DISSABTE · 19 de setembre del 2020. Any XLV. Núm. 15487 - AVUI / Any XLII. Núm. 14357 - EL PUNT

1,50€

SUPORT · Denuncienla persecució a Torra idemanen al govern una resposta conjunta

BLOC · Junts, ERC i laCUP rebutgen demanareleccions al ple per nofer el joc a l’unionisme

Entrevista Gonzalo Boye

“S’estan vulnerantels drets de lesminories nacionals”

Advocat del president

NACIONAL. Planes 4 a 7

CaixaBankmanté part del’estructura a

Barcelona

El president de Bankia, que serà president executiu de la nova entitat, José IgnacioGoirigolzarri, i el conseller delegat de CaixaBank, que també ho serà del nou banc,Gonzalo Gortázar ■ EFE

El sector preveu que esprescindirà de 7.500 empleats

NACIONAL. Plana 12

Tindrà el 74,2% de la novaentitat i Bankia, en què el FROBespanyol és majoritari, el 25,8%

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------NACIONAL. Planes 16 i 17

Protagonistes Carme Vinyes Presidenta de l’Associació Amics dels Calls de Catalunya

1809

68-1

2285

76LQ

EUROPA-MÓNPlana 18

Jorge Fernández Díaz,investigat per la Kitchen

El jutge defensa quel’operació d’espionatge aBárcenas s’hauria “dirigit icoordinat” des d’Interior

Madridrestringeixla mobilitat a37 àreessanitàriesAyuso descarta l’estatd’alarma i limita elsaforaments enterrasses i les reunionsEUROPA-MÓN. Plana 19

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 19 DE SETEMBRE DEL 2020

El Punt Avui expressa la seva opinió únicamenten els editorials. Els articles firmats exposen lesopinions dels seus autors.

Conselldelectors:Feu-nos arribar les opinions, els suggeriments i les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editoriali els nostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots els contactes rebran resposta de la direcció.PUNT DE VISTA

a cosa de tres anys vaig veureEnrique Irazoqui al bar Marítim,on, em consta per gent que el co-

neixia, hi va passar estones durant elsmolts anys que, exercint-hi llargamentcom a professor de literatura, va viurea Cadaqués. Sabia que havia tingutproblemes de salut i semblava fràgil.Jo no el coneixia. Només el vaig salu-dar una vegada quan un amic comú,un llibreter de Girona, me’l va presen-tar com el “Cristu”. Em va emocionaraquesta trobada casual perquè, certa-ment, també per mi és (i sempre hoserà) el Crist de L’evangeli segonsSant Mateu, de Pasolini, que va abor-dar el text procurant que la seva visió

F marxista recollís la d’una persona cris-tiana de les classes populars, com arala seva mare, Susanna Colussi, queapareix en la pel·lícula com la Vergedolorosa.

El cas és que Irazoqui (català depare basc i mare italiana) va morir fapocs dies, tants d’anys després (unscinquanta-set tenint present que elfilm és del 1964) que Pasolini, rebentaquell aleshores jove comunista ambla missió d’aconseguir el suport d’in-tel·lectuals italians pel Sindicat d’Es-tudiants clandestí al qual pertanyia,exclamés en veure’l: “He trobat Je-sús. És a casa meva.” Li ho va dir aNinetto Davoli, el seu amant, amb

l’alegria d’haver trobat el que buscavafeia temps. Una història coneguda,que Irazoqui va explicar molts cops,com també que va resistir-se a la pro-posta de Pasolini fins que un compa-ny va dir-li que podia destinar a lacausa els diners oferts per la produc-tora. Una història que, en tot cas, re-vela l’ull infal·lible del poeta i cineastaper trobar els seus actors. Ho he tor-nat a percebre en reveure el film: Ira-zoqui, amb 20 anys, encarnant unCrist humaníssim sense que la sevaveu (va ser doblat per Enrico MariaSalerno) digui els sermons: hi ha, pe-rò, una veritat i una eternitat enaquell rostre antic.

De set en set

Un Cristhumaníssim

Imma Merino

a proporció i la me-sura, l’equilibri, fa

temps que han des-aparegut de la norma.L’abús, el trepig, la des-consideració... no és

