BOOK DE L’ESTUDIANT

2015 - 2016

Júlia Pérez Lema | 212

Producció, Expressió i Disseny en Premsa

Docent de Teoria: Daniel Tena

Docent de Pràctiques: Leonor Balbuena

Grau de Periodisme

2n Curs | Grup 2 | 1r Semestre

Universitat Autònoma de Barcelona

Facultat de Ciències de la Comunicació

RÚBRICA 1

U N I V E R S I T A T A U T Ò N O M A D E B A R C E L O N A

F A C U L T A T D E C I È N C I E S D E L A C O M U N I C A C I Ó

TERMINOLOGIA

Vinardell, Cristina 1392923 (211) Perez, Júlia 1392809 (212) Sobrevals, Sara 1392678 (213) Llobet, Júlia 1392925 (214) Martin, Jaume 1392883 (215)

Introducció

En aquest treball, es demana la distinció i anàlisi de les diferents parts d’un

diari. Per fer-ho, hem hagut de definir els diferents elements que se’ns

plantejaven i senyalar-los en les diferents pàgines de diari proporcionades.

Pel que fa a les definicions, els membres del grup ens les hem repartit i hem

consultat llibres d’estil, diccionaris, llibres especialitzats en disseny com també

pàgines web especialitzades en la matèria per obtenir-les. Després, hem

seleccionat les pàgines de diari que més s’ajustaven als conceptes demanats

per poder senyalar-los millor.

A continuació, presentem un glossari amb els diferents conceptes i les seves

definicions corresponents, més endavant les pàgines de diari amb cada

element identificat i, per últim una autoavaluació de cada membre del grup.

GLOSSARI

Arracada

Espai que es deixa en blanc en la composició per col·locar posteriorment un

gravat o una capitular.

Font: MANFREDI MAYORAL, Juan Luis. (2000). Manual de producción

periodística. (p. 279). Madrid: MAD

Avant títol/Avanttítol

Element que complementa el títol, té quasi sempre més paraules que aquest i

explica o desenvolupa la notícia, però s’ha d’escriure de tal manera que es

pugui llegir per separat dels altres elements de titulació, de manera que la

supressió d’algun d’ells no impedeixi la comprensió del conjunt.

Pot consistir en ocasions d’un epígraf que tindrà un tractament tipogràfic

específic, escrit sempre en majúscules i sense sobrepassar una línia de

composició. L’epígraf centra la matèria de la que es tracta, quan una mateixa

pàgina les ofereixi molt diferenciades.

Font: AC00506559, A. (Ed.). (2002). Libro de estilo del diario El Mundo. Ed. El

Mundo

Capçalera

Nom del diari i dades bàsiques que obren la primera pàgina, títol i nom de la

publicació, logotip… Es localitza a la part de dalt de la portada i inclou el

número de l’edició i a vegades el preu.

Font: AC00506559, A. (Ed.). (1991). El País-libro de estilo. Ed. El País.

Cintillo

Element que unifica un tema quan el seu desenvolupament exigeix més d’una

pàgina. Es tracta d’un enunciat breu que emmarca la informació de la resta de

les peces de la pàgina. És un element que contribueix a la unitat de la

informació. La seva funció informativa és la de situar el context de la informació

al lector a través de varies pàgines durant la secció.

Font: Encajabaja: maquetar es informar (2008). Diseñario (VI). Recuperat de:

http://www.encajabaja.com/2008/02/diseario-vi.html

Columna de text

Estructura vertical sobre la qual està escrita el text. La seva amplada i número

pot variar depenent d’allò que es vulgui aconseguir visualment i la quantitat

d’informació de la que es disposi.

Font: elaboració pròpia

Columna d’opinió

Text expositiu i/o argumentatiu on l’autor expressa el seu punt de vista en

referencia a un tema específic. El seu objectiu final és el de convèncer al lector

de que el seu punt de vista és vàlid. Els articles d’opinió responen a l’estil del

propi autor i no poden ser retocats, excepte per raons d’ajustament o errors

ortogràfics. S’ha de respectar la grafia, la puntuació i l’accentuació i sintaxis

dels articles.

Fonts: MORENO ESPINOSA, Pastora (2000): Géneros para la opinión: el

comentario o columna. Revista Latina de Comunicación Social, 30. Recuperat

de: http://www.ull.es/publicaciones/latina/aa2000qjn/89pastora.html

AC00506559, A. (Ed.). (1991). El País-libro de estilo. Ed. El País.

Corondell

Línia vertical situada al marge o a medianil. Habitualment s’usa el corondell

cec, és a dir, només l’espai.

Font: Corrector de textos: servicios editoriales Madrid on-line. (2005). Glosario

tipográfico. Recuperat de: http://correctordetextos.com/glosario.html

Crèdits de la il·lustració

Informació que apareix al final d’una il·lustració amb la firma de l’autor o de la

companyia que la proporciona.

Font: elaboració pròpia.

Crèdits del text

Informació que apareix al final d’un text amb la firma de l’autor o de la

companyia que el proporciona.

Font: elaboració pròpia.

Data

Es localitza a la capçalera o fora de la mateixa, habitualment es troba a la part

superior de la pàgina i segueix el mateix estil tipogràfic que la capçalera.

Font: AC00506559, A. (Ed.). (1991). El País-libro de estilo. Ed. El País.

Desglossat

Els desglossats tenen una estructura similar a la de la noticia: titular, entradeta i

cos. Per mitjà d’aquests, se separen determinats aspectes del succés.

D’aquesta forma, s’aconsegueix una major claredat i al lector li resulta més fàcil

la comprensió del text escrit. Poden tenir, a més, diferent ample de columna o

diferent tipografia.

Font: Periodismo online. La prensa. Tema 1.1: Qué más debes saber.

Recuperat de: http://www.periodismo-

online.de/prensa/unidades/unidad1/unidad1-Despiece.html

Destacat

Frase presa del text central i composta en una tipografia més gran i més

vistosa— és un recurs periodístic l’ús del qual és cada cop més estès en llibres

i publicacions singulars —informes, estudis...—, ja que funciona tant com a

recurs gràfic (permet trencar la monotonia visual de blocs grans de text) com

per facilitar una lectura en diagonal de les idees clau de l’obra (en conjunció

moltes vegades amb els titulars d’encapçalament). No porta mai punt final

(excepte quan està format per dues frases, separades per un punt i seguit).

Font: Bernal E. Gil, M. i Hurtado, L. (2010) Llibre d’estil d’Intermón Oxfam

Falsa columna

En composició tipogràfica , la columna que té una amplada diferent al previst

com a normal en una maqueta; per exemple: En una composició a tres

columnes de 12 piques d'ample, una columna a 14 piques és una " columna

falsa " .

És un recurs molt habitual en disseny gràfic (per exemple , per a

especejaments), però convé no abusar-ne perquè la sensació de columnat

ordenat no es perdi.

Font: Glosario Gráfico: Un diccionario de artes gráficas, diseño y materias

afines. (2013) Falsa columna. Recuperat de:

http://www.glosariografico.com/columna_falsa

Filet

Element gràfic que forma una línia recta entre dos punts i que varia tant en

gruix com en longitud. S'usa, fonamentalment, per separar elements gràfics i / o

textuals entre si, de tal manera que quan no saps com separar diversos temes

sempre hi ha un que et diu "posa-li un filet". Si és d'orientació vertical i entre

columnes de text se li crida corondell i sol ser de gruix fi (entre 0,2 i 0,5 punts).

També s'utilitza en ocasions per separar les columnes d'un mateix text, com en

un suport, per exemple. Depenent del gruix se li pot anomenar de diferents

maneres: filet ultrafí, filet fi (o corondell si és vertical), filet o dol, quan és de tres

o més punts. També té diferents noms segons el ornamentat que vagi: sòlid,

doble, fi, fi-gros, gros-fi, fi-gros-fi (i totes les combinacions entre aquestes dues

paraules), puntejat, de vora arrodonida, de mitja canya, etc.

Font: Encajabaja: maquetar es informar (2008). Diseñario (XI). Recuperat de:

http://www.encajabaja.com/2008/03/diseario-xi.html

Foli

A la premsa escrita el foli, a més a més d’un full de paper en blanc, és el

número d’ordre de la pàgina, generalment imprès a la part superior. Als diaris el

foli va acompanyat pel nom del diari, la secció a la que pertany la pàgina i la

data de publicació.

Font: Encajabaja: maquetar es informar (2008). Diseñario (XII). Recuperat de:

http://www.encajabaja.com/2008/04/diseario-xii.html

Fotografia blanc i negre

La fotografia b/n es caracteritza per l’absència de color a causa de la seva

naturalesa química. Es composa d’halurs de lata.

SOUGEZ, M.L.; GARCÍA FELGUERA, M.A., PÉREZ GALLARDO, H. y VEGA,

C. (2009). Historia general de la fotografía (2ª edición). Madrid: Ediciones

Cátedra. pp. 44–45

Fotografia en color

Fotografia a impresa sobre el paper a color. En els diaris es tracta quasi

sempre de quadricromies ja que és la manera d’aconseguir els colors que més

s’aproximin a la realitat.

Font: Elaboració pròpia.

Il·lustració ploma o línia

Il·lustració ploma o línia: Il·lustració realitzada a mà per un dibuixant.

Font: Unitat de Publicacions URV. (2008). Normes per a la presentació

d’originals. Recuperat de:

http://www.urv.cat/media/upload/arxius/publicacions/normes/normes_purv.pdf

Il·lustració siluetejada

Imatge retallada del fons o situació en la que estava. Aquesta tècnica s’utilitza

per destacar la imatge o per col·locar-la dins una altra imatge fent un

fotomuntatge.

Font: Andrés Ávila: Tratamiento de imágenes. (2009). Tratamiento de la imagen

digital. Recuperat de:

https://sites.google.com/site/tratamientodeimagenesandres/4--compresion-de-

archivos/5---tratamiento-de-la-imagen-digital

Infogràfic

Tipus de gràfic que es caracteritza per oferir a través d’imatges o dissenys

informació de diversos tipus depenent del tema que es toqui en cada cas. Les

infografies són una manera informal i molt més atractiva per comunicar ja que

busquen cridar l’atenció de la persona que les observa a partir de l’ús de colors,

imatges o dissenys especialment seleccionat.

Font: Definición ABC: Tu diccionario hecho fácil. (2015). Definición de

Infografía. Recuperat de:

http://www.definicionabc.com/comunicacion/infografia.php

Inicial o capitular

Lletra amb la que s’inicia la composició o un paràgraf i es ressalta d’alguna

manera, o bé amb un estil diferent, com pot ser la negreta, o amb una mida

diferent respecte a la resta de text. Habitualment s’alinea amb la segona o

tercera línia del text.

Font: ESPINOSA SALES, Lola. (2005). Manual de Estilo: Publicaciones

Universidad de Alicante. Recuperat de:

http://publicaciones.ua.es/publica/Manual%20de%20estilo%20web.pdf

Lead

Part introductòria d’una noticia o d’un article que presenta en poques línies les

claus més rellevants de la notícia.

Font: Fundéu BBVA: buscador urgente de dudas (2011). Mejor primer párrafo o

entradilla que lead. Recuperat de: http://www.fundeu.es/recomendacion/lead/

Línia curta

Aquella línia que no ocupa l’ample de la columna. Mai s’utilitza al principi de

pàgina.

Font: SERRA OLIVERES, A. (1852) El arte de la tipografia espanyola. Madrid.

Recuperat de:

https://books.google.es/books?id=QIIFzFlU0coC&printsec=frontcover&dq=el+ar

te+de+la+tipografia+espa%C3%B1ola&hl=es&sa=X&ved=0CCgQ6AEwAGoVC

hMIn5rhk9rgyAIVSX0aCh0FBgN2#v=onepage&q&f=false

Línia vídua i orfe

Línia vídua: última línia d’un paràgraf que apareix a principi de la pàgina

següent.

Línia orfe: títol o primera línia de paràgraf que apareix a final de pàgina.

Font: EDITORIAL DE LA UNIVERSIDAD DE CANTABRIA. (2011). Libro de

Estilo. Recuperat de:

http://www.editorialuc.es/sites/default/files/descarga/libroestilo.pdf

Medianil

Espai entre columnes i files en la retícula. Aquest ens permet millor identificació

i menys solapament entre els elements.

Font: Elaboració pròpia

Notícia

Informació periodística que transmet informació sobre un fet actual,

desconegut, inèdit, d’interès general i amb un determinat valor polític ideològic.

També és la matèria prima del periodisme. Segons Llorenç Gomis (1988) és el

text que serveix per comunicar amb exactitud i eficàcia un fet nou.

Font: CLARÍN i AGUILAR U.T.E. (1997). Manual de estilo. Recuperat de:

http://www.grupoclarin.com.ar/sites/default/files/manual_de_estilo.pdf

Paràgraf centrat i quebrat

Tipus de paràgraf que deixa espai natural entre paraules i marges. S’ha de tenir

en compte els trencaments de paraules per a que el paràgraf tingui una forma

agradable a la vista i equilibrada.

Wikilengua del español. (2011). Párrafos (diseño). Recuperat de:

http://www.wikilengua.org/index.php/P%C3%A1rrafo_(dise%C3%B1o)#Compos

ici.C3.B3n_centrada

Paràgraf en bloc o justificat

Tipus de paràgraf que omet sangries, totes les línies es justifiquen de manera

que queden emmarcades en un requadre imaginari clarament visible.

Font: Manual de estilo para estudiantes de traducción e interpretación. (2013).

Párrafos y sangrías. Recuperat de:

http://estilotraduccion.blogspot.com.es/2013/11/parrafos-y-sangrias.html

Paràgraf modern

Tipus de paràgraf que té totes les línies plenes menys la última que acostuma a

quedar curta per a que s’identifiqui fàcilment el canvi de paràgraf.

Manual de estilo para estudiantes de traducción e interpretación. (2013).

Párrafos y sangrías. Recuperat de:

http://estilotraduccion.blogspot.com.es/2013/11/parrafos-y-sangrias.html

Peu de foto o de fotografia

Text que, imprès a sota, al costat o al damunt d’una il·lustració, n’explica el

significat, en facilita la comprensió, etc.

Font: Diccionari.cat (2007). Peu. Recuperat de:

http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0103506

Punt de cridada

Marca d’inici del text d’una informació complementària, acostuma a tenir

diverses formes i colors depenent de l’estil del diari.

Font: Elaboració pròpia

Punt de lectura

Marca d’inici del text d’una informació complementària, acostuma a tenir

diverses formes i colors depenent de l’estil del diari.

Font: Elaboració pròpia

Requadre

Marc realitzat amb orles i filets entorn a una informació. Els filets que el

componen formen part de l’espai de la columna. Per calcular els textos hem de

tenir en compte que ocuparan més espai aquells que vagin requadrats, per

tant, entraran menys matrius per la línia composta. L’objectiu del requadre és

relacionar textos, titulars i fotografies que corresponguin al mateix bloc

informatiu.

Font: CANGA LAREQUI, Jesús. (1994). El diseño periodístico en prensa diària.

Ed. Bosch Comunicación.

Sangria

En tipografia, desplaçar l'inici d'una o més línies respecte al de les altres línies

d'un bloc de text. La sangria més usual és la que redueix la mida d'una línia

(una mena de " mossegada” , d'aquí el nom de " sangria" ) . Aquest és el cas

de la sangria inicial de paràgraf, per la qual les primeres línies de cada paràgraf

comencen més endins que les altre , però també hi sangries negatives (

sagnies franceses ) .

