BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. NOVEMBRE DEL 2013...16, deixant un gruix de més de 5 cm al massís del...

C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected]

1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. NOVEMBRE DEL 2013 El mes de novembre del 2013 ha estat termomètricament càlid al Prepirineu occidental, pla de Lleida, altiplà Central, Catalunya central i litoral Central i Sud. En canvi ha estat fred al Pirineu i a les serres del Montseny, Prades, Montnegre i el Port. A la major part de Catalunya el mes ha estat plujós, i molt plujós a àmplies zones de la depressió Central, litoral i prelitoral Central i Sud, a l’extrem nord-occidental del país, al Baix Empordà i punts del Gironès. En canvi ha estat sec al Prepirineu occidental i a l’extrem sud del país. Assenyalar que els gruixos de neu que s’han enregistrat durant el mes de novembre al Pirineu han estat excepcionals. Finalment, al llarg del mes caldria destacar fins a sis episodis de vent fort a Catalunya, en relació amb diverses pertorbacions que van afectar el país i que provocaven un marcat flux del nord. Les parts més afectades, tal com es habitual en aquests tipus de configuracions, van ser els dos extrems del país i les parts més elevades del Pirineu, el Prepirineu i de la serralada Prelitoral. RESUM MENSUAL El mes de novembre del 2013 ha significat una transició meteorològica des d’unes condicions de marcats trets estiuencs cap a una situació de rigorós hivern. La pertorbació atlàntica, ubicada a les illes Britàniques que impulsava una massa d’aire càlid sobre les nostres contrades i que va dominar gran part del mes d’octubre, ha estat substituïda per un potent centre d’altes pressions que juntament amb una baixa ubicada al golf de Lleó ha provocat un marcat flux del nord i del nord-est impulsant una massa d’aire molt freda procedent de latituds polars, especialment, a partir de la segona quinzena del mes. Malgrat un principi de mes on el vent de ponent i mestral en superfície van provocar que la temperatura fos superior a l’habitual per l’època a la major part del país, amb alguns registres puntualment superiors als 25 ºC, la configuració sinòptica durant aquests dies venia dominada per una baixa ubicada al nord del continent que va afectar l’extrem nord de Catalunya entre els dies 2 i 5. La precipitació més abundant es va registrar entre els dies 4 i 5 quan un front càlid va creuar el país, afectant al Pirineu, especialment al sector occidental i al vessant nord. La neu va fer acte de presència a tota la serralada i va arribar a acumular un gruix de fins a 30 cm en alguns sectors, tot i que posteriorment la pluja (com a conseqüència de l’ascens tèrmic) el va fer disminuir ràpidament. En tot l’episodi les precipitacions més importants registrades a les Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) van ser els 89,2 mm al Lac Redon (2.247 m) a la comarca de la Val d’Aran, els 74,2 mm a Certascan (2.400 m) a la comarca del Pallars Sobirà, i els 61,3 mm a Espot (2.519 m) a la comarca del Pallars Sobirà. Un episodi de calor va afectar Catalunya entre els dies 5 i 7 a causa d’una dorsal anticiclònica acompanyada d’aire molt càlid a les capes mitjanes i baixes de l’atmosfera, juntament amb vent de component oest que va bufar en superfície. La temperatura a 850 hPa (uns 1.500 m d’altura) va ser de 15 ºC, un valor més propi de principis d’estiu. La nit del dia 6 va tenir característiques tropicals (temperatura mínima superior als 20 ºC) al litoral del Baix Penedès, del Tarragonès i del Baix Camp, així com a bona part del Baix Ebre i del Montsià. Cap de les EMA gestionades per l’SMC, amb sèries de fins a 25 anys de dades, no havia assolit mai una temperatura mínima tan elevada en un mes de novembre. A l’Observatori de l’Ebre (Roquetes, el Baix Ebre), amb dades des de 1905, la temperatura mínima va ser de 21,6 ºC, mentre que la més elevada de la sèrie en un mes de novembre datava de l’any 1947, amb 19,5 ºC. Després d’una matinada tan càlida, l’ambient assolellat i la persistència d’un lleuger vent de component oest en superfície van permetre que la temperatura diürna pugés ràpidament fins a valors superiors als 25 ºC a gran part del litoral i prelitoral, al pla de Bages, al pla de Lleida i fins i tot en algunes valls del Pirineu i Prepirineu. Aquests registres tan elevats van fer que 67 de les 126 EMA gestionades per l’SMC que tenen més de 10 anys de dades (un 53%


2

del total) igualessin o superessin la temperatura màxima absoluta de la seva sèrie en un mes de novembre. Tot i això, hi ha hagut episodis recents que també van deixar temperatures molt elevades en un mes de novembre, com ara els dies 16 i 17 de novembre de 2009. Aleshores la temperatura va pujar més en alguns sectors, com ara a la ciutat de Barcelona. Un altre episodi més llunyà en el temps que va provocar valors molt elevats a diversos sectors del país va ser el del 9 de novembre de 1985, quan la temperatura màxima va ser de 26,4 ºC a l’Observatori Fabra de Barcelona. Aquest registre és el màxim en un mes de novembre d’aquest observatori que disposa de dades des de 1913. La situació meteorològica va començar a canviar a partir del dia 8 de novembre quan una pertorbació atlàntica va afectar Catalunya amb una temperatura freda en el seu centre (al voltant dels -30 ºC), que si bé va arribar molt desgastada, va impulsar flux del nord i va deixar precipitacions importants al vessant nord del Pirineu amb una cota de neu que es va situar entre els 2.300 i els 2.000 metres, evidenciant la progressiva baixada de la temperatura que va afectar tot el país. Entre els dies 8 i 13 la precipitació més remarcable registrada a les EMA gestionades per l’SMC van ser els 131,7 mm a Certascan (2.400 m) a la comarca del Pallars Sobirà, els 101,7 mm al Lac Redon a la comarca de la Val d’Aran o els 93,5 mm a Sasseuva (2.228 m) a la comarca de la Val d’Aran. La pertorbació es va aprofundir al golf de Lleó a partir del dia 14, desenganxant-se del corrent general en altura. Els dies 14 i 15, una situació de vents del nord en relació amb aquesta depressió va produir una important nevada a tot el Pirineu amb una cota de neu que va acabar baixant al voltant dels 700 o 800 metres, amb uns gruixos que van superar el mig metre de neu nova a cotes altes i fins i tot en algunes zones baixes, com és es el cas de Vielha e Mijaran, on es van acumular fins a 33 cm de neu al llarg del dia, una nevada inusualment abundant en un mes de novembre. Però va ser entre els dies 16 i 19 de novembre, fruit de la presència en altura de l’esmentada pertorbació juntament amb un flux de llevant que va afectar les parts més baixes de la troposfera, quan es va produir l’episodi de precipitació més important del mes, afectant tot el Principat. Es van acumular quantitats superiors als 100 mm al litoral i prelitoral, al Pirineu més oriental i al sud de les comarques de ponent i de la Catalunya central. Els màxims de precipitació, amb alguns registres superiors als 200 mm, es van localitzar a diversos sectors del prelitoral, molt especialment entre el Priorat i la Ribera d’Ebre, així com a les muntanyes de Prades. La característica més important d’aquest episodi va ser la persistència i l’extensió de la precipitació, fet que va permetre que s’acumulessin quantitats abundants (vegeu Annex 1) arreu del país, només amb l’excepció d’alguns punts del Prepirineu occidental on es van recollir poc menys de 20 mm al llarg de l’episodi. A més, com a conseqüència de l’aire fred que s’havia acumulat en els dos dies precedents a l’episodi, a molts sectors interiors del sud del Principat la neu va caure fins a migdia o mitja tarda del dia 16, deixant un gruix de més de 5 cm al massís del Port i a les muntanyes de Prades, així com en altres zones elevades de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat o les Garrigues. Al llarg del dia, la massa d’aire mediterrània, més temperada, va anar substituint l’aire fred de les zones interiors, si bé en algunes fondalades no va ser fins a mitja nit que la temperatura es va començar a recuperar. A l’àrea del Pirineu la neu va caure a partir del dia 17, en cotes que van oscil·lar entre els 1.400 i els 2.000 metres, si bé durant el dia 19 la cota va baixar fins els 1.000 metres. Al llarg de l’episodi, la nevada més important es va registrar al Pirineu oriental, molt especialment al Ripollès i en alguns punts de la Cerdanya, on es va acumular més de mig metre de neu nova. Les quantitats de precipitació més importants van afectar bàsicament al litoral i prelitoral, remarcant els 250,3 mm de Falset (el Priorat), els 208,7 mm de Prades (el Baix Camp), o els 191,1 mm de Puig Sesolles (1.668 m) la comarca del Vallès Oriental. A partir del dia 21, va quedar configurada la situació sinòptica que va caracteritzar l’ultima desena del mes: l’anticicló atlàntic desplaçat molt al nord de la seva posició habitual i una àrea de baixes pressions ubicada al golf de Lleó. Entre els dos centres d’acció es va produir un flux del nord-est arrossegant una massa d’aire molt freda que va provocar un considerable descens tèrmic, amb valors de temperatura que van ser de rigorós hivern.


3

La pertorbació ubicada al Mediterrani va tenir un moviment retrògrad entre els dies 21 i 24 de novembre, provocant precipitació al Pirineu, essent important al seu vessant nord. La nevada va tornar a ser remarcable i les quantitats més importants registrades a les EMA gestionades per l’SMC van ser els 83,4 mm al Lac Redon (2.247 m) a la comarca de la Val d’Aran, els 78,6 mm a Certascan (2.400 m) a la comarca del Pallars Sobirà, o els 69,2 mm a Sasseuva (2.228 m) a la comarca de la Val d’Aran. La temperatura es va mantenir baixa fins a finals de mes, si bé cal remarcar que al llarg del dia 27, fruit d’un nou moviment retrògrad de la baixa mediterrània juntament amb un flux de llevant en superfície, una banda de precipitació feble va creuar el litoral i prelitoral, essent en forma de neu per damunt dels 200 metres. L’acumulació més important de neu es va donar a les parts culminants de les serres de les Gavarres i especialment del Montnegre. Finalment, al llarg del dia 30 es va produir una nova nevada al Pirineu que va tornar a deixar gruixos importants al seu vessant nord (de 10 a 40 cm) i en aquest cas també va nevar al seu vessant sud, i fins i tot al Prepirineu, tot i que amb gruixos evidentment menys importants (de 1 a10 cm). De fet, també es va veure nevar fora del Pirineu, però de manera poc més que anecdòtica.