que s’hagin estès, és que s’han instal·latentre nosaltres. És allò de no saber plou-re, és allò del poc o massa. Que li dema-nin al president de la Generalitat, QuimTorra, o als seus predecessors imme-diats, Carles Puigdemont, a l’exili perl’1-O, o Artur Mas, inhabilitat i multat pel9-N. El cas que desballesta el momentpolític voreja el dret a la llibertat d’expres-sió. Una qüestió que tenia solució admi-nistrativa acaba entrant en la via penal.No és el que els va passar ni a PedroSànchez ni a Isabel Celaá, multats, aixòsí, per fer entrevistes electorals des de LaMoncloa, sent a més els organitzadorsdels comicis. No els van inhabilitar, tot i lacàrrega simbòlica que té utilitzar la seudel govern per fer campanya. Una de lesraons possibles d’aquesta diferència demirada, i la desproporció de la pena, diuGonzalo Boye que és voler anar contrauna minoria nacional. Ja veurem si aixògrinyola en la mirada europea. Aquestaminoria que s’espavila a viure en pleni-tud, com hem pogut constatar en l’edicióde la Setmana del Llibre en Català, queha resistit, com altres convocatòries, arala de la setmana del llibre d’ocasió al pas-seig de Gràcia de Barcelona. Com faanys i panys, l’alerta vermella que diu quela cultura està en perill en temps de pan-dèmia té un to més intens encara si par-lem de la cultura catalana. La prestigiosaCarme Junyent ens recorda que el catalàdepèn de cadascú de nosaltres, dels queel fem servir, i d’aquells que poden passara parlar-lo. No és només la llengua, és lacultura, i totes les arts, l’economia, i la ter-ra, és la consciència pròpia i la voluntatde ser. És la proporció, la mesura i l’equili-bri perduts des de fa tant de temps.

L

Keep calmXavier Graset

Proporció La fusió de CaixaBank i Ban-kia, ja ratificada pels consells

d’administració de totes dues enti-tats, dona pas al primer grup bancaride l’Estat i un dels deu més impor-tants d’Europa, amb 20 milions declients, i cal enquadrar-la dins la lògi-ca de concentració que s’ha instal·laten el món de la banca a partir, d’unabanda, de la crisi financera del 2008i, d’altra banda, de la reducció del ne-goci arran del baix preu del diner.CaixaBank, que manté la dinàmicad’expansió a còpia d’absorcions, esqueda un 74% de la nova entitat,conserva la marca i la direcció d’ope-racions i mantindrà els centres neu-ràlgics a Barcelona i Madrid i la seu aValència, mentre que l’Estat en reté

una participació d’un 16%, provinentdel rescat de Bankia a través delFROB, que hauria de permetre recu-perar abans del final del 2021 tots opart dels 21.000 milions de diner pú-blic que no han estat retornats perl’entitat bancària rescatada.

No són menors, doncs, els aspec-tes positius de l’operació, que ha es-tat acollida amb complicitat, i fins itot amb entusiasme, tant a Madridcom a Brussel·les. Però tampoc s’hand’amagar les ombres de tot tipus queplanen sobre les conseqüències i elsdanys col·laterals de la fusió, quetambé poden ser importants. A ningúse li escapa que la major vinculació deCaixaBank a Madrid, al mercat ma-

drileny, a l’Íbex-35 i en general al sis-tema financer de l’Estat genera dub-tes sobre quines són les seves priori-tats i com afecten les seves arrels ca-talanes, el futur de la seva obra sociali la seva proximitat amb els centenarsde milers de ciutadans d’aquest paísque són o han estat fins ara clients deLa Caixa. Tampoc està clar que laconcentració –que comporta pèrduade competència– hagi de redundaren una millora del servei als ciuta-dans clients i, en tot cas, no s’ha acla-rit com afectarà la fusió aquest ser-vei, quantes oficines s’hauran de tan-car, quants caixers més desapareixe-ran del carrer i quants treballadors esveuran directament perjudicats perl’extinció del seu lloc de feina.

Una expansió amb llums i ombresEDITORIAL

La frase del dia

“Si Torra és inhabilitat,la democràcias’assemblarà més alfranquisme”

RamonTremosaCONSELLER D’EMPRESA I CONEIXEMENT

La foto

Ayuso clama al cel. El descontrol de la pandèmia ha convertit Madrid en un referent mundial.La presidenta Díaz Ayuso, amb les xifres desbocades, va anunciar restriccions de mobilitat ■ EFE

EL PUNT AVUIDISSABTE, 19 DE SETEMBRE DEL 2020 | Punt de Vista | 3

HERMES COMUNICACIONS SAPresident Editor:Joan Vall Clara. Comercial: Eva Negre, Maria Àngels Taulats, EduardVillacé i Josep Sánchez. Webs i Sistemes: Josep Madrenas. Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Comunicació: Albert París.

