1

Any VII. Núm. 16 desembre del 2000Any VII. Núm. 16 desembre del 2000Any VII. Núm. 16 desembre del 2000Any VII. Núm. 16 desembre del 2000Any VII. Núm. 16 desembre del 2000Butlletí de l’Associació de Pares d’Alumnes de l’Escola del MarButlletí de l’Associació de Pares d’Alumnes de l’Escola del MarButlletí de l’Associació de Pares d’Alumnes de l’Escola del MarButlletí de l’Associació de Pares d’Alumnes de l’Escola del MarButlletí de l’Associació de Pares d’Alumnes de l’Escola del Mar

SUMÀRIASUMÀRIASUMÀRIASUMÀRIASUMÀRIA

BONNADAL

-Editorial: “COL·LECTIVITZACIÓ DEL LLIBRE DE TEXT A L’ESCOLA DEL MAR”-Experiències familia - escola: “A TIRAR BALDUFES AMB ELS DOFINS“.“SORTIDA AL MUSEU DEL FERROCARRIL AMB FAMILIES DE TARONGERS”

-Coordinadora d’AMPAs d’Horta-Guinardó: “BITLLES I XERRADES”-Recull de Premsa: - Jaume Cela i Juli Palou “SOBRE ALGUNS DRETS DELS

REIS I DE LES REINES DE LA CASA”-Opinió: “NADAL : UN SAC DE VALORS”

2

Ja som al Nadal d’aquest tant rodonet 2000i novament ens n’adonem de què el dia a dia ens

manlleva les oportunitats d’aturar-nos un xic al’escullera a tirar la canya de pensar. Aquesta ésuna activitat que va inventar l’Enric Casassas de lameva tauleta de nit, que ara sovinteja companyiaamb el també amic Jaume Subirana, la YasminaReza, desolada, i en Groucho Marx, d’amant sarnósi sorneguer. Tot i així costa aclucar l’ull. I aleshores,ai l’as, penses que potser val la pena de posar-hireflexió encara que només sigui per a l’alegria delsquatre pirats que pensen, -amb o sense canya-, unamica abans de donar-te definitivament a la oníricarealitat d’un pop pescat a l’escullera...

La darrera tendència d’aquest nostre món, la famosaglobalitat, mal entesa com a difusió de lesessencialitats en un marasme desconegut del qualnomés en traspuen missatges mediàtics de nul·laqualitat intel·lectual, que potencien l’individualismei l’egoisme, la visió del proper com a enemic aabatre, la tinença d’objectes materials i de dinerscom a valor de prestigi, la ignorància supinapublicada i desacomplexada com a model dereferència. El cos danone com a únic gaudi eròtic,lògicament asexuat. La exaltació de la mandra i lainactivitat vegetal. El pensament únic i inamovibledel no hi ha res a fer perquè som dolents pernaturalesa i per tant podem fer, -hem de fer-,dolenteries per tenir el món que ens mereixem. Laconcepció dels infants com a éssers molestos i ambla picaresca, la trapelleria, la rebequeria i lasapastreria adherides per definició i condició...onés vist que un infant pugui ser bon minyó bendisposat i atent més d’un cop per ajudar en allòque calgui?

Això d’educar es fa dur quan l’entorn escomplica i quan els valors que intentes

transmetre són conculcats a la vida que ens volenfer passar per quotidiana.

Si no hi ha Nord, cap a on encararem el futur delsnostres fills? Tenim clar que cap a on ells mateixosvulguin, però també tenim clar que ben preparatsper afrontar les adversitats amb esperit de lluita ide superació, amb l’assumpció de l’esforç i amb el

despreniment generós d’allò que guanyin per alproïsme, amb les aturades que calguin si es tractad’esperar un company i amb la humilitat suficientper demanar a un company que s’aturi per a esperar-lo, amb el suficient i necessari amor a la vida pervéncer pacíficament la violència. Tots aquestsvalors, i d’altres, cal que els nostres fills elsaprenguin i els assumeixin de la quotidianitat. Unaquotidianitat que no pot ser únicament de l’escolasinó que hem d’esforçar-nos a donar-la a partir delnostre exemple vital. El de les nostres vides reals,perquè així ens ho volien mostrar també els nostresascendents. Una quotidianitat que ens cal imposaramb el nostre esforç de mares i pares educadors,contra corrent i amb l’esperança de temps millors.

Lluny de la virtualitat mediàtica, hem de mostrarals nostres fills els valors que tendeixin a fer

possible una humanitat més justa amb ella mateixaque atengui i respecti la pròpia diversitat i que lluitii treballi per a un futur sostenible i millor, Oi Nadal?Més ençà dels àcids i les flors, l’absència de futur ila fi de la història que ens portaren les darrersdècades del segle XX, el meu món es debat avuientre la virtualitat de la seva pròpia existència i larealitat d’una resta de món que viu una desolacióque tant de bo què en fos de virtual. Sort n’hi had’aquest dia a dia que ens deixa estabornits; de quèencara hi ha criatures que ens desperten contentes ique volen que les portem a l’escola a bescanviarrialles amb d’altres criatures rialleres, i de què arave Nadal i matarem el gall, -hormonat, ai uix!-,aquest Nadal, que mai és igual que aquell Nadal ique des què no som tan innocents sempre és tantbanal i superficial.

Perquè, entrant-hi gaire, oi que pot fer mal el Nadal?

Obert en canal, posarem el porc en sal i la gallinaa la pastera. Estomacarem el tió i rentarem els

plats ben rentats perquè el Nadal ja ve.- Què bé Pare! Quina Cagarada aquest Tió!

Bon Dosmilú. JOTES ROSSELL

NADAL : UN sAc De vALOrs

3

La IdeaLa IdeaLa IdeaLa IdeaLa IdeaLa Laura, la mestra de la classe de les nenes i elsnens de 4 anys de l’escola del Mar, ens va dir alspares que creia que podia ser una bona idea anara l’escola a explicar o ensenyar alguna cosa alsnanos.Era una proposta temptadora i ens vam posar apensar en què podríem fer que pogués resultardivertit.

Durant les festes de Nadal se’ns va acudir: elsensenyaríem a tirar baldufes... Bé, donat quenomés tenen 4 anys potser ens conformaríem ambvirolets, que no està malament per començar.Comentant la idea amb en Jaume i en Carles hovam acabar d’arrodonir i ens van dir quel’”Associació Amics del Baldufa” tenia materialper fer un taller de virolets amb el que els propisnens i nenes se’n podrien muntar un. Fantàstic!

