Butlletí Abril 2011

BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 2011 2

BUTLLETÍSETELSIS

Portada:

Plantada d'arbres a Guixers 1 r. 1

Editorial 2

Picarols i cavallets de P3 3

L' hort a P4 4

Preparem el teatre P5 5

Diada de l' arbre de 1 r 6

Sortida al Molí. . . de 2n 8

Pissarres digitals 9

Sensacions. . . de 3r 1 0

4t dibuixa la Plaça. . . 1 1

Màscares venecianes de 5è 1 2

Els nostres ossos de 6è 1 3

Projecte: l ' hort escolar 1 4

Notícies breus 1 5

Habil itats motrius 1 6

Higiene postural 1 8

El Butl letí informa . . . 20

Des de l'AMPA 21

Noves tecnologies 22

La mona de Pasqua 24

Entreteniments 26

Bona Pasqua 27

Les parets parlen 28

ESCOLA SETELSIS

Avinguda Cardenal Tarancon,20 25280 Solsona

http: //www.xtec.cat/ceipsetelsis/

[email protected]

EDITORIAL

La bellesa i la uti l i tat de vegades poden semblar termescontraposats.

Quan rebeu aquest Butl letí estarem a punt de fer unatasca d’embell iment del nostre pati. El dia que celebraremSant Jordi i la primavera, el dos de maig, plantarem florsentre sessions de contacontes i el certamen literari.

Com és habitual a casa nostra, doncs, les flors i lal iteratura es barrejaran amb harmonia per construiralguna cosa superior: aprendre a través del que tenim aprop, amb la nostra activitat quotidiana.

Algú pot considerar que plantar flors no és unaassignatura escolar, que a l’escola cal que fem feines“dures”: l legir, escriure, comptar, aprendre rius icomarques…

Però una cosa no exclou l ’altra. És cert que la tascaescolar està molt vinculada als aprenentatges curricularsde cada matèria, però també és cert que lapsicopedagogia i les noves lleis ens diuen que el que calno són caps “plens” sinó caps “ben endreçats”, és a dir,els nens i les nenes han de saber molt, però sobretot hande ser competents per uti l i tzar al lò que saben.

Les competències bàsiques que ara mateix es treballen is’avaluen a l’escola no volen dir tant que cada alumne hade “saber” molt, sinó que tot al lò que sap cal que ho“aprofiti” molt, és a dir: ha de saber buscar informació,relacionar conceptes, integrar el que aprèn en unamatèria per uti l i tzar-ho en qualsevol altra. . . . ha de poderrespondre a la varietat d’estímuls que rebrà al l larg de laseva vida.

Per tant, la bel lesa (les flors, les poesies) i la uti l i tat (lalectura, el coneixement de les parts d’una planta, delsòl. . . ) es poden barrejar per educar persones sensibles,cultes i, com deia el poeta, desvetl lades i fel ices.

Aquest és el nostre compromís i la primavera ens ho famés fàcil .

BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 20113

E. iNFANTIL 3JUGA AMB ELS CAVALLETS I ELS PICAROLS DISFRESSATS!

- BUSCA 3 FORQUES.- QUANTS INDIS HI HA?- BUSCA 4 VARETES DE FADA.

- QUANTS PIRATES TENEN L'ULLTAPAT?

- COMPTA LES PRINCESES.


ELS NANS I ELS ÓSSOS ENS PREPAREM PER TREBALLAR A L' HORT.

PRIMER HEM CONEGUT LES EINES QUE ES FAN SERVIR. A CLASSE LES HEMOBSERVAT, TOCAT I DIBUIXAT PER EQUIPS.TAMBÉ HEM APRÈS EL SEU NOM.

DESPRÉS HEM MIRAT AMB LUPA LES LLAVORS QUE PLANTAREM A L' HORT:ESPINACS, ENCIAM, PÈSOLS I ALLS.I LES HEM DIBUIXAT EN UNA FITXA.

CONTINUARÀ.. .

L'HORT A P-4E. INFANTIL 4


PREPAREM EL TEATREEN AQUEST SEGON TRIMESTRE HEM PREPARAT L'OBRA DE TEATRE"LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L'ESCALETA". NO NOMÉS ENS HEM APRÈS ELDIÀLEG, SINÓ QUE TAMBÉ HEM ELABORAT ELS DECORATS I EL NOSTREVESTUARI.

CADA DIMECRES A L'HORA DETALLERS HEM FET UNA PART DELA FEINA: LES ORELLES DEL

NOSTRE PERSONATGE...

... ELS DECORATS AMB LA CASADE LA RATETA, LA BOTIGA I EL

POBLE.

