calders_alumnat-1.pdf

E L G U S T P E R L A

L E C T U R A * E L G U S T P E R L A L E C T

U R A * E L G U S T P E R L A L E C T U R A * E L G U S T P E R L A





L E C T U R A * E L G U S T P E R L A L E C T U

R A * E L G U S T P E R L A L E C T U R A * E L G U S T P E R L A L

E C T U R A * E L G U S T P E R L A L E C T U

R A * E L G U S T P E

* El Gust per la Lectura

BatxilleratDossier per a lalumnat

2011-2012

Crniques de la veritat ocultaPere Calders

* El Gust per la Lectura

Crniques de la veritat ocultaPere Calders

2011-2012

Subdirecci General de Llengua i PlurilingismeServei dImmersi i Acolliment Lingstics

JOAN PINYOL COLOM

El mn literari de Calders ens fascina per la simplicitat plena de fantasia, per la inacabable riquesa dimatges que cont, per la seva ironia sempre carregada de tendresa, pel seu humor entre ingenu i amarg, pel seu llenguatge tremendament assequible i a la vegada elegant, pel fet que els seus contes malgrat ser universals responen a una manera de sentir molt prpia de Catalunya i dels catalans, i que no t cap relaci amb el naciona-lisme folklric i carca; per lenorme capacitat de sorpresa que t la seva narrativa, etctera.

Joan Llus Bozzo(Agust Pons, Pere Calders, veritat oculta, p. 289-290)

Els continguts daquesta publicaci estan subjectes a una llicncia de Reconeixement-No comercial Compartir 3.0 de Creative Commons. Sen permet cpia, distribuci i comunicaci pblica sense s comercial, sempre que sen citi lautoria i la distribuci de les possibles obres derivades es faci amb una llicncia igual a la que regula lobra original.

La llicncia completa es pot consultar a:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca

ndex

1. Temps de Calders ..............................................................................................11

1.1. El context histric .......................................................................................13

1.2. La trajectria vital i literria .......................................................................13

1.2.1. Els pares. Vicen Calds i Ars i Teresa Rusiol i Roviralta .........14

1.2.2. Anys daprenentatge .....................................................................15

1.2.3. Arts i oficis .....................................................................................16

1.2.4. La guerra i lxode .........................................................................17

1.2.5. Lexili a Mxic ................................................................................20

1.2.6. Catalunya. La maduresa ................................................................23

1.2.7. Les etapes ......................................................................................27

1.3. Un perfil definit ...........................................................................................28

1.4. Contextos i influncies ...............................................................................29

1.4.1. El grup de Sabadell ........................................................................29

1.4.2. La cultura mexicana .......................................................................29

1.4.3. Realisme histric. Realisme mgic ...............................................30

2. La histria dun text transatlntic .................................................................33

2.1. Una ratlla, un desig i una antologia. Els primers incentius .......................35

2.2. El retorn de limpuls descriure i el premi. El reconeixement lluny .........35

2.3. Una amistat traada amb aria insistncia sobre lAtlntic. El prleg .....36

2.4. Del silenci a lefecte Antaviana. Les repercussions posteriors .............37

3. Viatge a travs de la veritat oculta ................................................................43

3.1. La imprevista certesa ..............................................................................45

3.1.1. El desert .....................................................................................45

3.1.2. La ratlla i el desig .......................................................................45

3.1.3. La conscincia, visitadora social ...............................................46

3.1.4. El principi de la saviesa .............................................................47

3.1.5. Lany de la meva grcia ..............................................................48

3.1.6. La cincia i la mesura ................................................................49

3.1.7. La revolta del terrat ....................................................................51

3.1.8. La clara conscincia ...................................................................53

3.1.9. Lhome i lofici .............................................................................54

3.1.10. Coses de la Providncia .............................................................55

3.1.11. El Teatre Caramar .......................................................................56

3.1.12. La clau de ferro ..........................................................................57

3.2. Ver, per inexplicable ..............................................................................59

3.2.1. El problema de lndia ................................................................59

3.2.2. Els catalans pel mn ..................................................................59

3.2.3. Larbre domstic .........................................................................60

3.2.4. Cada u del seu ofici ....................................................................60

3.2.5. Lesperit guia ..............................................................................61

3.2.6. Fet darmes .................................................................................61

3.2.7. Histria natural ..........................................................................62

3.2.8. La fi .............................................................................................62

3.2.9. O ell, o jo ....................................................................................62

3.2.10. LHedera Helix .........................................................................63

3.2.11. Una curiositat americana ...........................................................64

3.2.12. Quieta nit ....................................................................................65

3.3. Lescenari desconcertant ........................................................................66

3.3.1. Coses aparentment intranscendents .........................................66

3.3.2. La maleta marinera ....................................................................66

3.3.3. Les mans del taumaturg .............................................................67

3.3.4. El geni magiar ............................................................................67

3.3.5. Feblesa de carcter ....................................................................68

3.3.6. Raspall (conte infantil) ..............................................................68

3.3.7. Un crim .......................................................................................69

4. Anlisi de Crniques de la veritat oculta ......................................................71

4.1. La narrativa del real meravells .................................................................73

4.1. 1. Ttol i parts .....................................................................................73

4.1. 2. Labsurd ..........................................................................................73

4.1. 3. Evadir-se de la realitat ...................................................................74

4.1. 4. Realitat i ficci ...............................................................................74

4.1. 5. Linslit ...........................................................................................75

4.1. 6. Lelement sobrenatural ..................................................................77

4.2. Contraherois del gran guinyol hum. Els personatges ..............................78

4.3. Les veus narratives .....................................................................................82

4.4. Els motius recurrents ..................................................................................83

4.5. En el despertar de molts somriures. La ironia caldersiana ........................86

4.6. La reflexi amena .......................................................................................87

4.7. Una depurada i rica forma. La llengua .......................................................89

ANNEXOS

5.1. Breu lxic ....................................................................................................99

5.2. Prleg de Joan Triad a la primera edici de les Crniques de la veritat oculta (editorial Selecta, 1955) ................104

E L G U S T P E R

L A L E C T U R A * E L G U S T P E R











L A L E C T U R A

1

Temps de Calders

13* El Gust per la Lectura

Em dic Pere i dos cognoms ms.Vaig nixer abans dahir i ja som dem passat.

Ara noms penso com passar el cap de setmana.

Pere Calders

Pere Calders i Rossinyol va nixer a Barcelona el 29 de setembre de 1912 lany en qu es va enfonsar el Titnic, esdeveniment que va recrear a la seva novella Ronda naval sota la boira (1966) i va morir a la ma-teixa ciutat el 21 de juliol de 1994. Li va tocar viure, per tant, una monarquia, dues dictadures, una repblica, una guerra, dos intents dautonomia, un llarg exili i una transici democrtica (amb restauraci monrquica) que ell qualificava de curiosa.

1.1 El context histric

1 A partir de la cronologia del segle xx, indiqueu a la taula de sota els esdeveniments histrics que va viure Pere Calders i la data en qu es van produir.

Fets viscuts per Pere Calders Esdeveniment histric Data

Una monarquia que va caure

Dues dictadures

Una repblica

Una guerra

Dos intents dautonomia

Un llarg exili

Una transici democrtica (amb restauraci monrquica) que ell qualificava de curiosa

1.2 La trajectria vital i literria

Tot consultant lexposici virtual Imatge i paraules de Pere Calders: Una invasi subtil, seguint els diferents apartats biogrfics que us indiquem i tots els enllaos possibles, i fotografies que shi adjunten, aneu resolent el qestionari que teniu a continuaci.
http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc/Lab_historia/vincles/Cronologia_XX.htmhttp://www.iec.cat/perecalders/

14 Crniques de la veritat oculta

1.2.1 Els pares: Vicen Calds i Ars i Teresa Rusiol i Roviralta

Pere Calders lany 1915.

Fons UAB Fons UAB

a) De quina manera la mare influ en Pere Calders?

b) I can Maur, com contribu a despertar-li la imaginaci?

c) On es troba situada la masia de can Maur?

d) Quins dos llegats reb del pare?

e) Al pare de Pere Calders, Vicen Calds i Ars, sel considera un escriptor modernista. En quina revista collaborava regularment? Amb quin pseudnim? Don prov aquest pseudnim?

f) Amb quin escriptor modernista giron mant un contacte directe Vicen Calds?

g) Com es titula lobra de teatre ms important que arriba a estrenar el pare de Pere Calders?

h) On lestrena i en quin any?

i) Citeu tres obres ms de Vicen Calds amb lany de publicaci.

j) Citeu-ne ara tres ms que deix indites.

k) La influncia i suport dels pares es limita noms a la infantesa i adolescncia de lautor? Quin paper juguen durant lexili de Pere Calders?

l) Desprs de llegir el segent fragment de la carta que la mare de Pere Calders li envi a Mxic el dia del seu trenta-cinqu aniversari, i que trobareu en el web de referncia, determineu quina de les tres conclusions de sota us sembla la ms adequada i expliqueu-ne el perqu:

Barcelona 29 de setembre de 1947

Estimat fill meu:

Avui fa 35 anys que Du em va beneir amb la presencia teva. Em va donar aquest fill tan bo que jo, desgraciadament, he pogut disfrutar menys del que desitjava i mhavia fet la illusi.

Si un dia alg mhagus dit, quan de petit, a pags, si volies aigua pujava a la vinya del rajoler a portar-te-la i bevent et mirava tan herms i tan meu, que passaria temps, essent vius els dos, sense veuret, encara que hagus danar a la fi del mn, hauria dit no, de cap manera, aix s que vos asseguro que no pot sser, no podria viure sense aquest fill, i de fet no visc, no, Pere, fill meu.

[...] Du faci que poguem tornar i estar junts un dia ben prxim i jo pugui vetllar per tu i els teus ben de prop.

[...] Tabraa amb tot lamor la teva mare,

Teresa


1a. Veient que el petit Calders era tan imaginatiu i tan inquiet, des de la masia de Can Mauri la seva mare ja va imaginar que algun dia marxaria lluny i passarien molts anys sense veures.

2a. No es pot arribar a fer a la idea que ha hagut de separar-se del seu fill i es desviu pensant en el dia que podr retrobar-lo.