Tenint en compte l’edat dels Dofins vam preparar-ho tot perquè només quedessin dues peces: unarodeta de fusta amb un forat central i un tap desuro amb una agulla de cap de colorins clavada ienganxada amb pega (per allò d’evitar perills)

La PreparacióLa PreparacióLa PreparacióLa PreparacióLa PreparacióJa teníem la idea i el material, només faltava trobarla manera d’introduir el tema als nanos. A laSusanna se li va acudir que els podíem explicarun conte en el que apareguessin les dues pecesamb les quals muntarien després el Virolet. “...elViro i el Let que, provinents de planetes llunyansvan aterrar a la Terra, i veien que els nens i lesnenes ho passaven molt bé sentint música i ballant,ho van intentar però cadascún per separat no po-dia. Alehores van decidir ajuntar-se i vancomprovar que d’aquesta manerapodien ballar perfectament...”

La RealitzacióLa RealitzacióLa RealitzacióLa RealitzacióLa RealitzacióVa arribar el 12 de gener. Els dofins ens estavenesperant expectants. Nosaltres una micanerviosos; entendre’s amb 25 criaturetes de 4 anysno és fàcil (com s’ho deuen fer els mestresd’aquestes edats?). Després de l’experiènciad’aquell dia penso que ho aconsegueixen ambmolta paciència, coneixements i habilitat. Aplicantaquestes virtuts, la Laura va suggerir fer tresgrups per fer-ho més manegable. Bona idea.

A Cada grup li vam explicar el conte i li vamensenyar a tirar virolets de fusta. Estavenfascinats. Després, al pati, els hi vam ensenyarcom es tiren baldufes de cordill i, ajudant-losuna mica, ells també en van tirar. S’ho van passarla mar de bé. A mida que tornaven a la classeli explicaven entusiasmats l’experiència a laLaura.

Quan van haver passat els tres grups ens vamajuntar tots a la classe i els hi vam explicar communtaríem el virolet. Primer havien de pintar lafusta com més els agradés per aconseguir unvirolet realment personal. Un cop pintades lesfustes els vam donar els taps de suro i els vamexplicar com havien de passarlos pel forat per aobtenir un fantàstic virolet. Al cap de poc tota laclasse estava plena de virolets ballant. Com aagraïment, els Dofins ens van regalar els dibuixosque van fer.

L’ExperiènciaL’ExperiènciaL’ExperiènciaL’ExperiènciaL’ExperiènciaTots ens ho vam passar d’allò més bé. Els nanos,els mestres i nosaltres. Que més es pot demanar?

SalutacionsTONI CASELLAS

SUSANNA SULÉ

AMB ELS DOFINSAMB ELS DOFINSAMB ELS DOFINSAMB ELS DOFINSAMB ELS DOFINSA TIRARA TIRARA TIRARA TIRARA TIRAR BALDUFES BALDUFES BALDUFES BALDUFES BALDUFES

4

UN PERQUÈ...A l’Estat Espanyol existeix el dret a l’ensenyamentbàsic gratuït recollit a la constitució de 1979. Haestat a través de la Reforma de l’ensenyament que,mica a mica, s’han anat conquerint espais de gratuïtatcom són el transport i els menjadors escolars, quea Catalunya han estat establerts bàsicament a lescomarques no metropolitanes. El llibre de text encanvi ha estat de sempre oblidat i els ciutadanshem anat assumint, fins i tot com un fet absolutamentnormal, que les despeses de material escolar i llibresde text hagin de ser assumides pels pares i les mares.

Paradoxalment s’admet que els llibres de text sónun material imprescindible en el sistema educatiu, iels pares i les mares que som els qui els comprem,no tenim l’opció d’escollir-los. Són els centres elsqui seleccionen els llibres a comprar i les editorials

les qui fixen el preu de venda.Nosaltres només podem controlar,a través del Consell Escolar, ques’opti per les edicions méseconòmiques i que es compleixi eldecret del Departamentd’Ensenyament que assegura lavigència de cada títol per a unmínim de quatre cursos consecutiusen una mateixa escola. El fet queles editorials siguin les que fixen elpreu de venda suposa que no hi hacap mena de control sobre el seu encariment i aixíhem vist com enguany (any 2000) s’han produïtpujades de preu d’entre un quatre i un set per centque desvirtuen considerablement qualsevol descompteque s’apliqui posteriorment sobre el preu de compra.

A la nostra escola les coses no són massa diferentsi, any rera any, pares i mares entomem la dolorosallista de llibres de text que últimament veacompanyada de la carta de l’APA que ens diu a onpodem anar a comprar-los obtenint un descompte...i ens empassem un nap mentre entreguem la targetade la caixa o el banc de torn a en Josep i la Rosade Rocaguinarda. Però tot això pot canviar.

UN COM I UN DE QUINA MANERA...Afortunadament disposem d’una escola amb un climasocial immillorable, amb un claustre i un equipdirectiu emprenedors i una associació de mares i

pares ben estructurada i estable. Això permet que espuguin endegar projectes de forma conjunta senseque hàgim de patir gaire, tot això cal aprofitar-ho.

L’essència d’aquesta proposta és que mentre no arribila gratuïtat del llibres de text ,o sigui, que els llibressiguin dispensats per l’escola i siguin propietat del’escola, procedim a la socialització del llibre detext, és a dir, que els llibres siguin dispensats perl’APA i propietat de l’APA, que som tots els paresi mares que ens hi associem oi?. Evidentment aixòvol una inversió econòmica d’entrada i unacontribució anual de manteniment. La inversiód’entrada podem recuperar-la, si treballem d’acordamb l’escola, el dia que és decreti la gratuïtat.L’escola pot comprar el dipòsit de llibre de text del’APA en aquell dia de festa grossa en que es veuràincrementada la seva autonomia i el seu pressupostper a fer-ho. Pel que fa a la quota de manteniment

(ara us explicarem que és això) aquestano serà recuperable per a les famíliesperò segur que serà benvinguda si suposauna rebaixa d’un setanta o un vuitantaper cent sobre la despesa anual delsllibres, oi que si?

VET AQUÍ LA CONCRECIÓ I UNS QUANTSNÚMEROS QUE NO SÓN DE CIRC...