Edita: Hermes Comunicacions SAhttp://www.elpuntavui.cat972 18 64 00. Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera i Xevi Sala. Caps de secció: ToniBrosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Núria Astorch (Comarques Gironines), Pilar Esteban (Europa-Món), Xavier Castillón(Cultura i Espectacles), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Necrològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins(Disseny), Ramon Buch (Disseny web), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

a no cal acumular més excessos niesperar noves decepcions per cons-tatar que a la justícia espanyola

n’hi ha per engegar-la a fer punyetes, ino precisament les filigranes tèxtilsamb què els magistrats tenen el dubtósgust de decorar les mànigues de la toga.Europa s’ha convertit en un santuari le-gal per als dissidents polítics que la ju-dicatura espanyola pretén engarjolarmentre no troba necessari, oportú nidecent emmanillar fugats reials, ex ma-naires franquistes i presidents de clave-gueres. És Suïssa qui rastreja l’emèrit,l’Argentina qui fa declarar Martin Villai Andorra qui investiga Rajoy. Mentres-tant a Madrid continua exercint unConsell General del Poder Judicial ca-ducat i amb un nivell de contaminaciópolítica tan alt que, si pogués, la DamaCega es posaria la vena al nas. Per sortla justícia europea és immune a la con-taminació espanyola i el degoter d’es-

J “És Suïssa quirastreja l’emèrit,l’Argentina qui fadeclarar Martin Villai Andorra quiinvestiga Rajoy

menes ha continuat aquesta mateixasetmana amb una nova passa que afa-voreix Valtònyc. El Tribunal d’Apel·la-ció de Gant ha refredat encara més l’ex-tradició del raper reclamat per Espanyatraslladant el tema al seu TribunalConstitucional. Ara els jutges belgues

volen aclarir si les presumptes injúriesa la Corona són emparables per la lliber-ta d’expressió. Fins i tot han aprofitatl’avinentesa per aclarir si són vigents iaplicables les lleis pròpies del segle XIXque consideren delicte insultar el rei.De monarques sapastres, els belgues ensaben un niu, perquè és difícil superarel llistó de violència que va deixar Leo-pold II al Congo. Seixanta anys desprésde la independència de l’antiga colònia,l’actual rei ha demanat públicamentperdó pel genocidi comès amb deu mi-lions de persones per robar-los el caut-xú. Això és precisament el que s’esperad’una justícia eficient. Mentrestantaquí s’inhabiliten presidents, però elsenergúmens del Blanquerna no han tre-pitjat la presó i la fiscalia ha demanatque s’anul·li la condemna al fatxendadel cavall que amenaçava el presidentPuigdemont. A veure si finalment alTJUE no estan per punyetes.

Punyetes del SupremXevi Sala / xsala@elpuntavui.cat A la tres.

Senyalitzacionshoritzontalsb Tot ciutadà sap que són per guiar,advertir, vagi a peu o no. Sent fill deBarcelona i havent gaudit dels car-rers, he quedat molt decebut amb laimplementació de làmines de tinturapel sòl de la ciutat.

Si aixequés el cap Ildefons Cerdà,paradigma mundial d’urbanista, m’hijugaria un pèsol que li agafaria undesmai en veure el gran desori de pin-tura pel terra. Hipòtesis que tindria:(1) Que els autors són membresd’una secta que busca, mitjançant lavarietat de senyals i colors, poderconnectar amb els extraterrestres,avantpassats seus. (2) Que són unsil·luminats i volen assolir un prestigiartístic immortal a base de reproduira les vies de circulació les creacionsdigitals a l’ordinador. (3) Que sabentque existeixen els farlopes i altres es-pècimens, els qui ho han concebut hohan realitzat després d’haver tingutuns somnis onírics intensos, pro-funds. I em pregunto: són missatgespolítics encriptats? Si han volgut ju-gar que busquin lloc a casa seva, no ala de tots, i s’emportin de passada elsblocs de ciment.

Cadascú tindrà les seves suposi-cions, que en el fons no és l’eix de laqüestió, sinó que el problema és, amés del perill de relliscar i l’empastifa-ment visual, que ho han fet amb di-ners públics, quan representa quesón alternatius.SALVADOR DOMÈNECHSant Quirze del Vallès(Vallès Occidental)

Vergonyós (no)servei de Movistarb Tinc una mare de 95 anys. Viu sola.Depèn per a la seva seguretat i salutdel servei de teleassistència. El dijousdia 10 al migdia la línia telefònica deMovistar va deixar de funcionar i, enconseqüència, es va quedar sensel’esmentat servei. El dilluns dia 14 en-cara estava sense línia. Un cop dona-da d’alta la incidència, la màquina delservei tècnic et penja dient que s’estàtreballant (?) per solucionar l’avaria.Si enganyes la màquina i li dius quevols informació sobre una factura,aconsegueixes parlar amb una perso-na que “reitera” la incidència, afir-mant que no tenen cap manera desaber la raó de la demora d’aquestcas i que no poden “contactar amb elservei tècnic per aconseguir una expli-cació” (sic). Si ells no poden aconse-guir una resposta i el client només potinsistir mitjançant trucades estèrils, lapregunta és: què cal fer per aconse-guir que Movistar solucioni l’avaria?DAVID BALLESTERBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dadespersonals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número detelèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix,cal que no superin els mil caràcters d’extensió. El Punt Avui esreserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicarancartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textoss’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

Les cares de la notícia

El Festival de Sant Sebastià va obrir ahir la 68a edició,atípica com tot ara mateix, amb menys estrelles inter-nacionals, rodes de premsa virtuals i cabudes redu-ïdes. En tot cas, Rebordinos i el seu equip han fet ungran esforç organitzatiu per tirar-lo endavant.