3a. Tot i que fa vora deu anys que no veu el fill, la mare continua fent la seva vida com si res grcies al fet de poder cartejar-se amb ell.

Fons UAB

1.2.2 Anys daprenentatge

1. A part de can Maur, que va ajudar el jove Pere Calders a valorar un ambient familiar fora excepcional pel contacte amb la naturalesa i amb els pagesos de la masia, laltre referent decisiu per a la seva formaci va ser lEscola Mossn Cinto.

a) En quin sentit linflu?

b) En quina edici dun llibre propi, Pere Calders es recorda especialment del seu pas per aquesta escola? Per quin motiu?

c) Qui era el mestre de referncia daquella escola? Qu va transmetre als seus alumnes?

2. Llegiu el segent text dAvell Arts-Gener sobre lEscola Mossn Cinto, publicat al diari Avui, el dimecres 27 de maig de 1992, i responeu les qestions que segueixen.

Reiterar la delectana dels companys de classe quan el nostre mestre Josep Parunella ens feia explicar per escrit, el dilluns al mat, les experincies del dia abans. Repetir la meravella de la classe quan escoltvem la lectura sovint balbucejant, de les aventures del pensament de Pere Calders. Era un formidable contrast que mentre la totalitat de la classe relatvem una inspida cronologia de com havem emprat el temps dominical, hi hagus lexcepci del nen Calders, que amb una imaginaci desbordada ens allionava tots, fent-nos participar en unes histries que, uns anys ms endavant, foren lespina dorsal dels seus contes, aquestes narracions que han subjugat, per ara, tres generacions seguides. No ho sabem, naturalment, per rem davant la prefiguraci dun fet excepcional en les nostres lletres (per la pega que siguem un pas petit), tenem davant els ulls tota una sibillina premonici.

a) Expliqueu el sentit que creieu que tenen les paraules i expressions segents en el text: delectana, meravella, formidable contrast, imaginaci desbordada, fet excepcional i sibillina premonici.


b) Quin obstacle subratlla lautor pel que fa a la projecci literria del nen Calders?

c) Quan i de quina manera es pos fi als ensenyaments que simpartien a lEscola Mossn Cinto?

d) Quines amistats slides va fer Pere Calders en aquella escola?

e) Quins autors de referncia van comenar a marcar Pere Calders de lpoca de lEscola Mossn Cinto?

f) Quines dues revistes sn presents durant la infantesa de Pere Calders?

Fragment duna redacci escolar de Pere Calders corregida per Josep Parunella

3. Un cop tancada lEscola Mossn Cinto, Pere Calders va continuar rebent el mestratge de Josep Parunella en el seu domicili particular fins a 1929 i, posteriorment, va continuar la seva formaci a Llotja.

a) De quina altra manera es coneix aquest centre densenyament?

b) Com influ aquest centre en Pere Calders?

c) Quins sn els anys en qu Pere Calders es matricula a Llotja?

d) Amb qui coincideix un cop all?

e) Amb qui es va casar primerament Pere Calders?

f) A banda de les fortes agitacions ideolgiques i socials daquells anys, quin moviment de renovaci artstica arriba a influir al Pere Calders estudiant de Llotja?

g) Quin s el ttol i lany dels tres treballs, de dibuix i de fusta, fets per Calders a Llotja que dna a coni-xer el web de referncia?

1.2.3 Arts i oficis

1. Quines primeres experincies professionals compagina Pere Calders amb els estudis a Llotja?a) Qui lintrodueix en el periodisme i a travs de quines plataformes?

b) En aquesta mateixa poca publica El primer arlequ. En quina editorial, any i grcies a qui ho fa?

c) Per quines raons el prleg de leditor no va satisfer el jove autor?


d) Com va ser rebut el llibre? Qui va ser el primer admirador que va tenir Pere Calders?

e) Amb quins autors el compara?

f) Poc desprs, va publicar la novella La Glria del doctor Larn (1936). Quins trets nar-ratius la fan singular?

1.2.4 La guerra i lxode

1.

a) De quina malaltia es trobava convalescent Pere Calders just quan esclat la guerra?

b) Qu va passar quan el govern va cridar a files la seva lleva militar?

c) A quina lleva pertanyia?

d) Fins quan es mantingu a la rereguarda?

e) Tot i no ser un home bellics, la revolta militar contra la Repblica no va deixar Pere Calders indiferent. A quines tres associacions sin-dicals, poltiques i literries es va associar poc abans que esclats la guerra?

f) Durant el perode bllic, de quines tres maneres es diversifica la seva activitat?

2.

a) Com a ninotaire, i des del Sindicat de Dibuixants Professionals, quines dues revistes dhumor reorienta Pere Calders i les salva duna possible desaparici?

b) De quina manera exerc Calders la direcci del Papitu?

c) Com signa els seus dibuixos?

d) Quins ninotaires coincideixen a LEsquella de la Torratxa?

e) Quins sn els punts de mira daquesta revista? En qu es fixen?

f) Quins trets identifiquen el dibuix de Kalders, en tant que caricaturista poltic?

3. La predisposici de Pere Calders a continuar escrivint literatura enmig del conflicte bllic t un fruit directe: la novella Unitats de xoc, un autntic allegat contra la guerra i una bona mostra de la seva capacitat per compaginar la mirada irnica amb lactitud humanstica, dhuc en els textos ms circumstancials. Daltra banda, abans de la publicaci daquesta obra, trobem altres ttols caldersians.

Fons UAB

Fons UAB


Portada de la primera edici dUnitats de xoc (1938)

a) Quins dos contes publica Pere Calders a la premsa en aquest moment?

b) Quin premi guany amb el conte Les mines de Terol?

c) Quina novella va presentar al premi Crexells lany 1937, lany que premiaren Aloma, de Merc Rodoreda?

d) Qu va passar desprs amb aquesta novella de Calders?

e) Amb quina obra participa al premi Crexells de lany 1938?

f) Va guanyar el premi? En quin any es va publicar aquesta obra?

g) Llegiu les segents opinions que van merixer a Carles Riba la publicaci dUnitats de xoc, de Pere Cal-ders (1938), i indiqueu quina de les tres conclusions que segueixen sadiu ms al contingut daquestes opinions. Expliqueu-ne el perqu amb les vostres paraules.

[En Pere Calders hi ha] el testimoni dun home que sent el seu dest individual de sobte endut per esdeveniments que no li sn commensurables, i ho accepta, amb lnica condici per ho s tot! de mantenir la plenitud humana en el seu nivell ms alt i ms pur.

***

Hi ha, en la literatura de guerra, textos de tota mena: diormics, truculents, sectaris, espantosament predicadors, egoistes a fora dabrandada participaci o dafectada indiferncia. Per el veritable, el profund sentit histric, direm que ms aviat s en llibres com el de Pere Calders.

1a. Pere Calders es va sentir arrossegat pels esdeveniments i va escriure un llibre de guerra noms com a queixa pel fet dhaver perdut la guerra.

2a. Pere Calders pensava noms en la seva supervivncia i va escriure Unitats de xoc per deixar testimoni de la seva experincia de guerra, per si no sobrevivia.

3a. Pere Calders va mantenir-se ferm enmig de la guerra i no va sucumbir a la desfeta general. La seva literatura de guerra s un retrat fidedigne dels esdeveniments.

4.

a) Un cop adms provisionalment a lInstitut de Carrabiners i destinat a Infanteria, quin periple segueix Pere Calders a partir de la seva incorporaci a files?

b) Quina funci t com a sergent?


c) Va participar de manera directa en alguna batalla?

d) Va disparar algun tret durant la guerra?

5. Desprs de la desfeta al final de la guerra, Pere Calders inicia el cam de lexili juntament amb la resta dels combatents supervivents de lExrcit Popular. Som al febrer de 1939.

a) Amb quins dos documents acreditatius passa la frontera? Qu indica cadascun?

b) Per quin punt geogrfic concret entra a Frana? A quin poble sinstallen en un primer moment?

c) Llegiu aquest testimoni escrit de les sensacions que va experimentar Pere Calders en traspassar la frontera i responeu les qestions que es plantegen a continuaci:

Caminem amb el cap cot, en silenci, amb el pensament ple de totes les coses que deixem darrera nostre. Quatre anys abans, en una excursi de vacances, jo havia recorregut aquest mateix indret amb una colla damics; era una de les poques millors de la meva vida i em sentia plenament feli, tenia en vies de realitzaci una de les ambicions que mestimava ms i estava a punt de casar-me. Amb la meva dona, dibuixant com jo, projectvem els mobles de casa nostra i els fiem construir a gust nostre; sentem tan aferrat el benestar que ens semblava que no hi havia res al mn que pogus desfer-lo. I en el transcurs de quatre anys mhavia casat, havia tingut un fill, havia viscut la revolta militar i conegut la guerra i la desfeta.

Em veig obligat a fugir de tot el que estimo i tinc tanta rbia i tanta pena que ploro amb els ulls ben secs i no em doldria gens morir-me. El Pirineu s ara lesvoranc del gran esquin que desf Catalunya i amb ella la nostra vida. No podria explicar aquesta desolaci que ens volta; tots estem una mica malalts per les nits passades al ras en aquestes muntanyes de neus eternes. Hi ha caravanes de ferits mal curats i amb la carn gangrenada, que saguanten drets i caminen perqu els sost lobsessi de fugir. He vist dones i criatures mortes a la vora dels camins, de misria, de fred o de cansament, i cares, milers de cares primes, pllides, amb una resta de voluntat a la mirada, la mica de voluntat que ens resta a tots plegats per a seguir caminant.

Busqueu una expressi sinnima a amb el cap cot.

Pere Calders havia passat mai abans per all? Per quin motiu? Amb qui?

Qu compartien anys enrere amb la que seria la seva futura dona?

Qu havia experimentat Pere Calders en els darrers quatre anys?

Quines sensacions experimenta en el moment de passar la frontera?

Com veu el Pirineu en el moment de marxar del pas?

Qu s el que mant vius els ferits mal curats?

