Bones pràctiques ambientals

48

description

Governació GENCAT

Transcript of Bones pràctiques ambientals

Page 1: Bones pràctiques ambientals
Page 2: Bones pràctiques ambientals
Page 3: Bones pràctiques ambientals

3

Índex

1 PRESENTACIÓ 4

2 ELCOMPROMÍSAMBIENTALDELDEPARTAMENTDEGOVERNACIÓIADMINISTRACIONS PÚBLIQUES 5

3 ELSRESIDUSILASEVAGESTIÓ 73.1 La problemàtica ambiental dels residus 63.2 Generació total de residus 93.3 Generació per activitats 10

4 PLAD’ACCIÓAMBIENTAL 114.1 Objectius 114.2 Organització 114.3 Prevenció de residus 124.4 La recollida selectiva de residus i propostes per a la seva optimització 254.5 Millora de la gestió de residus a nivell documental i operacional 344.6 Altres bones pràctiques ambientals 35

5 COMUNICACIÓ 365.1 Comunicació ambiental interna 385.2 Comunicació ambiental externa 385.3 Participació 39

6 PROGRAMADESEGUIMENTIAVALUACIÓDERESULTATS 406.1 Seguiment continuat de les accions 406.2 Grup de Seguiment 416.3 Sistema d’indicadors 41

8 TERMINOLOGIA 46

Page 4: Bones pràctiques ambientals

4

1. Presentació

L’ambientalització de les organitzacions és un compromís amb la preservació del medi ambient i, a la vegada, suposa un estalvi de recursos naturals, energètics i econòmics així com una millora de la qualitat de vida al lloc de treball. També reforça la imatge ciutadana de les institucions públiques, que han de ser model de coherència i responsabilitat amb els reptes ambientals existents.

Una de les majors problemàtiques ambientals a les quals fem front a l’actualitat és la gran quantitat de residus que generem, els quals requereixen d’una gestió que sovint implica processos complexos i costosos, i que alhora tenen uns impactes ambientals significatius. És per això que calen eines de comunicació que posin l’èm-fasi en les mesures de prevenció i millora de la recollida selectiva, amb l’objectiu de reduir la quantitat total de residus generada i potenciar el seu reciclatge.

En aquesta direcció, l’Agència de Residus de Catalunya estableix com a instrument necessari promoure actua-cions dirigides a les institucions i administracions públiques. Fruit d’aquesta voluntat i del compromís ambiental del Departament de Governació i Administracions Públiques, s’ha signat un conveni de col·laboració entre les dues institucions, el qual ha propiciat l’elaboració del present Manual de Bones Pràctiques.

Aquest Manual de Bones Pràctiques Ambientals ha de servir per establir les accions de millora de la gestió am-biental en matèria de residus de les dependències de tres centres del Departament de Governació i Administra-cions Públiques, així com les directrius per tal d’assegurar la millora contínua de la qualitat ambiental.

Aquest procés iniciat amb l’ajut de l’Agència de Residus de Catalunya suposa una acció pionera amb aspiraci-ons a servir com a model de referència per a l’ambientalització de la resta de Departaments i Organismes de la Generalitat de Catalunya.

Page 5: Bones pràctiques ambientals

L’Administració de la Generalitat de Catalunya, atenent la seva capacitat d’exercir un cert grau d’influència en els sectors de la societat on actua, ha volgut assumir un paper capdavanter a l’hora d’implantar mesures mediambi-entals en el seu funcionament. Fruit d’aquest compromís es va crear l’any 2002 la Comissió de Medi Ambient, la qual tenia el doble objectiu de promoure el desenvolupament d’una conscienciació sobre la protecció del medi ambient i d’estudiar mesures concretes per millorar els nivells de sostenibilitat en l’àmbit dels centres de treball dels departaments de la Generalitat de Catalunya.

Entre d’altres accions, aquesta Comissió va endegar l’any 2004 el Programa de Bones Pràctiques Ambientals dins de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. L’aplicació d’aquest Programa tenia com a objectius aconseguir un canvi d’actituds de tots els treballadors de la Generalitat de Catalunya vers la protecció del medi ambient, mitjançant modificacions en els seus hàbits laborals. Les principals estratègies d’actuació del Progra-ma se centraven en quatre àmbits d’actuació: gestió i minimització dels residus, ús eficient del paper, ús eficient de l’aigua i ús eficient de l’energia.

Així, l’any 2004 es va dur a terme una prova pilot del Programa en diferents centres de treball de l’Administració de la Generalitat, entre els quals es trobaven les oficines dels Serveis Centrals del Departament de Governació i Administracions Públiques. De la implantació del Programa es van derivar un seguit de bones pràctiques que van suposar una millora ambiental per al centre.

Amb la voluntat de donar continuïtat a aquest Programa i estendre els seus objectius a la resta de centres, el De-partament de Governació i Administracions Públiques i l’Agència de Residus de Catalunya van signar un conveni

2. El compromís ambiental del Departament de Governació i Administracions Públiques

55

Page 6: Bones pràctiques ambientals

6

per a la realització d’una prova pilot amb l’objectiu de promoure les actuacions encaminades a la incorporació progressiva de criteris de sostenibilitat que afavoreixin la prevenció i la correcta gestió dels residus generats a diversos centres de treball del Departament, concretament, els Serveis Centrals del Departament de Governació i Administracions Públiques, la Secretaria de Funció Pública i Modernització de l’Administració i l’Escola d’Ad-ministració Pública de Catalunya.

Fruit d’aquest conveni neixen el Pla d’Acció Ambiental en matèria de residus i el present Manual de Bones Pràc-tiques Ambientals.

Un cop analitzats els resultats d’aquesta prova pilot, és la voluntat del Departament de Governació i Adminis-tracions Públiques i de l’Agència de Residus de Catalunya estendre aquestes objectius a la resta de centres del Departament i de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, per tal d’incorporar bones pràctiques ambien-tals que permetin una millora contínua dels seus nivells de sostenibilitat.

Page 7: Bones pràctiques ambientals

7

Font: PROGREMIC 2007-2012.

3. Els residus i la seva gestió

3.1 La problemàtica ambiental dels residusEn els darrers deu anys, els residus municipals a Catalunya han augmentat més d’un 40% fins arribar a les 4.276.000 tones l’any 2008. Pel que fa a la generació per càpita, aquest augment ha estat de prop del 18%. Aquestes xifres posen de manifest una problemàtica de dimensió ambiental considerable, així com també la ne-cessitat d’establir accions encaminades a la reducció del volum, pes i toxicitat dels residus generats en l’àmbit municipal.

Gràfic1. Evolució de la generació de residus municipals a Catalunya en valor absolut i per càpita, 2001-2008.

Els diferents centres de treball del Departament de Governació i Administracions Públiques generen una tipolo-gia de residus típica de l’àmbit d’oficines. Tot i així, també s’hi desenvolupen altres activitats puntuals, tals com serveis mèdics, menjadors o serveis de neteja i manteniment que generen un flux de residus singular. Aquest capítol exposa la problemàtica ambiental associada a la gestió dels residus, així com una anàlisi de la caracte-rització i volum de generació de residus als centres de treball.

Page 8: Bones pràctiques ambientals

Els impactes ambientals derivats de tot el seu cicle de vida són considerables; des de l’extracció de les matèries primeres i fabricació dels productes als tractaments un cop esdevenen residus. Durant aquest cicle, els impac-tes directes sobre el medi, el consum de matèries, recursos i energia, així com les emissions ambientals globals, fa que sigui un factor de vital importància disminuir la quantitat de residus que generem.

A banda de l’aspecte quantitatiu, l’ús de nous materials i més nocius, la tendència a defugir dels productes mo-nomaterials, combinat amb un major ventall de productes fan que els residus hagin esdevingut més heterogenis i, en alguns casos, més tòxics, requerint cada cop tractaments tecnològicament més complexes i costosos.

Aquestes tendències posen de manifest la necessitat d’impulsar polítiques a tots els nivells que posin èmfasi en la reducció de la generació de residus, les quals han de ser un dels eixos principals de qualsevol política de gestió ambiental i sobre la qual han de pivotar la resta d’estratègies que afrontin la problemàtica.

Així, el Programa de gestió de residus municipals a Catalunya (PROGREMIC 2007-2012), recollint les directrius de tota la normativa d’àmbit superior –des del VI Programa d’Acció en Matèria de Medi Ambient fins a la Direc-tiva 2008/98/CE– estableix la següent jerarquia d’actuació:

• Lareducció de la producció dels residus i de llur perillositat, en les successives fases de disseny, pro-ducció, distribució i comercialització de béns, i de prestació de serveis.

• Lapreparacióperalareutilització dels residus.• Larecollidaselectiva dels residus.• Elreciclatge i altres formes de valoritzaciómaterial.• Lavaloritzacióenergètica dels residus la recuperació dels quals es realitzi amb un alt nivell d’eficiència

energètica, d’acord amb les millors tècniques disponibles.• Ladisposiciódelrebuig.

Tal i com es pot observar, les dues opcions més prioritàries consisteixen en mesures de prevenció, seguides per la recollida selectiva, els diferents tractaments i, per últim, la disposició en abocadors. Per aquest motiu, en els casos en que no sigui possible una reducció ni una reutilització dels residus, és important també dedicar esforços a l’augment dels nivells de recollida selectiva, per d’aquesta forma promoure el seu reciclatge i altres formes de valorització material.

88

Page 9: Bones pràctiques ambientals

9

3.2 Generació total de residusLes dades que figuren a continuació corresponen a la generació de cada centre (quan se’n disposa) i a la total per al seu conjunt. Els Serveis Centrals del Departament de Governació i Administracions Públiques s’ubiquen a Via Laietana, mentre que la Secretaria de Funció Pública i Modernització de l’Administració es troba a Plaça Catalunya (en la seva majoria) i a Ausiàs March, que conjuntament amb el centre de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) formen un total de quatre centres a efectes pràctics.

Taula1. Quantitats de residus recollides als tres centres de treball, 2008.

