Calders, Pere - Invasio Subtil i Altres Contes

8/13/2019 Calders, Pere - Invasio Subtil i Altres Contes

http://slidepdf.com/reader/full/calders-pere-invasio-subtil-i-altres-contes 1/5

RESUM D'INVASIÓ SUBTIL I ALTRES CONTES

Pere Calders

invasió subtil

A l'Hostal PUnta Marina de Tossa hi ha el protagonista de la història (el propi narrador). Aquest, es passal'estona intentant convence's que un home totalment català és un japonès simplement perquè té la fòbia que elsimmigrants ens invadiran. Acaba amb la conclusió que si tots invadeixen com aquell "japonès" del restaurantserà difícil evitar−ho.

un trau a l'infinit

En Ramires −Guardunha i Coscolla (fill de portuguès i catalana) ha descobert la quarta dimensió i l'haconstruit en una maqueta de tubs i ampolles de plàstic. En un principi tots els seus amics es mostren escèpticsa la fectibilitat de l'invent però quan en Ramires −aconsellat pel narrador i protagonista− ha venut l'invent, elseu amic científic es planteja que pot ser fins i tot veritat. Quan se'n adona ja és massa tard, una model que es

fotografiava amb la maqueta per una campanya publicitària desaparegué del mapa per art de màgia.Decideixen eliminar la maqueta per prevenció i la cremen. Per altra banda però, en Ramires té remordimentsper haver "eliminat" aquella noia i decideix casar−se (per mantenir la seva pobre família) amb la sevagermana petita que es una mica aturada. Per sort, es casa amb una dona que li va bé, li deixa fer molt la seva ies molt calladeta però va ser molt ingenu d'anar−se'n a viure amb ella sense ni coneixer−la. I a més, al capd'un temps, en Ramires confesa que ha tornat a construir la maqueta, i en Comajustans (l'amic físic) se'ninteressa més que no pas se'n preocupa pels seus efectes criminals.

El millor amic

Es un boletaire que per casualitat xoca amb un extraterrestre mentre busca bolets pel mig del bosc. Aquestencuriosit no s'espanta i manté el posat. Comença a parlar amb aquell ésser estrany que es fa dir "sexòfor" i liconfessa que no té cara i que no és només un, sinó que són molts que han adoptat aquella forma humana dinsla carcassa metàl.lica. A més, un té un estri molt útil que és un traductor de llengua instantani que li permetparlar el català sense cap tipus de dificultat. Al cap d'una estona de mantenir conversa es presenta un pagèsamb un gos i una escopeta de dos canons sota l'aixella. L'extraterrestre es va espantar davant el gos, lirepel.lia! (el pagès marxà) De sobte se sentí un xiulet en senyal que era hora que marxés el seu companysexòfor. El protagonista li demanà alguna cosa a l'ésser estrany per poder provar que l'havia conegut, i aquestmolestat per les preguntes estúpides d'aquell ésser humà li digué: <<vigileu−vos la demografia! Deixeu−vosd'ortodòxies i de floritures morals. Ara estue preocupats per la flata d'estatges i us afeixuga la recerca de pis.Però no sabeu el que és buscar planeta!>> Al final es revela que , el que està explicant la història li explica aun funcionari que ho escriu en una declaració de la policia. Però pel protagonista, el més important de totaaquella història és que va descobrir un gran secret dels extraterrestres o sexòfors: els hi feien por els gossos!

Nosaltres dos

Aquest home es passa els caps de setmana pensant en ell. Fent una divisió entre el seu cos i la seva ment comsi fóssin dues parts separades però alhora totalment indivisibles. Durant el transcurs del conte a l'home limolesta la consciència, una veu que el parla constantment i li empipa amb comentaris inapropiats. Però alhorasap, que cada concell que la consciència li dona és el que realment ell vol fer (evidentment, perquè ell a partde ser el seu cos també és la seva pròpia cosciència). Dibuixant una porta amb un guix màgic que es veu queobrint−la dóna a un altre món (que ja havia vist a fer per un nen davant del Museu Marítim i que ell no haviaaconseguit obrir) intenta desfer−se de la seva pròpica consciència i l'enganya. La fa passar primer, i quan és

1



dins, tanca la porta. Però llavors se'n adona que té un buit dins i s'espanta, però de sobte torna a sentir la veucaracterística dient−li << Ja t'ho dèia que no anirires gaire lluny! [...]>> i així fa la reflecció que , tot i que elmolesti, necessita el lligam entre la seva consciència i el seu propi cos. I llavors diuen com és que nos'avorreix als caps de setmana...