Qu veu en la mirada dels que es troben al seu voltant?

d) Desprs descapar-se del camp de concentraci de Prats de Moll i de ser acollit juntament amb Tsner i altres intellectuals a casa del notari de Prats, Charles Guiu, demanen diverses ajudes per poder sortir de Frana i reben resposta de lambaixada de Mxic, en qu els demana que omplin els impresos de sollicitud per traslladar-se a Mxic. Abans de fer efectiu aquest viatge, on sinstallen?

e) Quin s el ttol del conte que Pere Calders va escriure a Roissy en Brie el maig de 1939?

f) On es public lagost daquell mateix any i amb la illustraci de qui?

g) Quines dues opcions de futur es planteja Pere Calders en aquell moment?

h) Quins impediments t la segona opci?

i) Amb quina estratgia de dissimulaci Pere Calders notifica al seu pare la seva voluntat de marxar?

j) Quin organisme li facilita la fugida?


k) Quan i on sha de presentar? En quin vaixell sembarca?

l) Quin equipatge i documents send?

m) Quina funci ha de dur a terme Pere Calders un cop arribi a Mxic?

n) Quines sn les primeres impressions que Pere Calders t de Mxic DF en el camp professional i des del seu punt de vista de dibuixant grfic?

El vaixell Mexique, que va portar a Pere Calders a Mxic. Fons UAB

1.2.5 Lexili a Mxic

Lexili de Pere Calders a Mxic va durar vint-i-tres anys. De 1939 a 1962. Durant aquest llarg perode, va haver dintegrar-se a un nou pas amb una altra cultura i una altra llengua, va reestructurar la seva vida sentimental, va haver dobrir-se cam professionalment i, tot plegat, sense perdre en cap moment la rela-ci amb Catalunya, on tenia els pares i el fill Joan.

Pere Calders a Mxic. Fons UAB

1. El fet de comptar amb una professi com la de grafista i impressor li va obrir grans perspectives de feina dins el sector editorial.

a) En quines empreses editorials entra a treballar un cop situat a Mxic?

b) Quines feines hi realitza?

c) Citeu tres obres en qu participa de manera directa.

d) Amb quines altres empreses compagina les feines que realitza per a leditorial UTEHA?


e) De quina manera se certifica, en aquell temps, que Pere Calders s un professional de prestigi?

f) Per a quins llibres li van seleccionar les portades per a lexposici internacional?

g) Quin invent patenta des de Mxic, lligat a la fotografia?

h) Arribar a comercialitzar aquest invent a travs dalguna empresa americana?

i) Quin llibre va donar a conixer Pere Calders en qualitat dautor dels textos, fotgraf i gravador?

Illustraci que cont el llibre Acolman, feta per Pere Calders

j) Citeu set anuncis elaborats per Pere Calders per a diferents cases publicistes.

k) Per a quin llibre dAgust Bartra, Pere Calders va dissenyar la coberta? En quin any es va publicar?

2. Un cop la Merc Casals, la seva dona, arriba a Mxic, es fa evident el distanciament respecte de Pere Calders i lenamorament daquest amb la Rosa Arts, germana del seu inseparable Tsner. De fet, el mateix dia que es divorcia de la Merc es casa amb la Rosa.

a) De quina manera reflecteix el seu enamorament per la Rosa?

b) Quin dia exacte Pere Calders es divorcia i es casa de nou?

c) Quants fills va tenir amb la Rosa i en quin any van nixer?

Arxiu Famlia Calders

3. Tot i residir-hi durant una bona colla danys, Pere Calders sempre va viure a Mxic duna manera provi-sional, amb la idea permanent dun retorn a Catalunya. Per aix no hi va fer arrels de cap tipus i, encara menys, culturals.

a) Quin era el seu cercle damistats en aquells anys? Feu-ne una llista.


Redactors de Pont Blau. Fons UAB

b) Com es titulava el poema que Josep Carner li va dedicar?

c) En qu es va inspirar el poeta catal?

d) En quin llibre de Carner va aparixer, lany 1953, aquest poema?

e) Quina era la dedicatria a Calders, que no va sortir publicada en el llibre?

f) Per qu creieu que Josep Carner considerava Calders una mena de nebot?

g) A qu es limiten les relacions de Pere Calders amb la literatura mexicana?

h) Si es relaciona poc amb els escriptors mexicans, qu fa per la seva banda?

4. En aquells anys, Pere Calders t una presncia normal a la premsa, per no aconsegueix publicar cap llibre a lexili, i no pas perqu ell no ho volgus.

a) Qu s el que intenta publicar sense sort?

b) Quines dues raons de caire personal apunta al seu pare, en una carta de lany 1950, que podrien expli-car el fet de no publicar cap llibre a lexili?

La famlia Calders-Arts a Mxic. Fons UAB

c) A primers dels cinquanta ja va decantant la seva activitat cap a Catalunya. De quines dues primeres maneres es comena a fer present en el seu pas?

d) Quin ser el pas definitiu que vindr a continuaci?

e) De quina manera Pere Calders collabora, temps desprs, en lobra Homenatge a Carles Riba en com-plir seixanta anys?

f) Qu experimenta lobra de Pere Calders a comenaments dels anys cinquanta?


g) Amb quin conte inicia una nova concepci i estil de realitzar-se?

h) Quina novella queda paralitzada, fruit daquesta nova orientaci literria?

i) Quin canvi temtic experimenta lobra de Pere Calders a partir daquest moment?

j) En quines obres reflecteix aquesta nova orientaci temtica?

5. Desprs de vint-i-tres anys a Mxic, i amb la idea que calia retornar a Catalunya abans que els seus tres fills nascuts en aquell pas comencessin a arrelar-shi sentimentalment i professionalment (Raimon, el fill gran, ja tenia quinze anys), lany 1962 t la possibilitat de tornar a Catalunya.

a) Quina circumstncia professional li facilita el retorn?

b) Quin nom ha de donar com a aval per obtenir tots els permisos del retorn?

c) En quin vaixell, quin dia i des don sembarca, juntament amb tota la famlia?

d) Cap on es dirigeixen i quines escales faran en el cam del retorn?

Dalt el vaixell que el retornava a Catalunya. Fons UAB

e) Un cop a Catalunya, on sinstallen en un primer moment? Fins quan? On aniran desprs?

1.2.6 Catalunya. La maduresa

Un cop de nou a Catalunya, Calders passar uns anys difcils provocats per la necessitat dadaptar-se al pas des de diferents mbits: familiar, laboral, literari. La gran nevada que pat Ca-talunya noms uns mesos desprs de larribada de la famlia Calders va fer que els seus tres fills nascuts a Mxic desmitifi-quessin del tot el pas proms i tan llargament enyorat pels seus pares. A ms, no pot assumir plenament la feina que li havia perms tornar i la vigncia de lanomenat realisme histric fa que les seves obres no acabin dencaixar en els corrents literaris del moment.

Pere Calders en el seu domicili del carrer Borrell de Barcelona. Fotografia El Temps, 1994


1. Un cop a Catalunya, Calders va haver de fer feines de tota mena.

a) Quins tres tipus de feines va haver de fer?

b) Quines tres persones el van ajudar a aconseguir-les?

c) Com el van rebre en un primer moment a leditorial Muntaner i Simon?

d) Qu va passar un any desprs?

e) Amb quin futur escriptor de Mequinensa va coincidir Pere Calders a Muntaner i Simon?

2. La represa literria.

a) Quin encrrec va rebre Pere Calders per part de Joan Oliver noms darribar a Catalunya?

Fotografia: Pilar Aymerich

b) Qu escriu en el mateix temps?

c) Quin premi guanya aquesta novella?

d) Desprs del seu pas per la revista Serra dOr, quina plataforma se li obrir lany 1966?

e) Qu va suposar per a Pere Calders aquest setmanari?

f) Quin nom t la secci setmanal que signa Pere Calders a Tele-Estel a partir de 1969?

g) Un cop tancat el setmanari, en quines altres dues publicacions mant la secci?

3. El reconeixement pblic.a) Quin llibre li publica leditorial Llibres de Sinera, el 1968?

b) El poc xit comercial del llibre es va deure, novament, al realisme histric predominant?

c) Qu calia perqu les coses anessin canviant i un autor com Pere Calders comencs a ser reconegut?

d) Quin factor va ser decisiu en la popularitzaci de lobra de Pere Calders?

e) A ms de Catalunya, a quins altres llocs es represent Antaviana, sempre amb el resultat dun gran xit?

f) Quin cantant catal hi va participar?


g) Qu proposava el muntatge, a partir de lobra de Pere Calders?

h) Amb quina altra obra de Pere Calders va coincidir lestrena dAntaviana?

Fons UAB

i) Quin tipus de contes recollia aquesta obra? Com sn aquests contes?

j) Quin va ser un dels trets ms representatius de la darrera etapa de Pere Calders?

k) Citeu cinc llibres daquesta darrera etapa, escrits i publicats desprs de la seva jubilaci. Indiqueu-hi lany de publicaci.

l) Com es titula el llibre que publica en aquest moment i que recull dibuixos dels anys trenta, tant de Calders com del seu inseparable amic i, desprs, tamb cunyat?

Illustraci de la portada del llibre feta per Pere Calders i Avell Arts Gener

m) Citeu dues pellcules que sinspiren en la seva narrativa.

n) Quins premis rep al final de la seva trajectria?

4. Estudis i edicions.a) Quin dia va morir Pere Calders?

b) Reescriviu la frase en qu anunciava en un conte com aniria el seu trasps i que es convert primer en el text de la seva esquela i, desprs, en lepitafi que figura a Llan (lAlt Empord), en el monument que guarda les seves cendres.


Detall del monument de Llan en record de Pere Calders. Fotografia: Joan Pinyol

c) Quina s la primera obra de Pere Calders a ttol pstum?

d) Consulteu lentrada de Pere Calders a lenciclopdia.cat i indiqueu el ttol de tres obres de Pere Calders publicades pstumament, a part de les Cartes damor.

e) Desprs de la mort de lescriptor se succeeixen diversos homenatges a la seva persona i obra. Citeu-ne quatre, duts a terme fins a 1998.

f) Qu va reflectir el llibre Pere Calders i el seu temps (2003)?

g) Quin darrer estudi sobre Pere Calders i lexili va aparixer lany 2006? Quin premi va rebre?