DIRECTOR DEL SALÓ BIZBARCELONA

Gran esforç organitzatiu

El BizBarcelona és el primer saló important que obredes de la pandèmia i ho fa en una doble cita amb elSaló de l’Ocupació, enfocada a la reactivació dels ne-gocis i l’ocupació. Combinarà la visita presencial i elseguiment telemàtic d’activitats.

-+=

-+=

Contra la impunitatBenet Salellas

Objectiu: la reactivacióAleix Planes

-+=

José Luis Rebordinos

El 28 de setembre prescriurà el cas de l’assassinat dePedro Álvarez d’un tret al cap després d’una discussió detrànsit a l’Hospitalet fa 27 anys. Es va detenir un policia,però no hi va haver judici. La família i el seu advocat con-tinuen pressionant perquè el cas no quedi impune.

ADVOCAT

DIRECTOR DEL FESTIVAL DE SANT SEBASTIÀ

SísifJordiSoler

De reüll.Maria Palau

‘Pin, pan, fuera’

er al Ministeri de Sanitat, la cultura mata. Hoproclama indissimuladament en el darrer anunci

que ha difós per conscienciar [sic] la població delsperills que comporta no prendre’s seriosament laCovid-19. Hi surt la imatge d’un concert i, seguidament,la imatge d’una persona agonitzant a l’hospital. Causa,conseqüència. I un eslògan guai per empatitzar amb elsjoves: Pin, pan, fuera. La demonització de la cultura noés un fenomen nou. El polític, amb rares excepcions,

sempre desconfia de la força que téla cultura (no tota) per crearsocietats crítiques amb el poder. Ibusca excuses per debilitar-la. Lacrisi del 2008 va ser una excusa decalaix per buidar-la de recursos.Empobrir-la fins a exterminar-la,era l’estratègia. Passarà una cosa

semblant en aquesta nova era pandèmica, temps altemps. Mentre esmolen les tisores, van adobant elterreny de l’estigmatització amb campanyespublicitàries com la del Pin, pan, fuera. Que per a mésvergonya tergiversa descaradament la manera com haafrontat el sector cultural els desafiaments del virus,amb un alt sentit de la responsabilitat per protegir tantels seus propis treballadors com la seva audiència. Elmón de la cultura s’hauria de fer servir precisamentcom a exemple de bon fer. Criminalitzar-la respon a uninterès fosc ben calculat.

P

Demonitzarla cultura no és unfenomen nou

Fora de Junts per Catalu-nya, el consens generalit-zat al Parlament de la ne-cessitat d’anar a eleccionsque es va observar en laprimera part del debat depolítica general, dimecres,no es va traduir en votsahir en l’última sessió.Tres vegades la cambra varebutjar la convocatòriaelectoral, tombant les pro-postes de resolució delPSC, Catalunya en Comú-Podem i el PP en aquestsentit. JxCat no amagavala satisfacció, ja que veiareforçada la posició quedefensa el president,Quim Torra, de no convo-car els catalans a les urnesabans que el Tribunal Su-prem li confirmi la penad’inhabilitació.

ERC i la CUP es van re-sistir a votar al costat del’unionisme per reclamarcomicis. Tampoc no es vanabstenir. Consideren queles peticions de socialis-tes, comuns i populars sónmers intents de desgastarel govern i es van negar afer-los el joc.

L’endemà que Torraacudís a l’alt tribunal i des-cartés explícitament con-vocar eleccions, els repu-blicans van tornar a insis-tir en la necessitat de con-

sensuar una resposta a lamés que probable inhabili-tació. “No podem tornar acaure en un episodi de des-orientació independentis-ta. Hi som a temps”, cla-mava la secretària generaladjunta d’ERC, Marta Vi-lalta. Al seu torn, la porta-veu adjunta de JxCat,Gemma Geis, es pregunta-va si l’oposició acceptariael resultat d’unes elec-cions, vistes les dificultatsper escollir un presidentde la Generalitat poste-riors al 21-D i les travesper als represaliats polí-tics al Congrés, al Senat ial Parlament Europeu.