4

Descripció sinòptica del mes De l’1 al 6 de novembre Malgrat un principi de mes on el vent de ponent i mestral en superfície van provocar temperatura superior a l’habitual per l’època a la major part del país, amb alguns registres puntualment superiors als 25 ºC, la configuració sinòptica entre els dies 2 i 5 venia dominada per una baixa ubicada al nord del continent que va afectar l’extrem nord de Catalunya. La precipitació més abundant es va registrar entre els dies 4 i 5 quan un front càlid va creuar el país, afectant al Pirineu, especialment al sector occidental i al seu vessant nord. La figura 1 mostra aquesta situació segons el mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa (a uns 5.500 m d’altura) del dia 4 de novembre a les 12.00 hores UTC. En superfície apareixia l’àrea de baixa pressió perfectament dibuixada al nord del continent europeu. Els nivells mitjans de la troposfera estaven dominants per la presència d’un solc que en principi va provocar un flux del sud-oest sobre el Principat, però que va evolucionar cap a flux del nord-oest produint una momentània baixada de la temperatura com a conseqüència de l’aire fred que arrossegava el front.

Figura 1. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 4 de novembre a les 12.00 hores UTC La precipitació va començar la matinada del dia 2 quan se’n van produir de molt febles i aïllades. A darrera hora del dia se’n va registrar alguna de feble al Pirineu occidental on s’hi van acumular quantitats minses. Durant la tarda del dia 3 es van produir alguns plugims dispersos a la meitat est del país, i van caure ruixats dispersos al Camp de Tarragona i al sud del litoral Central. En aquests sectors van tenir una intensitat entre feble i moderada. Es van acumular quantitats entre minses i poc abundants. Fins a mitja tarda del dia 4 es van produir alguns ruixats dispersos i febles, en especial al terç oest i nord. Es van acumular quantitats minses o localment poc abundants. A partir del vespre la precipitació va ser més continuada al vessant nord del Pirineu. La cota de neu va baixar fins els 1.800 metres. A l'extrem nord del Pirineu es van produir precipitacions febles o moderades al llarg del dia 5, les més importants al vessant nord de la serralada. A la resta del Pirineu se’n van registrar de més disperses, sobretot fins al matí. La cota de neu va anar pujant progressivament. Durant la matinada es va situar entre els 1.500 i 1.700 metres, mentre que al llarg del matí va pujar fins als 2.800 metres al Pirineu occidental i


5

fins els 3.000 metres a l'oriental. S'acumularen quantitats poc abundants de precipitació, si bé al vessant nord del Pirineu les quantitats foren abundants o puntualment molt abundants. La precipitació es va mantenir al vessant nord del Pirineu durant la matinada del dia 6. Van ser febles i continuades al vessant nord del Pirineu, on es van acumular quantitats minses de precipitació. La figura 2 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC, corregida segons les dades dels pluviòmetres durant el dia 4 de novembre. Es pot observar com la precipitació va afectar al Pirineu, especialment el seu vessant nord on es van acumular les quantitats més importants.

Figura 2. Precipitació estimada en 24 hores d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida

segons les dades dels pluviòmetres durant el dia 4 de novembre La neu va fer acte de presència a tota la serralada i va arribar a acumular gruixos de fins a 30 cm en alguns sectors, tot i que posteriorment la pluja (com a conseqüència de l’ascens tèrmic) els va fer disminuir ràpidament. Durant la matinada del dia 5 la cota es va situar entre els 1.500 i els 2.000 m, essent més alta com més a l’est de la serralada. Al llarg de la matinada i primeres hores del matí, un cop el front càlid va creuar el Pirineu, l’arribada d’una massa d’aire més càlid va provocar un augment ràpid de la cota de neu, que al migdia del dia 5 es va situar entre els 2.500 i els 3.000 m. La taula següent detalla els gruixos màxims assolits a les EMA gestionades pr l’SMC dels dies 4 i 5:

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu màxim (cm) Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 29 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 20 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 18 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 15 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 14 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 7 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 7 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 2


6

En tot l’episodi els valors de precipitació més importants registrades a les EMA gestionades per l’SMC són les que presenta la taula següent, mentre que la figura 3 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 89,2 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 74,2 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 61,3 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 61,1 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 50,0 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 46,9 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 38,5

Figura 3. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 2 i 6 de novembre


7

Episodi de calor entre els dies 5 i 7 de novembre Un episodi de calor va afectar Catalunya entre els dies 5 i 7 a causa d’una dorsal anticiclònica acompanyada d’aire molt càlid a les capes mitjanes i baixes de l’atmosfera, juntament amb vent de component oest que va bufar en superfície. La figura 4 mostra la configuració sinòptica de l’episodi a partir del mapa de les topografies de 850 hPa (a uns 1.500 m d’altura) i 500 hPa del dia 6 de novembre. La temperatura a 850 hPa va ser de 15 ºC, un valor més propi de principis d’estiu, mentre que en els nivells mitjans de la troposfera la dorsal anticiclònica estava perfectament definida abraçant la península Ibèrica i gran part de la Mediterrània occidental, desplaçant el corrent en jet cap al nord i, per tant, estabilitzant l’atmosfera.

Figura 4. Topografia de 850 hPa i de 500 hPa del dia 6 de novembre a les 12.00 h UTC La nit del dia 6 va tenir característiques tropicals (temperatura mínima superior als 20 ºC) al litoral del Baix Penedès, del Tarragonès i del Baix Camp, així com a bona part del Baix Ebre i del Montsià. Cap de les EMA gestionades per l’SMC, amb sèries de fins a 25 anys de dades, no havia assolit mai una temperatura mínima tan elevada en un mes de novembre. A l’Observatori de l’Ebre (Roquetes, el Baix Ebre), amb dades des de 1905, la temperatura mínima va ser de 21,6 ºC, mentre que la més elevada de la sèrie en un mes de novembre datava de l’any 1947, amb 19,5 ºC. Després d’una matinada tan càlida, l’ambient assolellat i la persistència d’un lleuger vent de component oest en superfície van permetre que la temperatura diürna pugés ràpidament fins a valors superiors als 25 ºC a gran part del litoral i prelitoral, al pla de Bages, al pla de Lleida i fins i tot en algunes valls del Pirineu i Prepirineu. Aquests registres tan elevats van fer que 67 de les 126 EMA gestionades per l’SMC que tenen més de 10 anys de dades (un 53% del total) igualessin o superessin la temperatura màxima absoluta de la seva sèrie en un mes de novembre. Un altre indicador de l’excepcionalitat de l’episodi és que els 29 ºC del dia 5 a Ulldecona-els Valentins a la comarca del Montsià (valor màxim de l’episodi) no els havia enregistrat mai cap estació de les EMA gestionades pel SMC en un mes de novembre. Això sí, més enrere, sembla que el 9 de novembre de 1985 s’haurien assolit els 30 ºC a diversos sectors del prelitoral. D’aquesta manera, hi ha hagut episodis recents que també van provocar temperatura molt elevada en un mes de novembre, com ara durant els dies 16 i 17 de novembre de 2009. Aleshores la temperatura va pujar més en alguns sectors, com ara a la ciutat de Barcelona. Un altre episodi més llunyà en el temps que va provocar valors molt elevats a diversos sectors del país va ser el del 9 de novembre de 1985, quan la temperatura màxima va ser de 26,4 ºC a l’Observatori Fabra de Barcelona. Aquest registre és la temperatura més alta en un mes de novembre d’aquest observatori que disposa de dades des de 1913.


8

Del 8 al 13 de novembre La situació meteorològica va començar a canviar a partir del dia 8 de novembre quan una pertorbació atlàntica va afectar Catalunya amb una temperatura freda en el seu centre (al voltant dels -30 ºC), que si bé va arribar molt desgastada, tal com acostuma a passar amb aquest tipus de depressions, el flux del nord va deixar precipitacions importants al vessant nord del Pirineu amb una cota de neu que es va situar entre els 2.300 i els 2.000 metres, evidenciant la progressiva baixada de la temperatura que va afectar tot el país. La figura 5 mostra la configuració sinòptica a partir de la topografia de 500 hPa i de l’imatge del METEOSAT del dia 8 de novembre a les 12.00 hores UTC. El front fred, provocant una ondulació del corrent en jet, començava a creuar la península Ibèrica, fet que queda evidenciat a l’imatge METEOSAT on la nuvolositat associada mostra com el front es trobava a les portes de Catalunya. Encara que perfectament dibuixat a l’imatge, la precipitació es van concentrar al vessant nord del Pirineu.

Figura 5. Topografia de 500 hPa i imatge METEOSAT del dia 8 de novembre a les 12.00 hores UTC

La precipitació va començar al llarg del vespre del dia 8 quan en van caure algunes de febles i minses al Pirineu occidental i van continuar durant la matinada del dia 9 al vesant nord del Pirineu, on es van tornar a repetir de nou al final del dia. A partir del dia 10 el flux va ser del nord provocant una davallada de la temperatura. Les precipitació va continuar feble i intermitent al vessant nord del Pirineu al llarg del dia, i a partir de migdia també va afectar altres indrets de l'extrem nord de la serralada. Van ser entre minses i poc abundants, localment abundants a cotes elevades. La cota de neu va estar en torn dels 2.000 metres. Fins a la tarda del dia 11 es van registrar precipitacions d'intensitat entre feble i moderada al vessant nord del Pirineu i de manera més dispersa a la resta de l'extrem nord. Es van acumular quantitats entre poc abundants i abundats al vessant nord del Pirineu, i minses a la resta de l'extrem nord de la serralada. Al vessant nord del Pirineu es van produir precipitacions febles o puntualment moderades al llarg del dia 12. Es van acumular quantitats entre poc abundants i abundants de precipitació. La cota de neu es va situar al voltant dels 2.300 metres.


9

La precipitació van continuar fins a migdia del dia 13 al vessant nord del Pirineu. Durant la tarda es va fer més aïllada. Es van acumular quantitats poc abundants a cotes elevades i minses a cotes baixes. La cota de neu va baixar de 2.400 a 2.000 metres al final del dia. La precipitació més remarcable registrada a les EMA gestionades per l’SMC entre els dies 8 i 13 de novembre va ser la que es presenta a la taula següent. La figura 6 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 131,7 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 101,7 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 93,5 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 71,1

Figura 6. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 8 i 13 de novembre


10

Del 14 al 20 de novembre La pertorbació es va aprofundir al golf de Lleó a partir del dia 14, desenganxant-se del corrent general en altura. Els dies 14 i 15, una situació de vent del nord en relació a aquesta depressió va produir una important nevada a tot el Pirineu amb una cota de neu que va acabar baixant al voltant dels 700 o 800 metres, amb uns gruixos que van superar el mig metre de neu nova a cotes altes i fins i tot en algunes zones baixes, com és es el cas de Vielha e Mijaran, on es van acumular fins a 33 cm de neu al llarg del dia, una nevada inusualment abundant en un mes de novembre. La figura 7 mostra la situació sinòptica d’acord amb les topografies de 850 hPa i de 500 hPa del dia 15 de novembre a les 12.00 hores UTC. En els nivells més baixos de la troposfera s’observa un flux del nord impulsat per l’anticicló atlàntic que es trobava desplaçat al nord de la seva ubicació habitual per l’època de l’any. En altura es pot observar un embossament d’aire fred, amb una temperatura d’uns -32 ºC, que s’estenia per l’Europa més occidental i que el seu centre més fred abraçava Catalunya. Aquest fet va afavorir l’aparició de les nevades al Pirineu associades a la baixada de la temperatura com a conseqüència de la massa d’aire més freda que impulsava el vent del nord.

