir el

agua de río para que tú y tus hijos no se enfermen, ¿te preocuparías por la deforestación?

• Si necesitas transporte para ir a trabajar todos los días, hacer deporte, etc ¿estarías dispuesto a mudarte a otra ciudad o a cambiar de trabajo para no contaminar el aire con los gases de escape de tu automóvil?

• ¿A qué dilemas sobre el desarrollo sostenible te enfrentas tu y tu familia todos los días?

• ¿cómo actuar cuando hay un conflicto? ¿Cómo decidimos qué necesidades van a satisfacerse? ¿Las de los pobres o las de los ricos? ¿Las de los ciudadanos o las de los inmigrantes? ¿Las de la gente que vive en las ciudades o en el campo? ¿La población de un país o la de otro? ¿Las tuyas o las de tu vecino? ¿Las del medio ambiente o las de la industria? ¿Las de esta generación o las de la próxima?

• Cuando sea necesario hacer concesiones, ¿qué necesidades deberán satisfacerse primero?

Indicadors de Sostenibilitat • un indicador és quelcom que t’ajuda a entendre en quina situació et

trobes, en quina direcció vas i a quina distància estàs del teu objectiu. MESURABLE, OBJECTIU

• Els indicadors de sostenibilitat ens permeten avaluar l’evolució de la societat cap a un model de vida més sostenible, han de reflectir la triple dimensió del desenvolupament sostenible;

• Econòmica: utilitzen els diners com a escala de comparació, producte interior brut, exportacions i consums.

• Social: donen una visió global que integra el medi ambient, la humanitat i la seva interrelació.

• Ambiental: mesuren la qualitat del medi natural, la biodiversitat d’espècies, salut dels ecosistemes, qualitat de les aigües continentals i oceàniques

• Fonts de dades: • http://www.caib.es/ibae/ibae.htm • www.ine.es

Indicadors típics• Desenvolupament socio económic: PIB, taxa d’atur, taxa creixement/envelliment,

taxa d’immigració per origen, vivenda, Capacitat d’allotjament, risc de pobresa, esperança de vida, etc..

• Turisme: Índex d’estacionalitat turística, % percentatge d’establiments certificats, distribució per tipus (nº d’*, nº llits)

• Educació: places escolars, places universitaries, Saturació dels centres educatius del municipi

• Organització municipal: projectes amb participació ciutadana, nº i Tipologies de consultes

• Aigua: Consum urbà d’aigua, % depuració, Reutilització de l’aigua residual• Usos del sòl: % de sol per tipus (rural, urbà, protegit, etc. • Residus: Índex de producció de residus, % reciclatge, % abocament• Energia i Canvi climàtic: Consum d’energia elèctrica, % d’energies renovables,

emissió CO2• Mobilitat: km de carril bici, Parc mòbil de vehicles• Salut pública: accés a hospitals, serveis atenció primaria, mortalitat infantil• Gestió de recursos naturals: àrees naturals protegides, qualitst aigües, litoral,

Exemples d’indicadors i fonts de dades

• Observatori per a la sostenibilitat (Espanya) http://www.sostenibilidad-es.org (informes de sostenibilidad en españa descargables. Datos para las CCAA.

• Indicadors de l’Agència Europea de Medi Ambient: http://themes.eea.eu.int/indicators/all_indicators_box

• Indicadors de l’ONU: http://www.un.org/esa/sustdev/natlinfo/indicators/isd.htm VEURE

• World Watch Institute: www.worldwatch.org

• http://sustainablemeasures.com/

• Font de dades: www.bancomundial.org www.oecd.org/statsportal Portal de la OCDE Taules, dades, estadístiques en els diferents paisos

• Nacionals: www.ine.es;

• www.caib/ibae/ibae.htm (Doc: les balears en xifres descarregable)

• Indicadors locals a les webs dels ajuntaments (cercar Agenda Local 21)

Actividad Interacció economia-societat-ambient

Confecciona un árbol genealógico que se remonte hasta tus bisabuelos tanto del lado paterno como del lado materno de la familia. En la medida de lo posible, indica los años en que las personas nacieron, se casaron y murieron, así como su ocupación y nivel de educación. Si no conoces toda la información, interroga a otros miembros de la familia; los parientes de más edad son excelentes fuentes de información. Una vez armado el árbol genealógico, analiza los datos reunidos y contesta las preguntas siguientes en la medida de lo posible.

Nota: Aunque uno de los objetivos de este ejercicio es ayudarte a saber más acerca de tu propia familia, si no te es posible obtener información de tu familia, o si a ésta no le gusta discutir este tema, puedes entrevistar a la familia de un vecino o un amigo.

• ¿Tienen tus padres el mismo número de hijos que el que tuvieron tus abuelos? ¿ Y que el que tuvieron tus bisabuelos?

• ¿Existen diferencias entre las generaciones en cuanto a la esperanza de vida? • ¿Existen diferencias entre los sexos en cuanto a la esperanza de vida? • ¿Tuvo algún miembro de tu familia alguna enfermedad que hoy se puede prevenir? • ¿Indican tus datos alguna relación entre la esperanza de vida, la ocupación, o el

nivel de educación y el número de hijos que tus familiares tuvieron? • ¿Cuántos hijos querrías tener tú? El hecho de conocer la historia de tu familia, ¿tiene

alguna relación con tu decisión? Explica tu respuesta.

Elige las cinco actividades que emprenderías primero e indica el orden en que las ejecutarías. Explica por qué

• Formar un equipo de expertos para vigilar la calidad del agua potable en pozos, lagos, ríos de las zonas rurales

• Crear un Departamento del Agua que cobre a las familias, los agricultores y las industrias el costo total del agua que consumen y que recaude el pago de esos derechos.

• Ampliar el sistema de cañerías de agua en las zonas urbanas de modo que incluso los más pobres tengan un grifo dentro de unos 140 metros de sus hogares.

• Formar un equipo de expertos que se encargue de vigilar la calidad del agua potable en las zonas urbanas.

• Eximir del pago de impuestos a quienes caven sus propios pozos a fin de abastecerse de agua.

• Realizar una campaña de información a través de carteles, afiches, la radio, la televisión y los periódicos para enseñar a la gente la importancia de lavarse las manos y practicar normas de higiene, la forma de hacer que el agua que beben sea más potable, y la mejor forma de cuidar a las personas, especialmente los niños, que se enferman por beber agua contaminada.

• Suministrar cupones especiales a los más pobres, que pueden utilizarse como dinero para comprar agua potable o combustible para hervir el agua que tienen.

• Reparar las cañerías de agua y alcantarillado existentes en las zonas urbanas a fin de que no se derroche el agua potable y de que las aguas servidas se puedan descartar sin peligro.

• Promulgar leyes que prohiban a las fábricas verter las aguas residuales sin tratar y poner inspectores

• Construir dos grandes plantas adicionales de tratamiento de aguas servidas para la capital. • Crear cinco equipos sanitarios móviles que se desplazarán por el país enseñando a la gente la

importancia de lavarse las manos y practicar normas más estrictas de higiene, la forma de hacer que el agua que beben sea más potable y la forma de cuidar a las personas, especialmente los niños, que se enferman por beber agua contaminada.

¿Hay algunas actividades de las mencionadas que no ejecutarías? Explica tu respuesta. ¿Qué otras tres actividades agregarías a las mencionadas? Describe cada una de ellas e indica en

qué orden de prioridad las incluirías.

Actividad - 4Esta actividad demuestra cuánta influencia puede tener el tamaño de la familia en la

población de un país, ha sido concebida para realizarla con un grupo de personas granda. Si estás realizándola por tu cuenta, dibújala en un papel.

• Cuatro miembros de la clase forman dos parejas. La pareja A y sus descendientes siempre tendrán dos hijos sobrevivientes; la pareja B y sus descendientes siempre tendrán tres. – La pareja A elige como hijos a dos miembros de la clase; la pareja B elige

como hijos a tres miembros de la clase. – Los hijos de las parejas A y B eligen cónyuges de entre los miembros de la

clase. Los hijos de la pareja A y sus cónyuges son las parejas C y D; los hijos de la pareja B y sus cónyuges son las parejas E, F y G.

– Cada una de las parejas C y D elige como hijos a dos miembros de la clase. Cada una de las parejas E, F y G elige a tres miembros de la clase como hijos. ¿Cuántos hijos tienen en total las parejas C y D? ¿ Y las parejas E, F y G?

– Continuar la actividad a través de otra generación (la cuarta); los miembros de la clase que ya han sido elegidos tendrán que ser elegidos nuevamente. Al final de las generaciones, habrá ocho niños que son descendientes de la pareja A y veintisiete que son descendientes de la pareja B.

• ¿Qué conclusiones puedes sacar de este ejercicio?

Actividad - 5• Averigua cuál era la población de tu comunidad hace diez años y cuál es en

la actualidad. ¿Ha crecido o disminuido, y en cuánto? (www.INE.es www.caib.es/ibae )

• Haz una lista de los servicios y recursos que tú y tu familia deben compartir con los demás miembros de tu comunidad. (Algunos de ellos pueden ser : escuelas, caminos, transporte público, agua, sistemas de alcantarillado, electricidad, teléfonos, combustible o parques.)

• Repartir la lista de servicios entre la clase. Trabajando en grupo cada uno debe buscar indicadores de los cambios ocurridos en la demanda de los recursos y servicios de tu grupo en los últimos diez años. Es posible que descubras que hace diez años un determinado servicio ni siquiera existía, o que un recurso que era ampliamente utilizado hoy ya no existe. Se requiere reunir información de varias fuentes, internet, estadisticas oficiales, entrevistas con familiares y vecinos de más edad, fotografías, bibliotecas, recortes de periódicos y archivos, y empresas de servicios públicos o cooperativas.

• Junto con tu grupo, presenta tus conclusiones a la clase en una breve exposición oral o escrita.

• Comparar las conclusiones de los distintos grupos e identificar tendencias: a medida que la población ha ido aumentando o disminuyendo, ¿cuáles recursos y servicios han ido aumentando o disminuyendo junto con ella? ¿Cuáles no?

Recursos web sostenibilitat

• Observatori per a la sostenibilitat (Espanya) http://www.sostenibilidad-es.org

• Cimera de Johannesburgo http://www.un.org/spanish/conferences/wssd/virtual_exhibition.html

• Casos pràctics de projectes de desnvolupament sostenible en el mon (en anglés) http://www.colby.edu/personal/t/thtieten/cases.html

• www.iisd.ca The International Institute for Sustainable Development provides a variety of multimedia informational resources for environment and sustainable development policymakers, including daily coverage of international negotiations and analyses.

2. La petjada ecològica

Petjada ecològica de les Illes Balears

Què és la Petjada Ecològica?• 1996: Mathis Wackernagel i William Rees (Canadà) publiquen “Our

Ecological Footprint”, on proposen un nou indicador per intentar estimar els efectes de les activitats humanes sobre el medi ambient: la petjada ecològica.

• Petjada ecològica: l'àrea ecològicament productiva que es requereix per satisfer el nostre estil de vida actual de manera indefinida.

• Quant espai (territori) es necessari per poder mantenir un determinat model de desenvolupament (en termes d’obtenció de recursos i assimilació de residus).

• Molt pedagògic perquè és molt visual i relativament senzill. • Permet fer hipòtesi i analitzar els resultats• Es una eina per mesurar la sostenibilitat

Mètode de càlculHIPÒTESI: cada unitat de matèria o d’energia consumida requereix

una certa quantitat de territori per tal de proveir recursos per al consum o tractar els residus que es generen.

Es tracta doncs de calcular la superfície biològicament productiva (nº de hectàrees de boscos, prats, cultius i mars) necessària per produir els recursos que consumim i absorbir els residus que generem

• Es pot calcular per a països sencers, per regions o per al planeta. • és indispensable conèixer amb una certa precisió la capacitat

productiva –la producció agroramadera-, les importacions i exportacions de productes, el consum d’energia, aigua, els serveis, transport, el volum de residus produïts, etc.

• Permet Comparar amb la mitja, amb valors d’altres regions, fer hipòtesi, etc

Métodes de càlcul5 categories de recursos: alimentació, habitatge, transport, béns de consum i serveis (i

les seves subcategories)Estableix diferents categories de terreny diferents en funció de la seva productivitat

ecològica (pastures, bosc, terreny agricola, etc)Dades necessàries per fer el càlcul: • Consums unitaris totals• Us del sòl• Productivitat associada a cada tipus de sòl• Superficies unitaries associades a la regeneració o recuperació d’emissiones i

residus• Coeficients tècnicos de producció

Primer: calcular els consums de cada persona (kg/habitant)Segon: Cal coneixer la productivitat anual mitjana de cada recurs i assignar uns valors

en termes de territori Utilitzación de Taules i estadístiques– aliments productivitat per cada tipus d’aliment: Kg/ha– Energia: s’estima que cal una hectàrea de terreny per produïr cada 80 a 100 GJ

de fuel/any. Captura de CO2: 1 ha per cada 1,8 tones de carboni emeses per any

Tercer: estimar la superfície que es necessita per tal de produir els recursos consumits i absorbir els residus produïts (reciclatge, recuperació, reabsorció, etc.)

