Boletín matematico definitivo
-
Upload
ateneu-serra -
Category
Documents
-
view
224 -
download
4
description
Transcript of Boletín matematico definitivo
1
Sota aquest títol, la revista de tiratge nacional "L'ESFERA", publicava el
dia 10 de maig de 1930 un article dedicat
especialment a la població de Serra.
En ell s'assenyalaven, entre altres virtuts del
nostre municipi, la seua si-
tuació geogràfica i la bon-
dat del clima ja que la feien altament atractiva per als
habitants de la ciutat de Va-
lència, separada tot just per
uns vint-i-cinc quilòmetres,
"mitja hora de camí agrada-
ble i ameníssim" com indi-
cava el citat article.
Aquestes virtuts, a més de l'hospitalitat dels
seus veïns, va convertir a
Serra en un poble molt de-
mandat tant com a lloc de
descans i esbarjo, com per a
estades terapèutiques per a la curació de la
malaltia que assotava indiscriminadament
als habitants, sobre tot de les ciutats. Serra reunia les qualitats necessàries, per aquell
temps, per a la curació de la malaltia de la
tuberculosi: l'altura sobre el nivell del mar,
el sol i una atmosfera saludable, tot açò
acompanyat d'una alimentació adequada.
Molts personatges de renom van gau-
dir dels nostres paratges. L'article citat des-taca a Vidal Corella, Benlliure, Peyró Me-
zquita, Lauri Volpi, Galleguito, Selica Pé-
rez Carpio i altres tants. Però la pràctica to-
talitat d'ells tenen en comú haver visitat i gaudit del nostre poble i els seus bells parat-
ges de forma temporal, no vinculant les se-
ues vides a les gents que els van acollir.
Però esment a part mereix el matemà-
tic Don Miguel Marzal i
Bertomeu, més conegut pel
Matemàtic Marzal. Aquest personatge, ar-
ribat a Serra en els principis
del segle passat, cercant la
curació del seu fill afectat
per la tisi, nom popular pel
qual es coneixia la tubercu-
losi, va establir llaços de
convivència amb el poble, instal·lant-se als afores i
contribuint al creixemet des-
envolupament urbanístic i
social d'una zona en desen-
volupament que des de lla-
vors va formar part activa de la comunitat
de Serra.
Enguany. en complir-se el centenari de la seua defunció, l’Ateneu Cultural
d´Estudis i Tradicions de Serra, dins del seu
objectiu de donar a conèixer els valors i les
persones que han contribuït al progrés de la
localitat pren la decisió de dedicar un home-
natge a l'insigne matemàtic que no va dub-
tar a vincular la seua vida i la de la seua fa-mília al nostre poble
José Ginés
BUTLLETÍ MONOGRAFIC: EL MATEMÀTIC MARZAL I SERRA
SERRA, "LA FÁBRICA DE SALUT"
2
Naixement i iniciació a l’estudi matemàtic
Miguel Marzal i Bertomeu va nàixer a Sueca, a la
comarca de La Ribera Baixa, l’any 1856. Aquesta, la
seua ciutat de naixement, el va nomenar Fill Adoptiu
Miguel Marzal va iniciar els seus estudis a València,
des d’on va pasar a estudiar a Madrid. Entre els anys
1875 i 1883 va estudiar Ciències exactes a la Universi-
tat Central de Madrid, junt a
alguns dels millors matemàtics
de l’època, com són Eduardo
Torroja i Tomàs Ariño Sancho,
també antics catedràtics de Va-
lència. A Madrid va ser on es
va doctorar amb la seua tesi
“Influencia del análisis mate-
mático en el progreso de las
demás ciencias”, i després va
ocupar una plaça de professor
auxiliar en la Universitat Cen-
tral.
Rellevància en el camp de les
matemàtiques
Posteriorment, Miguel Marzal
va obtindre la seua càtedra a la
Universitat de València, ano-
menada Complements dins la
d’Anàlisi Matemàtica. En
aquesta Universitat, va participar en l’acte d’obertura
del curs 1887-1888 amb el seu estudi “Influencia del
análisis matemático en el progreso de las demás cien-
cias”. Amb la seua arribada es pot considerar que s’in-
corpora l’Anàlisi Matemàtica als estudis de la Univer-
sitat de València, deixant enrere els vells textos de
matemàtics com Lacroix, Vallejo o Odriozola, i s’intr-
odueix l’anàlisi de Cauchy.
A l’any 1891 es va traslladar a la Universitat de Barce-
lona, i des d’ací va fer la seua principal aportació al
món de les matemàtiques amb el seu manual anomenat
Anàlisis Matemàtico. Aquesta obra es va incorporar a
la major part de les Universitats de l’Estat així com a
algunes estrangeres com la Universitat de París, la
Universitat de Mèxic o la Universitat de Berlín. Mal-
grat tot açò, durant la segona part del segle XX, els
seus textos i els de molts altres matemàtics van ser
desplaçats per les obres de Julio Rey Pastor, un altre
matemàtic molt rellevant de l’època.