ResidusViaLaietana

(tones)Pl.Catalunya

(tones)AusiàsMarch

(tones)EAPC(tones)

Totalcentres(tones)

Envasos 0,33 0,16 0,01 0,42 0,92

Paper/Cartró 11,15 7,89 4,12 7,50 30,66

Vidre 0 0 * 0 *

Voluminosos ** ** ** ** **

RAEE * * * * *

Piles 0,03 0,02 0,01 0,01 0,07

Tòners 0,02 0,01 0,01 0,16 0,20

Fluorescents 0,04 0,03 0,01 0,01 0,09

Resta * * * * *

Sanitaris grup III 0,02 0 0 0 0,02

* No es disposa de les dades.** En general, la generació de residus voluminosos és baixa, només aquells béns trencats o inservibles són tractats com a tals, ja que qualse-vol altre amb un cert valor és reubicat (p.e. en ludoteques). Durant el 2008 no es té constància d’haver lliurat cap voluminós amb valor zero.

Font: Elaboració pròpia.

Page 10: Bones pràctiques ambientals

10

3.3 Generació per activitatsA continuació es descriuen les principals tipologies de residus generades per a cada tipus d’activitat desenvo-lupada als diferents centres.

Taula2. Fraccions de residus generades segons activitats desenvolupades

Tipologiad’activitat

Principalsfraccionsgenerades

AdministrativaPaper i cartró, envasos, fluorescents, piles, tòners, altre material d’oficina (p.e. CD’s, bolígrafs, etc.) i resta.

DocentPaper i cartró, envasos, fluorescents, altre material fungible (p.e. bolígrafs, marcadors, clips, etc.) i resta.

Menjador Resta, envasos, vidre, paper i cartró i matèria orgànica

SanitàriaMedicaments caducats, material clínic (agulles, venes, guants de làtex, etc.), paper, enva-sos i resta.

Neteja Productes químics, envasos, paper i cartró, draps i resta.

Manteniment Ferralla, voluminosos, fusta, fluorescents, material elèctric i resta

TIC Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE’s), paper i cartró i resta.

Font: Elaboració pròpia.

Page 11: Bones pràctiques ambientals

11

4. Pla d’Acció ambiental

4.1 Objectius

4.2 Organització

Els objectius principals del Pla d’Acció ambiental en matèria de residus per als centres de treball són els se-güents:

• Fomentarlaprevencióderesidus.

• Millorarelsnivellsderecollidaselectivaielseuposteriorreciclatge.• Informarieducarsobrelaproblemàticaambientaldelsresidusisobrelesbonespràctiquesperreduir-

ne els potencials impactes ambientals i socials.• Impulsarlaparticipaciódetotselagentsimplicatsenlagestióderesidusenlaconsecuciódelesacci-

ons proposades en el Pla d’Acció, així com de la seva millora contínua.

En aquest apartat es descriuen els aspectes organitzatius del Pla d’Acció, és a dir, quines persones intervindran i es responsabilitzaran del seu desplegament.

En primer lloc hi ha la Direcció, la qual té responsabilitats generals sobre l’aprovació del Pla i la supervisió de la seva correcta implantació. Així, aquesta s’encarregaria de:

• RevisariaprovarunaversiódefinitivadelPla,incloentobjectiusiaccions.• Valorariaprovarnousobjectiusiaccionsqueespuguinplantejardurantelseudesplegament.• DesignarunapersonaresponsabledelacoordinaciódelPlad’Acció.• AssignarelsrecursosnecessarisperalcorrectedesenvolupamentdelPla.

En segon terme hi ha el CoordinadordelPlad’Acció, el qual s’encarregaria de:

• DirigireldesplegamentiexecuciódelPla.• EstablirprioritatsenlaimplantaciódelPla.• Coordinarelsaspectesparticipatiusicomunicatiusamblestreballadors,aixícomlessessionsformatives.

Un Pla d’Acció ambiental ha d’establir un marc bàsic d’objectius ambientals i ha de concretar les estratègies i accions específiques necessàries per tal d’assolir-los. La seva finalitat és la incorporació progressiva de criteris de sostenibilitat per tal d’implementar una determinada política ambiental. En el cas del present Pla d’Acció, aquests criteris estan centrats principalment en l’àmbit de la gestió dels residus.

Page 12: Bones pràctiques ambientals

12

• Gestionarlainformaciórelativaalagestióderesidus(informesdegeneració,pressupostos,factures,etc.).• EstablirnousobjectiusiaccionsderivadesdeldesenvolupamentdelPlaicomunicar-losaladirecció.

Per aquests motius és convenient que el coordinador del Pla d’Acció disposi de:

• Accésdirectealadirecció.• ConeixementsenmatèriadegestióderesidusalDepartamentidelesactivitatsqueesduenatermeal

mateix.• Habilitatscomunicatives.

Amb la finalitat de realitzar un seguiment continu del Pla a cadascun dels centres, és recomanable designar delegats que s’encarreguin de desenvolupar les diferents accions i reportar possibles incidències i accions de millora al coordinador del Pla.

Per tal de monitoritzar i avaluar el desenvolupament del Pla es proposa crear un GrupdeSeguiment, el qual disposarà alhora d’un coordinador.

4.3 Prevenció de residusLa prevenció de residus és la principal prioritat a l’hora d’afrontar la problemàtica dels residus. Tant és així que aquesta s’ha convertit en el principal eix d’actuació de les polítiques, normatives i pràctiques de la gestió de residus a tots els nivells.

En aquest marc, el PROGREMIC 2007-2012 defineix la prevenció com el conjunt de mesures adoptades abans que una substància, material o producte esdevinguin residus i que redueixi:

• Laquantitatderesidus(incloentlareutilitzacióol’extensiódelavidadelsproductes).

• Elsimpactesnegatiussobrelasalutdelespersonesoelmediambientdelsresidusgenerats.

• Elcontingutdesubstànciesperillosesenmaterialsiproductes.

TipusdePrevencióderesidus

Prevencióquantitativa

Reducció de la quantitat de residus generats (pes, volum, nombre unitats)

Prevencióqualitativa

Reducció de la quantitat de substàncies perilloses o contaminants contingudes en els productes/residus

Font: PROGREMIC 2007-2012.

Page 13: Bones pràctiques ambientals

En general, es poden dur a terme quatretipusd’accions per fomentar la prevenció en un àmbit d’oficines, si bé es poden aplicar en una gran varietat de contextos:

• Accionsversunacompraambientalmentresponsable: comprar i realitzar comandes de productes duradors, reutilitzables, fets de materials reciclats, reutilitzats o renovables, recarregables, de fàcil man-teniment o que minimitzin l’ús de substàncies tòxiques, entre d’altres.

• Accionsquefomentinunúsresponsabledelsproductes: fer ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació, fer-ne un ús estalviador, allargar la seva vida i realitzar un bon manteniment dels productes, evitar l’emissió de càrregues contaminants, etc.

• Accionsperalareutilització dels productes: donar un segon ús un cop hagi perdut la seva finalitat original, donar aquells productes que hagin perdut utilitat però que tinguin algun valor per algú altre.

• Accionspera l’ambientalitzaciódecontractacions externes: inclusió de clàusules que fomentin la prevenció de residus tant de forma directa (criteris ambientals en l’execució dels contractes) com indi-recta (sistemes de gestió ambiental, formació específica als empleats, etc.).

La prevenció de residus comporta un seguit de beneficis de diferent magnitud i context:

• Estalvi dematèries primeres, aigua i energia durant tot el cicle de vida dels productes, des de l’extracció de recursos naturals a la seva gestió com a residus.

• Disminuciódelsimpactesambientals associats a tot el seu cicle de vida: emissions a l’atmosfera, contaminació de l’aigua i del sòl, ocupació del territori, etc.

• Reducciódelscostos de la gestió de residus (recollida, transport, tractament i disposició final).• Milloradelaqualitatdevida en el lloc de treball com a conseqüència de la reducció dels productes

perillosos per a la salut.• Beneficis socials com ara la generació de llocs de treball per a col·lectius desafavorits (a través

d’empreses de treball social en la recollida selectiva, reomplert de tòners, etc.) o la donació de pro-ductes a col·lectius necessitats, entre altres.

Les bones pràctiques en matèria de prevenció de residus es poden dur a terme en les diferents activitats que tenen lloc a les dependències dels centres de treball. Així, s’han identificat les següents:

• Oficines• Menjadors• Banysiserveisdemantenimentineteja

13

Page 14: Bones pràctiques ambientals

14

4.3.1 Prevenció de residus a les oficines

4.3.1.1 Bones pràctiques per a la prevenció de residus de paper i cartró

Les activitats administratives que tenen lloc a les oficines són les que tenen un volum major i, per tant, aquelles sobre les quals tindran una major incidència les propostes de prevenció de residus proposades. En aquest àm-bit destaca sobretot la generació de residus de paper, però també es poden trobar quantitats significatives de residus d’envasos, productes tecnològics o material fungible d’oficina. Més que realitzar importants inversions econòmiques o de personal, l’essència de les accions que a continuació s’exposen rau en el canvi progressiu d’hàbits del personal i d’aspectes organitzatius de Departament.

Aprofitar la xarxa local o intranet per tal de fer arribar al personal documentació que en general no val la pena imprimir, com ara circulars internes, notícies, reculls de premsa, etc.APO1

Prioritzar l’ús del telèfon i el correu electrònic per a la comunicació i intercanvi de documentació amb l’exterior. Evitar l’enviament de cartes, faxos, etc. excepte quan sigui estrictament necessari.APO2

Reutilitzar el paper que només ha estat imprès per una sola cara. Es pot utilitzar per prendre notes, imprimir esborranys, documents interns, etc.APO3

Col·locar safates prop d’impressores, copiadores i faxos per tal de dipositar el paper usat per una cara per al seu posterior ús, classificant-lo com a apte per a impressió o bé per a ser utilitzat per prendre notes.

APO4

Els residus de paper acostumen a representar més del 50% del total generat en unes oficines. Per aquest motiu s’exposen un seguit de consells per a fomentar la seva prevenció:

Page 15: Bones pràctiques ambientals

15

Optimitzar l’ús d’impressores, copiadores i faxos:

• Evitantimpressions:

- Desant els documents en format digital en lloc de realitzar còpies físiques.- Corregint els documents en pantalla de forma prèvia a la seva impressió.- Utilitzant un mateix esborrany per a la seva correcció per diverses persones, utilitzant

bolígrafs de diferents colors.- Fent ús dels faxos electrònics tot minimitzant alhora la seva impressió.- Corregint a mà les últimes faltes d’ortografia de documents per a ús personal o intern.