Figura 7. Topografies de 850 hPa i 500 hPa del dia 15 de novembre a les 12.00 h UTC

Espot (el Pallars Sobirà), 15 de novembre de 2013. Autora: Marta Lluvich


11

La figura 8 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores durant els dies 14 i 15 de novembre. Es pot observar com la precipitació va afectar al Pirineu, especialment el seu vessant nord on es van acumular les quantitats més importants.

Figura 8. Precipitació estimada en 24 hores d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida

segons les dades dels pluviòmetres durant els dies 14 i 15 de novembre La següent taula mostra el gruix màxim de neu nova enregistrat a les EMA d’alta muntanya gestionades per l’SMC i el mesurat pels observadors i vigilants de la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics). Al Pirineu oriental, on la nevada va ser menys remarcable, el gruix màxim es va assolir al llarg de la matinada o primeres hores del matí del dia 15. En canvi, els gruixos més importants es van mesurar a última hora de la tarda del dia 15 al Pirineu occidental, especialment a la Val d’Aran i a l’extrem nord del Pallars Sobirà.

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu màxim (cm)Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 64 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 53 Arties (XOM) Val d'Aran 51 Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 43 Malniu (2.230 m) Cerdanya 35 Vielha (XOM) Val d'Aran 33 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 18 Esterri d'Àneu (XOM) Pallars Sobirà 18 Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 12 Sant Joan de l'Erm (1.720 m, XOM) Alt Urgell 10 Núria (1.971 m) Ripollès 9 Setcases - Hostal Pastuira (1.999 m, XOM) Ripollès 8 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 7 Puigcerdà (XOM) Cerdanya 3 Viu de Llevata (1.350 m, XOM) Alta Ribagorça 2


12

Però va ser entre els dies 16 i 19 de novembre, fruit de la presència en altura de l’esmentada pertorbació juntament amb un flux de llevant que va afectar les parts més baixes de la troposfera, quan es va produir l’episodi de precipitació més important del mes, afectant tot el Principat. La configuració sinòptica queda reflectida a la figura 9 a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 hPa del dia 16 de novembre a les 12.00 hores UTC, on es pot observar l’esmentat flux de llevant en superfície com a conseqüència de l’anticicló atlàntic disposat en direcció oest a est i ubicat al nord de la seva ubicació habitual, i la pertorbació freda en alçada desenganxada del corrent general. Aquesta configuració va afavorir que s’acumulessin quantitats superiors als 100 mm al litoral i prelitoral, al Pirineu més oriental i al sud de les comarques de ponent i de la Catalunya Central. Els màxims de precipitació, amb alguns registres superiors als 200 mm, es van localitzar a diversos sectors del prelitoral, molt especialment entre el Priorat i la Ribera d’Ebre, així com a les muntanyes de Prades. La característica més important d’aquest episodi va ser la persistència i l’extensió de la precipitació, fet que va permetre que s’acumulessin quantitats abundants arreu del país, només amb l’excepció d’alguns punts del Prepirineu occidental on es van recollir poc menys de 20 mm al llarg de l’episodi. A bona part del país aquest episodi ha arribat després d’un estiu i una tardor força secs, fins al punt que en alguns casos ha plogut més en 3 dies que no pas en els 6 mesos anteriors, com és el cas d’un 13% de les estacions de les EMA gestionades per l’SMC, totes elles situades al sud del país.

Figura 9. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 16 de novembre a les 12.00 hores UTC L’episodi es va iniciar durant la matinada del dissabte 16, quan es va començar a gestar una depressió en superfície entre el litoral català i les Balears, que va començar a impulsar vent de llevant al Principat. Aquest fet, juntament amb la presència d’una profunda depressió freda en altura, va afavorir que al llarg del dia la precipitació fos abundant al centre i sud del país, avançant de mar cap a terra i afectant de ple no només les comarques del litoral, sinó també el prelitoral i el sud de les comarques de ponent. La figura 10 mostra la topografia i la temperatura de 850 hPa (uns 1.500 metres d’altura) corresponent al dia 16 de novembre a les 12.00 UTC. S’hi pot veure la depressió perfectament formada al voltant de les Balears, impulsant vent de llevant sobre el litoral català. El mapa mostra un contrast de temperatura molt marcat entre els dos extrems del país, amb valors de l’ordre de -2 ºC a les Terres de l’Ebre i de +4 ºC a les comarques gironines. Aquest fet explica que la cota de neu fos molt més baixa a l’extrem sud, on la neu va agafar fins a cotes de 300 metres, que no pas al nord-est del país, on es va situar ràpidament al voltant dels 1.600 o 1.700 metres.


13

Figura 10. Topografia de 850 hPa del dia 16 de novembre a les 12.00 hores UTC A molts sectors interiors del sud del Principat la neu va caure fins a migdia o mitja tarda del dia 16, deixant un gruix de més de 5 cm al massís del Port i a les muntanyes de Prades, així com en altres zones elevades de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat o les Garrigues. Els gruixos més importants mesurats per les EMA gestionades per l’SMC i pels observadors i vigilants de la XOM van ser:

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu màxim (cm) Horta de Sant Joan (XOM) la Terra Alta 18 PN dels Ports (1.055 m) el Baix Ebre 15 Prades (928 m) el Baix Camp 7 La Palma d’Ebre (XOM) el Ribera d’Ebre 6 Tivissa (XOM) el Priorat 4 Falset (XOM) el Priorat 2

Al llarg del vespre del dia 16, la massa d’aire mediterrània, més temperada, va anar substituint l’aire fred de les zones interiors, si bé en algunes fondalades no va ser fins a mitja nit que la temperatura es va començar a recuperar. A banda d’aquesta primera nevada de la temporada a cotes baixes, cal destacar que la precipitació acumulada al llarg d’aquest dia va superar els 100 mm en alguns sectors del sud del prelitoral. En són exemples els 139,9 mm de Falset (el Priorat), els 117,7 mm de Prades (el Baix Camp) o 100,2 mm del Masroig (el Priorat). Cal destacar que la precipitació va superar àmpliament els 50 mm en alguns sectors del país on rarament se supera aquest llindar, com és el cas de l’oest de la Ribera d’Ebre o bé el sud de les Garrigues i del Segrià. En el cas de la Granadella (les Garrigues), que es van recollir 67,8 mm, es tracta de la precipitació més abundant en un sol dia de tota la seva sèrie de 21 anys de dades, superant els 63,0 mm del 21 d’octubre de 2000. Durant la matinada del dia 17 la precipitació va acabar afectant també el nord del país, on el dia anterior pràcticament no hi havia plogut. Al llarg del dia es va anar formant una nova àrea de baixes pressions al nord d’Àfrica que es va desplaçar ràpidament cap al nord, al mateix temps que es reforçava. La presència d’aquesta nova borrasca va reactivar la precipitació a bona part del país entre els dies 17 i 18, especialment a les comarques del litoral i prelitoral. Cal subratllar la precipitació acumulada el diumenge 17 a Olot (la Garrotxa), de 103,7 mm.


14

Aquesta configuració sinòptica queda dibuixada a la figura 11 a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa del dia 18 de novembre a les 12.00 UTC. Les baixes pressions queden perfectament delimitades en els dos nivells analitzats, ubicades sobre la Mediterrània amb un flux de llevant en superfície i una temperatura molt baixa en els nivells mitjans de la troposfera (en torn dels -30 ºC). Aquests dos factors, flux humit en superfície més temperatura baixa en altura, afavoria la inestabilització de l’atmosfera i, per tant, l’aparició de la precipitació important que va afectar el país durant els dies 17 i 18 de novembre.

Figura 11. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 18 de novembre a les 12.00 hores UTC La depressió, notablement aprofundida, es va acabar situant davant del litoral de la Costa Brava la nit del 18 al 19, amb pressió mesurada de fins a 995 hPa al litoral català. Abans d’allunyar-se cap a l’est, va provocar precipitació a bona part del litoral al llarg de la matinada del dia 18, especialment al nord-est, i una intensificació de la nevada a tot el Pirineu, sobretot al Ripollès i al vessant nord de la serralada. Tot i que la precipitació va ser en general entre feble i moderada, també es va produir algun xàfec intens i acompanyat de tempesta i fins i tot de calamarsa. Al llarg de l’episodi, l’única EMA gestionada per l’SMC que va superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per intensitat de precipitació (20 mm en 30 minuts) va ser la de Tarragona – Complex Educatiu, a la comarca del Tarragonès, on al llarg de la matinada del dia 17 es va produir un xàfec amb una intensitat de forta a molt forta i que va arribar a recollir 31,9 mm en 30 minuts. A l’àrea del Pirineu, on el dia 15 ja havia fet una nevada de fins a més de 50 cm que va afectar bàsicament el vessant nord del sector occidental, la neu va caure a partir del dia 17 i en cotes que van oscil·lar entre els 1.400 i els 2.000 metres. De totes maneres, el dia 19 al matí va nevar a cotes d’uns 1.000 metres del vessant nord. Al llarg de l’episodi, la nevada més important es va enregistrar al Pirineu oriental, molt especialment al Ripollès i en alguns punts de la Cerdanya, on es van acumular més de mig metre de neu nova. La taula següent mostra els principals gruixos de neu nova enregistrats a les EMA d’alta muntanya gestionades per l’SMC i els mesurats pels observadors de la XOM entre els dies 17 i 19 de novembre:


15

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu màxim (cm)Setcases - Hostal Pastuira (1.999 m)-(XOM) el Ripollès 86 Cadí Nord (2.143 m)-Prat d'Aguiló la Cerdanya 58 Núria (1.971 m) el Ripollès 54 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 39 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 37 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 37 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 29 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 24 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 17 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 16 Sant Joan de l'Erm (1.720 m)-(XOM) l’Alt Urgell 15

La figura 12 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores entre els dies 16 i 18 de novembre. Les imatges mostren com la precipitació va ser general i generosa al Principat.

Figura 12. Precipitació estimada en 24 hores d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres entre els dies 16 i 18 de novembre

A la taula següent es detalla les quantitats enregistrades entre els dies 14 i 20 a les EMA gestionades per l’SMC per sobre dels 135 mm, mentre que la figura 13 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període. Es pot observar com a excepció del Prepirineu occidental, a la resta de Catalunya les quantitats registrades al llarg de l’episodi van ser molt destacades. Cal assenyalar que 94 EMA de les 171 EMA gestionades actualment pel SMC van igualar o superar els 100 mm entre els dies 14 i 20 de novembre.


