1. NDEXPg. UD Continguts1UD. 1Don ve el grec? Per a qu ens serveix el seu estudi? Onest Grcia? Com era Grcia a lantiguitat? Introduccigeneral.3UD. 2Com escrivien els grecs? On i quan va sorgirlescriptura? Lalfabet i signes de puntuaci.9UD. 3Qu s un cas? Qu vol dir que el grec s una llenguaflexiva? Qu s la concordana? Com es construen engrec clssic les oracions copulatives? El verb i elnominatiu.16 UD. 4Com es construen en grec clssic les oracionstransitives? Com sexpressaven en grec els complementsverbals? El genitiu, lacusatiu, el datiu i les preposicions.26 UD. 5Com construen els grecs les oracions complexes? Lesformes no personals del verb i la subordinaci en grecclssic.32 UD. 6Les proposicions subordinades adjectives o de relatiu.Els verbs contractes en . El participi.38 UD. 7Les proposicions subordinades adverbials. El mode subjuntiui els verbs contractes en .43 UD. 8Com feien les preguntes els grecs? I com funcionaven lescomparacions? Els interrogatius. La primera i la segonapersona. Els graus de ladjectiu.56 UD. 9Com sexpressava la veu passiva en grec clssic?58 UD. 10 Com sexpressava el passat en grec clssic? Limperfet ilaorist.67

2. I FonticaIVMorfologia nominalXXIII Les preposicionsXXVII Morfologia verbalXXXVSintaxi 3. UD 1. Don ve el grec? Per a qu ens serveix el seu estudi? On estGrcia? Com era Grcia a lantiguitat? Introducci general.GRCIA1 4. Desprs dhaver vist la presentaci de diapositives, contesta les segents preguntes:1.- Qu s lindoeuropeu? Qu vol dir que s una llengua de reconstrucci?2.- Nomena algunes llenges indoeuropees.3.- Quin s el testimoni ms antic de grec que ens ha arribat? I de llat?4.- Per qu penses que s important estudiar grec i llat? En quins aspectes creus quepodries aprofitar el seu estudi? 2 5. UD 2. Com escrivien els grecs? On i quan va sorgir lescriptura?Lalfabet i signes de puntuaci.Desprs de veure la presentaci de diapositives, contesta les segents preguntes: 1. On va sorgir lescriptura? 2. Explica els segents conceptes: a. Escriptura pictogrficab. Escriptura sillbicac. Escriptura alfabtica 3. Don prov lalfabet grec? I el llat?3 6. 2. 1. AlfabetLalfabet grec consta de 24 grafemes (lletres) amb forma majscula i minscula:Majsc. Minsc. NomSo TranscripciA a Alfa aaB B beta bbG g gammagu g/j ; nD d deltaddE e psiloneeZ z dsetads zH h etaeeQ q zeta zth/t Ii iota iiK k kappakc, quL L lambda llM m mi mmN N ni nnX x xi cs xO o micronooP p pi ppR r rhorrh/rS s sigmassT t tauttU u psiloniF f fi fph/fC c ji jkh/c/ quY y psips psW w OmegaOo4 7. 2.2. Classificaci dels fonemes grecs:Consonants:a) Oclusiveslabialsdentals GuturalsSonores Sordes aspirades b) Nasals, , c) Lquides, d) Silbant/e) Dobles, , Vocalsa) SimplesLlarga obertaLlarga tancadaBreu tancadaTimbre eTimbre oLlarga/breu oberta: b) Diftongs: , , , , , , , , , , . (Quan la s el segon element deldiftong, es subscriu). 5 8. 2.3. Els signes grfics a) LaccentEl grec clssic t un sol accent, de carcter musical, representat per tres signes. nicament potanar sobre les tres darreres sllabes duna paraula (o les dues, si la darrera s llarga).Agut: () sobre vocals breus, llargues i diftongsGreu: (`) accent prosdic, de text (dins duna oraci tota paraula amb accent agut en la darrerasllaba el canvia per greu excepte davant de signe de puntuaci o encltica paraula senseaccent propi).Circumflexe: () soles pot anar sobre vocals llargues o diftongs. b) LesperitTotes les paraules que comencen per vocal porten esperit, aspre () o suau (). Lesperit suau noes pronuncia, laspre sona com una /h/ aspirada anglesa. Tamb la - pot dur esperit aspre si espronuncia fort. c) Signes de puntuaciEn grec sutilitza el punt i la coma igual que en les nostres llenges. El punt i coma (;) equival aun signe dinterrogaci i el punt alt () equival a dos punts o punt i coma.PRCTICA:1.