• Optimitzantlesimpressions:

- Imprimint els documents no importants com a esborrany per tal d’estalviar tinta.- Fotocopiant i imprimint els documents a doble cara.- Fent reduccions dels originals per tal minimitzar el nombre de pàgines a imprimir.- Modificant la grandària de la lletra i els marges per tal d’optimitzar l’espai útil imprès,

sense que això dificulti la llegibilitat del text.

APO5

Realitzar actualitzacions de les llistes de contactes per tal d’evitar elements repetits, erronis o bé que hagin perdut vigència o raó de ser.APO6

Prioritzar les subscripcions electròniques vers les físiques en cas de coexistir. Cancel·lar aquelles subscripcions en paper que hagin perdut interès.APO9

Sabiesque...

• Amblacol·locaciódesafatesperareutilitzarelpaperusatperunasolacaraespodenestalviarfinsa 6 Kg de paper per persona i any.

• Peralafabricaciód’unatonadepaperdefibravergesónnecessaris200m3 d’aigua, 9.600 kWh i s’emeten un total de 3 tones de CO2.

Reutilitzar els sobres o fer ús de sobres d’ús múltiple.APO7

Implantar la signatura digital per a certs tràmits i notificacions.APO8

Page 16: Bones pràctiques ambientals

16

4.3.1.2 Bones pràctiques per a la prevenció de residus de recursos tecnològics

No sol·licitar el canvi dels equipaments (ordinadors, impressores, etc.) fins que quedin obsolets per a les funcions que desenvolupen. En aquest cas, mirar de redistribuir-los cap a un altre entorn més adequat.

APO10

Fer ús de llapis de memòria per a emmagatzemar presentacions o documents en comptes de dispositius d’emmagatzematge d’un sol ús com CD o DVD. Realitzar difusió i fomentar el seu ús entre els empleats, els quals haurien de tenir al seu fàcil abast llapis de memòria que es poden repartir per àrees o departaments.

APO16

Contractar un bon servei d’assistència tècnica que permeti allargar la vida dels aparells. Fer un ús adequat i realitzar un bon manteniment.APO11

No posar en marxa les màquines automàticament en arribar al lloc de treball, sinó només quan sigui necessari.APO12

Instal·lar les fotocopiadores, preferentment, a llocs amb ventilació. D’aquesta manera s’aconse-gueix allargar la seva vida útil.APO13

A l’oficina podem trobar nombrosos aparells elèctrics i electrònics, consumibles i altres recursos tecnològics, els quals podem prevenir que esdevinguin residus mitjançant simples accions com les que es presenten a continuació:

Allargar la vida útil dels consumibles (cartutxos, tòners, tambors, etc.) mitjançant la regulació del contrast i el % de negre utilitzat. Minimitzar l’ús de tinta de color.APO14

Utilitzar consumibles procedents de recuperació i reomplir-los sempre que sigui possible.APO15

Sabiesque...

• L’úsdellapisdememòriaperaportarpresentacionsodocumentspotarribaraestalviarelconsumde CD i DVD fins a un 90%.

• Sónnecessaris4 litresdepetrolipera fabricaruncartutxdetòner iaquestnecessitamésde10segles per a descomposar-se de forma natural.

Page 17: Bones pràctiques ambientals

17

4.3.1.3 Bones pràctiques per a la prevenció de residus d’envasos

Facilitar i incentivar l’ús de tasses reutilitzables per a begudes calentes entre el personal. En l’ac-tualitat alguns treballadors disposen de tasses reutilitzables, però cal que aquest hàbit s’estengui a tots aquells que ho desitgin.

APO17

Retirar els gots de plàstic d’un sol ús de les fonts d’aigua sembla un fet coherent amb la mesura de facilitar un got reutilitzable a tots els treballadors. Aquests es poden seguir emmagatzemant als armaris dels menjadors per a possibles eventualitats però no haurien d’estar al fàcil abast dels empleats per tal de desincentivar-ne el seu ús.

APO19

Fer ús de culleretes reutilitzables en detriment de les culleretes de plàstic. Per tal de fomentar aquesta acció les culleretes de plàstic serien retirades del fàcil abast dels empleats.APO18

Fer ús de gerres d’aigua i gots de material durador en trobades i reunions. Evitar l’ús d’ampolles individuals de plàstic.APO20

Els residus d’envasos representen un percentatge significatiu del total de residus generats en unes oficines. També posseeixen un potencial per a la seva prevenció força elevat, mitjançant bones pràctiques que comporten canvis d’hàbits senzills. A continuació es presenten un seguit d’exemples:

Sabiesque...

• L’úsdevaixellesreutilitzablespotarribarasuposarunestalvid’uns160litresd’aiguaiuns4kgderesidus d’envàs per treballador/a i any.

Page 18: Bones pràctiques ambientals

18

4.3.1.4 Bones pràctiques per a la prevenció de residus de material d’oficina

Utilitzar el material d’una manera estalviadora, fer servir només el necessari i no dispersar-lo. Una bona organització del mateix pot evitar comandes innecessàries.APO21

No deixar marcadors, retoladors o coles sense tapa, evitant així que s’assequin, així com càrre-gues innecessàries de dissolvents orgànics.APO22

El material d’oficina és usat durant l’activitat administrativa quotidiana i es composa d’un ampli rang de productes. Seguidament s’exposen un seguit de consells per a prevenir que esdevinguin residus:

Optar per materials recarregables sempre que sigui possible, com ara marcadors o bolígrafs.APO23

Minimitzar l’ús d’arxivadors o carpetes als sistemes de documentació i arxiu.APO24

Sabiesque...

• Lamajoriademateriald’escriptura(portamines,bolígrafs,retoladors,marcadors,etc.)permetoptarper productes que es poden recarregar, allargant així la seva vida útil. Tot i això, les comandes de recanvis i càrregues al Departament és força baixa.

Page 19: Bones pràctiques ambientals

4.3.2 Prevenció de residus als menjadors

Als menjadors i espais habilitats per al consum d’aliments i begudes no existeix un volum d’activitat massa ele-vat, però tot i així la quantitat de residus generada és considerable, destacant la generació d’envasos i matèria orgànica. Es proposa la següent mesura:

Fer ús de bosses reutilitzables per a embolicar menjar. Aquestes permeten embolicar entrepans, sandvitxos, galetes, peces de fruita, etc. d’una forma higiènica i es poden rentar. D’aquesta manera s’evita la generació d’embolcalls d’un sol ús com ara paper de plata o de film.

APM1

Sabiesque...

• ACatalunyaesconsumeixenpropde10.000tonesdepaperdeplataperaúsdomèsticcadaany,consumint 150.000.000 kWh, l’equivalent al consum anual de 40.000 llars.

19

Page 20: Bones pràctiques ambientals

20

4.3.3 Banys i serveis de manteniment i neteja

Tot i no ser un dels principals focus de generació de residus en una oficina, els banys i els serveis de neteja i manteniment presenten opcions de prevenció de residus. Es proposa la següent bona pràctica:

Fer ús dels productes de neteja i higiene (sabó de mans, tovalloles de paper, etc.) d’una forma estalviadora.APB1

Fer ús correcte de les instal·lacions (tancar aixeta, utilitzar la doble descarrega, tancar la porta del bany al sortir...) per un ús correcte i estalviador.APB2

Sabiesque...

• Elmajorvolumderesidusalslavabosprovédelpaperd’assecarlesmans.Unúsracionalpottenirunimpacte significatiu en la seva generació.

Page 21: Bones pràctiques ambientals

21

4.3.4 Compra ambientalment correcta

Una compra ambientalment responsable consisteix en l’adquisició de productes seguint un conjunt de criteris ambientals, entre els quals bona part estan relacionats amb la generació i gestió dels residus. A la Taula 3 podem observar els criteris en matèria de residus que ha de seguir una compra responsable amb el medi ambient, així com exemples de productes que els segueixen.

La compra de material d’oficina, paper, cartutxos i tòners i mobiliari d’oficina està supeditada a un seguit d’Acords Marc per al seu subministrament als departaments de l’Administració de la Generalitat i entitats adherides. Aquests són redactats per la Comissió Central de Subministraments, depenent del Departament d’Economia i Finances. En el plec de prescripcions tècniques que els regulen, apareixen un seguit de requeriments ambi-entals que han de complir els béns que seran proveïts. Aquests segueixen criteris de compra verda, els quals són puntuats en l’adjudicació del contracte de proveïment. Un cop s’adjudica el contracte, s’elabora una llista tancada de productes homologats de la qual es realitzaran totes les comandes dels organismes que depenen de la Generalitat.

El fet d’haver de realitzar les comandes en base a aquestes llistes de productes homologats deixa poc marge de maniobra per a que el departament de compres del Departament de Governació i Administracions Públiques pugui aplicar una compra ambientalment correcta pròpiament dita. Tot i això, es poden aplicar alguns criteris en la realització de comandes:

Taula3. Principals criteris de la compra verda i exemples de productes.

Criteri Exempledeproducte

No utilitzar o minimitzar les substàncies perilloses per a la salut o per al medi ambient

Marcadors de text secsColes a base aquosa

Minimitzar la generació de residus a través del seu disseny Bolígrafs i marcadors recarregables

Utilitzar primeres matèries reciclades, reutilitzades o renovablesPaper reciclatTòners reomplertsLlapis de fusta reciclada

Ser de llarga durabilitatGrapadores amb una mecànica de bona qualitat

Ser fàcilment reparable i de manteniment senzill Plomes amb recanvi

Poder tenir diversos usos Gots i tasses multiús

Font: Departament de Medi Ambient (2000)

Compra ambientalment responsable dels productes homologats. Demanar recanvis de material d’escriptura (p.e. bolígrafs, portamines, retoladors, etc.) en comptes de comprar-ne de nous, comprar paper reciclat en comptes de verge i, en general, evitar compres innecessàries.

APC1

Page 22: Bones pràctiques ambientals

22

Sabiesque...

• Elpaperreciclatnomésrequereixel10%del’aiguaiel55%del’energianecessàriaperobtenirpapera partir de fibra verge.

