Butlletí Informatiu - Núm. 447 Juliol / Agost / Setembre 2012 · 2014-06-16 · de 9 del matí...

Apar

tat 1

24 -

Carr

er d

el P

uig,

6 -

1782

0 BA

NYOL

ES (P

la d

e l’E

stan

y) Te

l 972

57

52 1

2 - F

ax 9

72 5

7 52

12

e-m

ail:

cent

reex

bany

oles

@gm

ail.c

om -

web:

http

://ww

w.ce

ntre

excu

rsio

nist

aban

yole

s.or

g

Butlletí Informatiu - Núm. 447Juliol / Agost / Setembre 2012

Exposició de flors de Banyoles.Foto: Jaume Vilalta

2 Centre Excursionista de Banyoles

Crònica de la sortida a Barcelona organitzada pel Centre Excursionista de Banyoles i la Secció Excursionista Oliver de les Arracades, de l’asso-ciació Pi del Broi

Fa la vista enrere i exclama: “És curiós!”. I la seva acompanyant afegeix: “I estrany”. Segura-ment van ser les paraules del dia. Quasi qua-ranta persones, de totes les edats, de províncies i vestides de muntanya, envaeixen la ciutat per mirar d’entendre una mica com redimonis fun-ciona aquella bèstia d’asfalt que surt a diari al Telenotícies.

La idea original d’esta raresa recau en Josep Casals i en Gómez de Besalú, cansats de veure pixapins per les muntanyes de la Garrotxa i altres paratges gironins . Amb el temps, va acabar es-sent l’excusa perfecta per tal que pinellans i ba-nyolins es retrobaren en territori neutral després de dos anys d’intercanvi cultural a nord i sud.

I així va ser que, amb l’ànima de mossèn Jero-ni fent de far, ens vam trobar el diumenge 6 de maig a la Sagrada Família. Ni més ni menys. El temple inacabat d’Antoni Gaudí és un dels sím-bols de la ciutat. Bé, un ja dubta si ho és el tem-ple o el flash de la Nikon disparat per un japonès somrient. I és que per entendre la Barcelona ac-tual cal passejar per esta esplanada, per poc que ens agraden les multituds. També va bé repas-sar algunes xifres. Al 2011, quasi 7,5 milions de turistes van passar per la capital, segons xifres oficials. Tot un rècord en temps de crisi i el sec-tor clau per als propers anys, clamen els polítics.

Després d’esmorzar sense haver començat a ca-minar –els bons costums i els manuals de l’ex-cursionista estàndard s’han quedat a l’autobús- ens enfilem Eixample amunt, passant pels barris de Guinardó, Can Baró i buscant el Carmel. Pas-sem, entre d’altres, pels Jardins del Príncep de

Girona, antic recinte militar avui centre social, o pel Parc de les Aigües, autèntic oasi pels veïns de la zona que els aïlla de la sorollosa Ronda Guinardó.

Seguim ascendint i notem com el paisatge va-ria. Poc a poc canviem els edificis alts de pisos per les casetes anàrquiques. És l’urbanisme d’urgència, que a Barcelona va ser la norma du-rant tot el Franquisme i els primers anys de la Transició, quan la ciutat acollia milers i milers d’immigrants que buscaven feina i somnis a la gran ciutat. Molts d’ells, davant la impossibilitat de costejar un lloguer o de comprar un habitatge digne, es van allotjar en barraques. I el que havia de ser una situació provisional es va convertir en permanent, amb tot el que implica viure famílies senceres en pocs metres quadrats, sense llum, aigua, sanitat ni educació. I no eren casos aïllats, sinó que les estadístiques oficials franquistes –com les de les manifestacions, fiabilitat zero- parlen de 20.000 barraques arreu de la ciutat als anys seixanta.

Un d’aquells barris de barraques és Els Canons, on vint i pocs anys abans que s’instal·lessin els barraquistes hi havia hagut algunes de les bate-ries antiaèries que defensaven Barcelona –és un dir- dels continus bombardejos franquistes. Més de 200 en menys de dos anys. Aproximadament un cada tres dies. Impossible saber el nom-bre exacte de víctimes de la barbàrie. Visitem, doncs, un espai ple de memòria i d’històries de sacrifici i dificultats que hauríem de recordar cada vegada que engeguem el llum del menja-dor o l’aixeta de la dutxa.

A pocs metres d’este antic nucli barraquista, i havent travessat la carretera del Carmel, ens trobem amb un dels altres espais genuïns de la Barcelona oficial, la que els darrers anys s’ha posat guapa i ha estat filmada per Woody Allen.

Barcelonès

Núm. 447 3

Hem arribat al Parc Güell, que ens rep amb mú-sica festiva i, de nou, flashos i somriures a dojo. És moment per fer una ullada al perfecte balcó de la ciutat –de Badalona i el Maresme al Camp Nou i l’aeroport- que Gaudí va idear per als ha-bitants d’una colònia quasi utòpica on mai va arribar a instal·lar-se ningú, i que s’ha convertit en un dels màxims exponents del modernisme català i en punt de peregrinació per guiris de tota raça, classe i condició.

Pujar per tornar a baixar? Sí, ja hem dit que tota semblança amb una excursió habitual és pura coincidència. Baixem fins a la Ronda de Dalt, al barri de la Vall d’Hebron, des d’on tornarem a ascendir fins a la carretera de les Aigües, camí del Tibidabo i lloc de trobada per als qui també a Barcelona tenen ganes de sortir a fer esport en un entorn agradable després de la feina. La pujada es fa dura per als més menuts, però la paciència dels pares fa que ningú abandone. La comitiva s’estira, i es formen petits grups que fan petar la xerrada i es posen al dia de les respec-tives vides.

Més tard de l’hora prevista, però amb il·lusió i ganes de dinar, arribem al Tibidabo, punt més elevat de la sortida, 512 metres per sobre del ni-

vell del mar. Decidim dinar al peu de l’església, i els entrepans s’acompanyen amb diferents tipus de vins que surten de les motxilles com bolets. Quan més d’un ja es corda el calçat per anar tirant, en Xari agafa la paraula per recordar-nos que en Josep Casals acaba de fer 50 anys. I per celebrar que sense ell no hauria estat possible la trobada de germanor, postres de luxe: brunyols, ratafia i mistela per a tothom!

Amb l’estomac ple, toca el descens cap al Me-tro, que ens havia de dur fins a la plaça d’Espa-nya per la segona part de l’excursió: la pujada a Montjuïc. Quan hi arribem, però, és tard per fer-ho i convenim a deixar-ho per una altra ocasió. Malgrat que queda incompleta, el recorregut ha d’haver estat suficient per acomplir els dos grans propòsits del dia. El primer, mantenir la flama de l’amistat ben encesa. El segon, entendre que sota un sol nom de ciutat s’amaguen infinites realitats diverses, molt o poc conegudes, més o menys justes. Glamour, misèria, turisme, densi-tat de població, iots de luxe, accés a la cultura, supervivència, parc Güell, famílies desnonades. Una sola moneda amb mil cares diferents. Fins una altra, Barcelona!

Xavi Prera

Els

de P

inel

l i B

anyo

les

al T

ibid

abo


Primera etapa: de Banyoles a Mieres

per la Comissió organitzadora

La Franja de Ponent és la fita d’una nova tra-

vessia per etapes, organitzada conjuntament

pels Centres Excursionistes de Banyoles i d’Olot.

Encara no en coneixem tot el recorregut, però el

camí serà llarg, molt atractiu i ric en experiènci-

es. No podem perdre el temps, som-hi!

Diumenge dia 29 de gener de 2012. A un quart

de 9 del matí ens concentrem al davant del lo-

cal del Centre de Banyoles (171 m); intentem

fer una fotografia de grup, sense aconseguir-ho

del tot, i encetem la caminada. Som 56 de colla

i el cel és ben gris. Trepitgem els carrers de la

ciutat fins a la font Pudosa i seguim cap a can

Llapart i la Rajoleria. Allà deixem el camí de Ro-

cacorba i escollim el que puja a can Sopes i can

Sotirà, masies de Pujarnol. Ens enfilem al petit

nucli (410 m) per un bon camí i ens disposem

a esmorzar.

L’església parroquial dedicada a Sant Cebrià,

d’estil romànic i consagrada el 1248, és l’edifici

més notable de Pujarnol. El seu emplaçament

ens ofereix un bonic mirador de les comarques

del Pla de l’Estany i del Baix Empordà, amb el

Montgrí al fons. Al seu costat hi fou aixecada la

Torre, casa forta del segle XV bastida a partir de

dues torres, circular i quadrada, la primera pro-

bablement del segle XII.

Després de l’àpat, sortim del poble per la carre-

tera de Rocacorba. Al collet de l’Oratori agafem

el camí vell, que s’enfila cap als reixorts de la

Mata, l’oratori del collet de cal Negre i el Rou-

re Gros. Més enllà tornem momentàniament a

la carretera, però aviat la deixem per seguir el

camí que puja directament a Sant Nicolau (720

m). L’església és una petita construcció d’estil

romànic, en bona part obra del segle XIII. Una

pinzellada de neu emblanqueix la teulada i tot

l’entorn.

A la font de Sant Nicolau agafem el camí Merca-

der, que planeja cap al coll de Portelles. Més en-

llà carenegem en direcció ponent, anem a un es-

plèndid mirador sobre la vall de Campmajor i ens

De Banyoles a la Franja de Ponent

Tot el grup al Coll de Bastarra

Núm. 447 5

enfilem al Montner (838 m), sostre de l’etapa. En

aquest cim hi va fer erupció un dels volcans de

la Llémena, partioner amb la comarca del Pla de

l’Estany. El dia és rúfol, però no arribarà a ploure.

Baixem al coll de Trentinyà i pugem a Llebre-

ra (811 m), segon cim de la jornada. Magnífics

alzinars cobreixen la carena i impedeixen con-

templar el que seria un bon panorama. Tot se-

guit baixem a l’estratègic collet de Bastarra, lloc

de pas de camins provinents de Granollers de

Rocacorba, Sant Esteve de Llémena, el Freixe,

Mieres i Falgons. Hi arribem a les 2 del migdia,

una bona hora per dinar.

Després de l’àpat, que inclou la celebració d’uns

quants aniversaris, sí aconseguim fer la fotogra-

fia de grup, la primera de la travessia. Tornem

al nostre itinerari i deixem el Pla de l’Estany per

entrar a la Garrotxa. Faldegem el puig de Capell,

anem a creu de Pedra i seguim cap al Verdaguer

i Santa Maria del Freixe (630 m). Aquesta antiga

església parroquial, documentada l’any 977, és

una senzilla construcció d’estil romànic, d’una

sola nau amb absis semicircular. Reformada i

capgirada al segle XVIII, era abocada a un pro-

cés de ruïna, però va ser encertadament restau-

rada l’any 2003. El despoblament del món rural

va colpir el veïnat i totes les seves cases van ser

tancades al llarg dels anys cinquanta i seixanta

del segle passat.

Des de l’església seguim la carretera cap al Puig,

ruïnosa casa pairal, documentada l’any 1278 i

que va ser la darrera en ser abandonada. Poc

més enllà, al collet on s’aixecava l’oratori del

Freixe, del qual fa un quart de segle encara se’n

conservava el basament, agafem el camí de les

Marrades, que després de passar pel paratge

dels Estanyols baixa en contínues ziga-zagues

fins a trobar una pista, que ens condueix al pla

dels Sarrions. Allà tornem al vell camí carreter,

que travessa una zona de pastura, molt humida,

i porta a la carretera del Sitjar. Aviat la deixem

per agafar un camí que segueix cap a la font de

la Pomereda i el barri de la Cellera, del poble de

Mieres.

L’església de Santa Maria de Romaria, docu-

mentada l’any 1017, conserva poques restes del

primitiu temple romànic i és fruit bàsicament de

reconstruccions dels segles XVI i XVIII. La imatge

de la Verge, també romànica, va ser destruïda

l’any 1936. Passem pel costat de l’església camí

de la plaça Major i seguim pel passeig que voreja

el Merdançà.