La inversió d’inici per al projecte desocialització són els llibres que totes les famílieshem comprat aquest curs 2000-2001, més la comprade tots els llibres de sisè curs de primària1 ,més laquantitat de diners necessària per a la reparació i lacompra inevitable de més d’un exemplar que hauràpassat a millor vida el mes de setembre del 2001.Els anys successius, les famílies que es vaginincorporant a 3r. de primària i vulguin gaudir de lasocialització del llibre de text hauran de fer un dipòsitde diners, a fons perdut, en el moment d’incorporar-se al projecte.El funcionament podria ser el següent: Per normageneral els alumnes hauran de deixar els llibres al’APA, que organitzarà un punt de recollida en unadata prèviament anunciada a finals de curs2 . Unacomissió de mares i pares realitzarà anualment elrecompte i la revisió dels llibres i farà la previsió decompra necessària per a la provisió del proper curs.

Mentre no arriba la gratuïtat...

5

Els llibres seran retornats als alumnes del curssegüent, també en un dia i lloc anunciats prèviamentper l’APA. Mentrestant s’haurà fet el cobramentd’una quota anual que servirà per al sufragi d’aquestmanteniment. El dipòsit efectuat per els pares deprimer servirà per a la renovació periòdica de totels llibres d’un curs quan el consell escolar ho creguinecessari o quan el seu estat físic ho demani.

Tot això en números que no són de circ, es concretade la forma següent. (Considerant que hi hauràreticències a participar en el projecte per partd’algunes famílies que podem estimar en un 10%sobre el cens de 96 alumnes dels quatre cursos deprimària del curs 2000 -2001)

Els beneficis d’aquest exercici quedaran per al curssegüent en que potser no caldrà comprar tots els

llibres d’un curs, o potser si. En tot cas els superàvitsque es puguin anar produint poden ser absorbitsperiòdicament mitjançant la creació d’una bossad’ajut per a les famílies més necessitades i una bossaper a beques de material escolar que s’aplicarien de

forma lineal entre totes les famílies que contribuïssina la col·lectivització

PRIMERS PASSOS PER A LA REALITZACIÓ DELPROJECTE1. Presentació, discussió, contrast i aprovació delprojecte a l’Assemblea de l’APA d’octubre del 2000.

2. Presentació del projecte al Consell Escolar denovembre.

3. Creació d’una comissió de llibre de text de l’APAformada per una persona de cada una de les classesde primària i una persona del darrer curs d’infantil(pot ser un dels delegats però també pot ser unaaltra persona). Aquesta comissió serà renovada cadaany si així ho desitgen els seus membres tenint encompte però que sempre és convenient que quedialgú d’un any per l’altre per fer el traspàs de

l’experiència. En aquesta comissió caldrà també quesigui escollida la persona que portarà la comptabilitatper tal de poder tenir contacte continuat amb latresoreria de l’APA. Aquesta comissió, amb els ajutspuntuals de tots els pares i les mares de l’escola quevulguin implicar-s’hi, tindrà cura de la recollida delsllibres, la seva revisió de manteniment, el recompted’exemplars i la determinació de compres necessàriesde cada any.

4. De gener a maig el treball de la comissió esdedicarà a la recerca entre diferents distribuïdors ieditorials de llibres de text per tal d’obtenir elsmàxims beneficis a l’hora d’anar a comprar. Tambées pot dedicar a fer campanya de difusió del projectede col·lectivització i de la necessitat de respecte versels llibres i el material escolar. De la importànciad’anar assumint els nous hàbits que caldrà adquirirper la nova condició dels llibres de text7. Durant elcurs caldrà fer la tramesa de la comunicació i almes de juny el full d’ingrés de la quota demanteniment a les famílies tot indicant els dies ihores de recollida dels llibres de text i el dies i horesde recuperació dels llibres del curs vinent8. Tambécaldrà fer la feina de recompte i reparació de llibresi fer la previsió de necessitats per al mes de setembre.

5. Al juliol o al setembre serà el moment de fer lesadquisicions necessàries i, el dia que s’escaigui,

Pressupost d’ingressos i despeses

Quota de manteniment3 258.000 ptes.Quota d’accés4 147.000 ptes.

Total ingressos 405.000 ptes.

Compra i mantenimentde llibres5 144.000 ptes.Llibres de 6è6 253.000 ptes.

Total despeses 397.000 ptes.

Curs 2001-2002

col·lectivitzem el llibre de text?

6

organitzar el retorn dels llibres a les famílies. Tambécaldrà, un cop fetes les despeses, tancar ràpidamentla comptabilitat per tal que la tresoreria de l’APApugui tenir marge de temps per a tancar la de total’Associació abans de l’assemblea.

I UNA PREVISIÓ DELS PRIMERS PETITSPROBLEMES...

Amb tot això cal ser conscients que no vivim en unmón precisament idíl·lic i per tant és bo que perpart de tots nosaltres es faci un petit esforç deplantejament de tot el projecte per tal de poder feruna previsió dels problemes que sorgiran, de bensegur, un cop sigui endegat.

- Un primer problema serà el dels llibres de text queserveixen de suport per a l’escriptura (Quadernsd’ortografia, de problemes matemàtics, etc.) detectemque les mestres son propenses a encarregar-los a lanostra escola. Caldrà parlar-ne al consell escolar ique sigui tractat al claustre. Pensem que si s’exposaraonablement no hi haurà inconvenient a plantejarla confecció per part de la mateixa comissió dellibre de text de l’APA, de quaderns del mateix tipus,autoeditats i d’autoria del claustre de mestres del’Escola del Mar. Aquests quaderns de confeccióartesanal poden donar molt de joc des de diversesàrees d’aprenentatge oi?- Un altre problema pot ser el de les famílies que nocreguin en el projecte de col·lectivització o que perqualsevol altra raó no vulguin ser-ne partícips.Caldrà ser absolutament oberts vers aquestesactituds. El projecte ja està pensat en previsió dequè hi hagi un 10 % de les famílies en aquestasituació i per tant res no ha de preocupar-nos mentrela quantitat de famílies adherides sigui suficient permantenir una quota de manteniment acceptable..

- La manca d’hàbit, sobretot els primers anys, delllibre de text col·lectivitzat pot fer que hi hagi ungran nombre de llibres que presentin problemesderivats del seu mal ús (subratllats, pagines plegades,enganxines, etc.) això donarà molta feina a lacomissió per al tema de la restauració i fins i tot potser que és disparin les despeses per la recompra dellibres. En el cas de generar-se un dèficitpressupostari caldrà que la tresoreria de l’APAsufragui provisionalment aquesta diferència i caldràretornar aquests diners, per part dels partícips,mitjançant el pagament de la “derrama”corresponent. A partir del segon any de la pràctica

de la col·lectivització també es pot estudiar lapràctica de sancions econòmiques sobre els usosindeguts quan siguin evidents la intencionalitat i lamala fe de les “destrosses”.