HA SIGUT UNA FEINA MOLTENGRESCADORA I UNA

EXPERIÈNCIA MOLT BONICA.

E.INFANTIL 5


C. INICIAL 1

Aquest primer de març hem fet una sortida per la comarcamolt intensa i, com ja us podeu imaginar… relacionada amb el temadels arbres de l’àrea de medi.

Hem sortit de l’escola i tot gaudint d’un paisatge forçaprimaveral ens hem desplaçat fins a la fàbrica Knauf.

Allà ja ens hi esperaven ,juntament amb els agents rurals,altres companys i companyes de les escoles de Solsona i l’ajudaespecial de la UEC.Un cop hem acabat d’esmorzar, ens hem organitzat en quatre grups:Les alzines , els roures , els pins i els pollancres.D'aquesta manera hem gaudit de les següents activitats:

- Taller de guix (record de la sortida, en commemoració de l’AnyInternacional dels Boscos)

- Treball de la comarca (prèviament iniciat a l’escola i contextualitzatdins el tema dels arbres)

DIADA DE L'ARBRE


- Escolta i dramatització del conte “Els tres savis prudents dePiteus”(relacionat amb el municipi proper de Sant Llorenç de Morunys).

- Visita a les instal∙lacions de la fàbrica de guix " Knauf" .Al migdia hem anat cap a Sant Llorenç de Morunys on

hi hem dinat i en acabar.... ens esperava l’autocar per realitzar lesactivitats de tarda, enmig de la natura:- Plantada d’arbres: alzines, roures i pins, amb la finalitat derepoblar.- Observació de caus de conills ( i escolta del conte “Unamigdiada trencada i enganxada”)- Xerrada, per part dels agents rurals, de sensibilització sobre lanatura i el manteniment dels boscos, les caixes niu i lescaracterístiques dels arbres plantats.I... per acabar la jornada, ens han regalat un bonic obsequi!

Moltes gràcies !


C. INICIAL 2SORTIDA AL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES

Els nens i les nenes de 2n estem estudiant els oficis a l’àrea de Coneixement delMedi. Per completar el treball que fem a la classe, vàrem fer una sortida alMOLÍ PAPERER DE CAPELLADES.

Tot i que el temps no ens va acompanyar, perquè no va parar de ploure en totel dia, vam tornar molt contents de l’excursió.

A la classe havíem estudiat tots els passos que seguia la roba des que arribavaal Molí fins que es convertia en paper. Al Molí en veiérem el procés defabricació artesanal i les eines i màquines que feien servir: espolsador,podridor, espit… Era tot tal i com ens ho imaginàvem!

En acabar la visita, cadascun de nosaltres va poder fabricar el seu full depaper amb la filigrana de Capellades.

La pasta de paper dins d'una tina. El torn espolsador el feien funcionar nens i nenes.

És divertit fer paper!!


C. INICIALPissarres digitals interactives

Les pissarres digitals interactives (PDI) són una nova eina de treball a l’aula.Els nens i nenes de cciiccllee iinniicciiaall en podem fer ús des d’aquest trimestre i ens és moltútil en la tasca diària.Amb l’ensenyament interactiu podem fer activitats noves que ens estimulen imotiven i per això aprenem més i amb més eficàcia.Les PDI ens ofereixen moltes possibilitats de treball:• presentacions més boniques.• accés immediat a la informació.• utilització de les eines multimèdia: Internet, vídeo, àudio, imatges...• exposició de treballs personals fets amb anterioritat.• correcció col•lectiva més eficaç.• desar la feina feta al final d’una activitat i poder‐la consultar sempre que calgui.Durant aquestes setmanes hem après el seu funcionament ja que tots participemactivament, ja sigui individualment o en grups de treball cooperatiu.Ens agrada molt treballar amb les PDI i a continuació podeu veure alguns delstreballs que hem realitzat a les classes.

BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 2011 1 0

C. MITJÀ 1SENSACIONS AL VOLTANT DE L’OBRA DE GAUDÍ

El 24 de febrer vam anar a veure les obres de Gaudí. Em van agradar molt la SagradaFamília i la Pedrera. Quan vam anar al parc Güell, em vaig sentir molt lliure perquè hihavia molta natura i obres de Gaudí. A la Pedrera, les xemeneies tenien forma de fantasmes. Em va agafaruna mica de por, però també emoció. Al parc Güell, el dragó el trobavamolt trist, allà sol totes les nits. També, com que el parc Güell és moltgran i mig laberint, em trobava perdut.