16

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Falset el Priorat 250,3 Prades el Baix Camp 208,7 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 191,1 la Llacuna l’Anoia 190,3 Tarragona ‐ Complex Educatiu el Tarragonès 183,1 Begues ‐ PN del Garraf el Baix Llobregat 182,7 Torroja del Priorat el Priorat 178,4 el Masroig el Priorat 178,1 Olot la Garrotxa 175,4 Molló el Ripollès 172,7 la Vall d'en Bas la Garrotxa 171,8 Vallirana el Baix Llobregat 168,8 Font‐rubí l’Alt Penedès 167,4 Monells el Baix Empordà 165,7 la Bisbal d'Empordà el Baix Empordà 164,2 Sant Pere de Ribes ‐ PN del Garraf el Garraf 163,3 la Granada l’Alt Penedès 162,6 Viladrau Osona 155,1 Torroella de Montgrí el Baix Empordà 155,1 Girona el Gironès 154,9 Margalef el Priorat 154,3 Vacarisses el Vallès Occidental 150,9 Vilanova del Vallès el Vallès Oriental 150,0 Horta de Sant Joan la Terra Alta 149,2 Ulldemolins el Priorat 149,0 Sant Sadurní d'Anoia l’Alt Penedès 148,9 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 148,2 Santa Coloma de Queralt la Conca de Barberà 148,1 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 146,8 la Tallada d'Empordà el Baix Empordà 146,0 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 145,5 el Montmell el Baix Penedès 142,8 Canaletes l’Alt Penedès 142,4 el Prat de Llobregat el Baix Llobregat 142,2 Ventalló l’Alt Empordà 140,0 Riudoms el Baix Camp 138,5 Gandesa la Terra Alta 138,4 Benissanet la Ribera d'Ebre 138,3 Batea la Terra Alta 138,1 Castellbisbal el Vallès Occidental 137,8 Sant Llorenç Savall el Vallès Occidental 136,8 l'Ametlla de Mar el Baix Ebre 136,1 Canyelles el Garraf 136,0 Vinyols i els Arcs el Baix Camp 135,9 Banyoles el Pla de l'Estany 135,4


17

Figura 13. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 14 i 20 de novembre Del 21 al 24 de novembre A partir del dia 21, va quedar configurada la situació sinòptica que va caracteritzar l’ultima desena del mes: l’anticicló atlàntic desplaçat molt al nord de la seva posició habitual i una àrea de baixes pressions ubicada al golf de Lleó. Entre els dos centres d’acció es va produir un flux del nord-est arrossegant una massa d’aire molt freda que va provocar un considerable descens tèrmic, amb uns valors que van ser de rigorós hivern. La pertorbació ubicada al Mediterrani va tenir un moviment retrògrad entre els dies 21 i 24 de novembre, provocant precipitació al Pirineu, essent important al seu vessant nord, on la nevada va tornar a ser remarcable. La figura 14 dibuixa la configuració sinòptica d’acord amb el mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa del dia 21 de novembre a les 12.00 hores UTC. En superfície la configuració dels centres d’acció apareix trencada amb dos anticiclons al nord i al sud de l’imatge separats per dos pertorbacions, una sobre l’Atlàntic a l’esquerra de l’imatge i una segona, perfectament definida, ubicada sobre el continent europeu. En altura el corrent en jet es troba desplaçat al sud de la península Ibèrica i una pertorbació molt freda centrada a França (amb una temperatura de -36 ºC). El flux del nord que es va generar va impulsar una massa d’aire freda sobre Catalunya, provocant un descens tèrmic i una reactivació de les nevades al Pirineu, especialment en el seu vessant nord. La quantitat de precipitació en aquest sector va ser de nou molt important.


18

Figura 14. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 21 de novembre a les 12.00 h UTC

A partir del final de la matinada del dia 21 es van produir precipitacions al Pirineu, sobretot al seu vessant nord on van ser més continuades i extenses. Van tenir una intensitat entre feble i moderada, acumulant quantitats abundants o molt abundants al vessant nord, i minses o poc abundants a la resta. De manera molt local es va produir algun ruixat a d'altres punts del terç nord sobretot de matinada. Al Pirineu van ser en forma de neu a totes les cotes de matinada i fins a mig matí. A partir de llavors la cota va pujar al voltant dels 900 metres fora del vessant nord, al final del dia va tornar a baixar. A la resta del terç nord la cota va voltar els 900 metres. Durant la matinada del dia 22 se'n van produïren de febles al Pirineu i a d'altres punts de l'extrem nord de Catalunya amb una cota de neu de 600 metres. A partir d'aleshores la nevada es va restringir al vessant nord del Pirineu i àrees properes. Van acumular quantitats minses o poc abundants de precipitació. Al vessant nord del Pirineu es van produir nevades febles al llarg del dia 23, si bé de matinada puntualment van ser moderades. Es van acumular quantitats abundants de neu. Finalment, es van produir precipitacions febles i intermitents al vessant nord del Pirineu. Foren en forma de neu a totes les cotes. Es van acumular quantitats minses, si bé a cotes elevades puntualment van ser poc abundants. A la taula següent es detallen les quantitats enregistrades entre els dies 21 i 24 a les EMA gestionades per l’SMC per sobre dels 25 mm, mentre que la figura 15 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 83,4 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 78,6 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 69,2 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 44,9 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 42,9 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 41,6 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 38,1


19

Figura 15. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 14 i 20 de novembre La taula següent mostra els principals gruixos de neu nova enregistrats a les EMA d’alta muntanya gestionades per l’SMC i els mesurats pels observadors de la XOM entre els dies 21 i 22 de novembre:

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu màxim (cm)Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 57 Arties (1.150 m ) - XOM la Val d'Aran 54 Isavarre (1.100m) - XOM el Pallars Sobirà 45 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 40 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 39 Vielha (980 m) - XOM la Val d'Aran 38 Vielha e Mijaran (1.002 m) la Val d'Aran 37 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 34 Estaron (1.050 m) - XOM el Pallars Sobirà 25 Núria (1.971 m) el Ripollès 22 Sant Joan de l'Erm (1.720 m) - XOM l’Alt Urgell 20 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 15 Puigcerdà (1.214 m) - XOM la Cerdanya 14 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 12 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 12 Setcases - Hostal Pastuira (1.999 m) - XOM el Ripollès 10 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 10 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 8 Das (1.200 m) - XOM la Cerdanya 3


20

Del 25 al 30 de novembre La temperatura es va mantenir baixa fins a finals de mes, si bé cal remarcar que al llarg del dia 27, fruit d’un nou moviment retrògrad de la baixa mediterrània juntament amb un flux de llevant en superfície, una banda de precipitació feble va creuar el litoral i prelitoral, essent en forma de neu per damunt dels 200 metres. L’acumulació més important de neu es va donar a les parts culminants de les serres de les Gavarres i, especialment, del Montnegre on es van acumular fins a 5 cm. Les quantitats de precipitació registrades van ser molt poc destacables. Finalment, al llarg del dia 30 es va produir una nova nevada al Pirineu que va tornar a deixar gruixos importants al vessant nord (de 10 a 40 cm) i en aquest cas també va nevar al vessant sud i fins i tot al Prepirineu, tot i que amb gruixos evidentment menys importants (de 1 a 10 cm). De fet, també es va veure nevar fora del Pirineu, però de manera poc més que anecdòtica. La figura 16 dibuixa la configuració sinòptica d’acord amb la topografia de 500 hPa i la imatge del METEOSAT del dia 30 de novembre a les 12.00 hores UTC. Els nivells mitjans de la troposfera estaven dominats, d’una banda, per una pertorbació ubicada a l’est del continent europeu. D’altra banda, el corrent en jet es trobava molt ondulat, amb una direcció nord-sud, indicant un intercanvi tèrmic molt marcat a l’Europa occidental, amb una dorsal anticiclònica que s’estenia de sud a nord per l’Atlàntic oriental. La nuvolositat associada a aquesta complexa configuració apareix reflectida a la imatge del METEOSAT, on es pot observar la nuvolositat associada a la baixa. Catalunya va quedar enmig d’ambdues configuracions, si bé el flux del nord, va produir les nevades a la meitat nord del país.

Figura 16. Topografia de 500 hPa i imatge del METEOSAT del dia 30 de novembre a les 12.00 h UTC

D’aquesta manera, es van produir nevades al vessant nord del Pirineu durant tota la jornada, febles en general, però moderades a la tarda quan de forma més intermitent també van afectar a la resta de la serralada. També es van registrar precipitacions aïllades a migdia i a la tarda a la resta de la meitat est i resta del terç sud, a les terres de l'Ebre van ser en forma de ruixat. Fora del Pirineu la cota de neu es va situar entorn dels 500 metres, puntualment per sota. Malgrat això, a l'extrem sud la cota es va situar entorn dels 1.000 metres. Les precipitacions van ser abundants al vessant nord del Pirineu, localment, i poc abundants a la resta del Pirineu. A la resta es van acumular quantitats minses.


21

La figura 17 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores durant el dia 30 de novembre. Es pot observar com si be la precipitació va afectar a gran part del país, les quantitats més importants es van acumular al vessant nord del Pirineu.

Figura 17. Precipitació estimada en 24 hores d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres durant el dia 30 de novembre

La taula següent mostra els principals gruixos de neu nova enregistrats a les EMA d’alta muntanya gestionades per l’SMC i els mesurats pels observadors de la XOM durant el dia 30 de novembre:

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu màxim (cm)Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 38 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 37 Arties (1.150 m ) - XOM la Val d'Aran 33 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 28 Núria (1.971 m) el Ripollès 24 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 23 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 21 Vielha (980 m) - XOM la Val d'Aran 16 Vielha e Mijaran (1.002 m) la Val d'Aran 15 Sant Joan de l'Erm (1.720 m) - XOM l’Alt Urgell 15 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 11 Setcases - Hostal Pastuira (1.999 m) - XOM el Ripollès 10 Puigcerdà (1.214 m) - XOM la Cerdanya 9 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 7 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 7 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 3 Das (1.200 m) - XOM la Cerdanya 3 Das (1.097 m) la Cerdanya 2 Albanyà (730) - XOM l’Alt Empordà 1 Bagà (860 m) - XOM el Berguedà 1 Gombrèn (917 m) - XOM el Ripollès 1 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 1


22

A la taula següent es detalla les quantitats enregistrades el dia 30 a les EMA gestionades per l’SMC per sobre dels 10 mm, mentre que la figura 18 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant aquesta jornada.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 44,5 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 37,5 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 36,8 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 21,2 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 16,5 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 15,1 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 13,6

Figura 18. Distribució de la precipitació acumulada el dia 30 de novembre


23

Temperatura El mes de novembre ha estat termomètricament càlid1 al Prepirineu occidental, pla de Lleida, altiplà Central, Catalunya Central i litoral Central i Sud. En canvi ha estat fred al Pirineu i serres del Montseny, Prades, Montnegre i del Port (Figura 19). Aquestes anomalies tèrmiques són conseqüència, d’una banda, dels elevats valors tèrmics que es van assolir durant la primera desena del mes, amb alguns registres puntualment superiors als 25 ºC que va provocar que 67 de les 126 EMA gestionades per l’SMC que tenen més de 10 anys de dades (un 53% del total) igualessin o superessin la temperatura màxima absoluta de la seva sèrie en un mes de novembre, i de l’altra, de la temperatura baixa que va afectar l’ultima desena del mes, essent més efectiva a les parts més elevades del país on la massa d’aire fred es va fer sentir amb una intensitat més forta. La taula següent mostra els valors d’anomalia positiva més significatius (diferència de la temperatura mitjana mensual de novembre respecte a la mitjana climàtica mensual del mes de novembre pel període de referència 1961-1990) a les EMA gestionades per l’SMC.