- Practica llegint en veu alta les segents paraules, desprs, copia-les en majscules.a[ggelo"jAqhna"ajndrovguno"ajntivdosi"aujtovnomo" bakthrivagenealogiva grafikov"gumnavsiongunaivko"deuterologiva e[legco" 6 9. zw/on hJdonhvqevrmh kavqarsi"ejnnevakaqevdralivqo" manivanuvmfh ojfqalmov"paidagwgov"parabolhvrjuqmov" sumpaqhv"suntavxi"uJpovqesi"fuvsi" yusikov"wjkeanov"w{ra2. Fes el mateix amb les segents paraules, i passa-les a minscula. (Fixat que lesparaules escrites en majscula no porten accents ni esperits). 7 10. 3. Tracta didentificar els segents noms propis:[Atla" JElevnh[AgamevmnwnEujrwvphPavri" Tavntalo"Qhseuv"JHrovdoto"Xevrxe"JIppokravth"ERMHSARHSZEUS POSEIDWNDHMHTHRAFRODITHAPOLLWNARTEMISHFAISTOS AQHNA4. Tria un fragment de qualsevol llibre (o un text de la teua invenci) i tracta de transcriurelamb lalfabet grec. Desprs, prova a llegir en veu alta el del teu company._______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________8 11. UD. 3. Qu s un cas? Qu vol dir que el grec s una llenguaflexiva? Qu s la concordana? Com es construen en grecclssic les oracions copulatives? El verb i el nominatiu.1. EL GREC, LLENGUA FLEXIVAEl grec s, com el llat, una llengua flexiva. Aix vol dir que, dins loraci, les funcions decada paraula sn indicades per la forma que adopta la paraula i pel joc de preposicions.La paraula grega o llatina est formada per una arrel amb valor semntic i unaterminaci amb valor gramatical. Les paraules variables sn substantius, adjectius,pronoms, article (que es declinen) i verbs (que es conjuguen).Les diferents formes que presenta una paraula segons la seua funci sintctica sn elscasos. El conjunt de casos duna paraula s la declinaci.GrecIndoeuropeu LlatNominatiu Nominatiu NominatiuVocatiu Vocatiu VocatiuAcusatiuAcusatiuAcusatiuGenitiu Genitiu GenitiuAblatiu AblatiuInstrumentalLocatiuDatiu Datiu DatiuCada cas realitza, bsicament, una funci a loraci. Els casos grecs i les funcions querealitzen (de manera molt simplificada) sn els segents:CASFUNCINominatiu Subjecte, Atribut, Predicatiu delSubjecte (Pred)Vocatiu ApellaciAcusatiuComplement Directe (CD), Predicatiudel CDGenitiu Complement del Nom (CN)Datiu Complement Indirecte (CI)A ms, precedits de preposici, Acusatiu, Genitiu i Datiu poden fer funci deComplement Cicumstancial (CC).9 12. 2. LA CONCORDANA DE SUBJECTE, VERB I ATRIBUT ORACI COPULATIVA = SUBJECTE + VERB COPULATIU + ATRIBUT 1. Subjecte i atribut van en nominatiu i han de concordar en gnere i nmero. 2. El verb ha de concordar en nmero i persona amb el subjecte. 3. Les oracions nominals pures sn aquelles en les que no hi ha verb, solssubjecte i atribut. 4. Quan una oraci copulativa no porta atribut, equival a una oraciimpersonal, hi ha.LENUNCIATLenunciat s la presentacin de les paraules gregues i la forma amb laqual apareixen al diccionari o vocabulari. Lenunciat ens dna dades sobre lacategora gramatical de la paraula (substantiu, adjectiu, verb) i la seua flexi(conjugaci o declinaci). 1. Els SUBSTANTIUS senuncien mitjanant el Nominatiu i el Genitiusingular, ms larticle entre parntesi (larticle ens indica el gnere). 2. Els ADJETIUS senuncien amb el Nominatiu singular de cada gnere. 3. Los VERBOS se enuncian con la primera persona del singular del Presentde Indicatiu.3 NOMINATIU SINGULAR.3.1.- `O Zej sti qej Omhroj nqrwpj stin1.3.2.- `H Afrodth st qej `Elnh nqrwpj stin.3.3.