Finalment arribem a l’hostal, can Met, un bon

lloc per remullar el final de la primera etapa de

la llarga travessia.

Kim Agustí

Segona etapa: de Mieres a Fant Feliu de PallerolsNosaltres, els tres de Mieres, esperem impa-

cients l’arribada dels d’ Olot i els de Banyoles.

Mirem cap a la dreta i cap a l’esquerra. A veure

qui arribarà primer?

El més matiner del poble, en Toni de Can Riera,

surt pel carrer. És un espectador inesperat que,

en la quietud del matí, es sorprèn de veure’ns

Visita al Santuari del Freixe


davant de Can Met “pal plantats”.

-Que aneu d’excursió? No teniu pas mandra!

I de cop:

(...) Caram, dos autocars..? Veig que avui sereu

força colla!

Com per art de màgia, els dos autocars surten

al mateix temps de direccions oposades. Tot

un prodigi d’ajustament cronològic difícilment

superable. Són dos quarts de vuit del matí del

diumenge 15 d’abril. La travessa reprèn el seu

camí. La nostra fita d’avui és Sant Feliu de Pa-

llerols.

-Bé, adéu-siau , que tingueu bon camí - diu en

Toni.

Després del comiat i les salutacions dels excur-

sionistes, engeguem el motor de les nostres ca-

mes per iniciar aquesta excursió que serà prou

llarga.

Seguirem altre cop la direcció que ens marcarà

el sol. Intentarem esbrinar rere quina muntanya

s’acull.

Vorejant el Merdançà, pel camí de passeig que

ha obert recentment l’Ajuntament, anem cap a

la Plaça Major. Uns ulls ens guaiten rere les fi-

nestres en passar, bocabadats de veure la filera

de matiners decidits que marxen cap a la Franja

de Ponent. Pel carrer nou i per la passera, arri-

bem a l’Aulina. D’aquí , enfilem ràpidament per

Pinsac fins a Ombravella.

Potser cal aturar-nos. El grup s’ha estirat mas-

sa. Un dels vocals sembla que “porta un coet

al cul”!

Ombravella ( Borbella com també es coneix ) és

una casa pairal destinada a l’allotjament de turis-

me rural. M’he imaginat aquest lloc com l’ espai

que l’autora de la novel·la “Bones intencions” ,

Maria Mercè Roca, situa el petit hotel rural. La

Valèria remodela la masia familiar per començar

una nova vida.

Després d’aquest petit repòs , deixem enrere

aquest espai d’inspiració literària per envoltar el

cingle de la Roca de Migdia. La pedra pintada

de blanc, que es pot veure des de tota la cassola

de Mieres i que, segons ens explica la gent gran

del poble, feia de rellotge als que treballaven a

bosc o al camp. Deien que quan el sol donava

de ple era migdia.

Esquivant una cabra que ens vol perseguir, ens

dirigim per un corriol cap a la Casica de l’Obra-

dor, mas que últimament ha estat reformat en la

seva totalitat per ubicar un Centre de Psicologia i

Salut. No és res estrany que s’hagi escollit aquest

lloc. La seva situació és privilegiada. D’ esquenes

a ponent, i a 415 m d’alçada, se’ns obre la vall

de Mieres amb l’església de Sant Pere, punt de

la nostra sortida, que de tant en tant treu el cap

del bell mig de les boires matineres.

Ara sí, ens espera una pujada constant que mar-

xa de la pista que ens portaria a Coll Veí i s’enfila

corriol amunt cap al collet de la Devesa, recu-

perat una tardor calorosa de l’any 2006. Durant

la costera pujada, passem a prop de la font dels

Pobres i la font de l’Arbre.

Arribem finalment al collet de la Devesa (568 m).

El coll agafa el nom de la casa malauradament

enrunada i també d’uns mulladius que es troben

Passem per la Plana

Núm. 447 7

dins la vall de Samariu.

Són tres quarts i cinc minuts de nou i la puja-

da no s’acaba, per no dir que tot just acaba de

començar. En un gir de més de noranta graus,

seguim pel caire. La densa massa forestal en

prou feines ens deixa veure gairebé res, només

el camí que s’enfila tota vora d’un filat d’espines

metàl·liques. Trepitgem Pallers de Baix i Pallers

de Dalt, perfils planers del contorn de la munta-

nya que es veuen bé quan hom mira de baix el

pla i que no és gens fàcil d’esbrinar el lloc exacte

un cop s’hi és.

Deu minuts de pista forestal erosionada i envaï-

da per la vegetació remunta cinquanta metres de

desnivell. Posteriorment, agafem el camí original

que s’utilitzava per anar a Finestres, pel bac de

la Roca de Migdia. A l’esquerra del camí trobem

una pedra termenera amb una creu gravada. A

la nostra dreta, a no gaires passes, hi trobaríem

les ruïnes de la casa de Burroig i, no gaire mes

enllà, a l’altre costat del torrent, la font de Bur-

roig. Enfilem el camí envoltats de faigs fins a la

pista que uneix Mieres i Sant Aniol, al coll de la

Palomera. Un segon retrobament de la colla ens

permet encantar-nos en la construcció de fusta

i cordills situada en el brancatge d’una aulina.

Continuem pel camí de la Lleixa, també recu-

perat pels Amics de la Serra de Finestres, que

ens ofereix grans panoràmiques de la vall del

Llémena i ens porta a Santa Maria de Finestres,

parada obligada per la història i la simbologia del

lloc. Aquesta vegada no tindrem la sort de poder

visitar l’interior del santuari.

Tothom busca un racó per esmorzar, a terra, al

damunt d’unes pedres, a l’ombra que fa calor,

al sol que fa fred... Els núvols es mouen. A mig

esmorzar hi ha canvi de cadires. El sol del matí

és valent i arracona els obstacles. Què ens pas-

sarà a la tarda? Les previsions meteorològiques

són incertes.

A tres quarts d’onze reprenem l’excursió. Ens

sorprèn novament la bellesa dels cingles de Cos-

tabella. Passem pel davant de l’oratori de Sant

Antoni. Uns pel caire i d’altres pel camí de baix,

arribem al forat de l’Ovella o el Portell. A la nostra

esquerra i a solell, l’aulina fa vida. Veiem la casa

de Costabella i les naus de les Aigües de Sant

Aniol. A la nostra dreta i a l’obaga, és territori de

la fageda i dels aurons, amb les fulles que en

prou feines despunten.

Ens queden 183 metres de pujada amb balco-

nades panoràmiques: la Garrotxa , la vall de Mie-

res, la vall de Campmajor darrera la Serra de Can

Ginestar, l’estany de Banyoles, l’Empordà i el

blau del mar que s’estén en la línia de l’horitzó .

Finalment, assolim el cim del Puigsallança

(1027 m) , el sostre de l’excursió. Des d’ aquest

punt podem veure gairebé tot el recorregut de la

VII Travessa d’Olot a Banyoles d’ enguany, l’Alta

Garrotxa i la Serralada Pirinenca des del Puigmal

a les Alberes.

El Faig rodó el tenim a quatre passes, amb els

seus dos faigs centenaris que hi fan estada. Sa-

vis per experiència, desconfien de les primeres

calors i retarden el despuntar de les fulles. Sota

les seves velles branques, l’envolten unes lloses

que s’ han disposat com a seients per fer-los

companyia i gaudir del silenci i la màgia del lloc.

Baixem per una catifa de fulles seques i girant

cap a l’oest , per una antiga pista de desforestar,

retrobem el caire de la Serra Mitjana.

Per la pista enllosada anem a buscar una visió

diferent del veïnat de les Medes. Som a la Iera

del Boix (832 m), un cim de pedra net que ens

permet gaudir amb ulls d’ocell de la Rovira, la

Rovirota, el Ventós, la Plana, la Casanova de les

Medes... Davant nostre el Puig de les Suques,

i a la nostra esquerra la Serra dels Segalars i la

capçalera de la Vall del Llémena.


Anem a buscar el Torrent de la Rovira, entre boi-

xos i faigs caiguts per la nevada de Sant Esteve

del 2008, camí impracticable fins fa quatre dies i

que hom ha serrat i estassat per poder passar-hi

de nou.

Creuem el Torrent de les Medes per sortir a l’es-

planada del quintà de la Plana. S’obren els nos-

tres límits i un verd intens ens enlluerna. Som

formigues que sortim del niu, pausadament, per

aturar-nos al costat de la Plana, espai vital, on

coincidim amb un altre grup d’admiradors de

l’entorn.

Un corriol original recentment recuperat surt de

la casa de la Plana i ens enfilaria al Coll de Velló.

A mig camí del coll, fem drecera per sortir ben

bé a sota la Casanova de les Medes.

Sortim al prat de pastura de La Conagra. La in-

certesa s’arrela. Què hem de fer? Dinem ara?

Són un quart i mig de dues i el temps ha canviat.

Els núvols creixen amb força i es veuen cortines

d’aigua cap al Collsacabra i el Puigsacalm. Trons

de tempesta ens neguitegen. Gairebé tothom

dóna per fet que acabarem amb les capelines

posades. Finalment decidim fer el que teníem

previst. Caminem quinze minuts més, envoltem

el Pla de les Medes i anem a dinar a un mirador

privilegiat de la Vall de Cogolls, el Far, el Santu-

ari de la Salut, el Puigsacalm, Sant Salvador i el

Castell d’Hostoles.

Al Puig Rodó el paisatge és extraordinari i l’es-

pectacle del cel immillorable. Tot i que no plou,

molts comencem a dinar amb els equipaments

de submarinisme. Llamps i trons a sobre Sus-

queda i el Far. El cel és negre de tempesta. Per

sorpresa nostra, per darrere les nostres esque-

nes, s’obren clarianes. Acabarem el dinar endre-

çant l’equip d’aigua refets i amb un sol que ens

escalfa.

La colla està animada, pintaven bastos i fina-

ment el diluvi s’ha quedat en un no res. Baixem

per la Roca Llarga i seguim pel camí de les Mar-

rades o el camí dels Morts, dit així perquè els

habitants de les Medes baixaven a enterrar els

seus difunts al cementiri de Cogolls. Davant nos-

tre, Pla Boscàs i la serra de les Tres Creus. Entre

el bac de Fontanil i les Artigues arribem al Pla de

Cogolls. Hem baixat 327 m. Abans de creuar la

riera, passem per davant d’un forn de calç que

va coure l’última fornada l’any 1942.

Ens arribem fins a Sant Cristòfor de Cogolls, es-

glésia romànica del segle X que ja surt esmenta-

da en un document del segle XI. La forma actual

de la nau es deu a les reformes del segle XVIII.

Quedem sorpresos de la inscripció al llindar de

la porta del cementiri: “avui jo, demà tu”. Això

fa rumiar..!

Passem per davant de la Fàbrega per anar a

veure les coves de roca calcària del Fontanil,

situades a sota mateix de la casa rural de Ca

l’Arnau. Amb risc de quedar molls de cap a

peus, travessem per segona vegada la Riera de

Cogolls. A la Pruenca hi han deixat roba estesa.

No devien pensar que podria ploure...

Hem d’anar a fer una visita al Roure de la Clota,

roure martinenc de 4.25 m. de perímetre. Qui-

nes abraçades! Tothom se l’estima.

A cinc minuts tenim el salt del Molí d’en Murris,

un lloc que sorprèn per l’abundor d’aigua i amb

una gorga que convida a banyar-se.

Només ens queda un lloc per visitar, i aquest es

farà una mica més pesat per arribar-hi. Són un

quart de sis de la tarda i comencem a tenir les

cames cansades. El Castell d’Hostoles ens farà

patir. Que dura que es fa la seva pujada quan

ja tots pensàvem que la travessa s’estava aca-

bant...! Amb penes i treballs pujarem els últims

200 metres de desnivell. Acabarem conquerint

el quarter general de la lluita remença. Ara sí,

finalment veiem Sant Feliu de Pallerols. La bai-

Núm. 447 9

xada, cadascú la fa al seu aire. Dotzenes d’ulls

vigilen la carretera en creuar-la.