A mi l’excursió de Gaudí em va sorprendre. No m’ho podia creure. Per mi eren les millorsobres del món. L’excursió de Gaudí em va agradar molt. M’ho vaig passar fantàstic. I novolia tornar de l’excursió.

A mi em va agradar molt tot. Em vaig sentir molt bé i vaigpensar que Antoni Gaudí era un gran i un dels millorsarquitectes del món perquè va construir la Pedrera, el parcGüell, els vitralls de la Sagrada Família, i molt més.

La tècnica que m’ha agradat més de Gaudí és el trencadís. Quanvam anar al terrat de la casa Milà o bé la Pedrera, em va impressionarmolt. Em vaig quedar parada.

Em va agradar molt l’estil modernista de Gaudí. Em va impactar laSagrada Família. Em va decebre el parc Güell.

A mi Gaudí em va semblar un home molt recargolat. Si fos ell, sem’hauria acabat la paciència. M’imaginava la Sagrada Família molt mésgran, igual que la salamandra del parc Güell. No m’hauria agradat gaireviure a la Pedrera, perquè tothom visita el pis de dalt i fan molt soroll.


C. mitjà 2

L'indret de Solsona que us presentem és la Plaça Sant Joan, ubicada al nucl i antic.És una plaça allargada i amb pendent al mig de la qual hi ha un conjunt arquitectònic gòticformat per quatre fonts, dos sortidors, un cóm i una capella dedicada a Sant Joan.L'escriptor Josep Mª de Sagarra va dedicar un poema a la nostra plaça titulat Record deSolsona.Actualment, aquesta plaça és un indret ideal per a esdeveniments culturals de la nostraciutat.

A sota podeu observar alguns dels nostres dibuixos.

4t DIBUIXA LA PLAÇA DE SANT JOAN


CICLE SUPERIOR 1MÀSCARES VENECIANES

Els nens i nenes de cinquè, durant les hores de Visual i Plàstica properes al carnaval,hem fabricat les nostres màscares.

Aquesta vegada hem volgut simular el disseny de les màscares venecianes.

La tècnica consisteix en:* Dibuixar la màscara sobre cartró.* Retal lar.* Cobrir amb paper de diari i cola.* Pintar de blanc.* Decorar amb pintura metal•l itzada.

Ha estat una manualitat ràpida, divertida i original.

El divendres abans de la setmana blanca, tots hem sortit de l ’escola camuflats sota lanostra màscara.

És un bonic record que guardarem i podrem uti l itzar ens els propers carnavals.

Us animem a provar aquestatècnica per aplicar-la en diferentsmanualitats a casa vostra!


cicle superior 2DE QUÈ ESTAN FETS ELS NOSTRES OSSOS?.

Els alumnes de sisè hem estudiat l‛aparell locomotor del cos humà. Aquestconsta de l‛esquelet i els músculs. Com tots sabreu, el nostre esquelet estàformat per uns 200 ossos, a més d‛articulacions i cartílags.Aquests ossos, al mateix temps, estan formats per teixit ossi i una granquantitat de substàncies minerals. Una de les més importants és el calci, queens permet tenir uns ossos ben resistents.A l‛Aula de Ciències hem observat què passa amb un os de pollastre sidesapareixen els minerals que conté.Per poder-ho dur a terme, primer hem agafat un os de pollastre ben bullit il‛hem pesat. Després d‛anotar-ne el pes, l‛hem posat en un pot de vidre ple devinagre durant una setmana.Al cap d‛una setmana hem extret l‛os del pot, l‛hem rentat bé i l‛hem tornat apesar. Els ossos pesaven menys que el primer dia!Això és degut a que el vinagre ha dissolt les substàncies minerals que contenial‛os de bon principi i, per tant, ens hem adonat que aquestes també pesen. Defet són les que ens proporcionen la gran resistència del nostre esquelet. Peraixò els ossos, després del tractament amb vinagre, es van tornar flexibles.A més també hem pogut veure que n‛ha canviat el color. L‛única cosa que no enva canviar va ser la forma!!Va ser una experiència molt divertida, i curiosa!!!


AULA DE CIÈNCIESPROJECTE: L’HORT ESCOLAR

Aquest any a l’escola Setelsis hem

iniciat un nou projecte: l’hort

escolar.

Aprofitant els espais que ens ha

aportat el pati nou, hem reservat

una parcel•la per a dur a terme

activitats relacionades amb l’hort.

Per començar, hem dividit en quatre

eres la parcel•la, una per cicle. Cada

cicle o nivel l ha escoll it un tipus de

cultiu diferent per a dur a terme

durant aquest curs.