4.3.5 Criteris ambientals per a la prevenció de residus en la contractació de serveis

Els aspectes ambientals es poden integrar a la contractació pública en diferents etapes:

• Definiciódel’objectedelcontracte• Solvènciatècnicadellicitadors• Especificacionstècniquesdel’objectedelcontracte• Execuciódelcontracte

La definició de l’objecte del contracte és la primera etapa on l’òrgan de contractació té llibertat per definir les característi-ques de la prestació d’aquest. En el cas dels contractes de serveis es podrà exigir certs aspectes ambientals en l’objecte del contracte segons la Comunicació interpretativa de la Comissió sobre la legislació comunitària de contractes públics i les possibilitats d’integrar els aspectes mediambientals en la contractació pública, 2001/C 333/07, de 4 de juliol.

Pel que fa a la solvència tècnica dels licitadors, es pot exigir dins d’aquesta una solvència tècnica ambiental que capaciti a l’empresa per a l’execució de l’objecte del contracte. Aquesta pot ser demostrada pel licitador mitjançant la possessió de sistemes de gestió ambiental acreditats com poden ser el registre EMAS o la certificació ISO 14001. Tot i això, el licitador podrà presentar altres justificants que demostrin un nivell de garantia equivalent de la seva solvència tècnica ambiental.

Les especificacions tècniques de l’objecte del contracte poden incloure des d’exigir, limitar o prohibir certes substàncies a la utilització de certs procediments concrets de producció o de prestació de serveis. En aquest sentit, els sistemes oficials d’etiquetatge ecològic poden ser de gran utilitat.

Per últim, és important fixar un seguit de clàusules contractuals sobre les modalitats d’execució del contracte. Aquestes poden incloure particularitats referents al subministrament de béns o a la gestió dels residus generats durant l’execució del servei.

La contractació de serveis com poden ser de neteja o TIC estan regulats, de la mateixa manera que la provisió de béns, per un seguit d’Acords Marc establerts per la Comissió Central de Subministraments. En aquests s’exposen els criteris ambientals que les empreses adjudicatàries han de complir. Aquests inclouen des dels materials usats en l’execució del servei (limitacions en la composició dels productes químics, materials dels embalatges, etc.) fins a la correcta gestió dels residus generats durant el mateix.

Així, donat que la inclusió de criteris ambientals en els contractes mitjançant concurs de serveis no depèn directament del propi Departament de Governació i Administracions Públiques, es recomana posar un especial èmfasi en el segui-ment de les clàusules ambientals en l’execució del contracte.

Page 23: Bones pràctiques ambientals

23

4.3.5.1 Criteris ambientals per a la prevenció de residus en els contractes de màquines de vènding de begudes

Ambientalització del contracte de gestió del servei de màquines expenedores de begudes mit-jançant un sistema de retorn automatitzat. Aquest es basa en l’entrega del producte en envasos reutilitzables de vidre, els quals són dipositats en un dispositiu annex que emmagatzema els envasos buits. Periòdicament, l’empresa explotadora recull els envasos per a ésser reutilitzats. És recomanable que durant l’execució del servei l’empresa opti per subministrar els productes en suports reutilitzables o bé per minimitzar els embalatges i suports en els quals es fa entrega del producte. L’explotador també s’hauria de comprometre a gestionar adequadament segons la normativa vigent qualsevol tipus de residu que generi a les dependències del Departament durant l’execució del servei.

APC2

Ambientalització del contracte de gestió del servei de màquines expenedores de begudes calen-tes mitjançant un sistema de doble preu. Aquest es basa en un sistema segons el qual el submi-nistrament de la beguda amb got de plàstic tindria un càrrec extra que hauria de suportar l’usuari en el moment de la compra. La màquina expenedora disposaria al mateix temps de la possibilitat de lliurar el producte sense cap tipus de suport. Els productes subministrats (cafè, té, xocolata, etc.) haurien de provenir de comerç just certificat. És recomanable que durant l’execució del servei l’empresa opti per subministrar els productes en suports reutilitzables o bé per minimitzar els embalatges i suports en els quals es fa entrega del producte. L’explotador també s’hauria de comprometre a gestionar adequadament segons la normativa vigent qualsevol tipus de residu que generi a les dependències del Departament durant l’execució del servei.

APC3

El material d’oficina és usat durant l’activitat administrativa quotidiana i es composa d’un ampli rang de productes. Seguidament s’exposen un seguit de consells per a prevenir que esdevinguin residus:

Les màquines expenedores de begudes calentes també generen una gran quantitat de residus, sent els gotets de plàstic un dels més significatius pel seu volum. Penalitzant el subministrament de gots de plàstic i permetent l’expe-dició de la beguda sense aquests s’incentiva l’ús de tasses reutilitzables entre els treballadors, reduint considerable-ment el volum de residus generats. Amb la venda de productes de comerç just, s’afavoreixen alhora bones pràctiques ambientals que minimitzen els residus generats durant tot el cicle de vida del producte, a banda d’altres beneficis socials. Així, es proposa la següent acció:

Sabiesque...

• Unaampolladevidrepotserreutilitzadaentre40i60vegadesambunadespesaenergèticadel5%respecte la del seu reciclatge.

• Elvidreéslafracciódelsresidusmunicipalsmésfàcildereciclar.És100%reciclableimantégranpart de les seves propietats.

Page 24: Bones pràctiques ambientals

24

Sabiesque...

• Cadatreballadord’oficinaconsumeixdemitjanauns340gotetsdeplàstical’anynomésperapren-dre begudes calentes. Si tenim en compte el volum de plantilla dels centres de treball, durant el seu cicle de vida aquests gots hauran consumit 1.206.000 litres d’aigua (aproximadament mitja piscina olímpica), 3.216 kWh (equivalent aproximadament al consum mensual de dues llars) i 1.729 Kg de CO2 a l’any (per als quals serien necessaris 288 arbres per absorbir-los).

Page 25: Bones pràctiques ambientals

25

4.4 La recollida selectiva de residus i propostes per a la seva optimització

En aquest apartat es descriuen els diferents sistemes de recollida selectiva existents als centres de treball, així com propostes de millora per a incrementar els nivells de recollida de les diferents fraccions, en aquells casos que sigui adient. Aquestes propostes poden ser de caràcter genèric per a tots el centres objecte del present Manual de Bones Pràctiques o bé estar destinades a algun en particular.

4.4.1 Paper i cartró

Els residus de paper i cartró provenen bàsicament de les diferents activitats administratives dutes a terme a les oficines, si bé també se’n poden generar de forma esporàdica en altres activitats, com ara de manteniment, neteja o sanitàri-es. Per aquesta raó, els punts de recollida selectiva per aquesta tipologia de residus estan col·locats únicament a les oficines, deixant cubells de resta en altres dependències on també se’n pot generar de forma puntual, com poden ser activitats de manteniment i neteja o a les cantines.

Els residus més habituals que podem trobar són:

- Fulls usats (folis, blocs, etc.)- Sobres- Carpetes i arxivadors de cartró- Dossiers- Documents fotocopiats- Paper d’embalatge- Cartolina- Catàlegs, fullets, butlletins, memòries- Publicitat- Revistes i diaris

4.4.1.1 Sistemes de recollida selectiva

Els punts de recollida selectiva consisteixen en unes papereres de cartró facilitades per l’ARC amb una bossa semi-translúcida blava per tal de facilitar el reconeixement de la fracció continguda. Aquestes són col·locades en espais comuns, una per a cada cert nombre de taules de treball, o bé prop de punts de generació com poden ser impres-sores i fotocopiadores.

En alguns centres com a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya també es disposa de capses de paper indivi-duals, les quals són buidades posteriorment a les papereres comunes.

Page 26: Bones pràctiques ambientals

4.4.1.2 Propostes de millora

Els residus de paper i cartró són la fracció clarament majoritària de les deixalles generades en una oficina. És per això que bona part dels esforços encaminats a millorar els nivells totals de recollida selectiva han d’estar centrats en aquesta tipologia de residu.

Les papereres individuals dels treballadors acaben sent el destí de bona part dels residus de paper i cartró generats a les oficines, atesa la seva generació majoritària i la comoditat de tenir un punt de recollida prop del lloc de treball. Per millorar els nivells de recollida selectiva d’aquesta fracció es proposa la següent acció:

Per una altra banda, al centre d’Ausiàs March es pot trobar un bujol per a material no segregat prop de la fotocopi-adora situada davant del registre. És d’esperar, doncs que bona part dels residus dipositats corresponguin a paper. Es proposa, per tant:

Substitució progressiva de les papereres individuals de resta col·locades sotes les taules de treball per papereres també individuals de recollida de paper i cartró. En una primera fase, els dos sistemes de contenció conviurien per tal que els empleats adquirissin els nous hàbits i es familiaritzessin amb el nou sistema de recollida. En aquesta, els empleats que ho desitgessin podrien demanar la retirada de la paperera de resta. En cas que els resultats de la primera fase fossin satisfactoris, és a dir, que no es detectessin problemes significatius en relació a la quantitat d’impropis de la fracció paper i cartró i el nou sistema no signifiqués una pertorbació palesa en l’àmbit de treball dels empleats, es podria plantejar la possibilitat de retirar la totalitat de pape-reres de resta. En els actuals punts de recollida de paper i cartró es col·locarien conjuntament bujols per a residus no segregats. La quantitat de bujols podria ser inferior per tal de fomentar alhora la prevenció de residus.

ARS1

Substituir la paperera de resta situada al costat de la fotocopiadora de davant de recepció del centre d’Ausiàs March per una de recollida de paper i cartró. Reubicar la paperera de rebuig.ARS2

26

Page 27: Bones pràctiques ambientals

27

4.4.2 Envasos

Els envasos utilitzats als centres de treball provenen principalment de l’adquisició de productes de les màquines d’aigua i refrescos i les de vènding com per exemple gotets de plàstic, llaunes, ampolles o embolcalls. També se’n generen en menor mesura a la resta d’àmbits com pot ser als magatzems o durant la neteja i manteniment de les instal·lacions do-nada la seva presència en molts tipus de productes.