Per cada territori s’han de tenir en compte que aquests valors varien en funció de la situació socioeconómica, hàbits de consum, activitats productives, etc

Consideracions Importants• Es un model teòric. No totes les assumpcions de partida son reals i

varien segons. El que es vàlid per una població concreta en un territori determinat pot no ser vàlis en una altra situació

• Assumeix que les pràctiques agrícoles, forestals i ramaderes a gran escala són sostenibles.

• Considera exclusivament els serveis bàsics que proporciona l’entorn: energia, residus, el substrat o el sòl per viure-hi, etc.

• Fa estimacions i assignació de territori que no sempre consideren les noves tecnologies (biocombustibles, solar) o l'ús més eficient dels recursos.

• Intenta no comptabilitzar dues vegades la mateixa àrea de terreny si proveeix dos o més serveis simultàniament.

• El model inicial no considera l'àrea marina que l’home necessita, però s’han fet correccions posteriors.

Activitat 1: Com es de gran la teva petjada ecològica individual?

• En aquesta activitat es pretén que cada alumne pugui calcular la petjada ecològica de la seva família i calcular la seva individual utilitzant una fulla de càlcul molt senzilla (Excel). http://www.santboi.org/agenda21/castellano/pdfs/Questionarindividualadaptat.xls (fulla excel de l’ajuntament de Sant Boi de Llobregat, molt senzilla i molt visual i molt útil per tal de fer hipòtesi, veure com varia la petjada en funció dels hàbits i consums, etc. VEURE

• Per això s’entrega a cadascun un qüestionari d'hàbits de consum que han d’omplir de manera que amb les dades obtingudes i la fulla de càlcul puguin conèixer quina es la seva petjada ecològica.

• Es generen punts de debat ben interessants:– quin es el recurs que requereix més territori?– Quin es el recurs damunt el que es pot actuar més fàcilment?– Quins hàbits es poden modificar per tal de disminuir la petjada ecològica? Quins

son els més efectius?– Analitzar la variabilitat de la petjada ecològica dins la mateixa classe?

• NOTA: cal tenir en compte el nombre d'habitants al domicili per tal de traslladar els consums de la casa a consums per persona.

Activitat 2- calcular la petjada ecològica de la teva comunitat

• Es tracta de calcular la petjada mitjana del teu municipi, de la teva Illa, etc a partir de dades estadístiques:

• Dividir als alumnes en grups i assignar un recurs a cada grup. • Cercar dades estadístiques relatives a consum d’aliments, aigua,

energia, producció de residus, etc. (fonts: internet IBAE, Organismes Oficials, dades d’Agenda Local 21, etc) per habitant

• Estimar la petjada ecològica mitjana per habitant• Coneixent el nombre d’habitants estimar la petjada del territori

estudiat• Cercar la superfície real de territori i comparar-lo amb la petjada

ecològica • Cercar dades d’altres territoris i comparar-les amb la del teu

municipi. Comparar-la amb les dades mitjanes a nivell mundial• Analitzar les diferències intentant explicar-ne les causes• Fer propostes viables per tal de reduir o compensar aquesta

petjada

La petjada ecològica a Balears• Les Balears tenen un model econòmic fonamentat en la indústria

turística, basat totalment en el sector terciari i amb una reducció constant de les economies productives del sector primari i secundari - agricultura, ramaderia, pesca i indústries manufactureres -.

• Les Illes Balears estan important productes alimentaris produïts a altres indrets amb un cost ambiental important causat per transport

• A les Balears es disposa d'unes 196 mil hectàrees de sòl agrícola i unes 250 mil de mar ecològicament productiu, - on es concentra la major part de les captures pesqueres -.

• Petjada ecològica a Baleares: – http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-199.htm – http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-199.htm (Analiza el impacto del

Turismos y los cambios sociales sobre la huella ecológica desde 1989 a 1998)

Petjada ecològica a les Balears• Dades per a la reflexió:• La petjada ecològica mitjana mundial és de 2,2 hectàrees per habitant

• MENORCA: Any 2004: la petjada ecològica de Menorca és de 4,8 hectàrees per habitant.

• Població mitjana: 95.000 persones (reflexió: la població censada es aproximadament 75.000 persones d’on surten els altres 20.000? Resposta: turistes! Als mesos d’estiu la població puja fins a 160.000 habitants!!)

• Quina es l’ àrea requerida per Menorca? 455.500 hectàrees• Superficie productiva real de Menorca: 70.000 ha• Calcular el dèficit global (380.000 ha) i el dèficit per habitant• Conclusió: es requereix 3,5 vegades la superfície real productiva que té

(considerant terra i mar). La població menorquina, per tant, per viure com viu, està utilitzant, ara mateix, una àrea 3,5 vegades més gran que la que li correspon.

• www.biosferamenorca.org/files/paginesfixes/articles_premsa/article_sobre_PE_2005.doc Article analitzant la petjada ecològica de Menorca

• http://www.biosferamenorca.org/files/paginesfixes/__REVISTA_RES._BISOFERA_agost06.pdf fulletó informatiu molt interessant del Consell de Menorca

Activitat 3- Petjada ecològica Global

• Investigar quina es la superfície productiva de la terra: 1.200 millions d’hectàrees de terreny productiu i espai marí

• Cerca les dades de població mundial : 6.100 milions de persones • Has globals mitjanes necessàries : 13.700 milions de hectàrees • Calcular la petjada ecològica mitjana mundial : 2.2 global hectàrees per persona• A partir del la superfície productiva real, calcular la petjada ecològica sostenible: 1.8 global

hectàrees por persona • Comparar la superfície disponible i la superfície necessària (l’excés es de 0.4 global hectàrees

per persona, 23%)

Si enlloc de 2,2 ha per cap tothom al mon tingues la petjada ecològica de la gràfica... Quantes terres necessitaríem? (resposta: 23,47/1,8= 13 Planetes Terra son necessàries per proporcionar a tothom aquest nivell de consum i serveis)

ACTIVIDAD: CALCULAR LA CAPACITAT DE CÀRREGA DEL PLANETA TERRA

Cada persona o comunidad tiene unas determinadas necesidades, pero no todos los lugares o países producen la misma cantidad de recursos o tienen capacidad de asimilar o absorber todos los residuos que se generan.

Capacidad de carga de una región: cantidad de terreno productivo disponible en esa zona y se expresa en hectáreas (Ha) por habitante y año.

superficie disponible:En 2001 la biosfera tenía 11.300 millones de Ha de espacio ecológicamente productivo que

corresponde aproximadamente a una cuarta parte de la superficie del planeta. Estos 11.300 millones de Ha incluyen 2.300 millones de Ha de agua (plataformas oceánicas y aguas

interiores) y 9.000 millones de Ha de tierra. La superficie de la tierra está compuesta por 1.500 millones de Ha de tierras de cultivo, 3.500 millones de Ha de pastoreo, 3.900 millones de Ha de bosque y 200 millones de Ha de suelo urbanizado.

Teniendo en cuenta la población humana, resulta que cada persona del planeta dispone de 0.25 Ha de cultivo, 0.6 de pastos, 0.03 de superficie construida y 0.5 de espacio marino. En total se habla de unas 2 Ha por persona de superficie ecológicamente productiva.

Sin embargo, esa superficie productiva global no puede ser consumida totalmente por el hombre, ya que debe permitir mantener el funcionamiento del sistema ecológico global y la supervivencia de los millones de especies que componen su biodiversidad. Por ello se resta de las 2 Ha por persona calculadas, el 12 % que se considera necesario para conservar la capacidad ecológica del planeta.

Si se acepta este 12 % como cifra suficiente para conservar la biodiversidad global, cada ser humano dispone para su uso de la producción de 1.7 Ha.

Activitat 3: Comparar PEComparar les dades individuals amb les dades promig d’Espanya (4,8 ha/cap)Analitzar el resultat dels diferents països Europeus (gràfica)Comparar les dades següents que corresponen a la petjada ecològica de diferents països i regions i fer un

pronòstic cap al futur:Petjada ecològica mitjana mundial: 2,2 hectàrees per habitant Estats Units d’Amèrica i Kuwait (amb 9,5 ha/cap) creixement 21%Emirats Àrabs Units (9,9 ha/càp)INDIA (0,8 ha/cap) Creixement 17%CHINA (1,6 ha/cap) creixement 24%EUROPA en conjunt (4,7 ha/cap) creixement 14%JAPÓ (4,8 ha/cap) creixement 6%

http://www.footprintnetwork.org/

Activitat- 4

Comparar les dades de l’evolució temporal i tendència de la petjada ecològica als diferents països a partir de les dades de 1961 i 2001

•http://www.footprintnetwork.org/ Molt bona hi ha dades mundials, per regions, taules, gràfics, projeccions a futur, articles específics damunt la influència del creixement en la PE de certes regions: Africa, Xina, etc (En Anglès). Hi ha una calculadora de petjada ecològica on-line.

CONCLUSIONS

• SI UNA POBLACIÓN CONSUME MÁS ESPACIO PRODUCTIVO POR PERSONA DEL QUE POSEE, ES PORQUE ESTÁ IMPORTANDO RECURSOS DE OTROS TERRITORIOS.

• UN DÉFICIT ECOLÓGICO PERSISTENTE DE UN ESPACIO SÓLO SE RESUELVE MEJORANDO LA PRODUCTIVIDAD (AVANCE TECNOLÓGICO) O REDUCIENDO EL CONSUMO

Calculadores petjada ecològica

• http://www.ocu.org/aspx/ocu.calculators/ecofootprint/ Veure

• http://www.vidasostenible.org/ciudadanos/a1.asp aquí hi ha un grup d’enquestes que es poden completar per calcular quants recursos (transport, aigua, energia, materials) es consumeixen i quans residus es produeixen

Recursos web petjada ecològica

• www.myfootprint.org (qüestionari per a calcular la petjada ecològica en espanyol). Proporciona també informació com ara taules, dades mitjanes pels diferents països, propostes per reduir-la, etc. (Alerta: dades sobredimensionades comparades amb altres referències)

• Calculadora huella ecologica: http://www.miliarium.com/Formularios/HuellaEcologicaA.asp

• La huella ecológica en Andalucía: document tècnic explicant la metodologia i resultat quan la petjada ecològica s’aplica a Andalusia a partir de dades estadístiques de consum, transport, etc. Al final hi ha un anexe de taules molt extens http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/web/Bloques_Tematicos/Publicaciones_Divulgacion_Y_Noticias/Documentos_Tecnicos/huella.pdf

• Petjada ecològica a Catalunya: document tècnic explicant la metodologia i resultat quan la petjada ecològica s’aplica a Andalusia a partir de dades estadístiques de consum, transport, etc. Al final hi ha un conjunt de taules molt extens http://www.cat-sostenible.org/pdf/DdR_7_Petjada_Ecologica.pdf

• http://www.sostenible.es/img/informepetjadaecologicamma07.pdf Petjada ecològica a Espanya (Min. Medi Ambient 2005)

• http://www.earthday.net/footprint/index.html Esta web te ofrece también algunas indicaciones sobre cómo actuar para reducir tu huella ecológica. Desde opciones alimenticias y de movilidad hasta cómo hacer un buen uso de la energía que tienes a tu disposición.

3. Exhauriment i sobreexplotació dels recursos: aigua; sòl; éssers vius; territori i paisatge; recursos

minerals, i fonts d’energia.

Aigua Situació en el món

De: “Materiales educativos para una visión equitativa y solidaria del agua” a través de:

http://www.amvisa.org/piaa/es/informes/

La figura procede del Cuarto Informe sobre las Perspectivas del Medio Ambiente Mundial (GEO-4) (http://www.unep.org/geo/geo4/media/)

e ilustra perfectamente la indiscutible preeminencia del agua salada respecto a la dulce y, dentro de éstas, de las aguas subterráneas sobre de las aguas superficiales (tan solo un 0,4% del total).