Disposem també d’un compostador on posem totes les restes de matèria

orgànica que hem generat durant les diverses setmanes de la fruita, per

després obtenir el compost que util itzarem com a fertil itzant.

Per iniciar aquest procés, hem

comptat amb l’ajuda del senyor

Albert i del seu ajudant

Mohamed que han distribuït

l’espai, han l laurat les eres i les

han deixat a punt per a plantar.

També han col•laborat amb el

nostre projecte el CEDRICAT, el

Centre Tecnològic i famíl ies,

aportant diversos tipus de

llavors.


BIBLIOTECANOTÍCIES BREUS

Aquest trimestre, des de la bibl ioteca de l'escola, volem donar unes notíciesbreus que creiem que us poden interessar.

* A la pàgina web de l'escola, dins del "Què fem?" en l 'apartat de labibl ioteca, hi ha penjat un document que dóna unes bones pistes per la"motivació lectora". Temes adequats per a diferents edats, continguts. . .És undocument de 25 pàgines que apunta les lectures per la tendresa, indicadesper infants d' 1 a 3 anys, lectures per la i l · lusió destinades a 4 - 6 anys,lectures del descobriment dirigides als nois i noies de 7 als 9 anys i lecturesper l ' emoció dedicades als 1 0 -1 2 anys. Cal esmentar que són una guia, unsconsells orientatius.

* El passat di l luns, 21 de març es va celebrar "El dia Mundial de la Poesia".Des de l'escola es va commemorar amb la lectura de poemes per lamegafonia interna, uns minuts abans de la sortida al pati . Un alumne de cadacicle va recitar un poema. La Roser va fer la cloenda alhora que va desitjaruna bona jornada poètica.

* Com cada any des del grupPuntedu, tots els nens i nenes dela comarca coneixeran unil · lustrador: JOMA . Per mitjà de laseva "màgia" volem encantar alsinfants en els l l ibres, en lafantasia, endinsar-los en els l l ibresen tota la seva dimensió. En elproper butl letí explicarem a fonsl 'experiència.

* Enguany Sant Jordi, dia del l l ibrei de la rosa, coincideix amb lesvacances de Pasqua. El proper 2de maig a l 'escola celebraremaquesta jornada, amb una lecturade contes i el Certamen Literari.


Aquest segon trimestre, tots els alumnes de Primària hem treballat les habil itats motrius a

les sessions d’educació física:

Desplaçaments, salts, girs i manipulacions d’objectes.

Els alumnes de Cicle Inicial volem mostrar els girs que hem après: la croqueta i la

tombarel la. Amb la croqueta, les activitats van anar augmentant en dinamisme i emoció,

mentre que amb la tombarel la, fins i tot vam aconseguir fer-la a través d’un cercle i saltant

per sobre d’un company!

Els alumnes de Cicle Mitjà, a més a més de recordar els girs ja treballats els anys

anteriors, ens hem introduït en un nou gir: la roda. Això sí, també hem augmentat el nivel l

de domini de la tombarel la, aconseguint fer coses com aquesta:

HABILITATS MOTRIUS BÀSIQUESEDUCACIÓ FÍSICA

Això si, per sobre de les capacitats i limitacions de cadascú, hem après que el més

important quan ens disposem a fer els girs, és la seguretat, adaptant la postura i ajustant

l ’ impuls a allò que cada situació requereix.


L’activitat de saltar a corda com a unitat de programació de l’àrea d’Educació Física

pretén ser un element de diversió i que els alumnes coneguin els fonaments de la seva

pràctica, els riscs i els beneficis que comporta. A més a més es vol que l’alumne aprengui

a ser creatiu i a treballar cooperativament amb els companys i companyes.

Es pot jugar sol o en grup. Normalment, dos alumnes agafen la corda per les puntes i la

fan rodar i, una tercera (o unes quantes) entren al mig i salten. En alguns casos el joc

consisteix en aguantar el màxim de salts. En altres, el joc consisteix en saltar al ritme

d’una cançó, fent alguns moviments específics que la pròpia cantarel la ens indica.

L’objectiu principal de les nostres sessions, a cicle superior, és el de treballar les habil itats

motrius específiques a través d’aquests jocs uti l i tzant la corda simple, la corda llarga i la

corda doble.

“Saltar a corda era una pràctica d’agilitat que ja recomanava el metge grec i pare de lamedicina, Hipòcrates (460377 a C.)”