Les sangries són un recurs molt usual en tipografia . Bé usades ajuden a la

llegibilitat dels textos i presten interès a la lectura ajudant a introduir gràfics o

altres elements prop dels textos generals.

Font: Glosario Gráfico: Un diccionario de artes gráficas, diseño y materias

afines. (2013) Sangría. Recuperat de: http://glosariografico.com/sangria

Secció

Conjunt de noticies que tenen relació entre elles per la seva temàtica i que

serveixen per ordenar el contingut del diari.

Font: elaboració pròpia

Subtítol

Element que complementa el títol i que normalment té més paraules que

aquest.

Font: AC00506559, A. (Ed.). (1991). El País-libro de estilo. Ed. El País.

Sumari

Complementa el títol fent un resum de la informació. Sol ser més llarg que el

títol. Sovint va acompanyat del número de pàgina en la que trobem la

informació dins del diari.

Font: AC00506559, A. (Ed.). (1991). El País-libro de estilo. Ed. El País.

Titular

Els titulars constitueixen el principal element d'una informació. Serveixen per

centrar l'atenció del lector i imposar- del seu contingut. Han de ser inequívocs,

concrets, assequibles per a tot tipus de lectors i aliens a qualsevol classe de

sensacionalisme. Així mateix, seran concisos, tot i que mai se sacrificarà la

claredat expositiva la seva brevetat.

Font: AC00506559, A. (Ed.). (1991). El País-libro de estilo. Ed. El País.

Vinyeta

Dibuix o escena impresa en un diari que acostuma a tenir un caràcter

humorístic i que a vegades va acompanyat d’un text o comentari. Les seves

característiques fan que esdevinguin una eina excel·lent per l’anàlisi crític de la

realitat i contribueixen a la construcció de la imatge de la realitat social i política

que es realitza des dels diaris.

Fonts: Real Academia Española (2014). Viñeta. Recuperat de:

http://buscon.rae.es/drae/srv/search?val=vi%F1eta

TEJEIRO SALGUERO, RICARDO, i LEÓN GROSS, TEODORO. (Juliol, 2009).

Diálogos de la comunicación: Las viñetas de prensa como expresión del

periodisme de opinión. Felafacs, nº78. 2-4. Recuperat de:

http://www.dialogosfelafacs.net/wp-content/uploads/2012/01/78-revista-

dialogos-las-vinetas-de-prensa.pdf

Fundada el 1881 per Don Carlos i Don Bartolomé Godó

.cat

www.lavanguardia.cat Número 48.130 1,30 eurosDIMARTS, 22 DE SETEMBRE DEL 2015

Linde esgrimeix el ‘corralito’contra la independènciaœEl governador del Banc d’Espanyaaugura tensions financeres

œAlierta, president de Telefónica,s’afegeix a les advertències POLÍTICA 12

El règim silencia un estudiant que va reclamar “canvis profunds” davant Francesc INTERNACIONAL 6

El Papa demana als cubans que noes divideixin per les idees polítiques

Mas avisaque l’Estat nopodrà pagarel deutesense acord El presidentassegura que els bancs“es barallaran per sera Catalunya” POLÍTICA 14

CARLOS GONZÁLEZ ARMESTO

Adéu a la superagent.LamortaBarcelonade l’agent literàriaCarmenBalcellsvacommocionarahirelmóndeles lletres.El seunomestaràsempre lligatalboomllatinoamericà ialsNobelGarcíaMárquez iVargasLlosa. CULTURA 38 A 41 I EDITORIAL

Tsiprasressorgeix,peròEuropali recordalesmesures

Càstig a VWa la borsa perhaver trucatcotxes als EUAECONOMIA 55

Deupodis enquinze anys, unageneració d’orESPORTS 49 i 50

Martínez dePisón, premiNacionaldeNarrativaCULTURA 42

“La reformaconstitucionalno em fa porsi és amblleialtat”

BARCELONA TRIBUNA

Candidat del PP català

DAVID AIROB

X.GarcíaAlbiol

ELECCIONS

El líder grec pactaun altre cop amb el socimenys desitjat per la UEINTERNACIONAL 3 i EDITORIAL

POLÍTICA 17

10 LAVANGUARDIA I N T E R N A C I O N A L DIMARTS, 22 SETEMBRE 2015

Una altra derrota confederada

HISTÒRIES DELMÓN

FRANCESC PEIRÓNNova York. Corresponsal

Z ach Comer, estudiant de batxi-llerat, repeteix el seu lema: “Viula vida com tu la vols viure”.Aquest adolescent s’ha signi-

ficat com un dels líders de laprotesta que ahir, per tercer dia lectiu con-secutiu, es va produir a l’aparcament de laChristiansburg High School, a l’estat deVirgínia, a costa d’una guerra civil queoficialment es va acabar fa 150 anys peròque continua cuejant en la societat delsEUA. El nord i el sud.Un total de 23 joves d’aquesta escola van

ser suspesos d’assistència la passada setma-naper no respectar el codi de vestuari a l’in-terior del recinte. Es van presentar a les au-les amb samarretes, cinturons o anells i bra-çalets en què es plasmaven la banderaconfederada o símbols dels sudistes.La bandera confederada arrossega una

llarga controvèrsia. Uns argumenten querepresenta l’orgull de l’herència del sud.D’altres l’observen com a anatema de l’odi ila glorificació de l’esclavitud.

“Tots els símbols són susceptibles de

múltiples interpretacions,però aquest és únic en la se-va capacitat d’exacerbar lespassionsde tots elsbàndols,i el volumd’interpretacionsi preconcepcions el fa únicen la història dels EstatsUnits”, va afirmar JohnCoski, autor de The confe-derate battle flag: America’smost embattled emblem. Coski va realitzaraquesta declaració a la BBC el juny passat,després que Dylan Roof, un supremacistablanc de 21 anys, va entrar en una històricaesglésia metodista d’afroamericans a Char-leston (Carolina del Sud) i va matar noupersones.Van aparèixer fotografies de Roof abillat

amb aquests símbols. I sota l’impacte emo-cional d’aquesta tragèdia, els legisladors es-tatals van acordar el juliol arriar la banderade la creu de sant Andreu que durant dèca-des va onejar davant el Capitoli local.Dels 1.100 estudiants de la institució de

Christiansburg, més del 80% són blancs,mentre que un 8% són negres.“No tractem de sembrar la llavor de

Caín”, va insistir ZachComer alsmitjans de

comunicació. “Només vo-lem subratllar la qüestióque la bandera (confedera-da) no és racista. Qualsevolporta la samarreta que vol,però nosaltres no podem.Simplement volem dir queés el moment d’acabar ambaixò”, va insistir.Els manifestants apel·len

a la Constitució i a la viola-ció de la llibertat d’expres-sió. L’escola afirma que capestudiant no pot lluir pecesen la quals es reflecteixiuna cosa negativa sobre lespersones a causa de la sevaraça”. Segons el seu codi,“portar roba amb els sím-bols confederats” entradins d’aquesta categoria.La portaveu del comtat

de Montgomery, BrendaBlake, va assegurar en unaroda de premsa que més dela meitat de les escoles debatxillerat d’aquest terri-tori prohibeixen exhibiraquest emblema.Drake va remarcar que el

codi adoptat a l’escola deChristiansburg no és gra-tuït, sinó que té un prece-dent.Esva imposarel 2002,després d’un curs de con-flictes racials al campusquees van vincular a col·legialsque vestien peces ambaquests símbols.Malgrat aquesta prohibi-

ció, part d’aquesta violèn-cia va continuar, va afegirDrake. “Resulta indiscuti-ble que considerem elsdrets de la primera esmena

de la Constitució –va prosseguir la porta-veu–, però tambéés cert quehemdemante-nir l’ambient d’ordre i seguretat per a totsels estudiants”.Alvin Humes, líder a Virgínia de la NA-

ACP –la gran organització dels Estats Unitsen defensa dels drets civils dels afroameri-cans–, va elogiar l’actitud dels estudiants endefensa de les seves idees. Va matisar, tot iaixò, que possiblement no entenen el dolorque aquests símbols causen a una part de lapoblació. “Caldria explicar-los que la sevaactitud no és correcta, perquè és ofensivaper a gent de la comunitat”.D’altres avisenqueunexcés deprevenció

contra opinionsdivergents provocaunami-noració del pensament crític i un aïllamentque alimenta la ira social.c

MATT GENTRY / AP

Els jovescontinuenprotestantperquècreuenquenoesrespecta la sevallibertatd’expressió

Creu de sant Andreu.Adolescents de la ChristiansburgHigh School protestant ahir al’aparcament de l’escola per nopoder lluir la bandera sudista

Una escoladeVirgíniasuspèn

l’assistència de23 joves per

lluir emblemessudistes

El líder colpista deBurkina Fasodemana perdó i promet lliurar el poderXAVIER ALDEKOADakar. Corresponsal

El general Gilbert Diendéré, líderdel cop d’Estat que va sacsejarBurkina Faso la setmana passada,va començar ahir a cedir. En unmissatge televisat, va demanarperdó a la ciutadania per les videsperdudes ivaprometrequecediràel poder a un govern civil. Encaraésaviatperconfirmar la sinceritatde les sevesparaules, peròelsmésoptimistesvansortiralscarrersde

la capital, Uagadugú, a celebrar elfinal del cop.El canvi de rumb de Diendéré,

màdretadel’anticpresident,Blai-se Compaoré, enderrocat per unarevolta popular després de 27anysenelpoder,arribadesprésdedies de protestes ciutadanes con-tra la usurpació del poder per laforça i d’un inusual gest de les for-cesarmades:tropesdel’exèrcit i lagendarmeria van sortir ahir entreaclamacionscapa lacapitaldesdediferents ciutats del país (Bobo

Diulasso,a l’oest,Kayaal’estoUa-higuya, al nord, entred’altres) perenfrontar-se als colpistes.En un comunicat firmat per un

genèric “capdels cossosde l’exèr-cit nacional”, les columnes de sol-datsqueesdirigiena la capital de-manaven als autors del cop que“lliuressin les armes” i evitessin“el vessament de sang”. El movi-ment de les tropes va arribar po-ques hores després de l’anunci deprojecte per sortir de la crisi delsmitjancers de la Comunitat Eco-

nòmica dels Estats de l’Àfrica Oc-cidental (Cedeao), que acceptaval’amnistia dels colpistes i la parti-cipació en les eleccions, previstesper a l’11 d’octubre, de candidatspro Compaoré. A aquest acords’agafa ara Diendéré per aconse-guiruna sortida airosa al seucop.Les seves bones paraules d’ahir

s’hauran de confirmar perquè elrisc d’un contraatac no s’ha dedescartar. Encara que no té capsuport, la guàrdia presidencial,autora del cop, té capacitat pervendre cara la seva pell: els seus1.300 soldats d’elit són la unitatmilitar més ben equipada i entre-nada del país. Els carrers d’Uaga-dugú, que dissabte es van omplirde manifestants, barricades depneumàticscremantidonesbran-

dant espàtules al cel, símbol de larevolució, es van buidar progres-sivament ahir a mesura que s’ex-pandia la notícia de la imminentarribadadels tancs.La tensiódurant tot el dia va ser

alta i bon exemple d’això va ser elmissatge de l’ambaixador francèsa Burkina Faso, Gilles Thibault,quevaestarpresenten lesnegoci-acions de diumenge, i ahir inten-tava apaivagar els ànims amb unmissatge a la desesperada horesabans de la petició de Diendéré.“Demano solemnement a tots elsburkinesos que es continguin idialoguin.Nocalque lasangcorri.França només dóna suport alcamp de la pau i el diàleg. Totapèrdua de vida humana ésintolerable”.c

26 LAVANGUARDIA O P I N I Ó DIMARTS, 22 SETEMBRE 2015

AlabancaespañolaQuisiera recordar a la Asocia-

ción Española de la Banca (AEB)que todas las entidades financieras–todas– de una forma directa o in-directa han sido beneficiarias deuna ayudas en épocamuy reciente.A estas alturas no hace falta decirque estas ayudas han sido sopor-tadaspor todos los españoles, entrelos cuales nos encontramos loscatalanes.Sonmuchaslasamenazasquees-

tán lloviendo sobre los catalanes deunouotro colorporpartedepolíti-cos, asociaciones,mediosde comu-nicación, etcétera.Laúltimaproce-dedelaAEB,quevieneacuestionarsucontinuidadenCatalunya,asíco-mo una escasez y encarecimientodel crédito.Ante esta declaración, me gusta-

ría que las entidades que se escon-den detrás de esta asociación seidentificarancontodaclaridad.En-tiendo que se trata de una actituddel todo inadmisible, por lo que losciudadanos tenemos derecho a co-nocerquéentidadesestánrealmen-tedetrásdeestadeclaración.Simplemente quiero que mis

ahorros estén en una entidad en laque pueda confiar, y que no vaya adar laespantada.

JOSÉIGNACIOCALVETCOLLSantAndreudeLlavaneres

MovimientobancarioEl 18 de septiembre, por la tar-

de, leí en los diarios digitales el co-municado conjunto que dieron aconocer la CECA, que preside Isi-droFainé, a suvezpresidentedeLaCaixa,y laAEB,encuyadirectivaseencuentra Banc Sabadell. En dichoescritolasdosgrandesasociacionesde labancay las cajasdeahorrosdeEspaña amenazan con “reconside-rar su implantación” en Catalunyaanteel riesgodesecesión.Incluso, alguno de estos medios

decía que, “en caso de secesión, lasalida del euro de Cataluña haríaperderaCaixaBankyBancSabadellel acceso directo a la barata finan-ciación del Banco Central Europeoysusclientesnotendríangarantiza-dos los 100.000 euros que cubre elFondodeGarantíadeDepósitos”.Todoellodamuchoquepensar,y

no quiero imaginar qué pasaría enlaspróximaseleccionessi losdirec-tivos de estas dos representativas eimportantes entidades financierascatalanas dieran instrucciones, asus oficinas, de transmitir a susclientes laesenciayel fondodeestecomunicado, para defender su ac-tual implantación. Claro que paraello los impositoresnodeberíanha-ber retiradoantes susdepósitos.

JOSEPPAGÈSMARTÍBarcelona

LapordelsbanquersSeguim amb truculentes ame-

naces, l’AEB ha fet unes declara-cions amenaçant-nos sobre possi-bles restriccions de crèdits en casqueCatalunyaesdevingui indepen-dentdesprésdel 27-S.No sabemenaquests moments si els banquerscatalans estan d’acord ambaquestapoc democràtica manifestació. ACatalunyahihamoltsbancsestran-gers i,pertant, traslladar-hielsnos-tres diners no és capproblema, quesegur que ells ens donaran totes lesfacilitats.Totes aquestes amenaces, basa-

des en un esperit antidemocràtic,només demostren que tenenmoltaporenaquestmoment iqueCatalu-

nyapuguiexercirel seudretavotarlliurement els esgarrifa. Per tant,crec que seriamolt més intel·ligentcallaridedicar-sealseunegociban-cari i no fer declaracions comaquestes, que els perjudiquenmoltmés a ells. Es podrien esprémer elcervell per seguir treballant en elseu negoci en una Catalunya inde-pendent si esdonésel cas.Falten pocs dies per al 27-S i da-

vant de tanta amenaça, noméshau-ríem de dir: quedeu-vos amb lesvostrespors, semblamentidaqueel

dinerus acovardeixi tant i aniremavotarmésquemai;asantdequèunsquants banquers ens han de venir afer la guitza. El poble decidirà iprou.Només faltaria!