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC) Organyà l’Alt Urgell +1,4 Tarragona - Complex Educatiu el Tarragonès +1,4 Barcelona - el Raval el Barcelonès +1,3 Begues - PN del Garraf el Baix Llobregat +1,3 Castellnou de Bages el Bages +1,3 Tàrrega l’Urgell +1,3 Torredembarra el Tarragonès +1,3

La taula següent mostra les anomalies negatives més significatives (diferències de la temperatura mitjana mensual de novembre respecte a la mitjana climàtica mensual del mes de novembre pel període de referència 1961-1990) a les EMA gestionades per l’SMC.

1 Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de: Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990. Al llarg de tot l’informe, s’expressen la temperatura (T) en graus Celsius (°C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil·límetres, mm, unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total registrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la

mitjana climàtica Molt sec < 30% Molt càlid ≥ +3 ºC Sec Normal Plujós Molt plujós

Entre 30% i 90% Entre 90% i 110% Entre 110% i 190% > 190%

Càlid Normal Fred Molt fred

Entre +3 ºC i +0,5 ºC Entre +0,5 ºC i -0,5 ºC Entre -0,5 ºC i -3 ºC ≤ -3 ºC


24

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC) Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran -4,2 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran -3,7 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà -3,4

En aquestes tres EMA gestionades per l’SMC el mes s’ha de qualificar com a molt fred, i assenyala el fort contrast tèrmic que ha caracteritzat Catalunya durant el mes de novembre d’enguany. Figura 19: Mapes de temperatura mitjana del mes d’octubre de 2013 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa, al menys, del 80% de totes les dades d’aquesta estació.


25

Precipitació El mes de novembre ha estat plujós, fins i tot molt plujós a àmplies zones de la depressió Central, litoral i prelitoral Central i Sud, a l’extrem nord-occidental del país, al Baix Empordà i punts del Gironès. En canvi el novembre ha estat sec al Prepirineu occidental i extrem sud del país. Cal remarcar que a punts de la comarca del Pallars Jussà, el mes s’ha de qualificar de molt sec (Figura 20). Aquesta configuració es conseqüència, d’una banda, de la distribució de la precipitació de l’episodi més important que ha afectat Catalunya, entre els dies 16 i 19, caracteritzat pels fluxos de llevant en superfície. D’altra banda, el vent del primer quadrant que va acompanyar la resta de les pertorbacions que van afectar el país, va provocar que la precipitació es concentrés al vessant nord del Pirineu, arribant molt desgastades a la resta del Principat. La precipitació acumulada al llarg del mes ha estat excepcional a les cotes més elevades del vessant nord del Pirineu occidental, mentre que en el conjunt de Catalunya el novembre de 2011 va ser més plujós. A continuació es mostren les EMA gestionades per l’SMC en les quals la precipitació acumulada durant el mes de novembre ha estat igual o superior als 175 mm, destacant la precipitació extremadament abundant registrada a les parts més elevades de l’extrem nord-occidental del país.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 479,3 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 459,5 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 345,2 Falset el Priorat 252,2 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 247,1 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 228,5 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 224,9 Prades el Baix Camp 210,2 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 197,0 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 194,1 la Llacuna l’Anoia 190,3 Tarragona - Complex Educatiu el Tarragonès 185,5 Begues - PN del Garraf el Baix Llobregat 182,9 Torroja del Priorat el Priorat 179,3 el Masroig el Priorat 179,1 Olot la Garrotxa 177,7 Molló el Ripollès 177,0

Les precipitacions igual o superiors a 90 mm en 24 hores que es van enregistrar a les EMA gestionades per l’SMC són les que figuren en la taula següent, la majoria d’elles en relació amb l’episodi que va afectar Catalunya entre els dies 16 i 19, i que va donar precipitacions molt abundants especialment els dies 16 i 17 al litoral, prelitoral i Prepirineu oriental:


26

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Dia Falset el Priorat 139,3 16 Prades el Baix Camp 117,7 16 Olot la Garrotxa 103,7 17 el Masroig el Priorat 100,2 16 la Vall d'en Bas la Garrotxa 98,9 17 Torroja del Priorat el Priorat 98,2 16 Tarragona - Complex Educatiu el Tarragonès 96,0 17 Molló el Ripollès 92,2 17 Horta de Sant Joan la Terra Alta 90,0 16

Figura 20: Mapes de precipitació acumulada durant el mes d’octubre de 2013 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.


27

A continuació, es presenta el gràfic d’evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) mesurat a les EMA ubicades a l’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC. Per a facilitar-ne la interpretació, es presenten 3 gràfics que agrupen les EMA segons una classificació en tres zones diferenciades a partir de criteris nivoclimàtics:

1. Aran-franja nord de la Pallaresa: influència atlàntica. Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m) i Sasseuva (2.228 m).

2. Pallaresa-Ribagorçana: clima mediterrani pirinenc occidental. Boí (2.535 m), Espot (2.519 m), Lac Redon (2.247 m) i Salòria (2.451 m).

3. Pirineu oriental: clima mediterrani pirinenc oriental. Cadí nord (2.143 m)-Prat d’Aguiló, Malniu (2.230 m), Núria (1.971 m), el Port del Comte (2.316 m) i Ulldeter (2.410 m).

0102030405060708090

100110120130140150160

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Gruix de ne

u (cm)

Dies

Bonaigua (2.266 m) Certascan (2.400 m) Sasseuva (2.228 m)

Gràfic 1. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a l’Aran-franja nord de la Pallaresa


28

0102030405060708090100110120130140150160

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Gruix de ne

u (cm)

Dies

Boí (2.535 m) Espot (2.519 m) Lac Redon (2.247 m) Salòria (2.451 m)

Gràfic 2. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana

0102030405060708090

100110120130140150160

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Gruix de ne

u (cm)

Dies

Cadí Nord (2.143 m) ‐ Prat d'Aguiló el Port del Comte (2.316 m)

Malniu (2.230 m) Núria (1.971 m)

Ulldeter (2.410 m) Ulldeter (2.410 m)

Gràfic 3. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades al Pirineu oriental


29

La taula següent mostra el gruix de neu màxim mensual del novembre del 2013 i el dia que es va enregistrar a les EMA d’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC juntament amb el màxim mensual del novembre del 2012 i el dia que es va enregistrar.

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu màxim 2013

(cm) Dia

Gruix de neu màxim 2012

(cm) Dia

Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 156 23 24 28 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 103 19 18 1 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 92 22 37 29 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 81 22 32 29 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 79 30 40 28 Núria (1.971 m) el Ripollès 70 22 36 28 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 58 19 24 27 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 51 23 54 29 Boí (2.535 m) l'Alta Ribagorça 40 18 48 27 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 30 22 23 27 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 19 18 43 27 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 17 18 18 27

Les successives nevades que van afectar el Pirineu al llarg de la segona quinzena de mes van provocar acumulacions de neu importants, amb gruixos màxims de fins a 156 cm a Certascan (2.400 m), a l’extrem nord del Pallars Sobirà. D’altra banda, el temporal de llevant del 16 al 19 va acumular més d’1 metre de neu a les cotes més altes del Ripollès. Es tracta de gruixos poc habituals en un mes de novembre, tal i com ho demostra el fet que quatre EMA gestionades per l’SMC, amb sèries de dades de 10 a 15 anys, han enregistrat el gruix de neu màxim de la seva sèrie en un mes de novembre. A banda del gruix ja citat de l’EMA de Certascan (2.400 m), és el cas d’Ulldeter (2.410 m), a la comarca del Ripollès, que el dia 19 va assolir 103 cm; el de Sasseuva (2.228 m), a la Val d’Aran, on el dia 22 es va enregistrar un gruix màxim de 92 cm; i de Malniu (2.230 m), a la Cerdanya, amb 81 cm també el dia 22. Al vessant nord, el gruix de neu acumulada no ha estat important només a les cotes altes, sinó que a Vielha la neu ha estat present al terra des del dia 15, amb un gruix màxim de 46 cm el dia 23. Cal assenyalar que és molt menys freqüent que a aquestes alçades de la tardor s’hagin acumulat gruixos de 30 a 50 cm a les poblacions de la Val d’Aran, tal i com va succeir a l’episodi que va afectar Catalunya entre els dies 14 i 19 de novembre. En el cas de Vielha, probablement feia més d’una dècada que no hi nevava tant en un mes novembre. El precedent més recent d’una nevada comparable en aquesta època de l’any data de l’11 de novembre de 2004, quan l’EMA gestionada per l’SMC situada a la població va mesurar un gruix superior als 25 cm. Si comparem els gruixos del novembre d’enguany amb els del novembre de l’any anterior, en la major part de les EMA aquest any ha estat més nivós, a excepció d’aquelles EMA que han estat afectades pel fort vent del nord que acompanyava a molts dels episodis nivosos. A l’apartat de vent s’observa que són aquestes EMA les més afectades.