- Zej kalj, ka Afrodth kal stin.3.4.- `H dkh nqrwpea ret stin.3.5.- `O nqrwpoj ok qnatj stin. `O qej qnatj stin.3.6.- `O ppoj ok stin nqrwpoj, ll zon.3.7.- T zon qnhtn stin10 13. 3.8.- Qnhtj m nqrwpj stin, qnatoj d qej2.3.9. Completa el quadre del NOMINATIU SINGULAR: MASCUL FEMENNEUTREARTICLEDESINNCIA -/-33.10. Completa les segents oracions amb les desinncies correctes.. ____ .. _____ ____ .. ____ ___ .3.11. Retroversi: analitza i tradueix a grec les segents oracions.A. Homer s mortal.B. Afrodita no s mortal.C. El cavall s un animal.3.12. Escriu en majscules loraci 1.5.______________________________________________________________________________1 Algunes formes verbals acabades en , , poden afegir una anomenada eufnica quan van a final de frase o davantduna paraula que comena per vocal. La seua finalitat s evitar el hiat.2 mn... d larticle acompanyat de mn, d sense sustantiu t un valor distributiu un altre..3 Hi ha tres tipus de substantius femenins. Substantius en pura (precedida de -, -, - ), - impura (precedida deconsonant diferent de -, : nominatiu i acusatiu singular en - , genitiu i datiu singular en - ) i temes en . 11 14. 4. NOMINATIU PLURAL4.1.- `O Zej ka Afrodth qeo esin.4.2.- O qeo o qnhto ll qnato esin.4.3.- `O nr ka gun nqrwpo esin. O nqrwpoi qnhto.4.4.- `H dkh ka lqeia reta esin.4.5.- A reta kala esin.4.6.- T za qnht stin4.4.7.- Poll za stin, t mn megla, t d mikr.4.8.- A Aqnai meglh plij esin.4.9. Completa el quadre del NOMINATIU PLURAL:MASCUL FEMEN NEUTREARTICLE DESINNCIA- --4.10. Escriu en majscules loraci 4.7._____________________________________________________________________________4.11. Retroversi.A. Els dus sn immortals, per les persones sn mortals.B. Els cavalls sn animals mortals.C. Les virtuts sn grans.4.12. Canvia de nombre totes les paraules possibles.- O qeo qnato esin.- T zon qnhtn stin- A reta kala esin.12 15. 4.13. Transcriu els segents mots: Lesperit aspre () es transcriu >H interior de paraula >H a final de paraula > /5. OMI ATIU SI GULAR I PLURAL. ELS DEMOSTRATIUS.5.1. - `O mn dkaioj, d dikj stin.5.2.- Ode nr kalj ka gaqj stin.5.3.- Hde gun kal ka gaq stin.5.4.- Tde t zon o kaln stin, ll ascrn.5.5.- Ode o ppoi ok esn qnatoi ll qnhto.5.6.- Ode nqrwpoj dkaij stin.5.7.- O pntej o nqrwpo esi dkaioi, ll o mn dkaioi, o d dikoi.5.8.- A reta esi polla, a mn meglai, a d mikra.5.9.- Ae mn t dkaia 5 kal, opote d ascr stin.3.10.- `O Omhroj te ka `Elnh nqrwpo esin.4El subjecte plural neutre t, com en llat, un sentit collectiu. Per aix pot concertar amb el verb en singular5 Adjetiu plural neutre sustantivat (amb article): t dkaia pot traduir-se per all just, les coses justes.13 16. 5.11.- Completa la taula dels demostratius:MASCULFEMENNEUTRESINGULARPLURAL 5. 12. Completa:NOMINATIU SINGULARNOMINATIU PLURAL 5.13. Retroversi.A. Estes persones i estos cavalls sn bonicsB. Els dus sn immortals, per les persones sn mortals.C. La veritat s una virtut humana.D. Estos animals no sempre sn bons.14 17. 5.14. Etimologia.Letimologia s lestudi de levoluci de les paraules, pretn conixer el significat primaridels mots a partir dels seus orgens. Els hellenismes sn paraules en llenges modernesque provenen directament del grec clssic i es composen a partir de la combinaci delexemes i morfemes grecs.Pensa derivats en llenges modernes de les segents arrels gregues:::::::5.15. Escriu en majscules loraci 5.8.______________________________________________________________________________15 18. UD. 4. Com es construen en grec clssic les oracions transitives?Com sexpressaven en grec els complements verbals? El genitiu, lacusatiu, el datiu i les preposicions.GENITIU COMPLEMENT DEL NOMDE. 