AIGUA• Aigües subterrànies• Conceptes previs: el cicle de l’aigua, aqüifer• Activitat: Respondre a classe: D'on ve l'aigua

dolça que consumim a Balears?• Quina creus que es la font d’aigua dolça més

important?• Utilitzar les dades de la pàgina següent (IBAE)

per veure l’importància de cada font, la seva evolució en el temps i comparar-a amb la resta d’Espanya

Unitat: litres/habitant/dia

Illes Balears 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Volum d'aigua disponible 293 305 304 301 317 273 307 314

     Procedent de la captació pròpia 286 282 283 285 246 201 204 194

      Aigües superficials 35 38 45 56 67 53 66 49

      Aigües subterrànies 251 244 238 229 171 147 131 125

  Altres recursos hídrics - - - - 8 1 7 20

  Procedent de recursos aliens 7 23 22 15 71 144 0 0

Volum d'aigua subministrada 229 230 232 231 218 214 215 224

      A les llars 135 137 135 133 129 124 127 130

      Altres usos 94 93 97 98 89 90 88 94

Pèrdues d'aigua en la xarxa de distribució 53 59 66 69 65 69 65 63

      Percentatge d'aigua perduda en la distribució 19 20 22 23 23 24 24 24

Espanya

Volum d'aigua disponible 257 286 298 326 353 376 370 381

    Procedent de la captació pròpia 220 235 244 265 272 281 269 270

     Aigües superficials 172 179 185 194 197 203 192 184

      Aigües subterrànies 41 47 50 61 63 65 65 76

  Altres recursos hídrics 7 9 9 10 12 13 12 10

  Procedent de recursos aliens 37 51 54 61 81 95 0 0

Volum d'aigua subministrada 215 225 235 246 256 260 252 258

    A les llars 146 153 159 165 168 165 164 167

    Altres usos 69 72 76 81 88 95 88 91

Pèrdues d'aigua en la xarxa de distribució 54 60 63 67 68 63 61 59

    Percentatge d'aigua perduda en la distribució 20 21 21 21 21 19 19 19

Indicadors sobre el subministrament d'aigua. Volum d'aigua disponible i subministrada, i any. Illes Balears i Espanya. Anys 1996-2001

• El consum mitja d’aigua a les cases de les Balears es de 130 L/hab/dia, a Espanya es de 167 l/hab/dia ¿Per què?• Observa que l’any 2001 a Balears hi va haber menys aigua disponible, tant superficial com subterrània ¿Què creus que va passar?• L’any 2001 la demanda d’aigua (218 l/hab/dia) va ser major que l’aigua disponible (201 l(hab/dia) ¿com es va compensar aquest dèficit a

curt termini? I a llarg termini?: Vaixell i dessaladora• A partir de l’any 2001 apareix un nou origen d’aigua potable, que s’ha anat incrementant de forma important ¿Quin és?• Observa el percentatge d’aigua perduda durant la distribució ¿Què en penses?

Font: INSTITUT Balear d’estadística (IBAE) web internet

Origen de l’aigua• Compara les dues gràfiques i comenta la diferència• Quins creus que poden ser els altres recursos?• Quines son les obres necessàries per dur l’aigua potable a casa teva (embassaments, pous, ETAP, Xarxa de

distribució,?• I per desfer-te de l’aigua bruta? I per poguerla reutilitzar?

Origen de l'aigua a Balears 2003

      Aigües

superficials

Altresrecursoshídrics

      Aigües

subterrànies

Origen de l'aigua a Espanya 2003

      Aigües superficials

      Aigües subterrànies

  Altres recursos hídrics

Dades de consum• ¿Quanta aigua potable

necessitem? • Fer una llista de les activitats

diaries a on s’utilitza aigua potable• Fer un càlcul aproximat de la

quantitat d’aigua que es consumeix cada dia

• Calcular quina proporció es consumeix en menjar i cuinar, neteja, bany/dutxa

• Consum mitja per persona a Espanya 171 L per habitant i dia

• Calcula el teu consum de agua http://www.vidasostenible.org/ciudadanos/a1_02.asp

• VEURE

Per a discutir• Obrir l’aixeta no és un miracle, sinó una cadena d’actuacions que comporten un gran esforç col·lectiu i

que recullen l’experiència tecnològicad’uns quants mil·lennis de civilització. • Obrir l’aixeta és un gest quotidià, no tancar-la quan no es necessita és inconsciència, i un fet

recriminable que perjudica a tothom.– Una aixeta gotejant es malversa en un dia la quantitat l’aigua que utilitza una persona d’un país

menys avançat en un dia sencer.– El dipòsit d’un wàter en mal estat pot fer perdre 250 l per dia.

Les creixents necessitats en el consum d’aigua potable és un dels reptes més importants de la gestió dels recursos hídrics d’un país.

• Què podem fer per no malbaratar l’aigua?– recuperar moltes de les tècniques tradicionals de recollida i emmagatzematge d’aigua de pluja;– no explotar els pous per sobre de la seva capacitat de recàrrega, a fi que no se salinitzin o

s’exhaureixin;– conservar la porositat dels sòls i els boscos de les conques hidrològiques que asseguren un

filtrat suau i efectiu de l’aigua de pluja cap als aqüífers subterranis i en mantenen les fonts naturals i els nivells freàtics elevats;

– reduir en l’àmbit domèstic el consum d’aigua: emplenar les màquines de rentar o adquirir aparells dotats amb sistemes d’estalvi d’aigua, preferir la dutxa curta al bany, no obrir l’aixeta més temps de l’estrictament necessari i regar els jardins a la nit i amb mesura;

– instal·lar sistemes de reg de màxima eficiència en la dosificació de l’aigua a les plantes de conreu i adequar els conreus a la disponibilitat real d’aigua de cada zona;

– reconvertir els processos industrials de forma que l’aigua sigui un element bàsicament circulant o en cicle tancat, i que sigui retornada amb les mateixes condicions que va ser captada.

http://www.amvisa.org/piaa/es/informes/

http://www.amvisa.org/piaa/es/informes/

Com arriba l'aigua a l'aixeta?• El conjunt d'instal·lacions existents des de la captació al medi superficial, subterrani o marí, fins al punt en què

s'utilitza l'aigua, constitueix el que s'anomena xarxa d'abastament. Comprèn diverses fases: l'extracció de l'aigua, la impulsió, l'embassament, el tractament per fer-la potable, el dipòsit, la conducció i la seva distribució i canalització fins a arribar a l'aixeta.

• Captació: Extracció de l'aigua d'una font, d'un riu, del mar, d'un llac o d'un pou. • Estació de bombament: Impulsió de l'aigua per arribar a cotes superiors. • Embassament: Tancament artificial d'una vall mitjançant una "presa" (mur de materials solts o formigó), que

serveix per emmagatzemar l'aigua d'un riu amb l'objecte de regular abastaments de municipis situats aigua avall i xarxes de reg, o per laminar avingudes.

• Estació de tractament d'aigües potables: Planta de tractament que converteix l'aigua bruta en apta per al consum humà i l'elaboració d'aliments, mitjançant tractaments de floculació i desinfecció.

• Planta dessalinitzadora: Planta de tractament d'aigües marines en la qual, mitjançant la tecnologia d'osmosi inversa, se separen les sals de l'aigua marina, amb la qual cosa s'obtenen cabals utilitzables per a diversos usos.

• Dipòsit: Cisterna o bassa de retenció on s'emmagatzemen les aigües tractades destinades a l'abastament domèstic.

• Conducció: Equipament de serveis per conduir aigua mitjançant canonades o canals. • Distribució: Xarxa de canalitzacions que condueixen l'aigua des del dipòsit fins al punt d'utilització. • Control: Conjunt de recursos i procediments per garantir la qualitat del tractament i distribució de l'aigua.

http://concurso.cnice.mec.es/cnice2005/63_el_agua/actividades/explorando_agua.swf

VEURE

Com la CiT ajuda a aprofitar millor l’aigua i evitar sobreexplotació?

• Quan s’extreu una quantitat raonable d’aigua, hi ha un equilibri entre la recàrrega (aigua que entra a l’aqüifer) i l’aigua que s’aprofita i surt cap a la mar. Si l’extracció es excessiva o hi ha sequeres els pous poden quedar secs. Tambè es poden secar pous més superficicals dels voltants: es la sobreexplotació.

Com la CiT ajuda a aprofitar millor l’aigua i evitar sobreexplotació?• Evitar l’esgotament o sobreexplotació dels aqüifers: Coneixer la dinàmica de l’aqüifer

(aportacions, % d’aigüa que va al mar i % que s’extreu per us humà). Conèixer la dinàmica del litoral i els essers vius per tal d’assegurar un cabdal ecològic sufient.

• Conèixer el consum i l’ús a que es destina (comptadors a cada pou, comptadors individuals possibilitat de taxes segons consum)

• Reduïr pèrdues (extracció, xarxa)• Depuració i reaprofitament de l’aigua (reg amb aigües depurades, reinjecció)• Desenvolupament de sistemes eficients de producció d’aigua potable (dessaladores)• Sistemes de aixetes, cisternes de WC, reg, etc de baix consum (dipòsit dividit, reg

per goteig en lloc de reg per inundació)

• ANIMACIÓ• http

://mediambient.gencat.net/aca/es//actuacions/potabilitzadores/estacions.jsp

• Explorant la potabilitzadora FUNCIONAMENT D’UNA POTABILITZADORA http://www.ambientech.org/activitats/catala/explorant/expl_potabilitzadora/expl_potabilitzadora.html VEURE

(1) Arribada d'aigua: l'aigua arriba a la depuradora (2) Pretractament: eliminació dels elements gruixuts, les sorres i els greixos (3) tractament fíco-químic Coagulació-floculació: s'afegeix un producte químic a l'aigua amb la finalitat que la matèria en suspensió, coaguli i formi flòculs de major grandària. Així es facilita el procés de decantació posterior. (4) Decantació primària: l'aigua passa a un recinte de forma rectangular o circular on es produeix la decantació dels flòculs de matèria orgànica i inorgànica i es dipositen en el fons del decantador. (5) Reactor biològic: la matèria orgànica continguda en les aigües residuals es digereix per mitjà de l'activitat biològica dels microorganismes continguts a l'aigua. Per això cal afegir aire o oxigen. Dins d'aquest procés també es pot aconseguir la reducció dels compostos de nitrogen, fòsfor i nutrients presents a l'aigua residual. (6) Decantació secundària: recinte de forma rectangular o circular on es produeix la separació de l'aigua depurada dels fangs biològics. TRACTAMENT DEL FANG:Espessidor de fangs: la matèria decantada (fangs) es concentra, barrejar i homogenitzar-la,per poder tractar-la posteriorment amb més eficacia. Digestió: procés d’eliminar la seva part fermentable (biològic amb els propis microorganismes presents als fangs o mitjançant l'addició de compostos químics). Pot ser de tipus aeròbic o anaeròbic(7) Deshidratació de fang: mitjançant aquest procés es pretén reduir el contingut d'aigua en els fangs per disminuir el seu volum fent-los més facilment manipulable.

Tractament terciari

• Millora de la qualitat de l’aigua tractada abans del vertit al mar o de la seva reutilització.

• Objectiu: eliminar compostos inorgànics de fòsfor i nitrogen per evitar l'eutrofització. Aquest procés és realitza encara en poques depuradores.

Dessalinitzadores

http://www.aguacam.com/materiales/pdf/aguamediterraneo/tecnologia_para_el_acoplo_y_distribucion_de_agua.pdf•Explorant la dessaladora http://www.elmundo.es/elmundo/2005/graficos/may/s1/desaladora.html

Qualitat de l’aigua• Aigua contaminada: un concepte clar? no es igual aigua neta o natural amb el d’aigua potable. • En estat natural (superficial o de sotaterra), té unes propietats que serveixen per definir uns

estàndards segons l’ús que li volem donar. • No hi ha un únic factor, sinó un conjunt.• El concepte d’aigua potable és legal i es aquella que s’ajusta a uns paràmetres analítics

estàndards.• L’aigua ha de reunir unes determinades característiques físicoquímiques i biològiques segons

l’ús. • Entre països hi ha diferències entre els estàndards de qualitat per a l’aigua potable.• Per al consum humà: no ha de provocar cap trastorn a la nostra salut, ni tan sols afavorir-lo. A

molts llocs es un vector important de transmissió de malalties epidèmiques: diarrees, tifus, còlera, hepatitis, etc

Cóm contribueix la ciència i la tecnologia: • Cal desenvolupar mètodes d’anàlisi per als diferents composts: el progrés en les tècniques

d’anàlisi ha permès que actualment es puguin detectar substàncies tòxiques com els metalls pesants, els pesticides, etc, la presència dels quals abans no era detectada en els laboratoris, però que, en canvi, podien tenir incidència sobre la salut, ja que s’acumulen a l’organisme: plom, mercuri, cadmi, etc.

• Cal conèixer els efectes dels possibles contaminants• Cal conèixer quines son les activitats humanes que poden causar contaminació

Us i abús de l’aigua• L'agricultura i la ramaderia són les activitats humanes que consumeixen més aigua; • Molta de l'aigua que s'utilitza per regar es malbarata a causa de l'evaporació i dels

sistemes de reg tradicionals com l'aspersió i la inundació. Actualment, les tècniques de microgoteig de reg directe a les arrels de les plantes permeten un aprofitament òptim de l'aigua.

• La ramaderia també implica un important consum d'aigua: una vaca necessita 100 litres d'aigua al dia, una ovella en necessita entre 40 i 70, i un porc beu de 20 a 30 litres d'aigua diaris.

• L'aigua també es necessita per a la majoria de processos industrials. S'utilitza aigua per refrigerar les màquines, per rentar i dissoldre materials, principalment, i com a matèria primera. Les principals indústries consumidores d'aigua són les centrals elèctriques, les papereres i les siderúrgiques.

