1

ButlletíREVISTA INFORMATIVA DE LA COOPERATIVA PLANA DE VIC

Número 78. Primavera 2016

La CooperativaPlana de Vic, camí dels 50 anys

2

3

Consell de redacció Cooperativa Plana de Vic

La CPV només mostra la seva opinió a través de l’editorial. Dipòsit legal:B-41.709-1999

Ofi cinesBisbe Morgades, 408500 Vic (Barcelona)

Tel. 93 885 22 13Fax. 93 889 40 57www.planadevic.cat

Editorial

Com cada any, el Mercat del Ram ha contribuït posar de relleu el protagonisme del sector agrícola i ramader a Osona. Durant tres dies la fi ra recorda als visitants l’essència d’una comarca, d’unes arrels que mica en mica es van diluint.

Alhora el Mercat també deixa veure com de bé es fan les coses, i les ganes de sobreviure i de tirar endavant els projectes, tot buscant la manera de superar les difi cultats que vénen, i conti-nuar treballant a la terra i per la terra.

Moltes veus opinaven a la fi ra que el 2016 seria molt compli-cat, tant per al porc com per a la llet, tots dos sectors amb gran pes a la comarca i també per a la Cooperativa.

Tothom sap que el pagès de la Plana no es deixa vèncer fà-cilment, que és capaç de donar cent voltes als problemes per trobar-hi la solució, que és molt insistent, però també és veri-tat que els negocis de les explotacions agràries en molts casos han deixat de ser ja fa temps objectes d’economia de subsis-tència d’una família per passar a ser empreses d’una magni-tud que ja no en tenen prou en sobreviure, i el món no ho està posant gens fàcil. El ramader necessita créixer per sortir-se’n, però la seva producció s’ha de poder vendre a un preu raona-ble que permeti tirar endavant, fer noves inversions, no quedar estancat i viure amb dignitat.

La Cooperativa es troba al mig d’aquest context. És un instru-ment del ramader, però a la vegada lluita perquè el pro-

ducte arribi al seu destí, en un mercat sobresaturat i, per tant, amb preus que no són els que neces-

sita el ramader per tirar endavant.

Socis i Cooperativa han de trobar l’equilibri de suport mutu, en benefi ci de tots dos,

per afrontar l’escenari de futur que es percep. L’efi ciència en la forma de gestió, treball, inversió,

fi nançament i comunicació han de portar a trobar aquest nou horitzó –en el fons per a tots imprescindible– d’alimentar el país, conservar el territori i defensar amb orgull aquest sector primari tan necessari.

4

actualitat

Com alguns ja coneixeu, el 10 de novembre de l’any 1966 es va celebrar l’assemblea d’iniciació de la Cooperativa Agrària Comarcal Plana de Vic. L’objectiu era crear un organisme que coordinés els pagesos i defensés millor els seus interessos, tot intentant buscar solucions als problemes econòmics i d’organització que els afectaven.

Enguany farà 50 anys d’aquella fita i per celebrar-ho el Con-sell Rector i l’equip de la Cooperativa vol compartir un any especial amb tots els que han format part d’aquesta història. Per aquest motiu s’estan preparant una sèrie d’activitats i es-deveniments per tot l’any. El tret de sortida ha estat el Mercat del Ram, amb una proposta nova i diferent, i la introducció ja a tot arreu el logo amb els 50 anys. La celebració es con-tinuarà a l’abril amb la presència a la Fira Alimentària de Bar-celona i, més endavant, s’aniran explicant els altres actes que culminaran amb l’acte central de celebració de l’aniversari.

Una de les activitats que s’ha engegat és una campanya d’informació de tots els productes i serveis que la pròpia Cooperativa ofereix i desenvolupa orientats al soci, i que a vegades aquest desconeix. Pel que fa als serveis, de moment s’ha informat dels administratius i, com a producte, de la carn de porc Duroc i vedella femella.

Serveis administratius al soci...-Assessorament i tramitació de la PAC. -Assegurances específiques del sector agroramader. •Un estudi de necessitats i assessorament personalitzat per a la contractació d’assegurances •Gestió i seguiment de sinistres

Camí dels 50 anys… •Gestió i control personalitzat de pòlisses •Voluntat de servei, professionalitat i proximitat •Assegurances d’explotacions, de cotxes, de la llar, responsabilitat civil......

-Altres serveis. •Projectes i memòries de canvis en explotacions i gestió administrativa d’aquests •Tràmits a ajudes i subvencions diverses: Plans de millora de l’explotació Incorporacions de joves agricultors •Sol·licituds de devolucions administratives. Ex: devolució gasoil •Gestió del SIR

Una carn de qualitat...A les botigues Plana de Vic s’ofereix exclusivament porc Du-roc i vedella femella procedents de granges de socis de la Cooperativa. La combinació de genètica, alimentació i ma-neig permeten oferir una carn d’alta qualitat, més saludable, gustosa, tendra i de proximitat.

Aquest any a Alimentària es presentaran dos producte es-trella en motiu dels 50 anys, el pernil curat Duroc Plana de Vic –tot seguint la història d’èxit del pernil cuit Duroc, que fa 3 anys es va desenvolupar amb els mateixos criteris. Aprofitant els 50 anys s’ha dissenyat una oferta de produc-tes carnis per als socis, que s’anirà renovant mensualment, i que es poden demanar a comunicacio@planadevic.cat o bé trucant el 93 885 22 13.

5

Nou horari a les oficines del carrer Bisbe Morgades

De dilluns a divendres de 8 a 14 h i de 15 a 18.30 h.Dissabtes tancat.Des de l’1 de març les oficines de Vic del carrer Morgades estan tancades els dissabtes. Aquest horari ja s’havia estipulat els darrers anys durant els mesos d’estiu. Ara, des de la direcció s’ha decidit fer el pas definitiu i tancar tot l’any. Els canvis d’hàbits i manera de treballar dels socis ha portat al fet que molt pocs vinguessin els dissabtes a fer gestions, i s’ha optat per ser més pràctics i eficients.

La nova campanya DUN 2016 està a ple funcionament

Dimarts 2 de febrer les instal·lacions de la Cooperativa van acollir una de les jornades anuals que organitza la FCAC per informar de les novetats de la DUN 2016 a tots els tècnics de les cooperatives.Entre els temes tractats es va parlar del Règim Pagament Base, assignació de drets de PB, cessions de drets de PB, ajuts directes, CGE abreujat, ZLN, aplicació informàtica, SIGPAC, croquis i cromos. També es va fer una introducció dels ajuts CGE de Competitivitat (primera instal·lació de joves agricultors/es, millora de la competitivitat de les explotacions agràries, mitigació del canvi climàtic i diversificació de l’activitat agrària).

Amb aquesta jornada es va donar el tret de sortida per demanar els ajuts de la PAC. Els titulars de les explotacions agràries poden sol·licitar hora a la Cooperativa per poder-ho fer. El termini finalitza el 30 d’abril.