Segur que apareixeran més problemes i més solucionsquan el projecte sigui posat en comú i sobretot quanel projecte sigui dut a la pràctica. Creiem però quesi tothom actua de bona fe i aprenem a actuarpacientment davant les adversitats no trobarem capimpediment essencial sobre tot el projecte.

I, SI HEU LLEGIT TOT AIXÒ FINS AQUÍ...

Doncs, felicitats!, heu arribat al final del nostre petitrotllo! Ara només ens resta dir-vos que ens agradariaque donéssiu la vostra opinió sobre tot això i que hiaportéssiu el vostre punt de vista sobre allò que nohi haguem vist, si ho veieu factible, si trobeu que noval la pena, si serà una font de problemes i de quinamena, etc. etc. Quin millor moment per a començar

fer-ho que a la propera reunió del’APA... Veniu-hi i en parlarem.

LA JUNTA DE L’APA

NOTES EXPLICATIVES I ADDENDES.1.- Perquè els de sisè? doncs perquè les famílies desisè d’aquest curs no estaven avisades i el curs vinentja no seran a l’escola per a gaudir dels beneficis dela socialització.

2.- Això no treu que si alguna família vol quedar-sealgun llibre durant l’estiu, perquè l’alumne elnecessita, no pugui fer-ho, evidentment. Però esportarà un control llibre per llibre.

3.- 96 - 10%= 86 alumnes x (3.000 ptes per alumne)

4.- Només a 3r. 24 - 10%= 21 x (7.000 ptes. peralumne)

5.- L’equivalent de 3 alumnes a 12.000 ptes. x 4cursos

6.- Els actuals 23 alumnes d’Eneida x 11.000 ptes.

7.- Una idea que pot ser bonica seria la realitzaciód’ex-libris personals que puguin ser incorporats imantinguts a la contraportada dels llibres de maneraque els alumnes vagin prenent consciència que calrespectar els llibres per tal que el seu ex-libris hipugui figurar...8.- Una data a determinar de la primera quinzena desetembre

7

ZONA 1 (Sant Genís - Vall d’Hebron - LaClota): CEIP Baloo, CEIP M.D. Montserrat,CEIP Mare Nostrum, CEIP Pau Casals, CEIPEls Pins, IES Carles Riba, IES Patronat Ribas,IES Narcís Monturiol.

Ø El 19/12/2000 al CEIP Mare Nostrum.“Trastorns de l’Alimentació”

Ø El 15/02/2001 al CEIP Baloo. “El canvi decicle i d’etapa educativa: una nova adaptació per apares i mares, mestres i alumnes”

Ø El 03/05/2001 al IES Patronat Ribes“Violència a l’ESO? Autoritat i disciplina en elsnous ensenyaments de la secundària”

ZONA 2 (Taxonera - El Carmel - La Rovira):CEIP El Carmel, CEIP Taxonera, CEIP Covesd’en Cimany, IES Ferran Tallada.

Ø El 14/12/2000 al CEIP El Carmel. “Trastornsde l’Alimentació”

Ø El 22/02/2001 al CEIP Coves d’en Cimany.“El canvi de cicle i d’etapa educativa: una novaadaptació per a pares i mares, mestres i alumnes”

Ø El 10/05/2001 a l’IES Ferran Tallada“Violència a l’ESO? Autoritat i disciplina en elsnous ensenyaments de la secundària”

ZONA 3 (Guinardó - Can Baró): CEIP ArcIris, CEIP Pit-Roig, CEIP Escola del Mar, CEIPParc del Guinardó, CEIP Estel Guinardó, CEIPTres Fonts, CEIP Torrent d’en Melis, IES Fran-cisco de Goya, IES Joan Brossa

Ø El 30/11/2000 al CEIP Estel Guinardó.“Trastorns de l’Alimentació”

Ø El 08/03/2001 al CEIP Tres Fonts. “El canvide cicle i d’etapa educativa: una nova adaptacióper a pares i mares, mestres i alumnes”

Ø El 17/05/2001 a l’IES Francisco de Goya“Violència a l’ESO? Autoritat i disciplina en elsnous ensenyaments de la secundària”

ZONA 4 (Horta - Font d’en Fargas - ElsQuinze): CEIP Graziel·la, CEIP Arrel, CEIPHeura, CEIP Àngels Garriga, CEIP Font d’enFargas, IES Josep Pla, IES Manuel Carrasco iFormiguera.

Ø El 12/12/2000 al CEIP Font d’en Fargas.“Trastorns de l’Alimentació”

Ø El 22/03/2001 al CEIP Graziel·la. “El canvide cicle i d’etapa educativa: una nova adaptacióper a pares i mares, mestres i alumnes”

Ø El 24/05/2001 a l’IES M. Carrasco iFormiguera “Violència a l’ESO? Autoritat idisciplina en els nous ensenyaments de lasecundària”

La Coordinadora d’AMPAS de les Escoles Públiques d’Horta Guinardó organitza un cicle dexerrades per a mares i pares de caràcter itinerant i per a tot el Districte. Les xerrades esrepetiran en dates diferents a quatre escoles de diferents barris.

La Coordinadora ha estructurat el districte en quatre zones entre les quals aniran itinerant tres xerradesdiferents de manera que ningú es vegi forçat a fer un gran desplaçament per a participar-hi i, a la vegada,tothom tingui opció de triar, entre quatre dates diferents, la del dia que millor li vagi per assistir a laxerrada que li interessa. La realització de tot el cicle de xerrades finalitzarà al mes de maig i la sevadistribució per zones i en el calendari és la següent:

8

Es tracta d’un joc simple i espectacular que té per objectiu tombar cinc de les sis bitlles de què consta.Per fer-ho, el jugador llença fins a tres bitllots des d’una distància predeterminada.

El joc de bitlles va estar profundament arrelat a Catalunya però sofrí una sobtada decadència que enmolts llocs suposà la quasi total desaparició durant la dictadura franquista.

A partir de 1987 i després d’un reviscolament general del joc de bitlles, comencen a inscriure’s Clubsde Bitlles Catalanes a la federació Catalana de Bitlles i a unificar les diverses modalitats de joc d’arreudel país.Tot aquest moviment ens porta a la unificació de mides dels elements del joc, a l’aparició d’unreglament i a la creació de diferents competicions.