Anem per feina. Arriem per l’antic traçat del tren

d’Olot convertit en un excel·lent carril bici. Són

les set de la tarda. Acabarem a l’estació de Sant

Feliu la segona etapa de la travessa , una mica

més tard de l’hora prevista i una mica més can-

sats del que contàvem. Arribem a lloc i comen-

cen a caure les primeres gotes sobre els nostres

caps. Ara sí que ja no hi som a temps de po-

sar-nos l’equip de submarinisme...

Narcís Puigvert i Codina

Horaris de la travessia

De Banyoles a Pujarnol i Sant Nicolau.. ..........................................3h 11 min.

De Sant Nicolau a Montner, Llebrera i el collet de Bastarra .............1h 51 min.

Del collet a Santa Maria del ww i Mieres .........................................1h 51 min.

De Mieres al santuari de Finestres i Puigsallança ............................3h 01 min.

Del cim a la Plana i el puig Rodó de les Medes .............................. 1h 45 min.

Del cim a Cogolls, el castell d’Hostoles i Sant Feliu de Pallerols .......3h 09 min.

C/ Sant Andreu, 15417846 MATA-PORQUERES (GIRONA)

Tel 972 58 12 14 Fax 972 58 14 12E-mail: [email protected]

Distribució i venda al majorde material elèctric i d’il.luminació

El grup de la segona etapa

Bibliografia

*MURLÀ, Josep, i TEIXIDOR, Joan. El romànic de la Garrotxa. Col·leccionable d’Edicions El Bassegoda.

*Catalunya Romànica, volum V. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1991.


Camí de Banyoles a Rocacorba a peuHistòria d’una recuperació

El petit veïnat del Torn, situat a la riba dreta del

riu Ser, amb els seus actuals 60 habitants (a

l’any 1931 en tenia 240), és el principal nucli

de població del disgregat municipi de Sant Fer-

riol. La perllongació de la serra de Sant Julià del

Mont, que separa els cursos fluvials del Ser i del

Junyell, està farcida de petits collets, que eren

passos obligats per desplaçar-se de Besalú i la

Miana cap al Torn i Mieres.

Pel collet de Canyelles, els de la Miana anaven a

l’escola del Torn. I a l’època de l’estraperlo duien

el gra, d’amagat, per aquests camins poc vigi-

lats, als molins del Torn. Havien arribat a funcio-

nar fins a cinc molins: el Molinot, al Merdançà, i

els de Gibert, de Can Fàbrega (el darrer a funcio-

nar, cap allà l’any 1960), del Collell i d’en Camps

al riu Ser. Aquest darrer, abans de la guerra civil

reconvertit en central elèctrica, produïa la llum

per al proper col·legi que els capellans tenien a

Santa Maria del Collell.

Sortim de la plaça Major del Torn per unes es-

cales que passen a prop del Ser, on veiem la

resclosa que desviava l’aigua cap als molins d’en

Camps i del Collell. Aigües avall al mig de la llera

queden dempeus les runes del pilar d’una vella

passera per poder creuar el Ser, anorreada per

un aiguat. Aquest sempre ha estat un mur natu-

ral en èpoques de pluges fortes, per a les cases

del veïnat separades pel riu. Creuem el petit nu-

cli de cases a l’entorn de l’església i anem bai-

xant cap al Merdençà, un afluent del Ser que

drena una part de la serra de Finestres. Pel seu

nom no podríem pas pensar que la seva arrel lla-

tina Mer significa net, pur, segons expliquen els

erudits de la llengua. Anem seguint les marques

grogues de la xarxa de senders d’Itinerannia i les

blanques i vermelles del sender de gran recor-

regut GR-2. Seguim l’asfaltat i caminem entre

el riu (dreta) i els camps (esquerra). Aquí tenim

una bucòlica visió del recollit nucli del Torn, amb

els cavalls pasturant pels prats i fins avui qua-

si bé sense sentir la fressa de vehicles a motor

(tan sols alguns necessaris elements de teleco-

municacions alteren aquesta imatge de postal).

Més endavant creuem el Ser per un passallís de

ciment. En l’aiguabarreig del Ser i del Merdan-

çà, l’aigua perd força i s’entolla. És el paradís

de les granotes. La seva rítmica xerrameca ens

acompanyarà aquest tram de camí. Obviem a la

dreta el camí de Can Güell. Si mirem enlaire, en

l’horitzó proper veiem una petita inflexió: és la

Creu Montner.

Si parem atenció, unes desenes de metres més

de camí i en el marge per damunt del Ser veu-

rem una paret de pedra. És el darrer testimoni

del molí del Collell. Al cap de poc passem per

A peu pels voltants del TornA cavall del Ser i del Junyell

Una volta circular que ens descobrirà els diversos collets del camí carener, entre les dues conques fluvials, que eren passos

habituals en l’època de l’estraperlo

El T

orn

Núm. 447 11

davant del molí d’en Camps Quan portem uns

vint minuts caminant arribem als peus de la

Cadavall, que fou una gran propietat i que jun-

tament amb Mas Poch, la Casanova i Ca n’Ou

encara avui formen un petit veïnat. Aquí canvi-

em l’asfaltat per camí de terra. Tres minuts més

tard deixem la pista i ens enfilem per un corriol, i

creuem fàcilment, amb l’ajuda de graons, diver-

ses feixes fins a guanyar el camí vell, dit camí de

Besalú, que abans passava pel mig de les cases.

Per camí ben fressat pugem suaument direcció

al Coll Salom i en traspassar algun petit cairet

podem fer una ullada a la vall del Ser.

En el Coll Salom trobem diversos camins. Era

el pas principal per anar de Besalú a Mieres.

Aquí deixem les marques d’Itinerannia i del GR-

2, que baixen a trobar el Junyell. Hem d’anar

a l’esquerra, per la primera pista que trobem

en arribar al coll, direcció ponent i pel costat

de solei. Al cap de cinc minuts, al collet de la

Bassota deixem la pista, que traspassa cap al

bac, i ens enfilem per corriol pel fil de la carena,

seguint sempre la direcció cap a ponent. D’en-

trada, la pujada és curta i costeruda fins a assolir

el primer turó, després anirem planejant fent la

viu-viu amb els petits desnivells que separen els

turons dels collets, però els pendents no ens fa-

ran bufar gaire. Després de flanquejar el turó de

Planells, baixem al marcat collet de Can Daina.

Un vell camí travesser el creuava i permetia a la

gent de la Miana dur el blat al molí de Roca, un

altre molí del Ser que ja pertany a Sant Miquel

de Campmajor. L’avi Giralt comenta: “Fins i tot

de Begudà venien amb la burra carregada de

sacs de blat, ho feien de nit en el temps de l’es-

traperlo per no topar-se amb la Guàrdia Civil”.

Segueix explicant: “Si els trobaven, normalment

se’ls donava una part i tot arreglat. Que els guàr-

dies també eren dels que passaven molta gana”.

Deu minuts enllà passem a tocar els termes de

la Cadavall. A part de fitar la propietat d’aquesta

casa, per aquí passa el terme municipal que li-

mita Sant Ferriol de Sant Miquel de Campmajor.

Un xic més de camí, i en uns erms on no crei-

xen els arbres, se’ns permet de tenir una bona

vista de la vall del Ser, de la cassola, segons Pla,

de la vall de Mieres i de les muntanyes que fi-

ten l’horitzó: Rocacorba i la serra de Finestres.

Continuem caminant, la muntanya del Daina, els

turons d’en Cadavall o els Tres Turons, el turó

de la Cadavall (dit així ja que era l’únic des d’on

es veia la casa de la Cadavall) i el collet Pany,

un collet molt marcat amb una plaça carbonera.

Flanquegem pel bac un darrer turó i som a la

Creu Montner. Juntament amb el collet de Ca-

nyelles eren els dos passos principals per anar

de la Miana cap al Torn, cap a Mieres o cap a

Sant Miquel de Campmajor. Molt recentment, la

construcció d’una pista forestal s’ha endut l’en-

cant i la tranquil·litat d’aquest indret.

Ens encarem a ponent. Uns graons ens ajuden

a guanyar el pendent del marge de la carretera.

Tot al llarg del camí, si ens hi fixem bé, veurem

diverses fites termeneres. Abans de les primeres

pujades creuem l’arbustiu pla de Gòdua. Aquest

topònim és una viva mostra de la influència de

l’home en els canvis de la vegetació. El nom ens

diu que abans en aquest pla predominava la gi-

nesta borda, ginestell o ginesta de muntanya, i

que localment a la Garrotxa se li diu gòdua. El

bosc, lentament recupera els seus dominis.

Ara sí que pugem més decididament. Trobem

la bassa d’en Camps en un petit colletó. Aquí la

terra comença a vermellejar. Algun forat a la ve-

getació, talment finestres, ens permeten veure la

vall del Merdançà i, al fons, la muntanya de Ro-

cacorba. Passem pel costat d’una altra basseta i

de seguida assolim el Turó Vermell. On hi ha una

ben visible fita de pedra, pugem pel marge i ens

encarem a llevant on trobem una creu clavada a

una aulina que ens remet al llegendari popular

de la pastoreta atacada pel llop. Però el registre

d’òbits de la parròquia ens explica la mort d’una


dona, a l’any 1878, per l’explosió d’una barrina-

da que s’utilitzava per estellar soques d’aulines

grosses.

Retornats al camí carener, aquest mandreja for-

ça planer fins que, amb un darrer bufet, asso-

lim l’emboscat turó dels Vells (559 m) o senzi-

llament, com diu la gent gran, el turó més Alt,

sostre de la caminada.

Iniciem la davallada cap el collet de Canyelles.

Al cap de quatre minuts la fangosa bassa de les

Bruixes, normalment plena ja que a part de la

de la pluja diuen que hi brolla aigua per sota ter-

ra, ens fa entrar a l’esbatanat pla de les Bruixes.

Aquests espais enmig del bosc, erms i sense ve-

getació, cridaven tant l’atenció als nostres besa-

vis que els solien relacionar amb les forces mà-

giques. El nostre país està farcit de plans i places

de les Bruixes. Després de creuar-lo tornem a

entrar a dins del bosc. El camí fins al collet és

agradable de fer, no té gaire pendent, planeja

força i és un descans per a les cames.

El collet de Canyelles és força obert i és on re-

trobem les marques grogues de la xarxa d’Itine-

rannia. La baga és ombrada i sense cap vista,

però ens ho compensa la bona panoràmica que

tenim per migdia. Les muntanyes es perfilen a

l’horitzó des de l’ermita de Sant Patllari fins al

Puigsallança.

Baixem per bon camí de matxo cap al solei, se-

guint les marques grogues. Uns vuit minuts avall

trepitgem les pedres Moledores. Uns quatre gra-

ons de pedra, baixets i afinats, eren utilitzats per

esmolar l’eina i el ganivet, aprofitant el temps

d’una petita parada per recuperar l’alè. I és que

no tothom tenia burreta o cavall, i pujar del Torn

amb un sac de farina o de queviures a l’esquena

no devia ser pas fàcil.

No gaire més avall, enmig d’un rodal de pins re-

marcables i al capdavall d’un serradet, el camí

Creu

del

Tur

ó Ve

rmel

lD

e Sa

nt P

atlla

ri a

l Lle

brer

a

Núm. 447 13

es bifurca. El que continua recte i que després

baixa sobtadament per uns estreps rocosos (per

on van els senyals grocs) només permet anar-

hi a peu. El de la dreta és el camí dels Burros,

que baixa fent diverses llaçades i era utilitzat per

passar-hi amb els animals de càrrega, fos matxo,

burreta o cavall.

Baixarem, doncs, pel camí dels Burros més

suau que l’altre, llaçada rere llaçada. Estava un

xic aperduat però recentment veïns de Mieres i

del Torn l’han recuperat i, a part, les cames ens

ho agrairan. Ja força avall deixem a la dreta una

sendera que ens conduiria cap al molí de Gibert.