Nou director general a la Cooperativa El dia 1 de febrer es va incorporar com a nou director general de la Cooperativa el senyor Pau Martinez. El nou directiu és diplomat en Ciències Empresarials per la UDG, i màster en Direcció Econòmica – Financera al CEF. A més, té experiència com a Director d’Administració i Finances a una important empresa del sector carni, així com a diferents sectors tant a nivell nacional com internacional.

El senyor Martínez substituiex al senyor Josep Erra, que ha estat al davant de la direcció general durant molts anys i que ara ha començat amb la nova tasca que li ha encomanat el consell rector com a gerent de relacions institucionals.

notícies

S’apropa l’origen al consumidor de Travessera

Durant el mes de març s’han fet petits canvis a la botiga del barri de Gràcia de Barcelona, per tal de mostrar al consumidor l’origen ramader de la Cooperativa, i que pugui entendre la realitat i veracitat de la gestió i control de tota la cadena alimentària de la carn Plana de Vic. Per aquest motiu s’han posat fotografies reals de socis ramaders repartides per l’espai de la botiga, i així mostrar al consumidor l’origen de la carn que està comprant.

6

actualitat

Ramaders i tècnics visiten la Bretanya

Una reflexió sobre com ha de conviure la producció

ramadera amb les polítiques sanitàries

Un grup de ramaders i tècnics de la Cooperativa vam fer, els dies 16 i 17 de febrer, una visita tècnica a la Bretanya France-sa acompanyats de tècnics de l’empresa Gene Plus Iberica i d’Intergenètica, actual empresa proveïdora de llavores Youna a la Cooperativa.

La primera visita va ser a Keraziou a Tressignaux, a la zona de Côtes d’Armor, àrea de característiques molt similars a la nostra, en quant a densitat porcina i problemes amb la ges-tió de les dejeccions. La granja era de nova construcció i la van fundar el 2012. Constava de 700 truges or-ganitzades en 7 bandes de 3 setma-nes, amb una producció de 18.000 garrins/any. En total hi treballaven 6 persones, de les quals 3 eren les sòcies fundadores i 3 assalariades.

La rebuda va ser impactant, ja que la granja tenia un disseny de les instal·lacions molt nou i acurat, per tal de complir amb unes mesures de bioseguretat molt estrictes. Tenien molt clar que la bioseguretat era una assegurança per a ser eficients, i per això dedicaven molts esforços a la bona neteja i desin-fecció de les instal·lacions, així com de les fosses de totes les naus, pediluvis, utensilis, passadissos, etc. Els índex tèc-nics no destacaven en productivitat numèrica a maternitats, però sí pel que fa a percentatge de baixes, índex de conversió

i sobretot quilos de carn venuts/truja i any, paràmetre que, a vegades, a nosaltres encara ens costa de valorar. Ells tenien molt clar què era el més important.

L’endemà, amb les piles carregades, vam visitar l’explotació de Kerscao a Pouvorn, on ens esperava la propietària i encar-regada de l’explotació. Kerscao és una explotació de 900 tru-ges organitzades en 4 bandes de 5 setmanes. Amb 217 pari-dores per banda, la propietària ens va parlar dels problemes

de maneig que això comportava, els riscos sanitaris de tenir 60 lla-vores per banda, com funciona una granja amb alimentació lí-quida, el maneig de l’alimentació a parideres, etc. La sanitat no era tan elevada com en l’explotació del dia anterior, però tenia un

maneig molt fi de cada fase de l’animal i aquest control es traduïa amb uns índex productius excel·lents.

Una de les reflexions importants del viatge que vam poder compartir els ramaders catalans juntament amb els fran-cesos és com ha de conviure la producció ramadera amb les polítiques mediambientals i sanitàries, en especial l’ús d’antibiòtics, on a França ja està molt limitat.

Serveis veterinaris porcí

7

notícies

Presents a Alimentària 2016amb motiu del 50è aniversari

En motiu del 50è aniversari de la Cooperativa i mirant en projecció de futur, aquest any es tornarà a participar en aquest esdeveniment que ja l’any 2004 va permetre fer un pas endavant en el projecte, i aquest any 2016 sota el paraigües de PRODECA s’ha vist oportú tornar-hi a participar.

Enguany per impulsar el producte carni Plana de Vic al mercat, principalment el pernil Duroc cuit i curat, a més de les peces nobles i elaborats del porc Duroc Plana de Vic.

Del 25 d’abril fins el 28 tindrà lloc la fira, que enguany també està d’aniversari ja que farà quatre dècades de trajectòria consolidada i per això té força més activitats festives que en edicions anteriors. L’any 2015, la cita va reunir més de 140.000 visitants de tot el món i 3.900 expositors, fet que li dóna una projecció d’una envergadura molt interessant.

Plana de Vic participa per segon any al Pack de Vic

El Pack és promogut per l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament de Vic i iniciatives privades que ofereixen els seus productes o serveis a fi de poder fer activitats gastronòmiques i culturals a la ciutat durant un dia. Des de la Cooperativa es manté l’activitat el tercer dissabte de cada mes a les 12 h i es fa un taller de pilotilles al gust i la difusió de les propietats i parts del porc de la raça Duroc com a producte estrella.

Per gaudir d’aquestes activitats s’ha de reservar prèviament a la pròpia oficina de Turisme o al telèfon 93 886 20 91.

La Cooperativa participa en aquest tipus d’iniciatives per tal de mantenir encara més la vinculació amb el territori, i com una manera més de donar-lo a conèixer als visitants de la ciutat.

Tècnics dels serveis veterinaris, a les Jornades de porcí de la UAB i l’AVPCEls dies 27, 28 i 29 de gener van tenir lloc a la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) les XVIII Jornades de porcí de la UAB i l’Associació de Veterinaris de Porcí de Catalunya (AVPC).

Aquest esdeveniment reuneix un gran nombre de professionals del sector porcí i s’hi van discutir temes d’actualitat, entre d’altres, l’ús racional d’antimicrobians i la valoració econòmica de genètiques hiperprolífiques.

A més, també s’hi va presentar el pla integral de control de PRRS, CONPRRS, en el qual hi participa la Cooperativa, així com diversos veterinaris van exposar casos clínics.

La panera dels TonisCom ja és tradicional la Cooperativa Plana de Vic ofereix una petita col·laboració, com la majoria d’empreses del municipi, en el finançament de la Festa dels Tonis de Santa Eugènia de Berga. Paral·lelament la comissió organitzadora obsequia amb uns números per participar en el sorteig d’una magnífica panera que es fa al final de les festes. Enguany el número premiat va ser el de la Cooperativa. Una vegada recollida la panera, els responsables de Plana de Vic van decidir col·laborar una vegada més amb l’Associació d’Acollida El Tupí de Vic i regalar-los el contingut del premi de la Festa dels Tonis.