Els residus més habituals que podem trobar són:

- Gots de plàstic i culleretes de cafè- Ampolles d’aigua de plàstic- Brics de suc o altres begudes- Envasos de iogurt- Residus procedents de productes envasats- Paper d’alumini- Llaunes de beguda buides- Envasos de plàstic de productes de neteja- Embolcalls i embalatges de plàstic- Bosses de plàstic- Porexpan

4.4.2.1 Sistemes de recollida selectiva

4.4.2.2 Propostes de millora

Els punts de recollida selectiva consten de papereres de cartró facilitades per l’ARC i cubells de plàstic amb tapa i bosses semitranslúcides de color groc. Aquestes són col·locades prop dels principals punts de generació, com les diverses màquines de begudes i expenedores. Aquests es troben distribuïts a tots els centres menys a l’Escola d’Ad-ministració Pública de Catalunya, on no disposen de contenidors específics. En aquest centre és l’empresa de neteja l’encarregada de triar els residus d’envasos i dipositar-los al contenidor del soterrani.

Els residus d’envasos representen una de les principals fraccions en pes de la generació total de residus, així com de la composició de la brossa no triada. D’aquí la importància d’analitzar possibles accions encaminades a millorar els seus nivells de recollida selectiva.

En primer lloc, al centre de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya no es disposa de contenidors per a la reco-llida selectiva dels envasos, per tant, es proposa la següent acció:

Page 28: Bones pràctiques ambientals

Col·locar contenidors per a la recollida selectiva d’envasos al centre de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. La tipologia dels contenidors podria ser la mateixa que als altres centres, és a dir, papereres facilitades per l’ARC amb bossa translúcida de color groc. La ubicació segui-ria els mateixos criteris: a prop de punts de generació com poden ser màquines vènding, fonts d’aigua i espais on es consumeixin begudes i/o menjar.

ARS3

Introduir papereres de recollida selectiva per a envasos en els espais amb cafeteres de la desena planta del centre de Plaça Catalunya i al centre d’Ausiàs March. Aquestes coexistirien amb les papereres per a brossa ja col·locades, tot i que haurien de disposar d’un accés més fàcil per tal d’evitar que la comoditat i els hàbits augmentin el nivell d’impropis dels envasos recollits.

ARS4

Si bé la ubicació, tipologia i capacitat dels punts de recollida selectiva de la resta dels centres són, en general, ade-quats, es detecten certs aspectes on existeix marge per a la millora. Aquest és el cas dels espais amb cafeteres de la desena planta del centre de Plaça Catalunya o al centre d’Ausiàs March. En aquests espais es generen productes com ara brics de llet, ampolles de llet i aigua o sobres individuals de sucre. Tot i això, només disposen de papereres per a brossa general, quan és palès que una gran part dels residus generats en aquestes zones corresponen a enva-sos lleugers. Així, es proposa la següent acció:

28

Page 29: Bones pràctiques ambientals

29

4.4.3 Matèria orgànica (restes de menjar i restes vegetals)

La matèria orgànica representa una part important del total de deixalles generades en unes oficines. La ge-neració d’aquest residu es focalitza principalment a les dependències i àrees habilitades per a menjar, par-ticularment als menjadors que es troben als diferents centres.

Els residus més habituals que po-dem trobar són:

• Restesdeverduraifruita• Marrons de cafè i restes

d’infusions• Restesdecarnipeix• Paper de cuina brut de

menjar

4.4.3.1 Sistemes de recollida selectiva

4.4.3.2 Propostes de millora

Actualment cap dels centres disposa de sistemes per a la recollida segregada dels residus de matèria orgànica generats.

La matèria orgànica pot arribar a constituir la segona fracció més important en pes en unes oficines tipus. A més, s’ha de tenir present l’obligatorietat per part dels ens locals de realitzar la recollida de la fracció orgànica a partir del gener de 2010 i el paper de l’Administració Pública com a model social en aquest aspecte. És per això que es recomana disposar dels mitjans adequats per a la seva recollida selectiva. Es proposa la següent acció:

Col·locar cubells per a la recollida selectiva de la matèria orgànica a les cantines i espais habili-tats per a menjar dels centres. És recomanable que aquests siguin d’una capacitat de 25 litres. Es recomana que aquests s’acompanyin d’indicacions per a la correcta segregació dels residus orgànics per tal de reduir el nivell d’impropis. Degut a la descomposició de la matèria orgànica, es recomana una recollida diària. Aquest fet limita que se’n puguin fer càrrec les empreses que presten actualment el servei de recollida als centres degut a la periodicitat (dos cops per setmana en el millor dels casos). Per tant, es proposa bé que sigui personal propi qui buidi la brossa mit-jançant els sistemes de recollida de la via pública o bé que s’inclogui aquesta tasca en el proper contracte del servei de neteja.

ARS4

Foto: Marc Vila

Page 30: Bones pràctiques ambientals

4.4.4 Vidre

A les oficines els residus de vidre són generats de manera molt esporàdica i estan relacionats amb productes de begu-des i menjar, per tant la seva generació es concentrarà als menjadors.

Els residus més habituals que podem trobar són:

• Ampollesd’aigua,sucsocava,lesqualsespodenproduirenmotiudejornades,sessionsdetreball,celebracions, etc.

• Potsdevidre(p.e.iogurtomelmelada)• Productesdeparament:gerres,gots,sucreres,etc.

4.4.4.1 Sistemes de recollida selectiva

El residus de vidre només són recollits de forma selectiva al centre d’Ausiàs March, on disposen d’un únic bujol situat en una zona de pas a l’interior de les oficines.

4.4.4.2 Propostes de millora

Tot i que no és un residu que es generi de forma habitual a les oficines, és necessari disposar d’algun punt de recollidacomúalesdependències.Hemdetenirencompte,amés,queelvidreéslafracciódelsresidusmésfàcil de reciclar. També hem de considerar el fet que un cop implantades les accions proposades al Pla d’Acció (entre les quals s’inclou la implantació d’un sistema de retorn automatitzat per a les begudes fredes), és previsi-ble que el volum de generació d’aquesta fracció es vegi incrementat. Es proposa la següent acció:

Col·locar bujols per a la recollida selectiva de vidre als menjadors, atès que és en aquests espais on és previsible que es generi més quantitat de residus. Donat que el centre d’Ausiàs March ja disposa d’un bujol per aquesta fracció, aquests serien col·locats als centres de Via Laietana, Plaça Catalunya i a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

ARS5

30

Page 31: Bones pràctiques ambientals

31

4.4.5 Residus especials: piles, fluorescents i tòners

Piles, fluorescents i tòners buits són residus força comuns en activitats administratives i la seva generació es produeix de forma generalitzada.

Per a les piles gastades es disposa de contenidors facilitats per l’Agència de Residus de Catalunya que són col·locats en espais comuns. El sistema de recollida de piles està centralitzat als centres de Via Laietana i Pl. Catalunya per raons de volum de plantilla. D’aquesta manera, el centre de Pl. Catalunya acumula el seus propis residus d’aquesta fracció mentre que els contenidors de la resta de centres del Departament són transportats i buidats per personal de manteniment al centre de Via Laietana. Un cop es té un volum suficient, es reclama el servei de recollida en ambdós centres.

Els residus de fluorescents de tots els centres (amb excepció de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya) també es centralitzen, en aquest cas exclusivament al centre de Via Laietana. Aquests, un cop canviats pel per-sonal de manteniment, són portats al magatzem de residus situat al soterrani de Via Laietana, sense disposar de punts de recollida intermedis. Un cop hi ha un volum suficient, es reclama el servei de recollida.

Els residus de tòner dels centres de Via Laietana i Ausiàs March són emmagatzemats als espais habilitats per a tal fi als corresponents soterranis. Pel que fa al centre de Pl. Catalunya, aquests són dipositats temporalment en racons de les dependències, mentre que a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya aquests són dipositats al costat dels contenidors de paper a l’espera d’ésser recollits.

Page 32: Bones pràctiques ambientals

32

4.4.6 Residus de recursos tecnològics: aparells elèctrics i electrònics i CD’s i DVD’s

4.4.7 Residus sanitaris

Els residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) com poden ser ordinadors obsolets, telèfons i faxos, antenes, equips de so o material informàtic divers són generats de forma generalitzada a totes les dependències del De-partament. Un cop aquests aparells queden obsolets, es procedeix a donar-los de baixa i a cedir-los a l’empresa Societat de la Informació Solidària (SISOSCAT). Aquesta s’encarrega, en cas d’ésser possible, de reciclar el ma-terial o bé reutilitzar-lo tot cedint-lo a col·lectius desafavorits econòmicament o sota discriminació social. Pel que fa al petit material no inventariable (teclats, ratolins, altaveus, etc.), aquest és portat a un punt verd mitjançant personal propi quan s’acumula una quantitat suficient.

Els residus de CD’s i DVD’s es generen durant les activitats administratives que tenen lloc a les oficines dels cen-tres. Tot i que el seva utilització va decreixent amb el temps en favor de suports multiús, la generació del residu segueix sent present degut principalment a aspectes formals (lliurament de documentació, presentacions, etc.) i hàbits personals. Els punts de recollida d’aquests residus són unes papereres metàl·liques tancades amb clau facilitades per l’empresa especialitzada. La seva distribució a les instal·lacions coincideix amb els contenidors de piles (estan sovint col·locats conjuntament). La mateixa empresa s’encarrega de recollir els contenidors un cop són plens per procedir a la seva destrucció. Aquesta es realitza d’una forma segura, confidencial i certifica-da deguda a la naturalesa de les dades contingudes en aquests suports.

Els residus sanitaris que es generen al consultori mèdic del centre de Via Laietana són producte de les revisions mèdiques i campanyes de vacunació que es realitzen periòdicament. Aquests consisteixen en xeringues, agu-lles, guants o apòsits tacats de sang, entre d’altres.

Hihaunúnicpuntderecollidad’aquestsresiduscorresponentaunpetitcubellmetàl·licambtapaibossa.Do-nat que estan barrejats residus de diferents grups, aquests són recollits conjuntament com a grup III. L’empresa especialitzada encarregada de la recollida, la realitza 3 vegades l’any i serveis puntuals quan són requerits.