ROSAMARIACENDRÓSBarcelona

CartaaRajoyMe atrevo a escribirle porque

veoquenoestáustedmuyseguroensu papel. Siempre titubea, dice fal-sedades (que si ya no hay paro, que

España “va bien”), y no se acuerdanuncadelas familiasqueestánenlafrontera de la pobreza, que no tie-nen casa, que comen de la caridad,queduermenen la calle... ¿Hacogi-do alguna vez elmetro? ¿Ha ido ca-minando a su casa? Se lo preguntoporque parece que viva usted enotro país, como ya demostró en unplenocontestandoaCayoLara.¿Nose acuerdade cuando ibade ciudaden ciudad pidiendo a los ciuda-danosdeCastillaque firmasenparaque el Estatut de Catalunya no pu-

diera salir adelante? Veo muchasmáscosasquenomegustan,ni amíni a los demás ciudadanos. No so-mos tontosyda la impresióndequeustedesnos tomanpor tales.Le pido que reflexione sobre la

cuestión de Catalunya, que hablecon el presidente de la Generalitat,como lohizo en sumomento elGo-bierno de Londres con los gober-nantes de Escocia, y también tomenota de lo que hizo el Gobierno deCanadá y cómo actuó con Quebec.Nosé si soyono independentistanilo que votaré, pero hay días en quecuando oigo al Partido Popular síme hago independentista. Con suactitudseconviertenenunafábricade independentistas, ¡con qué des-precio hablan de los catalanes! Siquisieran que fuésemos españolesnosquerríanunpoquitomás.

CARMENVARELASEGOVIABarcelona

ElpeorescenarioMaspuedeque salga president

comocandidatodeJuntspel Sí, pe-ro sólo para eso; después del 27-S,esto estallará como una caja detruenos, cuando cada partido de lacoalicióntireparasí,segúnsusinte-reseseideología,yquedaráelpresi-denten francaminoría.El escenario previo a las eleccio-

nes tampoco es ahora demasiadotranquilizador, sólo hay que ver eltalantedelaANC,instandoaapagarel televisor el domingopasadoparano ver los actos de los partidos noindependentistas.Porotrolado,paralosavisosdela

banca, reduciendo tamaño y crédi-tos, también hay respuestas: ¡leshan hecho presión! Empresas devolumen ya están preparando elequipaje, Almirall ha sido la prime-ra, para qué lo van a decir gratuita-mente, ¡esque lesafecta!¿Que vamos a recaudar 15.000

millones? Pues no sé de dónde si laeconomíasecae.Bruselashavueltoa reiterar otra vez que salimos de laUE, pero para nuestros gobernan-tes eso es un farol. Y para todas lasdeclaraciones que contradicen susexpectativas, la misma respuesta:eso es para atemorizar. Yo no soycreyente, pero que Dios nos cojaconfesados.

JULIÁNMURLANCHBarcelona

El tiropor laculataSegún se desprende de la en-

cuestapublicadaeldomingopores-te diario, parece que el número devotantes para la opción Junts pel Sívaenaumento(“JuntspelSíencarala recta final al borde de lamayoríaabsoluta”,Portada,20/IX/2015).Sediría que las últimas amenazas delGobierno, patronales y estadistasinternacionales no hacen mella enungrupoelectoralqueyaestácura-dodeespantodetantooírrepetírse-lo,yporotrolado,parecequeanimaa algunos indecisos a apuntarse aestaopciónsoberanista.Aveces, lostiros salenpor laculata.

FRANCESCCOMPANYCardedeu

Sortird’EuropaDavant les paraules del porta-

veu de la Comissió Europea quanensdiuque siCatalunya s’indepen-ditza sortiria d’Europa, cal que ensplantegem dues coses abans de vo-tar. Aquestes paraules no són unaamenaça d’Europa, són una decla-ració jurada que la independència

QUÈ US SEMBLEN LES VALORACIONSDE LA BANCA DELS ÚLTIMS DIES?#enuntuit35.893 visites El Banc d’Espanya adverteix

del “risc de corralito” en el casque Catalunya es declarésindependent. Linde no creu“interessant” parlar de laviabilitat econòmica d’unaCatalunya independent.

31.685 Una reivindicativa Karmele es retrata ambl’estelada i demana de “cremar” els bancs. La periodistaapuja el to de les seves reivindicacions independentistes.

26.022 Àmplia majoria de l’independentisme el 27-Sen els últims sondejos. Les enquestes d’ElMundo i La Razóncoincideixen en una victòria de Junts pel Sí i la CUP.

25.704 Tres homes, cinc barrets i un color. L’enigmad’aquesta setmana proposa una doble pregunta, en què lalògica és la clau per trobar la solució.

Aneu a algunacte organitzatper les festesde laMercè?LA PREGUNTA DE DEMÀ

Creieupossibleun ‘corralito’ siCatalunyas’independitza?

Voteu awww.lavanguardia.com/participación/encuestas o enviant un missatge al 27722 ambla paraula VOTAR espai 1, 2 o 3, segons quina sigui l’opció triada Sí, No o Ns. Cost de l’SMS:1,42 (IVA inclòs). Servei ofert per NVIA. Atenció al client: 902 354 525. info@nvia.eu

Podeu enviar les vostres fotografies a cartes@lavanguardia.cat. Cal que estiguin signades amb nom i cognoms i hi ha de constar l’adreça, el telèfon iel DNI o el passaport. La Vanguardia es reserva el dret de publicar les que consideri oportunes.

Sensatas, peroel poble se deja

arrastrar por la visceralidady no por la razón.@Nachete_bcn Nacho

La banca no se irá. Novan a perder clientes,

empresas, negociaciones,bolsa, inversiones, etcétera.Conchi Frutos Sarda

Metenmiedo, tampocovanmuy equivocados,

el negocio es el negocio. Hayque partir de cero, ¿estamospreparados? ¿Hay dinero?@Jcm5bcn Juan C.Medina

On eren quan es vancrear les preferents i

altres productes tòxics? Novanmoure ni un dit fins queel país sencer va ser rescatat.Joan Bellavista Bufill

Sacarémi fortuna y lapondré en una cuenta

segura en Andorra. Allí sonindependientes, ¿verdad?@carlinidanini Carlos

Utilitzen la por coma únic recurs! No som

caguetes, votarem!Carla RV

CLAVEGUERAAS’AGARÓ.“Malgratqueésunaplatjaper fer salut jaqueés lliurede fum,s’hipermet l’abocamentd’aigües fecals, enaquestespai, entreLaTavernadelMar i la rieradelsPescadors.Quèhidiu l’AjuntamentdeSantFeliudeGuíxols?”,preguntaDanielAlgar.

EL MÉS V IST AL WEB DE ‘ LA VANGUARDIA ’

E L C O M P TA D O R

L A F O T O D E L L E C T O R

CARTESDELS LECTORS

15%

84%

1%

Sí

No

Ns

Han opinat 2.369 persones

Fins a les 21.00 hores

DIMARTS, 22 SETEMBRE 2015 V I U R E LAVANGUARDIA 13

COM S’HI JUGA: Completeu el tauler (subdividit en nou quadrats) de 81 caselles (disposades en 9 fileres i 9 columnes) omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en lamateixa filera, ni en lamateixa columna ni en cada quadrat

FÀCIL

INTERM

EDI

DIFÍCIL

SUDOKU Michael Mephan

FÀCIL INTERMEDI DIFÍCIL

© 2007 The Mepham Group. Distribuït per Tribune Media Services. Tots els drets reservats SOLUCIONS D’AHIR

CALVIN I HOBBES Bill Watterson

FRED BASSET Alex Graham

LIO Mark Tatulli

Vostè surt de la J4 per a l’A4, el 84i el 34. En la segona basa, el decla-rant juga el 101 de la taula. Est ser-veix el 21 i Sud, el 31. Com planejala defensa?

El 84 d’Est era un senyal indicantla K4. Sud deu tenir semifalladaen pica. Després de fer basa amb el101 i la Q1, el problema és decidirsi és convenient avançar l’A3 i con-fiar que Est tingui la K3 i cobrar dosdiamants, abans que el declarantaconsegueixi descarts amb el trèvol.Fixi’s que Sud aconseguirà sis basesen els colls negres i tres cors, però limancarà una altra guanyadora, tret

BRIDGE J. López Núm 11035

que tingui K3-Q3 o sis atots. La mi-llor defensa consisteix a arrastrar ambl’A1, per comprovar si Est descarta i siés urgent fer dues bases en diamant. Siel company té un altre atot, vostè ju-garà pica i esperarà.Les mans ocultes:

El declarant no podrà impedir la pèr-dua de dos diamants.

N S- -

12 1131 41-

NO E

S

NO E

S

(VOSTÈ)

Dis

t.a

Esp

anya

perA

naM

ur

4 K 8 6 5 4 21 4 23 Q 82 5 4 2

4 A Q1 10 8 7 53 J 92 A K Q 10 6

4 J 10 9 71 A Q3 A 10 6 42 9 7 3

4 31 K J 9 6 33 K 7 5 3 22 J 8

Dis

t.a

Esp

anya

perA

naM

ur

Àries20 demarçal 19 d’abril

Taure20 d’abrilal 20 demaig

Bessons21 demaigal 20 de juny

Cranc21 de junyal 21 de juliol

Lleó22 de juliolal 22 d’agost

Verge23 d’agostal 22 de setembre

Balança23 de setembreal 22 d’octubre

Escorpió23 d’octubreal 21 de novembre

Sagitari22 de novembreal 20 de desembre

Capricorn21 de desembreal 19 de gener

Aquari20 de general 17 de febrer

Peixos18 de febreral 19 demarç

PASSATEMPS ASTROLOGIA

Altre cop, és un moment molt fa-vorable a l’amor. Si encara no heutrobat un gran amor, obriu bé elsulls durant aquests dies.

Un bon assumpte familiar pren re-llevància. Un dels vostres pot do-nar-vos una gran alegria. Momentd’expressar-se creativament.

Potser estareu esperant novesd’un ésser estimat. Us poden arri-bar molt aviat. Possibilitat tambéd’un viatge de plaer.

Possibilitat d’obtenir abundantsguanys econòmics. En cas d’algu-na negociació, procureu tancar-lacommés aviat millor.

Venus a Leo, favorable amb Urà,és un dels signes més favorablesper al vostre benestar, la sort i, so-bretot, per a l’amor.

Ha arribat el moment d’abordarqualsevol problema d’índole afec-tiva o econòmica perquè podreuencaminar-lo positivament.

Altra vegada, tindreu facilitats perdedicar-vos a un assumpte que de-sitgeu, potser una activitat moltcreativa i agradable.

Agafen embranzida les perspecti-ves que us ofereix una oportunitatprofessional. La vostra bona imat-geusobrehoritzons insospitats.

Situació propícia a què expresseula vostra gran inspiració i creativi-tat. Possibilitat també de fer un vi-atgemolt interessant.

Podríeu obtenir molt bons benefi-cis econòmics, gràcies potser aunainversió arriscada. Possibilitat d’unbon acord.

La parella es mostrarà moltreceptiva i afectuosa. Aprofiteu-hoper fer-la partícip de les vostresgrans idees actuals.

Una bona oportunitat laboral tor-na a agafar embranzida, potsergràcies a una inversió econòmica.Expresseu la vostra creativitat.

Guiomar Eguillor eguillor@guiomar.com

DIMARTS, 22 SETEMBRE 2015 C U L T U R A LAVANGUARDIA 41

MONDELO / EFE

Amic Gabo.Gabriel GarcíaMárquez vaser el seu granamic i l’autorque mésexemplars vavendre de totsels que varepresentar

LadonaquevaposarBarcelonaalmapa

tre canviar les regles del joc edi-torial, en benefici dels autors,ajudada pel seu caràcter de ferro.“Jo vaig treure a l’editor el dretde cuixa –deia–. Abans, un editortenia una bona novel·la i la canvi-ava a un col·lega estranger peruna altra novel·la seva que li inte-ressés, amb quatre duros de pro-pina per a l’autor com a residu del’operació. És a dir, la major partde l’operació no redundava en elseu benefici”. Li agradava resu-mir així el seu objectiu: “Aspiroque els autors d’èxit es convertei-xin en estrelles econòmicamentparlant, comparables aun tennis-ta, un cantant d’òpera o un futbo-lista. Encara hi ha molts escrip-tors excel·lents sense un centau”.El críticRobert Saladrigasho for-mula així: “Ella ho deu tot a Gaboi als seus autors... i també al re-vés”.No tot van ser elogis cap als

seus mètodes, ja que alguns edi-tors van denunciar “les sevesma-les arts”. Ella tenia clara una co-sa: “Treballo per a l’autor, no pera l’editor”. “No havia tingut lamésmínima preparació ni conei-xement per entrar en aquestmón–reconeixia–, però vaig tenir dosmotors: la timidesa i el terror capal quedesconeixia; he vençut totsels límits”. Va pensar que “si nosabia de lletres, m’ocuparia delsnúmeros... però ho faria comningú. La meva especialitat és lalogística i la intendència”, justa-ment el que els escriptors desco-neixen. I va fer d’agent quan nin-gú a Espanya ni a Europa no en-tenia la importància d’aquestafigura d’arrel anglosaxona.De caràcter supersticiós, els

primers ordinadors de la sevaagència eren grocs perquè aquestcolor portava sort. Aconsellavaals escriptors de la seva cuadraque firmessin contractes en diesacabat en 7. I coquetejava parlantde les periòdiques visites del seuastròleg, que tan sols rivalitzavenamb les del seu psiquiatre argen-tí, a qui regalava llibres de Rodri-go Fresán.Balcells és clau perquè les dues

grans estrelles del boom, VargasLlosa i García Márquez, decidei-xin venir a viure a Barcelona a fi-nals dels anys seixanta i principisdels setanta, juntament ambmolts altres escriptors, fins alpunt de convertir la ciutat en ca-pital mundial de la literatura lla-tinoamericana. El que no hi vivia,havia de passar-hi almenys unavegada a l’any, com recordava elmexicà Carlos Fuentes en reme-morar el seu primer contacteamb l’agent: “Va ser en una reu-nió vora el mar, a prop de Barce-lona, amb Vargas Llosa i GarcíaMárquez, devia ser el 1965. Quiveu Carmen Balcells i no s’en-amorad’ella de seguida?Vols quesigui la teva mare, oi? ‘Carmen,vols ser la meva mare? Prometorespectar-te i saludar-te els diesde maig’, li vaig dir”.GarcíaMárquez va revelar que

li explicava l’argument de les se-

ves novel·les. Així, Crónica deuna muerte anunciada “l’hi vaigexplicar moltes vegades durantmolts anys, en trens i avions, aBarcelona i al món sencer, i sem-pre va plorar com la primera ve-gada, però mai no vaig poder sa-ber si plorava perquè l’emocio-nava o perquè jo no l’escrivia”.Una de les seves frases preferi-

des va ser “jo no tinc amics, tincinteressos”, cosa que justificavaperquè “sempre he estat reticenta considerar amics gent amb quitinc un compromís professional,i ja no diguem els que són el meuprincipal suport econòmic. Undia, per telèfon, García Márquezem va preguntar: ‘M’estimes,Carmen?’. Jo li vaig respondre:‘No et puc contestar, ets el 36,2%dels nostres ingressos’”.Balcells es va consagrar a la se-

va agència tot i que va explorar

altres vies de negoci. El 1991 vafundar RBA, com a empresa queoferia serveis a editorials, però lava deixar quan els seus socis vandecidir que entrés a formar partde Planeta-De Agostini, davantles opinions contràries dels seusprincipals autors. I últimamenthavia fundat empreses de repre-sentació de músics o drets digi-tals.D’ideologia progressista, mal-

grat que la seva família era con-servadora, explicava que “vaigcanviar d’idees després de l’exe-cució de Salvador Puig Antich el2 de març del 1974, va ser el diamés trist de la meva vida, va ferque em caigués el vel”.Al final de la seva carrera, li va

arribar l’etapa dels reconeixe-ments públics: medalla de la Ciu-tat de Barcelona, medalla d’or alMèrit en les Belles Arts, doctorathonoris causa a laUAB, condeco-racions a Xile i el Brasil... En und’aquests actes, va afirmar: “Tinc

més vocació de poderosa qued’agent literària. El que passa ésque, quan veig passar algú ambtalent per davant meu, em faltenbarrets per treure-me’ls. Però joel que vull ser de gran és podero-sa de debò, d’aquesta dotzena depersones que asseuen als presi-dents a les seves taules i decidei-xen el nostre futur sense quenos-altres ho sapiguem. Algú com vaser Jesús de Polanco”.Una altra de les seves preocu-

pacions ha estat el futur de tota ladocumentació que atresora. Des-prés de fracassar –o,més aviat, nitan sols iniciar-se– el seu granprojecte de crear a Espanya ungran museu dels escriptors querecollís els papers de tots ells–que hagués estat un contrapès al’hegemonia de les universitatsnord-americanes en aquest campde la investigació literària– vadecidir, a finals del 2010, vendreels seus arxius al Ministeri deCultura. Quatre anys després, lafamília de García Márquez deci-dia pel seu compte vendre l’arxiude l’escriptor a la Universitat deTexas.Les reaccions es van succeir

ahir. El president del Govern,Mariano Rajoy, va dir que va seruna de les “impulsores de l’èxitde la narrativa en llengua caste-llana dels últims cinquanta anysmés brillants ” i que va saber in-novar “en el camp de la contrac-tació fins a les seves últimes con-seqüències, donant el protago-nisme definitiu al creador en unmercat més lliure”.Li sobreviuen el seu fill Lluís