1. El genitiu sol anar davant del substantiu al que complementa. Pot anarentre larticle i el substantiu. 2. Hi ha alguns verbs que regeixen genitiu, en este cas, es tractaria duncomplement de rgim verbal (C. Rgim). 3. Si va precedit de preposici, far funci de Complement Circumstancial.1.- GENITIU1.1.- Zej tn nqrpwn te ka tn qen patr ka rc stin.1.2.- `H G mthr tn qen Olumpwn.1.3.- `H Aqhn tj sofaj ka lhqeaj qej stin.1.4.- Pollo mn tn nqrpwn doloi tj donj, lgoi d tj retj.1.5.- Tn mn `Ellnwn nmoj krij stin, tn d barbrwn trannoj, to dturnnou fboj: pntwn gr tn nqrpwn krioj stin.1.6.- Ode o ndrej doloi tn basilwn esn, ll basilej tn qen ka qejtj ngkhj.1.7.- Pntwn gr kura ngkh stn, ka to qeo ka to ndrj ka tj gunaikj kato zou.1.8. Completa el segent quadre del GE ITIU:MASCULFEMEN NEUTRESINGULAR-PLURAL -16 19. Article: MASCULFEMEN NEUTRESINGULAR PLURAL1.9. Completa el segent quadre:SINGULARPLURALNom. Nom.Gen.Gen.Nom.Nom. Gen.Gen.Nom. Nom.Gen.Gen.Nom. Nom.Gen.Gen.1.10. Canvia a plural totes les paraules que pugues.. .. .. .1.11. RetroversiA. Zeus s el pare dels dus immortals.B. La pau s el principi de molts bens.17 20. C. La por s el principi destos mals.1.12 Escriu en majscules loraci 1.4.______________________________________________________________________________1.13. Transcripci>>LES PARTCULESLes partcules sn paraules invariables (no es declinen) que connecten pargrafs,els modifiquen o afegeixen matissos de sentit. s a dir, que equivalen als nostresadverbis o conjuncions, segons el cas.Algunes de les ms freqents sn:: conjunci copulativa (i) o de valor adverbial (tamb). La correlaci es tradueix com (no sols sin tamb).: generalment apareix unida a . Introdueix el primer element dunacoordinaci, per no cal tradur-la.: t carcter restrictiu (almenys) per en respostes a preguntes no cal tradur-la.: t valor ftic, sutilitza per demostrar que sha ents alguna cosa(efectivament).: apareix sempre com a segona paraula de loraci. Pot tradur-se per doncs,ja qu.: en efecte, aix doncs, introdueix la conseqncia de loraci prvia.: pot ser simplement copulativa o afegir un matis de contrast per, en canvi. : per tamb: introdueix una primera part dun parell dexpressions relacionades entreelles. Sol apareixer en correlaci: , que pot tradur-se com dunabanda de laltra.18 21. ORACI TRANSITIVA = SUBJECTE + VERB TR + CD 2. El cas del CD s lACUSATIU. 3. Els verbs a les oracions transitives han de ser transitius (diferents del verb). Fixat en les seues desinncies personals (de moment, en present).2. ACUSATIU2.1.- `O sofj nqrwpoj tn retn dikei ka tn dikan fegei.2.2.- Tn mn bon dikousi pntej o nqrwpoi, tn d qnaton fegousin.2.3.- `O mn dkaioj t dkaia prttei, d dikoj t dika.2.4.- Hde plij kaloj nmouj cei.2.5.- To dikaou ndrj ka tj dikaaj gunaikj sti t rga dkaia.2.6.- Aqna tn Aqhnawn plij sti ka cei toj rstouj tj `Elldoj ndraj,ka filosfouj ka strathgoj ka atroj.2.7.- `H `Ellj pollj craj cei: a mn meglai, a d mikra.2.8.- `O plemoj pntwn patr stin, pntwn d basilej, ka toj mn poie dolouj,toj d leuqrouj.2.9. Completa el segent quadre de lACUSATIU: MASCUL FEMENNEUTRESINGULAR - -/- -PLURAL -- -Article: MASCUL FEMENNEUTRESINGULARPLURAL 19 22. 2.10. Declina els segents substantius SINGULAR PLURALNom. Nom.Ac.Ac.Gen. Gen. SINGULAR PLURALNom. Nom. Ac.Ac.Gen. Gen. SINGULAR PLURALNom. Nom.Ac.Ac.Gen. Gen. SINGULAR PLURALNom. Nom.Ac.Ac.Gen. Gen. 20 23. 