8

actualitat

Un Mercat del Ram diferent

L’espai de Plana de Vic mostrava el procés de

transfomació del producte, de l’origen al consumidor

Aquest any Cooperativa Plana de Vic i els seus socis van es-tar presents en els actes del Mercat del Ram, celebrat entre el 18 i el 20 de març. En el marc de la celebració dels 50 anys de la Cooperativa, i amb la fira com a tret de sortida d’aquesta, es va considerar participar-hi d’una manera especial i amb un format diferent a l’habitual dels últims anys.

Juntament amb altres empreses del sector es va dissenyar un nou espai en què es volia mostrar a la societat, d’una ma-nera pràctica, el procés de transformació del cereal, el porc i la vaca fins arribar a productes de consum, així com també una zona de tallers per als més petits, on es podia aprendre d’alimentació humana, animal i el món del cereal.

La casa de pagès, l’origen dels alimentsAquesta nova zona experimental i vivencial dins del recinte fi-ral va portar per nom La casa de pagès, l’origen dels aliments. La Cooperativa mostrava tota la cadena de valor repartida en quatre grans blocs. El cereal i la transformació amb el pinso es representava amb uns recipients on es podien veure i tocar 10 matèries primeres que poden formar part dels ingredients del pinso. Un segon bloc, mostrava la granja i l’impacte que té la bona gestió de l’aigua a la granja amb les dejeccions dels animals. Un tercer apartat era per mostrar l’elaboració de la carn i l’animal estrella de la Cooperativa, el porc Duroc i les seves propietats. I finalment, una mostra del producte en si, mitjançant una botifarra que hi havia exposada, i que es va aprofitar per fer un concurs que consistia en endevinar-ne la llargada. Tant dissabte com diumenge es va fer una degusta-ció de productes, en concret la Cooperativa va donar a tastar

minipilotilles Duroc, que van tenir una gran acceptació entre els visitants.Per animar la zona també hi havia una mostra de diferents animals: porcs Duroc d’engreix i una truja amb garrins, ve-dells, xais i gallines.Com a novetat més didàctica, a la Casa de Pagès s’hi van dur a terme tallers experimentals per nens i nenes de 6 a 12 anys durant els tres dies, que eren de tres temàtiques diferents: -El Molí: Producció de farina integral i refinada. Conèixer el procés per obtenir farina.-El Pinso: La importància de l’alimentació dels animals i què la composen.-El Porc: Descobrir les parts que ens mengem del porc, dis-tingint parts nobles i elaborats.

Finalment, també s’hi van exposar els dibuixos sobre masies que van fer arribar els nens i nenes de 2n de primària de di-verses escoles de Vic.Aquesta iniciativa per a la difusió del món rural va està orga-nitzada per empreses del sector i la Cooperativa va tenir-hi un paper destacat juntament amb els responsables de les altres empreses participants i els de Fires i Mercats.

9

Concurs de la botifarra de pagèsLligat a la producció dels aliments que procedeixen del porc, es va fer un con-curs per endevinar la llargada d’una botifarra de porc Duroc Plana de Vic exposada al Sucre durant els tres dies.Prèviament a la seva exposició es va convidar el Regidor de Fires i Mercats a la sala d’elaboració per tal que cer-tifiqués la llargada de la botifarra, que va fer 99,4 metres. De 1.619 butlletes participants, només 2 van encertar la mida exacta.

En presència de visitants i dels orga-nitzadors de la fira es va fer sorteig per obtenir un únic guanyador. Finalment, va ser guardonada Maribel Martin de Barcelona que es va endur un val de 99,4 euros, que corresponia a 1 euro per cada metre de llargada de la boti-farra, a bescanviar amb productes a les botigues Plana de Vic.

Un cop acabada la fira, la Cooperati-va va lliurar la botifarra a l’Associació d’Acollida el Tupí de Vic amb la volun-

tat, des de sempre, de col·laborar amb el territori i les persones.

Pep Alsina, pregonerEl dia 17 a la sala de la columna de l’Ajuntament de Vic, Pep Alsina va ser l’encarregat de fer el pregó del Mercat del Ram. Amb una sala plena a vessar, Pep Alsina va ser llargament aplaudit, per l’explicació que va fer de la seva trajectòria, per la seva sinceritat i sim-plicitat en explicar les coses, amb el seu toc humorístic, però sense perdre el punt crític i reivindicatiu que l’ha ca-racteritzat tota la vida. Va defensar el sindicalisme i el cooperativisme com a dos instruments vàlids i necessaris però que, segons va manifestar, van en funció de les persones que hi ha al davant. També va reivindicar el pa-per dels pagesos, que és, va dir, el que dóna sentit al Mercat del Ram.

Una fira molt participada pels socis de la CooperativaD’entre les diferents activitats progra-mades del Mercat, algunes d’elles van

comptar amb la participació de dife-rents socis de la Cooperativa.En el 19è concurs català de raça Fri-sona, va destacar Can Soca de Call-detenes, que es va emportar tots els principals premis en vaques. Va ob-tenir el campionat i el subcampionat de Catalunya i també es va proclamar Gran Campiona de Catalunya. A més, també es va endur el premi al millor sistema mamari i el segon premi al mi-llor ramat i al millor criador. En el concurs de canals porcines, Granja Serí de Gurb es va emportar el premi a la millor qualitat de la canal porcina.

Finalment Lactium, la fira del formatge artesà, a la plaça dels Màrtirs va repar-tir sis premis a socis de la Cooperativa: Granges Comas de Santa Eugènia es va endur els Lactiums de Plata i Bron-ze; la formatgeria Rovira de Sora, un or en la categoria de formatges de cabra quallada enzimàtica, plata en els blaus, i plata i bronze en formatges de cabra quallada àcida.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 1. El regidor de Fires i Mercats mesurant la botifarra a Carnovic 2. Activitats que es van fer durant la fira 3. Jordi i David Erra recollint el premi amb la consellera i l’alcaldessa de Vic 4. Pep Alsina va ser el pregoner del Mercat del Ram

10

11

medi ambient

Obrint noves vies de comercialització s’ha

arribat a la reconeguda marca Raventós i Blanc

El compostatge de la Cooperativaarriba a l’agricultura biodinàmicaEmmarcat dins del pla de dejeccions conjunt de la Coopera-tiva, hi ha unes quantes explotacions de vacum que, des de fa anys, composten la part del fem que es genera a la pròpia explotació. Aquest compost actualment es comercialitza per tot el territori i és molt ben valorat, tant per les seves propie-tats com a fertilitzant orgànic, com per la naturalesa del pro-ducte, ja que és apte per agricultura ecològica.

Enguany s’han obert noves vies de comercialització i una de les empreses on s’arriba és a la reconeguda marca Ra-ventós i Blanc, en una de les seves propietats en la qual han apostat per la implantació de l’agricultura ecològica i biodinàmica. Un dels punts claus és la fertilitat del sòl: si es disposa d’un sòl viu i fèr- til, s’aconsegueix un millor equili-bri dels sòls (sòls més sans) i una planta més forta i autoresistent a malalties. Per alimentar la vida del sòl i estructurar-lo adequadament és necessària l’aportació de bon compost procedent d’animals que ha-gin viscut en bones condicions. És en aquest punt en què la cooperativa, com a productor de compost, hi té un paper important i un mercat a continuar explorant i potenciant.