• L'aigua domèstica es consumeix a les llars. La quantitat d'aigua que consumeixen les persones a casa seva varia segons el nivell de vida del país on viuen. Es calcula que, a la Comunitat Europea, cada habitant gasta una mitjana de 150 litres cada dia, tot o que, si viu a la ciutat, aquesta xifra es pot duplicar; en canvi, un ciutadà de l'Índia en consumeix només 25 litres.

• També es consumeix molta aigua per regar jardins i camps de golf. Un camp de golf de dimensions mitjanes consumeix tanta aigua com una ciutat d'uns 15000 habitants. L'aigua també es malversada en les fonts públiques i en els parcs aquàtics.

•   De: http://www.xtec.es/~mferna99/projecte/aigua.htm

Principals alteracions en els rius i els aqüifers

• De: http://www.ambientech.org/activitats/catala/aigua/aigua_11/ag11_madre.html veure

• Instituto gologico y minero de españa) PLOPPY: muy interactivo y didáctico, videos, juegos y descargas http://www.ploppy.net/ Veure

• Recursos didàctics 2008 Any Internacional del Planeta terra http://aiplanetatierra.igme.es/recur_didac.htm Veure

• Temes i fitxes PDF per descarregar VEURE

L’Aigua a Balears• Dades de reserves hídriques a Balears, evolució en els darrers 4 anys, Qaulitat de

les aigües subterranies, litorals, interiors, zones humides, etc

• Programa L'ecoauditoria de l'aigua al teu centre educatiu: http://dgrechid.caib.es/ecoauditoria/presentacio.ct.htm

• Recursos disponibles:• Enquesta de l’aigua al domicili:

http://dgrechid.caib.es/ecoauditoria/doc/cat/encuestaCat.pdf• Quadern per l’alumnat. http

://dgrechid.caib.es/ecoauditoria/doc/cat/quadernlalumnat.pdf• Guia del Professor http://dgrechid.caib.es/ecoauditoria/doc/cat/Guiaprofes.cat.pdf• Guia de recursos i materials complementaris editats per ajuntaments, instituciosn

(EMAYA, etc) http://dgrechid.caib.es/ecoauditoria/doc/cat/guiaRecursos.pdf

• Fonament i utilització d’equips estalviadors: http://dgrechid.caib.es/ecoauditoria/doc/cat/dispositivosCat.pdf

Reflexió: Salinització de l’aiguaComentar la localització de les zones salinitzades. Quins creus que

son els motius? Com es podria evitar?

Recursos web• Portal Unesco de l’aigua http://www.unesco.org/water/• http://www.ecoterra.org/data/pa8.pdf perspectiva ambiental 8 “L’aigua”• http://www.ocu.org/agua/los-consumidores-y-el-agua-s361334.htm - Los consumidores y

el agua. Web de la Organización de Consumidores y Usuarios (OCU)con los temas siguientes: Los 10 mandamientos de la buena gestión del agua, Los estudios de la OCU sobre el agua, La huella ecológica: calcule el impacto de su actuación en el medio ambiente, Test: ¿Qué sabe del agua?

• http://www2.csostenible.net/es_es/tclave/agua/Pages/subhome.aspx web informativa sobre construcción sostenible con descripción de sistemas para ahorro de agua, reutilización, tratamiento, sistemas de depuración

• http://iagua.es/ informació i opinions (noticies, blogs) de l’aigua a la web. Temas de debat ben interessants: beus aigua embotellada?, dessaladores/trasvassaments?, per què moren els peixos? Cost ambiental i cost econòmic, inundacions i sequeres, etc

• http://www.crana.org/ centre de recursos ambientals de Navarra• http://www.atmosphere.mpg.de/enid/64343ff3910dc7bf385d0f4c124ab903,0/

projects_start_page/Sitemap_1xk.html web de ESPERE (environmental Science Published for Everybody Round the Earth) interesantísima web con información científica asequible, actividades educativas, etc.

• http://www.amvisa.org/piaa/es/informes/ unidades didácticas y recursos sobre el agua• http://aiplanetatierra.igme.es/RDidacticos/PDF/TEMAS/TODOS%20LOS%20TEMAS.pdf

Inclou: notes pel professor, temes, activitats de primaria i activitats per a secundària i batxillerat VEURE

• http://www.xtec.es/~mferna99/projecte/aigua.htm (Salvem el Planeta:recursos també per contaminació atmosfèrica, contaminació marina, pluja àcida..)

• http://www.xtec.es/%7Ejplanas3/aigua/• http://www.ambientech.org/ Portal de ciències,

tecnologia i medi ambient per a l'ESO i batxillerat. Conté activitats interactives sobre l'aigua, l'energia, la societat... Molt Bo

• recursos.cnice.mec.es

4. ENERGIA

Energia• Activitats interactives a http://www.ambientech.org/Temes:• Definició i formes d'energia • El planeta Terra i el Sol : www.solarizate.org • Fonts d'energia renovables vs. no renovables

http://www.unesa.net/unesa/html/programa.htm • Els combustibles fòssils: el carbó • Els combustibles fòssils: el petroli i el gas natural

http://elpetroleo.aop.es/indexelpetroleo.asp • Urani http://www.unesa.net/unesa/html/programa.htm • El vent: energia : http://www.windpower.org/es/kids/index.htm• http://www.iesmontilivi.net/2ESO-Energia/ definició i funcionament

de les instal·lacions de producció d’energia. Pàgina creada per un professor de ESO i Batxiller sobre treballs fets pels alumnes. Molt be

Energia. Còm fabricar electricitat

• De: http://www.unesa.net/unesa/html/sabereinvestigar/largoviaje/comofabricar.htm• Fent click a les paraules en vermell, s’accedeix al funcionament de cada instal·lació

• Nuclear

¿Cómo funciona una célula fotovoltaica?

Las centrales fotovoltaicas producen electricidad utilizando la propiedad que tienen ciertos materiales de generar una corriente de electrones cuando incide sobre ellos la luz.

La clave del funcionamiento es el uso de materiales diferentes, en forma de sandwich, de manera que unos tienen exceso de electrones y otros, déficit de electrones. Los fotones de la luz solar portan una energía que arranca los electrones sobrantes de una capa y los hace moverse en dirección a los "huecos" de la otra capa.

El resultado es la creación de flujo de electrones excitados, y por lo tanto, un voltaje eléctrico muy pequeño. Conectando en serie gran número de células se consiguen tensiones importantes.

• Térmica

Energies atmosfèriques

• Hidroeléctrica

• Eólica

Cómo convertir energía mecánica en electricidad:Generadores de corriente

• Un sencillo experimento nos muestra cómo producir electricidad a partir del movimiento. Consiste en frotar un bolígrafo de plástico con una tela. Si acto seguido acercamos el bolígrafo a unos trocitos de papel, veremos cómo los atrae: hemos fabricado una pequeña cantidad de energía.

Un giro que produce corriente eléctrica: el generador

Un generador consiste en una espira de cable que gira en el interior de un imán. El imán se denomina estator y la espira rotor.

Ya sabemos que un elemento conductor, recorrido por una corriente eléctrica, genera a su alrededor un campo magnético. De la misma manera, el magnetismo también puede crear electricidad.

Al girar la espira de cable en el interior de las líneas de fuerza del campo magnético, generamos una diferencia de potencial entre los extremos del cable conducor. Es decir, hemos creado una corriente eléctrica que circula por el cable.

Este fenómeno se llama inducción electromagnética. El generador permite transformar la energía mecánica -que usamos para girar la espira de cable- en energía eléctrica.

La espira de cable giratoria debe estar conectada a un cable eléctrico fijo para transportar la electricidad generada: este contacto se realiza mediante un par de escobillas.

De: http://www.unesa.net/unesa/html/sabereinvestigar/largoviaje/turbinas.htm

El viatge de les energies• DESCÀRREGA:  ftp://ftp.educa.madrid.org/pub/Miscelanea/ViajeEnergias.iso 

• El Viaje a través de las energías, creado por el IDEA (Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía) se desarrolla en un parque natural. Este parque natural aparece representado en el mapa que aparece en la portada. En el mapa encontrarás los iconos que dan acceso a los siguientes espacios:

• El Árbol del Saber – Donde encontrarás contenidos sobre la problemática que plantea actualmente la producción de energía. Podrás investigar por qué el modelo energético actual no es sostenible y por qué estamos por encima de nuestras posibilidades.

• Energías Renovables – Donde encontrarás documentos, datos, vídeos, animaciones, evaluaciones sobre las energías renovables y mucho más.

• Energías Convencionales – Encontrarás documentos, datos, animaciones, evaluaciones sobre las energías convencionales. etc.

• Uso de la energía en tu Ciudad y en tu Hogar- Ahorrar energía es más importante y realista que querer que toda la energía sea del tipo renovable; y esto lo podemos conseguir haciendo un uso adecuado del equipamiento doméstico, comprando equipamiento eficiente, controlando adecuadamente los sistemas de calefacción y climatización, haciendo un uso racional del vehículo privado, utilizando el transporte público y favoreciendo la separación selectiva de residuos para facilitar el reciclado de los mismos.¡ En este espacio te retan a que juegues a los juegos Triple R, La Casa del profesor Efi y a Tráfico Loco, donde, además de aprender cosas útiles, te van a poner difícil ser uno de los ganadores!

• Juego Watiópolis de la Comparativa entre Energías Renovables y Convencionales - Tu papel como ciudadano es importante y debe ser activo: promover actitudes y fomentar conductas. Cambiar no depende de las grandes decisiones, sino de nuestras actitudes. ¿Quieres encargarte de la política energética de tu Ciudad? ¡Pues adelante! Verás que mantener la suficiente producción de energía para que la población de tu ciudad crezca a la vez que intentar que la mayoría de las fuentes de producción de energía sean renovables y no convencionales es muy complicado: sobre todo si debes hacer todo esto aumentando la población de tu ciudad y tu presupuesto.

• Laboratorio – Aprender más, nunca está de más. Aquí puedes encontrar documentos complementarios que te pueden ayudar en tus estudios. 

D’on venen els recursos per generar energia?

• http://www.unesa.net/unesa/html/sabereinvestigar/largoviaje/transportemina.htm Carbón. Casi el 90% del carbón consumido en nuestro país se emplea para producir electricidad. Es

la materia prima para producir aproximadamente el 40% de la electricidad que se consume en España. La generación eléctrica consume hullas, antracitas y lignitos de origen nacional (especialmente abundantes en las cuencas mineras de Asturias y León) y hullas importadas, que proceden de Estados Unidos, la República Surafricana, Australia e Indonesia. Se importa carbón de países lejanos por tres razones principales: resulta más barato que el de origen nacional, tiene mayor poder calorífico a igualdad de peso y contiene menos sustancias precursoras de contaminantes,

Fuel. El uso de petróleo para producir electricidad ha disminuído mucho en España desde mediados de los años 70, cuando llegó a ser la principal fuente de energía para este uso. Hoy en día supone un porcentaje pequeño (el 5% del petróleo consumido). Procede de muchos países diferentes: Nigeria, México, Arabia Saudí, Libia, Comunidad de Estados Independientes, Irak, Reino Unido, Irán, Siria y Venezuela.

Gas Natural. Al contrario del petróleo, el uso de gas natural para producir electricidad está en continuo aumento, aunque todavía supone un porcentaje pequeño. La razón principal es que supone un impacto mucho menor sobre el medio ambiente por cada kWh producido, puesto que carece casi por completo de partículas y de azufre, y su índice de emisión de gases de efecto invernadero es también menor. Además, las modernas centrales de gas de ciclo combinado tienen una eficiencia mayor que las clásicas de carbón o de fuel. Aparte de una cierta cantidad de origen nacional, el gas natural consumido en España procede principalmente de Argelia, Noruega, Libia, Qatar y Trinidad y Tobago.

Uranio (combustible nuclear). En España, el abastecimiento de uranio concentrado es responsabilidad de ENUSA (Empresa Nacional del Uranio). Esta empresa se encarga de extraer el mineral de uranio y de fabricar sus concentrados, que serán usados como combustible (uranio enriquecido) en las centrales nucleares.

El mineral se extrae de unas minas en Ciudad Rodrigo y se enriquece en la planta de Juzbado, ambas instalaciones en Salamanca. Otra parte del uranio concentrado se compra a una empresa de Nigeria.

Hidroelectricidad. En este caso, el "combustible" es el agua de lluvia, transportada gratuitamente hasta la península ibérica por la maquinaria atmosférica planetaria. Se trata de un suministro inagotable, que se renueva continuamente y que no depende para nada de coyunturas económicas internacionales, como es el caso del petróleo, el gas natural, el uranio y el carbón. Tiene el inconveniente de su irregularidad en el tiempo y también en el espacio: la mayor parte de la hidroelectricidad se produce en las cuencas del Ebro, Duero, Norte y Tajo, mientras que la producción de las cuencas del Sur y Levante es muy pequeña.

Energía eólica. Tiene aproximadamente las mismas ventajas e inconvenientes que la hidroelectricidad, pero la ubicación de las centrales es más adaptable, al no depender de ríos con grandes aportes de agua.