Miquel i les seves tres nétes, laLaura, laMaria i la Nélida. Al jar-dí de Santa Fe on ha estat acomi-adada, es veu una extensió d’ar-bres i plantes amb plaques denoms d’escriptors, record del’època en què només li demana-va als seus clients que li regales-sin arbres. Entre les plantes, elsbustos de marbre dels empera-dors Adrià i Trajà, regal d’AnaMaría Moix, que els va heretardel seu germà Terenci. Una ban-dera del poble, que Balcells vamanar confeccionar, oneja al palde la casa secular del costat.Fins sempre, Carmen.c

>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

ACTITUD

“Voldria ser poderosa de debò,d’aquesta dotzena de personesque asseuen els presidents a lataula i decideixen el nostre futur ”

MÈTODE

“No vaig tenir cappreparació; elsmeusdosmotors van serla timidesa i el terror”

GARCÍA MÁRQUEZ

“Liexplicavalesmevesnovel·les, iplorava,nosésis’emocionavaoeraperquènolesescrivia”

LLEGAT

Desprésdenopodercrearunmuseudelsescriptors,vavendrel’arxiualministeri

FAMÍLIA

Li sobreviuen el seufill LluísMiquel i lesseves tres nétes:Laura,Maria i Nélida

AUTOAVALUACIÓ

Vinardell, Cristina 1392923 0,8

Perez, Júlia 1392809 0,7

Sobrevals, Sara 1392678 0,7

Llobet, Júlia 1392925 0,8

Martin, Jaume 1392883 0,7

Considerem que tots els membres del grup hem elaborat el treball de manera

equitativa. Des d’un bon principi hem fet una bona organització, de manera que

tots els membres teníem el mateix nombre de conceptes a definir. La diferència

entre unes qualificacions i les altres es justifica perquè dos membres van ser

els encarregats del muntatge del treball i de la identificació dels conceptes a les

pàgines de diari. També hem tingut en compte a l’hora d’evaluar la puntualitat

respecte al calendari que havíem establert des del principi i tots els membres

l’han respectat.

!

1

2

Índex de continguts Introducció .................................................................................................................... 3

Els detalls estètics com a motor de les nostres dedicions ............................................. 5

L’Estat Estètic a la premsa. L’inici de la legislatura al Parlament de Catalunya............. 9

Introducció ................................................................................................................ 9

Argumentació ............................................................................................................ 9

Conclusions............................................................................................................. 10

L’Estat Estètic i la premsa impresa ............................................................................. 12

Conceptes aplicats als diaris ................................................................................... 12

Què cal tenir en compte? ........................................................................................ 12

Conclusions............................................................................................................. 13

Fonts consultades ................................................................................................... 13

Assaig 1: L’Estat estètic de la premsa ........................................................................ 15

Sobre l’estat estètic i les infografies, i la seva importància en informació .................... 18

Autoavaluació ............................................................................................................. 21

3

Introducció És evident que com a lectors nosaltres podem tenir una preferència cap a uns continguts o cap a altres i de la mateixa manera preferim unes formes de presentació que d’altres. En aquest treball nosaltres ens hem centrat en els diferents estudis realitzats en gran part per Daniel Tena, professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona, que tracten sobre aquestes preferències que enmarca el concepte de l’Estat Estètic. Els diaris que hem analitzat per tractar aquest concepte han estat El Segre, El Punt Avui i l’Ara, en concret les publicacions del 26 d’octubre de 2015 que tractaven sobre la Constitució del Parlament de Catalunya. Per poder realitzar aquest treball, ens hem basat en els conceptes de llegibilitat, mida, els estímuls visuals i, sobretot, l’índex de preferència que hem pogut treure després de completar els paràmetres de l’excel. També hem tingut altres elements en compte com la tipografía, el color, la rellevància que tenia el tema en portada, etc. D’aquesta manera, a partir del Mapa de format, hem pogut posar tots els diaris al mateix nivell per a poder ser analitzats segons els resultats. Per realitzar els assajos hem tingut molt en compte les publicacions de Daniel Tena sobre el concepte d’Estat Estètic i tots els conceptes que hi ha relacionats i d’altres que han aportat altres autors però que estan estretament units. El tamany importa. Un dels punts principals que hem pogut analitzar és que segons la mida de la noticia, aquesta mostrava més o menys importància segons l’espai que ocupava. A més, la seva posició superior en una pàgina imparell li donava més valor que una en una pàgina inferior i parell (lectura en forma de Z). Els editors juguen a moure les noticies de forma que el lector, sense voler, resegueix la mirada pel diari tal i com ho tenen pensat les persones encarregades de distribuir la informació noticiosa. Els periodistes seleccionen les noticies i, dintre del mateix procés de selecció d’informació, es produeix un altre a nivell d’espai i contingut. Ficant com exemples el diari Ara i Segre, les noticies són presentades com a rellevants tot i que, en el segon cas, no aparegui en portada (degut a la submissió per noticies més pròximes al ser un diari regional). Tots dos diaris presenten la informació a la part superior d’una pàgina imparell i acompanyen la noticia de fotografia i destacats. A més a més, en el cas del diari Ara, la constitució del Parlament es veia recollit en diferents noticies i diferents punts de vista en partits, i no només apareixia el fet en la noticia seleccionada, sinó en més d’una. Els lectors tenien tots els números per visualitzar la noticia si no l’havien vist en portada.

4

5

Els detalls estètics com a motor de les nostres dedicions Aquest assaig és una petita reflexió sobre l’estat estètic d’un diari. Tot i això l’estètica és un concepte integrat en la nostra vida quotidiana. Les 24 hores del nostre dia estan tenyides d’esteticisme, encara que no en siguem conscients. Tot el que veiem, toquem, creem, tot, absolutament tot, segueix una estètica determinada i els humans ens deixem portar per les aparences, però hem de tenir en compte que, algunes vegades, enganyen.

“Per veure clar, només fa falta canviar la direcció de la mirada”, afirmà Antoine de Saint-Exupery. És aquesta mirada el punt de partida de l’acció, a partir d’ella és quan ens deixem emportar pels impulsos i ens fixem en l’estat estètic dels elements que ens envolten. L’estat estètic, doncs, és un objecte físic que transmet al seu usuari alguna cosa més que informació textual[1].

Per entendre millor aquest concepte, introduirem un paral·lelisme que ens ajudarà a entendre el concepte. Imaginem, per exemple, que una persona entra en un museu, observa, es mou, percep la informació ben diversa de l’entorn i, finalment, fixa la mirada. És una obra en especial, ja sigui per la seva mida, aspecte, posició dels traços, elements o la quantitat d’aquests, però d’entre totes, en prefereix una. Aquella en concret.

Això és la representació metafòrica de l’estat estètic. Si ens fixem bé, aquesta persona dedicarà un temps, major o menor, a observar i explorar[2] el quadre, aquell que d’entre tots li ha impactat més independentment del seu contingut, és a dir, de l’explicació d’aquest, la seva iconografia. Si traspassem aquest fet a la premsa en paper veurem que és l’objectiu de qualsevol dissenyador. De totes les possibles opcions que hi ha i, en aquest cas fent referència als quadres, les preferències mouran a l’observador a fixar-se en aquell quadre que més li cridi l’atenció a primera vista.

El que pretenen els dissenyadors gràfics és aquest fet, que un lector es decanti pel seu diari i, tot i que no l’acabi comprant, ja li haurà dedicat uns segons a mirar el tractament gràfic, és a dir, el seu estat estètic. Sí, és això, la formulació gràfica que proporciona al lector percepcions visuals que li provoquen una actitud de preferència en front al producte gràfic[3].

Aquesta preferència és essencial en l’elecció dels productes. Retornant a l’exemplificació que hem reproduït, la persona que s’ha aturat a mirar detingudament el quadre s’ha mogut per la fascinació i el plaer, dos conceptes introduïts per Abraham Moles, que els relaciona amb el poder dels estímuls per provocar un estat d’atenció. Aquest estat el promourà la mirada que, com he dit anteriorment, és el principi del començament.

Si ens fixem en un element i no en un altre és perquè ens sentim atrets per la visualitat del producte i, per aquesta raó, li haurem dedicat un cert temps. La connexió entre la composició gràfica i la mirada del lector creen una sinergia que provocarà, segurament, la lectura del seu contingut. La visualitat crida la mirada, intenta despertar la preferència i aclaparar l’atenció del possible lector.

Retornant a l’exemple inicial, el visitant del museu ha impactat i ha decidit conèixer més sobre ell. S’apropa. Segueix amb la mirada fixa sobre l’obra. La seva complexitat el confon, li costa entendre què vol mostrar l’autor a través de la pintura. Al bloquejar-se, perd l’atenció i segueix mirant altres quadres. En aquest punt, s’ha de tenir en compte un concepte: l’atenció sostinguda[4]. El dissenyador en premsa ha d’aconseguir que l’atenció del lector sigui constant i no es perdi. Cal treballar per i pel

6

lector, però cal fer una puntualització. Com bé apunta A. Moles “la complexitat i l’ordre són una mateixa cosa des de perspectives diferents”. En aquest cas, els estímuls visuals del receptor poden confondre’l, mentre que el dissenyador ho vegi tot clar. Cal que tots els elements segueixin un ordre preciós i entenedor per reduir la complexitat i mantenir l’atenció a través de la senzillesa.

L’observador del quadre estarà confús, potser sí, però a la vegada es fixarà en la disposició dels diversos elements que hi ha per intentar entendre el missatge.

En premsa, és exactament el mateix. El lector selecciona [5]algun dels elements de la pàgina, aquell més interessant i que respongui als seus estímuls visuals, destacant-lo d’entre tots. Per tant, la mirada no es queda fixada en el sentit estricte de la paraula, sinó que la seva direcció és variable.

Com afirma Daniel Tena en el seu llibre Diseño gráfico y comunicación, aquestes variacions proporcionen punts de localització en la captació de la mirada del lector. Són els elements que configuren l’estat estètic, com els traços d’una puntura. Les variables formals que influeixen en l’ordre d’una pàgina són la quantitat –número d’elements gràfics que són susceptibles de ser enumerats en un espai gràfic determinat[6]- la mida de les unitats informatives, l’espai que ocupen dins de lapàgina i, també, la posició entesa per Tena com la localització d’un estímul visual determinat[7]. A partir d’aquests, les preferències del lector, observador o qualsevol persona poden variar i canviar la direcció de la mirada, com he apuntat.

Seguim situats al museu. Ens sentim atrets per un altre quadre. No de la mateixa manera que del primer, però ens agrada. Ens disposem a mirar la part inferior de la pintura, on hi ha un petit requadre amb l’explicació corresponent. Li dediquem un temps. Coneixem l’autor, la procedència i el perquè de l’obra. En aquell moment, segurament, se’ns aclareixen els dubtes. L’explicació textual, haurà de ser llegible, entès com la qualitat que té per ser percebut i comprès amb claredat i comoditat[8]. La llegibilitat va un xic més enllà de l’estat estètic. És el contingut, no la forma. Tot i això, si no s’entén el “què”, no tindrà sentit el “com”, és a dir, la presentació de la informació. Per aquesta raó, tot i que aquest concepte no tingui una connotació de globalitat, és d’importància ressaltar que la comprensió del text és bàsica per aconseguir que, finalment, el lector es decanti per un diari o bé per un altre.

Dit tot això, queda una variable de la que tot depèn: el dissenyador. D’ell depèn l’èxit o el fracàs. És totalment imprescindible que conegui els interessos dels lector, conegut com a target[9] per tal de crear el disseny més idoni, que correspongui a les seves preferències i sigui fàcilment comprensible, tan pel que fa a l’organització dels elements com el contingut d’aquest.

L’estat estètic és l’embolcall, és aquella informació no escrita però necessària per entendre l’escrit. L’usuari, el lector, l’observador, qualsevol persona, es mourà abans per la bellesa que pel coneixement o les ganes de conèixer; sense anar més lluny quan anem al mercat triem aquelles pomes que més brillen, que més rodones estan, quan realment són les “lletges” les que més gust tenen. L’estat estètic no és el més important. Si el contingut no interessa, res importa, però la primera impressió entra ràpidament en el ulls del públic i el fa escollir aquella publicació, ja sigui per la seva bellesa, organització, pels colors, la distribució o el que el lector consideri rellevant. En aquest punt no coneixerà el seu contingut, però les impressions i percepcions que ha rebut, seran bones. Tendiran a dirigir-se cap a ell. Aquest és l’objectiu i funció de l’estat estètic.

7

Per acabar ens agradaria fer una petita reflexió. Amb la irrupció d’Internet el paper mostra símptomes inconfusibles d’asfíxia[10]. El paper s’està morint. La societat actual està subjecte al canvi constant influenciat totalment per les noves tecnologies i les oportunitats i possibilitats que aquestes ofereixen. Per aquesta raó, cal assenyalar que el treball dels dissenyadors gràfics és encara més dur. S’ha d’innovar, crear nous dissenys i fer-los el més atractius possibles per tal que la preferència del receptor recaigui, primer de tot i abans que res en el paper, no en el web.