“A finals del segle XIX a Anglaterra es considerava un joc aristocràtic, mentre que avui haesdevingut un joc popular al pati dels col•legis, al carrer... Manté, encara, el seu valor coma simple joc de distracció”


COMISSIÓ DE SALUTHigiene postural a l’escolaLa higiene postural són les mesures o normes que podem adoptar per a l‛aprenentatgecorrecte de les activitats o hàbits posturals que adquirim durant la nostra vida. Lapostura correcta és aquella que no sobrecarrega la columna ni cap altre elementlocomotor i la postura viciosa és la que sobrecarrega ossos, tendons, músculs...desgastant l‛organisme de manera permanent i afectant sobretot la columna vertebral.La higiene postural la componen dos tipus de factors diferenciats:

o hàbits posturals (inscrits en el nostre esquema postural intern): en l‛àmbitescolar seria la manera de seure, d‛estudiar, de transportar el materialescolar...o factors externs ( ajudes com ara els mobles, l‛espai...). En l‛àmbit escolaraquests factors serien: la taula, la cadira, la motxilla...

o La taula ha ser prou gran com perquè hi càpiga tot i no haver de deixarcoses al terra o altres taules del costat que ens obligui a forçar l‛esquena. Calcol•locar totes les coses al nostre abast ( i no com quedi més bonic) per talque no estiguin a una distància que ens obligui a fer posicions i movimentsforçatso Cal que la taula sigui prou alta com perquè un cop asseguts a la cadiral‛avantbraç sobre la taula pugui quedar horitzontal.o Un cop asseguts a la cadira els peus han de tocar el terra, els genolls iels malucs han d‛estar en angle recte i convé que la zona lumbar estiguirecolzada també. És per això que és bo tenir una cadira regulable en alçadaper anar-la adaptant al creixement del neno Cal vigilar que la cadira sigui estable (quatre peus) i a poder ser ambrodes, la vora anterior de la cadira ha de ser arrodonida, ja que les voresvives dificulten la circulació sanguínia de les cameso Cal mirar que el nen estigui en una posició no forçada i no corbi l‛esquenacap endavant sinó que la recolzi al respatller de la cadirao La cadira ha d‛estar ben a prop de la taula

Higiene postural en el moment de l‛estudi


o La cadira ha d‛estar ben a prop de la taulao Cal evitar girs repetits i forçats ,com araxerrar amb el company del darrerao Quan faci servir l‛ordinador: cap aixecat,barbeta paral•lela al terra, colzes en anglerecte i canells recolzats a la taula

o El pes del material que han de portar els alumnes a la cartera no pot serde més del 10% del propi pes del neno El millor tipus de cartera que hi ha és la motxilla, sempre i quan aquesta tinguiles següents característiques: cal que sigui còmoda, amb les tires sobretot moltamples, si pot ser que sigui encoixinada per darrera (sobretot a la zona lumbar queés on ha de recaure el pes) i si pot ser lligada a la cintura. Cal que posem bé lestires a la mida del nen perquè la motxilla no caigui cap endarrere i cap a sotal‛esquena ja que llavors desequilibra cap endarrere. Tot i així, quan el pes ésexcessiu no es pot portar correctament ja que es produeix un posterior (caured‛esquena) la qual cosa provoca que el nen ho compensi carregant-se mésd‛espatlles. Això pot evitar-se portant alguns llibres abraçats cap al davant(típica forma de l‛adolescent)o Un altre tipus de cartera és la bandolera. Si es porta bandolera cal que siguisempre creuada i que es vagi canviant de costato També hi ha la motxilla amb rodes: és una bona opció si cal transportar moltacàrrega un dia determinat i si s‛empeny endavant en comptes de tibar. El problemaés que el fet que tinguin rodes fa que pesi molt més la motxilla i quan el nen ha depujar escales o ha de carregar-la és més perjudicial que les altreso Cal tenir clar que el que perjudica és la càrrega excessiva i no el mètodede transport. Per tant, el millor és mirar de portar a diari només el mésimprescindible

Carme Blázquez Cardona. Fisioterapeuta i mare de l‛escola

Higiene postural en el transport del material


COMISSIÓ DE BUTLLETÍ

En el número anterior us vam explicar que teníem intenció d’introduir canvis de cara alcurs vinent, per tal de continuar fent un Butl letí interessant, d’acord amb els temps quevivim.

Hem fet ja un primer pas: el Butl letí que trobareu penjat a la pàgina web de l’escola esvisual itza a través d’un navegador web, i està fet per assemblar-se a una publicacióimpresa. Podem veure dues pàgines (com un ll ibre o una revista oberts), una sola pàgina,passar ful l , seleccionar una pàgina a l’índex, ampliar, al lunyar,…El servei es diu Issuu, i converteix els documents en una revista virtual.Com és habitual en aquestes eines socials, ens permet fer comentaris, dir al lò que ensagrada o no, incloure-ho en els nostres preferits, compartir-ho. Hi ha també un comptadorde visites.