Biomasa y residuos urbanos. El origen último de este combustible es muy heterogéneo: residuos de la industria maderera, residuos agrícolas y fracción combustible de los residuos urbanos. Por esta razón, se podría fabricar de manera muy descentralizada y próxima al punto de consumo. Su importancia es todavía muy pequeña.

Electricidad fotovoltaica. Los paneles fotovoltaicos podrían hacer realidad el viejo sueño de un abastecimiento de electricidad completamente autosuficiente, sin necesidad de transporte alguno desde la central hasta el punto de consumo. No obstante, para conseguir este objetivo, deberá incrementarse en gran medida la eficiencia de las células y abaratar mucho su coste

D’on venen els recursos per generar energia?

Activitat energia: mapa de centrals eléctriques a Espanya

Actualmente existen en nuestro país más de 1.000 centrales de producción de energía eléctrica. De estas: casi 900 son hidroeléctricas, cerca de 200 térmicas convencionales y sólo 9 nucleares. También existe un creciente número de centrales eólicas y fotovoltaicas, unas pocas de biomasa y de incineración de residuos urbanos. En este mapa se representan las centrales térmicas, nucleares e hidroeléctricas de mayor producción.

Se observa cómo las centrales se concentran en la franja norte, con mayores recursos hidráulicos y más abundantes reservas de carbón, así como en la costa. El interior, especialmente la zona no montañosa de la gran meseta central, apenas posee centrales de ningún tipo. No obstante, en los últimos años se han instalado muchos parques eólicos y fotovoltaicos en el sistema Ibérico.

Energia: activitat 1:Ecoauditoria energètica• http://portal.aragon.es/portal/page/portal/

MEDIOAMBIENTE/EDUAMB/SENSIBILIZACION/CLIMATICO/MATERIAL

Consiste en un diagnóstico que nos ayude a conocer la situación actual para decidir qué cosas podemos cambiar para gastar menos energía y contribuir menos a las emisiones de CO2 y al cambio climático.

Se sugiere hacer grupos y que cada uno se ocupe de un ámbito distinto. Después ponerlo en común explicando los resultados obtenidos al resto de compañeros y proponed entre todos medidas para solucionar los problemas o deficiencias detectados.

Contamina l’electricitat?• De: http://www.unesa.net/unesa/html/programaeducativo/experienciasmilcaras.htm• La actividad se estructura en dos fases. En la primera se realizará una búsqueda de noticias relacionadas con problemas

asociados a las centrales eléctricas: nucleares, térmicas, etc. y a la distribución de la electricidad. En la segunda se exponen las conclusiones del trabajo realizado y se organiza un debate.

• Para esta actividad se sugiere organizar grupos de trabajo de 3 ó 4 personas y utilizar todos los medios de información prensa, libros, internet, etc.

Fase 1: ¿Contamina la electricidad? Recopilar y leer 3 ó 4 artículos o documentos sobre problemas relacionados con las centrales eléctricas Y CONTESTAR

• ¿Qué problemas pueden causar las centrales eléctricas? Elaborar un listado.• ¿Cómo pueden afectar al medio ambiente cada una de las formas de obtención de electricidad?• ¿Qué problemas causa la distribución de la electricidad? Los tendidos eléctricos y torres de alta tensión. Los

transformadores.• ¿Se ha visto afectado vuestro municipio por algún problema ambiental asociado a la producción y/o distribución de la

electricidad?

Fase 2: Exponer y debatir: En esta fase se exponen los trabajos y conclusiones que han realizado los diferentes grupos y se debate en torno a las siguientes cuestiones:

• ¿Todos los sistemas de producción de electricidad causan problemas ambientales?• ¿Cuáles producen un mayor impacto medioambiental?, ¿cuáles menos?• ¿Qué se podría hacer para reducir los impactos causados por la producción y distribución de la electricidad? • COMPLETAR EL CUADRO DE LOS IMPACTOS POTENCIALES

Termica Nuclear Hidroeléctrica Eólica Solar

Agua

Atmósfera

Paisaje

Residuos

Salud

Recursos energia• http://www.unesa.net/unesa/html/programa.htm Portal amb recursos

educatius per respondre a qué es l’electricitat? Com es produeix? Com arriba a casa? Us correcte de l’energia elèctrica, etc.

• http://www.unesa.net/unesa/html/sabereinvestigar/largoviaje/comofabricar.htm cóm fabricar electricitat

• http://www.windpower.org/es/kids/index.htm generació d’energia eòlica. ("Moliner y el viento" ha sido desarrollado para estudiantes a partir de 12-14 años. El sitio web es una introducción a la energía eólica fácil de leer. Hay muchas posibilidades para sondear las profundidades de la energía eólica con actividades, así como con un sitio web complementario ”adulto” que consta de unas 200 páginas que tratan la energía eólica a un nivel de educación secundaria superior VER

• EL RECORRIDO DE LA ENERGÍA  Recurso educativo de apoyo a Secundaria y Bachillerato  Contenidos para el fomento del buen uso de las energías. Dirigido a los alumnos de Secundaria y Bachillerato ofrece información sobre la energía eólica, solar, minihidraulica, energía de la biomasa y energía geotérmica. El CD incluye un recorrido fotográfico por los municipios de la Comunidad con instalaciones relacionadas con alguna de estas energías renovables. ftp://ftp.educa.madrid.org/pub/Miscelanea/ElRecorridoDeLaEnergia.iso    

IDAE• IDAE: El Instituto para la Diversificación y el Ahorro de la Energía

(IDAE) cuenta en su página web con diversos juegos educativos sobre consumo energético y reciclado doméstico, uso racional de la energía y las energías renovables. Información, formación y conocimiento tratando de sugerir respuestas y actuaciones a los problemas energéticos. Disco de actividades ISO. Carteles para imprimir en A4 o A3 sobre energía en pestaña “información al ciudadano”. Para primaria y secundaria http://www.idae.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/relcategoria.1039/id.54/relmenu.64 VER

• http://www.idae.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/idpag.16/relcategoria.1021/relmenu.41 VER

• Videos residuos y energia IDAE-disney channel http://www.idae.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/relcategoria.1371/id.247

LA MANSIÓN ENCANTADA         Recurso educativo de apoyo a Infantil y Primaria    Material desarrollado dentro de la campaña “Madrid ahorra energía” de la Dirección General de Industria, Energía y Minas de la Comunidad de Madrid.A través de juegos se ponen a prueba las habilidades de los niños para conseguir el mayor ahorro energético dentro de la mansión encantada y sus distintas dependencias, similares a las que pueden encontrar en sus propias casas. CD para DESCARGAR EN formato ISO.    ftp://ftp.educa.madrid.org/pub/Miscelanea/mansion.iso

ENERGÍA Y NIÑOS         Recurso educativo de apoyo a Primaria                     En esta página chilena los más jóvenes encontrarán respuesta a preguntas como: ¿de dónde sacamos la energía?; ¿cómo se clasifica la energía?; ¿cuáles son los sistemas energéticos convencionales y no convencionales?; ¿cuál es la cadena de la energía? o ¿qué se entiende por "uso eficiente de la energía"? http://www.cne.cl/ninos/f_ninos.html

VIAJE A TRAVÉS DE LAS ENERGÍAS              Recurso educativo de apoyo a Primaria y Secundaria        Recurso sobre el uso racional de la energía y las energías renovables producida por el IDAE. Trata, en la medida de sus posibilidades, de jugar un papel dinamizador de nuestra sociedad, aportando información, formación y conocimiento y tratando de sugerir respuestas y actuaciones que colaboren en alguna medida a incrementar el grado de concienciación que la sociedad necesita para afrontar con garantías de éxito el gran reto que tiene por delante. http://www.idae.es/viajeEnergias/

ENERGÍAS      RENOVABLES    Recurso educativo de apoyo a Primaria y Secundaria  Conoce de la mano de Greenpeace las energías renovables más destacadas (solar, biomasa, eólica, hidraúlica y geotérmica)  así como aquellas otras que más ensucian nuestro planeta (centrales nucleares, centrales térmicas) y el impacto que éstan tienen sobre el cambio climático.   http://archivo.greenpeace.org/energia/index.htm

  TRANSFORMA          Recurso educativo de apoyo a Primaria y Secundaria      Juego en el que para ganar debes clasificar los aparatos según el tipo de energía que consumen y el tipo de energía que producen . http://www.enciclomedia.edu.mx/Los_Alumnos/Transformadores_energia/Inter_transformadores.htm

 PETROLEO                Recurso educativo de apoyo a Secundaria y Bachillerato    Fichas didácticas sobre el origen y formación del petróleo, exploración, explotación, reservas mundiales y producción. http://elpetroleo.aop.es/indexelpetroleo.asp

• ¡ENCHÚFATE!  Recurso educativo de apoyo a Primaria y Secundaria                       "Enchúfate", recoge una serie de propuestas didácticas para que el profesorado de Tercer Ciclo de Educación Primaria y Primer Ciclo de Educación Secundaria Obligatoria (ESO) pueda desarrollar el tema de la energía eléctrica en el aula. Para ello se incluye, además de los objetivos generales del Programa, diferentes sugerencias didácticas (con sus objetivos, contenidos y actividades) que se organizan en torno a dos propuestas, cada una de ellas dirigidas a un ciclo diferente: “El viaje de la electricidad” (Tercer Ciclo de Primaria) y “Las mil caras de la electricidad” (Primer Ciclo de ESO). Este Programa educativo permite además el acceso a una gran cantidad de información y recursos, no sólo a la generada en el propio Programa, sino a toda aquella que puede aparecer en la red mediante los vínculos que se establecerán desde sus páginas.    http://www.unesa.net/unesa/html/programa.htm         

• Pagina energia solar con materiales descargables, fichas actividades de laboratorio (IDAE + GREENPEACE): www.solarizate.org

• GUIA IDAE

EL SÒL

SÒLS

• http://www.igme.es/internet/default.asp• Recursos didàctics, mapes, estadítiques,

videos.etc veure

• http://www.astromia.com/tierraluna/meteoriza.htm (formació de sols, minerals, erosió, fotos, etc)

• http://www.equipoweb.com.ar/eduteca/contenidos/curricular/pdf/23040309.pdf ficha suelos

• http://www.fao.org/ag/ca/es/index.html agricultura de conservación, cultivos de cobertura

Sòls

• http://www.isric.nl mapes de vulnerabilitat dels sòls (desertificació, etc)

•  http://terrestrial.eionet.eu.int  The European Topic Centre on Terrestrial Environment (ETC/TE) Un dels 5 Centres temàtics designats per l’Agència Europea de Medi Ambient per a la identificació, anàlisis i avaluació d’informació rellevant pel medi ambient i el desenvolupament sostenible, tant a nivell nacional com Europeu.

http://www.soil-net.com (EXCEL·LENT!!! EN ANGLÉS...)

SIMULADORS D’EROSIÓ SEGONS TIPUS DE TERRENY

Fitxes d’activitats per a primària i secundaria, guia de professors, passejades virtuals, informació a l’abast dels infants

Causes i efectes de la contaminació del sòl De: http://www.arc-cat.net/ca/altres/sols/

sols-causes.html

Us del sòl, medis de producció, us de fertilitzants, etc http://www.mapa.es/es/agricultura/pags/hechoscifras/cifras.htm

Desertificació i aridesa • Qué es la Desertificación • La Desertificación en el

Mundo

• La Desertificación en España Ámbito geográfico de la desertificación

• Causas y efectos de la desertificación

• La lucha contra la desertificación en España

• Investigación y desertificación • Mapas de riesgo

• Programa de Acción Nacional contra la Desertificación

http://www.mma.es/portal/secciones/biodiversidad/desertificacion/

Desenvolupament rural i paisatge

• http://www.mma.es/portal/secciones/biodiversidad/desarrollo_rural_paisaje/

• Tracta temes com la Conectivitat de la biodiversitat en el territori, la fragmentació, la protecció de les muntanyes,

• Desenvolupament rural i natura: riscos del monocultiu, us de fertilitzants i fitosanitaris, generació de residus, abandonament de l’agricultura i la ramaderia, etc.

• Agricultura i ramaderia ecològica: dades i xifres http://www.mapa.es/ministerio/pags/hechoscifras/espanol/pdf/19.pdf

• http://ec.europa.eu/agriculture/organic/home_es

Essers vius- Biodiversitat

Essers vius• L’home intervé en els ecosistemes al extreure plantes, animal,

modificar els paisatges i els hàbitats, introduint substàncies alienes, etc (a l’aire, aigua, sòls) per a utilitzar-los en les seves pròpies necessitats (alimentació, energia i materials que usa en la vida quotidiana). Això es un factor de risc important si no es té en compte l’equilibri necessari per assegurar la supervivència dels essers vius donat que la sobreexplotació posa en risc l’existència de nombroses especies.

• Es produeix sobreexplotació quan l’extracció es superior a la reposició.S’ha d’equilibrar el nombre de morts –naturals o no- amb el nombre de naixements perquè l'espècie no disminueixi o arribi a desapareixer.