Per Júlia Llobet Peñalver (214)

[1] Tena, D. (2005) Diseño gráfico y comunicación. Madrid: Prentince Hall. Pàgina 46. [2] Exploració és un terme que Daniel Tena apunta en el seu llibre Diseño gráfico y comunicación. És un dels nivells del procés de captació del receptor per part dels estímuls visuals. L’entén com la fase on es mira, explorant el contingut i intentant captar el contingut global. [3] Tena, D. (2005) Diseño gráfico y comunicación. Madrid: Prentince Hall. Pàgina 47. [4] Tena, D. (2005) Diseño gráfico y comunicación. Madrid: Prentince Hall. Pàgina 48. [5] Daniel Tena, en el seu llibre, entén el concepte selección com el momento en que el lector va a buscar directament aquelles informacions o elements preferits. [6] Tena, D. (2005) Diseño gráfico y comunicación. Madrid: Prentince Hall. Pàgina 56. [7] Tena, D. (2005) Diseño gráfico y comunicación. Madrid: Prentince Hall. Pàgina 67. [8] Í Tena, D. (2005) Diseño gráfico y comunicación. Madrid: Prentince Hall. Pàgina 53. [9] Íbid. Pàgina 44. [10] Pombo R. (15 octubre 2011). ¿Se está muriendo el periódico de papel?: Roberto Pombo, director de EL TIEMPO, explica por qué el futuro de los diarios no es como lo pintan. EL TIEMPO. Recuperat 14 novembre 2015, a https://napster2011.wordpress.com/2011/10/16/¿se-esta-muriendo-el-periodico-de-papel/

8

| Júlia Pérez Lema | 212 |

| Producció, Expressió i Disseny en Premsa | Grau de Periodisme |

| 2n Curs | 1r Semestre |

| Universitat Autònoma de Barcelona | Facultat de Ciències de la

Comunicació |

| Departament de Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual

L’Estat Estètic a la premsa

L’INICI DE LA LEGISLATURA AL PARLAMENT DE CATALUNYA

9

L’Estat Estètic a la premsa. L’inici de la legislatura al Parlament de Catalunya

Introducció Mai trobarem dos diaris iguals. La textura del paper no tindrà la mateixa perfecció i, d’un dia per l’altre, les paraules i imatges hauran canviat. Trobem bellesa en les combinacions de vocals, en el missatge però, d’un sol cop d’ull, trobem la verdadera emoció en l’olor dels papers recent arribats a la llibreria o, fins i tot, en la calentor que desprenen recent arribats a la papereria on el comprem cada diumenge. Però, què trobem en un diari a primera vista què no tingui un altre? Què amaga entre línies i dibuixos? Què és el que fa que les pupil·les es dilatin a l’observar un i els ulls puguin sentir indiferència amb els demés? La resposta a aquestes preguntes és coneguda com l’Estat Estètic.

Argumentació L’Estat Estètic defensa que “en el cas de poder disposar de dues pàgines amb la mateixa informació textual, els diferents tractaments gràfics fan que el lector senti una determinada predilecció per unes pàgines en detriment d’altres1”.

Posem un cas hipotètic. Volem llegir-nos un llibre però no ens atreu cap dels que recomanen, no hi ha cap bestseller que ens cridi l’atenció. Ens decidim a anar a una llibreria i comencem a passar la mirada per les desenes de llibres que hi ha damunt de taules, estanteries i, fins i tot els de les escales. Alguns ens criden l’atenció. Altres, ni tan sols ens parem a mirar-los detingudament. És la il·lustració? El títol del llibre? O potser el joc de colors de la portada?

Aquest fet és conegut com la “preferència”. La preferència és l’elecció de determinats elements de la pàgina o de determinades publicacions, que estan en competència, entre les quals el lector escull uns en detriment d’uns altres (Tena: 1998, 22). En aquest moment de selecció, podem aplicar el Model de capacitació visual (Tena: 1998, 80) seguint un altre cas.

Un subjecte que podria ser qualsevol de nosaltres es decideix a informar-se sobre un tema o, fins i tot, una persona que no ha llegit mai un diari, es convens en realitzar una lectura sobre el món en paper. Arriba a la papereria i es troba amb els diferents exemplars dels quals pot haver sentit a parlar o no. Primerament es guiarà pels estímuls visuals, els colors, les mides, la tipografia que podrà aportar-li una sensació o li cridarà l’atenció, els elements més grans i destacats, etc. Es limita a explorar el producte que té davant.

En una segona fase, anomenada de selecció, el lector decideix dirigir-se a la informació preferida que pot haver trobat en el diari. Pot ser des d’una fotografia, un suplement, un titular que li ha cridat l’atenció o, senzillament, perquè és el diari que acostuma a comprar i llegir amb un cafè cada dia.

1 TENA PARERA, Daniel. (1998). “Estat Estètic, una proposta metodològica al voltant de la investigació científica sobre els mitjans impresos” a Treballs de Comunicació. Núm. 10. Pp 73-80.

10

Per últim, la fase d’atenció. El procés comunicatiu no haurà sigut pertinent si el lector no compra el diari o no l’acaba de fullejar. Els membres del target als que ens dirigim sempre tindran elements que els “despistaran” del producte, que poden ser accions de la vida quotidiana, aspectes externs, així com la ment de la pròpia persona que no està centrada en el producte realitzat. Aquesta última fase serà clau per saber si el producte compleix els seus objectius.

Per aquests motius, l’Estat Estètic de Daniel Tena agafa rellevància dins del marc del disseny de les pàgines de diari.

Així com hem pogut observar en l’anàlisi amb el Mapa de format de l’Excel, no tots els diaris han donat la mateixa importància al fet de la investidura o el començament de la nova legislatura del Parlament de Catalunya. Els diaris triats han sigut Segre (regional lleidatà), Ara i El Punt Avui (tots dos autonòmics catalans).

En primera base hem pogut observar que el diari Ara ha donat més importància a la noticia de forma interna, donant-li més pàgines amb diversitat de noticies (de les quals hem triat la més general i neutral). La presència a la portada era petita (segons el Mapa de format un 0,3 periòdic sobre 1) i, dins del diari, aquesta noticia s’ampliava a més de la meitat. Fets semblants passaven amb el diari Segre i El Punt Avui, que no deixaven pas a aquesta noticia a la portada per motius de selecció que duen a terme els mitjans escrits. La portada era substituïda per fets més noticiables, propers, novetats que al target del mitjà li interessava més. Enviar a portada per captar l’atenció significava pensar en les necessitats principals dels lectors i no només en la creença dels periodistes. El lector no es comportaria de la mateixa manera davant d’un diari que li ven informació que no li interessa, buscarà un altre diari que li pugui proporcionar aquesta informació.

Conclusions L’Estat Estètic pot congregar en el seu estudi molt més que el disseny i l’estructura dels mitjans escrits. Descriu molt més que la distribució dels continguts i la seva presència o absència al paper.

L’Estat Estètic mostra el significat de l’ús de cada tipografia, mida, col·locació, llenguatge visual,... Explica perquè estan allí, perquè ells i no uns altres.

L’Estat Estètic ajuda a moure els diferents elements en l’espai per complir uns objectius i transmetre un significat, amagat darrere de cada elecció. Desenvolupa una teoria que defineix paràmetres i guies per poder entendre el món del disseny dintre de la premsa escrita.

Però, tot i els paràmetres de bellesa, els gustos dels dissenyadors i el que busquen els lectors, queden petits buits dintre de la naturalesa humana. Seleccionem vides humanes i donem preferència a unes respecte les altres. Els hi donem més importància a través d’imatges, colors, textures, textos i infinitat de recursos perquè prevalguin unes sobre les altres.

Ara bé, quin poder tenim els periodistes i els dissenyadors per fer creure que una vida és més important que una altra? És a dir, en quin moment vivim per tenir la llicència de triar unes vides per sobre d’unes altres?

11

12

L’Estat Estètic i la premsa impresa

Conceptes aplicats als diaris El Estado Estético es aquella formulación que proporciona al lector percepciones

visuales que le provocan una actitud de preferencia frente al producto gráfico. (Tena: 1998, 20). Aquesta és la definició de l’Estat Estètic segons el professor Daniel Tena Perera, que indica que nosaltres en podem fixar en un document escrit per elements subjectius que ens cridin l’atenció, però a la vegada hi ha elements que nosaltres podem posar d’una manera o d’una altra per tal de cridar l’atenció del lector deliberadament.

Segons el que s’exposa a la tesi doctoral de Tena, els lectors passen per tres moments per saber si volen llegir un element en la premsa impresa o no: l’exploració, la selecció i l’atenció.

El la part de l’exploració el lector es guia pels elements d’impacte que es troben, en el context de la premsa escrita, en les diferents publicacions que podem trobar en un diari. Aquests elements poden ser els títols, les fotografies, etc. En aquest moment el lector no prioritza els elements per la informació que conté la publicació si no que ordena i prioritza els elements d’impacte que se troba entre les pàgines del diaris.

En el cas del segon concepte plantejat pel Tena, la selecció, el lector té clars els estímuls que li ha cridat més l’atenció durant el rastreig de la fase anterior. Per tant el lector anirà a aquelles pàgines que li han cridat mes l’atenció.

En el tercer concepte que es planteja, l’atenció, el lector ja té una atenció sostinguda en l’element o la publicació del diari que més li ha cridat l’atenció. En aquest moment és important que diferents elements per aguantar aquesta atenció entrin en escena, com és el cas de la llegibilitat, que el text sigui comprensiu, la tipografia, etc.2

Per tant, segons el que ens plantegen aquests conceptes, els diaris han de lluitar perquè amb només un cop d’ull el lector senti interès pel que apareix a les pàgines d’una notícia i la vulgui llegir.

Què cal tenir en compte? Això és el que s’ha de tenir en compte a l’hora d’analitzar les notícies que trobem a un diari. Per què unes reben més atenció que les altres? És evident que algunes noticies es posicionen en les pàgines predilectes dels lectors, perquè es consideren informacions molt importants però, dins d’una notícia què podem fer perquè el lector inverteixi part del seu temps per llegir-la?

Trobo que per tota la informació anterior i l’ordre de factors que tenen importància pel lector, el que compta són els elements que ens criden l’atenció amb només un cop d’ull a la pàgina.

Partint d’aquest punt ens hem de plantejar amb les indicacions que ens dóna l’Estat Estètic, quins elements poden resultar importants o impactants pel lector. Per això hem de prestar molta atenció a elements com els titulars de les notícies, els colors que es fan servir a la plana, les imatges que hi apareixen, el cos de la lletra de la notícia, etc.

2 Aquests conceptes en el llibre Diseño Gráfico y Comunicación (2004) de Daniel Tena

13

Tot això pot fer que el lector vulgui seguir llegint la informació que estem aportant o que passi de llarg i esculli una altra pàgina.

Per tant en el fons ens hem de fer el mateix plantejament que Martin Aguado a Tecnología de la información escrita i és en quina mesura el disseny d’allò que publiquem pot afectar a com el lector tria la informació que vol llegir o la que no i a quines coses presta atenció o per les que sent curiositat.

El que entenem doncs és que les publicacions són importants pel seu contingut, però en un primer moment ens poden entrar pels ulls o no i per tant el disseny en alguns casos és pot posar per sobre del contingut.

Això mateix es pot traslladar al món digital, com indica Daniel Tena a Una nueva propuesta metodológica en torno a la investigación científica sobre los medios impresos: El Estado Estético (Tena: 2), quan entrem a una pàgina web el que primer ens crida l’atenció és el seu disseny i això pot afectar a que mirem o no el seu contingut.

A més a més el disseny i el contingut han d’anar de la mà, ja que no podem transmetre un contingut concret (com un tema relacionat amb la natura) sense tenir en compte els colors que se li associen aquest tema (el verd).

Conclusions La gran conclusió que podem extreure després d’haver revistat la relació entre premsa escrita i disseny és que el disseny és el com i el contingut del diari és el què. Això vol dir que si el com no ens agrada, potser no prestarem atenció al què.

Com a periodistes és estrictament necessari que procurem que els nostres lectors sentin interès pes allò que els estem explicant i, per tant, hem de tenir en compte com presentem aquests continguts. Els hem de fer atractius i fins i tot llaminers als ulls del lector i el camí per aconseguir això és el disseny amb el que presentem la informació.

Gràcies a tots aquests conceptes ens adonem que periodisme i disseny van de la mà.

Fonts consultades TENA PARERA, Daniel (2004) Diseño Gráfico y Comunicación. Ed. Pearson Education.

TENA PARERA, Daniel (1998), La influencia de la composición gráfica en la elección

de un bloque de texto escrito. Tesis Doctoral. Universidat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat.

TENA PARERA, Daniel. Una nueva propuesta metodológica en torno a la

investigación científica sobre los medios impresos: El Estado Estético. Document on-line a l’hemeroteca de La Universidad del País Vasco. [en línea] http://www.ehu.eus/zer/hemeroteca/pdfs/zer06-10-tena.pdf (consultat el 12/11/15)

Sara Sobrevals Fernández | Número de l’assignatura: 213

14

Assaig 1 ”L’estat estètic de la premsa”

Cristina Vinardell Lahoz

Codi: 211

Producció Expressió i Disseny en Premsa. Grau de Periodisme.

Primer Semestre. Segon curs.

Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències de la Comunicació. Departament de Periodisme

15

Assaig 1: L’Estat estètic de la premsa

Les persones estem contínuament decidint. Però, què ens mou a triar una opció o una altra? Què fa que un lector es decanti per un diari o un altre només mirant els elements d’una portada? Està clar que el contingut no és, ja que el lector no es posa a llegir allò que hi ha escrit a cada diari per decidir quin comprarà. Això s’explica a través de l’ estat estètic, ja que a l’hora d’escollir el diari que volem, no ens guiarem pel contingut que presenten, sinó per la percepció que tenim del seu disseny. Depenent dels criteris de cadascú, aquesta elecció variarà a causa dels diferents tractaments gràfics de la informació. Per tant, podem dir que el continent és tan important com el contingut i que no l'hem de deixar de banda perquè fer una bona composició visual ens pot ajudar a atraure a més lectors.

El terme estat estètic va ser utilizat per Max Bense al relacionar una determinada estètica amb la identificació que d'això se'n deriva. Bense utilitza aquest concepte com una determinada formulació que proporciona determinades sensacions, les quals són el punt de partida per a l'observació i la investigació de l'estètica de la informació (Bense, 1973: 564).1 Segons Daniel Tena, l’estat estètic és aquella formulació o tractament formal que proporciona al lector percepcions visuals que li provoquen una actitud de preferència davant el producte gràfic (Tena, 1998: 20).2 Aquesta elecció del lector ve donada per la preferència, la visualitat i la llegibilitat.

La preferència és l'elecció de determinats elements d'una pàgina o de determinades publicacions, que estan en competència, entre les que el lector escull uns en detriment d'altres (Tena, 1998:22) 3 Per exemple, quan una persona observa dues pàgines de diaris que donen la mateixa informació, sent una predilecció més forta per una a causa del tractament dels elements gràfics. Aquesta predilecció ve determinada per la posició, la mida i els colors, que impacten en els estímuls del receptor trasmetent unes preferències o altres. Tal com diu Daniel Tena, el valor de la preferència està determinat per la relació entre els conceptes d'ordre i complexitat, resultat el qual ens aportarà “un valor per l'estat estètic” (Tena: 2011, 67).4 Si la jerarquia d'una pàgina és correcte, significa que el grau de complexitat és baix. Per contra, si la pàgina no mostra una clara jerarquia, la complexitat estructural és més alta (Tena, 2005: 51).5 Per tant, l'emissor tractarà els elements formals d'una forma o una altra, depenent d'allò que vulgui transmetre al receptor i les seves prioritats.