Page 33: Bones pràctiques ambientals

4.4.8 Resta

4.4.9 Punts d’emmagatzematge de residus

La fracció resta és generada de forma generalitzada a totes les dependències i activitats dels diferents centres. Descomptant els materials segregables (que poden arribar a superar el 75% de la caracterització del rebuig ge-nerat en unes oficines), s’hi poden trobar tèxtils, papers i plàstics bruts, productes multimaterial, etc.

Els punts de recollida d’aquesta fracció consisteixen en papereres i bujols amb tapa. Pel que fa a la seva distri-bució, a les oficines cada taula de treball disposa d’una petita paperera individual. A les zones habilitades com a menjadors i prop de màquines begudes i vènding també hi ha petites papereres, així com en els lavabos. Els lavabos de dones disposen, a més, de contenidors higiènics. Finalment, al centre de Via Laietana hi ha bujols amb tapa al pàrking i al magatzem de residus.

Els centres de Via Laietana, Ausiàs March i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya disposen d’espais específicament habilitats per tal d’emmagatzemar els residus generats. El centre de Plaça Catalunya, en canvi, no en disposa i aquests són dipositats en diferents racons de les instal·lacions a l’espera d’ésser recollits.

Les dependències de Via Laietana disposen d’un petit magatzem al soterrani habilitat per acumular les diferents fraccions de residus a l’espera de la seva recollida. En aquest espai s’emmagatzemen les diferents fraccions ge-nerades al mateix edifici, així com els residus de piles i fluorescents de la resta de centres a través d’un sistema de recollida centralitzada duta a terme per personal de manteniment del mateix Departament. L’emmagatzemat-ge es realitza mitjanant gàbies metàl·liques, caixes de fusta, bujols o sense contenció en funció del material.

El centre de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya també disposa d’un espai per a l’emmagatzematge de residus situat al soterrani. L’emmagatzematge es realitza mitjançant bujols amb tapa o bé sense contenció.

Pel que fa al centre d’Ausiàs March, recentment s’ha condicionat un espai per a l’emmagatzematge de les dife-rents recollides selectives.

33

Page 34: Bones pràctiques ambientals

4.5 Millora de la gestió de residus a nivell documental i operacional

L’actual gestió dels residus a nivell documental i operacional presenta certs punts on és recomanable introduir determinades accions de millora. Cal destacar la seva importància ja que d’aquesta se’n derivarà en part l’eficà-cia de les accions de millora proposades al Pla d’Acció.

En primer lloc, s’ha detectat que no es realitza un control prou adequat sobre l’execució dels contractes en matèria de gestió de residus. Així, tot i que al punt 3.3.6 del “Plec de prescripcions tècniques que regula l’acord marc per als serveis de neteja amb destinació als Departaments de l’administració de la Generalitat de Catalu-nya i entitats adherides (Expedient núm. 2007/9)” figura la presentació per part de l’empresa que presta el servei de neteja d’informes trimestrals amb les quantitats de residus gestionats i el seu destí, aquests no són facilitats ni exigits a la pràctica. Com a resultat, no es té coneixement de les quantitats de fracció resta generades als centres i, per tant, tampoc de la generació total de residus. Es proposen les següents accions:

Demanar els informes amb les quantitats de residus gestionades a l’empresa contractada, així com incloure aquest punt al plec de prescripcions tècniques específic per als centres objecte del Pla. Aquesta acció hauria de ser considerada com a prioritària en la implantació del Pla d’Acció degut a la transcendència que té conèixer de forma completa el flux de residus per tal d’establir prioritats i avaluar resultats.

AMG1

Demanar els informes amb les quantitats de residus gestionades a l’empresa contractada, així com incloure aquest punt al plec de prescripcions tècniques específic per als centres objecte del Pla. Aquesta acció hauria de ser considerada com a prioritària en la implantació del Pla d’Acció degut a la transcendència que té conèixer de forma completa el flux de residus per tal d’establir prioritats i avaluar resultats.

AMG3

Començar a comptabilitzar, si no amb exactitud, mitjançant estimacions, aquells residus com ara RAEE’s, voluminosos o vidre, dels quals se’n desconeix la generació.AMG2

34

Page 35: Bones pràctiques ambientals

4.6 Altres bones pràctiques ambientals

Tot i escapar de l’abast d’aquest Pla d’Acció, cal no oblidar que una política ambiental responsable ha de con-templar tots aquells àmbits relacionats amb la millora dels nivells de sostenibilitat. Amb aquesta finalitat, a con-tinuació s’exposen un seguit de línies bàsiques d’actuació que haurien de servir per facilitar la seva integració futura.

• Estalviieficiènciaenergètica:

- Aprofitar la llum natural en la mesura del possible i no excedir-se en la intensitat de les fonts de llum artificials.

- Utilitzar bombetes de baix consum conjuntament amb mecanismes que millorin la seva eficiència (regu-ladors de flux, transformadors electrònics, etc.).

- Realitzar un bon manteniment dels aparells que consumeixin energia.- Desconnectar els aparells elèctrics quan no s’utilitzin per períodes llargs i, especialment, en acabar la

jornada laboral.- Adequar les instal·lacions per a una climatització eficient i adaptar aquesta a les necessitats reals del

personal.- Introduir progressivament l’ús d’energies renovables.

• Úseficientdel’aigua:

- Instal·lar sistemes d’estalvi en aixetes i cisternes, tals com reductors de cabal, airejadors o contrape-sos.

- Realitzar un bon manteniment de les torres de refrigeració i, en general, de tota la instal·lació per tal d’evitar fugues.

- Evitar l’ús de l’inodor com a cendrer o paperera.

• Mobilitatsostenible:

- Prioritzar l’ús del transport públic i de l’ús compartit del transport privat.- Promocionar l’ús de la bicicleta.

35

Page 36: Bones pràctiques ambientals

5. Comunicació

5.1 Comunicació ambiental internaEl requisit fonamental d’una comunicació efectiva és que la informació arribi als seus destinataris sent aquesta rellevant, tangible i comprensible. Per tant, el primer pas és definir el públic objectiu i les seves necessitats. D’aquesta manera podrem decidir quina informació incloure, quina forma ha d’adoptar i com ha d’ésser comu-nicada d’acord amb els requeriments reals dels destinataris d’aquesta.

A l’hora d’implantar un Pla d’Acció s’ha de tenir present que cap plantejament encaminat al desenvolupament sostenible té sentit sense que els diferents agents implicats en la gestió de residus tinguin coneixement i siguin alhora partícips dels objectius que persegueix. Així, els objectius de prevenció de residus i millora de la recollida selectiva d’un Pla d’Acció es poden veure desvirtuats sense una bona política de comunicació ambiental.

Cal considerar, a més, que algunes de les accions proposades poden suposar un canvi d’hàbits significatiu per als treballadors i que, per tant, és important que aquests entenguin la finalitat de les mateixes per tal d’afavorir la seva acceptació i millorar conseqüentment els seus resultats.

Els destinataris del Pla d’Acció són tots els agents implicats en la gestió de residus, és a dir, des del mateix personal del Departament fins aquells que proporcionen béns i/o presten serveis a les mateixes dependències, així com als ciutadans que en puguin ser usuaris.

Així, es diferencien dues línies de treball pel que fa a la comunicació dels objectius, accions i resultats del Pla d’Acció: la comunicació a nivell intern i extern. Els següents apartats tenen com a finalitat exposar amb més deteniment les línies bàsiques per al desenvolupament d’ambdues.

36

Page 37: Bones pràctiques ambientals

37

5.1.1 Definició dels destinataris

5.1.2 Informació

5.1.3 Educació

Al Departament hi tenen lloc diverses activitats (tasques administratives i docència com a principals, menjadors, neteja, manteniment, sanitàries i seguretat com a secundàries) i, per tant, el tipus de personal que hi treballa i d’usuaris de les instal·lacions és també relativament divers.Els col·lectius de treballadors i usuaris identificats són els següents:

• Personaladministratiu• Personaldemanteniment• Personaldeneteja• Personalsanitari• Personaldeseguretat• Alumnes

Totes aquestes tipologies de treballadors i usuaris de les instal·lacions generen, manipulen i gestionen en major o menor mesura diferents fraccions dels residus i, per tant, caldrà que coneguin els objectius, estratègies i acci-ons proposades pel Pla d’Acció, així com els recursos al seu abast per tal d’aplicar-lo.

La comunicació ambiental inclou diverses formes de comunicació: des de suports escrits com fullets informa-tius, cartells o etiquetes fins a xerrades o visites a les instal·lacions. Cal apuntar, però, que aquests mitjans de comunicació han de ser coherents amb la finalitat del Pla d’Acció i per tant hauran de ser regits pels mateixos criteris ambientals. A mode d’exemple, l’ús de comunicacions físiques (fulletons, manuals, etc.) s’hauria de mi-nimitzar en favor de les comunicacions electròniques mitjançant l’intranet.

És important la combinació entre la informació i l’educació i per tant realitzar activitats formatives, tant a nivell puntual com de forma continuada, per tal d’aconseguir de forma més eficaç canvis en els comportaments i que aquests acabin convertint-se en hàbits dels treballadors. El disseny de les activitats hauria d’incloure: a qui s’adrecen, organitzador/a, objectius, descripció, calendari i material a utilitzar. Les activitats de formació seran diverses combinant informació teòrica i pràctica, visites, etc.

És important comptar amb un material formatiu capaç de transmetre els continguts del Pla de forma senzilla i concisa, reforçant el seu record. Podem identificar dos tipus de material formatiu bàsic:

• Materialperalseguimentdel’accióformativa:estractadeladocumentacióqueeslliuraràalsassistentsde l’activitat formativa. L’ informació bàsica que hauria de contenir seria un resum de les principals accions

Page 38: Bones pràctiques ambientals

38

que es duran a terme, així com les idees que permetin seguir ordenadament el desenvolupament de les exposicions.

• Materialdesuporta l’accióde formació:consisteixenelmaterialaudiovisualutilitzatpera reforçarla transmissió dels continguts. Aquest pot constar de pòsters, vídeos o presentacions en suport in-formàtic. Aquestes eines pretenen cridar l’atenció mitjançant missatges clars, que siguin fàcils de re-cordar i comprendre (p.e. fotografies, diagrames, taules, etc.). L’ús de xifres i dades sobre els impactes ambientals acostumen a ser una bona eina per captar l’atenció i conscienciar l’assistent.