Les poblacions d’espècies disminueixen. L’Index Planeta Viu IPV mesura els canvis en l’abundància de 555 espècies terrestres, 323 espècies d’aigua dolça i 267 espècies marines d’arreu del món. Mentre l’IPV va caure un 40% entre el 1970 i el 2000, l’índex terrestre va caure un 30%, l’índex d’aigua dolça un 50% i l’índex marí un 30% durant el mateix període. (de www.wwf.es en català a través de la web de obra social caixa catalunya)

L’ÀREA NATURAL QUE ENS QUEDA

ESPÈCIES TERRESTRES

• L’índex d’espècies terrestres indica que les poblacions d’espècies terrestres van disminuir aproximadament un 30% entre el 1970 i el 2000.

• Diferències entre els canvis en els ecosistemes temperats (10%) i tropicals (65%). Conseqüència de que els ritmes de pèrdua d’hàbitats son diferents a les regions temperades i els tròpics.

Segons les dades de la FAO, la capa de boscos tropicals es va reduir en un 7% del 1990 al 2000, mentre que la capa de boscos temperats va augmentar un 1%.

Que el ritme de disminució sigui més alt als ecosistemes tropicals reflecteix el fet de que el canvi es més important probablement degut a que la majoria dels boscos i els prats naturals de les regions temperades es van perdre abans del 1970, mentre que als tròpics la pèrdua d’hàbitat natural és un fenomen relativament recent i en curs.

• Caiguda en l’abundància d’espècies als prats: probablement causada per el increment de terres de pastures i agrícoles (producció d’aliments)

Sobreexplotació pesquera• La pesca industrial es nodreix fonamentalment de espècies comercials normalment amb una

capacitat de reproducció elevada. • Però si les captures són excessives, es produeix la sobreexplotació i s’esgoten molts dels

recursos existents• El problema de la sobreexplotació és que no tan sols implica la desaparició d'una o diverses

espècies, sinó que també constitueix una alteració dràstica de l'equilibri ecològic, ja que cada espècie compleix una funció en la xarxa tròfica.

• Causes: capacitat excessiva de les flotes pesqueres, Caladors exhaurits en poc de temps (des que es descobreixen nous caladors fins que s'exploten sense contemplacions transcorre cada vegada menys temps),

• L'impacte de la sobrepesca: – Afecta el medi marí ( a ,més de la possible desaparició de nombroses espècies de peixos, l'activitat

pesquera amb males pràctiques és una de les causes principals de destrucció del medi marí (pesos, plomades i xarxes que s'arrosseguen pel fons del mar etc). Un exemple molt il·lustratiu: una xarxa d'arrossegament de mida mitjana pot destruir en el Mediterrani fins a 363.000 brots de posidònia (planta que creix en el fons del mar) per hora.

– Perill per a diverses espècies: afecta no només a espècies ben conegudes (bacallà, la tonyina, el llenguado i el lluç) i espècies que es pesquen intencionadament sinó que hi ha espècies que no són objecte de pesca, com ara peixos de petit tamany, mamífers marins, aus marines, tortugues o altres espècies, que poden resultar atrapades de forma no intencionada per les arts de pesca. Després de ser capturades són retornades al mar, però sovint mortes.

– Perill per a la pesca dels països en vies de desenvolupament i comunitats pesqueres locals que depenen de la pesca com a font principal d'aliment

– ftp://ftp.fao.org/docrep/fao/009/a0699e/a0699e.pdf documento FAO sobre los recursos disponibles, situación de la pesca y productividad (capturas y acuicultura)

Tecnologia de les industries pesqueres

• Vaixells i equipaments• Millora de les arts de pesca• Granjes de peixos• Utilització de nous materials (fibres sintétiques) • noves tecnologies de recerca i captura (satèl·lits)• Millora de la eficiencia, disminució de l’esforç físic, més facilitat de

localització dels recursos pesquers -> sobrepesca

• Per una major protecció del medi ambient: • Coneixement de les dinàmiques de les poblacions acuàtiques.

Normes de protecció• Desenvolupament d’arts de pesca selectiva• Aqüicultura sostenible

http://www.fao.org/fishery/es

• Informació, dades , estadístiques, gràfics, etc en espanyol i en anglés• Damunts tecnologia, espècies, situació mundial, etc: • Especies acuáticas Hojas Informativas  • Especie acuática cultivada Hojas Informativas  • Base de datos sobre introducciones de especies acuáticas Hojas Informativas  • Sistema de supervisión de los recursos pesqueros (SSRP) Hojas Informativas • Perfiles geográficos • Base de datos de las medidas del Estado rector del puerto Hojas Informativas  • Perfíles de Pesca y Acuicultura por Países Hojas Informativas  • Órganos regionales de la Pesca (ORP) Hojas Informativas  • Descripción nacional del sector de la acuicultura (NASO) Hojas Informativas  • Descripción nacional de la legislación de la acuicultura (NALO) Hojas Informativas  • Principales áreas de pesca de la FAO Hojas Informativas • Tecnología • Sistema de localización de buques vía satélite (SLB) Hojas Informativas  • Técnica de la pesca Hojas Informativas  • Tipo del buques de pesca Hojas Informativas  • Pesca con engranaje Hojas Informativas  • Equipo de la pesca Hojas Informativas 

L'aqüicultura, una opció a la sobrepesca?

• L'aqüicultura és el sector de producció d'aliments que està creixent més acceleradament en tot el món. Des de 1984 la producció aqüícola ha augmentat amb una taxa mitjana anual de quasi 10%. L'aqüicultura està sorgint com un subministrament important d'aliments i ingressos, i per tant, com una de les contribucions principals a la seguretat alimentària. L'aqüicultura, a hores d'ara, produeix més d'una quarta part de la pesca total mundial. La principal espècie cultivada és la Laminaria japonica, amb un volum de més de 4 milions de tones. Les altres espècies que figuren en la llista són diversos tipus de carpes, ostres portugueses, vieires japoneses, cloïsses fines japoneses i salmons.

• www.portalpesca.com VEURE = Visita i explicació al funcionament d’una piscifactoria• Potencials problemes de les piscifactories:

– Afecció als hàbitats a on es construeix la piscifactoria– Elevada mortaldat del alevins -> noves industries de producció d’alevins en lloc d’alevins

salvatges– Possibles abocaments de nutrients i contaminants (orgànics, pesticides, detergents, etc) – Introducció de noves malalties en el hàbitat natural – Introducció d’organismes genèticament modificats per obtenir: peixos estèrils, selecció de

mascles o femelles segons preferències del mercat, resistents a determinades malalties, etc.

Acuicultura a Espanya• http://www.mapa.es/es/pesca/pags/jacumar/visor/visor.ht

m Ubicació i fitxa de cada instal·lació

La gestió sostenible del bosc

• http://www.edufores.com/ educación forestal: juegos, pasatiempos a través de los cuales se explica el ciclo productivo de los bosques y la necesidad de conservarlos de forma sostenible. Incluye: materiales educativos, còmics, fichas de los árboles, y videos sobre la importancia del bosque, los productos del bosque y la sostenibilidad, y la fabricación del papel. Para poner en clase y discutir sobre ellos.

• VER

Webs Essers vius i biodiversitat

• http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t26/a016/a1998/&file=pcaxis

• Institut nacional d’estadística• http

://obrasocial.caixacatalunya.es/osocial/idiomes/1/fitxers/mediambient/Informe_Planeta_Viu.pdf i www.wwf.es Planeta viu es una obra de WWF a on es recull l’evolució del planeta incloent variacions en el nombre d’espècies, recursos( aigua, energia, etc) i previsions utilitzant la petjada ecològica com eina de càlcul

• http://biodiversity.eionet.europa.eu/ centre europeu d’informació sobre biodiversitat

• Fauna ibérica: http://www.faunaiberica.org/

Biodiversitat a les Balears• Mapa forestal de les balears amb dades d’espècies, distribució,

nombre de peus http://web2.caib.es/wiffront/ba_mapafore.ct.jsp

• Xarxa natura 2000 a les Balears: http://www.xarxanatura.es• Informació sobre els hàbitats i les espècies de la Xarxa Natura 2000

de les Illes Balears, amb cartografia detallada i imatges de qualitat, enllaços d'interès i un ampli fitxer dels hàbitats i les espècies vinculades a la Xarxa Natura 2000.

• Cartografia d’hàbitats i espècies• informació completa sobre les Llocs d'Importància Comunitària

(LIC), les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de les Illes Balears, que representen una bona part dels nostres espais naturals protegits.

AmenacesPesca d'arrossegament, Pesca recreativa, extracció de graves i sorres, Contaminació d'aigua, Retirada de sediments, Modificació de corrents marines, Invasió d'espècies

EspèciesPinna nobilis, Sygnathus. Especies que aprovechan la posidonia para poner. Especies formadoras de arena (bioclastos). Especies de foraminíferos, moluscos, equinodermos...Hipprocampus, Sygmathidae.Espècies TípiquesLa densidad de haces de posidonia nos indica el estado de la pradera., Pinna nobilis, Miniacina miniacea, briozoos epífits, Spirorbis sp., Tricholia spp., Smaragdia viridis, Alvania spp.,Risso spp. Gibbula umbilicaris, Hippocampus spp., Sarpa salpa.

Praderies de posidònia

Qualitat de la superfície abastada pel habitat 2Tendència de la superfície abastada pel habitat: DisminucióRaons de la tendència: Influència humana directa (restauració, deteriorament, destrucció)

Biodiversidad MMAhttp://www.mma.es/portal/secciones/biodiversidad/

• Inventario Nacional de Biodiversidad. Vertebrados (peces, continentales,

anfibiosm reptiles, mamiferos, aves reproductoras). Para cada especie: ficha, Localización, estado y amenazas

• Actualización del Atlas y Libro Rojo de mamíferos terrestres de España • Actualización de la tabla del IFN3 (Superficies y existencias) • Actualización de la información sobre los Humedales • Base Cartográfica de Vertebrados • Actualización del Catálogo Nacional de Especies Amenazadas • Anuario de Estadísticas Forestales 2005 • Servidor cartográfico (mapas): localización• Especies amenazadas:

http://www.mma.es/portal/secciones/biodiversidad/especies_amenazadas/• Inventarios nacionales: http

://www.mma.es/portal/secciones/biodiversidad/inventarios/• Inventario Forestal Nacional ; Inventario Nacional de Erosión de Suelos , Inventario

Nacional de Zonas Húmedas , Inventario Nacional de Espacios Naturales Protegidos, Censo de Aves Acuáticas.

4. Producció i ús de recursos. Impactes

http://reports.es.eea.europa.eu/state_of_environment_report_2007_1/es/ES-SCP-chapter-final-web.pdf (estado del medio ambiente en europa 2007)

Principals impactes• La contaminació és l'acció o efecte d'introduir matèries o formes d'energia en el medi

ambient que, de forma directa o indirecta, impliquin una alteració perjudicial de la seva qualitat en relació amb la seva utilització posterior o la seva funció ecològica. Un contaminant és qualsevol substància o forma d'energia que pot provocar danys, irreversibles o no, en el medi ambient.

• Contaminació atmosfèrica la presència en l'aire de substàncies perjudicials per a la salut del ser humà o per als seus béns. Depenent del seu origen, la contaminació pot ser:

– Natural. Deguda a fenòmens naturals: gasos i cendres emesos en una erupció volcànica, la pols aixecada durant l'erosió eòlica, el pol·len de les plantes, els gasos resultants de l'activitat microbiana, etc.

– Humana. És la que origina l'activitat humana, com els gasos produïts al cremar combustibles fòssils: carbó i petroli, o les substàncies químiques que expulsen les xemeneies de les indústries.

• Les substàncies contaminants afecten no solsament als països emissors, sinó que, originen problemes a escala mundial, com l'efecte hivernacle, la pluja àcida i el forat de la capa d’ozó.

Impactes

• http://www.ambientech.org/activitats/catala/societat/socamigable.html web interactiva i didàctica per a la reflexió damunt els impactes causats per els diferents estils de vida veure

• http://reports.es.eea.europa.eu/92-827-5122-8/es/page001.html Resum del informe DOBRIS de la EEA sobre la situació ambiental i impactes a la UE

Impactes de la contaminació• http://www.mma.es/secciones/raa/sensibilizacion_raa/modulos_raa/

pdf/ms_2.pdf• Mòdulo de sensibilització amb pàgines web i activitats senzilles

relatives als impactes de la contaminació: El canvi climàtic i efecte hivernacle, el forat d’ozó, contaminació del sòl i les aigües, residus, deteriorament del medi natural i pèrdua de diversitat, deforestació i desertificació.

•  http://aiplanetatierra.igme.es/recur_didac.htm recursos amb motiu del any de la terra organitzats en els següent temes (en castellaà): Aguas Subterráneas, Riesgos geológicos, Tierra y salud, Cambio climático, Recursos minerales, Mega-ciudades, Tierra profunda, Océanos, Suelos, Tierra y vida.