BITLLES CATALANESJOC TRADICIONAL, ESPORT MODERN

cOm s’hi jUgA?

Cal un joc de sis bitlles i tres bitllots, i una esplanadade terra sorrenca.

Una partida consta de nou tirades per jugador,dividides en tres rondes de tres tirades. A cada tiradaes poden llençar d’un a tres bitllots.

Es planten les bitlles en dues fileres de tres columnes,separades uns 7,5 centímetres per la seva part mésbaixa.

La distancia de tir és d’onze metres i mig per elshomes i de nou metres per a les dones. Els méspetits poden tirar de més a prop, segona la sevaforça.

L’objectiu principal és fer bitlla: tombar cinc de lessis bitlles. Per tal de saber qui guanya la partida,les tirades es puntuen així:

Cap bitlla tombada, 0 puntsUna bitlla tombada, 1 puntDues bitlles tombades, ,2 puntsTres bitlles tombades, 3 puntsQuatre bitlles tombades, 4 puntsCinc bitlles tombades, 10 punts (Bitlla!)Sis bitlles tombades, 6 punts (Llenya!)

En cas d’empat a punts, guanya el jugador que hafet més bitlles. Si segueixen empatant, es fa unaaltra ronda de tirades.

Grans i petits, homes i dones, tothom pot practicar les Bitlles Catalanes.Grans i petits, homes i dones, tothom pot practicar les Bitlles Catalanes.Grans i petits, homes i dones, tothom pot practicar les Bitlles Catalanes.Grans i petits, homes i dones, tothom pot practicar les Bitlles Catalanes.Grans i petits, homes i dones, tothom pot practicar les Bitlles Catalanes.bé amb Una colla d’amics, o bé en família, només cal tenir un joc de bitllesbé amb Una colla d’amics, o bé en família, només cal tenir un joc de bitllesbé amb Una colla d’amics, o bé en família, només cal tenir un joc de bitllesbé amb Una colla d’amics, o bé en família, només cal tenir un joc de bitllesbé amb Una colla d’amics, o bé en família, només cal tenir un joc de bitllesi una esplanada, preferentment de terra, i ja es pot jugar.i una esplanada, preferentment de terra, i ja es pot jugar.i una esplanada, preferentment de terra, i ja es pot jugar.i una esplanada, preferentment de terra, i ja es pot jugar.i una esplanada, preferentment de terra, i ja es pot jugar.

UNA micA D’històriA

Fa molts i molts anys els nostres avantpassats, perdistreure’s van començar a inventar jocs. Entre elsmés antics hi ha el Joc de Bitlles. Un joc de forçai de punteria.

Hi ha troballes arqueològiques que demostren queels egipcis ja tenien jocs semblants. A Catalunyaels encarregats d’introduir el joc, com tantes altrescoses, van ser els romans. Ben aviat s’hi desenvolupàuna varietat pròpia: Les Bitlles Catalanes.

Els documents més antics que es conserven aCatalunya sobre aquest joc són de l’any 1376 aTorroja del Priorat. També hi ha testimonisdocumentals a Igualada, l’any 1402, i a Barcelonael 1520.

El 1872 les bitlles catalanes es jugaven entre moltsaltres pobles de Catalunya a Sant Joan d’Horta,l’antic municipi quel avui s’integra dins els Districted’Horta-Guinardó de Barcelona. Es feien campionatsels dies de la Festa Major.

Com que hi havia el costum de fer juguesques ambdiners a l’entorn de les jugades de bitlles, elfranquisme va promoure la decadència del joc finsal punt que va desaparèixer pràcticament de lesnostres ciutats i viles i la seva pràctica va quedarreduïda a indrets molt petits i aillats de la nostrageografia.

9

Aquesta declaració de drets no és universal.Desgraciadament hi ha moltes criatures que

encara no tenen les necessitats bàsiques cobertes itot el que proclama aquesta declaració és per aelles paper mullat.

Aquesta declaració tampoc no és fruit de cap debat.Ni de cap consens, es clar. Aquesta declaració neixde l’observació que fan els dos autors de la vidaquotidiana i ja sabem que observar significa tenirels cinc sentits ben oberts. Els exemples sónanecdòtics, però darrera d’algunes anècdotes semprepodem trobar alguna categoria.

Aquesta declaració només pretén cridar l’atenciódavant de les dimissions que sovint fem els adultsdel nostre paper d’educadors dels més petits. Tambépretén cridar l’atenció davant d’unes exigències queimposem als més menuts i a les més menudes,exigències que no sorgeixen de les seves necessitatsmés profundes, sinó que més aviat neixen de lanostra impotència i de la nostra por.

Aquests són els no drets que volem defensar: eldesè (si és que sempre hi ha d’haver un desè), elpodeu escriure vosaltres.

1. DRET A CONÈIXER EL VALOR D’UN NO

Els nens i les nenes tenen necessitat de sentir laparaula “no”. És una paraula molt fàcil depronunciar. Només cal deixar que l’aire surti pelnas, col·locar la llengua de la mateixa manera quequan diem nas, nones, nap,notícia i Nabuconosor. Despréscal situar els llavis en formad’o i res més.

Davant de les moltes demandesque ens fan hem d’aprendre adir no. No sempre, és clar. Només quan és conven-ient. Ja sabem que algú ens preguntarà quan ésconvenient dir “no”. La resposta no la tenimnosaltres; cadascú ha de trobar la seva. L’únic queus podem dir és que la intuïció sempre ajuda a

orientar-se, i que convé tenir una bona dosi de sentitcomú a l’hora de prendre decisions.

Els adults que ho tinguin pelut per seguir aquestarecomanació cal que assagin davant del miralldesprés o abans -tant se val- de rentar-se les dents.Més endavant han de saber-ho posar en pràctica. Sialgú té moltes dificultats per fer aquest exercici ques’imposi un altre ritme. Potser un “no” cadasetmana, i així anar avançant fins arribar a feraquesta paraula tan coneguda com la seva oposada,el sí.