L’estructura de l’acció formativa és també un aspecte clau per tal de transmetre correctament el missatge i aconseguir així un canvi d’hàbits en l’activitat quotidiana dels treballadors. Amb aquest objectiu, és recomanable que l’activitat formativa es desenvolupi mitjançant el següent guió:

• Presentacióiexposiciódelaproblemàtica:exposiciódelsmotiuspelsqualsesrealitzalaformacióidelsobjectius que persegueix. Presentació del Pla d’Acció i del Manual de Bones Pràctiques, així com de l’organització del personal responsable.

• Gestiódelsresidus:breuintroducciósobrelageneracióilagestiódelsresidusal’oficina.Ésrecoman-able incloure dades de generació per càpita per transmetre el sentit de la responsabilitat als empleats, així com informació respecte dels impactes ambientals del cicle de vida dels productes i posterior gestió dels residus, per tal de crear consciència.

• PresentaciódelesaccionsdelPla:uncopintroduïdalaproblemàticadelsresidusilesdadessobrelaseva generació i impactes, s’exposarien les principals accions proposades. La descripció d’aquestes pot incloure: àmbit d’afectació, calendari d’implantació, cost, etc.

• Seguiment iparticipació:presentaciódels indicadorsdeseguiment ide lamaneradeconsultar-los.Exposició dels canals de participació per a la millora del Pla. Torn de preguntes, debat participatiu i cloenda de la sessió.

5.2 Comunicació ambiental externaEls organismes públics juguen un paper fonamental a l’hora d’exercir de model per a la societat pel que fa a les bones pràctiques ambientals. És per aquest motiu que les millores introduïdes en la gestió de residus als cen-tres de treball haurien de ser comunicades a la ciutadania i esdevenir així una referència per al canvi d’hàbits en l’àmbit domèstic.

Es proposa així la creació d’un espai informatiu sobre el present Manual de Bones Pràctiques Ambientals a la web del Departament per tal que pugui ser consultat pels ciutadans. Aquest hauria d’estar acompanyat prefe-riblement d’una infografia senzilla i entenedora així com d’uns continguts que resumeixin el seu contingut amb la finalitat que la informació essencial d’aquest (exposició de motius, objectius, etc.) pugui ser comunicada de forma breu i concisa. Es proposa, així mateix, actualitzar aquest apartat periòdicament amb els resultats del sistema d’indicadors. D’aquesta manera, es persegueix alhora introduir un cert grau d’exigència per tal d’obtenir una millora contínua en els resultats.

Page 39: Bones pràctiques ambientals

5.3 ParticipacióComunicació i participació són dos processos estretament lligats. No es pot iniciar un procés participatiu sense una prèvia transmissió de coneixement, així com tampoc és possible entendre una acció de comunicació ambi-ental de qualitat sense copsar que opina el públic al qual s’adreça.

La participació ambiental es defineix com la implicació directa de les persones en el coneixement, la valoració, la prevenció i la correcció dels problemes ambientals. És per això que un Pla d’Acció també ha d’oferir les eines necessàries per tal que tots els agents implicats en la gestió de residus puguin participar d’una forma activa en la millora del mateix. Al cap i a la fi, són els mateixos treballadors els que, dia a dia, generen i manipulen els residus i, per tant, els que coneixen la seva realitat quotidiana. Aquest feedback, a més, ha de produir-se durant totes les etapes del Pla: disseny, implantació i seguiment.

Per afavorir aquest procés participatiu és necessari crear els canals comunicatius adients, per tal que els dife-rents agents puguin expressar les seves propostes. Així, durant la fase de disseny del Pla d’Acció, s’ha consultat l’opinió de personal de diferents departaments per tal de copsar possibles deficiències de l’actual model de ges-tió. S’ha detectat que alguns treballadors tenen propostes respecte de com disminuir la generació de residus, però que aquestes no són expressades potser per la manca de canals participatius específics.

Durant la fase d’implementació, és important que els treballadors expressin la seva opinió front als canvis, per tant, els responsables de la seva aplicació hauran d’estar especialment atents a les seves propostes. Pels mo-tius abans esmentats, seria recomanable crear un algun tipus de canal comunicatiu, per exemple un petit qües-tionari anònim mitjançant l’intranet, per tal de fomentar la seva participació durant la implantació del Pla.

Els canals de participació de l’etapa de seguiment figuren al corresponent Pla de Seguiment, el qual s’exposa al següent apartat.

En el cas que el Pla d’Acció i el Manual de Bones Pràctiques s’estenguin a la resta d’organismes de la Gene-ralitat, seria interessant fomentar la participació dels diferents Departaments a l’hora de posar en comú idees i accions de bones pràctiques per tal d’estalviar recursos i millorar el nivell d’ambientalització dels centres. En aquest sentit, es podrien organitzar reunions anuals amb els diferents Coordinadors dels Plans d’Acció.

39

Page 40: Bones pràctiques ambientals

40

6. Programa de seguiment i avaluació de resultats

El correcte desenvolupament del Pla d’Acció Ambiental requereix d’un seguiment que permeti avaluar periòdi-cament el grau d’assoliment dels objectius plantejats, de forma que aquests puguin ser revisats a mesura que s’assoleixin o es detectin noves necessitats. És amb aquesta finalitat que es defineix un Pla de Seguiment, el qual estableix els mecanismes que han de permetre realitzar el monitoratge del procés d’aplicació del Pla d’Acció Ambiental, controlant el grau d’assoliment de les accions en matèria de residus que porta a terme el Departament.

El Pla de Seguiment és una eina destinada bàsicament a aportar informació als treballadors implicats sobre el desenvolupament del Pla d’Acció. Es tracta d’obtenir periòdicament el valor d’una sèrie de paràmetres qua-lificables que reflecteixen el nivell d’assoliment d’uns determinats objectius. El Pla de Seguiment consta dels següents elements:

• Seguimentcontinuatdelesaccions• Grupdeseguiment• Sistemad’indicadors

6.1 Seguiment continuat de les accionsEl Pla de Seguiment preveu un control continuat de les accions per part dels responsables de les àrees on aques-tes es duguin a terme. Aquest seguiment s’exposaria a les reunions que duria a terme el Grup de Seguiment, grup format amb l’objectiu principal d’efectuar un control continuat de les accions i avaluar-ne els resultats.

Algunes eines útils per portar a terme un control continuat de les accions són: bases de dades, fitxes de control, registres, etc. Aquestes eines permeten documentar l’evolució al llarg del temps de les accions i són una eina útil per al càlcul dels indicadors de seguiment. Es proposa centralitzar en una base de dadesA més, també es pot realitzar un seguiment qualitatiu a nivell global de les accions utilitzant una taula resum de les accions que el Pla pretén dur a terme, classificades en funció la facilitat d’aplicació (alta, mitjana o baixa) i prioritat d’execució. Aquestes taules poden ser una eina per comparar les previsions amb les accions realment implantades.Una altra fórmula de realitzar un seguiment continu i qualitatiu seria una enquesta als treballadors, a l’inici i al final del període d’implementació, per avaluar el coneixement i posada en pràctica de les mesures de prevenció i millora de la recollida selectiva. L’àmbit de l’enquesta seria en funció de les mesures proposades, tenint també en compte qüestions generals com:

• adequaciódelesmesuresproposades• apreciaciódel’efectivitatdelesmesures• suggerimentsiqueixes• residu/smésproblemàtics

Page 41: Bones pràctiques ambientals

41

Un cop implantades les mesures, l’enquesta serviria com a indicador (Indicador núm. 0) per observar el canvi d’hàbits entre els treballadors.

6.2 Grup de Seguiment

6.3 Sistema d’indicadors

Per tal de realitzar un seguiment del grau d’implementació del conjunt d’accions considerades es proposa la creació d’un Grup de Seguiment en el que hi siguin convocats els diferents responsables de cada àrea. És recomanable que la coordinació d’aquest Grup recaigui en el mateix coordinador del Pla d’Acció, el qual s’en-carregarà de:

• Organitzaridirigirlesreunionsdeseguiment• Gestionarlesdadesielaborarelsindicadors• ComunicarelsresultatsdelGrupdeSeguiment

Aquest grup determinaria els objectius assolits així com les dificultats i alternatives de solució d’implementació per cada acció. El Grup de Seguiment realitzaria avaluacions amb una periodicitat trimestral.

Es proposa que el Grup de Seguiment elabori anualment una memòria on s’avaluïn els resultats de les accions en funció dels indicadors proposats. Aquesta memòria serviria alhora per realitzar propostes de millora en funció de les mancances detectades així com per exposar els resultats observats de l’aplicació del Pla. Cal difondre aquest document entre tots els treballadors del Departament per tal que estiguin al corrent de l’evolució del Pla, així com publicar els resultats a la web en cas que aquests puguin esdevenir un referent positiu per a la ciutadania.

En aquest apartat es defineixen indicadors en funció de les propostes de prevenció i millora de les recollides se-lectives de residus proposades en aquest Pla. Els indicadors són eines útils a l’hora d’avaluar l’efectivitat de certes mesures, ja que permeten visualitzar d’una manera ràpida i senzilla l’evolució de determinats paràmetres. A més, són una eina eficaç a l’hora d’establir fites i objectius ambientals, i detectar amb més facilitat en quin moment cal millorar o aplicar una nova mesura. És important que els indicadors seleccionats siguin útils, és a dir, que:

• espuguinobtenirdadesperiòdicament• lesdadesresultantssiguinclaresicomparables• serveixincomaguiaperpoderprendredecisions• elscostosentempsidinersd’obtencióperalasevaelaboraciósiguinbaixos

Per a facilitar la seva elaboració seria recomanable disposar d’una base de dades (p.e. en format tipus Excel) amb la informació necessària, tal com la generació de cada fracció de residus, consums de materials (paper reciclat, cartutxos de tòner, etc.) o resultats de les enquestes. Aquesta base de dades hauria d’ésser actualitzada periòdi-cament. La seva elaboració i gestió correspondria al Coordinador del Grup de Seguiment.