Cal destacar també un esdeveniment que va gaudir de
gran polèmica, i és que Marzal va intervenir contra
Josep Fola Igúrbide pel seu estudi de geometría a l’any
1897.
Al llarg de la seua vida, Miguel Marzal va mantenir un
gran interès per la difusió de les ciències matemàtiques
i va advocar per l’establiment de l’ensenyament de
l’economia matemàtica i de les assegurances en gene-
ral. Aquest personatge reclamava amb urgència la cre-
ació de càtedres lliures on s’explicara la història, la
filosofia i la pedagogia mate-
màtica, en lloc de solament la
teoria matemàtica pura.
Últims anys de vida i mort
Finalment, Miguel Marzal va
morir a Barcelona l’any 1915.
La seua mort va causar un me-
rescut sentiment entre el món
de les ciències matemàtiques.
Tant va ser així que, al número
37 d’abril del mateix any 1915,
la revista de la Sociedad Mate-
mática Española li va dedicar
unes sentides paraules , així
com una Secció biogràfica en
una de les seues posteriors pu-
blicacions.
A més, i encara que no és mas-
sa comú que una ciutat atorgue
massa honors a professionals de
les ciències físiques i la matemàtica, des de 1922 un
dels carrers del centre de la ciutat de València porta el
nom del matemàtic Marzal, fet que afavoreix el record
d’un dels matemàtics valencians més importants de la
seua època.També al seu poble, Sueca, té dedicada una
via pública: l’Avinguda Matemàtic Marzal
La família Marzal i el poble de Serra
Al poble de Serra, Miguel Marzal va fer construir la
casa que anomenaria Villa Maria en homenatge a la
seua germana, qui viuria ací. Posteriorment, Maria
Marzal va convertir la casa Bonaire, molt proper a
Villa Maria, en una casa-sanatori per als malalts de
tuberculosi.
Que la família Marzal, i molt especialment Miguel
Marzal, escollira Serra com a poble per a pasar llar-
gues temporades a l’any, parla molt bé del nostre po-
ble. Nosaltres, per la nostra banda, no podem fer més
que agrair i homenatjar aquest rellevant personatge del
món de les ciències matemàtiques, que tant va apreciar
al poble de Serra.
Marian Sanchis
MIGUEL MARZAL I BERTOMEU
EL MATEMÀTIC MARZAL
3
Els últims anys del segle XIX, Serra co-
mençava a entrar en un procés d’expansió
urbana que s’allargaria en les primeres dè-
cades del XX, i encara prou desprès. Els
iniciadors i promotors d’aquest procés van
ser principalment empresaris de prestigi i
persones de la burgesia valenciana de l’èp-
oca. Serra es convertia en una de les princi-
pals destinacions d’estiueig de
molts valencians, generalment
de classe acomodada. El ma-
teix procés de segones residèn-
cies (zones d’estiueig) es dona-
va també en moltes altres loca-
litats d’un entorn relativament
proper i accessible des de Va-
lència. Però, en el cas de Serra
convergia un segon factor, que
anava més enllà del simple es-
barjo estiuenc, i era que moltes
persones venien fins ací per
recomanació mèdica, en una
època en la que les malalties
respiratòries i particularment la tuberculosi
estaven molt esteses i no solament afecta-
ven a les persones pobres i desnutrides, si-
nó també als rics.
Moltes persones acomodades triaren el pai-
satge, l’hospitalitat dels serrans i l’aire sa
de la muntanya per a instal·lar-se en el nos-
tre poble. El destí principal dels nous resi-
dents, de vegades anomenats “forasters”
pels serrans, era l’Alameda, un barri que
començava a ser traçat a partir de la Fonda.
Però també hi hagueren altres visitants que
s’establiren construint grans xalets i cases
aïllades en llocs un poc més allunats, però
no massa, del casc urbà, com és el cas del
xalet de La Tonyinera, el de Les Vinyetes i
altres.
En aquella etapa expansiva i de creació de
les primeres cases de l’Alameda destacaren
algunes persones com a promotors urbanís-
tics. El carrer Ventura Feliu ens parla d’un
d’aquests personatges, un famós empresari
valencià del moble. Santiago Sempere és
un altre empresari de l’època que també
dona nom a un carrer de Serra. Els xalets
dels Pintors, també donen nom a un altre
carrer: Racó dels Pintors. D’aquella època
o poc abans és també el xalet de Montesi-
nos (any 1890), que sembla que construí
Buenaventura de Gracia, un
altre serrà “d’adopció”. El
Amor, Gallego, Torre Blanca
(o “casa del Retor”), Entre Pi-
nos, Villa Maria (o “Casa de
l’Advocat”), Bonaire... Aquests
últims fets per el Matemàtic
Marzal i els seus descendents.