30

Vent Durant el mes de novembre caldria destacar fins a sis episodis de vent fort a Catalunya, en relació amb diverses pertorbacions que van afectar el país i que provocaven un marcat flux del nord. Les parts més afectades, tal com es habitual en aquests tipus de configuracions, van ser els dos extrems del país i les parts més elevades del Pirineu, el Prepirineu i de la serralada Prelitoral. Entre els dies 4 i 5 de novembre es va produir el primer episodi de vent fort en relació a un front que va creuar Catalunya (vegeu figura 1). Després del pas de la pertorbació es va generar un flux del nord que va deixar ratxes de vent molt fort. Aquestes ratxes per sobre dels 90 km/h mesurades a les EMA gestionades per l’SMC juntament amb el dia que es van registrar són les que es detallen a continuació:

Nom de l’EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) Dia Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 144,4 5 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 135,0 5 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 124,6 5 Lac Redon (2.247 m) la Val d’Aran 112,3 5 Portbou l’Alt Empordà 109,4 5 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 103,3 4 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 103,0 5 Núria (1.971 m) el Ripollès 95,4 5 Montsec d'Ares (1.572 m) el Pallars Jussà 93,6 4 PN dels Ports el Baix Ebre 93,2 5 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 91,8 5 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 91,1 5 Alguaire el Segrià 90,7 5

El segon episodi va afectar el país els dies 10 i 11 de novembre com a conseqüència del flux del primer quadrant que es va generar quan una pertorbació va creuar el Principat (figura 5). Les ratxes per sobre dels 90 km/h que es van registrar a les EMA gestionades per l’SMC van ser les que es presenten a la taula següent (s’indica també el dia en què es van mesurar):

Nom de l’EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) Dia Portbou Alt Empordà 154,1 11 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 124,2 10 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 110,9 11 Núria (1.971 m) el Ripollès 109,8 11 Lac Redon (2.247 m) la Val d’Aran 108,4 10 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 104,4 10 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 103,3 10 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 100,8 10 el Perelló el Baix Ebre 99,7 10 PN dels Ports el Baix Ebre 97,2 10 Roses l’Alt Empordà 90,4 10


31

Els dies 14 i 15 de novembre Catalunya va quedar afectada per un tercer episodi de vent que va afectar els dos extrems del país i les parts més elevades del Pirineu i del Prepirineu, com a conseqüència del flux del nord que es va generar al país per una baixa de tipus retrògrada ubica al golf de Lleó que va provocar nevades al Pirineu, i per l’anticicló atlàntic desplaçat al nord de la seva ubicació habitual. Entre aquests dos centres d’acció es va generar l’esmentat flux del nord (vegeu figura 7). A la taula següent es presenten les ratxes per sobre dels 90 km/h (juntament amb el dia) que es van registrar a les EMA gestionades pel SMC:

Nom de l’EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) Dia Portbou l’Alt Empordà 137,9 15 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 103,7 14 el Perelló el Baix Ebre 102,2 14 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 101,2 14 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 98,3 15 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 92,2 15 Montsec d'Ares (1.572 m) el Pallars Jussà 90,4 15

El quart episodi es va produir entre els dies 16 i 19 en relació amb l’episodi de precipitacions que es va registrar Catalunya durant aquest període. El vent va bufar entre moderat i fort en diversos moments de l’episodi, amb ratxes que van arribar a ser superiors als 90 km/h a diversos sectors del litoral i prelitoral al llarg del matí del dia 16 (vegeu figura 9), com a conseqüència de l’aprofundiment de la depressió mediterrània i la seva aproximació al litoral. Aquests forts vents de llevant van provocar onades de 2 a 3 m d’altura a diversos punts del litoral. D’altra banda, al llarg dels dies 19 i 20 la depressió es va aprofundir novament davant de la Costa Brava, just quan començava a allunyar-se mar enllà, provocant ratxes molt fortes de vent del nord i del nord-est al cap de Creus i en alguns sectors elevats del Pirineu, Prepirineu i de la serralada Prelitoral. La taula següent mostra les ratxes màximes de vent que van igualar o superar els 90 km/h i el dia en què es va produir.

Nom de l’EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) Dia Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 150,8 19 Portbou l’Alt Empordà 129,2 19 Santuari de Queralt el Berguedà 115,9 19 Núria (1.971 m) el Ripollès 109,8 20 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 107,6 20 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 102,2 16 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 101,2 19 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 99,0 16 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 98,6 20 Montsec d'Ares (1.572 m) el Pallars Jussà 96,8 16 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 96,8 16 el Perelló el Baix Ebre 96,5 20 Barcelona - Observatori Fabra el Barcelonès 92,5 16


32

Entre els dies 21 i 24 es va enregistrar el cinquè episodi de vent en relació a la pertorbació que afectar Catalunya (vegeu figura 14) i va provocar precipitacions a l’extrem nord del país. Les ratxes de vent del primer quadrant van afectar als dos extrems dels país i a punts de les parts més elevades del Pirineu, del Prepirineu i de la serralada Prelitoral. La situació va ser conseqüència dels vents que acompanyaven la profunda depressió que va quedar ubicada sobre el continent europeu, exactament a la vertical de França, i que Catalunya va quedar afectada per la seva part més occidental. Les ratxes de vent molt fort que van igualar o superar els 90 km/h registrades a les EMA gestionades pel SMC són les que es presenten a la taula següent:

Nom de l’EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) Dia Portbou l’Alt Empordà 154,1 24 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 114,1 23 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 105,5 21 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 104,0 22 Santuari de Queralt el Berguedà 102,6 22 Das la Cerdanya 102,2 23 el Perelló el Baix Ebre 96,1 24

Per últim, el sisè episodi de vent que va afectar Catalunya es va registrar el dia 30 en relació amb una situació de nord (vegeu figura 17) i com en els episodis anteriors que s’han descrit, va deixar nevades significatives al Pirineu. Es va generar com a efecte d’un centre d’altes pressions que es van ubicar sobre l’Atlàntic, amb una direcció sud-nord, i la pertorbació que es trobava ubicada al continent europeu. Entre els dos centres d’acció es va generar un marcat flux del nord. L’episodi de vent va afectar les parts més elevades del Pirineu, del Prepirineu i de la serralada Prelitoral. Les ratxes de vent que van igualar o superar els 90 km/h registrades a les EMA gestionades pel SMC són les que es detallen a la taula següent::

Nom de l’EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) Dia Santuari de Queralt el Berguedà 122,0 30 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 111,6 30 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 100,1 30 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 104,0 30

Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat orogràfica, s’han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d’aquesta variable durant el mes. La taula següent detalla, d’aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes (velocitat del vent igual o menor a 0,5 m/s) i s’hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s’hi distingeixen 16 sectors) i, alhora, informa sobre la seva velocitat mitjana (s’hi distingeixen 6 intervals).


33

Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa dels ventsData dominant ≤0,5 m/s mensualComarca Nom de l'EMA

Alt Camp Vila-rodona

WNW

Sant Pere Pescador

21,1

21,3

5 de novembre

NNW

NNW

11 de novembre

15,9

U2 Alt Empordà

DQ

9 de novembre

C8 Segarra Cervera

28,4

UU Montsià Amposta

23,2

10 de novembre

X4 Barcelonès Barcelona-el Raval

DP Cerdanya Das

26,9

16 de novembre

CY Osona Muntanyola

WQ Pallars Jussà

4 de novembre

23 de novembre

18,8

VK Segrià Raimat

21,2

WNW

5 de novembre

5,6

0,1

8,7

Montsec d'Ares (1.572 m) NW

1,7

0,6

1,9

4,3

0,1

6,8

E

NW

WSW

5 de novembre

16,8

WSW

> 0,5 - 2,5 > 2,5 - 5 > 5 - 7,5 > 7,5 - 10 > 10 - 20 > 20 V e lo c it a t m itja n a d el v ent (m/s)


34

EFEMÈRIDES METEOROLÒGIQUES DEL MES DE NOVEMBRE DEL 2013 Temperatura màxima absoluta

Ulldecona-els Valentins (el Montsià) 29,2 ºC dia 6 Vallirana (el Baix llobregat) 28,8 ºC dia 6 Torredembarra (el Tarragonès) 28.8 ºC dia 6

Temperatura mínima absoluta

Alta muntanya (per damunt dels 1.800 m)

Salòria (2.451 m) - el Pallars Sobirà -14,6 ºC dia 20 Boí (2.535 m) - l’Alta Ribagorça -14,5 ºC dia 20 Bonaigua (2.266 m) - el Pallars Sobirà -14,3 ºC dia 27

Resta del territori

Das (la Cerdanya) -12,2 ºC dia 29 Sant Pau de Segúries (el Ripollès) -9,2 ºC dia 29 el Pont de Suert (l’Alta Ribagorça) -8,9 ºC dia 28

Precipitació màxima en 24 hores

Falset (el Priorat) 139,3 mm dia 16 Prades (el Baix Camp) 117,7 mm dia 16 Olot (la Garrotxa) 103,7 mm dia 17

Vent* Superació del llindar de la Situació Meteorològica de Perill de nivell 1: Das (la Cerdanya) 102,2 km/h dia 23 Barcelona - Observatori Fabra (el Barcelonès) 92,5 km/h dia 16 Alguaire (el Segrià) 90,7 km/h dia 5

* Es dona només informació de vent de les EMA representatives de zones poblades de Catalunya.


35

TAULA RESUM DELS VALORS TERMOPLUVIOMÈTRICS DE LES ESTACIONS GESTIONADES PER L’SMC NOVEMBRE 2013

Codi Comarca Nom EMA TMm(ºC)

TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

VY Alt Camp Nulles 11,0 16,4 6,7 25,7 6 -1,6 29 106,2 51,2 16DQ Alt Camp Vila-rodona 10,7 15,5 7,1 24,2 6 -1,5 29 120,7 61,6 16U1 Alt Empordà Cabanes 11,3 16,1 6,8 26,9 6 -2,4 28 128,2 59,7 18W1 Alt Empordà Castelló d'Empúries 11,4 15,9 6,9 25,9 6 -2,0 28 89,6 39,6 17VZ Alt Empordà Espolla 11,4 15,9 7,0 27,9 6 -2,9 29 118,1 50,8 17D6 Alt Empordà Portbou 11,0 13,7 8,5 23,8 7 2,6 28 103,2 52,7 18D4 Alt Empordà Roses 12,3 16,0 8,6 24,6 6 0,3 29 125,6 58,2 18U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador 11,3 16,3 6,6 25,4 6 -3,5 29 120,9 58,2 17W2 Alt Empordà Torroella de Fluvià 11,0 16,2 6,1 25,6 6 -2,2 28 133,6 64,8 17W3 Alt Empordà Ventalló 11,3 16,6 6,2 25,9 6 -3,4 29 142,2 68,6 17WP Alt Penedès Canaletes 10,5 15,3 6,7 26,0 6 -1,7 29 142,4 57,2 18DI Alt Penedès Font-rubí 11,1 15,9 7,3 26,8 6 -1,8 27 167,5 73,5 18W4 Alt Penedès la Granada 10,8 16,4 6,0 26,0 6 -1,0 29 163,1 61,2 16U3 Alt Penedès Sant Martí Sarroca 10,6 16,2 5,5 26,1 6 -2,9 27 129,2 50,6 16WY Alt Penedès Sant Sadurní d'Anoia 10,7 16,8 5,6 27,3 6 -3,0 29 148,9 65,4 16CD Alt Urgell la Seu d'Urgell 6,9 13,3 1,5 25,2 6 -7,0 29 38,8 27,7 17W5 Alt Urgell Oliana 7,8 14,2 2,3 24,4 6 -7,5 29 39,7 32,5 17CJ Alt Urgell Organyà 8,1 15,0 2,6 24,5 6 -7,5 29 27,4 24,7 17Z2 Alta Ribagorça Boí (2.535 m) -3,1 -0,3 -6,1 8,8 6 -14,5 20 64,0 39,2 17CT Alta Ribagorça el Pont de Suert 5,9 13,6 -0,1 22,1 6 -8,9 28 26,5 14,6 17CE Anoia els Hostalets de Pierola 10,8 16,9 6,9 27,5 6 -2,1 29 118,2 42,6 17XB Anoia la Llacuna 8,6 13,5 4,3 23,9 7 -4,8 29 190,3 84,8 18XA Anoia la Panadella 6,6 10,3 3,7 19,8 6 -4,0 27 124,8 56,2 18H1 Anoia Òdena 9,3 15,4 3,8 25,2 6 -4,7 29 110,8 38,0 16WW Bages Artés 8,3 15,7 2,5 25,7 6 -5,5 29 69,0 35,0 17U4 Bages Castellnou de Bages 9,0 14,6 4,6 25,2 6 -3,5 29 62,3 35,5 17R1 Bages el Pont de Vilomara 9,2 16,8 3,5 27,3 6 -5,0 29 89,2 38,0 17WN Bages Montserrat - Sant Dimes 8,2 11,2 5,1 20,3 6 -2,9 30 126,0 51,9 17CL Bages Sant Salvador de Guardiola 8,7 15,7 3,0 26,3 6 -5,7 29 116,3 51,9 17XR Baix Camp Prades 5,3 9,8 1,0 20,9 7 -7,8 29 210,2 117,7 16W6 Baix Camp Riudoms 12,4 17,2 8,4 26,0 6 1,6 28 138,5 63,7 17U6 Baix Camp Vinyols i els Arcs 13,3 17,8 9,3 26,5 6 0,5 29 136,0 60,2 17U7 Baix Ebre Aldover 13,6 18,2 9,6 28,2 7 -0,9 29 100,6 62,4 16DB Baix Ebre el Perelló 12,0 16,1 8,9 25,5 2 -0,9 29 104,5 63,2 16U9 Baix Ebre l'Aldea 13,2 17,5 9,1 27,3 6 -1,4 29 111,1 81,8 16UA Baix Ebre l'Ametlla de Mar 12,8 17,1 9,3 26,5 6 1,1 29 136,6 67,4 16X5 Baix Ebre PN dels Ports 4,6 8,6 1,8 20,3 2 -6,6 28 144,6 59,0 18DO Baix Empordà Castell d'Aro 11,0 16,8 6,0 24,5 6 -1,6 29 99,4 45,9 17DF Baix Empordà la Bisbal d'Empordà 10,8 16,9 5,4 26,2 6 -3,2 29 165,8 87,2 17UB Baix Empordà la Tallada d'Empordà 11,0 16,3 6,0 25,0 6 -3,5 29 147,9 70,6 17UC Baix Empordà Monells 10,6 16,6 4,7 25,7 6 -3,7 28 167,5 86,9 17UE Baix Empordà Torroella de Montgrí 11,2 15,9 6,9 24,1 6 -2,1 29 157,1 64,6 17UF Baix Llobregat Begues - PN del Garraf 10,1 14,7 7,3 24,7 6 0,0 27 182,9 76,8 18XL Baix Llobregat el Prat de Llobregat 12,4 18,0 7,7 25,6 5 1,4 29 142,2 62,6 17D3 Baix Llobregat Vallirana 11,9 17,3 8,2 28,8 6 -0,2 29 168,8 61,8 18UG Baix Llobregat Viladecans 12,4 17,4 8,3 24,7 5 2,1 27 114,0 45,0 16


36


TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

WZ Baix Penedès Cunit 12,6 18,2 7,7 25,4 6 -0,8 26 129,3 44,9 16UH Baix Penedès el Montmell 9,9 14,8 6,8 23,9 7 -0,4 27 142,8 56,5 16D9 Baix Penedès el Vendrell 12,6 17,8 7,7 27,1 6 -0,7 29 107,8 49,1 16WO Baix Penedès la Bisbal del Penedès 11,6 16,7 6,4 26,1 6 -2,8 29 108,9 48,2 16WU Barcelonès Badalona - Museu 13,1 16,8 10,2 24,4 5 2,7 27 89,3 42,3 17X4 Barcelonès Barcelona - el Raval 14,1 17,6 11,5 25,4 5 5,1 29 109,0 42,3 17D5 Barcelonès Barcelona - Observatori Fabra 10,8 15,7 8,0 24,3 6 1,3 27 107,7 42,8 17X8 Barcelonès Barcelona - Zona Universitària 12,6 17,5 9,0 25,1 5 1,4 27 113,4 43,7 17X2 Barcelonès Barcelona - Zoo 13,2 16,8 10,0 24,2 8 4,0 29 S/S S/S S/SUI Berguedà Gisclareny 4,8 8,3 1,4 18,8 6 -5,2 28 85,4 49,9 17WV Berguedà Guardiola de Berguedà 6,5 13,3 0,5 22,1 6 -8,3 29 66,6 43,2 17CR Berguedà la Quar 6,4 12,6 2,3 22,2 6 -4,4 27 52,4 33,3 17WM Berguedà Santuari de Queralt 7,0 11,2 3,3 21,4 6 -3,2 29 40,3 27,4 17Z9 Cerdanya Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló -0,8 2,1 -3,7 12,8 7 -11,4 20 91,6 48,7 17DP Cerdanya Das 4,1 10,5 -2,2 22,8 6 -12,2 29 48,9 28,4 17Z3 Cerdanya Malniu (2.230 m) -0,8 2,6 -3,9 13,8 7 -12,3 20 228,5 32,9 5W8 Conca de Barberà Blancafort 9,3 14,4 4,8 24,1 6 -4,6 29 82,6 36,8 16CW Conca de Barberà l'Espluga de Francolí 9,3 13,7 5,4 23,1 7 -4,0 29 115,8 55,3 16UJ Conca de Barberà Santa Coloma de Queralt 7,5 12,0 4,2 21,9 7 -3,1 27 148,5 65,1 16XU Garraf Canyelles 11,5 17,1 6,7 24,8 6 -0,5 29 136,0 64,2 18UK Garraf Sant Pere de Ribes - PN del Garraf 12,1 18,2 8,1 26,0 6 0,3 27 163,8 71,5 18UL Garrigues Castelldans 9,6 14,8 5,1 25,0 6 -4,9 29 100,3 52,4 16UM Garrigues la Granadella 8,4 12,9 4,5 21,9 6 -4,8 28 116,6 67,8 16W9 Garrotxa la Vall d'en Bas 7,6 15,5 1,3 24,8 2 -6,5 29 173,4 98,9 17DC Garrotxa Olot 8,3 15,9 2,5 24,5 6 -5,5 29 177,7 103,7 17UN Gironès Cassà de la Selva 10,0 16,7 4,1 24,7 2 -4,1 29 135,0 63,9 18UO Gironès Fornells de la Selva 9,1 17,7 2,5 26,8 6 -5,1 29 103,2 49,3 18XJ Gironès Girona 9,7 17,2 3,3 26,7 6 -4,4 29 155,8 75,5 17WF Gironès Vilablareix 9,5 16,4 3,4 25,1 6 -4,3 29 122,5 60,6 18UP Maresme Cabrils 12,6 17,4 9,1 25,4 8 1,7 29 131,3 59,4 17UQ Maresme Dosrius - PN Montnegre Corredor 9,6 13,6 6,4 21,3 6 -0,3 29 123,7 51,5 18WT Maresme Malgrat de Mar 11,1 17,0 5,8 23,1 7 -1,6 27 97,3 42,1 18DD Maresme Vilassar de Mar 12,8 17,5 9,5 25,1 2 2,2 23 115,1 51,8 17US Montsià Alcanar 13,6 18,1 9,0 28,3 6 0,5 29 61,1 49,7 16UU Montsià Amposta 13,2 17,2 9,6 27,7 6 0,5 29 87,1 64,6 16UW Montsià els Alfacs 12,9 16,5 9,5 26,2 6 0,8 29 65,8 49,1 16DL Montsià Illa de Buda 13,7 17,4 10,4 28,1 6 3,1 29 83,1 53,2 16C9 Montsià Mas de Barberans - Abocador 12,8 16,8 9,3 28,1 6 0,5 29 65,0 46,7 16UX Montsià Ulldecona - els Valentins 12,4 17,4 7,9 29,2 6 -2,4 29 51,4 43,4 16WB Noguera Albesa 8,7 14,8 3,4 24,3 6 -5,2 27 56,1 19,0 16WG Noguera Algerri 8,9 14,7 4,1 23,8 6 -4,1 27 50,1 17,3 17X6 Noguera Baldomar 7,1 14,6 1,0 25,4 6 -8,1 27 48,8 25,0 17WX Noguera Camarasa 7,7 13,1 3,4 23,8 6 -4,9 27 55,0 24,1 17WA Noguera Oliola 6,9 13,8 0,9 23,9 6 -7,2 27 59,5 31,1 17UY Noguera Os de Balaguer - Monestir d'Avellanes 8,2 13,9 3,4 25,0 6 -6,0 27 56,2 21,5 17V1 Noguera Vallfogona de Balaguer 8,3 15,2 2,5 25,1 6 -5,6 27 59,9 21,2 18CQ Noguera Vilanova de Meià 7,8 14,8 2,5 26,3 6 -5,9 27 44,1 27,4 17V3 Osona Gurb 7,4 14,4 2,0 23,9 6 -5,0 29 66,3 32,6 17V4 Osona Montesquiu 6,8 13,9 1,7 23,3 6 -6,3 29 70,8 38,0 17CY Osona Muntanyola 7,5 12,5 3,7 23,1 6 -3,6 27 63,4 33,0 17CC Osona Orís 7,0 14,4 1,7 24,7 6 -5,6 29 44,1 21,1 18