• Per a cada tema s’ofereix: >> Tema completo  • >> Ficha didáctica 2º y 3º ciclo de primaria  • >> Ficha didáctica secundaria y bachillerato 

Contaminació atmosfèrica

Contaminació atmosfèrica

• http://www.puc.cl/sw_educ/contam/index.html

• Pàgina de Xile molt bona amb molta informació i recursos organitzada en els següents apartats (en castellà):

• Atmósfera: definición y masa total, composición gaseosa y aire puro, estructura y características, la atmósfera y la energía solar, energía en la atmósfera (la radiación solar y el espectro electromagnético, ángulos de incidencia /impactos en la intensidad de radiación UV-B, factores de distribución de la energía solar, la atmósfera y los procesos energéticos), los climas (el sistema climático, mecanismo de realimentación en la atmósfera, escalas cronológicas del sistema climático), circulación de la atmósfera (gradiente térmico vertical, inversiones térmicas y estabilidad, ascensos de masas de aire...), relieves (las brisas costeras, brisas valle-montaña).

• Química y contaminantes: origen y formación de la atmósfera terrestre, las propiedades medias de la atmósfera y sus componentes, procesos (ciclo del carbono, ciclo del nitrógeno), fuentes contaminantes, bases de datos para la evaluación de la contaminación, gases contaminantes (COV, CO2, CH4, CFCs)...

• Población: la contaminación en la historia de la humanidad, normativa para el control y reducción de la contaminación, mediciones de la contaminación, fuentes de emisión y efectos en la salud de la población.

• Problemas ambientales: contaminación urbana, lluvia ácida, agujero en la capa de ozono y cambio climático global.

• Casos de estudio referidos a las ciudades de: Santiago de Chile, Sao Paulo, Ciudad de México, Los Ángeles y Johannesburgo.

• Glosario de términos relacionados con la contaminación atmosférica organizados alfabéticamente.

• Contaminación atmosférica:

• http://www.jmarcano.com/recursos/contamin/catmosf.html

• Puntos que se desarrollan en detalle: Contaminantes atmosféricos

• La calidad del aire • Origen de la contaminación atmosférica • Correlación entre las inmisiones y las emisiones • Efectos producidos por la contaminación atmosférica • Lucha contra la contaminación

De: http://www.epa.gov/espanol/estudiantesmaestros.htm

5. Canvi climàtic

Efecte Hivernacle

Efecte hivernacle.Canvi climàtichttp://www.atmosphere.mpg.de/enid/628efeadef9d51493c10397bc91d034e,0/humano/Bases_3zn.html

veure http://www.espere.net/Efecte hivernacle: essencial per a la vida1- ¿Cómo sabemos que el hombre ha modificado el clima?

- ¿De dónde proceden los emisores?- Cambios en la concentración de los gases de efecto invernadero observados en la atmósfera- Cambios climáticos observados en la Tierra - La inercia del sistema climático - Efectos de reacción- Cambios bruscos

2. ¿Cómo será un mundo más cálido?Ejemplo 1: ¡Europa se está inundando!

Ejemplo 2:  - Esperando la lluvia de India- Consecuencias para el hombre- El Panel Intergubernamental sobre Cambio Climático (IPCC) - Futuras emisiones y cambio climático - Cambios en las diferentes partes del mundo - Vulnerabilidad y adaptación 

3. ¿Cómo podemos frenar el cambio climático? ¿Qué puedes hacer? ¿Qué puede hacer el gobierno? Cooperación internacional Hojas de ejerciciosMás emisiones a pesar de las nuevas tecnologías Intercambio de emisiones en la UE La Convención sobre Cambio Climático (UNFCCC) El Protocolo de Kyoto

Com ho sabem?Canvis de temperatura

• Linia vermella: variacions a les temperatures que els científics creuen que han ocorregut en els darrers 1000 anys

• En gris: les temperatures que els cientifics pensen que son les reals en els darrers 1000 anys. (menys incertesa a les dades recients)

• Linies 2000-2100: pronòstics segons diferents escenaris

• Motiu increment de les concentracions de gasos de efecte hivernacle

Com ho sabem?

Gasos d’efecte hivernacle

Font: IPCC 2001 http://cdiac.esd.ornl.gov/pns/current_ghg.html

http://www.espere.net/

Concentracions CO2

Actualment: mostres d’aire. Per concentracions antigues: mostres de gel

D’on venen els gasos d’efecte hivernacle

• La deforestació també contribueix

• Altres gasos hi son en concentracions inferiors però amb u efecte hivernacle molt superior:– Metà: ramaderia,

abocaments, descomposició de materia orgànica

Activitats productores de CO2

Què passarà? Què podem fer?• Si no es fa res:

– augment de temperatura superficial 1.4–5.8 °C comparat amb l’any 1990 – Augment del nivell de la mar: 9 y 88 cm – 5–20% més de pluja i neu. Meteorologia més extrema (tormentes, onades de

calor/fret) amb increment de riscos naturals (inundacions, sequeres, incendis, etc)

– Canvis en la direcció del vent i corrent oceàniques

• El Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC): científics & polítics

• Els científics analitzen les dades i fan previsions. Els polítics acorden les mesures. Informes cada 5 anys.

• No hi ha conclusions uniques.• Protocol de Kioto: acord internacional per reduïr les emissions• Camvi d’habits individual

Activitat -1 De: http://portal.aragon.es/portal/page/portal/MEDIOAMBIENTE/EDUAMB/SENSIBILIZACION/CLIMATICO/MATERIAL

Asigna a cada número una frase:• Parte de la radiaciones infrarrojas escapan al espacio.• Parte de la radiación de onda corta atraviesa la atmósfera alcanzando la superficie terrestre y calentándola.• La tierra calentada reemite sus propias radiaciones de calor, denominadas infrarrojas, de onda más larga.• Desde hace 2 siglos las actividades humanas han emitido a la atmósfera una enorme cantidad de gases de efecto invernadero. Esos gases extra

incrementan el efecto invernadero y provocan el calentamiento global.• Otra parte de esa radiación infrarroja es atrapada y retenida por los gases de efecto invernadero, calentando las capas bajas de la atmósfera y

evitando que todo el calor se pierda en el espacio.• La Tierra recibe las radiaciones solares. Una parte de la recibida rebota (se refleja) en la atmósfera terrestre, las nubes y el suelo y regresa al espacio

exterior.

Nuestras emisiones de gases de efecto invernadero http://portal.aragon.es/portal/page

/portal/MEDIOAMBIENTE/EDUAMB/SENSIBILIZACION/CLIMATICO/MATERIAL

• María es una chica de 15 años que vive con sus padres y su hermano pequeño,

Adrián. Viven en una casa de 90 m2 en un edificio que en total tiene 18 viviendas. Dispone de calefacción comunitaria con gas natural como combustible, con un gasto anual de 1360 m3 en su casa.

• El consumo eléctrico familiar es de 2.280 kWh anuales.• Durante el curso escolar, de septiembre a junio, (unas 38 semanas) y de lunes a

viernes (unos 190 días), María va al colegio en autobús escolar con el que hace un recorrido de 6 kilómetros en total, ida y vuelta. En el autobús van 40 chicos y chicas y un profesor.

• El colegio tiene 400 alumnos y dispone de un sistema de calefacción con gasóleo que consume unos 12.000 litros al año.

• Los sábados María va a entrenar a baloncesto al polideportivo que está a 2 km de distancia de su casa, y va en autobús urbano, que comparte con una media de 30 personas. (Entrena 45 sábados al año).

• Los domingos su padre la lleva con su moto de 200 cc a jugar el partido. La media recorrida es de 5 km en total,ida y vuelta. (Juega 38 partidos al año).

• En momentos de ocio y vacaciones, fundamentalmente en verano, realiza viajes con sus padres en el vehículo de gasolina con un consumo total de 1.100 litros de gasolina al año.

• ¿Cuántos kg de CO2 emite al año María con estas actividades?

Posters canvi climàtic mma

• Posters descarregables en A3 i A4

• www.mma.es • http://www.mma.es/portal/secciones/

formacion_educacion/educacion_comunicacion/expo_cc.htm

• anar a cambio climático• Anar a formacion y educacion ambiental• Anar a “exposición sobre cambio climático

Altres recursos didàctics en web• http://unfccc.int/files/essential_background/application/pdf/infokit_es.pdf carpeta de información

sobre cambio climático editada por Naciones Unidas• http://unfccc.int/files/essential_background/application/pdf/cfc_es.pdf informe sobre el protocol de

Kioto i el comerç d’emissions• cambio climatico y energía datos de España: http://www.fundacionentorno.org/xtras/pdfs

/eco2nomia_V2.pdf• guia animada: com funciona l’efecte hivernacle? cuestionari• http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/specials/2005/kioto/newsid_4251000/4251585.stm• Calculadora de CO2 individual: http://www.ceroco2.org/calcular/Default.aspx• http

://portal.aragon.es/portal/page/portal/MEDIOAMBIENTE/EDUAMB/SENSIBILIZACION/CLIMATICO/MATERIAL Materials didàctics descarragables sobre canvi climàtic. Guia de l’alumne i del professor. Molt bo http://portal.aragon.es/portal/page/portal/MEDIOAMBIENTE/EDUAMB/DOCUMENT/MATERIALES Materials didàctics descarragables (contes, cuaderns de treball, etc)

• http://www.espere.net/ dades científiques, qüestionaris, textes per discutir a l’aula amb un llenguatge assequible per a tothom

• Activitats relatives als paràmetres astronòmics que influeixen en el clima: activitat solar, eix de rotació i òrbita de la Terra al voltant del Sol. La radiació solar. L'efecte d'hivernacle. La capa d'ozó. Influència dels diferents subsistemes terrestres en el clima de la Terra. Principals activitats humanes que influeixen en el canvi climàtic. Evidències del canvi climàtic. Veure http://www.ambientech.org/activitats/catala/la_terra/canvi_climatic/canvi_climatic.html

Canvi climàtic• http://oficinadelcanviclimatic.caib.es/llibre/canbal/4/4_1_2/index.html• "Canvi climàtic: Preguntes i respostes" et descobreix les dimensions reals de

l'escalfament global, com s'està manifestant a escala planetària, quines són les seues causes i conseqüències, i com evolucionarà. http://obrasocial.caixacatalunya.es/osocial/redirect.html?link=http://obrasocial.caixacatalunya.es/CDA/ObraSocial/OS_Plantilla3/0,3417,1x2y2899,00.html

• Carbongame http://www.carbongame.org/ Joc on line de comerç d’emissions (Català, anglés.

• Alerta CO² www.accionatura.org/juegoAlertaCO2/ AlertaCO² es un juego on line que anima al jugador a reducir los niveles de CO² de Ciudad Metrópolis a través de diferentes juegos. Acció Natura, Fundación Ecología y Desarrollo (2006). (Español, Catalán).

• ¿Nos salvará Kyoto? www.intermonoxfam.org/page.asp?id=1642 Actividades dirigidas a ESO con orientaciones al profesorado e información de contexto sobre el tema. Intermón-Oxfam (2005). (Español, Catalán, Gallego, Euskera).

• Guía de la energía para centros escolares• http://www.crana.org/archivos/quienes_somos/planes_y_programas/informacion_y_d

ocumentacion/publicaciones/14_12_2006/CRANA%20GUIA%20ESCOLAR.pdf propuesta de “ambientalización” para abordar la temática de la energía en un centro escolar desde tres perspectivas inseparables: la integración curricular, el uso de instalaciones y sistemas energéticos del Centro y la participación de la Comunidad Escolar.

Recursos en medio ambiente• http://www.educacionenvalores.org/mot.php3?id_mot=51 directorio de recursos,

juegos, páginas interactivas, videos, etc. Listado orientativo

• Frenar el cambio climático: un reto de todos http://portal.aragob.es/servlet/page?_pageid=3681&_dad=portal30&_schema=PORTAL30&_type=site&_fsiteid=362&_fid=1335997&_fnavbarid=1438345&_fnavbarsiteid=362&_fedit=0&_fmode=2&_fdisplaymode=1&_fcalledfrom=1&_fdisplayurl= Propuesta educativa para comprender mejor el cambio climático y actuar frente a él, mediante una secuencia de actividades que trabaja de forma atractiva, activa, participativa y positiva, las causas, efectos y las soluciones

• Calculadoras de carbono:• http://www.ceroco2.org/calcular/Default.aspx (Fundación Ecología y Desarrollo)

veure exemple• http://www.mycarbonfootprint.eu/es/ (Comisión Europea. Medio Ambiente) ver

ejemplo• http://www.mejorconbici.com/listado.asp?tipo=60&zona=12 (Mejor con bici)• Más recursos de actividades:

https://cmisapp.ayto-zaragoza.es/contenidos/medioambiente/cda/guiacambioclimatico.pdf

• Carteles: www.mma.es (cambio climático, formación)

6. Riscos Naturals

Riscos naturals • Els fenòmens naturals potencialment perillosos formen part del funcionament normal dels

sistemes naturals.• La seva interacció amb la societat genera importants pèrdues humanes i econòmiques,

cada vegada més elevades, pel que és indispensable reduir-les al màxim.