Però… què en sabem de l’agricultura biodinàmica?Davant la preocupació pel deteriorament del sòl, la pèrdua de fertilitat i l’escassetat de nutrients en els aliments, va néixer l’agricultura biodinàmica com la primera escola d’agricultura que va optar per la no utilització de químics de síntesi en el

treball de la terra. A principis del segle XX ja hi havia agricul-tors que notaven la degeneració de la fertilitat dels sòls i la qualitat nutritiva dels aliments.

La definició de l’agricultura biològica i dinàmica, pot estruc-turar-se segons els tres conceptes següents en la manera d’actuar sobre la terra:

1. Un 80% d’agricultura tradicional. Consisteix en realitzar unes bones pràctiques agrícoles segons els coneixements

dels diferents factors que interve-nen: sòl, clima, planta i persona.

2. Un 15% biològica / ecològi-ca / orgànica. Aquest concepte fa referència al compliment de la normativa vigent de l’agricultura ecològica:

-La prohibició d’utilitzar adobs i fitosanitaris de síntesi química.-Afavorir la biodiversitat de l’ecosistema.-Utilitzar compost, adobs verds, tècniques de fitoteràpia.

3. Un 5% dinàmica. Fa referència a treballar amb les forces no físiques relacionades amb els diferents ritmes:-Forces de vida o etèriques. -Forces sensibles o astrals.-Forces d’estructuració o espirituals (relacionades amb els ritmes dels planetes, el sòl, la lluna, les constel·lacions i els ritmes del cosmos en general).

12

13

Bombones de butà i propà A partir d’ara podeu trobar a l’economat recanvis de bombones de butà i propà de CEPSA. La nova bombona de butà, amb el seu nou disseny, pesa 12,5 quilos i es destina principalment a l’ús domèstic i de serveis. La de propà pesa 11 quilos i serveix per a l’ús domèstic, la petita indústria i el sector serveis. Els avantatges d’aquestes noves bombones és que pesen menys que les bombones tradicionals i, per tant, són molt més manejables, el contracte és gratuït, i no es demana ni dipòsit ni fiança per la bombona. A l’economat us fem el tràmit per tenir la bombona nova.

Preu bombones: butà: 13,77 € (IVA inclòs), propà: 11,12 € (IVA inclòs)

Malla per a tancats Malla de simple torsió, amb forat en forma de rombe, que compleix la norma-tiva per a tancaments perimetrals de granges. 1,5 m. d’alçada i forat de 5,5 cm. Bobines de 25 m. És una solució econòmica per a molts tipus de tancaments. Podeu trobar malla de simple torsió amb acabat plastificat verd i galvanitzat. També us podem facilitar altres alçades, segons les vostres necessitats.

Preu: bobina galvanitzada: 73,40 € (IVA inclòs) Bobina verda plastificada: 104,71 € (IVA inclòs)

Preu: Filet salat: 16,70 €/kg i llom/morro salat: 21,50 €/kg (IVA inclòs)

Bacallà salat d’Islàndia El bacallà és un plat tradicional de la cuina catalana. A l’economat el podeu trobar en filets, i el llom o morro.

Economat: Bisbe Morgades, 4 Vic · T 93 885 22 13 · economat@planadevic.cat

Novetat

Novetat

l’economat

l’economatalimentació

Abans de l’any 1100 els víkings ja salaven el peix per conservar-lo. Els seus mètodes primitius poc tenen a veure amb el coneixement actual que permet controlar els moments idonis per a la captura, la cura precisa i un domini de la temperatura i la humitat que es requereixen per a l’emmagatzematge. Tot perquè el producte del qual s’enorgulleixen els islandesos arribi impecable al consumidor final.El bacallà salat rehidratat i, posteriorment, cuinat posseeix un contingut energètic similar al del peix fresc i és una font de proteïna i olis omega amb un baix contingut gras. Per tot això, encaixa perfectament amb una dieta sa-ludable. (Extracte i traducció d’un article de La Vanguardia de C. Jolonch)

14

bilitat aeròbica, ben mantinguda durant tot el període en que es consumeixen. Estan elaborades amb farratges collits quan el valor relatiu farratger (VRF) és òptim per aportar una qualitat nutricio-nal i un potencial lleter molt superiors. Mostren disminució de la pèrdua de matèria seca i dels riscos sanitaris asso-ciats a una deficient qualitat de l’ensitjat. Aquest conjunt d’avantatges fan de les sitges de qualitat total un element di-ferencial per fer les explotacions més competitives en les difícils condicions actuals. Per assolir la qualitat total, cal aplicar íntegrament el conjunt de bo-nes pràctiques conegudes per elabo-rar qualsevol ensitjat i algunes, menys habituals, com les que es descriuen a continuació.

Qualitat del farratgeEl valor relatiu farratger (VRF) és un dels paràmetres que mesura millor i més objectivament la qualitat d’un far-ratge. Té en compte la digestibilitat i la capacitat d’ingestió del farratge per part de la vaca. Els farratges excel·lents són aquells amb VRF superior a 151 i els de primera, un VRF superior a 125.

Més del 50% de la qualitat d’un en-sitjat depèn del moment del dall i, per tant, de l’estat vegetatiu de la planta. Com més avançat sigui, més elevats són els valors de fibra i més pobres els de proteïna. Per tant, es tracta de fer el dall quan encara es té el VRF de qualitats excel·lent amb proteïnes prou elevades.

Per primavera és quan podem disposar de més varietat de farratges. Monocul-tius com el raigràs, diversos cereals plan-ta entera, lleguminoses anuals, dobles cultius d’un cereal i una lleguminosa, dall de praderes plurianuals o de l’alfals, etc. Aquí ho complementen el blat de moro i el sorgo farratger, però en països molt competitius en producció lletera, sense gaire o gens de blat de moro, són la base principal de l’alimentació. Són els farratges que aporten bona part de la proteïna de la dieta, part de l’energia, fibra efectiva i altres nutrients, i segons la qualitat, redueixen de manera apre-ciable el cost de producció.