2. DRET A MIRAR LA TELE UNA MIQUETA I MIRAR-LA

ACOMPANYATS

Sembla que la televisió s’ha convertit en lareencarnació d’en banyeta. Vivim en una societatque ha esmicolat les maneres tradicionals derepresentar el mal, que ha banalitzat tots elspersonatges -grans personatges- que carregaven ales seves espatlles els símbols de les forcesmalèfiques. Als nens i a les nenes ja no els espantenels dracs, ni l’home del sac, ni els vampirs. No hiha homes-llop -ni un vint-i-cinc per cent de dones-llop- que facin tremolar cap barbeta.Potser perquèels ullals no es poden ensenyar les nits de llunaplena, senzillament perquè a les ciutats la lluna jano és tan plena. Ni els fantasmes carregats decadenes i amb aquells udols tan llastimosos fanestremir el borrissol de la tendresa infantil. Si algunfantasma llegendari rondés amb el seu llençol les

criatures, posaríem la mà al focque no li aixecarien les voresper veure si tenen cames?

Quan tots aquests personatgesdormen a les golfes on descansatot allò que abandonem amb

boles de naftalina i que representa un passat d’abans-d’ahir, la televisió i els jocs d’ordinador s’alzinencom a noves idees del mal. Si un adolescent fa unaatzagaiada, sempre trobarem un referent televisiu.Si una noieta s’aprima fins a posar en perill la seva

Sobre alguns dels drets delsreis i les reines de la casa

PPPPPERERERERER J J J J JAUMEAUMEAUMEAUMEAUME C C C C CELAELAELAELAELA IIIII J J J J JULIULIULIULIULI P P P P PALOUALOUALOUALOUALOU

Aquesta declaració noméspretén cridar l’atenció davantde les dimissions que sovint femels adults del nostre paperd’educadors dels més petits

10

vida, sempre tindrem alguna model televisiva perfer-la’n culpable. Les causes d’aquestes conductestan tràgiques, que ens deixen destarotats com sihaguéssim rebut un cop de maça al mig del cervell,són molt diverses i d’una gran complexitat, peròsovint acostumen a carregar els neulers a la televisió.

La televisió pot presentar-nosespectacles llastimosos -de fet hofa massa sovint-, al costat deprogrames que mostren un alt graude sensibilitat i d’inteligència. Allòque hem de fer és saber optar ,sobretot, ensenyar a optar. Els nensi les nenes tenen dret a veure latelevisió perquè aquest invent, comtots els que han sorgit del magí dels éssers humans,té la seva cara amable i el seu rostre fosc. Aquestdret, però, demana companyia, perquè del diàlegque la criatura estableix amb l’adult amb quicomparteix l’espectacle en traurà lliçons quel’ajudaran a conèixer, a saber, a viure a conviure ia estimar. El mal amenaça quan el televisor esconverteix en un a nova, mainadera, en una novametàfora de la societat.

Tenen dret també que se’ls ensenyi a fer una acciómolt senzilla: apagar el televisor. Sembla que elsadults hem oblidat aquesta operació i quan laimposem ho fem després d’una agra discussió. Potserens cal un entrenament. És ben senzill: només calrepetir l’acció que hem fet una estona abans, quanl’hem engegada. Podem fer-ho amb el mateix dit. Omés bé encara, podem canviar de dit per anarexercitant tots aquests finals de les mans que enshan ajudat a apartar-nos de les cavernes.

3. DRET A NO SABER NEDAR, NI ANGLÈS, NI MÚSICA, NI

BALLET, NI BÀSQUET, NI KARATE, NI... ABANS DELS

QUATRE ANYS, PER EXEMPLE

Les criatures tenen dret a no tenir una agenda deprimer ministre. Tenen dret a tenir una vida relaxada,sense imposicions que sacrifiquen el present a l’altard’un futur que els adults intentem imaginar i queoblida que la vida acostuma a ser una sorpresa. Ésclar que han de saber anglès i han d’aprendre anedar, sobretot si volen ser vigilants de la platja obuscadors d’aquells tresors que la mar amaga. Ésclar que han de gaudir de la música i encara millorsi poden aprendre a tocar un instrument, perquè tenirla capacitat d’emetre missatges sempre té més riquesaque ser-ne només receptor. (és bo sobretot el dia deNadal, quan a l’hora dels torrons poden sorprendre

la família amb alguna peça de música clàssica otradicional). És clar que es bo que siguin àgils idestres per encistellar una pilota o gràcils iharmoniosos per poder suportar el pes del seu cosdamunt les puntetes dels dits dels peus. I és clarque per a algú pot ser interessant conèixer els secrets

del Karate...

Però per a tot hi ha un temps, comens diu la Bíblia. Per a tot hi haun temps i aquest temps ha derespondre al sentit de la mesura, iaquest és justament el sentit quefalta. Quan anem orfes d’aquestamesura és quan permetem que lesagendes dels nens i de les nenes

estiguin plenes d’activitats que els roben el seutemps, el temps en el qual han de desenvolupar lesseves necessitats més profundes.

No podem oblidar que els nens i les nenes necessitenjugar com necessiten el pa que mengen, perquèamb el joc tenen la possibilitat d’organitzar el món,d’imaginar-lo, de recrear-lo, d’estructurar-lo.Necessiten jugar, necessiten el conte abans d’anara dormir, necessiten la mà de l’adult quan han detravessar un carrer i necessiten un parell d’orellesdisposades a escolatr els seus relats. Ja sabem queels adults anem més aviat escassos de temps, peròaixò no pot ser excusa quan parlem d’educació.Ells i elles són el nostre temps.

4. DRET A AVORRIR-SE

Els nens i les nenes necessiten badallar per culpa del’avorriment. Ens horroritza veure un nen o una nenasense fer res. Quan ensopeguem amb un nen o unanena que badalla se’ns obre un abisme davant delspeus, perdem el nord i acabem buscant activitats ales pàgines grogues de Telefònica. Ens enorgulleixpoder obrir un ventall d’activitats que omplinl’avorriment de la criatura, talment com si fóssimvenedors d’enciclopèdies que han après quatretècniques de màrqueting en un cap de setmana.

Ens horroritza que un nen o una nena badi. Hemoblidat que badar és deixar el pensament entre duesaigües, en una mena de terreny de ningú. Badar ésconstruir lentament, molt lentament. És deixar quel’esperit es buidi. Hem de tenir present que peromplir cal haver buidat abans.

L’avorriment és una de les mares de la creació.L’avorriment és la parada que fem per recuperar

Ja sabem que els adultsanem més aviat escassosde temps, però això no potser excusa quan parlemd’educació. Ells i elles sónel nostre temps.