En aquells anys de finals del
XIX, tocant ja el segle XX, a la
ciutat de València hi havia un
gran revol amb les campanyes
socials promogudes pel metge
Francesc Moliner i Nicolàs
(1851-1915), el famós Dr. Mo-
liner que havia sigut designat en 1890 per
l’Ajuntament de València i l’Acadèmia de
Medicina per a viatjar a Alemanya i estudi-
ar els avanços que havia fet el Dr. Cock, el
descobridor del bacil causant de la tubercu-
losi, una malaltia que assotava i matava a
moltes persones. Des d’aquell moment, el
Dr. Moliner dedicaria tot el seu esforç i la
seua vida a lluitar contra la malaltia, sabent
que es podia combatre eficaçment amb un
repòs controlat i acompanyat de bona ali-
mentació i aire oxigenat, com el de les
muntanyes de Serra.
L’objectiu del Dr. Moliner era aconseguir
un hospital a Serra on poder lluitar i com-
batre la malaltia curant els malalts. Sense
entrar en massa detalls, podem dir que hi
hagué tres etapes o intents seriosos: primer
la Cartoixa, que va ser llogada i habilitada
com a hospital durant alguns anys de finals
del XIX i primeres dècades del XX El se-
SERRA en temps del matemàtic Marzal (el naixement del barri de l’Alameda)
Fernando Marzal Carreras
4
gon intent seria en el poble de Serra, con-
cretament a l’Alameda, on el Dr. Moliner
va fer gestions per a la compra de terreny
on poder construir l’hospital que pretenia.
La publicació d’aquest projecte va originar
una gran inquietud entre els serrans, que
veien amenaçada tant la seua pròpia salut
com la dels nous residents, que eren molt
ben acollits. Finalment, les protestes veï-
nals aconseguiren que el famós hospital no
fora construït dins del poble sinó en un lloc
allunat, com finalment es va fer alguns
anys desprès.
El nom de l’Alameda
(l’Albereda, seria el nom cor-
recte) sembla que li ve perquè
a similitud de l’Albereda de
València, aquesta era una zona
festiva i d’expansió, que en
certa manera cobrava vida en
estiu. A més a més, la font de
Salut era el punt d’abastiment
d’aigua necessari, fins que en
els anys 30 vingué l’aigua po-
table a Serra, sent l’Alameda
un dels primers llocs en bene-
ficiar-se de la xarxa de les ai-
gües potables.
El mateix any que moria el Dr.Moliner,
moria també un altre personatge molt pro-
per a Serra i a l’Alameda: Miquel Marzal i
Bertomeu (1856-1915), el famós Matemà-
tic Marçal, un personatge destacat a qui
rendim ací homenatge en el primer cente-
nar de la seua mort, i a qui la nostra amiga i
companya Marian Sanchis dedica un article
biogràfic en aquest mateix bulletí.
Ventura Feliu i Santiago Sempere, a més
de donar nom a carrers que contribuïren a
urbanitzar, tenen també el mèrit d’haver
contribuït en la promoció del nostre poble,
especialment en els anys 1909 i 1910, quan
es celebraren, respectivament, les exposici-
ons Regional de València i Nacional de
València. El carrer Antonio Ros, prou més
posterior en el temps pren també el nom de
qui va ser promotor de les primeres cases
de dit carrer (“les casetes del forner”); ell
era un forner de Xirivella.
Però en el cas del matemàtic Marçal sem-
bla que hi ha darrere una història més hu-
mana i trista que la simple promoció de se-
gones residències. El matemàtic havia per-
dut alguns fills xicotets, a causa de la tu-
berculosi i aquesta pogué ser una bona raó
per la qual vingué a viure a
Serra. Només el sobrevisque-
ren una filla (Elvira) i un fill
(Fernando). Maria, la germana
del matemàtic, vingué també a
viure a Serra (ella donava nom
a Villa Maria) i potser per les
tristes circumstàncies d’haver
perdut als seus joves nebots, va
decidir més tard habilitar una
de les cases, Bonaire, per a la
cura de malalts tísics; potser
açò fora ja desprès de la mort
del matemàtic. Per la mateixa
època, altres xalets de la zona ,
com els dels Pintors, també van
ser dedicats a rebre malalts, generalment
gent de classe alta o mitjana, que buscava
el seu sanament i recuperació aprofitant la
salubritat de Serra. Molts degueren recupe-
rar-se, suposem, però altres no ho aconse-
guiren, entre ells el jove José Benlliure
(“Pepín”), fill del famós pintor, o Conxa, la
jove filla de l’escultor Eugeni Carbonell,
que son pare immortalitzà en la magnífica
escultura de la Mare de Déu d’Agost, de
l’església parroquial de Serra.
Policarp Garay i Martín
EDITA COL-LABORA
Maria Marzal en Bonaire
AJUNTAMENT DE SERRA
PATROCINA