La major part d’aquets farratges s’han d’ensitjar per consumir-los durant l’any i, en molts casos, això és una tasca de-licada. La pràctica de l’ensitjat ha millo-rat els darrers anys. Comptem amb un millor coneixement del procés fermen-tatiu i nous avenços per ensitjar amb un nivell de qualitat molt superior, en sitges que anomenem de qualitat total. Són sitges perfectament conservades, sen-se gens de producte fet malbé per con-taminacions. Tenen una elevada esta-

Estat vegetatiu òptim

Alçada dall (cm)

Llargària (cm)

Gramínies Inici espigat 6 - 8 5

Lleguminoses Botons florals -10% floració 6 - 8 5 - 6

Cereals immadurs Gra pastós 7 - 9 2 - 3

article tècnic

Com millorar la conservació i el rendiment dels ensitjats de primavera

15

Per obtenir més matèria seca (MS) per hectàrea, sovint els farratges s’ensitgen massa tard, quan la proteïna ja ha min-vat, amb unes fibra neutre detergent i fibra àcid detergent massa elevades. És millor “collir bo” que no pas “collir molt”. Amb un farratge de baixa digestibilitat i poca capacitat de ser ingerit, no hi ha marge de millora i només podem limitar-ne el seu nivell d’inclusió.

Condicionament del farratge per afavorir el procés fermentatiuL’objectiu d’ensitjar és la conservació del farratge per acidi-ficació. S’aconsegueix mitjançant una fermentació làctica que només és possible en condicions d’absència d’oxigen. Com millors siguin les condicions físiques, químiques i bio-lògiques per a la fermentació làctica, millor serà el resultat, en quantitat i qualitat de la conserva.

Condicionament físicLa llargària de la partícula del farratge és un dels paràmetres físics importants. Variarà segons el tipus de farratge, la MS, l’estat vegetatiu de la planta, ja que tot això, condicionarà la compactació del farratge en fer la sitja i també la seva fun-cionalitat al rumen. Un altre condicionament a considerar i respectar és l’alçària del dall. És important per evitar con-taminacions del terra (bacteris butírics) i també per no in-corporar la part inferior de la tija de la planta que és la més llenyosa, la menys digerible, i la més contaminada.La compactació és segurament l’aspecte físic més de-terminant en la qualitat de l’ensitjat. Molts proble-mes de les sitges vénen per una mala compactació. Consisteix en aplicar pressió sobre el farratge per tal d’extreure tot l’aire possible. L’oxigen de l’aire és l’enemic de l’ensitjat. Sense oxigen es para la respiració del farratge, i també s’impedeix la proliferació de llevats, fongs i bacteris aeròbics. A més, la seva absència ajuda als bacteris làctics, que són anaeròbics, a multiplicar-se i produir àcid làctic en quantitats elevades, abaixant el pH molt ràpidament.Hem de compactar fins arribar a una densitat de 240 kgMS/m3, doncs moltes investigacions mostren que passar d’una densitat de 160 a 240 kgMS/m3 redueix més d’un 5% la pèrdua de MS.

A la taula adjunta comparem les quantitats d’aire que hi dins de sitges amb un 30 i 40% de MS segons el grau de compactació. Un farratge amb un 40% de MS ben compac-tat, conté quasi el doble d’aire (440 l/m3) que un del 30%.

MS 30% 30% 40%

Densitat KgMV/m3 533 800 600

Densitat KgMS/m3 160 240 240

Litres d’aire/m3 494 240 440

Compactació Dolenta Correcta Correcta

Risc d’escalfament Elevat Baix Elevat

Per poder compactar bé, convé escampar el farratge en ca-pes de 20-25 cm màxim (inferior a 15 cm un cop compac-tades) i tractors de més de 8t. Augmentarem la compacta-ció, inflant més el neumàtics (>2 bar), omplint-los d’aigua, i també posant pesos davant i darrera dels tractors. Com més sec sigui el farratge, més prima haurà de ser la capa i més passades de tractor caldrà fer.

Els compactadors són corrons molt pesants fets amb rodes massisses de ferro, muntades sobre un eix, arrossegat pel tractor. Fan pressions superiors a 2,5-3 kg/cm2; aconseguei-xen densitats superiors a 240 kg MS/m3 en menys temps i amb menys despesa de gasoil, i compacten millor els racons de la sitja.Un altre avantatge d’elevar la compactació és que s’augmenta la capacitat d’emmagatzematge d’una sitja sense cap inver-sió addicional.

Condicionament químicPel que fa al contingut d’aigua, els farratges s’ensitgen bé en-tre un 20 i 45% de MS. Per sota el 25%, una part important del seu volum està ocupat per espais amb aigua, i hi haurà li-xiviació. Per damunt de 35% de MS els espais porosos estan ocupats majoritàriament per gasos, essent aleshores un ma-terial molt permeable a l’aire. Les pèrdues globals més baixes es donen en ensitjats, entre 25 i 30% de MS.

FarratgeCanvi en FND

(g/Kg MS)Canvi en FAD

(g/Kg MS)

Herba(mitjana de 8 estudis)

-14,25 -12,68

Lleguminoses(pura o mesclada)(mitjana de 7 estudis)

-5,10 -2,96

Cereals planta entera(mitjana 5 estudis)

-4,02 -4,90

(Adaptat de Colombatto and adegosan, 2005)

16

Els sucres i altres carbohidrats solubles, són el substrat que uti-litzen els bacteris làctics per produir l’àcid làctic. El contingut varia segons el tipus de farratge i les condicions climàtiques. En general aquí tenim prou hores de sol, i en farratges com el raigràs i els cereals tenim bon nivell de sucres. És baix en lleguminoses i per això és convenient associar un cereal amb una lleguminosa per fer més fàcil l’ensitjat. Els sucres varien segons l’hora del dall i s’assoleixen els nivells més alts si s’eviten les primeres hores del dia. És aconsellable mesurar els sucres abans d’ensitjar i escollir l’inoculant més adient. La fibra determina el VRF i té un paper fisiològic essencial al rumen. La seva estructura pot ser modificada per acció en-zimàtica. Enzims específics incorporats a alguns inoculants bacterians, generen sucres procedents de la fibra, i afavorei-xen així la quantitat i qualitat de la fermentació làctica i tren-quen els feixos de cel·lulosa, fent-la més digerible per la flora ruminal. Per cada punt percentual de millora de la digestibili-tat guanyem 0,25 litres de llet produïda.

Si hi ha aportacions de purins o d’adob nitrogenat al conreu, cal vigilar abans d’ensitjar els nivells de nitrats, especialment en gramínies, doncs fan un efecte tampó que frena el des-cens del pH.

Per limitar l’exposició del farratge a l’aire, el temps en-tre collir, compactar i tapar la sitja, ha de ser el més curt possible, i reduir, així, les pèrdues de MS i evitar el crei-xement de microorganismes aeròbics.La funció principal dels plàstics de cobertura és la de sege-llar i impedir l’entrada d’aire (oxigen) un cop tapada la sitja. Cal utilitzar plàstics de bona qualitat, col·locats amb un bon solapament i amb pes uniformement repartit al damunt i als costats per evitar escletxes per on pugui entrar l’aire i l’efecte matalàs dels ensitjats més secs.Una altra mesura per millorar la conservació, és la de col·locar una barrera d’oxigen, un film impermeable a l’oxigen, interca-lat entre el plàstic de cobertura i el farratge que impedeix el deteriorament de les capes superiors.