Page 42: Bones pràctiques ambientals

42

A continuació es detallen els indicadors específics d’implementació per a diverses de les mesures de prevenció i de recollida selectiva, amb una breu explicació del seu càlcul, tendència desitjada i font d’obtenció. Els indicadors no monitoritzarien la totalitat de residus objecte d’accions, sinó una representació dels més significatius o amb un marge de millora esperat superior. D’altra manera, els resultats obtinguts podrien dur a interpretacions sobre l’eficàcia de les accions poc concloents. Aquests estan pensats perquè es calculin anualment, sense oblidar que cal efectuar un control i seguiment continuat de les accions. Els indicadors proposats es poden diferenciar en qua-litatius, de prevenció i de recollida selectiva:

a) Indicador qualitatiu: enquesta als treballadors

b) Indicadors de prevenció de residus:

• Paper:consumdepaperperanyitreballador,úsdepaperreciclat,• Cartutxosdetòners:consumdetònerspertreballador,• Gotsd’unsolús:consumdegotspertreballador• Recàrreguesdematerialoficina (mines, recàrreguesdebolígrafs,marcadors, etc.): comandesagre-

gades per any i treballador

c) Indicadors de recollida selectiva:

• Recollidaselectivageneral:%residusrecollitsdeformaselectivarespectedeltotalgenerat• Recollidaselectivaperfraccions(envasos,papericartróimatèriaorgànica):%residusdecadafracció

recollits de forma selectiva respecte del total generat (per a la quantificació de la generació total de cada fracció s’haurien de realitzar estimacions en cas que no es disposi de les dades).

a)Indicadorqualitatiu

INDICADOR0:ENQUESTA

DescripcióRealització d’una enquesta als treballadors per comprovar el grau d’implementació i coneixement de les mesures entre els treballadors

TendènciaCanvi d’hàbits dels treballadors vers unes millores pràctiques ambientals en matèria de residus

Page 43: Bones pràctiques ambientals

b)Indicadorsdeprevencióderesidus

INDICADOR1:PAPER

1.1Consumdepaperperanyitreballador

DescripcióIndicador mitjançant el qual es pot calcular la quantitat de paper consumit en relació amb el nombre de treballadors

Càlcul∑ Fulls de paper consumits durant un any*gramatge (g/m2)*superfície(m2))/nombre de treballadors

Unitats Kg paper/treballador*any

Tendència Disminució

1.2Úsdepaperreciclat

DescripcióIndicador que permet calcular la proporció de paper reciclat respecte del total

Càlcul(∑ Fulls de paper reciclat consumits durant un any/Fulls de paper totals con-sumits durant un any)*100

Unitats %

Tendència Augment

1.3GeneraciódeCO2derivadadelconsumdepaper

DescripcióIndicador amb el qual es poden estimar les emissions de CO2 associades al consum total de paper durant un any

Càlcul (Consum anual paper reciclat (t)*1,8)+(Consum anual paper blanc (t)*3,3)

Unitats Tones de CO2 equivalent/any

Tendència Disminució

43

Page 44: Bones pràctiques ambientals

44

INDICADOR2:CARTUTXOSDETÒNER

2.1Consumdetònerspertreballador

DescripcióIndicador a través del qual es pot calcular el consum anual de cartutxos de tòner en relació amb el nombre de treballadors

Càlcul ∑ cartutxos de tòner consumits durant un any/nombre de treballadors

Unitats Cartutxos tòner/treballadors*any

Tendència Disminució

2.2Consumdetònersreutilitzats

DescripcióIndicador que permet avaluar la proporció entre l’ús de cartutxos reomplerts i el total durant un any

Càlcul(∑ tòners reomplerts consumits durant un any/ ∑ tòners totals consumits durant un any)*100

Unitats %

Tendència Augment

INDICADOR3:GOTSD’UNSÒLÚS

DescripcióIndicador mitjançant el qual es pot calcular l’evolució del consum anual de gots de plàstic d’un sòl ús respecte del nombre de treballadors

Càlcul ∑ nombre de gots de plàstic consumits durant un any/nombre de treballadors

Unitats Gots de plàstic/treballador*any

Tendència Disminució

INDICADOR4:RECÀRREGUESDEMATERIALD’OFICINA

DescripcióIndicador que permet calcular l’evolució en el consum de recàrregues de material d’oficina (mines de llapis, recàrregues de bolígrafs, marcadors, etc.) respecte del nombre de treballadors

Càlcul∑ nombre de recàrregues de material d’oficina consumides durant un any/nombre de treballadors

Unitats Recàrregues/treballador*any

Tendència Augment

Page 45: Bones pràctiques ambientals

c)Indicadorsderecollidaselectiva

INDICADOR5:RECOLLIDASELECTIVAGENERAL

DescripcióIndicador amb el qual es poden calcular els nivells de recollida selectiva as-solits

Càlcul (Residus recollits de forma selectiva (t) / Residus totals recollits (t))*100

Unitats %

Tendència Augment

INDICADOR6:RECOLLIDASELECTIVAPERFRACCIONS

6.1Recollidaselectivad’envasos

DescripcióIndicador amb el qual es poden calcular els nivells de recollida selectiva d’envasos lleugers assolits

Càlcul(Residus recollits de forma selectiva (t) / Estimació del total de residus d’envasos generats (t))*100

Unitats %

Tendència Augment

6.2Recollidaselectivadepapericartró

DescripcióIndicador amb el qual es poden calcular els nivells de recollida selectiva de paper i cartró assolits

Càlcul(Residus de paper i cartró recollits de forma selectiva (t)/Estimació del total de residus de paper i cartró generats (t))*100

Unitats %

Tendència Augment

6.3Recollidaselectivadematèriaorgànica

DescripcióIndicador amb el qual es poden calcular els nivells de recollida selectiva de matèria orgànica assolits

Càlcul(Residus de matèria orgànica recollits de forma selectiva (t)/Estimació del total de residus de matèria orgànica generats (t))*100

Unitats %

Tendència Augment

45

Page 46: Bones pràctiques ambientals

46

8. Terminologia

Bossescompostables: bosses fabricades amb una matèria primera que pot ser descomposta mitjançant un procés de compostatge.

Bujol: Terme utilitzat col·loquialment per a referir-se a un recipient de capacitat mitjana i tancat, destinat a con-tenir o a transportar diferents tipus de residus.

Caracteritzacióderesidus: determinació del tipus, composició, pes i/o volum i proporció dels diferents com-ponents d’una mostra de residus.

Contenidor: recipient de capacitat i formes diverses, obert o tancat, destinat a contenir o a transportar diferents tipus de residus.

Contenidorderecollidaselectiva: contenidor destinat a rebre exclusivament una part segregada en origen dels residus municipals, com ara vidre, paper, plàstic, matèria orgànica, piles, envasos, roba, etc.

Envasosiresidusd’envasos:es considera envàs tot producte fabricat amb materials de qualsevol naturalesa i que s’utilitzi per contenir, protegir, manipular, distribuir i presentar mercaderies, des de matèries primeres, fins a articles acabats, en qualsevol fase de la cadena de fabricació, distribució i consum. També es consideren enva-sos tots els articles d’un sol ús utilitzats amb aquesta mateixa finalitat. En aquest concepte s’inclouen únicament els envasos de venda o primaris, els envasos col·lectius o secundaris i els envasos de transport o terciaris.

Fracció: part del total de residus de característiques semblants.

Fraccióorgànica(Fraccióorgànicaderesidusmunicipals;FORM): Residus orgànics biodegradables d’ori-gen vegetal i/o animal, susceptibles de degradar-se biològicament, constituïts fonamentalment:

a) per restes de la preparació del menjar, restes sobrants de menjar i aliments en mal estat, ib) per restes vegetals de mida petita i tipus no llenyós (gespa, fullaraca,rams de flors, etc.).

Fracciópaper: fracció dels residus municipals constituïda per paper (generalment també s’hi inclou el cartró).

Fraccióresta: fracció residual dels residus municipals un cop efectuades les recollides selectives i que encara pot contenir materials valoritzables.

Fraccióvidre: fracció dels residus municipals constituïda per envasos de vidre.

Impropis: elements estranys al contingut bàsic d’una determinada fracció dels residus municipals recollits se-lectivament.

Prevencióderesidus: Conjunt de mesures preses abans que una substància, material o producte esdevingui residus i que redueixi:

a) La quantitat de residus (incloent la reutilització o l’extensió de la vida dels productes);b) Els impactes negatius sobre la salut de les persones o el medi ambient dels residus generats;c) El contingut de substàncies perilloses en materials i productes.

Page 47: Bones pràctiques ambientals

47

Productorderesidus: qualsevol persona, física o jurídica, l’activitat de la qual produeix residus.

Rebuig: flux residual procedent del tractament de residus que té per destí la disposició final.

Reciclatge: opció de valorització de residus que consisteix a utilitzar aquests materials en el procés de fabrica-ció del mateix producte o d’un nou producte.

Recollidaderesidus: conjunt d’operacions de càrrega, transport i descàrrega dels residus fins que arriben a la planta de tractament.

Residusmunicipals: els generats als domicilis particulars, comerços, oficines i serveis, i també tots els que no tinguin la qualificació d’especials i que per la seva naturalesa o composició es poden assimilar als que es produeixen als esmentats llocs o activitats. També tenen consideració de residus municipals els que procedei-xen de la neteja de vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges, els animals domèstics morts i els mobles, estris i vehicles abandonats, a més dels residus i enderrocs procedents d’obres menors de construcció i reparació domiciliària.

Residucomercial: residus municipals generats per l’activitat pròpia del comerç al detall i a l’engròs, l’hostaleria, els bars, els mercats, les oficines i els serveis. Són equiparables a aquesta categoria, als efectes de la gestió, els residus originats a la indústria que tenen la consideració d’assimilables als municipals.

Residudomèstic: residu municipal que prové de les activitats domèstiques.

Reutilització: qualsevol operació per la qual un producte o els seus components que no són residus son tornats a utilitzar per mateix propòsit pel qual van ésser concebuts.

Page 48: Bones pràctiques ambientals

Estudi realitzat per:Ent, environment and management

Disseny gràfic:CONTRAST Disseny i Comunicació

Amb la col·laboració de: Agència de Residus de Catalunya i Departament de Governació i Administracions Públiques.