5. Publicat arreu del mn.a) Citeu tres llibres de Pere Calders traduts a altres idiomes.

Diari Avui
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0013538


1.2.7 Les etapes

Pere Calders amb la seva primera dona, Merc Casals. Arxiu familiar

1. En un article al diari Avui lescriptor i periodista Josep Faul va distingir tres etapes vitals clarament diferenciades en la vida de Pere Calders. Una primera etapa catalana (1912-1939), una segona etapa mexicana (1939-1962) i una tercera etapa final de nou catalana (1962-1994).

Desprs dhaver repassat la trajectria vital i literria de lescriptor, completeu la taula que hi ha tot se-guit, situant en la columna corresponent els segents referents de la seva trajectria:

Mxic DF; Tot saprofita; transatlntic Covadonga; Josep Parunella; castell de Roissy en Brie, cer-vesa Monterrey; Congrs Internacional Pere Calders, lescriptor i el seu temps; UTEHA; Prats de Moll; Un estrany al jard; Tele-Estel; Merc Casals; Ronda naval sota la boira; LEsquella de la Torratxa; Antologia de contistes catalans; Can Maur; Gaeli i lhome du; Sense anar tan lluny; Premi Concepci Rabell; Editorial Quaderns Literaris; Gent de lalta vall; Muntaner y Simn; Antaviana; Unitats de xoc; Acolman; Pere Calders, veritat oculta; La glria del doctor Larn.

Primera etapa (1912-1939, Catalunya)

Segona etapa (1939-1962, Mxic)

Tercera etapa (1962-1994, Catalunya)


1.3 Un perfil definit

1 Visualitzeu ara el breu documental del programa Retalls, de TV3, elaborat lany 2004 a partir del testimo-ni directe del propi Pere Calders en diversos mitjans audiovisuals, i responeu les qestions que segueixen.

a) Quin tipus dhistries escoltava de nen Pere Calders a la masia de can Maur vora la llar de foc?

b) Com es desbordava la imaginaci dels nens de la masia quan acabaven les reunions al voltant de la llar de foc?

c) Quins sn els ingredients bsics de la personalitat i de lobra caldersiana?

d) Per qu Calders es va sorprendre a linici de la seva obra, quan la crtica va subratllar que jugava amb la fantasia, labsurd i la cosa inslita?

e) Quina ocupaci va tenir dins lexrcit de la Repblica?

f) Quan recorda la seva estada a Mxic, com considera aquell pas?

g) Com rep Mxic els catalans exiliats? Qu els ofereix?

h) Quina paraula sinventa un dels seus personatges, que ser clau per al reconeixement de lobra de Pere Calders un cop ha tornat de lexili?

i) Quin era lespecial inters que tenien el director i els professors de lescola Mossn Cinto respecte dels seus alumnes?

j) On van anar a parar dos dels escrits escolars que va fer Calders en aquella escola?

k) En qu van coincidir els crtics a propsit daquest primer llibre?

l) Era certa aquesta influncia?

m) Qu recomana Calders als joves escriptors que se senten influts per algun autor? Per qu?

n) On porta la influncia, segons Pere Calders?

o) Tot i la seva extensa trajectria literria, quan i com arrib la popularitat a Pere Calders?

p) Per a Calders, escriure el fa patir?

q) Qu li passa quan no pot escriure?

r) Grcies a quins dos factors els seus llibres van tenir una gran difusi?

s) Quan va saber que el grup Dagoll Dagom preparava el muntatge Antaviana, qu va pensar Calders?

t) Calders subratlla la seva llibertat creadora i el fet de no haver estat mai un escriptor professional. Per quines dues raons escriu?

u) Quin premi de reconeixement a la seva trajectria va rebre lany 1986?

v) Quin tipus de rellotges fascinen Calders?

w) De qu s vctima Calders des de molt jove?

x) Quines caracterstiques tenen els somnis de Pere Calders?

Caricatura publicada a LEsquetlla de la Torratxa, nm. 3081
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=683


1.4 Contextos i influncies

1.4.1 El Grup de Sabadell

Fotografia: Pilar Aymerich

Durant una conversa amb lescriptor Joan Oliver (transcrita per Xavier Febrs en el llibre Dilegs a Bar-celona, Joan Oliver / Pere Calders), lautor de les Crniques va subratllar el gran impacte que en els de la seva generaci va tenir el grup de Sabadell, sobretot perqu sortia dun ruralisme tremendista propi del modernisme i perqu rebutjava el reflex de la realitat centrat en els aspectes ms foscos de lnima huma-na. En aquest collectiu literari es va accentuar el vessant dhumor civilitzat i dironia amb lescepticisme i la stira com a formes de distanciament de la realitat.

1. Cerqueu informaci sobre aquest Grup de Sabadell, indiqueu-ne els membres principals i les obres de referncia.

1.4.2 La cultura mexicana

Pere Calders va entendre sempre la prpia literatura com una ree-laboraci de lexperincia viscuda. Tot i que va viure els vint-i-tres anys dexili amb la idea de retornar a Catalunya, el contacte amb la cultura mexicana va influir de manera directa en la seva obra. La prova en sn llibres com Gent de lalta vall (1957), Lombra de latzavara (1964), i Aqu descansa Nevares (1967).

1. Llegiu el fragment segent i responeu les qestions que el segueixen.

Durant la meva estada a Mxic prenia notes de fets reals amb el propsit de convertir-los en narracions. Cal repetir (ho he dit altres vegades) que all que nosaltres entenem per realitat t, a Mxic, una altra dimensi: la gent dall fa coses que en altres latituds cal inventar per als personatges ficticis.

Taula de canvi (1979)

Fons UAB


a) De quina manera creieu que la cultura mexicana va fascinar Pere Calders?

b) Considereu que Mxic va condicionar la seva obra?

c) En ms duna ocasi, el nostre autor va afirmar que, per molt que el poble de Mxic acolls amb els braos oberts tots els exiliats provinents de la Guerra Civil espanyola i els va facili-tar refer la seva vida i obrir-se cam professionalment i liter-riament, ell no va voler integrar-se mai del tot i va passar els anys de lexili amb la idea permanent de tornar a Catalunya aix que fos possible.

Organitzeu un debat a classe sobre lactitud que han de tenir les persones provinents daltres pasos respecte el pas que les ha acollides. Com valoreu lactitud de Calders? Hi ha circumstncies que poden explicar la no integraci dels nouvinguts en un altre pas? Comenteu entre tots aquests aspectes.

1.4.3 Realisme histric. Realisme mgic

A mitjan anys cinquanta, en plena resistncia al franquisme, van destacar els moviments estudiantils catalanistes dins els quals es van formar dos joves crtics: Joaquim Molas i Josep Maria Castellet, els quals, al tombant dels anys seixanta, van donar origen a una nova tendncia literria coneguda com el realisme histric, que, entre altres preceptes, plantejava el comproms de lescriptor amb la realitat social de la seva poca i la substituci dun llenguatge artificis per un llenguatge directe i quotidi.

Aquesta defensa de la literatura social va topar de seguida amb els fonaments de la literatura de Pere Calders. Sobretot lany 1964, quan reb el premi Sant Jordi amb la novella Lombra de latzavara, que consideraren poc histrica els que reclamaven una literatura compromesa amb la realitat social i poltica. El mateix pass amb la publicaci de Ronda naval sota la boira, lany 1966, de manera que Pere Calders va acabar fent evidents les seves reticncies respecte del rea-lisme histric:

[El realisme] es tracta sovint duna etiqueta amb la qual es pretn donar una patent de dignitat a alguns dels apetits ms grollers del gros pblic, que s qui fa un s ms immoderat i perills de linters hum [...] atret per espectacles morbosos i de mal gust, per la crueltat, la violncia o la pornografia ms o menys dissimulada. [...] desconfio per instint del realisme en literatura tant com del materialisme en filosofia.

Joan Triad, Pere Calders, entre dos premis: del Vctor Catal al sant Jordi.

Lautor a la plaa del Zcalo de Mxic als anys 50. Arxiu familiar

La casa dels Calders a Mxic DF. Fotografia: Joan Pinyol, 2002


A: Rosa Cabr, Pere Calders o la passi de contar (p. 39)

1. Cerqueu informaci sobre el realisme histric (plantejaments, representants..) i indiqueu per qu no coin-cidia amb lestil i les propostes literries de Pere Calders.

2. Joaquim Molas, un dels crtics literaris que propugnaven la literatura social lany 1964, va criticar, en el llibre La literatura de postguerra, que en les obres de Pere Calders manqus un comproms amb la realitat social i poltica de lpoca i que, amb la seva literatura, sevads de la realitat histrica. Com a resposta i des de les pgines de la revista Serra dor, entre el juliol i el desembre de 1966 el nostre autor va publicar sis articles sota el nom genric de Lexploraci dilles conegudes en qu, duna banda, va subratllar la relaci directa entre la realitat, la literatura i els escriptors i, de laltra, va defensar unes formes literries vertebrades per la ironia, la imaginaci i el somni.

Feu la recerca daquests articles i, posant-vos en la pell de Pere Calders, elaboreu un text argumentatiu en qu defenseu, a contracorrent, el seu tipus de literatura.

3. Als anys trenta del segle passat, lescriptor argent Jorge Luis Borges va subratllar la irrupci de la imagi-naci i de la fantasia en la literatura sud-americana per tal de superar el realisme en qu shavia ancorat, i va anomenar realisme fantstic les noves propostes literries.

Llegiu la resposta que Pere Calders va donar en una entrevista que li van fer lany 1988, en qu li van preguntar si la seva obra es podria adscriure al corrent literari del realisme mgic i responeu les qestions que segueixen.

[...] em van adscriure al realisme mgic perqu sembla que shagi de posar etiqueta a tot. Aqu, quan encara hi havia el realisme anomenat histric per no dir-ne socialista, laltre realisme, el mgic, no els interessava perqu no lligava amb els esquemes que shavien fet alguns crtics. Per quan la literatura sud-americana va fer aquella entrada de cavall sicili es va posar de moda el realisme mgic i a mi van adscriure-mhi. I la veritat s que no els coneixia pas gaire perqu la meva formaci literria era en literatura catalana, en la gran literatura universal ja consolidada i una mica en els clssics.

Entrevista a Pere Calders. Presncia, 1988

a) Pere Calders es considera un representant del realisme mgic a Catalunya? Per quines raons?

b) Cerqueu informaci sobre el realisme mgic sud-americ. Quins punts de contacte creieu que t amb lobra de Calders?