Condicionament biològicEls microorganismes de la planta, en contacte amb l’aire i un pH proper a 7, viuen en condicions molt diferents de les que hi a l’ensitjat, poc favorables per als bacteris làctics. Hi són en nombre reduït, de soques diverses, menys eficients per produir àcid làctic que les seleccionades per inocular i preservar el farratge. Dins la sitja, en absència d’aire, els bacte-

Tires per mesurar nitrats en farratges

ris làctics procedents de la planta i sobretot els que inoculem, es multipliquen ràpidament, produeixen àcid làctic, baixant el pH per sota de 4,5-5, que impedeix la supervivència de la majoria dels altres microorganismes. Com més ràpid sigui aquest procés d’acidificació, millor serà la conservació del farratge i de la seva proteïna.

La proteïna de l’herba i d’altres farratges de primavera és de molt bona qualitat, però de molt fàcil descomposició (pro-teòlisi), tant per l’acció dels enzims de la pròpia planta, com pels microorganismes que la degraden (E. coli, clostridis...). L’única manera d’evitar aquesta descomposició és que el pH del farratge estigui prop de 4 el més aviat possible. Això s’aconsegueix amb la inoculació de bacteris làctics homo-fermentatius com els Pediococcus, que creixen molt bé al pH de la planta (6-7), associats amb altres bacteris lactis com Lactobacillus plantarum que es desenvolupen posteriorment a pH més baixos, fins i tot a nivells inferiors a 4. Aquets bac-teris seleccionats no estan presents espontàniament a la planta i cal addicionar-los cadascun d’ells al farratge per mi-tjà d’un inoculant, respectant les dosi aprovades per la EFSA (Agència Europea de Seguretat Alimentària), i aplicats amb sistemes que els reparteixin uniformement per tota la sitja.

Gestió de la sitja obertaOberta la sitja, l’aire penetra cap dins, segons la compacta-ció, porositat, matèria seca, mida de partícula, sistema de retirar el farratge, etc. A 1 m del front, hi ha prou oxigen per activar els llevats i altres microorganismes aerobis. Per això l’avanç del front convé que sigui d’uns 30 cm diaris a l’hivern i de 45 cm a l’estiu, tota la seva amplada. Hem de retirar el farratge amb fresadora o tallar-lo amb un equipament que deixi un tall net i llis.Com hem vist, un farratge de 40% MS, en tapar la sitja, conté uns 440 litres d’aire per m3, malgrat estar ben com-pactat i els llevats i possiblement alguns fongs provinents de la planta es multipliquen fins que s’esgota l’oxigen. Quan obrim i comencem a consumir-lo, aquests microor-ganismes es tornen a multiplicar exponencialment en contacte amb l’aire. Consumeixen sucres, midons i l’àcid làctic format durant la fermentació. La sitja s’escalfa, i hi ha pèrdues molt importants de MS i un empitjorament rà-pid de la qualitat i digestibilitat del farratge, conegut com deteriorament aeròbic.La manca d’estabilitat aeròbica és molt comú en tot tipus de sitges quan tenen més d’un 30% de MS. Aquets farratges, tot i estar ben compactats, han de ser inoculats sistemàtica-ment amb un bacteri làctic heterofermentatiu, Lactobacillus buchneri NCIMB 40788 o similar, per produir metabòlits que eliminin llevats i fongs dins la sitja. Està ben demostrat que augmenten l’estabilitat del front més de 200 hores.

Recomanacions com aquestes permeten assolir sitges de qualitat total. Amb pràcticament la mateixa despesa, s’obté millor qualitat i més quantitat de farratges conservats, amb un retorn sobre la inversió, superior a 4:1. Sens dubte és una de les millors eines per abaixar els costos per litre de llet produïda.

Departament tècnic Biotal. Inogan Tech SL

17

18

Generalitats del BVDVEl virus de la diarrea viral bovina (BVDV), membre del gène-re Pestivirus que pertany a la família Flaviviridae, és un dels virus patògens més importants dels ramats, ja que provoca pèrdues econòmiques importants a causa de la pèrdua de productivitat i capacitat reproductiva de la granja.

El virus pot infectar vaques no prenyades, la qual cosa pro-dueix una virèmia transitòria, que cursa amb immunodepres-sió (i deixa l’animal desprotegit davant de nombroses infec-cions), disminució de la producció de llet i, en alguns casos, sense simptomatologia evident.

En el cas d’infectar una vaca prenyada, el virus pot traspassar la placenta i provocar pèrdues reproductives per avortaments o per vedells que neixen morts o que moren al poc temps de néixer. En aquells casos en els quals, en el moment de la infecció, el sistema immune adaptatiu del fetus no està desenvolupat encara (entre els dies 60 i 100 de gestació, aproximadament), els vedells que sobreviuen són immuno-tolerants al virus i excreten grans quantitats de virus infecciós durant tota la vida. Aquesta infecció persistent en determi-nats animals és la causa principal de la disseminació del vi-rus i és per això que la majoria dels programes de control van destinats a la detecció i eliminació dels animals persistent-ment infectats (PI), per així poder interrompre el cicle infec-ciós en els ramats. Encara que la major part d’aquests ani-mals PI moren dins dels dos primers anys de vida, s’estima que un 10% d’ells pot sobreviure diversos anys. Com que el

Pautes per al diagnòstic de laboratori de BVDV en un programa de control

article tècnic

ramat amb virèmia persistents freqüentment presenta una aparença sana, és imprescindible utilitzar test de diagnòstic específics. La simptomatologia és molt variada en funció de l’estat im-munitari de l’explotació i de la patogenicitat de la soca del virus causant. Generalment, sol fer-se evident a l’inici d’un brot, però la pròpia resposta immune dels animals afectats va pal·liant la simptomatologia inicial fins a fer-la pràctica-ment silent. Per això, en molts casos el ramader s’acostuma a conviure amb la malaltia.

Control de la malaltiaEs pot fer un programa d’eradicació o de control utilitzant va-cunes o no; en situacions en les quals no hi ha un programa de control sistemàtic obligatori en marxa, també és possible controlar el BVDV a nivell de ramat.

En tots els casos és important dissenyar un programa de control en el qual el punt de partida és la caracteritza-ció de l’estatus de l’explotació (situació “inicial” de la granja). El pla de mostreig serà adaptat considerant els possibles escenaris que ens podem trobar: explotacions lliures de la malaltia i explotacions amb l’existència de BVDV actual o recent. Igualment, haurem de considerar un pla de mostreig compatible tant en explotacions no vacunades com en explotacions vacunades amb vacu-nes convencionals (inactivades) o amb vacunes vives.

19

Condicionament físicEl diagnòstic d’aquesta malaltia es pot fer a través de l’analítica individual de la mostra de sang (sèrum), de la mostra individual de cartílag d’orella i també a través de les mostres de llet individuals de les vaques lactants, així com de l’analítica de la mostra de llet del tanc.