11

l’aire. és el pas que fem enrera per agafar impulsper anar avançant. Gosem afirmar -i no tenim capestudi que ens avali- que l’avorriment està al darrerade totes les obres que els éssers humans han creatper ser contemplades pels altres. Newton i Einsteines devien avorrir abans de formular els seusprincipis. Proust i Vinyoli devien passar tardesbadant abans de convertir aquell avorriment enllenguatge.

5. DRET A SABER QUÈ ÉS LA TRISTESA

La vida, per sort de tots, no és un parc temàtic. Hiha moltes situacions que ens estoven, des de la mortde persones estimades, fins a moltes de les situacionsen que la dignitat humana, queda per sota dels límits.La tristesa és un sentiment tan necessari coml’alegria, perquè ens dóna la mesura de la nostracondició humana. Avorrir-se és avorrir-se i estartrist és una altra cosa. Els nens i les nenes tenen eldret a saber que hi ha vivències tristes que tambéens ensenyen a viure, com també tenen el dret asaber com reaccionem nosaltres, els adults, quanens envaeix la tristesa.Potser cal afegir que de tant en tant convé plorar,tant a les nenes com als nens.

6. DRET A CAMINAR PEL SÚPER SENSE DONAR

TROMPADES AMB EL CARRO A LA GENT GRAN

Els nens i les nenes tenen dret a saber que les altrespersones tenen cames, sobretot la gent gran, que lestenen cansades i amb varices doloroses. Sovint lescriatures es creuen fitipaldis de súper i empenyen elcarretó contra tot el que troben davant seu. Elsadults diem allò de “mira que faràs mal”, però ellsno volen deixar el carretó i l’adult els diu allò tanridícul de “la mare o el pare no t’estimarà”, o allòaltre de “et donaré un bolet que semblarà un tro”,o encara allò de “mira, et compraré el xiclet, elcaramel i la bosseta deporqueries”. Resultat:; ells surtendel súper amb les mans plenesde regalets dolços i la gent granha de passar per la farmàcia percomprar una pomadeta per alscops.

D’aquest dret, en penja un altre:el dret a no tenir el carameldesprés d’un bon marraneig. Siveiem que no sabrem resistir-nos a la seva demanda,més val que no castiguem el públic amb crits oespectacles que no fan altra cosa que mostrar lanostra impotència.

7. DRET A TENIR UNS ADULTS AL COSTAT QUE NO LLENCIN

LES BURILLES DEL CENDRER DEL COTXE AL BELL MIG

DEL CARRER

Els nens i les nenes tenen dret a tenir uns adults queprediquin amb l’exemple. Els valors per viure iconviure es mostren a través de la coherència entreels valors que desitgem i la nostra pràcticaquotidiana. No calen discurso abrandats nideclaracions solemnes. Només una micona decoherència i de fidelitat amb allò que creiem.

8. DRET A SER ESCOLTATS

Els nens i les nenes tenen dret a ser escoltats ambtot el cos, amb les orelles i amb els ulls, amb latíbia i el peroné, amb el cor i el cervell. Tenen dreta ser escoltats des d’una actitud que no demaniexplicacions, que no castigui, que no critiqui, queno emeti judicis de valor, perquè en ocasions allòque necessiten és, senzillament, sentir-se acollits. Itambé tenen dret a confrontar, a rebre respostesclares, entenedores i raonables, a debatre els seusarguments amb contra-arguments, i tot plegat per aprendre alguna cosa més sobre sobre ell i sobre elsaltres, que és l’única manera d’enfortir laconvivència.Per ser coherents amb el primer dret, hem d’afegirque aquest dret comporta saber també que no podenrespondre amb un “no m’escoltes” quen en realitatallò que han sentit és un “t’he dit que no”.

9. DRET A CONÈIXER QUE HI HA UNS LÍMITS

Els nens i les nenes tenen la necessitat de tenirlímits. Els han de conèixer i respectar per podercréixer amb harmonia, de manera saludable i joiosa.Han de ser uns límits raonats i raonables i sobretotclars. Podem considerar que no tots els límits tenenla mateixa categoria. N’hi ha un que mai no és

negociable: no podem humiliarels altres. N’hi ha una bonacolla que es poden discutir, iencara n’hi ha uns altres queprobablement es podran arribara transgredir. Però fins i tot enaquest darrer cas, ésimprescindible conèixer quinssón els límits, per quin motiualgú els ha establert, a favor de

qui juguen... per després, si convé, traspassar-los.Sembla una paradoxa, però si ho rumieu una micadescobrireu que, com passa amb moltes altres para-doxes, hi ha una bona dosi de veritat.

Els nens i les nenes tenen lanecessitat de tenir límits. Elshan de conèixer i respectarper poder créixer amb harmo-nia, de manera saludable ijoiosa.

12

Han de saber que sovint necessiten el permís d’algúper fer tal cosa, que no poden arribar a l’hora quevolen, que no tenen dret a llençar al carrer lesclosques de les pipes, que han d’adreçar-se als altresprocurant no maltractar la seva imatge, que nopoden posar la música al volum que volen, que enocasions han de deixar elseient a una altra personaal metro, que... Potser siexpliquem el dret al’inrevés el podrementendre més bé: el pitjorlímit que hi ha és noconèixer els límits, perquèsense límits és impossibleorientar-se en aquesta vida amb una mica de sentit.

Ja ho veieu. No són grans coses, les que hemexposat. Però són detalls petits que van configurantuna manera d’entendre la vida i les relacions entreles persones. Els exemples podrien ser uns altres.Només demanem, repetim, que sapiguem transcendirles anècdotes per poder trobar alguna categoria.

Tot plegat es pot resumir d’aquesta manera: hemd’abocar els nostres fills i filles a viure la vida dela manera més plena i intensa possible, a saber quecomparteixen la vida amb altres persones quenecessiten i que els necessiten. Ens cal reforçar laseva autoestima, el seu equilibri emocional. Ens calfacilitar-los les coses perquè el resultat de les sevesaccions sigui tan exitós com sigui possible. Enscal, també, donar importància a l’esforç, a la

voluntat, al punt necessari d’ordre que és a la basede tota creativitat. Ras i curt: ens cal ajudar a crearuna vida tan plena com sigui possible, amb totesles frustracions i totes les alegries. Aconsellem unabona dosi de tossuderia, de paciència i de bon humorper fer aquest camí.