4. De les segents caracterstiques prpies del realisme mgic, assenyaleu les que heu trobat en les Crni-ques de la veritat oculta i expliqueu per qu les heu seleccionat:

Els elements mgics sn percebuts pels personatges com a fets normals.

Els elements mgics no sn mai explicats, sin que sintueixen.

Illustraci de Jaume Bach per a la portada de la revista Gra de Fajol


La percepci de la realitat s sensorial.

Les obres contenen representacions de mites i de llegendes.

Hi ha una gran multiplicitat de veus narratives (en primera, segona i tercera persona) per tal de donar diferents punts de vista.

El temps s concebut com a cclic, no pas lineal.

El temps s distorsionat expressament.

La quotidianitat es transforma en una vivncia que inclou experincies sobrenaturals i fantstiques.

La mort s essencial fins al punt que hi ha personatges que poden morir i, desprs, tornar a viure.

Els finals de les histries sn inesperats.

La realitat quotidiana es combina amb el mn irreal i fantstic.

Els fets sn reals, per no tenen una connotaci fantstica perqu en alguns casos no tenen cap explicaci o s molt poc possible que puguin passar.

E L G U S T P E R












L A L E C T U R A

2

La histria dun text transatlntic


La publicaci de les Crniques de la veritat oculta lany 1955 va suposar un incentiu literari de primer ordre per a Pere Calders. Va ser el primer llibre que va publicar a la postguerra desprs dUnitats de xoc (1938) i de les nombroses narracions que va anar publicant en diferents revistes catalanes de lexili.

2.1 Una ratlla, un desig i una antologia. Els primers incentius

1 El conte La ratlla i el desig va jugar un paper clau en la revaloraci de lobra de Pere Calders i va significar un punt i a part. Lany 1947 es va publicar a la Revista de Catalunya, a petici de Josep Carner i Pompeu Fabra, i un any desprs va obtenir un dels premis dels Jocs Florals celebrats a Pars. A principis de 1950, Pere Calders va rebre una carta del crtic Joan Triad en qu elogiava aquesta narraci i en qu li anunciava laparici duna antologia de contistes catalans en la qual volia publi-car-li algun conte.

Cerqueu informaci sobre lAntologia de contistes catalans (1850-1950), publicada lany 1951, i indiqueu duna banda quins altres tres contes de Pere Calders, a ms de La ratlla i el desig, hi va incloure i, duna altra, esmenteu el nom de cinc contistes ms que hi van participar.

2.2 El retorn de limpuls descriure i el premi. El reconeixement lluny

1 Desprs de la publicaci daquesta antologia, Pere Calders i Joan Triad van continuar una estreta relaci que va incentivar decisivament la creaci literria del primer. El juliol de 1952 el crtic literari va demanar a Calders que li envis contes per fer-ne un recull i pu-blicar-lo a Barcelona. El nostre autor en va aplegar de diferents poques i els va enviar al seu pare, Vicen Calders, que va haver de fer-los passar pels rgans censors.

La censura els autoritz tots excepte un de titulat La noblesa del gran joc i un pargraf de La ci-ncia i la mesura en qu feia referncia a la im-possibilitat del papa dassistir a una inauguraci per culpa duna agenda massa plena. Durant dos anys, el pare de Pere Calders va provar de publicar-los a travs de Josep Janer, leditor que lany 1936 havia tret El primer arlequ, i finalment Joan Triad va pro-posar que lobra es presents al premi Vctor Cata-l. Crniques de la veritat oculta va obtenir aquest guard lany 1954.

Cerqueu informaci sobre aquest premi (guanyadors dedicions anteriors, persones que formaven part del jurat...).

El pare de Pere Calders, desprs de recollir el premi Vctor Catal, 1954. Fons UAB


2.3 Una amistat traada amb aria insistncia sobre latlntic. El prleg

Pere Calders i Joan Triad a la festa literria de Cantonigrs de 1965. Arxiu Serra dOr

Les Crniques de la veritat oculta, amb el subttol de Narracions i contes, van aparixer lany 1955, dins del catleg de leditorial Selecta. La selecci de contes i lordenaci del llibre, integrat per trenta contes (els de ledici de referncia ms Una curiositat americana que no va aparixer a la primera edici per s a lAntologia de contistes catalans 1951), va anar a crrec de Joan Triad, que en va proposar tres seccions (La imprevista certesa, Ver, per inexplicable i Lescenari desconcertant) i va escriuren el prleg.

1 Llegiu el text ntegre del prleg, que trobareu reprodut a lannex 2, i responeu les qestions segents.a) En quin sentit el desenlla del premi Vctor Catal de lany 1954 afectava el prologuista?

b) De quina manera qualifica la lletra de les cartes que va rebre de Pere Calders?

c) A qu es refereix Joan Triad quan parla de lalta planura entre mars i aquesta nostra riba nocturna?

d) Segons Joan Triad, cal comprendre lhumor de Pere Calders?

e) Segons el prologuista, qu pretn lhumor de tots els temps?

f) De qu s resultat el mn de Pere Calders, segons Joan Triad?

g) Quins tres autors subratlla el prologuista al final del text, en una suposada relaci amb lobra calder-siana?

2 En un moment daquest prleg, Joan Triad fa un exercici dimaginaci i es posa a la pell del lector que no coneix Pere Calders.

Llegiu el fragment segent i destaqueu per escrit els trets essencials del llibre segons Triad.

Jo ara sc, suposem-ho, el lector desconegut que es mira Pere Calders de lluny, com si el seu nom fos noms un nom, a lencapalament dun llibre com un altre. No s res de res ms, i llegeixo aquests contes, sovint duna revolada, entre feines, converses, msica i vents. La ciutat es mou o descansa al meu voltant, en mi mateix. Una estona de lectura s una treva.

Llegeixo, per, a latzar. Els primers dos o tres contes amb qu topo em fan creure que es tracta dobres humorstiques, contades amb molta imaginaci, per amb un aire dassossec, de certa bonhomia, de bell sentit com. s un estil de gravetat catalana, franca, contundent.


Anir ms enll, encuriosit, i el que em sorprn tot seguit s la fantasia. Homes que es mouen amb una aparent normalitat entre fantstiques possibilitats, de les quals treuen partit sense meravellar-sen. Sembla que diguin: La veritat? Deu sser la veritat oficial, o la veritat vulgar, la veritat lgica, racional... Ells en tenen una altra. Sn ssers creats per mitj dun poeta, quasi criatures indirectes de Du. He de rectificar, doncs, la primera impressi: hi ha quelcom ms que humor, i dhuc que stira, en tot aix. Lesperit, potser, resta al fons, per tal de donar el to, el color, el sosteniment de la superfcie primera, per la qual passa el lector a submergir-se. Cal saber, doncs, de quin esperit es tracta: verstil, fantasiaire, iconoclasta, banal, filosfic, transcendent, trgic, ocultista? Cal fiar-se de tant de treball llis, segur, arquitecturat, perfecte?

Per, a ms, no sembla, a mesura que hom llegeix, que hi hagi sempre el mateix propsit; hi ha, aix s, la mateixa tibant sensibilitat, una personalitat exacta, extraordinria, per esmerant-se, de vegades, ms per alt, com distreta o divertida, com si hagus fet la descoberta que, al cap i a la fi, al mn hi ha de tot. Per aix t una vaguetat pattica, molt humana, aquesta muni de peripcies, de sorpreses, de personatges estireganyats, soferts, que, eternament girats cap al seu mn, van units, sotmesos a la indefinible unitat de lart.

Vaig, doncs, a la recerca de lesperit i a empaitar tots aquells interrogants. Nous contes revelen potser un drama, unes commovedores petites tragdies, sensacionals si b es mira. Noms que sembla com si fossin tragdies somniades o personatges de palla i de paper, de filferro, serradures i parracs, estranyament conjuntats, i vibrtils, igual en tot als humans, per no humans, que sens demostren mortals i dolorosos fins en la sang vermella que els fuig, per una sang ms clara, ms freda, de gust qumic absurd. Verament, s que aix no s banal ni verstil i em faig un retret a mi mateix dhaver pensat tan sols en un esperit aix. Tampoc el mot fantasiaire no mhi va b, i del banal ni parlar-ne. Fins i tot, la iconoclstia no sexplica entre tanta comdia sobrenatural.

Per fi, amb ms cautela i ms inters que mai, emprenc els contes ms llargs. Aprofito un viatge monton en un tren elctric tolerable, al capvespre. Passen petites ciutats destiueig, de tauleta i regadora, desertes a lhivern; desfilen una colnia fabril i un monestir. Llegeixo, amb prou feines distret pels moviments de la gent, per qui sen va a cops dabric, per qui arriba esbufegant i se senya. El llum s alt, centrat al passads, i fa una claror somorta. Sento que menvaeix aquella entrada inexplicable de la poesia. Estic llegint, ho s, les millors pgines daquest home, lautor. Em quedo ara ja ho he destriat b amb la seva profunda filosofia, lrica i trgica, amb la seva transcendent solitud, i sobretot amb la seva tragdia espectral, vivent, ms actual que un mal somni...

2.4 Del silenci a lefecte Antaviana. Les repercussions posteriors

1 La publicaci de les Crniques de la veritat oculta va passar desapercebuda per diverses causes. Assenya-leu-les desprs de llegir aquest text.

A hores dara ja sabem que es tracta dun llibre fonamental en la histria de la literatura catalana moderna, per en aquell moment la seva edici va passar prcticament inadvertida. Duna banda, per la situaci de la cultura catalana, impossibilitada de disposar de revistes i plataformes literries en llengua prpia. Duna altra, perqu est a punt darribar [...] la torbonada del realisme social, que durant el seu pas, perllongat en el temps i en lespai, intentar arrasar tot all que no semmotlli a uns cnons esttics molt concrets. I, finalment, perqu el lector al qual va dirigida aquesta obra de Calders, el lector catal, no recobrar la seva capacitat per a la ironia i la fantasia literria [...] fins que no shagi tret de sobre el matals asfixiant del franquisme.