Les proves diagnòstiques existents són les:- Directes: detecten el virus, antigen (Ag) i, per tant, un re-sultat positiu determina la presència del virus en el moment de l’obtenció de la mostra.-Indirectes: detecció de la resposta immune, anticossos (Ac), de l’hoste després de la infecció o vacunació.

Analítica d’anticossos en llet de tanc: Anticossos P80

% prevalença interpretació

menys de 5% No infectada

de 5 a 25% Baix risc d’infecció

de 25 a 65% Sospita d’infecció

més de 65% Possible presència de PI

Hem de considerar que l’anàlisi serològica indirecta (detec-ció d’Ac) pot donar una informació interessant, però no tan específica com la PCR o el ELISA directe (Ag). S’ha de te-nir en compte que el subministrament de calostre al vedell el dotarà de la presència d’anticossos; que en explotacions amb brots de BVDV els nivells d’anticossos romanen alts du-rant anys, i que, per una altra banda, en un animal amb una malaltia aguda no trobaríem anticossos, ja que la immuni-tat la desenvolupa entre les dues i tres setmanes després del contacte amb el BVD. En canvi, sí que donaria positivitat a l’ELISA antigènic i al PCR durant el temps de persistència de la virèmia. Per tot això podríem afirmar que la manera més efectiva per localitzar els animals objectes d’eliminació (PI) és utilitzant els mètodes directes: ELISA Ag i PCR.

Caracterització de l’explotació:situació del ramat i pla de mostreig1r pas: confirmar la presència d’infecció activa en el ra-mat.Per caracteritzar l’explotació és important realitzar una ana-lítica de PCR de la llet de tanc per descartar possibles PI en lactació, i animals amb infecció transitòria. També és útil, sempre que no s’hagi vacunat amb vacuna viva, fer una ana-lítica d’anticossos.Podem considerar que en explotacions amb prevalença su-perior al 25% és útil realitzar, conjuntament amb l’analítica de tanc, un mostreig representatiu dels animals joves (entre 6 i 24 mesos) per veure si la circulació del virus és recent o antiga.

PCR llet tanc Anticossos llet tanc

Anticossos en animals

jovesInterpretació Observacions

Negatiu Negatiu NegatiuRamat sense contacte amb el BVDV

Negatiu Positiu NegatiuRamat amb contacte no recentamb el BVDV

El virus no circula entre els animals joves

Negatiu Positiu Positiu Ramat amb circulació víricaEls possibles animals PI existents no es troben entre els animals de

Positiu Positiu NegatiuRamat amb circulació vírica entre els animals en producció. Els animals eliminadors estan en aquest grup

Explotacions sense contacte entre recria i animals en producció

Positiu Positiu PositiuRamat amb circulació vírica. Pot ha-ver-hi eliminadors en ambdós grups

Explotacions en que existeix contacte entre recria i animals en producció

Resum de possibles resultats:

20

Hem de tenir en compte que l’analítica sobre una mostra de llet desestima els animals en període sec i la recria. En el cas del control de la recria no serà el mateix per una granja on l’origen dels vedells és estricament propi i, per tant, la reposi-ció prové únicament dels animals lactants, que en un centre de recria, on els animals tenen origen divers.

2n pas: detecció i eliminació de possibles animals per-sistentment infectats (Pi) en explotacions amb sospita d’infecció:

2.1. Localitzar els animals PI: - Presa de mostra individual de cartílag d’orella dels animals de 2 a 8 mesos, per fer agrupació de mostres (pools) per l’analítica de PCR. En cas de pool positiu, faríem l’analítica per ELISA Ag de les mostres individuals.- Presa de mostra de sèrum de les vedelles de més de 7 mesos i les vaques adultes per fer agrupació de mostres (pools) per l’analítica de PCR. En cas de pool positiu, faríem l’analítica per ELISA Ag de les mostres individuals.

2.2. Repetició de l’analítica per a la confirmació dels PI:Dels animals detectats positius, tornarem a analitzar mostra després dels 21 dies de la primera analítica per detectar l’Ag. Si dóna positiu podem considerar que es tracta d’un animal PI i, per tant, el sacrificarem; si dóna negatiu, podem consi-derar que es tracta d’una virèmia transitòria.

S’ha de considerar que els animals reconeguts com a per-sistentment infectats poden provenir d’una mare també PI.

És recomanable en explotacions amb brots de BVDV amb naixements d’animals PI, tornar a repetir el mostreig dels ani-mals antigen negatius 3 mesos després del primer mostreig.

3r pas: Comprovació de la absència de circulació vírica.Una vegada detectats i eliminats els PI existents, s’ha d’assegurar l’absència de circulació vírica. - Analítica de l’antigen de tots els naixements que es produeixen en l’explotació almenys durant un any des de l’eliminació de l’últim PI. - Investigació d’avortaments i morts de vedells - Control trimestral de les vaques en lactació a través de l’analítica de la llet del tanc (PCR i/o ELISA Ac).

Presa de mostres

Biòpsia del cartílag d’orella de cada animal: quan es rea-litza la presa de mostra del cartílag d’orella, és important aga-far fol·licle pilós, ja que és on podem trobar el virus. Es pot aprofitar la presa de mostra a la vegada que es col·loca el cròtal de plàstic. També és possible realitzar la presa de mostra sense necessitat de col·locar el cròtal.Si el col·lector del teixit porta incorporat un dessecant la mostra, no requereix fred per al seu enviament; si el col·lector

no porta el dessecant, les mostres s’hauran de conservar en fred.

Mostra de sang/sèrum individual:Per a l’anàlisi de sang, la mostra ha de portar EDTA (anticoa-gulant), i en el cas de l’anàlisi de sèrum, no és necessari. En ambdós casos el transport ha de ser en fred.

Mostra de llet individual (mostres del control lleter): s’utilitzaran per fer l’analítica d’Ac p80 i/o per fer pools de vaques per augmentar la sensibilitat de la analítica per PCR de la llet del tanc si el nombre de vaques de l’explotació és gran. Mostra de llet del Tanc – PCR: Aquesta consistirà en l’analítica periòdica (per exemple, trimestral) per tal de mo-nitoritzar la llet del tanc.

Equip tècnic de l’ALLIC (Laboratori Interprofessional Lleter de Catalunya)

21

Les seccions de crèdit són un element diferencial de les cooperatives agràries

LA FINESTRA OBERTA, per Lluís Roig i Roviraresponsable de Seccions de Crèdit de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

President d’ASC, SCCL

Una secció més de la cooperativaDe les 221 cooperatives agràries que actualment hi ha a Catalunya, unes 83 tenen secció de crèdit, de la mateixa manera que 103 tenen agrobotiga. Aquestes dades, juntament amb la desaparició a Catalunya de les caixes rurals, provoquen que les seccions de crèdit i la seva operativa siguin poc conegudes i, fi ns i tot, es dóna lloc a malentesos entre les persones de l’entorn agrari i cooperatiu.