Tot seguit creuem una torrentera, planegem una

curta estona i entrem a l’Olivet, on passem per

damunt de les amagades runes de Can Frigola

d’en Fàbrega, ja molt tapades per la vegetació.

Embranquem amb el camí d’anar a peu i bai-

xem decididament. Creuem un ample camí de

terra. A la dreta s’estén l’allargada horta d’en

Casagrossa i, per l’esquerre, deixem que marxin

les marques grogues en creuar la torrentera dels

Estrigassos. Creuem el canal del molí de Can Fà-

brega. Poques passes aigües amunt del canal

encara és visible el rentador d’en Casagrossa.

Entrem a una arbreda a prop del Ser, la creuem

pel mig entre el canal i el riu, seguint camins fets

pel senglar. Afluïm a l’únic pont per on poden

creuar en sec els vehicles els dies que les aigües

baixen grosses. Sense creuar el pont anem cap a

l’esquerra i en poc més de dos minuts encalcem

una carretereta enquitranada. És l’arrencada

de la pista del collet de la Creu Montner. Anem

avall, passem per davant de l’harmoniós conjunt

del molí d’en Fàbrega poc abans de creuar el

Ser. Un minut de pujada i som altre cop a la pla-

ça Major del Torn, on hem començat aquesta

passejada matinal.

TEMPS DEL RECORREGUT: 60 minuts fins al

Coll Salom, 1 hora 38 minuts fins a la Creu Mont-

ner, 2 hores 8 minuts fins al collet de Canyelles,

2 hores 36 minuts la volta sencera.

Joan Pontacq Seguranyes

El c

olle

t de

Bas

tarr

a al

Pui

gsal

lanç

a


VII Travessia d’Olot a Banyoles

Ha arribat el mes de març i ens disposem a fer

una nova edició de la travessia d’Olot a Banyo-

les. En aquesta ocasió, l’itinerari escollit ens por-

tarà a Sant Julià del Mont i des d’allà seguirem

tota la carena que mor a Serinyà. Us sembla una

proposta atractiva? Doncs endavant, ja podem

començar a caminar.

L’aparcament del Consum (420 m), lloc habitu-

al de trobada de molts excursionistes olotins, és

el punt de sortida de la llarga travessia. Poques

passes més enllà creuarem el Fluvià i agafarem

el camí que puja al camp de tir i la font de la

Salut. Després de faldejar el cim del volcà de les

Bisaroques, anirem al portal de cal Pacient i vol-

tarem per les feixes fins a trobar el camí que ve

de Puigdebaix.

El tram que segueix és molt planer i el cobreix

una vegetació prou variada; caminarem per una

fageda, el brancatge de la qual deixa entreveure

el xalet de les Tries, més enllà per una roureda

i també per un aulinar. Passarem per les migra-

des restes de can Ferriol del Bac, deixarem a

l’esquerra camins que baixen al veïnat de Sant

Cosme i a la dreta un que puja a la parròquia de

Batet, tots ben senyalitzats. Arribarem a les ruï-

nes de cal Vicari, ens enfilarem uns metres per

sobre la casa i enllaçarem amb un camí traves-

ser, que ve de la parròquia de Batet. El seguirem

cap a l’esquerra, trobarem el camí de cal Cabrer,

passarem sota una línia elèctrica, deixarem el vi-

arany que baixa a Palou i arribarem a font Faja,

abundosa deu que raja en un replà molt ombrí-

vol i agradable.

Més enllà de la font el camí puja en llargues i

seguides ziga-zagues. Deixarem a la dreta el

camí de cal Gall, ens aproparem a can Gralla

i anirem a trobar la carretera asfaltada de Batet

de la Serra. El santuari de la Trinitat queda a la

nostra dreta. La seva església és una construcció

romànica de tres naus i un sol absis, engrandida

a principis del segle XVIII. Nombroses masies

són al seu voltant.

Tornarem a la carretera i la seguirem en direcció

llevant. Travessarem l’altiplà volcànic de Batet,

curosament conreat, deixarem a la dreta el sin-

gular edifici de la Planella i el dominant volcà

de Pujalós i ens acostarem a Godomar, una al-

tra masia molt vistent, que també deixarem a la

dreta. En una bifurcació escollirem una carretera

sense asfaltar, ens acostarem al Pla i seguirem

enllà en suau descens. Deixarem a l’esquerra el

camí de Gramoners i Sant Cosme, que vam se-

guir en la tercera edició de la travessia, i anirem

al coll de Palomeres.

Des del coll ens enfilarem caire amunt per la car-

retera, sempre en prou mal estat. Rodejarem un

primer turó, entre alzinars, i pujarem al Puigsa-

creu per pelats i terra vermells.

Al capdamunt (772 m) hi trobarem l’església de

Sant Abdó i Sant Senén, construcció popular del

segle XV, d’una sola nau amb absis semicircular.

Esmorzarem mentre gaudim d’una magnífica

Núm. 447 15

balconada sobre Santa Pau i bona part de la

zona volcànica.

Baixarem del cim per un dreturer corriol que

segueix pel caire en contínues tortes. Trobarem

la carretera que puja de Santa Pau, deixarem a

l’esquerra el camí directe a Batet, continuarem

en direcció llevant i arribarem al coll de Boixeda,

important nus de camins. Travessarem el camí

ral de Santa Pau a Begudà, que enllaça les ma-

sies de Boixeda i can Devesa, i deixarem a l’es-

querra el que baixa a Begudà pel clot de Monjos

i Serradell. Nosaltres seguirem per la carretera,

un centenar de metres més, abans de tornar al

camí vell, que surt per sota seu. Deixarem a l’es-

querra el corriol de Roques Girades, travessarem

la carretera i tornarem a la carena, força pelada.

El camí passa al solell de la muntanya, volta el

puig d’en Bardissa i torna a la carena, en un co-

llet on retrobarem la carretera. Ara la seguirem

al llarg d’un parell de centenars de metres. En

la següent bifurcació escollirem la branca de

l’esquerra, que ressegueix el bagueny traçat del

camí vell. Arribats en un cairet tornarem definiti-

vament al camí. Després d’una bassa, ja al caire

nord de la muntanya, deixarem a l’esquerra un

camí on han confluït la carretera que seguíem

i els camins que pugen de can Serra de Bosc i

de Lliurella.

Nosaltres anirem a la dreta, deixarem a l’esquer-

ra el camí de la Miana, vell conegut de la tercera

travessia, i ens enfilarem a Sant Julià (907 m).

Sant Julià del Mont fou un monestir benedictí,

documentat l’any 866. Dotze anys després va

ser incorporat al de Sant Esteve de Banyoles i

més tard fou convertit en una simple parròquia,

traslladada a la Miana els segles XIV o XV. L’es-

glésia és una ruïnosa construcció d’estil romà-

nic, d’una sola nau amb absis semicircular. La

torre campanar, ben restaurada i convertida en

un magnífic mirador, i la sagristia són afegits

posteriors. La casa de l’Ermità, abandonada fa

tres quarts de segle, també va ser reconstruïda.

Sortirem de Sant Julià per la carretera que hi

dóna accés, en direcció migdia. Deixarem de

costat el vèrtex geodèsic, ens enfilarem a un

turó i tornarem a la carretera, en un collet. Allà

agafarem la branca de l’esquerra, que trenca en

direcció llevant i enceta la davallada. Deixarem

a la dreta el coll de Sant Martí, a l’esquerra una

pista vella i seguirem avall. Aquest no era el tra-

çat del camí antic, anorreat en explotar el bosc,

però aviat hi tornarem i pocs minuts després ar-

ribarem al coll Satrapa, magnífic mirador de la

valleta dels Arcs amb la muntanya de Finestres.

Al coll podríem triar entre tres camins; el de

l’esquerra baixa als Agustins, el de la dreta va a

Santa Pau. Nosaltres escollirem el que carene-

ja en direcció llevant, que molts recordareu de

la segona edició de la travessia. No deixarem la

carena, o ens en allunyarem ben poc, en moltes

hores. El camí la ressegueix i només en fuig per

anar a Pruan. Abans d’arribar a aquesta masia


trobarem el camí que ve de Plomers i Agustins,

passarem per la font i seguirem entre dues pla-

nes de conreu, convertides des de fa dècades

en pastures.

Fa sis anys vàrem dinar a Pruan, camí d’Olot. En

aquesta ocasió no farem cap àpat a la casa; tor-

narem al caire, deixarem la carretera que davalla

al Sallent i cercarem el fidel corriol, que baixa a

can Serra Grivera, masia ruïnosa amb una caba-

nya molt dominant. Abans d’arribar-hi haurem

deixat, a l’esquerra, la pista que va al Casot, la

Guàrdia i la Miana. Seguirem pel camí carener

cap al collet de can Serra i el coll de Cabaià. Ara

ens tocarà pujar a un cim emboscat, abans de

baixar al coll de Canyelles (501 m), lloc de pas

del camí del Torn a la Miana.

Kim Agustí

Horaris

Olot (aparcament del Consum).

La Trinitat de Batet.......................1h 13 min.

Sant Abdó i Sant Senén...............2h 01 min.

Sant Julià del Mont.......................2h 50 min.

Pruan............................................3h 32 min.

Coll de Canyelles..........................4h 16 min.

Olot al coll de Canyelles 17,080 km

El collet de Canyelles (o Canelles) ens fita, més o

menys, la meitat del recorregut. Aquest marcat

collet era per on passava la gent de la Miana per

anar al Torn, de petits per anar a l’escola i de

grans per proveir-se de queviures.

Continuant per la carena, com fins ara, al cap

de pocs minuts creuem el desforestat i pedre-

gós pla de les Bruixes. Aquests espais enmig

del bosc, erms i sense vegetació, cridaven tant

l’atenció als nostres besavis que els solien rela-

cionar amb les forces màgiques. El nostre país

està farcit de plans i places de les Bruixes. A

l’extrem de tramuntana del pla voregem la fan-

gosa bassa de les Bruixes, normalment plena,

ja que a part de la de la pluja hi brolla aigua

per sota terra. Primer pugem al turó dels Vells

-o senzillament el turó més Alt- i després al Turó

Vermell. Una creu clavada a una aulina ens re-

met al llegendari popular de la pastoreta atacada

pel llop, però el registre d’òbits de la parròquia

ens explica la mort d’una dona als 34 anys (Ma-

riane Pujol i Funosas), l’any 1878, per l’explosió

d’una barrinada de les que se solien utilitzar per

estellar les soques d’aulines grosses. Ara ja de

baixada, abans del proper coll, la Creu Montner,

passem per la bassa d’en Camps i pel pla de

Gòdua. La Creu Montner i el collet de Canyelles

eren els dos passos principals per anar de la

Miana cap al Torn, cap a Mieres o cap a Sant

Miquel de Campmajor.

Núm. 447 17

Molt recentment, la construcció d’una pis-

ta forestal s’ha endut l’encant i la tranquil·litat

d’aquest indret.

Creuada la carretera continuem pel fil de la ca-

rena. Els turons i els colls es van succeint. Flan-

quegem un primer turó i som al collet Pany, molt

marcat i d’on sortia un camí que, pel bac i força

de pla, anava a can Daina. Continuem caminant

pel turó de la Cadavall (dit així ja que era l’únic

des d’on es veia la casa de la Cadavall), els tu-

rons d’en Cadavall o els Tres Turons i la munta-

nya del Daina. En uns erms on no creixen els

arbres se’ns permet de tenir una bona vista de

la vall del Ser -de la cassola, segons Pla-, de la

vall de Mieres i de les muntanyes que fiten l’ho-

ritzó: Rocacorba i la serra de Finestres. Els ben

visibles termes de la Cadavall que -a part de fitar

la propietat d’aquesta casa- ens diuen que per

aquí passa el terme municipal que separa Sant

Ferriol de Sant Miquel de Campmajor.