Agust Pons, Pere Calders, veritat oculta (p. 226)

2 Hauran de passar uns quants anys fins que lobra de Calders no obtingui un reconeixement gaireb gene-ral, fins que els seus contes no arribin als lectors a travs duna altra via, fins que, un cop mort el dictador, un grup de teatre aleshores fora desconegut no es decideixi a representar dalt de lescenari una selecci daquests contes. Ens referim a lespectacle Antaviana, estrenat per Dagoll Dagom el 27 de setembre de 1978 a partir de diversos contes de Pere Calders, en bona part extrets de les Crniques de la veritat oculta.


a) Cerqueu informaci sobre aquest espectacle al web de Dagoll Dagom. Indiqueu don ve el nom de lespectacle i el perqu del gran ress que va tenir el muntatge.

b) Proveu de trobar alguna crtica teatral publicada desprs de lestrena lany 1978 i indiqueu com va ser rebuda lobra.

c) Feu un llistat dels contes de Crniques de la veritat oculta que van ser representats en aquell muntatge teatral.

d) Llegiu el segent fragment i feu-ne un resum de no ms de cinc lnies.

Qu hi veien els joves de Dagoll Dagom, en els contes de Pere Calders? El mateix Joan Llus Bozzo ho ha deixat escrit: Els contes de Pere Calders oferien diversos allicients per a dur a terme un treball imaginatiu, original, am i que no trencava, en principi, la lnia esttica creada per No hablar en clase, que ens havem proposat de continuar. En aquell moment, els components de Dagoll Dagom veien Pere Calders com un escriptor catal incomprensiblement marginat per la cultureta catalana. Els seus contes sn difcils de trobar a les llibreries i el pblic habitual el desconeix completament. Les poques edicions que shan dut a terme de les seves obres estan exhaurides des de fa molt temps i cap editorial sembla gaire interessada en la reedici dels seus llibres. El projecte presenta un allicient afegit: Desvelar pblicament la personalitat literria dun escriptor catal que nosaltres considerem de primerssima fila, sense que tingui res a envejar dels mestres de la narrativa mundial. El mn literari de Calders ens fascina per la simplicitat plena de fantasia, per la inacabable riquesa dimatges que cont, per la seva ironia sempre carregada de tendresa, pel seu humor entre ingenu i amarg, pel seu llenguatge tremendament assequible i a la vegada elegant, pel

fet que els seus contes malgrat ser universals responen a una manera de sentir molt prpia de Catalunya i dels catalans, i que no t cap relaci amb el nacionalisme folklric i carca; per lenorme capacitat de sorpresa que t la seva narrativa, etctera.

Agust Pons, Pere Calders, veritat oculta (p. 289-290)

e) Llegiu el segent fragment de Quieta nit i ladaptaci del mateix text inclosa en el gui de lespectacle Antaviana, i adapteu tamb, amb els trets propis del text teatral, el fragment de sota, extret del conte Coses de la Providncia. Fixeu-vos en les acotacions, les sntesis del text i els canvis de temps verbal.

Pere Calders amb els actors i actrius de Dagoll Dagom,desprs de lestrena dAntaviana. Fons UAB
http://www.dagolldagom.com/


Fragment de Quieta nit

[...] lErnest intent acudir-hi rpidament. Per no tingu temps, perqu la figura rodona i vermella dun Pare Noel obstru la porta del menjador. Duia un sac de tela blanca a lesquena, i les filagarses de la barba el van fer esternudar dues o tres vegades.

Fa fred, al carrer va dir, per justificar-se. I, de seguida, mentre picava de mans (potser per desentumir-se o per encomanar animaci), pregunt: On sn els nens?

LErnest el va agafar per la mnega i el contacte de la franella li don una esgarrifana.

Sn a dalt, dormint. Per si no parla ms baix els despertar digu.

El despertar nens forma part de la meva feina.

La Isabel va enutjar-se, i (vet ac una virtut seva) ens va tornar laplom a tots amb unes paraules plenes de sentit:

Li han donat una mala adrea. En aquesta casa fem Reis.

Estir el bra dret, assenyalant el pessebre que ocupava tot langle de lhabitaci, i va mantenir una actitud estaturia, esperant que la visita comprengus el mal gust duna ms llarga permanncia.

El vell deix el sac a terra calmosament, va abaixar el bra de la Isabel amb un gest despreocupat i contempl el pessebre durant una bona estona.

s infantil digu al final, pejorativament.

Va estar a punt descapar-se-li el riure, per es domin, en un visible esfor per no ofendre. I aix no obstant, a despit de laire superior que irradiava duna manera tota natural, observrem que se sentia molest.

Ens havem alat tots nosaltres, i a cada un dels silencis que es produen es feia ms evident que la situaci podria esdevenir tensa dun moment a laltre. La mare, deliberadament impregnada desperit nadalenc, volia enllestir lescena sense ferir els sentiments de ning, i a intervals gaireb regulars es dirigia al Pare Noel i li deia:

Si abans danar-sen volgus prendre una copeta

Per ell es veia particularment entossudit a demostrar que no sequivocava mai i que si havia entrat a casa era perqu lassistia alguna ra important. No era qesti de nens ni de joguines, digu, sin devitar que la instituci que representava pogus incrrer en desprestigi.

Podeu suposar que no vaig casa per casa, a cegues, preguntant si necessiten cavalls o nines de cart.

Qui sap! contest la Isabel. Els protestants es valen de recursos ms absurds, encara, per a obtenir la difusi de llurs idees.

Semblava que aquestes paraules, pel to en qu foren dites, havien dirritar el Pare Noel. Per amb tota calma, gaireb amb un somriure de bonhomia, respongu:

Aix no t res a veure, senyoreta. Seria pueril! Cada any porto regals als nebots dun bisbe que tothom diu que arribar a cardenal.

LEnric, que fins llavors havia callat, intervingu per dir:

Ens estem allunyant del tema. Ac som liberals i ja va b que cada u pensi com vulgui. Per en aquest cas sens ofereix un servei que no creiem haver sollicitat.

Potser no;per jo no puc admetre que marribs a succeir el que passa als bombers, que quan alg, per error o estulta diversi, els dna lalarma dun foc que no existeix, tothom afirma no saber-ne res.

Una vegada ms la Isabel trob paraules definitives:

Sigui com sigui, actua a la descoberta. En aquesta casa no fem arbre. T algun sentit la seva presncia, sense larbre?

(p. 254-257)


Fragment dAntaviana

via: I ara! S que truquen, s!

isabel: No em dirs pas que hi vagi jo, oi Ernest?

eudald: Ara han trucat de veres...

via: No em fa gens de goig, aix. Eudald: acompanya lErnest a la porta...

(LErnest saixeca i es dirigeix cap a la sortida. En el moment que passa per davant de la finestra, aquesta sobre amb violncia. Tots salcen esverats. Per la finestra entra calmosament el Pare Noel, amb un sac a lesquena. Sespolsa la neu del seu vestit.)

Pare Noel: Fa fred al carrer! On sn, els nens?

erNest (amb un posat destupor): Sn a dalt, dormint... Per si no parla ms baix els despertar.

Pare Noel: Despertar els nens forma part de la meva feina... (Deixa el sac a terra.)

isabel (amb duresa): Li han donat una mala adrea. En aquesta casa, fem Reis.

(Assenyala el pessebre, perqu el Pare Noel comprengui que no encaixa en aquella casa. El Pare Noel contempla el pessebre durant una bona estona.)

Pare Noel: s infantil! (Situaci tibant.)

via (per tal de trencar el gla): Si abans de marxar volgus prendre una copeta...

Pare Noel: s impossible que mhagi equivocat. Jo no mequivoco mai... Si he entrat en aquesta casa, s per alguna cosa. No s qesti de criatures ni de joguines, sin de la instituci que represento. Poden suposar que no vaig de casa en casa preguntant si necessiten nines o cavalls de cart.

isabel: Qui sap! Els protestants es valen de recursos ms absurds, encara, per a obtenir la difusi de les seves idees.

via: Els protestants? Quins protestants?

Pare Noel: Aix no t res a veure, senyora.

isabel: Ah, no?

Pare Noel: No. Cada any porto regals als nebots dun bisbe que tothom diu que arribar a cardenal.

isabel: Vost fuig destudi...

erNest (interrompent-los): Escolteu, escolteu! Feu-nos el favor... Ens estem allunyant del tema. Aqu som una famlia liberal...

Pare Noel: Ja magrada, aix. Entre tots, hem de procurar que es noti!

erNest: I ja ens va b que cadasc pensi el que li sembli. Per el cas s que vost ens ofereix uns serveis que no li hem demanat... De manera que li agrair molt que macompanyi fins a la porta i...

Pare Noel: Potser s veritat que no han demanat els meus serveis, per jo no puc admetre que marribs a succeir el que passa als bombers, que quan alg, per error o estulta diversi, els dna lalarma dun foc que no existeix, tothom afirma no saber-ne res.

isabel: Sigui com sigui, actua a la descoberta. En aquesta casa no fem arbre. T algun sentit, la seva presncia, sense arbre? (El Pare Noel, desconcertat, contempla el menjador.)

Pere Calders. Dagoll Dagom, Antaviana (p. 53-55)

Fragment de Coses de la providncia

La meva muller digu lhome i els altres dos fills meus. Sn un parell de galifardeus.

I, adreant-se duna manera especial a la seva dona, afeg:

Aqu, el jove, s un pretendent de la Clara.

Va semblar-me que all era summament irritant i que si no feia prevaler de seguida els meus furs de propietari potser no hi seria a temps.


Ni un moment ms de comdia! vaig dir cridant. Si no em dieu on s la Irene i per qu us heu installat a casa meva, avisar la policia!

Aquestes paraules van causar la desolaci de la famlia. El qui feia de cap de casa digu:

Quina mena dentestament ms particular!

I la senyora, amb veu prou alta perqu la sentssim tots, va dir al seu marit:

Ernest: aquest jove s foll.

La noia tamb va voler dir-hi la seva:

Mam, potser es tracta dun anunci.

Un dels dos fills petits, en un to de veu que denotava el cansament de la vida moderna, afeg:

Deu sser una daquestes endevinalles americanes que agraden tant a segons quina mena de gent...

Va dir segons quina mena de gent donant a entendre que, pel que feia a ell, el passatemps no era del seu gust.

Resoltament, portant lassumpte en un terreny de violncia, perdria jo. Ho vaig veure de seguida i em vaig disposar a sser persuasiu, per tal de guanyar-los a les bones.