NO S'ADMETEN CORONES

Un noi (que venia cintes de vellut) era més que conegut però no arribava amic del protagonista, el que narra la

història. Aquest noi decideix que, amb els calers que guanya del seu negoci construir la seva pròpia tomba, ungran edifici ple dels equipaments necessaris per quan es mori (com les dels faraons diu ell). El noi, li diu a elprotagonista que vol que ell i el seu cosí l'enterrin allí encara que les autoritats no ho permetéssin. A més,deixà un telèfon amb línea per trucar en el cas que tingués problemes a l'hora de "pujar al cel". I si, si, al capde poc aquell morí i el protagonista i el cosí de Terrassa van fer tot el que havien de fer i llavors sellàren laporta amb materials preparats i d'acord amb les instruccions rebudes. Però al cap de poc, el protagonsita rebéuna trucada del seu amic mort que preocupat, es quexava que al cel no li deixaven portar el tocadiscos. ELprotagonista li digué que era normal, perquè allí ja hi devia haver de tot i que el que havia de fer eramantenir−se quiet i aguantar la respiració (perquè pugués pujar cap al cel) i es penjà el telf. de cop. Elprotagonista encara pensa que potser al seu amic, n'hi va passar alguna de grossa.

EL TESTAMENT DE LA HIENA

A "el hiena" li havien delegat assassinar a un funcionari. Però per burro , es va deixar ensabonar per lesparaules enganyoses i de confiança d'aquell i el van acabar tancant a la presó. Allí dins fa una reflecció sobreel seu nom : <<la hiena>>. Li va costar molt aconseguir el privilegi de posseïr−lo, dels tres va ser qui era elmés adequat per quedar−se'l. Llavors pensa, que el que seria millor potser, seria donar el nom a una altrapersona lliure perquè aquella el pogués aprofitar, que un nom com aquell no podia restar desconegut entre lesbarres de la presó. I així el ressò del nom <<la hiena>> serà present inmortalment!

ZERO A MALTHUS

Els japonesos havien inventat el sèrum: una substància que manté a una persona totalment sana "eternament"però no pot evitar que s'envelleixi.

En la societat de la Barcelona del 1995, el serum l'utilitzava tothom. Això causà que les autoritats prenguéssinmesures perquè no hi hagués un sobreexcés de persones al món. Van decidir que, qualsevol avi de 75 anysque no fos ni hagués estat de gran importància per la història de la humanitat ser li aplicaria una menad'eutanàsia.

L'oncle valentí era un d'aquells vells. Busca raons que justifiquin que ell es suficientment important per teniruna pròrroga i restar més temps viu. Però al final, se'n adona que no pot fer−hi re. Els de "l'última companyia"(els paius que preparen psicologicament als que s'han de morir) convence'n amb una gran promesa a l'oncleValentí que al final es resigna a ser "assassinat". Ni el protagonista ni la seva dona, ni es pregunten perquè la

societat condemna amb aquella crueltat la seva pròpia població ni si realment és just el "judici final"...

TOT ESPERIT

A un paiu li diuen que és fantasma, que tot el sentit de la seva existència és inútil (la seva família sobretot) ique ha de començar a adaptar−se al seu nou estat civíl. I fins i tot li diuen que pot donar gràcies de no ser unvampir que això causa problemes a la família i ser fantasma no.

VINC PER DONAR FE

2



llum. l'invent més apropiat va ser el de transportar−la amb miralls (feren una campanya de recollida in'aconseguiren suficients). I construí el reocrregut de la imatge de la lluna fins a una palangana que teniasobre la calaixera de l'habitació. l principi semblà que al seu pare no li agradava gaire, però llavors el Joanet elconvencé, l'hi va fer veure que era important i molt maco poder veure cada dia la lluna reflectida en aquell bolple d'aigua. El seu pare el comprengúé, recuperaren la cordialitat i la comprensió entre els dos. Al final, fins itot el pare li acaba aconsellant que li canvii l'aigua cada dia (com si fos un peix!)