Baixem al marcat collet de Can Daina. Un vell

camí travesser el creuava i permetia a la gent de

la Miana dur el blat al molí de Roca en el Ser,

que pertany a Sant Miquel de Campmajor. L’avi

de Can Giralt comenta: “Fins i tot de Begudà ve-

nien amb la burra carregada de sacs de blat, ho

feien de nit en el temps de l’estraperlo per no to-

par-se amb la Guàrdia Civil”. Segueix explicant:

“Si els trobaven, normalment se’ls donava una

part i tot arreglat. Que els guàrdies també eren

dels que passaven molta gana”. Després del turó

de Planells i en el marcat collet de la Bassota

trobem diverses pistes forestals. Anem per la

que puja i ens fa mantenir la mateixa direcció

pel vessant de solell i ens adreça al Coll Salom,

per on passa el GR-2. Aquest darrer pas era el

principal camí per anar de Besalú a Mieres.

En aquesta zona podem trobar els fòssils del ti-

pus Velates, un cargol marí que vivia fa uns 50

milions d’anys.

Marxem del Coll Salom per la pista de solell,

carena enllà. Al cap de quatre minuts deixem

la pista i ens enfilem per un marcat camí, per

continuar caminant per la carena. Passem pel

Serrat Gran, el bon mirador de l’oratori de Sant

Josep (observem prop de l’oratori roca calcària

nummulítica, més coneguda com a pedra de

Girona, plena de fòssils foraminífers, assilines i

nummulits, popularment anomenats “llenties o

dinerets”, per la seva curiosa forma plana i arro-

donida) i el pi de Sant Josep abans de baixar al

collet de Besalú o de Sant Josep.

Sortim del collet de Besalú per la pista de solell.

Dos minuts més tard deixem la principal que

baixa cap al Ser i Ca n’Illa, canviem de vessant

i al cap de pocs minuts la pista es converteix

en corriol. Flanquegem els Tres Termes o les

Roques de Vilar on conflueixen els termes dels

municipis de Sant Ferriol, Sant Miquel de Camp-

major i de Serinyà. Anem carenant sempre fins

al puig de Ca n’Hortós, on trobem la creu de


Ca n’Hortós o la Creu Blanca (Vistes: al fons el Montgrí, les muntanyes de Begur i els Àngels. Més a prop Serinyà, el pla de Martís, Banyoles, l’ermita de Sant Patllari, Puig Sou a la muntanya de Rocacorba, Puig ses Arques, Comaestremer (el cim més alt del Pla de l’Estany), el Montner, el Llebrera i Puig de Capell. A primer terme i en línia amb Puig Sou, Boquià, collet de Guixeres –amagat- i la serra de can Ginestar).

Veiem que té una inscripció: “SERINYÀ. San-

ta Missió. Febrer 1958”. La gent de Serinyà va

col·locar aquesta creu en agraïment a uns fra-

res que van passar per ensenyar la doctrina a la

mainada del poble. Per camins i pistes i sempre

seguint, més o menys, el fil de la serra afluïm a la

pista de desemboscar del Vilar, a prop de la Bru-

guera, i la seguim direcció a Serinyà. Seguint el

camí més fressat, resseguim l’emboscat pla de

les Bruixes, creuem el rec del Clot de la Vídua,

passem enmig dels extensos camps i per sota de

Ca l’Aulina, masia que dóna nom al pont que ens

permet creuar el Ser.

Un cop creuat el riu anem per la bona pista de

terra cap a l’esquerra, direcció cap a Serinyà. Ar-

ribats a sota de l’amagat conjunt d’edificacions

de Gatielles, deixem la pista per pujar a la dreta

per un camí carreter mig perdut que, després

de passar pel costat del viver de Can Costa, ens

porta a creuar la carretera comarcal per un pas

subterrani.

Creuem el poble de Serinyà passant per la pla-

ça de Sant Andreu i la ben conservada església

parroquial, on trobem els senyals del GR-1 que

anirem seguint tot passant per la vora del Seri-

nyadell (un afluent del Ser) i pel Parc de les Co-

ves Prehistòriques de Serinyà fins passat el Mas

(on havien fet d’hostal, perquè estem trepitjant

el vell camí ral de Banyoles a Olot) on deixarem

el GR-1 i trencarem a la dreta per creuar Mosso-

ga, un dels bullidors més ben definits, cabalós i

espectacular que neix prop de l’església d’Usall.

Més endavant deixem a la dreta i a peu del camí

el roure de la Creu. Expliquen que al seu peu hi

morí un vianant i que en record del fet es posà

una creu a la soca però, amb els pas dels anys,

la creu ha quedat enterrada a dins la fusta de

l’arbre. Creuem la variant de Banyoles i ens en-

caminem cap la església d’Usall i passem al cos-

tat del bullidor de Mossoga.

Anem a buscar la carretera comarcal de Banyo-

les a Esponellà, on trobarem de nou les senyals

del GR-1 i només ens queda enfilar el puig de

Sant Martirià (o dit també el Convent Vell) per

arribar a Banyoles, objectiu final d’aquesta jor-

nada.

Joan Pontacq

Horaris:

Collet de Canyelles ................................. 16m

La Creu Montner ............................... 4h 51m

Coll Salom ......................................... 5h 31m

Collet de Besalú ................................ 6h 11m

Puig de Ca n’Hortós .......................... 6h 25m

El Ser .................................................. 7h 6m

Serinyà ............................................. 7h 33m

Església d’Usall ................................. 8h 21m

Banyoles ........................................... 8h 59m

Collet de Canyelles a Banyoles 19,330 km

18 de març de 2012

Núm. 447 19

Aquest passat diumenge, dia 27 de maig, es va

celebrar, una vegada més, el tradicional aplec

de Sant Aniol, també conegut com “l’Aplec dels

Francesos”. Aquesta festa és organitzada pels

Amics de Sant Aniol d’Aguja, que és una asso-

ciació conformada per tres entitats: Terra Aspra

de Montagut, Peu Alegre de Sant Llorenç de Cer-

dans i el Centre Excursionista de Banyoles.

Va ser un aplec ben especial pel fet que s’es-

queia amb el 50 è. aniversari de la col·locació

de la campana a l’ermita. Per aquest motiu es

va enramar el campanar amb boixos i senyeres

i s’inclogueren dos actes ben especials a la pro-

gramació. Per una banda, es va convocar una

trobada de noies que es diguessin Coral o Coralí,

el mateix nom que es va donar a la campana

l’any 1962 i en honor a la protagonista de “La

Punyalada”. S’ha de dir que, tot i l’expectació

de tothom, només es presentaren dues Corals,

que van ser molt ovacionades. Per altra banda,

el plat fort de la diada va ser l’exhibició castelle-

ra a càrrec i gentilesa de la colla ELS XERRICS

D’OLOT. Per primera vegada a Sant Aniol es va

poder gaudir d’aquesta bella i espectacular tra-

dició tan arrelada a la nostra terra. Va consistir

en tres aixecaments al prat de la Font i un altre

ben bé a davant de l’ermita, el qual va arribar a

l’alçada del campanar. Va ser un moment molt

emotiu i agraït per a tothom. Encara, en relació

amb aquesta efemèride, es va homenatjar Marie

Louise Roget, que va ser padrina de la campana

l’any 1962. I de fet, encara ho és però, com que

no li va ser possible assistir-hi, va recollir el ram

de flors la seva filla, Monica Saqué. Una nove-

tat més fou el nou disseny de samarretes que

va dissenyar el nostre col·laborador Joan Oliver.

Davant del pit hi destaca l’anagrama de l’enti-

tat, on s’ha adaptat l’eslògan “PER UN REFUGI

Sant Aniol d’Aguja

Entre castellers,corals i samarretesAplec de Sant Aniol d’Aguja 2012

Els Xerrics d’Olot al Prat de la Font


AMB COS I ÀNIMA”. Val a dir que van tenir tanta

acceptació que algunes talles ja s’han esgotat.

Demaneu-ne!!!

La resta d’actes van ser els habituals de cada

any. El collet de Clarioles s’omplí de gent de

banda i banda de la frontera i es cantaren can-

çons tradicionals. Després de la foto de colla es

va baixar en pelegrinatge, presidit per la imatge

de Sant Aniol, i acompanyada amb el cant del

Virolai. Missa a càrrec de Mn. Riera, rector de

Molló, i cant dels Goigs. També fou novetat l’edi-

ció de 100 exemplars d’un llibret a tot color. Està

compost per una ressenya històrica, un mapa de

carenes de quan encara funcionava el refugi, un

seguiment de la missa amb cants inclosos, així

com els cants populars i els goigs. Els Grallers

de Montagut van acompanyar, a toc de gralla,

la gent cap al prat de la Font on es va enfilar

l’encantament de tortells, rifes, sardanes... Es

va comptar amb la presència de l’Alcaldessa de

Montagut i Oix, la Mònica Boix. Un acte molt es-

perat fou l’elecció de l’hereu i pubilla de l’aplec,

càrrecs que obtingueren Laurine Bonecase de

Maureillas (Catalunya Nord) i en Josep Ribas,

conegut com en Pitu Sella, de Montagut. Dife-

rents artistes van fer donació d’obres seves i al-

tres manualitats per col·laborar a recaptar fons

per a la rehabilitació del refugi. En aquest sentit

l’organització va repartir fulletons per donar a

conèixer un sistema d’aportacions per tal de po-

der finançar les primeres obres. Les aportacions

estan pensades de manera que es retornaran en

nits de refugi i, depenent de la quantitat aporta-

da, es tindrà dret a posar el nom del particular,

família, empresa o entitat a una de les parets in-

teriors del futur refugi.

El dinar popular va repartir 180 plats d’arròs.

Havent dinat, la mainada va ser la protagonista

perquè gaudia de valent amb els diferents jocs

de cucanya, que es van fer extensius als més

grans. Van estirar tan fort la corda que la van

partir pel mig!!! L’emotiu “Cant dels Adéus” va

cloure la diada de l’aplec de Sant Aniol, amb el

desig del retrobament de l’any que ve.

L’organització està molt satisfeta dels transcurs

de la diada. Primer, per la gran assistència de

gent (centenars de persones) i segon, perquè es

va participar molt en els actes i es va rebre molt

de suport moral i també econòmic per a l’ajuda

de la rehabilitació del refugi.

Un agraïment també al cel que, malgrat man-

tenir-se força encapotat, no va deixar caure ni

una gota. Petit miracle si es té en compte les

propietats “d’orinal del cel” d’aquella vall i que,

tant el dia abans com després, sí que va ploure.

Per molts anys d’aplecs! Per molts anys campa-

na Coralí!

Un aplec amb rerefons amarg

L’aplec havia de fer el seu curs. Una festa anyal

tan important calia que eixís de manera natural.

I així va ser. I amb satisfacció podem dir que tot

va anar sobre rodes i, un any més, s’ha complert

amb la tradició. Tanmateix, aquell dia, una om-

bra de tristesa va estar present en tota la gent

de l’organització. En Coro, que amb tanta il·lusió

L’alcaldessa, representant de la Padrina, la Pubilla, dues Corals, l'Hereu i el sermonejador

Núm. 447 21

havia preparat qüestions per a l’aplec, no podia

ser entre nosaltres perquè una desgràcia famili-

ar havia aterrat inesperadament a la seva llar. El

seu pare moria dues nits abans de l’aplec. Més

d’un record se li va dedicar i, des d’aquest mitjà

escrit, volem donar-li el nostre condol i suport.

Amics De Sant Aniol d’Aguja

Concert de taflic! A FontcobertaEn benefici de Sant Aniol d’Aguja

El passat dia 2 de juny es va celebrar un concert

en benefici de Sant Aniol d’Aguja. Va tenir lloc

a dos quarts de deu del vespre a Can Jan de

la Farrés de Fontcoberta, al Pla de l’Estany. El

concert va ser protagonitzat pel grup TAFLIC!.

En total una quinzena de noiets i noietes del Far

d’Empordà dirigits pel banyolí Albert Massip.