Mireu: jo us sc un desconegut; segons vosaltres s la primera vegada que poso els peus en aquesta casa. Ara b, com us explicareu que jo conegus la disposici de cada cambra i els mobles que contenen, i el que hi ha a cada moble? Oi que no us ho podreu explicar?

Nooo! van dir tots cinc alhora.

Doncs pareu atenci. Aquesta porta tancada s la que dna a la sala de visites. La del costat s la del menjador. Aquella dall correspon a un dormitori i a lesquerra hi ha la del despatx. A la taula del despatx, en el segon calaix comenant a comptar per dalt, hi ha els rebuts de lloguer a nom meu...

No interromp el senyor, no sn a nom vostre. Estan fets a nom meu.

Mirem-ho! vaig dir triomfalment.

(p. 170-171)

Lestrena dAntaviana va popularitzar de manera notable lobra de Pere Calders. Amb el temps, els contes que inclou aquest llibre es van anar difonent de diverses maneres. Amb noves edicions totals o parcials de lobra, amb sries de televisi com la que TV3 va estrenar amb el mateix nom del llibre, amb enregis-traments de lectures dels contes a crrec dactrius com Anna Lizaran, amb lbums infantils illustrats a partir, per exemple, del conte Raspall i amb un llarg etctera de ressons que finalment han convertit el llibre en un punt de referncia de tota la seva obra.

Portada i una de les illustracions que cont el llibre, a crrec de Carme Sol

E L G U S T P E R












L A L E C T U R A

3

Viatge a travs de la veritat oculta


3.1 La imprevista certesa

3.1.1 El desert

La vida de lEspol es pot escapar noms que tingui el descuit dobrir el puny de la m. El fet us pot resultar poc creble, per no s pas tan extraordinari com sembla a primera vista. Si hi penseu una mica, el fet destar vius i de controlar la vida tamb penja del fil de no patir cap accident i de tenir la sort de mantenir la salut durant molts anys. Segur que coneixeu persones que, com lEspol, shan quedat pel cam, tamb joves. Aquest primer conte subratlla la fragilitat i la fugacitat de la vida. Igual que per al protagonista, continuar-la de la millor manera s a les vostres mans.

1. Un cop s conscient de qu li suposa haver de tenir el puny tancat, lEspol decideix deixar la feina perqu ja no podr escriure mai ms amb la m dreta (p. 45).

Llegiu, en aquesta mateixa pgina, des dEl gerent, que fa prop de.... fins a ...de tenir-lo al corrent, i indi-queu amb quina afirmaci el personatge manifesta que s el primer cop que se sent amo de la seva vida i capa dactuar per voluntat prpia.

2. Lacci t lloc en un desert no pas real sin allegric. Quin sentit creieu que el narrador vol donar a un desert que noms s visible als ulls del protagonista?

3. Trepitjant la sorra invisible i Levssim oreig que ondula les dunes (p. 47), sn dues allusions directes a la idea dun desert que tots tenim. Feu una llista de les dotze referncies del desert que apareixen en aquest fragment:

El vent, apagat per tothom menys per ell, ala la sorra, i lEspol es protegeix mig cloent els ulls. Deixa un clap de palmeres a la seva dreta, travessa el parc i el comena a torturar la set. Camina, camina enfonsant els peus, i sent com li cruix la pell resseca del rostre. En lerm eixut del seu pensament, petites llums sencenen dac i dall i sextingeixen de seguida; li entra la nostlgia de quan portava la vida sense sentir-sen, i la calor loprimeix.

Una msica llunyana li fa alar el cap, i veu la silueta duna caravana de gent i camells que sacosta. Sent que li estiren lamericana i, en tombar-se, troba la mirada esbalada duna petita captaire. LEspol, en plena desesperana, sajup i ho explica tot a la nena, demanant-li consell.

Jo diu ella posaria el puny dins una gerra daigua i esperaria un somni sense temps.

Una refracci inexplicable els volta dombres, i lEspol reprn cam; en el paisatge desolat que li pertany, el simun fa anar en revolt les coses i les idees. Els camells sacosten lentament, i ell sasseu per veurels passar. El so dun timbal trenca la boina baixa de sorra, i unes lletres vermelles ratllen les ninetes de lEspol: Circ Donamatti. Tres pistes, tres. Prxim debut.

(p. 49)

3.1.2 La ratlla i el desig

El protagonista tamb es veu sorprs per linslit desprs dun imprevist canvi despai, tant de la dona com de la casa on viuen, desprs de lacompliment del desig que ha tingut en veure passar un estel fuga. Daqu ve el ttol.

Aix com en El desert no es plantejava en cap moment la naturalesa del fet excepcional, en aquesta narraci s objecte de diverses interpretacions. Una de realista, objectiva i cientfica, que qestiona lesmentat canvi despai, i una altra de fantasiosa, subjectiva i potica, que defensa les possibilitats reals dels miratges.

1. Com que el protagonista del conte no se sap avenir que la casa i la dona es trobin vuit quilmetres abans don havien estat sempre, sent la necessitat de compartir el fet extraordinari amb els personatges que


troba a lmnibus en qu es desplaa per la ciutat. Sobretot un home vell que seu al costat i un viatjant de comer, que seu al davant.

f) A partir de quins detalls fsics i psicolgics sens descriu aquest home vell?

a) I del viatjant de comer, quines accions en destaca?

2. Quan parla dels motius que lhan portat a exercir lofici dagrimensor, quina opini t el personatge sobre les vo-cacions? Creu que sn molt determinants per decidir a qu dedicar-se professionalment? Amb quin impediment diu que es troba la vocaci a lhora dajudar a decidir? Qu passaria si no hi hagus aquest impediment?

3. En un altre moment (p. 52) el protagonista diu que el seu fou un casament per amor, la qual cosa pres-suposa que nhi ha que es produeixen sense amor. Hi esteu dacord? Elaboreu un text argumentatiu sobre els enllaos matrimonials pactats per les famlies respectives i els motius que els porten a establir aquesta mena de pactes, sense tenir en compte els sentiments de les persones que es casen. Creieu que aquesta prctica noms era prpia de les monarquies durant ledat mitjana? En coneixeu algun cas actu-al? Expliqueu-lo com a part de la vostra argumentaci.

4. Llegiu des de No s si fou... (p. 57) fins a ...el seu sofriment (p. 58) i responeu les qestions segents.

a) Per quines dues raons se suposa que el cavall corria aquell dia ms del compte?

b) De quina manera el protagonista salva la pell en laccident?

c) Qu es retreu el protagonista desprs dels fets?

d) Expliqueu breument i per escrit la relaci que trobeu entre el que es retreu a si mateix el protagonista de La ratlla i el desig i el conte breu segent, del mateix autor.

Els bons costums

El cavall, desorientat per una malapta estirada de la brida, va fer un bot i el cavaller caigu en mala posici. El genet es va trencar una cama i el cavall, convenut que complia un deure piets, va rematar-lo amb una forta guitza a la nuca.

Pere Calders, De teves a meves. 32 contes que acaben ms o menys b (p. 157)

5. El protagonista del conte explica que la visi de la ratlla de la llum (p. 59), en referncia a un estel fuga, limpulsa a formular un desig. Quines altres situacions sn propcies a demanar desitjos?

3.1.3 La conscincia, visitadora social

1. Depa Carelli s un assass disposat a cometre un crim. Es lleva, decideix larma que usar en el proper, per tamb rep una visita, per a ell, empipadora. La de la Conscincia, en aquest conte personificada en un ngel. Talment com una trobada directa entre les forces del b i les de mal, que proven de convncer-se respectivament.

a) En quins detalls es fixa Depa Carelli a travs de la finestra, poc desprs de llevar-se? Copieu el text en qu descriu la visi.

b) Proveu de fer ara una descripci potica semblant, amb un mxim de cinc lnies, a partir de la visi que teniu des de qualsevol finestra de casa vostra.

c) Desprs de despertar-se, quin pensament reprn Depa Carelli?

d) Quin record de joventut el ve a trobar desprs? De quina manera se li fa present?

e) Quin motiu el fa desistir dusar el ganivet amb la inscripci? Per quina arma es decanta finalment?

f) Quan se li apareix lngel, Depa Carelli est convenut danomenar-lo ngel? Per qu ho fa doncs?

g) Quina descripci fsica es fa de lngel, quan sapareix a Depa Carelli?


2. Depa Carelli arriba a la conclusi que el que se li ha presentat no s un ngel catlic sin un artifici evanglic.

a) Amb quines raons?

b) Don creu que prov, lngel?

c) Amb quins dos adjectius es defineix laparena de lngel?

3. A la pgina 69 lngel fa referncia a una arma australiana.

a) Quin nom t?

b) Busqueu informaci sobre aquesta arma a lenciclopdia.cat. (Qui la usava principalment a Austr-lia? Amb quines dues finalitats? En qu consistia? De quins dos tipus pot ser? Qui la va usar tamb fora dAustrlia?)

4. Mentre esmola el ganivet de Toledo, Depa Carelli sent el tic-tac dun rellotge provinent del malet de lngel. Quins records li porta aquell so?

5. Tot i els clams de lngel perqu Depa Carelli no cometi lassassinat, al final no li fa cap mena de cas i suma una nova vctima en el seu criminal currculum.

a) Qui s aquesta nova vctima?

b) Qu feia abans de morir?

c) Qu portava al cap?

d) Quina sensaci t Depa Carelli abans de cometre el crim?

e) Qu li diu a lngel abans de marxar?

f) Per qu creieu que ho fa?

3.1.4 El principi de la saviesa

El protagonista s un home de classe alta que se sent per damunt de tot el que lenvolta, fins i tot del poder dels astres. Un tipus de personatge que retrobarem en altres contes. Tamb juga un paper decisiu el smbol de la m, que ja hem vist a El desert i que treballarem ms endavant. Aqu, ms que retenir la vida del protagonista, s levidncia duna prdua considerable per part dun desconegut. Com que el ric vol tornar les coses a lloc, acaba fent una crida pblica perqu tothom qui hagi pogut perdre alguna cosa important en el seu jard es personi per recuperar-la.

1. Resumiu en un mxim de set lnies la trobada entre el propietari del jard i la vena que lalerta del poder dels astres sobre les persones. Com estava la lluna?