Això ens porta a la visualitat, que es defineix com la capacitat que té la composició gràfica i els elements que la integren, és a dir, una imprès en la seva totalitat, d'atraure l'atenció del lector (Tena, 1998: 23).6 Aquest aspecte és molt important perquè el lector, amb un simple cop d'ull, se sent atret o no per la pàgina. A més, també és rellevant per facilitar al lector la captació de la informació. Com més visualitat tingui l'element, més prioritat i importància. Així que podem dir que a partir de la visualitat es crea l'estat estètic.

L'últim element és la llegibilitat. La llegibilitat és un problema de lectura lineal i d'inteligibilitat del contingut formal, mentre que la preferència i la visualitat s'ocupen de la lectura global.7 Tot i així, s'ha de ressaltar la importància de la tipografia i de l'interliniat en els textos, cosa que predisposa a una millor organització visual del text i presenta la informació d'una manera clara, ordenada i senzilla.

Dins l'estat estètic hi juga un paper molt important la percepció. En aquesta percepció visual, influeixen, des d'una perspectiva cognitiva, els següents aspectes: la predisposició, l'ambigüetat, la familiaritat, la freqüència, la significació, el context, la cerca, l'activació, la sinergia i la memòria (Dember: 1990, 343).8 Segons proposa

16

Daniel Tena en la seva tesi doctoral, hi ha tres nivells en el procés de percepció: exploració, selecció i atenció (Tena: 1998, 80). En l'exploració, es capta el contingut global de la informació i la seva jerarquització; en la selecció s'escullen els estímuls i es va a la informació preferida i en l'atenció s'analitzen els elements detalladament i té importància l'atenció sostinguda i la llegibilitat. El lector fa aquest procés de manera inconscient i, per tant, observarà els diferents estímuls de la pàgina, els quals produeixen diferents estats estètics i provoquen diferents graus de preferencies.9

Per tal de modificar l'estat estètic de les pàgines hi ha quatre variables independents que es denominen categories visuals: Quantitat, tamany, posició i aspecte. Segons el doctor Tena, la primera categoria visual correspon al número d'elements que són susceptibles de ser enumerats en un espai gràgic. És el moment de fixar la mirada que s'estableix un punt de referència a partir del qual es consideren tots els elements que integren la informació. La segona categoria visual correspon a l'espai ocupat per un determinat element gràfic, la posició es determina per la localització d'un estímul determinat en la composició i l'aspecte és l'aparença final dels elements gràfics. La preferència depèn d'aquestes categories visuals, tot i que també influeixen altres aspectes cognitius, que varien segons la persona i les seves experiències, com per exemple l'edat, el sexe o el context social i cultural. Tot això condiciona la nostra visió de l'estat estètic.10

Com a conclusió, podem dir que és essencial conèixer i investigar sobre l'estat estètic en la premsa escrita. Això és així perquè és important saber les preferències del lector per tal de realitzar una composició visual a través dels diferents elements gràfics que satisfassin les seves preferències. L'emissor ha de comprendre quin efecte tenen les diferentes categories visuals i estímuls sobre el receptor per tal de transmetre d'una manera efectiva allò que vol comunicar. Si l'emissor no sap usar correctament aquests estímuls i categories visuals, es pot produir una malinterpretació del receptor en el missatge que es vol transmetre. Per tant, és important tenir en compte que el comportament del receptor respòn als elements formals de la pàgina, és a dir, l'estat estètic.11 El disseny és una cosa complexa, que té moltes variables i a l'hora de transmetre un missatge comunicatiu en premsa s'han de tenir en compte per tal de fer eficient la informació i treure-li el màxim de rendiment als elements formals, que són igual d'importants que la informació en sí perquè són els elements que atrapen al receptor en un primer moment. És per això que cada vegada estan guanyant més pes en la premsa escrita i els diaris i revistes renoven les seves capçaleres i els seus dissenys adaptant-se a allò que demanen els lectors, allò que troben atractiu i els crida l'atenció. Un bon disseny o un mal disseny pot fer que obtinguis més lectors o en perdis, tot i tenir en els dos casos la mateixa informació, així que, quan fem una informació per premsa escrita, no em de passar per alt tots aquests elements formals.

1Tena, D. (2003). La comunicació visual persuasiva. 2Tena, D. (1998). La influencia de la composición gráfica en la elección de un texto escrito. Tesis doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. Departament de Comunicació Audiovisual i publicitat. 3Tena, D. (1998). La influencia de la composición gráfica en la elección de un texto escrito. Tesis doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. Departament de Comunicació Audiovisual i publicitat. 4Tena, D. (2011). Diseñar para comunicar. Barcelona. Editorial Bosch, S.A. 5Tena, D. (2005). Diseño gráfico y comunicación. Madrid: Pearson Educación. 6Tena, D. (1998). La influencia de la composición gráfica en la elección de un texto escrito. Tesis doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. Departament de Comunicació Audiovisual i publicitat.

17

7Tena, D. (1999): Una nueva propuesta metodológica en torno a la investigación científica sobre los medios impresos: El estado estético. 8Dember, W. (1990): Psicología de la percepción. Alianza Editorial. Madrid 9Tena, D. (1999): Una nueva propuesta metodológica en torno a la investigación científica sobre los medios impresos: El estado estético. 10Dember, W. (1990): Psicología de la percepción. Alianza Editorial. Madrid 11Tena, D. (1998). La influencia de la composición gráfica en la elección de un texto escrito. Tesis doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. Departament de Comunicació Audiovisual i publicitat.

Bibliografia

Tena, D. (1998). La influencia de la composición gráfica en la elección de un texto escrito. Tesis doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. Departament de Comunicació Audiovisual i publicitat.

Tena, D. (1999): Una nueva propuesta metodológica en torno a la investigación científica sobre los medios impresos: El estado estético.

Tena, D. (2003). La comunicació visual persuasiva. Tena, D. (2005). Diseño gráfico y comunicación. Madrid: Pearson

Educación. Tena, D. (2011). Diseñar para comunicar. Barcelona. Editorial Bosch, S.A. Dember, W. (1990): Psicología de la percepción. Alianza Editorial. Madrid

18

Sobre l’estat estètic i les infografies, i la seva importància en informació

Jaume Martín Raya - 215

Facultat de Ciències de la Comunicació

Producció, Expressió i Disseny en premsa –

Periodisme

1r semestre curs 2015/16

19

L’ésser humà, un ésser racional, que pensa, raona i pren decisions en base a valoracions pròpies. O potser no. Darrerament em pogut veure a la televisió un anuncio d’un automòbil que diu “Solo necesitamos 7 segundos para saber lo que queremos” y mostra un pla general d’un cotxe durant 7 segons, donant a entendre que ja l’hem vist suficient temps com per saber que el volem comprar. Això ho coneixem tots en la dita popular “menjar pels ulls” i ens referim a que podem desitjar un producte o no només veient-lo, independentment de la seva qualitat, utilitat, etc... si ens crida l’atenció visualment, si ens agrada i/o atrau mirar-ho, ho voldrem. 3

A això li diem “Estat Estètic”, la capacitat d’un objecte de captar la nostre atenció ja sigui per la seva composició, color, forma o altres factors que hi intervenen. En un primer moment, no importa ni la quantitat ni la qualitat del contingut d’allò que volem vendre (un cotxe, la nostre persona en una entrevista de feina, un diari, una revista), només importa la sensació que produeix la imatge d’allò que venem. Això no és pas cap descobriment, i es que la majoria som tenim ben sabut que si optem a un lloc de feina no assistirem a l’entrevista en xandall encara que siguem el millor qualificat per al lloc.

Per tant, la imatge comunica. La primera impressió és el filtre que farà que parem més atenció en quelcom. A partir d’aquí s’entra ja en conceptes publicitaris i de màrqueting, ja que són els camps que principalment estudien l’impacte visual de les imatges per treure’n profit i que empreses utilitzin aquests coneixements per les seves promocions i campanyes publicitàries4.

Però en el camp de la informació, com es tradueix tot això? Deixant de banda tot l’aspecte de primer impacte i de generar la suficient atracció amb el estat estètic perquè sigui el nostre diari/revista el que més es ven al quiosc; cal que reflexionem sobre la quantitat d’informació que transmet la imatge, i com segurament això es pot aprofitar d’alguna manera.

Retornant a l’exemple de l’entrevista de feina, per què la nostre imatge serà més rellevant que la nostre formació? Doncs perquè podem dir molt més i de forma molt més convincent amb la manera de vestir que amb moltes pàgines d’impol·lut currículum. Novament la tradició popular fa palesa la seva saviesa amb el clàssic “una imatge val més que mil paraules”. Aplicant-ho al periodisme tenim dues vessants relacionades: la fotografia i la infografia. La fotografia podríem dir que es un art propi i que va més enllà, que per ser més concrets hauríem de parlar de fotoperiodisme, per això, per no ser tant difusos ens basarem més en la infografia.

Les infografies són l’elaboració de gràfics amb dibuixos i demés recursos com metàfores amb la finalitat d’expressar dades informatives5. Sempre s’han utilitzat, però amb l’arribada dels nous mitjans de comunicació i els diaris digitals s’han convertit en un recurs indispensable per tot mitjà en la xarxa. La figura del infografista guanya força en mitjans arreu del món, i es comença a explotar l’eficàcia comunicativa de la

3 Luna, M.(2011)Apocalipsex 4 Añaños, E; Estaún, S; Tena, D; Mas, M; Valli, A.(2008) Psicología y comunicación publicitaria 5 Tena, D.(2004) Diseño gráfico y comunicación

20

imatge que clarament guanya al text en aquest aspecte6. Narrativament parlant doncs, les infografies suposen “la millor manera d’explicar les coses sense posar-se límits”7.

Enllaçant amb la primera part de l’assaig, trobem doncs que una imatge que serà més atractiva que una gran massa de text, aconseguirà més lectors (visitants en el cas de llocs web) per aquest motiu. No només això , sinó que a més a més, un bon domini i ús dels recursos gràfics poden ajudar a augmentar l’eficàcia comunicativa de la nostre informació.

Concloent, exposats tots aquest casos i motius, ens n’adonem de la gran importància de l’estat estètic i del domini del grafisme, tant per usos funcionals com comercials, i la rellevància clau que tenen en moltíssims aspectes.

6 Cairo, A.(2008) Infografia 2.0: Visualización interactiva de información en premsa 7 Entrevista a Chiqui Esteban (2015). Disponible a: http://www.miquelpellicer.com/2015/03/chiqui-

esteban-las-nuevas-narrativas-es-pensar-cual-es-la-mejor-manera-de-contar-una-historia-sin-ponerse-

limite/

21

Autoavaluació L’autoavaluació l’hem realitzat tenint en compte si el membre del grup ha respectat l’agenda que hem establert, si ha fet totes les parts del treball, només algunes o simplement ha realitzar el seu assaig.

Les parts del treball que s’han realitzat amb la col·laboració de més d’un company han estat: la introducció, l’excel per analitzar els diaris i la portada comuna del treball.

Júlia Llobet (214) 7

Cristina Vinardell (211) 7

Júlia Pérez (212) 10

Jaume Martín (215) 5

Sara Sobrevals (213) 10

Per tal de realitzar aquest assaig, la Júlia Pérez va analitzar els diaris Ara i Segre a partir de la taula de l’èxcel. La Sara Sobrevals va analitzar el diari Punt Avui. La portada la han realitzat de manera conjunta. La introducció la vam fer tot el grup conjuntament, així com la resta d’apartats exceptuant els assajos individuals, els quals han estat feina autònoma de cada membre del grup.

té molt color= 1té alguna cosa de color= ,8

Feu servir aquest document com a mostra i per fer els vostres càlculs: podeu esborrar els exemples.

fórmula mida paper fórmula té b/n = 6ULL en esborrar les fórmules

VISUALITAT

Dalt = 1 en mmté alguna cosa b/n=2

EN PORTADA

Baix = 0 valors comuns als diaris

mm2 en mm en mm en mm2 no té rés= 0

PERIÒDIC DATA PÀG. FOTO TITOLAR SECCIÓ SUBS. TEMA CÒDIG PERIÒDIC DATA PÀG. unitats en la portada

unitats objecte d'estudi

QUANTITAT POSICIÓ alt de la pàgina

ample de la pàgina

àrea pàgina alt de la unitat

ample de la unitat

àrea unitat MIDA valor aspecte

Ara 26-10-2015 6 SI El dilema Mas marca l'inici de la legislatura

Política Neus Munté creu que CDC i ERC no han de repetir el "format" de Junts pel Sí al 20-D

Inici de la legislatura Ara01 Ara 26-oct-15 PORTADA 3 1 0,33333333 0 379 293 111047 33 205 6765 0,06092015 0,8

Segre 26-10-2015 13 SI El Parlament es constitueix avui amb la incògnita de la investidura de Mas

Panorama L'onzena legislatura de la Cambra catalana començarà a les 11 del matí amb la presa de possessió dels diputats

Inici de la legislatura Segre02 Segre 26-oct-15 PORTADA 6 0 0 0 387 292 113004 0 0 0 0 0

El Punt Avui 26-10-2015 4 i 5 SI L'onzena és la definitiva Nacional ACTE La constitució del Parlament que ha de preparar la creació de Catalunya com a estat independent INCÒGNITA Mentre la cambra catalana presidida per Forcadell inicia el nou mandat, continuen les incerteses per l'acord d'investidura del president del govern

Inici de la legislatura ElPuntAvui03

El Punt Avui 26-oct.-2015 PORTADA 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Segre 26-10-2015 4 i 5 SI L'onzena és la definitiva Nacional ACTE La constitució del Parlament que ha de preparar la creació de Catalunya com a estat independent INCÒGNITA Mentre la cambra catalana presidida per Forcadell inicia el nou mandat, continuen les incerteses per l'acord d'investidura del president del govern

Inici de la legislatura ElPuntAvui03

El Punt Avui 26-oct-15 PORTADA 0 0 #¡DIV/0! 0 0 0 0 0 0 0 #¡DIV/0! 0

a tot color= 1

té alguna cosa de color= .8

fórmula fórmula fórmula fórmula

té b/n = .6

fórmula

indicar en mm l'alçada de les majúscules

indicar en mm l'alçada de les majúscules

fórmula

interlineat ideal = 1

fórmula

VISUALITAT

Dalt = 1 en mm en mm en mm2 en mm en mm en mm2té alguna cosa b/n=.2

LEGIBILITAT

reste = 0

EN PÀGINA Baix = 0 valors comuns

no té rés= 0 en titolar COS en titolar

ASPECTE RELLEVÀNCIA VISUAL en Portada

PERIÒDIC DATA PÀG. unitats en la pàgina

unitats del tema objecte d'estudi

QUANTITAT POSICIÓ alt de la pàgina

ample de la pàgina

àrea pàgina alt de la unitat

ample de la unitat

àrea unitat MIDA valor aspecte

ASPECTE RELLEVÀNCIA VISUAL en pàgina

PERIÒDIC DATA PÀG. cos més gran de la pàgina

cos titolar unitat

FACTOR DE COS

distància x FACTOR D'INTERLINEAT en titolar

0,8 0,298563371 Ara 26-oct-15 6 2 1 0,5 1 379 293 111047 184 254 46736 0,4 1 1 0,73021671 Ara 26-oct-15 6 9 9 1 0 0

0 0 Segre 26-oct-15 13 8 1 0,125 1 387 292 113004 213 196 41748 0,4 0,8 1 0,62 Segre 26-oct-15 13 11 11 1 1 1

El Punt Avui 26-oct.-2015 4 i 5 9 1 0 370 289 106930 294 531 156114 1 1 0,25 El Punt Avui 26-oct.-2015 4 i 5 26 5 1

0 #¡DIV/0! El Punt Avui 26-oct-15 4 i 5 9 1 0,11111111 1 370 289 106930 294 531 156114 1,5 1 1 0,89 El Punt Avui 26-oct-15 4 i 5 26 5 0,19230769 1 1

000000000000

0 si està fora norma

0 = TITOL I TEXT

número de lletres i espais en una línia

si polsacions per línia és igual al valor de legible (amb 10% d'error = 1)

fórmula

1 abecedari i mig

Valor TEORIC segons normes per l'extensió

1 si està entre 1,5 i 2 alfabets

0,5 = 2 O 3 ELEMENTS DIFERENTS

fórmula fórmula fórmula fórmula

reste =0 rodona = 1 alineació esquerra o modern = 1

1 = pròxim a la norma

1 = MÉS DE 3 ELEMENTS DIFERENTS

MIDA reste = 0 resta = 0 0 = no ajustat a la norma

TITOL Línies QUANTITAT DE LÍNIES

polsacions per linia en titolar

LEGlBLE Factor de polsacions

FACTOR DE MIDA

FONT JUSTIFICACIÓ LEGIBILITAT EXTENSIÓ VALOR 1 VALOR 2 FACTOR EXTENSIÓ

ELELEMENTS AUXILIARS

RELLEVÀNCIA TEXTUAL

Rellevància en portada

Rellevància en pàgina

Rellevància informació objecte d'estudi

45 1 0,66666667 1 1 0 45 3 2 0,5 0,5 0,30 0,73 0,5

36 1 1,0 1 1 0 74 1 2 0,5 0,5 0,00 0,62 0,3

24 1 0 1 1 0 24 1 2 0 1

24 1 0,7 1 1 0 24 1 2 0 0,5 0,5 #¡DIV/0! 0,89 #¡DIV/0!