Sí que va prosperar unaresolució dels republicans–amb el suport de JxCat ila CUP– que insta el go-vern a liderar un front am-pli en contra de la repres-sió i en defensa de la lliber-tat d’expressió “convo-cant totes aquelles forcespolítiques i socials amb vo-luntat de plantar cara a

l’autoritarisme de l’Estatespanyol per consensuaruna resposta a la possibleinhabilitació”. El més ca-lent és a l’aigüera.

Sols la cambra posa i treuAmb les eleccions descar-tades, mentre no es pactauna eventual respostaconjunta, i en espera quecaigui la bomba del Su-prem, en el que sí que vaestar d’acord l’indepen-dentisme va ser en una re-solució conjunta de JxCat,ERC i la CUP de suport aTorra que condemna els“intents de desestabilitza-ció” de les institucions ca-talanes per part del poderjudicial espanyol. Hi de-nuncien la repressió reite-rada contra els tres dar-rers presidents de la Gene-ralitat (Artur Mas pel pro-cés participatiu del 9-N,Carles Puigdemont pel re-ferèndum de l’1-O i QuimTorra per la pancarta a fa-vor dels presos polítics i els

exiliats) i, com a benaabans de la ferida del Su-prem, recorden que no-més la majoria del Parla-ment “té legitimitat peratorgar o retirar la con-fiança al president i el go-vern de la Generalitat”.

“Amb el canvi de governa l’Estat espanyol no hacanviat la dinàmica re-pressiva ni la persecuciójudicial envers els líderscatalans escollits a les ur-nes ni altres movimentsde dissidència política”,conclou el text. El presi-dent també va rebrel’aplaudiment de JxCat ala sala de grups abans decomençar la sessió.

Malgrat que la legislatu-ra està esgotada i és propd’insostenible la relacióentre JxCat i ERC, vanmostrar la màxima unitatal voltant de l’obra de go-vern, fins al punt que el100% de les quaranta re-solucions dels dos grupsvan quedar aprovades. Encanvi, els socis a la Gene-ralitat no van coincidir al’hora de votar una inicia-tiva d’ERC i dels comunsper instar el Congrés a mo-dificar el delicte de sedició–pel qual han condemnatels presos polítics– de ma-nera que es “blindi el dretde manifestació”. La pro-posta va tirar endavantamb el suport del PSC i

l’abstenció de JxCat, quevoldria directament dero-gar aquest delicte.

Tot sembla encaminat aun interinatge d’uns qua-tre mesos. Per escurçar-los, el primer secretari delPSC, Miquel Iceta, va sug-gerir, en declaracions aTV3, la possibilitat de pac-tar un candidat a la presi-dència amb l’únic punt enel programa de convocareleccions immediates en elcas de ser elegit, com a“mecanisme de desblo-queig”, o bé “considerarque no es presenta cap can-didat a la presidència i quecomença a córrer el tempsigualment cap a les elec-cions”. En cas d’inhabilita-

ció, el president del Parla-ment, Roger Torrent, téprevist iniciar la ronda deconsultes que estableix lallei per buscar un candidata substituir Torra.

D’altra banda, el ple vaaprovar un text de la CUPque insta el govern a des-cartar d’una manera“diàfana” la possibilitat dedemanar rastrejadors mili-tars en el marc de la gestiócontra la Covid-19. Hi vanvotar a favor JxCat i ERC, amés dels comuns. Es donala circumstància que elpresident Torra va dir al’agost que no descartavademanar ajuda a l’exèrciten cas de necessitat per re-brots. ■

El Parlamentdiu no a uneseleccionsSUPORT · ERC i la CUP se solidaritzen amb el president Torra davant la persecuciójudicial i rebutgen votar al costat de l’unionisme en la demanda de comicis per no fer-losel joc FRONT · El ple insta el govern a consensuar la resposta a una inhabilitació

Emili BellaBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“No votarem capproposta per convocareleccions de l’oposicióperquè nomésbusquen el desgast”

Marta VilaltaPORTAVEU D’ERC

“Tothomdemana eleccions.Respectaranels resultatselectorals?”

Gemma GeisPORTAVEU ADJUNTA JXCAT

El president, Quim Torra; elconseller d’Interior, MiquelSàmper, i el vicepresident,Pere Aragonès, ahir alParlament ■ JOSEP LOSADA

EL PUNT AVUIDISSABTE, 19 DE SETEMBRE DEL 20204 |

Aquest estiu hi ha hagut 37 víctimesmentre que en el del’any passat n’hi vahaver 15

Segons Gortázar, que“CaixaBank sigui mésforta és bo per aEspanya, però tambéper a Catalunya”

CaixaBankmanté part del’estructuraa Barcelona

Els accidentsmortals en elmedi naturales disparenNacional

| Nacional | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 19 DE SETEMBRE DEL 2020