Van oferir un concert diferent dels de costum pel

fet que actuen sense director visible i en cons-

tant moviment. Es tracta d’una actuació musical

amb representació, fet que li dóna un tarannà

molt especial i artístic. Actuen amb acompanya-

ment musical: guitarrista, pianista, contrabaixis-

ta i percussionista. El concert es va centrar en


Aquest any s’han estrenat unes noves samarre-

tes de Sant Aniol. El disseny és una gentilesa del

nostre col·laborador, en Joan Oliver. És una com-

binació de l’anagrama oficial dels Amics de Sant

Aniol amb l’eslògan per promoure la recuperació

del Refugi.

Col·laboreu, si us plau! La podeu trobar a la se-

cretaria del Centre o demaneu-la a qualsevol

dels vocals quan aneu a una excursió. Preu: 10

euros.Gràcies!

Venda de samarretes de Sant Aniol en benefici del refugi


el treball de cançons del nostre país: des de les

tradicionals i populars fins a temes de folk, de

cantautors o de pop-rock en català. Durant l’acte

s’anaven projectant en una pantalla els títols de

les cançons que estaven sobreposats a fotografi-

es. Unes imatges que tenien relació amb l’indret

de Sant Aniol. El magnífic local de Can Jan es

va omplir amb més de 130 persones que es van

rendir des del primer moment a ovacionar els

components de Taflic! Al final, el públic es posà

dempeus picant de mans i va aconseguir tres

repeticions. En les repeticions, els joves artistes

van sortir de nou a l’escenari, però vestits amb

una samarreta on es destacava l’eslògan “PER

UN REFUGI AMB COS I ÀNIMA” fent referència

al principal projecte de l’Associació organitza-

dora, que és portar a terme la rehabilitació de

l’antiga rectoria de Sant Aniol com a refugi per

a excursionistes. Aquestes samarretes van ser

dissenyades per Joan Oliver i es van estrenar per

l’Aplec de Sant Aniol, el passat 27 de maig.

Per accedir al concert feia falta pagar una en-

trada de 10 euros. La mainada fins a 13 anys

entraven gratuïtament. Tota la recaptació serà

destinada a la rehabilitació de l’antiga rectoria

de Sant Aniol d’Aguja perquè es converteixi en

un refugi guardat per a excursionistes.

El passat mes de gener ja es va organitzar un

concert del mateix grup Taflic! a l’església de Sa-

dernes, i amb les mateixes finalitats.

Agraïments

El nostre agraïment als nois i noies de Taflic!

Tant de bo un dia puguin gaudir d’un refugi a

Sant Aniol i així tindran la satisfacció d’haver

col·laborat a fer-lo possible. També les gràcies

als músics que els acompanyen i, sobretot, al

seu director, Albert Massip. Així mateix agraïm la

col·laboració de l’Ajuntament de Fontcoberta per

cedir-nos un local tan digne.

Amics De Sant Aniol d’Aguja

El passat mes de maig els Amics de Sant Aniol

van rebre una motoserra nova per tal de fer tre-

balls de manteniment a l’entorn. La màquina va

ser adquirida per la Secció Vertical del Centre

Excursionista de Banyoles i en va fer donació als

Amics de Sant Aniol, els quals agraeixen aquest

detall tan important (tant pel gest econòmic com

pel suport moral) dels més joves del Centre.

La secció vertical del centre col·labora a Sant Aniol

Núm. 447 23

Els qui vau anar a l’aplec segur que us vau ado-

nar d’una reproducció en miniatura de la matei-

xa ermita de Sant Aniol. Es tracta d’una obra rea-

litzada per l’Ernest Quintana Corominas. L’Ernest

va néixer a Capmany, Alt Empordà, però quan

era petit tota la família va anar a viure a Sant Llo-

renç de Cerdans. Es va guanyar la vida fent de

paleta i ara està jubilat. Dedica bona part de les

estones lliures a construir maquetes. El passat

mes d’abril va fer donació de la de Sant Aniol

a la nostra entitat. Està feta amb materials na-

turals. Va estar-se un dies a Banyoles i va estar

exposada a Montagut pels dies de festa major. A

la vigília de l’aplec, el dia 26 de maig, es va pujar

a Sant Aniol, on llueix a sobre l’altar protegida

per una vitrina de vidre. Els Amics de Sant Aniol

agraeixen a l’Ernest Quintana la seva generositat

i el feliciten per la seva traça d’artista.

Maqueta de l’ermita

Nous amics i amigues de Sant Aniol

Recordem per ser amic-col·laborador de Sant Aniol es proposa una quota mínima de 10 euros a l’any.

Si us interessa participar en el nostre projecte de rehabilitació del refugi de Sant Aniol poseu-vos en

contacte: C. E. Banyoles 972575212. O bé: [email protected]

També podeu fer un donatiu únic al número de compte: 21000023440200621387


Jaume Fañanas Serrallonga

Dolors Juliol Garriga

Candid Mundet

Claparols Serge

Claparols Simone

Cadene Alain

Xarolier Jeanne

Maria Costa Xarles

Anna Torras Deltell

Pere Casanovas Coll

Ariadna Casanovas Coll

Margarida Massanas Frigola

Josep Picart Agusti

Lluïsa Casals Guino

Sergi Picart Casals

Sandra Picart Casals

Helena Puigdevall Terrades

Jaume Oliver Vileta


Com us vàrem avançar en l’anterior Butlletí, la

darrera setmana de juliol, dels dies 23 al 29,

tindrem convidats a Banyoles a una bona colla

d’excursionistes del Club Escursionisti Arcoresi,

de la localitat italiana d’Arcore (Llombardia).

S’han preparat unes activitats de caire excursio-

nista i turístic per fer-los ben agradable l’estada

a la nostra ciutat i comarques veïnes.

La idea de portar a terme un agermanament

entre els dos clubs va sorgir fa uns anys, per

raons d’amistat personal entre alguns membres

d’ambdues entitats.

Enguany, finalment, posem fil a l’agulla.

Les sortides i activitats previstes són les se-

güents:

Dilluns, dia 23 de juliol del 2012

Un autocar recollirà els nostres amics italians a

la ciutat de Barcelona, a primera hora del matí, i

els portarà cap aquí. Abans d’arribar a Banyoles

es farà una bona parada a la ciutat de Girona,

per visitar-ne el casc antic i els principals llocs

d’interès monumental, acompanyats d’una guia

que ja està preparant el recorregut més adient.

Es dinarà a Girona i s’arribarà a Banyoles, a mitja

tarda. Els amics arcoresos s’instal·laran a la Casa

Fonda Sprint del carrer Mn. Baldiri Reixach, i a

entrada de fosc seran rebuts al nostre Ajunta-

ment per el Sr. Alcalde de Banyoles o algun re-

presentant municipal a concretar.

Després els rebrem oficialment al Centre Excur-

sionista, on s’organitzarà un aperitiu de benvin-

guda i se’ls mostraran els nostres locals.

Dimarts, dia 24 de juliol

ExCURSIó GARROTxINA CLàSSICA

Amb el següent itinerari: Sadernes – Castell

S’Espasa – Pont d’en Valentí – Sant Aniol – Salt

del Brull – Balmes d’Uja – Coll de Sant Marc –

Pic de les Bruixes – Puig de Coma Negra – Coll

de Malrem – Coll de Golofreu – Beget.

Hi haurà una petita part del grup que no camina-

rà i només vindrà a la tarda, amb l’autocar, fins a

Beget, per tal de visitar el poble.

Dimecres, dia 25 de juliol

ExCURSIó TURíSTICA I CULTURAL EN AUTOCAR

Amb aquest itinerari: Banyoles – Besalú – Cas-

tellfollit de la Roca – Olot (Museu dels Volcans) –

Volcans del Croscat i de Santa Margarida – Santa

Pau – Banyoles

Dijous, dia 26 de juliol

EL CAMí DE LA COSTA BRAVA NORD

Platja de l’Almadrava (Roses) – Punta Falconera

– Cala Murtra – Cala Montjoi – Cap Norfeu – Cala

Jòncols – Far de Cala Nans – Cadaqués.

Arribats a Cadaqués, l’autocar ens recollirà i ens

pujarà a Sant Pere de Rodes, per visitar el mo-

nestir, i tot baixant es farà parada i fonda a la Co-

operativa de Vilajuïga, amb visita guiada al celler

de vins, al trull d’oli i degustació de productes de

la terra. Una part del grup momés farà l’itinerari

en autocar.

Activitats de l’agermanament entre el Centre Excursionista de Banyoles i el Club

Escursionisti Arcoresi, d’Arcore (Llombardia – Italia)

Núm. 447 25

Divendres i dissabte, dies 27 i 28 de juliol

ExCURSIó PIRINENCA

Queralbs – Camí Vell de Núria – Santuari de la

Mare de Déu de Núria – Pic de l’àliga – Pic de

Torreneules – Refugi de Coma de Vaca (pernoc-

tació a mitja pensió) – Coll dels Tres Pics – Pic

de Fontlletera – Pic de Pastuira – Gra de Fajol

Gros – Coma de l’Orri – Setcases. A la tornada,

possibilitat de parada a Camprodon, depenent

del cansament acumulat.

Diumenge, dia 29 de juliol

VISITA AL BARRI VELL DE LA CIUTAT DE BANyOLES I ELS SEUS MONUMENTS I MUSEUS

Esperem comptar amb el guiatge i assessora-

ment dels bons amics del Centre d’Estudis Co-

marcals de Banyoles, per tal de poder oferir una

adequada visió de la història de la nostra ciutat.

Després, volta curta a l’estany i dinar de comi-

at, a Can Cisó de Porqueres (gràcies a la col-

laboració de la família Pagès-Corominas, socis

del nostre centre).

A primera hora de la tarda ens acomiadarem

dels nostres convidats, ja que l’autocar els ha de

dur cap a l’aeroport de Barcelona on empren-

dran el vol de tornada a Milà.

Tots aquells que estigueu interessats en partici-

par en alguna d’aquestes sortidas ens ho heu de

fer saber com més aviat millor: cal preveure les

places d’autocar, i en el cas de l’estada al refugi

de Coma de Vaca, avisar el guarda amb moltís-

sima anticipació, ja que a l’estiu és imprescindi-

ble reservar les estades als nostres refugis amb

temps de sobres ja que la capacitat és limitada.

Per a qualsevol aclariment i per concretar les

vostres intencions, poseu-vos en contacte amb

en Joan Surroca, amb la Secretaria del Centre o

envieu un correu electrònic urgent, epsecificant

que es tracta d’aquesta activitat.

Les nostres seccions

JULIOL

Dissabte 7 i diumenge 8

SORTIDA D’ALçADA

Com cada any, a l’estiu procurem fer una sortida

d’alçada. Aquest any hem proposat fer un parell

de tres mils: el Ballibierna (3067) i el Culebres

(3062), des de Llauset.

És una sortida d’alta muntanya, amb un desni-

vell assequible, que permet fer un o dos cims,

dins un paratge extraordinari, al cor del Pirineu.

La proposta és sortir dissabte i anar a dormir a

l’estany de Llauset, al costat del cotxe -bivac o

tenda, segons el temps- i diumenge fer la pujada

als cims.

Contacteu amb el vocal al 972 239863 o a

[email protected]

Secció colla depa sucat amb oli


AGOST

FEM VACANCES

SETEMBRE

Diumenge 23

TRAVESSA DE LA COSTA BRAVA

Continuem la travessa de la Costa Brava; aques-

ta vegada sortirem de cala Montgó, passarem

a tocar l’illa Mateua, Riells, l’Escala, Sant Martí

d’Empúries, la platja de les Dunes i la de Sant

Pere Pescador.

Punt de sortida: a les nou del matí, des de

l’aparcament dels supermercats, a Banyoles. A

2/4 de 9, des de Fontajau, els qui vinguin des

de Girona.

Cal dur dinar de carmanyola.

JULIOL

NOTA PRÈVIA.

Per aquest mes de juliol s’inicia l’agermanament

entre el Centre Excursionista de Banyoles i el

Club Escursionisti Arcoresi. Trobareu la progra-

mació en tot detall en aquest mateix butlletí. És

per dir-vos que n’estigueu al cas ja que les activi-

tats poden ser del vostre interès. Apunteu-vos-hi

amb antelació.