El següent que volem fer és comunicar-vos que les respostes a l’enquesta que us vamproposar el trimestre passat han estat molt poques, però prou significatives per a entendreque els usuaris d’aquesta publicació sou partidaris dels canvis, de les mil lores que latecnologia ens ofereix.Ens agradaria doncs, comptar amb la vostra col. laboració, perquè féssiu de dissenyadorsde la portada del nou Butl letí.

TENS BONES IDEES?

ETS CREATIU?T’AGRADA EL DISSENY GRÀFIC?

VOLS QUE EL TEU DISSENY EL DISFRUTI TOTALA COMUNITAT ESCOLAR?

Fes- nos arribar les teves propostes!

El BUTLLETÍ INFORMA (2ª part)


AMPA

Aprofitarem per fer una mica de resum del que ha estat aquesta setmana blanca,que pel que sembla, serà l 'única que hi haurà, almenys durant els propers 4 anys.

La setmana de vacances va coincidir amb una part del carnaval, la del dimecresde cendra tal com volíem, per poder continuar celebrant el carnaval infanti l eldi l luns.

Per tant no és estrany que el di l luns de carnaval no anés ningú al servei deguarderia ja que devien ser tots al carnaval

L’ assistència de nens i nenes a la guarderia aquesta setmana ha estat d’un totalde 75 nens repartits de la següent manera:

P3: 9 1 r: 6 3r: 9 5è: 3P4: 1 0 2n: 1 0 4t: 5 6è: 2P5: 21

Com sempre del grup que n’hi ha més és d’educació infanti l ja que són els quenecessiten més atenció.

A primària el grup més nombrós són els nens de segon, ja que hi ha una línia mésque a 1 r. Així que augmenta l 'edat, disminueix la quantitat de nens que fan ús delservei de guarderia.

Hem intentat donar resposta a una necessitat creada per unes vacances obligadesd’escola que no tots els pares podien concil iar. Igual que farem el més de juny desdel final de curs fins al 30 de juny, i al setembre del dia 1 fins al dia 7.

Aquest any el curs tornarà a començar el dia 7, pel que sembla això és inamovible.Representa que també és faran 5 dies de festa però repartits de la manera quesembli més correcta a cada municipi, creiem que així és com ha de ser que deixintriar segons les necessitats de cada lloc. Bé de fet només hi haurà 4 dies percol•locar on es vulgui, ja que el dia 7 de gener tornarà a ser festa per tothom.

Encara sou a temps de participar al concurs de relats breusque ha organitzat l ’AMPA, estem molt contents de laparticipació que hi ha hagut fins ara.

Com sempre recordem que tenim la nostra bústia a la vostradisposició per qualsevol proposta o suggeriment.

DES DE L'AMPA


servei educatiuLES NOVES TECNOLOGIES EN L’EDUCACIÓ

Quan parlem de noves tecnologies, a la majoria de nosaltres ens ve al cap una paraula:ordinador. A ningú se li escapa que vivim en una societat amb una forta presènciad’aparel ls i ginys electrònics, alguns ja plenament social itzats com la TV, el vídeo o elmòbil i d’altres més desconeguts com l’ iPad, els tablets o la PDI . En definitiva, estemparlant d’una societat digital que ens envolta de la qual és gairebé impossible prescindir-ne ja que s’ha incorporat a la nostra vida: fotografies digitats, correus electrònics, úsd’internet, música en format mp3, DVD, … Cada col•lectiu experimenta el procés dedigital ització de manera diferent d’acord amb l’entorn on viu, les exigències laborals, elnivel l cultural, les seves creences, necessitats, etc. El col•lectiu dels nens i nenes i delsjoves, segurament, és el més receptiu i el que l ’uti l i tza d’una manera espontània inormalitzada. De fet, el ls han nascut en l ’era digital , són nadius digitals mentre que elsadults som immigrants digitals.Donat que és evident que el desenvolupament tecnològic és imparable haurem detreballar per a adaptar-nos a l’època que estem vivint per treure’n el màxim profit iconstruir entre tots una societat més humana on tots hi tinguem cabuda. Això passa peldesenvolupament de la competència digital de cadascú de nosaltres: alumnes, docents itambé pares i mares. A tal l d’exemple, hem de pensar que els pares o mares que nosabem què és el Facebook, el Messenger o el Twitter desconeixem una part dels nostresfi l ls o fi l les, independentment de si valorem si són eines bones o dolentes. D’entrada caldir que les noves tecnologies són neutres, serà l ’ús que en fem el que els hi donarà unvalor.La digital itació no elimina el saber que tenim, ni el currículum, ni les competències, ni lesmetodologies, ni el l legir, ni l ’escriure, ni el pensar. Al contrari, ens obre novespossibilitats. No es tracta d’escoll ir entre l ’esforç o el l leure, entre les ganes d’aprendre oel joc, entre el portàti l o el l l ibre. La complementarietat és un aspecte molt important atenir en compte. Podem aprendre combinant adequadament diferents elements: novestecnologies al costat de l l ibres de text, l l ibretes, bolígrafs, fonts orals, etc. Tot aquestvental l de possibi l itats permet atendre molt mil lor la diversitat de les aules: el procésd’aprenentage es pot adequar als diferents ritmes i interessos dels alumnes.És difíci l imaginar el funcionament d’un hospital, d’una fàbrica o de la banca sense lesnoves tecnologies, de fet seria tan precari que no seria sostenible. Dir que l’escola estroba immersa i forma part de la societat digital que ens ha tocat viure és una obvietat.Més aviat la pregunta que ens hem de fer és, quin és el paper que ha de jugar l’escoladins una societat digital?.