Govern fortL’APUNT geometria variable que es diu, totes, sí, totes, les 40

resolucions presentades en nom del govern. Sí això vaser possible, i sí que va ser possible un ple on no vandonar cap peixet a l’oposició, per què no són capaçosd’esmerçar les hores que faci falta per arribar a acordscom aquests en els àmbits clau, estratègics, per a l’in-dependentisme?Joan Rueda

Dir que el govern català és fort és prou absurd si s’es-colen, dia sí dia també, les topades que hi ha entre elsdos socis, Junts per Catalunya (JxCat) i ERC. Si fins itot el mateix president de la Generalitat, Quim Torra,va donar la legislatura per acabada fa uns mesos. Pe-rò, tot i així, ahir els dos grups parlamentaris que do-nen suport al govern van ser capaços d’aprovar, amb

8340

25-1

2332

33Q

El president de la Genera-litat, Quim Torra, ha posatla banya en la reclamacióal govern espanyol de la re-gulació de les baixes labo-rals per als pares de fillsque hagin de passar la qua-rantena a casa, encara queno siguin positius de coro-navirus, perquè un com-pany de classe tingui la Co-vid-19. El ple del Parla-ment va aprovar ahir unaproposta de resolució ainstàncies dels socis de go-vern, Junts per Catalunyai ERC, que exigeix a l’Estatun permís remunerat pera aquests progenitors. Laproposta va rebre el su-port també de Catalunyaen Comú-Podem i de laCUP. El president vaagrair el suport dels co-muns, però els va dema-nar un cop més que facinservir la seva influènciadins de l’executiu espa-nyol per resoldre-ho.

El president Torra vaesquivar les preguntes so-bre les peticions de convo-catòria electoral o de pac-tar una resposta a la seva

inhabilitació assegurantque no es vol desviar ni unminut de la lluita contra lapandèmia. “Estic centraten la gestió de l’epidèmia,és el més important. Totala resta de qüestions noem distrauran del que és elmeu deure, que és vetllarper la salut dels catalans”,va remarcar en acabar eldebat de política general.

En aquest sentit, el capde l’executiu té previstconvocar una taulad’agents econòmics i so-cials dimarts, després dela reunió setmanal delConsell Executiu, per par-lar de noves mesures con-tra la Covid-19 i fer pressióal govern espanyol perquècobreixi les baixes labo-rals. “Si la solució no arri-ba de Madrid, arribarà deCatalunya”, va reblar. Elpresident es va preguntarquè passarà quan aug-menti el nombre de casosde confinament arran delscribratges a les escoles.“Haurem de tancar mésgrups. Quan això afecti5.000 o 10.000 famílies,què passarà? Per què hemd’esperar al col·lapse”, vaqüestionar. ■

El ple demana remunerar elspares de fills en quarantena

E.B.BARCELONA

a Els comuns, amb presència en el govern espanyol, s’afegeixen a la iniciativa a Torraconvocarà una taula amb agents socials i econòmics per pressionar La Moncloa

El Parlament va tombar unaproposta conjunta de Catalu-nya en Comú-Podem i de laCUP que proposava instar elgovern a rebutjar les condi-cions acordades pel ConsellExecutiu del 3 de març pas-sat per les quals s’ordenava al’Institut Català del Sòl l’ad-quisició dels terrenys per alprojecte de Hard Rock, entreVila-seca i Salou. El text no-més va obtenir el suport delscomuns i dels anticapitalis-

La diputada d’En Comú-Podem Susana Segovia ■ J. LOSADA

tes. JxCat hi va votar en con-tra, mentre que Ciutadans,ERC i el PP s’hi van abstenir.La iniciativa també incloïaque la cambra instés el go-vern a no formalitzar l’acordpel qual l’Incasol avançarà 96milions d’euros dels 120 to-tals que costa l’operació, hau-rà d’afrontar possibles in-demnitzacions als antics pro-pietaris, assumir costos i re-comprar terrenys si hi ha re-clamacions.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els comuns i la CUP embarranquen

ijous al Suprem es vafer la vista pel recursde cassació a la inhabi-litació del president

Torra. Content de com va anar?A un sempre li queden coses perdir, i de fet estava previst queles digués al final de la vista, pe-rò el president de la sala no hova permetre, crec que per un er-ror seu. És un criteri que com-parteix el magistrat Antonio delMoral, que era a la seva esquer-ra, que immediatament li vamostrar que jo tenia raó d’acordamb l’article 897 de la llei d’en-judiciament criminal (Lecrim).

Vostè què volia dir?Volia precisar alguns conceptesperquè era evident que el minis-teri fiscal s’estava confonent enels al·legats, perquè va dir: “Pri-mer ha fet un recurs de 307 pla-nes i ara el redueix.” I no vaigreduir res, vaig començar dientque donava per reproduïts totsels arguments, però la vista oralno és per dissertar ni llegir unrecurs que ja està presentat perescrit, és per fer precisions,com va dir el president de la sa-la. Això s’havia de precisar.