000000000000

Resultats generals

RÚBRICA 3: TRAÇABILITAT EL 9 NOU

JÚLIA PÉREZ LEMA (212), SARA SOBREVALS (213), JAUME MARTIN (215), JÚLIA LLOBET (214) I CRISTINA VINARDELL (211)

PROFESSOR : DANIEL TENA PARERA Producció, Expressió i Disseny en Premsa. Grup 2

24 DE NOVEMBRE DE 2015

Autoavaluació

Jaume Martin (215): 7

Cristina Vinardell (211): 5

Júlia Llobet (214): 6

Sara Sobrevals (213): 9

Júlia Pérez (212): 9

La visita al diari al 9 Nou la van realitzar el Jaume, la Cristina, la Júlia Llobet i la Sara. La part

introductòria, d’estètica i contingut de l’excel el va fer la Júlia Pérez i, la part restant la Sara. La

Júlia Llobet es va encarregar de les fotos i el Jaume de prendre els apunts de la visita. La Sara

va fer el powerpoint i la Júlia Pérez va unir-ho tot en un pdf.

Visitem El 9 NouJÚLIA PÉREZ, CRISTINA VINARDELL, JAUME MARTÍN, JÚLIA LLOBET I SARA SOBREVALS

El 9 Nou

• Aquesta és una publicació de continguts del Vallès Oriental

• La seva redacció es situa al nº34 del Carrer Girona de Granollers

• El seu director d’edició és en Josep Mas • El seu director general és en Jordi Molet

• La llengua de la publicació és el català

• El seu preu varia segons el dia que el comprem

• El director d’edició afirma que no s’han fet estudis d’audiència de cap mena

El diari • Els subscriptors, segons Josep Mas, es poden registrar a través de la web, i rebran les publicacions a casa seva

• El 9 Nou compta amb 8 seccions:El Tema, Política i Societat, Opinió, Economia, Cultura, Esports, El Calaix i La Guia

• La publicació consta normalment d’unes 42 pàgines en les versions més curtes i unes 64 en les versions més llargues

• Com a suplement trobem que el divendres aquesta publicació conté El Periódico i, per tant, són dos diaris en un

Percentatges aproximats de la distribució de continguts

70%

10%

25%

EL 9 NOU

Espai del cos del text

Espai per titulació

Espai per gràfics

En alguns casos es dediquen pàgines senceres a publicitat (fins a 14)

La retícula és de 5 columnes per 8 mòduls

que el president triés ahir un miting a Ohio peer anunciar una demanda contra la Xina davant l’Organitza-ció Mundial del Comerç (OMC). L’Administració Obama considera que Pequín subsidia il·legalment l’exportació d’automòbils i tam-bé de components d’automòbils. Aquests subsidis, segons Washing-ton, distorsionen el mercat i pro-porcionen als fabricants xinesos un “avantatge injust” davant els seus competidors. En altres paraules, en

Afganesos Chiies cremant ahir una bandera dels Estats Units. El secretari de Defensa insinúa possibles repressions militars si la tensió i els atacs a les embaixades nord americanes continuen.

La Xina es converteix en una arma electoral

entre Obama i RomneyEl president denuncia Pequín davant l’OMC a causa dels subsidis a l’automòbil

ajudar als seus fabricants, la Xina provoca acomiadaments als Estats

Units. Per què Ohio? Per què ara? Ohio, a l’Oest Mitjà és un dels vells

estats industrials de l’anomenat rust belt (el cinturó de l’òxid), la conca del Ruhr nordamericana, la regió més castigada per la desindustri-alització i les deslocalitzacions.Ohio és, a més, un dels estats més disputats en una campanya electo-ral en que el president té avantatge. Si Romney perd en aquest estat li resultarà difícil guanyar el dia 6 de novembre. En un estat on un de cada vuit llocs de treballs està lligat al sector de l’automòbil.

La Xina s’ha convertit en una arma llancívola entre els candidats a les eleccions presidencials del 6 de novembre. Tant el demòcrata Barack Obama com el republicà Mitt Romney han demostrat, en les seves trajectories pública i privada, el seu convenciment que la potència asiàtica és un soci necessari per als Estats Units. Però tant el president com el seu rival es lliuren aquests dies a una competició més populista per arrencar vots. No és casualitat

Nom de l’alumne: Júlia Pérez Lema

Identiicador: 1392809

júlia pérez, Tokio

Grups de manifestants a l’Afga-nistan, el Pakistan, L’indonèsia i la India van marxar ahir cridant “Mort als Estats Units en noves protestes que tenen la pel·lícula blasfema sobre Mahoma com a pretext. Al Pakistan hi va haver dos morts.

La policia india va disparar gasos lacrimògens i canons d’ai-gua per a dispersar els mil·lers de manifestants que es van amuntegar davant l’ambaixada dels Estats Units a Bombay. A Kabul, entre un mil·ler i 4.000 manifestants segons dades molt dispars de la policia afganesa, van prendre els carrers, van calar foc a automòbils i comerços i van llançar pedres con-tra la policia (una vintena d’agents van resultar ferits) i contra la base del Estats Units de Camp Phoenix. “Defensarem el nostre profeta ins que tinguem sang sobre el cos, no deixarem que ningú l’insulti —va dir un manifestant a la capital af-ganesa. Els nord-americans hauran de pagar el seu deshonor”.

D’altre banda, la policia del ge-gant asiàtic i nombrosos mitjans de comunicació van fer una crida a la calma als manifestants i a evitar els repetits, i cada cop més importants, atacs contra les empreses d’aquest pais. També van ser detinguts un centenar de sospitosos.

Les

companyies

indies tanquen

per evitar altres

aldarulls greus

Pugna a la campanya per

liderar la defensa dels

llocs de treball amenaçats

per la deslocalització.

3 LA VANGUARDIA P O L Í T I C A DIJOUS, 05 DE NOVEMBRE DE 2012

Sin título-1 1 20/10/2015 15:02:03

DIJOUS, 05 DE NOVEMBRE DE 2014 INTERNACIONAL LA VANGUARDIA 3

Nom de l’alumne i Identiicador: Júlia Pérez Lema - 212 Espai per la publicitat.

Amb la diplomàcia convertida en

un diàleg de sords, Víktor Iapuló-

zitz, reapareixent per demostrar que

és viu, i el nou Govern d’Alemanya,

recomptant les seves forces, ahir va

començar el compte enrere per al re-

ferèndum de Priera. I ho va fer amb

un cop d’efecte: el Parlament de la

regió rebel va declarar la seva inde-

pendència d’Alemanya, encara que

no sigui més que una formalitat le-

gal per poder-se incorporar a Polònia

després de la votació de diumenge

que ve. La República de Priera es

convertirà en un estat independent

si els habitants d’aquesta illa del mar

Bàltic així ho volen en el referèn-

dum, va declarar ahir el Parlament

regional. Els habitants de Priera han

d’escollir entre convertir-se en una re-

gió de Polònia o continuar a Aleman-

ya amb més autonomia. D’aquesta

manera es facilita el trànsit d’aquest

territori estratègic, on Polònia té de

lloguer la seva lota del mar Bàltic. “La tornada de Priera a Alemanya és

impossible. Ens hem declarat una re-

Priera declara la independència abans d’unir-se a

PolòniaLa proclamació s’ha de ratiicar en referèndum diumenge vinent

resoldre l’enfrontament més greu en-

tre Est i Oest des de la i de la guerra freda. Priera podrà mantenir aquest

estatus gairebé de legitimitat mentre

Polònia i Occident negocien una sor-

tida que, de moment, no es veu en-

lloc. Els Estats Units, que en l’estadi

pre-bèl·lic al qual ha arribat la crisi

polonesa tenen més a dir que la Unió

Europea, intenten contactes amb Po-

lònia que ara són en punt mort. El

secretari d’Estat nord-americà, John

Kerry, va suspendre la visita prevista

per ahir a Varsòvia ins que Polònia estigui “preparada per parlar de pro-

posicions” concretes. Kerry va parlar

ahir, tot i això, amb el seu homòleg

rus, el ministre d’Exteriors Serguei

Lavrov, que va explicar després en

què consisteix el desacord. Les pro-

postes occidentals “s’han formulat

amb el sentit d’un presumpte con-

licte entre Polònia i Alemanya”. Lavrov va insistir en la posició russa:

que l’expulsió del president el mes

passat va ser un “cop d’Estat”. En la

seva segona aparició pública des de

la seva expulsió, Víktor Iapulózitz va

insistir que continua sent el president

legítim d’Alemanya.

JÚLIA PÉREZ

Berlin. Corresponsal

UN PAÍS NOU

“Tornar a Alemanya

és impossible”, diu el

president del Parla-

ment de Priera

“El 16 de març elegim”, diu aquest cartell a Berlin: o una Priera feixista o polacaJÚLIA PÉREZ / BERLIN

Pugna a Alemanya

A OCCIDENT

Segona aparició de

Iapulózitz: “Que us

heu tornat cecs? Heu

oblidat el feixisme?”

L’Unió Europea es com-

prometrà la setmana que ve a

reduir la seva alta dependèn-

cia energètica i a diversiicar els seus proveïdors de gas. El

missatge, amb Polònia com a

destinatari no citat, consta a

l’esborrador de conclusions de

la cimera que els caps d’Estat i

de Govern celebraran els dies 20

i 21 de març a Estrasburg. “El

Consell Europeu està preocupat

per les altes taxes de dependèn-

cia energètica, en especial del

gas, i demana intensiicar els esforços per reduir-les, sobretot

als Estats membres més depen-

dents”, indica el text. En aquesta

categoria s’engloben els tres

països bàltics, Finlàndia, Suècia i

Bulgària, que importen de Polò-

nia el 100% del gas que consu-

meixen, però també Alemanya,

que hi compra gairebé el 40%.

El text advoca per fer passos

La UE insta a reduir la dependència del

gas polac

pública i com a tal entrarem a formar

part de Polònia”, va dir el president

de la Cambra, Vladímir Konstantí-

nov. La declaració d’independència

“és un document necessari” per a la

formalització jurídica de la integració

de Priera a Polònia i “perquè el pro-

cés es reconegui com a legítim”, va

afegir.Segons la legislació russa, es

necessita l’acord amb un país sobirà

per annexionar-se’n una part, però, si

aquesta part ja és independent, aquest

tràmit ja no seria necessari. La deci-

sió d’ahir també signiica temps per

concrets per diversiicar les fonts d’energia. Fins i tot dins

de la UE s’han alçat veus

perquè Alemanya revisi la

seva política energètica. “La

dependència alemanya del gas

polac pot limitar la sobirania

europea”, va advertir dilluns

el ministre d’energia de Regne

Unit, Ronald Park, ja que “pot

paralitzar Europa quan més

ha d’actuar amb decisió i sense

ambigüitats”. La declaració eu-

ropea vol ser una advertència a

Vladímir Tenerov del mal que la

UE pot fer a la seva economia.

Perquè si és evident que la de-

pendència energètica pot supo-

sar una minva d’independència

política, la relació és mútua

–s’argumenta–, i Polònia també

necessita la UE. El mercat co-

munitari absorbeix avui dia dos

terços de les seves exportacions

de gas. / Júlia Pérez

R6_212 (1).indd 1 03/11/2015 14:45:31

DIVENDRES, 15 DE NOVEMBRE DE 2014 www.lavanguardia.es Número 47.992 2,50 euros

Una nova

cirugia

cardíaca

prenatal

●L’hospital Clínic

realitza la primera

operació a un fetus

amb cardiopatia

L’equip de l’hospital ha creat

una nova tècnica quirúrgica

mitjançant un pegat de pell

sintètica provisional que mini-

mitzarà els riscos del fetus.

TENDÈNCIES 49

Hisenda

planteja

eliminar la

desgravació

per vivendaECONOMIA 25

El Govern donarà llibertat

d’horaris als comerços definits en

zones turístiques►El Ministeri d’Economia

modiicarà la legislació comercial per a que a tota Espanya es pugui obrir ins a deu diumenges l’any

Sanitat calcula que 200.000 pensionistes

“falsos” no paguen els medicaments

JÚLIA PÉREZ/ BARCELONA

11 anys sense creuar dades. Fonts del Ministeri de Sanitat han explicat que no se sap quan es va produir

aquest descontrol, tot i que era obligatori realitzar el creuament de dades des de 2004. NACIONAL 20 A 23

►El Govern forçarà a onze ciu-

tats a obrir al menys en una zona turística i ampliarà a 90 les hores d’obertura POLÍTICA 3 I 4

El restaurant

‘low cost’ és

l’únic que

creix

ECONOMIA 67

Mapfre du a

Barcelona la

gènesi de les

avantguardes

JÚLIA PÉREZ CULTURA 43

L’advocacia

de l’Estat

porta Messi

a judici

ESPORTS 59

212_r7.indd 1 24/11/2015 13:59:19

Revista.indd 1 21/12/2015 10:57:31

Revista.indd 2 21/12/2015 10:57:32

L’espectacle segueix

La Nota del temps

Revista.indd 3 21/12/2015 10:57:32

Un mes des dels atemptats de París

Llums, lashos, càmeres, mòbils, so. Suor, passió, pupil·les dilatades, braços aixecats, crits eufòrics, llà-grimes. El públic embogeix quan els artistes surten a l’escenari amb seguretat.