Hi ha qui diu que tenim una escola del segle XIX, un professorat del segle XX i uns

alumnes del segle XXI . El sistema escolar occidental va néixer per a donar respostes a

unes necessitats creades amb la societat del segle XIX. Es va estructurar al voltant de la

documentació escrita, classificada i organitzada amb el format anomenat l l ibre de text,

fent ús de la tecnologia de l’època: la impremta. Actualment estem uti l itzant aquest l l ibre

com a eina pedagògica principal de forma general itzada. Aquesta no és que sigui dolenta,

només cal adoptar diferents metodologies per a l ’alumnat del segle XXI .

Internet és el paradigma de les noves tecnologies. És una xarxa de xarxes mundial que

s’ha convertit, entre d’altres coses, en una mediateca multimèdia global on podem trobar

informació de tots els sabers i coneixements de la humanitat en múltiples formes i


doctorals…I tot al nostre abast només disposant d’una simple connexió a internet. Fa

pocs anys això era inimaginable.

L’escola s’ha d’adaptar a l ’època que ens toca viure i també a la manera d’aprendre de

l’alumnat. Caldrà donar pas a nous processos d’aprenentatge en els quals l ’alumnat

aprengui a transformar la informació en coneixement. Per això, el repte està en el fet que

l’escola innovi no només en tecnologia, sinó en les seves pràctiques pedagògiques. Això

implicarà modificar el model d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat, canvis en la

gestió i les maneres organitzatives de les classes, tutoritzacions de l’alumnat, materials

didàctics adequats segons el context i l ’alumnat. Un sistema pedagògic basat

principalment en l ’aprendre a aprendre: adquirir criteris per a la gestió de la informació,

tenir iniciativa i autonomia, treballar cooperativament i col•laborativament, esdevenir

competents per tal de saber aplicar al lò que hem après en contextos diferents. Segons

Robert Hutch, l ’objecte de l’educació és preparar els joves per a que s’eduquin a sí

mateixos durant tota la seva vida.

Anteriorment hem dit que els docents són immigrants digitals. Això comporta un gran

esforç d’adaptació per tal de donar sentit pedagògic a les noves tecnologies. Ser usuaris

del Word o d’internet, per exemple, és relativament fàcil . Les dificultats es presenten a

l’hora de trobar les aplicacions didàctiques de les noves tecnologies amb les quals

l ’alumne pugui desenvolupar el seu procés d’aprenentatge. No és gens fàcil , cal entendre

els canvis que això suposa i els neguits que genera.

Actualment podem trobar una gran quantitat de material didàctic a internet generat des

del Departament d’Ensenyament, pels mateixos mestres i professors i per institucions

vinculades al món de l’educació. En general aquest material es pot uti l i tzar sense

restriccions. Al marge d’aquest material didàctic més institucional, també tenim a internet

una enorme quantitat de recursos que poden ser úti ls en la tasca educativa:

enciclopèdies, pàgines web especial itzades en temes diversos, servidors de vídeos,

servidors de música, apl icacions en línia per fer presentacions, publicacions, jocs,

compartir materials i recursos amb altres persones, etc. Malgrat tot, uti l i tzar aquest

material significa fer un treball de cerca, estudi i sovint d’adequació per part dels docents

que sol comportar una inversió significativa de temps i dedicació.