L'ARCA DE NOÈ

Els nois de batxillerat elemental sempre s'esforçaven per formar penyes que els interrelacionéssin entre ells.Un grup de quatre , ofesos pels insults que rebien a causa dels seus cognoms peculiars ( Esteve Passarell, JoanConill, Pere Colom i Emili Roqueta) decidiren unir−se i formar un grup. Al principi semblava que eren unsarreplegats i tenien el nivell d'exigència de cognoms molt elevat. Però a mida que el grup es va anar fent grani tenia més adeptes que se'n volien fer socis van començar a acceptar tothom fins que només tres no ho eren , iper evitar que llavors aquells fóssin importants es disolgué el grup de "l'Arca de Noè"

FILOMENA USTRELL (1916−1962)

Va néixer a Berga. De molt petita es va quedar orfe de pare perquè aquell, després d'haver−se arruinat al

negoci es va matar amb el vici. La seva mare aguantà viva fins que es casà. La Filomena es casà amb un homereservat sense cap tipus de vici dolenta aparent. Al cap de poc se li morí la mare, i al cap de tres mesos elpropi marit.Però havia quedat encinta, així que va tenir un fill que l'educà tant bé i li va donar tot el que vapoder. Aquell però , era petit i esquifit i sempre rebia pallisses dels seus companys de classe. Perquè esdefensés, la seva mare el va entrenar de valent fent−lo xutar a un sac penjat d'un cirerer. Va aconseguirdesprés, ser un dels nois més temibles de tota l'escola. Llavors s'aficionà al futbol i arribà a ser un granfutbolista amb el nom de : (tot i voler−se dir Sánchez que quedava més <<internacional>> li dèienFelipó−la−Barrera o el Barrera. Ell sempre va reconèixer que tots els mèrits de ser on fos éren gràcies a laseva mare.

REFINAMENTS D'ULTRAMAR

El shilayo (camina dret, neda en posició hortizontal i medeix uns 50 cm, ah i té cinc dits a les mans) es menjacru en pocs minuts perquè sinó llavors es torna agre. S'ha de pescar un dia abans de menjar−se'l i normalments'utilitza per cuinar quan hi ha convidats. El ritual per cuinar−lo és molt treballat: qui en menja se situa dinsduna sala. Llavors, engeguen el shilayo i les minyones el persegueixen fins que queda estabornit. Llavors elpassen per les brases i quan saltra cremant−se els convidats el piquen amb unes raquetes especials i el tornen allençar a les brases. Llavors, quan encara està mig viu i està sofrint com un condemnat, se'l parteix pel mig ise l'assaboreix no amb rapidesa però tampoc amb lentitud perquè al cap d'uns minuts es torna inmenjable. Alno tenir una època de zel, els mascles alliberen unes pudors que fan que els consumidors es tapin amb unesestretes bandes de tela amb vetes a cada punta que els tapen el nas i es lliguen al clatell. El conjunt decerimònies i accessoris és encantador, i segons el narrador , aquest tipus de tradicions casi extingides nopoden desaparèixer perquè és una important manifestació de l'art popular de l'hemisferi occidental.

LA SOCIETAT CONSUMIDA

En la societat occidental s'ha posat tant de moda portar una anella al nas que casi se'n pot dir obligatori,perquè qui no la porta pateix uns desvantatges força importants per la seva economia domèstica. El problemaés que , com que hi ha tanta demanda, molta gent se'l trobne espatllat o no aconsegueixen comprar−ne illavors paguen les multes que s'han de pagar per no portar−los. Al final, l'oncle Oleguer aconsegueix que espuguin fabricar ells mateixos les anelles per evitar colapse al mercat i mala qualitat del producte (que pot serd'acer inoxidable, platí, plata i or) . I fa una reflecció final: << Si un dia fos prescrita una gàbia per persona, esveureien moltes gàbies d'or, o almenys xapades, amb abeurador−banyera, trapezis i accessoris de molta

4



qualitat per adornar i divertir>> però és que en el fons, continuarien essent gàbies.

5

Calders, Pere - Invasio Subtil i Altres Contes

Documents

Transcript of Calders, Pere - Invasio Subtil i Altres Contes