Diumenge 8

JORNADA DE TREBALL A SANT ANIOL

Buff!!! Quina calor! Segur que ho acabeu de pen-

sar. És cert, però ens cal fer feina a Sant Aniol

i per això programem aquesta jornada tot i que

som conscients que l’època estiuenca no és la

millor per treballar. Si la suor ens atrotina, sem-

pre ens podem remullar al riu, no? Veieu? Això és

un avantatge de l’estiu!

A les 7 del matí a la Fleca de Montagut, davant

l’església.


ENTRE ANDORRA, EL PALLARS I L’ARIEJA

Aquesta sortida ja va ser anunciada en el passat

butlletí, vegeu-ne detalls. De fet la inscripció ja

està tancada. Però si us interessa poseu-vos en

contacte amb els guies, el més aviat millor.Les

possibilitats dependran de la disponibilitat de

places al refugi.

Cal estar en possessió obligatòriament de la tar-

geta de federat mínim modalitat C.

Es dormirà al refugi andorrà de Comapedrosa

(2260m) en règim de mitja pensió. Paga i senyal

de 25€ en el moment de fer la inscripció a la se-

cretaria del Centre. Guiatge i organització : Joan

Coll i Dolors Hugas.

AGOST


CENT PER CENT CAPCIR

Sortida d’alta muntanya per trepitjar la zona clàs-

sica del Capcir. El dissabte per la tarda anirem

a Formiguères on dormirem al costat del cotxe

amb tenda o fent bivac.

Secció excursionisme clàssic

Núm. 447 27

El diumenge pujarem a Petit Peric, el Puig Peric,

El Puig de la Portella Gran i el Puig de Camporrels.

Excursió d’alta muntanya, trepitjant terrenys

inestables, forts pendents i amb algun pas on

caldrà fer servir les mans, amb uns desnivells

molt importants i unes sis-set hores efectives de

marxa.

Cal estar en possessió obligatòriament de la tar-geta de federat mínim modalitat C

Reunió preparatòria el dimecres dia 22 d’agost a

dos quarts de deu del vespre al Centre.

Donat que la secretaria estarà tancada, per

apuntar-se cal que telefoneu a en Joan Coll

(972.57.29.81) o envieu un mail a joancollc@

hotmail.com.

SETEMBRE

Diumenge 16

TREBALL A SANT ANIOL D’AGUJA

Els Amics de Sant Aniol es retroben després de

l’estiu a Sant Aniol per iniciar una nova tempora-

da plena de projectes i il·lusions.

A part de treballar, s’aprofitarà per pujar material

per a la reconstrucció del refugi i també per fer

una revisió a l’entorn per si cal fer neteja o algu-

na tasca de manteniment.

Trobada a 7 del matí a la Fleca de Montagut.

Dissabte 22i diumenge 23

PIC DE BABORTE (PALLARS SOBIRÀ)

Excursió d’alta muntanya a la Vall Ferrera. La co-

neguda i magnífica vall de l’Alt Pallars perquè s’hi

aixeca majestuosament la Pica d’Estats. El cim

més alt del nostre país que, en aquesta ocasió,

deixarem de banda però que podrem contemplar

de ben a prop. El Pic de Baborte és una munta-

nya veïna de la Pica i molt poc coneguda. En el

vessant sud hi ha un circ feréstec farcit d’estanys

on tenim pensat dormir. Es tracta d’una excursió

d’alta muntanya amb desnivells forts i amb l’afegit

d’haver de portar pes a la motxilla.

En cotxes anirem fins a Àreu i més amunt, di-

recció al Pla de Boet. Aparcarem el pont de la

Farga. Prendrem el camí de la bordes de Revui-

ra i el barranc de Baborte que ens pujarà fins als

estanys on farem nit de tenda o bivac, depenent

del temps. O refugi lliure (en cas que hi hagués

places per a tot el grup). L’endemà pujarem al

cim i tornarem pel mateix camí. També hi hauria

la possibilitat de baixar per la coma de Sotllo i el

refugi de Vall Ferrera. Ja es veurà. Reunió prepa-

ratòria el dimecres dia 19, als locals del centre, a

tres quarts de 10 del vespre.

Obligatori estar en possessió de la targeta de fe-

derat C

Vocal: Quim Oliver “xari”

Diumenge 30

CAMINAR I TREBALLAR A ROCACORBA.

La passada primavera vam continuar la costosa

tasca de recuperar el camí de Biert amb la in-

tenció que pugui ser una tornada del camí de

Rocacorba, i així disposar d’un itinerari circular

de primera categoria. Continuarem avançant. Si

les condicions ho permeten també s’arranjarà la

font de Sant Nicolau.

Qui li faci més peça bellugar les cames es mirarà

de fer un grup per pujar a peu.

Per a qui li interessi, es preveu un dinar popular

a les dependències del Santuari. Caldrà que us

porteu la coberteria completa. Per apuntar-vos

us cal trucar a Secretaria com a molt tard el di-

lluns, dia 24 de setembre. Gràcies


De cares a aquest estiu l’EMCEB us ofereix:

MENUTS I MENUDES

Aquest estiu l’Escola de Muntanya col.laborarà

amb diferents colònies , casals i camps de tre-

ball del Pla de l’Estany oferint als més menuts i

menudes l’oportunitat de provar l’escalada i els

esports a la muntanya. També hi haurà sortides

d’escalada per als participants als extraescolars

d’escalada del Centre.

DONES A LA VERTICAL 2012

Es traspassa el projecte Dones a la Vertical, que

havíem de fer a la primavera, als mesos de juliol,

agost i setembre.

Les noves dates són les següents:

Juliol: 14, 21 i 28

Agost : 4, 11 i 25

Setembre: Cap de setmana de cloenda, dies 1 i 2

Interessades poseu-vos en contacte via email:

[email protected] o via tele-

fònica els vespres: 670605304, Anna.

CURS DE DESCENS DE BARRANCS NIVELL I

Iniciació al descens de Barrancs.

Ja estan obertes les llistes d’inscripcions per al

cursos de Barrancs que es realitzaran a l’estiu.

Els cursos es realitzaran el mes de juliol, amb

l’objectiu que tot participant surti amb l’aprenen-

tatge de les maniobres bàsiques per poder realit-

zar un descens de barrancs amb seguretat . Els

cursos tenen una durada de tres dies, consten

d’una sessió teòrica i dues sortides pràctiques

que es faran per diferents engorjats de les nos-

tres comarques .

Dates: Us oferim dues opcions.

Opció A: 6, 7 i 8 de juliol

Opció B: 13, 14 i 15 de juliol

CURS DE DESCENS DE BARRANCS NIVELL II

Per a aquells que ja heu realitzat un Nivell I i

voleu ampliar i reciclar els vostres coneixements,

farem un Nivell II , amb l’objectiu de refrescar les

maniobres bàsiques i ampliar els coneixements

per realitzar barrancs de dificultat mitjana.

Dates: Us oferim dues opcions.

Opció A: 20, 21 i 22 de juliol

Opció B: 27, 28 i 29 de juliol

Per a inscripcions i més informació poseu-vos en

contacte via email: [email protected]

O bé truqueu els vespres a: 696621920 (Lluc )

ESCALADA NIVELL 1

El setembre l’escola de muntanya organitza un

curs d’escalada nivell 1. Ideal per iniciar-se a

aquest esport. Dates: dia 13 sessió teòrica al

Centre, dies 15 i 16 sortida a roca, dia 20 sessió

teòrica al Centre, dia 22 sortida a roca i dia 29

sortida a roca.

Interessats/des poseu-vos en contacte via email:

[email protected] o via tele-

fònica els vespres: 670605304, Anna.

ESCALADA NIVELL 2

Descobreix les tècniques necessàries per realit-

zar vies de més d’un llarg amb seguretat i au-

tonomia.

Núm. 447 29

Ja fa poc més d’un any que, gràcies a l’Escola

de Muntanya del CEB, vàrem començar a donar

forma a un grup d’escalada que amb el pas dels

dies hem acabat anomenant DAV-2011, que no

és altra que un homenatge a les sigles del pro-

grama “Dones a la vertical”, que dirigeix Anna Coll. Dins d’aquest grup, prop d’una desena de

persones hem après a estimar-nos l’escalada

com el que és: una declaració d’amor a la mun-

tanya, amb l’esport com a mitjà, i la solidaritat

entre persones com a teixit constituent propi.

Si ara ens calgués fer inventari del reguitzell

d’aprenentatges tècnics que hem adquirit tot

aquest temps, aquest escrit sobreeixiria dels

seus límits i el lector segurament es marejaria;

de manera que optaré per un enfocament més

poètic amb la finalitat de donar una idea aproxi-

mada del que ha suposat el nostre primer any

d’escalada.

Així doncs, davant de la taula que a casa uso

com a despatx i biblioteca hi ha un mapa de

Catalunya; per poc que ens hi fixéssim veurí-

em que, d’un indret inconcret de la Garrotxa,

un punt fosc en dispara divuit fletxes en totes

direccions, aquestes sagetes dibuixen el que jo

n’anomeno “l’estrella”, i cada una de les puntes

d’aquesta estrella correspon a un sector d’es-

calada que el nostre grup ha trepitjat amb més

o menys fortuna (generalment amb molta); així

doncs, indrets com Solius, Vilanova de Maià,

Beuda o Montserrat s’han convertit en paraules

amb una significació especial; no perquè siguin

diferents a qualsevol altre lloc, sinó perquè a

nosaltres ens parla directament al record. En

aquests indrets hem aprés a orientar-nos, orga-

nitzar-nos, ajudar-nos, compartir, deixar passar,

tenir paciència, i viure d’una manera diferent a la

que seria la vida normal de cadascuna.

Descobrir la geografia del nostre país mitjançant

una activitat que implica gairebé una fusió sim-

bòlica amb estructures geològiques, com són les

parets de pedra dels sectors, és quelcom que

enriqueix l’ànima i et permet escoltar gairebé el

batec més íntim de la terra. Aquests indrets que

solquem sovint duen noms estranys, nomencla-

tures que vénen de temps antics, testimoniatge

Dates: dia 21 sessió teòrica al Centre, dia 23

sortida a roca, dia 28 sessió teòrica al centre, dia

30 sortida a roca, dies 6 i 7 d’octubre sortida de

cap de setmana per fer l’aplicació de les tècni-

ques apreses i cloenda.

Interessats/des poseu-vos en contacte via email: [email protected] o via tele-fònica els vespres: 670605304, Anna.

Per poder fer un curs amb l’EMCEB s’ha de ser soci del centre excursionista de Banyoles i estar federat/da. Si no disposeu de la tarja federativa, us podem fer una tarja temporal on estaríeu assegurats/des els dies que dura el curs.

L’escrit d’en Jordi... un alumne de l’EMCEB del passat curs DONES A LA VERTICAL 2011

AMB TENDÈNCIA SEMPRE AMUNT!!!!!


dels avantpassats, l’empremta de la

nostra cultura més ancestral: l’escala

dels pobres, Castell de s’Espasa, pa-

ret del Devessó, o Pedraforca mateix,

són mots que s’han utilitzat fins a mil

anys enrere, i que designen espais

físics de la nostre terra que qui ho

va trepitjar abans també va venerar

a la seva manera i possibilitats.

A sota del mapa que he esmentat

anteriorment hi ha també divuit pe-

dres. Cadascuna és recollida en una

via d’escalada, i cadascuna és re-

presentativa i testimoni mut del sord

diàleg que les nostres mans mante-

nen amb la muntanya; l’aspror de la

sorrenca comprimida de Solius, la

fosca suavitat de la calcària de l’Al-

ta Garrotxa, l’orgullós conglomerat montserratí i

els seus còdols multicolors, les mil agulletes ta-

llants de la pedra del Montgrí...; llenguatge més

enllà de les paraules, mans i peus, declaració

d’intencions més enllà de l’excés de lògica d’un

món massa racional: en resum, la baralla entra

la roca i nosaltres.