Aquests drets són un gra desorra en la direcció queacabem d’apuntar. En capmoment els hem plantejat comuna opció, ni com una llicènciaper actuar d’una determinadamanera, i probablement algúdubtarà sobre si estem parlantde drets o de deures. Tant se

val; a parer nostre, allò que compta és que formenpart d’un procés que comença amb l’observació delmón, continua amb la seva interpretació i segueixamb la capacitat de prendre decisions i d’acceptarcompromisos. Els drets i els deures -i també elsdrets que aquí hem exposat- són una peçainsubstituïble d’aquest ric i complex trencaclosques,una peça que necessitem les persones per poderconstruir i orientar amb sentit la nostra vida.

(*Extret, amb permís dels autors (moltes gràciesJaume), de “Perspectiva Escolar”. Núm. 246. Any2000. p.54-59)

Hem d’abocar els nostres fills i fillesa viure la vida de la manera mésplena i intensa possible, a saber quecomparteixen la vida amb altrespersones que necessiten i que elsnecessiten.

cOrAL escOLA DeL mArLa Coral de l’escola del Mar Formada per Mares i Pares,

Mestres i algun antic alumne de l’escola ha participat enguanyi novament, a la trobada de Corals del Guinardó que aquestavegada es va celebrar a l’església de la parròquia del Sant CristRedemptor que es troba a la vora de la Plaça de Sant Lleïr.Enguany la trobada l’organitzava la Coral Polífònica del Guinardói el cant comú de totes les corals es va centrar en tres cançonsde caire religiós. La Cantata BWV147 “O Jesu meine Freude”deJ.S.Bach, va ser acompanyada a l’orgue per la Gemma Andreu,la mestra de música de l’escola. En acabar el concert la CoralPolifònica del Guinardó va traspassar-nos el relleu per al’organització, el proper 2001, d’aquesta trobada de corals.Esperem deixar ben alt l’estendart de l’escola en aquest repteque suposa aquest traspàs de responsabilitat. Procurarem quel’any vinent el motiu del cant comú i de tot el concert responguia una visió menys confessional i més diversa del cant coral.

13

“““““Aquell matí quatrAquell matí quatrAquell matí quatrAquell matí quatrAquell matí quatre joves desesperats van fer consell de guerra. Com que jo erae joves desesperats van fer consell de guerra. Com que jo erae joves desesperats van fer consell de guerra. Com que jo erae joves desesperats van fer consell de guerra. Com que jo erae joves desesperats van fer consell de guerra. Com que jo eral’únic que porl’únic que porl’únic que porl’únic que porl’únic que portava bigoti, vaig prtava bigoti, vaig prtava bigoti, vaig prtava bigoti, vaig prtava bigoti, vaig prendrendrendrendrendre la iniciativa”e la iniciativa”e la iniciativa”e la iniciativa”e la iniciativa” ( ( ( ( (GGGGGROUCHOROUCHOROUCHOROUCHOROUCHO M M M M MARXARXARXARXARX)))))

El Museu del FEl Museu del FEl Museu del FEl Museu del FEl Museu del Ferererererrrrrrocarocarocarocarocarril de ril de ril de ril de ril de VVVVVilanoilanoilanoilanoilanovvvvva i la Geltrú :a i la Geltrú :a i la Geltrú :a i la Geltrú :a i la Geltrú : Una sor Una sor Una sor Una sor Una sortidatidatidatidatidaamb les famb les famb les famb les famb les famílies de la camílies de la camílies de la camílies de la camílies de la classe dels lasse dels lasse dels lasse dels lasse dels TTTTTarararararongongongongongererererersssss

L’Apamar és el butlletí de l’APA de l’Escola del Mar. Per fer aquest número ens hi hem posat la SusannaSulé, l’Anna Bassó, en Toni Casellas i en Joan Jordi Rossell. Tots plegats hem fet tasques de documentació,redacció i il·lustració, i la capçalera és d’en Guillem Cifré. Les Nadales són de la Sofia, l’Àgata, l’Arnau,la Judith, la Marina, la Júlia, l’Adrià, la Jordina, la Margarida, La Mariona i en Carlos. Com ja sabeuaquesta és una feina de tots i tots hem de posar-hi cullerada. Tots els articles signats reflecteixen l’opiniódels seus autors. Els escrits que no van signats són responsabilitat de la redacció. El tiratge ha anat a càrrecde la Puri Cañas i la Meritxell Pomares, mares, ex-mares i tietes de l’escola, a Còpies mil, del carrer deVinyals, 54-60. i se n’han fet 275 exemplars. Si voleu contactar amb nosaltres truqueu al 934.356.435 o béveniu a les reunions de l’APA que es fan el primer dimarts de cada mes al menjador de l’escola. Us haagradat? Mes val que si, perquè de Nadal no n’hi tornarà ha haver fins d’aquí a un any... Any VII. Núm.16, desembre de l’any 2000. Ara si, Bon Nadal i un bon, bon, bon 2001 per a totes i tots. Que els déusens siguin benèfics i que ens toqui la loteria que així podrem tapar forats i ja se sap que qui dia passa....

El diumenge dia 3 de desembre, unes quantesfamílies de la classe dels Tarongers, -1r. de ciclemitjà-, vam anar a Vilanova i la Geltrú a visitarel Museu d’Història del Ferrocarril que es trobaen aquella vila del Garraf. Hi vam poder veureexemplars de locomotores antigues de vapor,des de les velles carboneres a les no tan vellesque ja funcionaven amb cremadors de gas-oil.També vam veure vagons de tren antics de quanencara els feien de fusta. Alguns dels pares i lesmares explicaven les seves experiències amb elferro-bus de la Pobla de Segur o amb els vaporsde la línia de Lleida que encara recordaven ha-ver-los vist funcionar regularment. També vampassar per un vagó hotel que era el que feienservir els enginyers que construien vies deferrocarril per a desplaçar-se sobre la nova obra

que anaven fent. Vam poder veure com engegavenla locomotora “Mataró” i fins i tot ens hi vanpassejar per un tram de via morta, que és una viaque es troba fora de la circulació dels trens regu-lars. La locomotora “Mataró” és una reproducciófidel de la primera que va fer el trajecte Barce-lona-Mataró el 1848. Al museu també hi ha unaexposició d’objectes, eines, bitllets, xiulets, vestits,banderoles, cartells, etc. relacionats amb el móndels ferrocarrils, i a més vam poder veure-hi unmuntatge audiovisual molt interessant que explicala importància que ha tingut el ferrocarril per alprogres econòmic del nostre país amb imatges isons molt guais. A migdia vam anar al parc de RibesRojes a dinar i a fer la migdiada. En acabat vamtornar cap a Barcelona.