Cançons i Arrels

BARCELONA, JUNY DE 2019

els modernismes musicals

Coral Sant Jordidir.: oriol castanyer

Jordi Boixaderas

PROGRAMA

1

CORA

L SA

NT

JORD

I | P

l. S

ant

Felip

Ner

i s/n

, 08

002

Barc

elon

a |

man

agem

ent@

cora

lsan

tjor

di.c

at |

ww

w.c

oral

sant

jord

i.ca

t

CORAL SANT JORDIJORDI BOIXADERAS, actorORIOL CASTANYER, director

RALPHVAUGHAN WILLIAMS

1872-1958

Three Elizabethan Partsongs I. Sweet dayII. The willow songIII. O mistress mine

EDWARDELGAR

1857-1934

My love dwelt in a northern Land

ZOLTÁNKODÁLY

1882-1967

Szép KönyörgésTurot esik a cigany

BÉLABARTÓK

1881-1945

Bolyongás

EDVARDGRIEG

1843-1907

Ved en ung Hustrus Bare

JEANSIBELIUS1865-1957

Sydämeni Laulu

LEOSJANACEK1854-1928

Kacena divoká

AMADEUVIVES

1871-1932

L’emigrant

CHARLESVILLIERS STANFORD

1852-1924

Shall we go dance ?

ENRICMORERA

1865-1942

Les fulles seques

LLUÍSMILLET

1867-1941

Sardana de l’abril

ENRICMORERA

1865-1942

L’Empordà

Anglaterra

Hongria

Escandinàvia

Bohèmia

Catalunya

MANUELDE FALLA1876-1946

Balada de MallorcaEspanya

COMENTARI

Arran de les revolucions que s’estengueren per Europa a mitjans del segle XIX, amb la creació de nous estats i la dissolució definitiva d’alguns grans imperis, el sentiment nacionalista va començar a impregnar de manera molt intensa determinats sectors de la societat. A nivell artístic, començaren a prendre forma els anomenats nacionalismes musicals, que no deixaven de ser un intent d’afiançar una manera pròpia d’escriure música en contraposició a l’estil predominant fins aleshores, centralitzat en la música germànica. Sense poder-se escapar del tot de la influència de la música que provenia de les grans potències centreeuropees (França i Alemanya), molts compositors van trobar en la música popular pròpia de cada país noves fonts d’inspiració i llenguatges que els diferenciaven de la resta. La música coral, molt lligada a les tradicions i a la cultura popular, va ser un camp propici per a la creació d’aquests estils compositius nacionals.

El concert que us proposem vol ser una mirada àmplia per la música d’alguns d’aquests països i compositors. Així doncs, farem un viatge a través de les cançons que alguns dels autors més importants de cada país van escriure, gairebé sempre, sobre textos populars o d’escriptors de la pròpia nació, utilitzant ritmes, melodies i harmonies que els identificaven amb la seva pròpia cultura popular. Un viatge que, amb la col·laboració de l’actor Jordi Boixaderas, ens portarà, també, a descobrir el context polític i socioeconòmic en el qual van sorgir aquests moviments nacionalistes. Des d’Anglaterra a Hongria, passant per Escandinàvia i Bohèmia, per finalitzar la ruta a Catalunya.

2

CORA

L SA

NT

JORD

I | P

l. S

ant

Felip

Ner

i s/n

, 08

002

Barc

elon

a |

man

agem

ent@

cora

lsan

tjor

di.c

at |

ww

w.c

oral

sant

jord

i.ca

t

CORAL SANT JORDI

La Coral Sant Jordi nasqué l’any 1947 d’un grup d’amics animats per Oriol Martorell, que des de l’inici n’assumí la direcció i encapçalà no tan sols una manera personal d’entendre i interpretar la música, sinó també una determinada projecció social del fet musical, vinculada i compromesa amb el moment històric del país.

Per a la Coral Sant Jordi, l’aportació d’Oriol Martorell ha estat essencial: va ser l’ànima i el dinamitzador d’una línia coral de plena vigència de la qual donen idea les seves paraules: “[...] ho hem volgut cantar tot. Des de melodies medievals gregorianes o del Llibre Vermell de Montserrat, fins a música de jazz, sense oblidar els grans músics de tots els temps.”

Amb aquest esperit eclèctic, combinat alhora amb un compromís amb la música catalana, la Coral posseeix una llarga trajectòria de difusió musical, que ja compta amb més de 1.800 concerts, interpretats a Catalunya, l’Estat espanyol i d’altres països europeus, i que l’ha dut a col·laborar amb directors i compositors del prestigi de Sergiu Celibidache, Eduard Toldrà, Duke Ellington, Antoni Ros Marbà, Sergiu Comissiona, Edmon Colomer, Laszlo Heltay, Laurence Foster i Lluís Llach, entre d’altres.