37


TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

V5 Osona Perafita 6,6 12,5 1,9 22,4 6 -6,1 27 79,6 40,1 17XO Osona Vic 7,4 14,4 2,0 24,1 6 -5,5 27 67,6 33,2 18WS Osona Viladrau 6,2 12,7 1,8 21,0 7 -5,7 28 156,3 69,8 17CV Pallars Jussà la Pobla de Segur 7,3 14,1 1,6 22,7 6 -7,0 29 21,3 18,6 17WQ Pallars Jussà Montsec d'Ares (1.572 m) 3,4 6,9 0,1 16,2 6 -6,6 23 34,4 18,4 17CP Pallars Jussà Sant Romà d'Abella 8,2 15,1 3,1 25,3 6 -4,6 29 18,6 14,9 17XQ Pallars Jussà Tremp 7,5 15,5 1,2 26,1 6 -7,2 29 22,6 15,5 17Z1 Pallars Sobirà Bonaigua (2.266 m) -2,8 0,7 -5,7 14,1 7 -14,3 27 250,2 37,0 5Z5 Pallars Sobirà Certascan (2.400 m) -3,0 -0,1 -5,8 10,5 6 -14,1 20 479,3 55,5 5Z7 Pallars Sobirà Espot (2.519 m) -2,5 0,2 -5,3 10,2 7 -13,9 20 192,6 44,2 5ZB Pallars Sobirà Salòria (2.451 m) -2,9 -0,1 -5,8 10,0 7 -14,6 20 62,6 24,8 17XH Pallars Sobirà Sort 7,4 13,4 2,2 23,1 6 -8,5 29 36,1 19,8 17DJ Pla de l'Estany Banyoles 10,8 16,3 6,0 25,5 6 -2,2 29 138,3 70,6 17C6 Pla d'Urgell Castellnou de Seana 8,6 15,0 3,2 24,9 6 -5,5 29 83,3 29,8 18V8 Pla d'Urgell el Poal 7,9 14,7 2,2 24,5 6 -6,2 27 72,9 27,0 18WC Pla d'Urgell Golmés 8,2 14,3 2,9 24,1 6 -5,9 27 67,9 25,0 18XI Pla d'Urgell Mollerussa 9,0 14,6 3,8 24,3 6 -5,5 29 71,4 26,0 16WJ Priorat el Masroig 10,6 16,4 5,2 26,2 7 -3,4 29 179,1 100,2 16X1 Priorat Falset 9,8 14,6 5,8 25,2 7 -2,3 28 252,2 139,3 16D1 Priorat Margalef 8,6 14,3 4,1 24,6 7 -3,4 29 154,9 82,9 16WR Priorat Torroja del Priorat 10,4 16,2 6,0 27,5 7 -2,8 28 179,3 98,2 16XD Priorat Ulldemolins 7,5 12,3 4,0 23,1 7 -4,3 29 150,7 78,7 16VA Ribera d'Ebre Ascó 10,7 15,1 6,9 24,9 7 -3,1 29 136,0 78,0 16VB Ribera d'Ebre Benissanet 11,8 17,7 6,9 27,1 7 -4,3 29 139,4 75,5 16VC Ribera d'Ebre Riba-roja d'Ebre 11,7 16,3 8,0 25,4 7 -2,3 29 92,0 50,9 16D7 Ribera d'Ebre Vinebre 11,2 17,2 6,0 27,3 7 -3,5 29 133,0 73,1 16CG Ripollès Molló 4,5 9,5 0,4 20,9 6 -6,8 28 177,0 92,2 17DG Ripollès Núria (1.971 m) 0,9 4,4 -2,7 15,6 7 -11,5 28 167,7 45,5 18CI Ripollès Sant Pau de Segúries 5,0 11,8 -0,4 21,8 2 -9,2 29 132,2 76,3 17ZC Ripollès Ulldeter (2.410 m) * * * * * * * 192,7 50,6 17C8 Segarra Cervera 7,9 12,7 4,2 22,4 6 -3,9 29 97,3 41,8 18VD Segarra el Canós 7,8 12,9 4,1 22,7 6 -3,4 27 85,0 35,8 18VE Segrià Aitona 9,7 16,5 3,6 26,3 6 -6,1 29 86,2 51,1 16XY Segrià Alcarràs 9,0 16,5 2,9 26,5 6 -6,2 29 84,5 43,8 16WK Segrià Alfarràs 8,2 15,2 2,5 24,2 6 -6,2 27 49,2 17,6 16X3 Segrià Alguaire 8,6 13,9 4,3 23,1 6 -4,8 27 55,8 21,7 16XM Segrià els Alamús 8,9 14,8 3,9 24,7 6 -5,9 29 77,2 36,6 16VH Segrià Gimenells 9,0 14,9 4,2 23,8 6 -5,0 29 68,0 34,8 16XW Segrià Lleida - la Bordeta 9,2 15,2 4,3 25,0 6 -4,6 29 73,1 36,0 16WI Segrià Maials 9,1 14,0 4,8 23,0 6 -4,7 29 95,7 58,7 16VK Segrià Raimat 8,7 14,9 3,4 24,0 6 -5,6 27 64,7 31,3 16XN Segrià Seròs - Depuradora 9,8 16,4 3,6 26,0 6 -7,3 29 96,1 57,4 16X7 Segrià Torres de Segre 10,1 15,1 6,0 25,0 6 -3,7 29 87,0 48,7 16VM Segrià Vilanova de Segrià 8,6 15,4 2,6 24,7 6 -6,3 27 48,7 20,7 16DN Selva Anglès 9,4 17,3 3,2 26,4 6 -4,7 29 125,2 57,0 18XS Selva Santa Coloma de Farners 10,1 17,1 4,6 25,8 6 -3,4 27 91,9 51,2 18VN Selva Vilobí d'Onyar 8,6 17,7 1,8 26,6 6 -5,2 27 89,2 49,0 18Z8 Solsonès el Port del Comte (2.316 m) -1,8 1,0 -4,8 10,2 7 -12,6 20 31,5 15,4 17VO Solsonès Lladurs 7,1 12,9 2,6 22,7 6 -5,9 27 37,6 32,7 17VP Solsonès Pinós 6,6 11,8 2,5 21,5 6 -4,9 29 113,8 56,4 17XT Solsonès Solsona 7,8 13,5 2,9 22,8 7 -5,5 29 56,4 39,9 17


38


TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

VQ Tarragonès Constantí 12,0 17,6 6,7 26,7 6 -3,4 27 113,0 46,4 16XE Tarragonès Tarragona - Complex Educatiu 13,6 18,8 9,2 28,4 6 1,1 28 185,5 96,0 17DK Tarragonès Torredembarra 13,4 18,2 9,1 28,8 6 2,2 29 124,8 54,4 16WD Terra Alta Batea 9,6 13,7 6,2 23,1 7 -2,8 28 139,8 64,0 16XP Terra Alta Gandesa 10,0 14,4 6,1 24,4 7 -3,6 29 139,7 63,0 16D8 Terra Alta Horta de Sant Joan 9,1 13,4 5,8 24,0 7 -2,7 28 154,7 90,0 16WL Urgell Sant Martí de Riucorb 8,6 13,2 4,8 23,2 6 -3,5 27 79,1 29,2 16C7 Urgell Tàrrega 8,8 14,4 4,7 23,9 6 -3,8 27 90,1 37,1 18XX Urgell Tornabous 7,5 14,2 1,7 23,9 6 -7,2 27 79,6 34,1 18VS Val d'Aran Lac Redon (2.247 m) -3,2 -0,8 -5,6 10,6 6 -12,6 27 459,5 67,0 5Z6 Val d'Aran Sasseuva (2.228 m) -2,7 0,2 -5,3 13,3 7 -13,0 28 346,7 47,6 21CU Val d'Aran Vielha e Mijaran 3,5 7,5 0,5 20,4 2 -8,6 27 225,0 46,0 5XC Vallès Occidental Castellbisbal 11,3 17,4 6,8 26,6 6 -1,5 29 137,8 53,5 17VT Vallès Occidental Cerdanyola del Vallès 10,8 17,3 5,9 26,0 2 -2,6 29 104,9 49,5 17VU Vallès Occidental Rellinars 9,6 15,4 5,2 26,0 6 -4,5 29 117,0 39,7 17XF Vallès Occidental Sabadell - Parc Agrari 10,4 16,4 5,5 25,3 6 -2,6 29 108,9 45,6 18XV Vallès Occidental Sant Cugat del Vallès - CAR 11,0 16,8 6,6 26,3 6 -1,8 29 126,5 56,6 17VV Vallès Occidental Sant Llorenç Savall 8,7 14,2 4,2 24,6 6 -4,0 28 138,6 56,5 17D2 Vallès Occidental Vacarisses 9,3 16,2 4,0 26,5 6 -4,3 29 150,9 61,8 17X9 Vallès Oriental Caldes de Montbui 9,7 16,8 4,1 25,7 2 -3,4 27 132,0 59,3 18XG Vallès Oriental Parets del Vallès 11,1 17,6 6,2 26,0 5 -1,0 29 108,5 48,9 18XK Vallès Oriental Puig Sesolles (1.668 m) 2,9 6,4 0,2 16,8 6 -7,7 27 194,1 85,0 17VX Vallès Oriental Tagamanent - PN del Montseny 6,9 11,2 4,0 20,9 6 -2,3 29 133,1 54,6 17WE Vallès Oriental Vilanova del Vallès 9,0 17,2 3,7 25,3 6 -3,4 27 152,7 66,6 17

ABREVIATURES TMm Mitjana de les temperatures mitjanes diàries, en ºC TXm Mitjana de les temperatures màximes diàries, en ºC TNm Mitjana de les temperatures mínimes diàries, en ºC TXx Temperatura màxima absoluta, en ºC TNn Temperatura mínima absoluta, en ºC PPT Precipitació acumulada, en mm PPTx24h Precipitació diària màxima, en mm S/S Sense sensor * No s’inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals, a data 17/12/13. Tampoc s’inclouen els valors de precipitació si s’ha perdut almenys un episodi significatiu.


39

ANNEX 1: Cal assenyalar que les hores al llarg de l’informe estan expressades en UTC, de manera que cal sumar dues hores per obtenir l’horari oficial d’estiu i una hora per obtenir l’horari oficial de l’hivern. Adjectivació per qualificar les categories de la precipitació INTENSITAT Les categories es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats de precipitació recollides en 30 minuts: Pluja

- Feble : quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts. - Moderada : quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts. - Forta : quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts. - Torrencial : quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts.

Neu

- Feble : quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts. - Moderada : quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts. - Forta : quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts.

Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen:

- Xàfec : quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en poc temps. A més sol anar relacionat amb tempesta.

- Ruixat : quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera intensa durant un període curt de temps.

ACUMULACIÓ Les categories d'acumulació es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats acumulades en 24 hores: Pluja

- Inapreciable (ip.) : menys de 0,1 mm en 24 hores. - Minsa : quantitats de fins a 5 mm en 24 hores. - Poc abundant : quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores. - Abundant : quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores. - Molt abundant : quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores. - Extremadament abundant : quantitats superiors a 100 mm en 24 hores.

Neu

- Minsa : fins a 2 cm. - Poc abundant : quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores. - Abundant : quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores. - Molt abundant : quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores. - Extremadament abundants : més de 40 cm en 24 hores.

BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. NOVEMBRE DEL 2013...16, deixant un gruix de més de 5 cm al massís del...

Documents

Transcript of BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. NOVEMBRE DEL 2013...16, deixant un gruix de més de 5 cm al massís del...