Geogràfi cament, les cooperatives amb secció de crèdit es distribueixen entre les 48 de Tarragona, 33 de Lleida i 2 de Barcelona, una d’elles és la de la Cooperativa Plana de Vic. En conjunt, les seccions de crèdit catalanes gestionen 600 milions d’euros. Una tercera part d’aquests recursos es destinen al fi nançament de l’activitat productiva dels propis socis i de la resta de seccions de la cooperativa.

Aquest és un dels elements essencials de les seccions de crèdit; oferir un fi nançament a l’activitat productiva de la pròpia cooperativa i als propis socis en un marc de fl exibilitat i competitivitat que les entitats fi nanceres no han sabut cobrir al llarg dels anys.

La secció de crèdit, pel fet que és una secció més de la cooperativa, té la mateixa fi nalitat que la cooperativa: contribuir a millorar la situació econòmica i social dels socis i el seu entorn. És a dir, prendre la decisió de crear una nova secció i posar en marxa una nova activitat o servei a la cooperativa han de tenir el mateix objectiu. I així va ser com

la Cooperativa Plana de Vic va decidir constituir una secció de crèdit l’any 1998, fet que la distingeix com una de les seccions més joves de Catalunya.

No és casualitat que, a Catalunya, històricament siguin les cooperatives agràries les que tenen secció de crèdit, fet que l’actual legislació ratifi ca quan només permet constituir-les a aquest tipus de societats. Es posa de manifest el lligam únic que existeix entre les cooperatives agràries i les seccions de crèdit. Al meu entendre, aquesta situació evidencia que les cooperatives agràries són les úniques que reuneixen els elements necessaris i sufi cients per garantir l’èxit en el desenvolupament de les seccions de crèdit, i així aquestes seccions es converteixen en un fet diferencial de les nostres empreses.

Factors necessaris per a la creació d’una secció de crèdit. Determinats factors són imprescindibles per constituir una secció de crèdit; els podem visualitzar en forma piramidal. La base és la pròpia activitat econòmica cooperativitzada, que necessàriament ha de ser elevada i diversifi cada, per generar una magnitud fi nancera que permeti consolidar uns nivells mínims a la secció de crèdit. Sobre aquesta base cal disposar d’un nombre rellevant de socis, que permeti aplicar la llei dels grans números, bàsic en l’activitat fi nancera de recollir estalvi a curt termini i prestar-lo a llarg en una proporció d’equilibri entre estalviadors i prestataris. En el vèrtex, situem la implicació de tots els òrgans de la cooperativa en la recerca dels objectius d’aquesta societat.

De la mateixa manera que succeeix en la creació de qualsevol secció en una cooperativa, la secció de crèdit requereix d’uns nivells mínims d’activitat econòmica per garantir-ne la subsistència. És conegut que l’import dels saldos creditors a la secció de crèdit està directament correlacionat amb la xifra de negoci de totes les seccions de la cooperativa. La secció de crèdit d’una cooperativa agrària, en la mesura

article d’opinió

La secció de crèdit contribueix a la millora de la situació econòmica i social dels socis i del seu entorn

22

que desenvolupa una activitat d’intermediació financera, gaudeix d’uns costos de transformació i d’informació molt baixos. En aquesta activitat d’intermediació, el veritable avantatge competitiu amb les entitats financeres és que disposem dels costos d’informació més baixos possibles. En altres paraules, cap entitat financera pot competir amb una secció de crèdit a l’hora de recollir la informació necessària per valorar la concessió d’una operació creditícia, ni en fiabilitat ni en cost. Però també som més eficients a l’hora de captar l’estalvi.

En aquest apartat parlem d’eficiència i no de cost perquè la secció de crèdit mai minimitza el cost de captació, doncs això implicaria menys valor per al soci estalviador.

Tots aquests punts van ser valorats per la Cooperativa Plana de Vic en el moment de constituir la seva secció de crèdit, i ara podem estar orgullosos de confirmar que les previsions s’han complert amb escreix.

Què aporta la secció de crèdit a la cooperativa? La secció de crèdit permet millorar les condicions de finançament tant dels socis com de la resta de seccions de la cooperativa i promou una major vinculació del soci i el seu entorn familiar amb la cooperativa, al temps que l’estructura financera de l’empresa cooperativa gaudeix d’una major flexibilitat i autonomia. Àdhuc, permet millorar la capacitat de negociació de la cooperativa amb les entitats financeres.

Cal tenir present que el fet de disposar d’una secció de crèdit no vol dir que no s’hagi de tenir en compte la participació de les entitats financeres en l’estructura financera de la cooperativa. En aquest apartat, personalment aposto perquè les entitats financeres també participin en el finançament de la cooperativa, com un senyal de bona gestió envers els socis. M’explico: si l’entitat financera atorga finançament a la cooperativa vol dir que aquesta té capacitat de retorn i aquest fet ha de constituir un senyal de tranquil·litat per al

soci, en la mesura que un tercer està valorant que l’activitat econòmica de la cooperativa ofereix solvència.

Com qualsevol valoració, aquesta s’ha de fer amb una perspectiva de llarg termini, evitant que les situacions

conjunturals en determinin el criteri. Un exemple de situació conjuntural és l’actual nivell dels

tipus d’interès, que fa que es qüestioni el paper de les seccions de crèdit.

Quan algú em fa aquesta reflexió, li responc amb una altra

pregunta: Algú es planteja que els bancs deixin

d’existir? És més, sóc dels que pensen que, precisament en un moment com aquest de concentració de les entitats financeres, és quan més hem de reforçar les cooperatives

amb secció de crèdit perquè seran les més

ben posicionades per fer front a un mercat financer

que va cap a una situació clara d’oligopoli.

Per acabar, vull esmentar dos riscos específics que poden afectar les

cooperatives amb secció de crèdit, si no els gestionem adequadament. Un primer, que és general a qualsevol empresa, depèn de la disposició d’una liquiditat prou important perquè es pugui afavorir la realització d’inversions amb una baixa o nul·la taxa de rendibilitat. D’altra banda, no podem confondre la secció de crèdit amb una entitat financera. La secció de crèdit gestiona part de l’estalvi dels socis, i som aquests socis els destinataris de les necessitats de finançament bàsicament relacionats amb l’activitat cooperativitzada. Els socis de les cooperatives estem obligats a vetllar per minimitzar aquests riscos a les nostres cooperatives.

En cooperatives agràries fortes, ben dimensionades, professionalitzades i que prioritzen els interessos dels socis en una estratègia a llarg termini, sense cap mena de dubte, les seccions de crèdit aportem valor. Un exemple d’aquest perfil sou la Plana de Vic. La meva enhorabona per la celebració, enguany, del 50è aniversari i el reconeixement a la vostra tasca impulsant la secció de crèdit com un model d’èxit.

Les empreses amb secció de crèdit seran les més ben posicionades per fer front a un mercat financer que

va cap a l’oligopoli

Les cooperatives agràries fortes i professionalitzades

prioritzen els interessos dels socis amb visió a llarg termini

23

24