Amb més de setanta anys d’història, la Coral Sant Jordi continua fidel a la seva orientació inicial de transmetre el patrimoni de la música coral amb el màxim rigor tècnic i artístic a un públic el més ampli possible. Projectada al futur des de l’experiència, manté viva la il·lusió per superar els reptes que planteja el panorama actual del cant coral, amb una exigència constant per millorar el procés musical en tots els aspectes.

Des de setembre de 2016, el seu director titular és Oriol Castanyer i Martí.

3

CORA

L SA

NT

JORD

I | P

l. S

ant

Felip

Ner

i s/n

, 08

002

Barc

elon

a |

man

agem

ent@

cora

lsan

tjor

di.c

at |

ww

w.c

oral

sant

jord

i.ca

t

4

CORA

L SA

NT

JORD

I | P

l. S

ant

Felip

Ner

i s/n

, 08

002

Barc

elon

a |

man

agem

ent@

cora

lsan

tjor

di.c

at |

ww

w.c

oral

sant

jord

i.ca

t

JORDI BOIXADERASactor

Iniciat en el teatre independent dels anys setanta, ha esdevingut un dels intèrprets de major autoritat escènica en l’actual panorama teatral català, reconegut amb el premi de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya del 1992 per El Temps i els Conway, de J.B.Priestley, i el de la Crítica de Barcelona del 1998 per Paraules encadenades, de J.Galceran.

Dels seus nombrosos treballs destaca la participació en muntatges com Romeu i Julieta (1984), de Shakespeare, dirigit per E.Polls, La Ronda (1986), d’A.Schnitzler, amb direcció de Mario Gas, La bona persona de Sezuan (1988), de Brecht, en versió de F.Puigserver, El visitant (1996), de Schmitt, Testament (1997), de J.M.Benet i Jornet, La Sang, de S.Belbel (1999), o A Little Night Music, de S.Sondheim (2000). Es féu remarcar especialment, però, en el paper de Iago en l’Otel·lo (1994) de Shakespeare.

Ha continuat la seva carrera desenvolupant personatges d’envergadura a Moll Oest (2002), de B.M.Koltès, Primera plana (2003), de Ben Hecht i Charles Mc Arthur, i El mètode Grönholm, de Jordi Galceran, totes dirigides per Sergi Belbel. També ha treballat en obres com El club de la corbata (2002), de Roger Fabrice-Lacan, dirigida per Pep Anton Gómez, Amants (2002), de Joe DiPietro i Jimmy Roberts, dirigida per Paco Mir, i Don Juan o el festí de pedra (2002), de Molière, dirigida per Marta Momblant.

Ha intervingut en serials televisius com Laberint d’ombres (1998-2000) i Ventdelplà (2005), entre d’altres, i ha treballat en el doblatge per al cinema i la televisió.

ORIOL CASTANYER I MARTÍdirector titular de la coral sant jordi

Inicia els estudis de música al Conservatori Municipal de Música de Sant Cugat del Vallès i els continua al Conservatori Professional de Terrassa, on cursa el Grau Mitjà de Piano i de Violoncel, i obté el Premi d’Honor de Piano i Menció d’Honor de Música de Cambra. Posteriorment, fa el Grau Superior de Piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori Superior del Liceu amb el pianista Miquel Farré, i obté Menció d’Honor de Grau Superior. És finalista al I Concurs de Piano “Eugènia Verdet” i al XXV Concurs “Joan Massià”, i obté Menció d’Honor a la 35a edició del Concurs de Joves Intèrprets de Piano de Catalunya.

Paral·lelament, ha estudiat direcció coral amb Elisenda Carrasco, Xavier Sans, Mireia Barrera, Xavier Puig, i l’any 2013 es gradua en direcció de cor a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) on estudia amb Josep Vila i Casañas i Johan Duijck. Ha estat professor de Cant Cal Conservatori de Terrassa i actualment és professor d’Harmonia a l’escola de música Aula de So de Sant Cugat del Vallès.

Ha col·laborat amb la Fundació “la Caixa” com a pianista i director muntador en els concerts participatius del Rèquiem de Mozart i el Messies de Haendel i, des del 2011, també col·labora amb el Servei Educatiu de L’Auditori de Barcelona com a director en el projecte Cantània. Sovint és convidat per impartir cursos i tallers per a diferents entitats i festivals (FCEC, Corearte…).

Ha estat correpetidor i subdirector del cor Lieder Càmera, pianista acompanyant del Cor Infantil de l’Orfeó Català, pianista del Cor Jove Nacional de Cataluya (CJNC) i, actualment és pianista i director del Cor Infantil Sant Cugat, director del cor femení Aglepta i de la Coral Sinera.

Des de setembre de 2016, és director titular de la Coral Sant Jordi.

5

CORA

L SA

NT

JORD

I | P

l. S

ant

Felip

Ner

i s/n

, 08

002

Barc

elon

a |

man

agem

ent@

cora

lsan

tjor

di.c

at |

ww

w.c

oral

sant

jord

i.ca

t

CORAL SANT JORDIManagement i producció:

Albert Olivés Ventallómanagement@coralsantjordi.cat

Tel.: 646 132 601

www.coralsantjordi.cat