• http://www.unisdr.org/ l'oficina de Nacions Unides: Estratègia Internacional per a la reducció dels desastres

• http://www.stopdisastersgame.org/es/ juego interactivo para aprender sobre los riesgos y desastres naturales y cómo prevenirlos

Molta i variada informació online per aprendre del perills naturals i com evitar que es converteixin en desastres:

Videos, fichas informativas per a descarregar amb dades fonamentals i molts enllaços a on cercar inormació (en anglés)

• Centre for Research on the Epidemiology of Disasters (CRED) www.cred.be

• http://www15.gencat.net/cads/AppPHP/index.php consell assessor per al desenvolupament sostenible

• http://www.ub.es/risknat/ grup recerca UB (RISKNAT)• Que fer en cas de terratrèmols? Unitat de registre sísmic d'Alacant. http://www.ua.es/ursua/• Atles de les illes balears http://www.uib.es/secc6/lsig/Atles/INICI.HTM

Què es un risc

• Risc = Perillositat x Vulnerabilitat • La perillositat (en anglés “hazard”): probabilitat que un

determinat fenomen natural, d'una certa extensió, intensitat i durada, amb conseqüències negatives, es produeixi (mapes de freqüència)

• La vulnerabilitat fa referència a l'impacte del fenomen sobre la societat, i és precisament l'increment de la vulnerabilitat el que ha portat a un major augment dels riscos naturals.

• La vulnerabilitat comprén des de l'ús del territori fins a l'estructura dels edificis i construccions, i depén fortament de la resposta de la població davant el risc.

Classificació dels Riscos • Meteorològics/climàtics• Riscos en què la perillositat està exclusivament vinculada a les condicions

atmosfèriques, meteorològiques o climàtiques: • lligats exclusivament a factors atmosfèrics: Temporals de vent , Onades

d'aire fred o de calor, Tornados i huracans, Pedra, Nevades extraordinàries, Tempestes elèctriques.

• Riscs a on intervenen altres factors (naturals o antropogènics: Allaus (geologia-meteorologia), Inundacions (meteorologia-hidrologia), Lliscaments de vessant vinculats, en alguns casos, a la pluja (meteorologia-geologia), Grans incendis forestals, Sequeres.

• I, finalment, aquells riscos naturals d'origen no atmosfèric però que produeixen un impacte important a l'atmosfera : Erupcions volcàniques, Les situacions de forta contaminació atmosfèrica (no natural),…, aquestes es trobarien a la frontera entre riscos tecnològics i naturals .

• Geofísics: Terratrémols, Volcans, Lliscaments de terreny, Caiguda de pedres, Allaus i els relacionats amb problemes costers, essencialment enfonsament de la costa i erosió

• Biològics: Plagues, Pestes, Epidèmies

Recursos riscos naturals• Molta informació als cercador web• Informació Gral sobre desastres i perillositat natural:• Bases da de dades, info gràfica: www.disasterrelief.org (creu roja)• www-reliefweb.int/ocha_ol/onlinehp.html (ONU)• Direcció General de Protecció Civil (www.proteccioncivil.org) • Fotos de fenòmens atmosfèrics extraordinaris susceptibles de

utilitzar-se como recurs didàctic http://earthobservatory.nasa.gov• www.tornadochaser.com “cazadores de tornados”• http://age.ieg.csic.es/boletin/30/12.pdf article “LOS RIESGOS

NATURALES A TRAVÉS DE LA RED INTERNET. RECURSOS DIDÁCTICOS Y DE INVESTIGACIÓN”

• Instituto Geográfico Nacional: molta informació damunt terratremols i vulcanisme a Espanya amb dades dels darrers fenòmens(www.ign.es) anar-hi

•Informació sobre riscos a Espanya (inundacions, allaus, tsunamis, terratrèmols, sequera, etc) amb mapes, dades històriques, efectes, plans d’emergencia etc i enllaços al IGN i a l’institut nacional de meteorologia.

http://www.inforiesgos.es

Riscos meteorològics: http://www.aemet.es/es/eltiempo/prediccion/avisos?w=hoy

Creixement dels danys produïts pels riscos naturals

• A nivell europeu, s’observa un creixement significatiu dels danys produïts pels fenòmens naturals a les últimes dècades, atribuït sense provada justificació al canvi climàtic. Hi ha altres raons que s'han de tenir en compte:

• l'augment del nivell de vida • la concentració de la població • infraestructures i béns en llocs privilegiats des d'un punt de vista

econòmic o lúdic, però amb existència de risc d'inundació • creixement de la mobilitat per carretera o tren • desarrelament per part de la població de les característiques

naturals dels llocs en què habiten o s'instal·len i dels seus riscos • manca de conscienciació i educació davant el risc d'inundacions

amb les conseqüents actuacions incorrectes o imprudents

Riscos a les Balears• Index de sequera i risc d’incendis a les Balears: dades, gràfiques i

mapes, causes i factors de perillositat, mesures de prevenció, mesueres d’actuació, mesures de recuperació, etc.

• Estadístiques d’incendis i dades per municipis i sup.cremada.• http://web2.caib.es/wiffront/ndvi_balears.ct.jsp

• Mapa de risc d’inundacions a Balears http://dgrechid.caib.es/atles/ATLES.pdf VEURE

Riscs naturals i ordenació del territori a Balears

• Els riscos s’inclouen en els Plans d’Ordenació territorial• Mallorca veure exemple

http://www.conselldemallorca.cat/sit/ptm/viewer.htm• Menorca veure exemple :

http://www.cime.es/ca/ptinicial/index_pti_inicial.html• Eivissa i Formentera: Veure exemple• http

://www.conselldeivissa.es/consellPortal/fdes_d4_v1.jsp?codMenu=354&codMenuPrimerNivel=41&codMenuSegundoNivel=92&codMenuTercerNivel=94

RESIDUS I RECICLATGE

Residus i Reciclaje

• http://w3.cnice.mec.es/eos/MaterialesEducativos/mem/ecomec/prod01.htm• Videos residuos y energia IDAE-disney channel• http://www.ine.es/inebmenu/mnu_medioambiente.htm estadístiques sobre

residus• http://habitat.aq.upm.es/boletin/n2/lista.html• Dades de la gestió de residus a Mallorca http

://www.gestioderesidus.net/pdf/dossier2007.pdf veure• http://www.mallorcarecicla.net/m_recicla/images/articulo.pdf (visites a les

instal·lacions de reisdus i fundació deixalles). Dades de recollida selectiva de tots els municipis de Mallorca.

• http://www.es-parc.net/es-parc.htm (instal·lacions Mallorca, dades i videos)• Dades de Menorca i instal·lacions

http://www.cime.es/novacime/cime03/index_03.asp• Eivissa: http

://www.cief.es/consellPortal/fdes_d4_v1.jsp?contenido=1187&tipo=6&nivel=1400&desde=home

Funcionament de les instal·lacions de tractament

• Reciclatge de residus per materials http://www.xtec.es/recursos/ciencies/ambinet/ambinet/explora.htm VEURE

• EXEMPLE vidre: Veure http://www.xtec.es/recursos/ciencies/ambinet/ambinet/cubi-vidre/vidre.htm

• Reciclatge Orgànic: http://www.xtec.es/recursos/ciencies/ambinet/ambinet/cubi-org/organic.htm

• Classificació: http://www.cespa.es/index.php?orden=41&id_didactica=15

• Planta de compostatge: http://www.gencat.net/mediamb/ea/virtual/e-botare.htm

• Incineració: www.tirme.com i www.aeversu.es

Envases y embalajes

• www.ecoembes.es• www.aluminio.org• www.ecovidrio.es ver• www.cartonbebidas.com/• http://www.cicloplast.com• www.tupapelesimportante.

com

• Datos sobre recogida y reciclado de envases con materiales para escuelas, juegos, animaciones, etc.

0Falsenone0x1DD351BrowseBrowsefalse/wEPDwU0Falsenone0x1DD351BrowseBrowsefalse/wEPDwU0Falsenone0x1DD351BrowseBrowsefalse/wEPDwU

Convenis internacionals

Tratados y convenios Internacionales

• Hay más de 500 tratados internacionales y acuerdos relacionados con el Medio Ambiente:

• De esos:• - 180 son tratados de carácter mundial.

- 320 tratados, son de carácter sólo regional (abiertos a la firma de países de una región, porque interesa solo a países de esa región.

* El 60% de estos tratados, es decir, 302 de ellos se concluyeron en los últimos 30-32 años, es decir a partir de 1972.

* De ellos 105 son tratados mundiales, globales.

* 197 son regionales.

Tratados y convenios Internacionales

• CONVENCIÓN MARCO DE LAS NACIONES UNIDAS SOBRE CAMBIO CLIMÁTICO (UNFCCC)  http://unfccc.int/es/index.html

• EL PROTOCOLO DE KIOTO http://unfccc.int/es/index.html • CONVENCIÓN SOBRE EL COMERCIO INTERNACIONAL DE ESPECIES

AMENAZADAS DE FAUNA Y FLORA SILVESTRES (CITES)  http://www.cites.org/esp/index.shtml

• CONVENIO MARCO SOBRE LA DIVERSIDAD BIOLÓGICA  http://www.biodiv.org/  

• CONVENIO DE BASILEA SOBRE EL CONTROL DE LOS MOVIMIENTOS TRANSFRONTERIZOS DE LOS DESECHOS PELIGROSOS Y SU ELIMINACIÓN  http://www.basel.int/convention/about.html

• EL PROTOCOLO DE MONTREAL RELATIVO A LAS SUSTANCIAS QUE AGOTAN LA CAPA DE OZONO  FORO INTERGUBERNAMENTAL DE BOSQUES  http://www.unep.org/ozone/docs/montreal-protocol-booklet-sp.doc

• CONVENIO DE AARHUS  (derecho a la informaciónambiental) : http://www.mediterranea.org/cae/aarhus_convenio.htm

• CONVENIO DE RÓTTERDAM  http://www.ourplanet.com/imgversn/124/spanish/celina.html

• CONVENIO DE NACIONES UNIDAD DE LUCHA CONTRA LA DESERTIFICACIÓN http://www.unccd.int/main.php

Tratados y convenios Internacionales

• http://www.unep.org/newscentre/animations/UNEP_milestones.swf

• CONVENIO DE RAMSAR de proteccion de humedales: http://www.ramsar.org/indexsp.htm

• CONVENIO DE BONN: La Convención sobre la Conservación de las Especies Migratorias de vida Silvestre

• CONVENIO DE BERNA: Convenio relativo a la Conservación de la Vida Silvestre y del Medio Natural en Europa

• CONVENIO DE BARCELONA: Protocolo sobre zonas especialmente protegidas y la diversidad biológica de la Convención para la protección del mar Mediterráneo contra la contaminación

• CONVENIO OSPAR: Anexo V sobre Protección y Conservación de los Ecosistemas y la Diversidad Biológica de las áreas marinas

• ACCOBAMS: Acuerdo de Mónaco sobre la conservación de los Cetáceos del Mar Negro. El Mar Mediterráneo y la Zona Atlántica Contigua

• CONFERENCIA MINISTERIAL SOBRE PROTECCIÓN DE BOSQUES EN EUROPA

Recursos Web generales• http://www.unescoeh.org/ext/manual/html/portada.html info agrupados por

temas: evaluación ambiental, Biodiversidad, Atmósfera, Agua Dulce, Mares y Océanos, Energía 2, Bosques, Ciudades, Esp. Naturales Protegidos, Población, E.A. Formal, E.A. No Formal

• Apartado específico de actividades sobre los temas anteriores.• http://www.mma.es/portal/secciones/formacion_educacion/recursos/ Página

web del ministerios de medio ambiente desarrollo rural y medio marino: Legislación, Aguas Continentales y Zonas Asociadas, Aguas Marinas y Litoral, Biodiversidad, Cambio Climático, Calidad y Evaluación Ambiental, Red de Autoridades Ambientales, Información Estadística y Ambiental, Desarrollo Territorial

• Recursos y documentos para Formación y Educación Ambiental • http://www.internatura.org/index.html bibliografia, documentals, datos, etc• www.ine.es www.IBAE.es Estadísticas, datos demográficos, consumos, etc

Ciencia, Tecnologia i Sostenibilitat

REFLEXIÓ FINAL:• El desarrollo sostenible REQUIERE ENTENDER QUE LAS SOLUCIONES

DEBEN CONTEMPLAR TODOS LOS ASPECTOS: posibles cambios en las estructuras sociales e institucionales, desarrollo económico equitativo, impulso a la la ciencia y la tecnología ambiental y fomento de las conductas individuales en relación a los objetivos anteriormente descritos.

• La Ciencia i la Tecnologia ajuden a identificar, comprender i cercar solucions viables i equilibrades per tal de que el medi ambient pugui preservar-se i recuperar-se al mateix ritme que es veu afectat per l’activitat humana.

• Necesidad de ciencia y tecnología, para:- conocer la realidad y predecir los efectos, - aumentar la eficiencia los recursos del medio ambiente, - desarrollar sistemas de control, - disminuir el impacto de las actividades humanas - mejorar la capacidad del medio ambiente para absorber los efectos de la

actividad humana