A continuació teniu una petita mostra d’algunes webs úti ls per a l ’educació dels nostres

fi l ls i fi l les:

www.edu365.cat. Web del Departament d’Ensenyament amb moltes activitatsclassificades per nivells i àrees.www.edu3.cat. Portal amb més de 5.500 audiovisuals classificats per àrees i nivells.http://clic.xtec.cat/ca/index.htm. Espai on es pot trobar un conjunt d’aplicacions deprogramari lliure que permeten crear diversos tipus d'activitats educatives multimèdia iuna àmplia biblioteca d’activitats a punt per executar en línia o descarregar.http://ca.wikipedia.org. Enciclopèdia de consulta.

Servei Educatiu del Solsonès


RECEPTA DE CUINA

LA MONA DE PASQUA“Ací em pica, ací em cou, ací em menge la mona i ací et trenque l’ou”

La mona és un pastís típic del País Valencià, Catalunya i Múrcia, i aquestadita fa referència al costum de trencar un ou al front del padrí o padrina quanl’obsequiava als seus fi l lols.Hi ha diverses explicacions de l’origen d’aquest pastís, però totescoincideixen en un element , l ’ou, com a símbol d’amistat per les culturesàrabs, o com a representació del naixement i la resurrecció en elcristianisme, . .El dia de Pasqua ens mengem la mona, que ha anat variant des dels seusinicis, ja que abans portava ous cuits i ara porta figuretes de xocolata.

Aquesta és la mona que ens proposen les cuineres de l’escola:

PA DE PESSIC

Ingredients:6 ous sencers4 clares d’ouUn pessic de sal30g de “Maizena”Ratl ladura de pela de ll imona4 rovells d’ou275g de sucre200g de farina1 0 g de llevat

Elaboració:- Untem els motl les amb mantega i farina.- Barregem els ous i els rovells amb el sucre.- Passem la farina, la Maizena i el l levat pel sedàs.- Muntem les clares, amb un pessic de sal, a punt de neu.- Barregem els ous batuts amb la farina. Seguidament, afegim les

clares i hi posem la ratl ladura de ll imona.- Emplenem els motl les amb la pasta (3 motl les d’uns 20 cm de

diàmetre).- Finalment, ho introduïm al forn amb foc a dalt i a baix una

temperatura aproximada d’uns1 80 graus durant uns 45 minuts.


MANTEGA

Ingredients:250 cl d'aigua250 grams de mantega375 grams de sucre

Elaboració:- Fem l'almívar amb l'aigua i el sucre i el deixem refredar.- Batem la mantega i l 'almívar fins que agafi la textura d'una pomada.

MUNTATGE

Tallem el pa de pessic horitzontalment en tres capes iguals. Farcim cada unade les capes amb la mantega o bé amb gema o trufa. Cobrim els costatsamb mantega i ho decorem amb ametl les ratl lades, floretes de pa d'àngel,. . . . . i per acabar posem la figura de xocolata a sobre.

Des de la cuina: M. Àngels, Mireia i Tere.


entreteniments

Escriu les lletres que falten per completar aquestsnoms relacionats amb el món de les plantes:

Busca aquestes aus rapinyaires:XORIGUER – FALCÓ – ÀLIGA – MILÀVOLTOR TRENCALÒS ESPARVER Laberint


BONA PASQUA

DANSA DE LA PRIMAVERA

Febrer m'ha duït la carta tan precisa:

vol que els l i làs s'obrin pel ditsi en el cor m'hi creixi una palmera.Que exigent que ve la primavera!

Que exigent que ve la primavera,i el meu cor tan malaltís,

tenc por que es cremi dins de la foguera,no puc desfer-me del seu encís.

No puc desfer-me del seu encís,obrir les branques i bal lar amb ella,pentinar-me al seu vent la cabellera,cantar les l lunes de les seves nits.

Cantar les l lunes de les seves nits,cantar vermells de la tardor,

cantar el si lenci de la nova neucantar, si torna, el dolorós amor.

Cantar, si torna, el dolorós amori créixer un poc més en l'intent,

i créixer un poc més cada entretemps,volar amb el vent i les noves llavors.

Volar amb el vent i les noves llavorsqui sap on el vent em portarà?a dins el cor d'una terra antiga,o creixeré en el fons de la mar.

Febrer m'ha duït la carta tan precisa:

vol que els l i làs s'obrin pel ditsi en el cor m'hi creixi una palmera.Que exigent que ve la primavera!

Maria del Mar Bonet Gregorio Paniagua

Butlletí Abril 2011

Documents

Transcript of Butlletí Abril 2011