Escalar, doncs, ens fa millors persones? Ca-

dascuna en pot treure les pròpies conclusions i

decidir fins a quin punt implica llur experiència

vital amb aquest procés. Citaré un dels monitors

que ens van acompanyar en aquest camí: “es-

calar no és perdre la por, és domesticar la por;

heu de domesticar la por!”. En aquell moment

ho vaig interpretar com una frase més de tantes

que l’amic Soepe ens deia per impressionar-nos,

però vet aquí que, un any i escaig després ..., em

cal admetre que escalar és domesticar la por, ni

més ni menys. I tots sabem, en el més íntim de

nosaltres, que la vida és un batallar continu con-

tra la por i totes les pors, a la solitud, al fracàs,

a la manca d’esperança, al dolor, a la pèrdua.

Escalar, ens fa millors persones!? Sí! Perquè ens

ajuda a no tenir tanta por.

El grup d’escalada DAV-2011, m’agrada defi-

nir-lo com la nostra petita pàtria. Un indret on

les possibilitats són immenses i on, en parau-

les d’un gran escalador de Roda de Ter (però

de versos), deia: “que tot està per fer i tot és

possible”.

Jordi Pujol Campistrol.

Ja ha acabat el 14è curset de fotografia, hi han

assistit 17 alumnes. La sortida de pràctiques de

fi de curs va tenir lloc el passat dia 3 de juny , on

varen estar també convidats tots els membres de

la Secció. Vàrem anar a Les Escaules, Terrades,

on hi havia la fira de la cirera, i finalment vàrem

Seccióde Fotografia

dinar a Sant Llorenç de la Muga. El temps va

ser variable, des d’un lleuger plovisqueig a Les

Escaules i un bon sol a Terrades fins a una gran

ploguda a l’hora de dinar, però que no ens en va-

rem adonar perque dinàvem al restaurant, en un

menjador on no vèiem pas si era de dia o de nit

i on, per cert, s’hi va menjar molt bé. Des d’aquí

mostrar el nostre agraïment a en Quim Vidal de

l’empresa Mapel-Tagisa per la seva col·laboració

en el curset.

Núm. 447 31

Foto. Jaume Planas “taliu”

La Foto-Lliga 2011- 2012 va concloure el pas-

sat mes de maig amb el gran èxit assolit per

dos dels nostres companys de Secció: en Pere

Aurich, 1er classificat de primera categoria, i en

Lluís Pujolàs, 2n classificat de segona categoria.

Moltes felicitats companys.

Quadre d’honor Foto- Lliga 2011-2012

El passat dia 8 de juny vàrem assistir a l’assem-

blea anual per escollir els temes de la propera

lliga 2012-13.

TEMES PER A LA FOTOLLIGA 2012 -13

19 octubre 2012. SALT. Lliure16 novembre 2012. SANT FELIU G. GaletesDel 1 al 26 de desembre 2012.DIGITAL. Lliure18 gener 2013. PALAMÓS. Món de la música15 febrer 2013. BLANES. Pintar amb llums16 març 2013. PERPINYÀ. Oficis20 abril 2013. CALELLA. Foto fantasia 17 maig 2013. ARBÚCIES. Degradació

8 DE JUNY 2013

SOPAR D’ENTREGA DE PREMIS

Voldríem agrair a en Jaume Ribera la seva do-

nació de llibres de fotografia per a la biblioteca

del Centre.


El passat dia 30 de maig es va fer la cloenda del 30è curs de la nostra Escola de Belles Arts. En ocasió d’aquesta efemèride, i tal com vàrem anunciar en el seu moment, s’han desenvolupat diverses activitats commemoratives, de les quals destacarem la participació en la ja tradicional Exposició de Flors, amb una admirada creació floral a la façana de l’edifici del Centre.

Destacar també l’Exposició de Pintura i Ceràmi-ca de final de curs, inaugurada el passat diven-dres 8 de juny i oberta fins al dia 23 del mateix mes, on s’han presentat obres de gran qualitat dels alumnes d’ambdues disciplines.

S’està també treballant en la preparació d’un possible Concurs de Pintura Ràpida de Banyo-les que tindria lloc el 7 d’octubre del 2012. La inscripció s’obrirà a les 9 del matí fins a les 11h i l’entrega d’obres serà reglamentària fins a les 14 hores, com a màxim, als locals del Centre Excursionista.

Els premis dins de cada especialitat serien els següents:

Pintura a l’oli: 1r, 2n i 3r premiAquarel·la: 1r premiPintura infantil: 1r premi en les diferents fran-ges d’edats, de 5 a 7 anys, de 7 a 10 anys i de 10 a 14 anys.

ESCOLA DE BELLES ARTS DEL C.E.B.

FIRA DEL COP D’ULL

El proper 16 d’agost es farà la ja tradicional Fira del Cop d’Ull, que enguany arriba a la seva 64 èna edició, al Passeig Dalmau com ja va sent costum en aquests ultims anys. Us hi esperem a tots.

La informació relativa a aquest proper esdeveni-ment es donarà detalladament en el programa que es repartirà un mes abans.

La novetat d’enguany és l’organització d’un Ca-sal d’Estiu d’Arts Plàstiques, que tindrà lloc entre el 25 de juny i el 27 de juliol sota la direcció de Pau Carulla.

Finalment recordar que l’inici del 31è curs de la nostra Escola està previst per l’1 d’octubre. Un any més us hi esperem a tots aquells que tingueu inquietuds artístiques. Com cada any podreu trobar totes les dades necessàries en els tríptics específics dels diferents tallers de l’Es-cola de Belles Arts del Centre Excursionista de Banyoles

Rafel Cuenca i JuncàVocal de l’Escola de Belles Arts

Els mesos de febrer i març són èpoques d’acti-

vitat per als bonsaistes, coincidint amb la brota-

da dels arbres després de l’hivern. Per això ens

vam trobar al Centre Excursionista tres hores a

la setmana, a fi de continuar amb els tallers de

perfeccionament.

Com que la primavera és temporada d’exposici-

ons, hem participat a diverses d’aquestes mos-

tres que s’han fet a les comarques gironines.

A més, també hi ha hagut trobades per preparar

els exemplars que participarien a l’Exposició de

Flors de Banyoles dels dies 1, 2 i 3 de juny. Com

ja és sabut, cada any hi fem una mostra de Bon-

sai que ocupa una part destacada al Claustre del

Monestir.

És ocasió perquè recíprocament convidem a

participar-hi diverses associacions i particulars

Grup de Bonsai

Núm. 447 33

D’acord amb el que disposen els estatuts del

Centre Excursionista de Banyoles, la Junta Di-

rectiva convoca l’Assemblea General Ordinària

de Socis, que tindrà lloc el DIVENDRES 21 DE SETEMBRE DE 2012, a la Sala d’Actes del

Centre a 2/4 de 10 del vespre, amb el següent

ordre del dia:

• Obertura de l’Assemblea pel president.

• Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acte

anterior.

• Exposició, pel president, dels actes més

rellevants de la temporada 2011/2012

• Resum i aprovació, si s’escau de l’estat de

comptes de l’exercici 2011/2012

• Proposta de pressupost i noves quotes de soci

per la temporada 2012/2013

• Aprovació, si s’escau de les modificacions

dels estatuts

• Projectes previstos per la temporada

2012/2013

• Precs i preguntes.

Soci/a, altra vegada sol·licitem la teva presència

en aquesta reunió: és el moment oportú per par-

lar sense embuts, criticar o rebutjar el que creguis

que no és bo pel bon funcionament del Centre, o

fer-hi els suggeriments i propostes que et sem-

blin més adients. Per això et demanen la teva

assistència.

Gràcies.

La Junta Directiva

de diverses poblacions, com Girona i Salt, Olot,

Sant Joan les Fonts, Sant Joan de les Abades-

ses, l’Escala, la Bisbal d’Empordà i Caldes de

Malavella.

En aquest marc, el dia 3 i al pati del claustre del

Monestir, vam fer-hi uns tallers a la vista del pú-

blic. És una col·laboració que ajuda a conèixer

aquest art mil·lenari i també té com a objectiu

informar les persones que tinguin curiositat per

veure com s’executen algunes tècniques bà-

siques. El trasplantament, l’enfilferrat, la poda

i la formació o remodelació de cada exemplar,

de vegades sorprèn, malgrat que al nostre país

ja sigui una activitat molt arrelada i que compta

amb molts practicants.

Tenim previst començar cursos d’iniciació i de

perfeccionament la propera temporada. Per a

més informació dirigiu-vos a la secretaria del

Centre.

Dolors Pinatella

Notes de Secretaria

ASSEMBLEA DE SOCIS

Resu

m d

’act

ivit

ats MES DE JULIOL

Dissabte 7 i diumenge 8SOrtIDA D’ALçADA

Com cada any, a l’estiu procurem fer una sortida d’alçada. Aquest any hem proposat fer un parell de tres mils: el Ballibierna (3067) i el Culebres (3062), des de Llauset.– Collla del Pa Sucat amb Oli-

Diumenge 8JOrNADA DE trEBALL A SANt ANIOL

Anar a treballar suar i la cansalada - Secció excursionisme clàssic –

Dissabte 21 i diumenge 22ENtrE ANDOrrA, EL PALLArS I L’ArIEJA

Aquesta sortida ja va ser anunciada en el passat butlletí, vegeu-ne detalls.- Secció excursionisme clàssic –

MES D’AGOStDijous 1664a FIrA DEL COP D’ULL

Que es farà al Passeig Dalmau

Dissabte 25 i diumenge 26CENt PEr CENt CAPCIr

Sortida d’alta muntanya per trepitjar la zona clàssica del Capcir.- Secció excursionisme clàssic –

MES DE SEtEMBrEDiumenge 16 trEBALL A SANt ANIOL D’AGUJA

Els Amics de Sant Aniol es retroben després de l’estiu a Sant Aniol per iniciar una nova temporada trobada a - Secció excursionisme clàssic –

Divendres 21 CONVOCATÒRIA ASSEMBLEA GENERAL ORDINARIA DE SOCIS

Que tindrà lloc, a la Sala d’Actes del Centre, a 2/4 de 10 del vespre

Dissabte 22 i diumenge 23 PIC DE BABOrtE (PALLArS SOBIrà)

Excursió d’alta muntanya a la Vall Ferrera. - Secció excursionisme clàssic –

Diumenge 23trAVESSA DE LA COStA BrAVA

Continuem la travessa de la Costa Brava; aquesta vegada sorti-rem de cala Montgó, passarem a tocar l’illa Mateua, riells, l’Esca-la, Sant Martí d’Empúries, la platja de les Dunes i la de Sant Pere Pescador. – Collla del Pa Sucat amb Oli-

Diumenge 30 CAMINAr I trEBALLAr A rOCACOrBA.

La passada primavera vam continuar la costosa tasca de recupe-rar el camí de Biert amb la intenció que pugui ser una tornada del camí de rocacorba.- Secció bojos pel podall

Núm. 447 35

a Esponellà

Ermita de Sant Miquel

Centenys

a Fontcoberta Melianta

Ermita de Sant Miquel de CentenysErmita de Sant Miquel de Centenys

La trobem en els afores i al nord del petit nucli de Centenys. Aixecada en el segle XVI és d’una

estructura senzilla. Es conserva en molt bon estat. Només es pot visitar l’exterior.

EDITA:CENTRE EXCURSIONISTA DE BANYOLES Carrer del Puig, 6 - Apartat 124Tel./Fax: 972 575 212a/e: [email protected] BANYOLES Dipósit legal: GI 900/1986President: Salvador Coll i Comerma

Nota de la redacció: Les opinions manifestades en els articles publicats, són responsabilitat exclusiva dels seus autors i la seva publicació no implica que siguin compartides per la Junta del Centre Excursionista.

Els

Xer

rics

d’O

lot

a l’a

plec

de

Sant

Ani

ol d

’Agu

ja

Butlletí Informatiu - Núm. 447 Juliol / Agost / Setembre 2012 · 2014-06-16 · de 9 del matí...

Documents

Transcript of Butlletí Informatiu - Núm. 447 Juliol / Agost / Setembre 2012 · 2014-06-16 · de 9 del matí...