2. Quins dos fets extraordinaris passen a lhome ric aquella nit?

3. Un cop guarden la m en alcohol dins una gerra, a lhome ric se li acut redactar un avs en qu reclama el propietari daquella extremitat.

a) Reescriviu lanunci tal com apareix en el conte.

b) Quina informaci bsica trobeu a faltar en aquesta nota, que fa que no pugui tenir mai els efectes desitjats?

c) Imagineu ara que us trobeu en el mateix cas i decidiu fer saber a tothom, a travs del twitter, que heu trobat una m a casa. Inventeu un missatge a tal efecte, que no superi els 140 carcters.

d) Ara poseu-vos en el lloc del que ha perdut la m i inventeu un correu electrnic adreat als vostres contactes en qu els demaneu si en saben alguna cosa.
http://www.enciclopedia.cat


4. Un cop fet pblic lavs, sn diversos els personatges que responen a la crida.

a) Feu ara una doble llista de les coses materials i immaterials que arriben a reclamar.

b) Proposeu tres coses immaterials ms, que alg podria perdre en un jard.

5. Lltim dels visitants s un quiromntic que est decidit a descobrir lamo de la m.

a) A quines conclusions generals arriba desprs dexaminar-la amb deteniment?

b) Quin detall afegeix que fa que lhome ric endevini de seguida la persona que ha perdut la m?

c) En qui pensa de seguida lhome ric?

d) No s la primera vegada que Pere Calders fa aparixer una persona que es guanya la vida predint la vida dels altres a travs de diferents prctiques. Quina opini us mereixen aquestes persones? Creieu que realment tenen poders sobrenaturals? Elaboreu un text argumentatiu en qu defenseu el vostre criteri al respecte.

6. Una vegada identificat el propietari de la m, el senyor ric el va a trobar per tornar-la-hi.

a) Com reacciona aquest quan el veu arribar?

b) La prdua de la m ha estat fruit dun accident? Detalleu com va anar el succs.

c) Per quina ra va abandonar la m al jard de lhome ric?

d) Abans dacomiadar-se mtuament, quin consell dna el filsof a lhome ric, perqu pugui evitar que al seu jard vagi a parar tanta gent?

3.1.5 Lany de la meva grcia

1. Al protagonista daquest conte li s atorgat un do sobrenatural que el far capa de dur a terme accions que no es troben a labast de la resta dels humans.

a) Quin senyal determina que posseeix aquest do?

b) Quina interpretaci es dna de seguida a aquest senyal?

c) Quines possibilitats tenen les persones que es troben amb aquesta grcia, segons el narrador?

d) En veure que passaven els anys i no se li manifestava el do sobrenatural, quin dia va pensar que ho faria?

2. El personatge central treballa en una fbrica destampats, fundada, segons es diu, per un illustre negrer.

Busqueu informaci sobre els negrers (activitat, poca, pasos dorigen, inici de labolici de la seva activitat) a lenciclopdia.cat.

3. Un dels costums que es mant a lempresa s fer present als treballadors dun sobresou justament per Cap dAny; el que es coneix com una paga extra de Nadal.

a) Per qu el protagonista considera petita aquesta paga?

b) A qu destina el petit sobresou desprs de lltim canvi dany?

c) En veure que no tenia prou diners per satisfer la quantitat que li demana el botiguer, a quin acord arriben?

4. Finalment, quan menys sho esperava, i coincidint amb un canvi dany, es manifesta el do sobrenatural del protagonista.

a) De quina manera?

b) Una vegada sap que pot posar en prctica la grcia sobrenatural, qu li provoca una certa recana?

c) En qu hauria preferit convertir-se, en lloc de tenir el do sobrenatural que t?
http://www.enciclopedia.cat


5. Aix que reconeix que pot treure profit econmic del do, va a trobar diverses persones per proposar-los el negoci.

a) A qui, en primer lloc?

b) Qu li proposa, per tal dexpandir la grcia que t a les mans?

c) Ho acaba fent?

d) Qui sinteressa finalment a fer negoci amb ell? Com s?

e) Quin nom posen a la nova empresa?

f) T alguna relaci amb la grcia sobrenatural?

6. Quan lempresa funciona a molt bon ritme, es produeix laparici dun element que desestabilitzar el negoci.

a) Quin?

b) Quines diferncies fsiques bsiques hi ha entre les nines de La Divina Productora i les que suposen una competncia directa?

c) Quina altra diferncia fa trgica la comparaci?

7. Amb la intenci de salvar el negoci, el protagonista del conte va a trobar el conseller de Treball.

a) Amb quin contraargument li surt el representant poltic?

b) En qu es basa el conseller per afirmar que no pot fer res respecte de la competncia austraca?

c) De quina manera replica el protagonista del conte?

d) Qu li respon el conseller?

e) A quina conclusi final arriba el protagonista del conte?

8. Al final del conte hi ha una referncia als bruixots i al fet que eren cremats en fogueres a la vista de tothom.

a) Cerqueu informaci sobre la crema de bruixes a ledat mitjana. Per quin motiu es duia a terme?

b) Desprs de consultar la pgina web La bruixeria indiqueu quines poblacions dels Pasos Cata-lans tenen lligams estrets amb histries de bruixes i les histries de bruixes que sexpliquen en cada cas.

3.1.6 La cincia i la mesura

Ens trobem davant duna nova caricatura de la classe benestant, allunyada de les coses naturals, com els jocs dels nens, i plena dartificis amb els quals no sempre saconsegueix el que es pretn.

1. A linici del conte es fa referncia a un smbol per expressar cortesia. El milionari rep els tcnics en cam-bres i jocs per a infants i els ofereix un grapadet de sal i tres monedes.

a) Cerqueu informaci sobre aquest costum i expliqueu quin significat t.

b) Coneixeu altres costums semblants per expressar cortesia? Indiqueu-los.

2. A fi de conixer la singularitat de cada nen, els tcnics alemanys especialistes en cambres i jocs per a infants els fan diverses proves.

a) Quines?

b) Qui ms els proporciona la informaci que necessiten?

c) Una vegada obtinguda tota la informaci, elaboren unes fitxes de cada nen. Completeu-les amb la informaci que hi falta.
http://bruixes.mediterraniadansa.com/projecte/la-bruixeria


Nom del nen Edat Figura geomtrica amb qu es compara

Conclusi a la qual arriben els savis

6 anys Una corba elegant, monocroma, dascensi pausada i una gran dolcesa en el descens.

Patrici

Cinisme congnit i posici despectador negatiu enfront de la vida. Se lhauria de pujar pensant que a la llarga caldria enviar-lo a Amrica.

8 anys Una lnia sinuosa de vrtexs aguts, dibuixada en vermell damunt fons blau.

d) Us atrevireu a dibuixar la lnia geomtrica que satribueix a cada nen?

3. Una vegada iniciades les obres de la cambra de jocs que encarrega el milionari, es produeixen diverses conseqncies negatives.

a) Feu un llistat de totes.

b) Quants anys duren les obres?

c) Qu passa durant aquests anys?

4. Un dia senllesteixen les obres.

a) Amb quin detall, encara actual en les construccions, se simbolitza el final reeixit de lobra?

b) Com celebren que shagi acabat la cambra de jocs?

5. Amb la cambra de jocs a punt, el milionari no pot sofrir que els seus fills juguin a jocs annims.

a) Quins jocs tradicionals sesmenten en el conte?

b) Feu una petita recerca dinformaci dins la vostra mateixa famlia. Demaneu als vostres pares i avis que us diguin els jocs amb qu sentretenien de petits. Els que no coincideixin amb la llista anterior, afegiu-los.

c) Com us haureu adonat, en gaireb tots els casos es tracta de jocs de carrer, practicats en una poca en qu els nens i les nenes no estaven subjectes a latracci de les noves tecnologies.

Redacteu un text argumentatiu en qu exposeu la vostra visi sobre els canvis que han experimentat els jocs dels infants duna generaci a laltra. Si ho creieu convenient, defenseu els avenos que han provocat els jocs electrnics i, tamb, les conseqncies negatives que poden causar en els ms petits de cada casa.


6. Potser perqu ning no els ha demanat en cap moment la seva opini, els fills del milionari no veuen amb bons ulls tot el que sest preparant per a ells i arriba un moment que decideixen boicotejar les obres.

a) De quina manera ho fan?

b) Quins cstigs reben per les seves accions?

c) En veure que els cstigs no serveixen de res, quines tres promeses els fa el pare per solucionar el problema?

d) Qu li responen, els fills?

e) Com reacciona la persona afectada?

7. En un moment es fa referncia directa a la casa del conte de Hansel i Gretel.

a) Cerqueu informaci sobre aquest conte: origen, recopiladors, manera com ha arribat als nostres dies

b) Feu un resum de la histria en no ms de deu lnies, desprs de consultar el web Una mar de contes o daltres fonts que us en detallin la trama.

c) Quines caracterstiques t la casa del conte?

8. En un altre moment de la narraci es fa saber que la problemtica particular del milionari i pare dels nens agafa, de cop, una volada nacional.

Copieu el fragment en qu sindica que les conseqncies dels boicots dels nens cap als paletes acaben afectant el pas sencer.

9. Un cop acabades les obres de la cambra de jocs, el pare enllesteix el programa de les festes inaugurals i demana que sigui enganxat a tots els xamfrans de la comarca. A partir de les informacions que es troben des dArrib lhora convinguda... (p. 117) fins a ...es van negar a prendre aliment (p. 118), aneu resseguint els actes que es narren i elaboreu el suposat programa oficial amb els actes ben visibles per a ser llegits de seguida des de qualsevol xamfr. No us oblideu de destacar-hi la inauguraci de la cambra de jocs amb lletres grans.

10. Contra el que estava previst, en els dies posteriors es neguen a jugar a la cambra.

a) Amb qui i a qu acaben jugant a la mnima que poden?

b) Com interpreteu aquest fet?

c) Quina obsessi tenen encara?

d) Quina soluci proposa el tcnic?

e) Qu fa finalment el milionari del tot indignat?

11. Organitzeu un petit debat a laula respecte de la relaci entre els diners i la felicitat. Creie

calders_alumnat-1.pdf

Documents

Transcript of calders_alumnat-1.pdf