No va semblar que la fiscalia il’acusació particular s’esforces-sin gaire a rebatre tots els ar-guments que vau presentar…No, tampoc tenien res per reba-tre’ls, perquè si una cosa hem fetés un recurs basat exclusiva-ment en la jurisprudència del Su-prem, del Constitucional, del Tri-bunal Europeu de Drets Humans(TEDH) i del Tribunal de Justíciade la Unió Europea (TJUE). Pertant, arguments en podien tenirpocs. Però, a més, allò que tenienno ho van saber explicar. Conti-nuo pensant que el ministeri fis-

Dcal hauria pogut tenir una argu-mentació més sòlida, o fins i totmés coherent.

La fiscalia va centrar-se en elprincipi d’il·legalitat i que enèpoca electoral mana la JEC…Ells es van basar en titulars depremsa bàsicament, i nosaltresens vam basar en dret. La sen-tència del maig del 2013 del Su-prem sobre les competències dela JEC no la coneixien, i si la co-neixien no la van entendre, i sila van entendre no han tingut elcoratge de dir que teníem raó.

Vau argumentar amb especialèmfasi el principi de ‘non bis inidem’. Per què és tan rellevant?Ningú segons la Constitució i elstractats internacionals pot sersancionat dues vegades pel ma-teix fet. A l’Estat espanyol, però,el TC en el seu dia va entendre, iaixí ho manté ara, que un fet potrebre una sanció penal i unad’administrativa, i el TJUE diuque només pot rebre’n una, siguiquina sigui. I nosaltres diem quehan d’adaptar la jurisprudènciaeuropea en matèria de non bisin idem, perquè Torra va sersancionat pel mateix fet: va re-bre una multa de 3.000 euros enl’àmbit administratiu i de30.000 en l’àmbit penal, quan aefectes europeus la sanció admi-nistrativa és una pena penal.

També va parlar de violació delsdrets de les minories nacionals.Ho esmenta com a prèvia perquan arribi a Europa, suposo...Sí, perquè a la metròpoli mai hitindrà recorregut: m’imaginoGandhi fent una reclamació perdrets colonials en un tribunal deLondres i evidentment el seu re-corregut seria ínfim, per no dircap. Però és clar, això té un altrerecorregut, i el que no farem ésabordar un problema amb unavisió de túnel. El problema de lasentència al president Torra calcircumscriure’l en un àmbitmolt més ampli, dins d’una es-tratègia global que impliqui por-tar-ho al TEDH, si cal.

El veu un argument sòlid? Per-què per exemple no surt al dic-tamen de l’ONU que insta a alli-berar els presos polítics...Els drets de les minories nacio-nals estan reconeguts al Tractatde Lisboa, que no és part de lesnormes que fan servir les Na-cions Unides per resoldre elsseus temes. Són dos àmbits di-ferents. Fins ara sempre s’haparlat del dret a l’autodetermi-nació, que és una configuracióper a processos de descolonitza-ció bàsicament, i parlo molt enbrut. Però en l’àmbit europeuho hem de reconduir cap alsdrets de les minories nacionals,que és el que explicaria el com-

portament dels diversos esta-ments en el tracte que es donaal conflicte amb Catalunya.

Vostè hi va posar d’exemple eldiferent tracte que van rebre,en casos similars, el presidentPedro Sánchez, la ministra Isa-bel Celaá o fins i tot la diputadaCayetana Álvarez de Toledo...Sí, els primers ja els vam esmen-tar en el recurs, però la gent nose l’havia llegit. I confio que la sa-la tampoc amb anterioritat. Pe-rò confio que des de dijous tot-hom hi estigui molt ocupat, per-què és l’únic que explica que enel procés hi ha una sentènciaque estableix una jurisprudèn-cia ad hoc, l’únic que explical’aplicació del 155... No parlo depolítica: jurídicament són fetsque es poden interpretar en con-junt, i l’explicació jurídica és ques’estan vulnerant els drets de lesminories nacionals.

Dijous va reiterar al Supremque hauria d’elevar qüestionsprejudicials, però la fiscalia vadir que no és obligatori...No vull entrar en discussionsamb la fiscalia, perquè la fiscaliaevidentment ho sap. O hauria desaber-ho, i no ho vol aplicar.L’article 267, paràgraf tercer,del Tractat de Funcionament dela UE és molt clar. Un exemple:la fiscal s’hi va referir en quatreocasions com el Tractat de Fun-dació de la UE. Si no et saps elnom del tractat, seguramenttampoc el contingut de l’article.