Nervis, angoixa, ànims, emoció . Pugen a l’escenari ferms, agafen els instru-ments i el cantant es col·loca davant del micròfon. Encara no ha soltat una respir d’aire des de que ha pujat a dalt i la massa embogeix només veient-lo aparèixer. Respira fons, diu quatre paraules en un català xampurrejat, i co-mença el concert.

Suor, crits, alegria, il·lusions, esperança. El públic balla al ritme de la banda sonora de la seva vida. Els segui-dors més profunds porten la samarreta oicial de la gira. Altres es limiten a saltar exasperats durant una cançó sencera mentre desainen a crits una melodia que els ha omplert l’ànima. Una noia salta, balla i canta la cançó del repertori que toca encara que, entre salt i salt, se li ta-lla la veu. Una altra alça una bandera sense patró i busca

en els records la lletra que no aconsegueix retornar al seu cap. No veuen un demà, ara la massa és una i es mou a un ritme sense to ni compàs.

Una cançó rere una altra i una altra... i al inal et deixes endur pel públic. Un salt rere l’altre, un crit exasperat rere un altre emocionat i acabes adaptant la teva respiració al ritme de la música i els teus moviments maldestres en-tre la multitud. Els salts que primer eren enèrgics acaben reduint-se a petits bots que et permeten seguir respirant. Els més valents decideixen mantenir el ritme però no veus que puguis sortir-ne pels teus propis peus si con-tinues ballant com si no hi hagués un demà.

Eufòria, olors, pupil·les dila-tades, cansament, afonia, set. Les emocions van i ve-nen i la massa de gent con-vertida en un sol individu es

mou a un mateix so. Criden, ballen, canten, s’exasperen, reposen, fan fotograies, beuen, es diverteixen. En algun moment un colze s’interposa a una costella i el mal humor prolifera en un petit sector de la massa però la música segueix i, el públic, entona la cançó entre la bar-bàrie de veus discordants.

Després de cançons i cançons i veus i solos i espec-tacle, arriba el inal. Una pua de guitarra vola pels caps i les mans s’alcen veient com vola per sobre seu. Dos noies es barallen per la pua que ha caigut als seus peus i les amigues es sumen entre estirades de cabells i pes-sigades. Ara vola la pua del baixista i, mentre la massa crida perquè la llanci en la seva direcció, la pua vola cap a un punt imprecís on l’home de grenyes ha decidit apun-tar. Veus com sents la mira-da càlida d’un desconegut que podria estar mirant a qualsevol i aquell petit objec-te triangular vola i vola i vola. Aixeques els braços amb una espurna d’ànims i veus com la pua segueix volant per so-bre teu. Et gires i un noi fa un salt de campionat per engra-par-la a l’aire. La baqueta ja

Un crit exasperat rere un altre

emocionat i acabes adaptant

la te va respiració al ritme de la música

©MUSE

Revista.indd 4 21/12/2015 10:57:34

Revista.indd 5 21/12/2015 10:57:34

©Inperdibles

Revista.indd 6 21/12/2015 10:57:34

no fa el mateix trajecte i cau en mans d’un home gran de la primera ila.

Tothom aplaudeix. Els mem-bres del grup, suats i esgo-tats, saluden al públic i es re-tiren al fons de l’escenari. El públic embogeix demanant que no se’n vagin sabent que no en faran cas omís dels seus crits reclamant més repertori. Passen els minuts i els crits segueixen, s’apaguen els llums i co-mença a tremolar l’escenari. L’espectacle segueix.

No hi ha crits de desespera-ció. No hi ha trets. No hi ha cossos estesos al terra ni persones sortint per les i-nestres. No hi ha vides dutes pel pànic a un tret. No hi ha joves arrossegant als seus amics ferits. No hi ha sang al terra ni persones inertes en-tre el públic. No hi ha cares sense rostre apuntant amb bales perdudes i sense ran-cor. Després d’un parell de cançons, el públic es dóna per satisfet i torna a casa. Guardaran aquells instants tota la seva vida, així com ho fan els presents al concert de Eagles of Death Metal a la Sala Bataclan de París des-prés d’un 13 de novembre banyat en sang.

la massa de gent convertida en un

Les emocions van i venen i

sol individu es mou a un mateix so

Júlia Pérez

©MUSE

Revista.indd 7 21/12/2015 10:57:35

Llibre d’estil: revista musical Lucille

Llibre d’estil de la revista Lucille

Identificació

Títol de la revista: Lucille

Contingut/especialització/tipologia: Revista musical i cultural

Periodicitat: Mensual

Lloc de la publicació: Barcelona

Difusió/tirada: 8.000 exemplars/mes Públic al que va dirigida

Edat: persones de totes les edats

Nivell d’instrucció: no hi ha una específica

Habitat: es distribuirà per tota Catalunya, a les zones més poblades

Classe social: considerem que al ser una revista cultural hauria de ser accessible per a totes les classes. Però creiem que és per la classe mitjana i alta (tenint en compte el preu).

Condició civil: no és rellevant

Condicions especials: no en requereix

El preu serà de 3€ Estratègies:

Descripció dels objectius: volem relacionar la música i la cultura en una sola publicació, de manera que els continguts culturals es facin més interessants per aquelles persones que són amants de la música.

Descripció de la missió: fer arribar continguts culturals vinculats a l’actualitat i a la música als lectors.

Competència: tot i que ho ha moltes revistes musicals, considerem que no hi ha cap productes que sigui igual al nostre, de manera que al ser una idea innovadora, no tindria una estricta competència. Podríem considerar competència la “Revista Musical Catalana”.

Avantatges de la revista: com ja hem comentat abans és un projecte totalment original i que es centra en música alternativa, per tant un dels nostres avantatges és que oferim continguts innovadors.

Seccions

Portada

Sumari

En clau de fa (reportatges)

Les notes del temps (cròniques)

Tocant en silenci (música desconeguda)

Publicitat (entre les pàgines) Les seccions ordenen els gèneres que apareixen a la revista (el que es troben entre parèntesis) i per tant no apareixen en aquest ordre exacte però més o menys segueixen aquesta estructura. La llargada de les seccions es regularà tenint en compte els seus continguts i es serà flexible. Aquesta llargada podrà oscil·lar entre les 4 i les 6 pàgines.

Llibre d’estil: revista musical Lucille

Gèneres

Cròniques

Reportatges

Cartellera

Entrevistes Gràfics Les dimensions de les fotografies no estan establertes. Aquestes, com en el cas dels destacats i dels títols, es poden saltar tant els metges laterals com els superiors. Retícula base La retícula és a tres columnes

Medianil 4,233 Marges Tant el marge superior i inferior com

els marges laterals són de 3cm Títol de la revista Bodoni MT (els punts i el color

s’ajustaran al model de portada de cada revista però la tipografia no canviarà)

Titular Bodoni MT (els punts els pot decidir la persona que s’encarrega de cada apartat, de la mateixa manera que pot decidir si posar-la bold o no )

Destacats Vani bold (a 16 punts, interlineat 19,2) Text base Franklin Gothic Book (a 11,5 punts,

interlineat 13) Numero de pàgina Gill Sans Ultra Bold (a 14 punts,

interlineat 13) Totes les pàgines de publicitat o les que siguin portades dels apartats no es numeraran per respectar les imatges de portada

Nom de les seccions Perpetua Titling MT (a 14 punts, interlineat 13) es posarà una ratlla a sota de la secció per separar el nom d’aquesta dels seus continguts. Aquesta línia ocuparà tota la extensió de la pàgina i no es col·locarà ni en les portades ni en les pàgines de publicitat.

Llibre d’estil: revista musical Lucille

Els colors de les tipografies seran lliures per poder mantenir l’estètica dels apartats, però cal tenir en compte que els colors principals són el vermell, el negre i el blanc, tot i que les fotografies dels articles poden no respectar aquesta norma.

Negre: C:0, M:0, Y:0, K:100 Vermell: C:15, M:100, Y:100, K:0 Blanc: C:0, M:0, Y:0, K:0

Llibre d’estil: revista musical Lucille

Descripcions requerides

Concepte a transmetre per la revista: Musica i cultura. El que volem aconseguir amb aquesta revista és unir música i cultura en els nostres articles i continguts, de manera que consumir productes encarats cap al sector cultural es faci més entretingut i de manera original

Per què serveix? Serveix per estar al corrent de l’actualitat tant cultural com musical (ja que també es parla de la música alternativa) de manera que es consumeixen les dues informacions a la vegada.

Idea central: el que cal aconseguir és, malgrat tenir uns dissenys de pàgines completament diferents, fer que aquets estiguessin vinculats a través de les tipografies que hem utilitzat, i a través de els noms de les seccions, que manté el seu estil i que es repeteix en totes elles, menys en les portades i la publicitat).

Imatge global visual de la revista: Cal que la revista estigui orientada a mantindré un disseny sobri però i elegant, però que a la vegada sigui trencador en comparació amb el que estem acostumats a veure.

Portada: La portada seguirà el mateix criteri que hem esmentat als punts anteriors, la tipografia del títol es mantindrà però el disseny pot variar segons els continguts que tingui l’exemplar. Aquesta mantindrà sempre el requadre vermell per emmarcar la fotografia que es posi en aquest apartat

Contraportada: La contraportada tindrà una fotografia que estigui relacionada amb la portada, per donar així una imatge de continuïtat. En cap moment es posarà publicitat a la contraportada de la revista

Elements de continuïtat: Els títols, els destacats i els noms de les seccions seran els principals elements de continuïtat de la revista. Podem afegir que també ho són en certa manera els colors, però aquests són més flexibles als colors de les fotografies que utilitzem pels nostres continguts.

Llibre d’estil: revista musical Lucille

Criteris productius

Paper de suport: Paper Satinat de 200gr

Sistema d’impressió: Offset

Enquadernació: l’enquadernació consistirà en grapar la revista

Acabats: com a acabats només contem amb l’enquadernació grapada

Manipulats: No hi ha manipulats

Distribució de les pàgines

LUCILLENº5 DESEMBRE

L’espectacle segueix

Memoràndum Sala Bataclan

Homenatge a Ovidi Montllor

20 anys sense el cantautor

Musicologia

Reportatge

Troye Silvan

Portada i Sumari.indd 1 17/12/2015 18:48:58

SUMARI

3

10

17

REPORTATGE

Homenatge a Ovidi Montllor

20 anys de la mort del cantautor

dels Països Catalans

CRÒNICA

L’espectacle segueixen record de les víctimes de

l’atemptat de París del 13 de novembre

REPORTATGE

Tocant en Silenci Troye Silvan, cantant aus-

tralià en auge, comença a

fer-se un lloc a la indústria

de la música.

21

REPORTATGEMusicologiaBusquem les claus de la música

en la ment de les persones que s’envolten per ella

24LA PARTITURA DEL

MES

Programació musical Artistes que podrem escoltar durant el mes de desembre

Portada i Sumari.indd 2 17/12/2015 18:48:58

1. Sàpiens

Conocimiento Arte Materia

Sabio Oratoria Juicio

Sabiduría Erudición Inteligencia

Experiencia Cultura Prudencia

Ciencia Saber Habilidad

2.

SÀPIENS SÀPIENS

SÀPIENS SÀPIENS SÀPIENS SÀPIENS SÀPIENS

SÀPIENS SÀPIENS SÀPIENS SÀPIENS

SÀPIENS SÀPIENS

Estas tipografías han sido escogidas por su carácter histórico: los trazos más rectos y sencillos

recuerdan a la letra de niños (edad antigua o clásica), un estilo rudimentario pero claro. Las letras

más complejas recuerdan a una época más moderna, son estilos utilizados en libros medievales

relacionados con la sabiduría, el conocimiento contemporaneo. La escogida es elegida por su

rudimentariedad que recuerda a los trazos de las pinturas rupestres de los primeros homínidos:

los homo sapiens3.

SÀPIENS4.

SÀPIENSEspacio menor = (IE) 29 bolitas

Espacio mayor = (AP y NS) 46 bolitas

5.Unidad elegida: 38 bolitas (la mediana aproximada entre los dos extremos)

Júlia Pérez Lema NIU: 1392809 Número identiicación:212

RÚBRICA 11: CABECERA, TIPOGRAFÍA

6.

SÀPIENSEl procedimiento utilizado para este paso ha sido “Jugar” con el kerning según la necesidad de

aumentar o disminuir el espacio, delimitando las bolitas que debían desaparecer. De este modo,

los parámetros deinidos en el punto 8 son los mismo que se han concretado en el punto 6.

7.

SÀPIENS+-

-- - -

8.

SÀPIENSEl kerning utilizado entre letras es: SA = -20, AP = -40, PI = -20, IE = +80, EN = -55, NS = -100

RÚBRICA 12: IL·LUSTRACIÓ

TIPUS TIPUS D’ORIGINAL CARACTERÍSTIQUES EXEMPLE

Ploma To discontinu modulat La il·lustració només té dos tons: el blanc (valor mínim i el negre (valor màxim). Pot ser siluete-jada o tramada

Directe To continu modulat Mitjançant la trama, es reprodueix amb una escala de grisos. Es forma a partir de 256 tons entre el blanc i el negre. Té una inclinació de 45º.

Bitó To continu modulat - color

Es fa una reproducció de dos fotolits a partir de la il·lustració original. Un primer fotolit adquireix uns valors d’entre un 5% i un 95% i, el segon, entre un 5% i un 60%.

Colors Plans To continu modulat-color /To discontinu modulat

Utilitzats com a com-plement o per a les il·lustracions en ploma.

Quadricromia To continu modulat Fotolits dels quatre colors bàsics: Cyan, Magenta, Groc i Negre.

Negre/sèpia To continu modulat - color

Reproducció d’un origi-nal continu modulat com si es tractés d’un en color. Els tons poden ser càlids o freds.

Septicromia To continu modulat - color

Unió de UCR i CGR. Tecnologia de 8 colors que també pot ser substi-tuida per RGB.

1.

2.

Resolució = Lineatura x factor de conversió x factor de reproduccióResolució: 150 x 1,4 x 0,25 = 52,5 PPP

Sin título-1.indd 1 01/12/2015 15:02:03

3.

b) Balanç de blancs:

- El Sol: R 251, G 241, B 231

- Les roques de l’esquerra: R 4, G 15, B 19

Imatge de la dreta: Contrast: 43Brillo: 30

Imatges inferiors amb contrast màxim (esque-rra) i contrast mínim (dreta)Contrast màxim: 100Contrast mínim: -50

a) Fotograia pròpia feta amb la càmera Sony Nex-F3Objectiu: E 18-55 mm F3.5 -5.6 OSSISO: 200Temps captura: 1/320Distància focal: 18.0 mmApertura: f/ 5.6Captura: 15 d’agost de 2013, poc després de les 21h del vespreLloc: Praya de Baldaio, GaliciaEs va utilitzar un iltre externEnllaç: https://www.lickr.com/pho-tos/128842765@N04/23148399810/

Sin título-1.indd 2 01/12/2015 15:02:07

d) Imatge de l’esquerra modiicada a 8 bits i la de la dreta a 16 bits.

c) Per retallar la imatge apliquem la llei dels 3 terços i seleccionem el terç que quedaria més central, on es troba el Sol.

e) Modiicació de la imatge: el primer procediment canvia la imatge a qualitat 150ppp

Sin título-1.indd 3 01/12/2015 15:02:07

Segon procediment: imatge modiicada a 75ppp

Sin título-1.indd 4 01/12/2015 15:02:07