Molts mitjans i polítics donenper fet que la sentència ja estàescrita... Manteniu esperances?Aquest tipus de gent no em pre-ocupa; el que hagi de ser, serà.Diré una arrogància, però enshem guanyat el dret a tenir cre-dibilitat jurídica en les cosesque diem. I també crec que hi

ha molta gent que ha perdutaquest dret, perquè mai ha opi-nat jurídicament, sinó emocio-nalment des d’uns sentimentspatris impropis de demòcrates.

Ara ja només es pot esperar lasentència. Creu que falta molt?No sé quant, però es poden fermoltes coses, no es pot estar enun permanent estat de nervis.Però et diré una clau que s’estàoblidant: la Lecrim estableixque les cassacions es resoldranper rigorós ordre d’admissió.

I quantes en falten per resoldre,abans de la vostra?No en tinc ni idea, però el po-nent de la nostra també ho ésde la cassació de Gürtel, que vaser admesa sis mesos abans ique encara no ha estat resolta.Així que tenim una dada relle-vant a fi de controlar si tambéincompliran aquestes normes.

I podria donar peu a recursosper no executar la sentència?No deixem res a l’atzar, aquestsrecursos ja els tenim preparats.

Pot ser incident de nul·litat alSuprem, i d’empara al TC, oi?Ja ho veurem, no saben ni peron els arribarà. Em van entraral despatx i no es van endur res;doncs no els ho posaré més ensafata explicant als mitjansquins recursos presentarem.

Hi ha dubtes sobre si el dia enquè es coneix la sentència és elde la resolució definitiva...

Gonzalo Boye Advocat del president Quim Torra

Òscar PalauBARCELONA

“S’estan vulnerantels drets de lesminories nacionals”PISTA · “En l’àmbit europeu hem de reconduir cap aquí el dret a l’autodeterminació, i la sentència alpresident Torra també cal circumscriure-la en aquest àmbit molt més ampli” FE · “Ens hem guanyat eldret a tenir credibilitat jurídica, i d’altres l’han perdut per haver opinat des de sentiments patris impropis”

❝ Quan sentenciaran?La Lecrim estableixque les cassacions esresoldran per ordrerigorós d’admissió

❝No es pot sancionarningú dos cops perun mateix fet, i Torrava rebre multa penali administrativa

L’advocat GonzaloBoye du la defensa,amb Isabel Elbal, delpresident Torra en lesseves causes perdesobediència ■

ORIOL DURAN / ARXIU

EL PUNT AVUIDISSABTE, 19 DE SETEMBRE DEL 20206 | Nacional |

En teoria la Lecrim només pre-veu un moment: es dicta unasentència, la firmen tots els ma-gistrats i es comunica. Aquestanova moda de fer anuncis depremsa, avanços informatiusde la sentència, no deixa de serun tema curiós a plantejar en al-gun dels recursos a Europa.

Perquè es faci efectiva, què hade passar?La sentència ferma ha de sernotificada al TSJC, i el TJSC ensl’ha de notificar a nosaltres iobrir l’execució de la sentència.I en aquesta execució haurà denotificar-la al Parlament, quehaurà de veure què fa...

Podria convocar eleccions Tor-ra en l’interval entre que es co-neix la sentència i s’executa?No ho sé, perquè és una decisiópolítica, i no m’hi poso. Fins alcessament, el president conservatotes les funcions i entre aques-tes la de convocar eleccions, peròcrec que el president ja s’ha ex-pressat amb prou claredat.

La setmana que ve Torra decla-ra en un segon cas molt similar.

Sí, tot ve més o menys del ma-teix, els arguments són similars.Ho prepararem el cap desetmana.

En els últims dies, com a advocatde Puigdemont, us vau queixar alParlament Europeu del fet que‘El Mundo’ publiqués que s’haviaautoritzat punxar 15 telèfons delseu entorn, quan té immunitat.Sí, la notícia no l’ha desmentidal’Audiencia Nacional ni la Guàr-dia Civil, ni el diari l’ha rectificat.No es parla en genèric, sinó d’unainvestigació concreta des de famolt de temps, per un delicte derebel·lió o sedició, pel qual fa duessetmanes s’havien autoritzat 15escoltes, inclosa la d’un senador ide l’entorn més proper al presi-dent, com ara moltes personesfuncionàries del Parlament Eu-ropeu. Evidentment, si està sentinvestigat per uns fets així degreus, diferents dels que són ob-jecte del suplicatori, és una vul-neració de la immunitat i el Par-lament ho ha de resoldre. La im-munitat es vulnera no només peruna decisió judicial, sinó quan esgenera l’amenaça que aquestadecisió existeix. ■

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 19 DE SETEMBRE DEL 2020

127542-1228058L