2.11. El verb. Reflexiona sobre les oracions que has vist fins ara i completa el quadredels verbs: Verb copulatiu Verbs transitius1a Sg. 1a Sg. -3a Sg.3a Sg.3a Pl.3a Pl.2.12. RetroversiA. Lhome just mai busca la guerra.B. La pau fa justos a molts homes injustos.C. Estos animals segueixen uns cavalls de lHllade.DATIUC. INDIRECTEC. CIRCUMSTANCIAL = PREPOSICI + RGIMEn grec hi ha preposicions que poden regir un, dos o tres casos. Segons el casamb el que van, les preposicions poden modificar el seu significat.Generalment, amb acusatiu indiquen direccin, amb genitiu procedencia i ambdatiu tenen sentit locatiu.lgunes preposicions dun sol cas sn: + Acusatiu: cap a..., en direcci a... / + Genitiu: des de..., a partir de... + Datiu: en / a + Datiu: amb21 24. 22 25. 3. EL DATIU I LES PREPOSICIONS3.1.- T nqrpJ sof ksmoj patrj stin.3.2.- `O qnatoj ej tn gn frei gn: o gr qeo k tj gj ka to datojtoj nqrpouj poiosin.3.3.- O sofo gignskousi tn ndra dkaion k tn rgwn, ll ok k tn lgwn:pollo gr e lgousin, t d rga cousi kak.3.4.- Puqagraj filsofoj tn meglhn dxan cei ka polloj mn lambnei maqhtj6k tn plewn tj `Elldoj, o mnon ndraj ll ka gunakaj, polloj d p tjtn barbrwn craj.3.5.-`O Anaxagraj Iwnikj filsofj stin: d Arclaoj Milsioj, maqhtj toAnaxagrou, p tj Iwnaj craj tn filosofan ej tj Aqnaj frei.3.6.- En taj Aqnaij pollo poihta te ka filsofoi ka strathgo ka atro.3.7.- `H ret sti sn mn qeoj, sti d ka sn nqrpoij toj gaqoj.3.8.- Psi trannoj cqrj, t nmJ, t dkV, toj qeoj, t plei, t poltV.3.9.- `O Ar stin n pant t ksmJ, n t qalttV, n t g, n Aqnaij, n Delfoj, nSikelv, n taj plesi psaij, n taj okaij psaij, n toj ndrsi psi ka n tajgunaix psaij ka n toj zoij psi: gr Ar n psi toj tpoij st ka pnta x7 ngkhj gignskei.3.10. Declina els segents sintagmes:SINGULAR PLURALNom. Nom.Ac. Ac.Gen.Gen.Dat.Dat.6 Compte! Substantiu mascul de la 1 declinaci.7 Davant de consonant k, davant de vocal x.23 26. SINGULARPLURALNom. Nom.Ac. Ac.Gen.Gen.Dat.Dat.SINGULARPLURALNom. Nom.Ac. Ac.Gen.Gen.Dat.Dat.3.11. Canvia de nmero totes les paraules que pugues:. .. .. .3. 12. Retroversi:A. Molts rius porten aigua des del territori dels brbars a la mar.B. La guerra i la pau governen sobre lunivers.C. Per a totes les persones hi ha sempre una ptria.D. En el mn hi ha moltes coses belles. 24 27. 3. 13. Etimologia. Digues derivats en llenges modernes dels segents mots grecs::::: / ::::: Repassa i completa els quadres de larticle i dels substantius de la 1 i 2declinaci (temes en , -).25 28. UD. 5. Com construen els grecs oracions complexes? Lesformes no personals del verb i la subordinaci en grec clssic. LES PROPOSICIO S SUBORDI ADES1. Completives o SUBSTA TIVES Equivalen a substantius i realitzen les seues funcions: subjecte, atribut, CD2. De relatiu o ADJETIVES Equivalen a adjetius i, com ells, modifiquen a substantius. Funcionen com a CN.3. Circumstancials o ADVERBIALS Equivalen a adverbis i, per tant, relitzen la funci de CC (de lloc, temps, mode, finalitat, etc.) 1. LI FI ITIUL Infinitiu s un substantiu verbala. Com a verb, pot dur els seus propis complements b. Como a substantiu funciona com a: SUBJECTE, CD c. Infinitiu No Concertat (amb subjete propi en acusatiu)1.1.- Pntej o nqrwpoi qlousi flouj cein.1.2.- Odej8 kakj enai qlei.1.3.- Cr tn lqeian e lgein.1.4.- `H dkh st t toj flouj e poien ka toj cqroj kakj.1.5.- De tn polthn filnqrwpon ka filpolin enai.1.6.- De toj nqrpouj tn ploton ka tn penan cein ok n t okv ll n tajyucaj.1.7.- O Ellhnej tn Omhron sofn nomzousin.1.8.- O Ellhnej tn Omhron sofn enai nomzousin.1.9.- `O Swkrthj lgei ti dona tinj esin, a mn gaqa, a d kaka.1.10.- `O Lusaj lgei ti odej tn nqrpwn st fsei ote ligarcikj otedhmokratikj. 26 29. 1.11.- `O Aristotlhj lgei ti trej politeai toj nqrpoij esn1.12.- `O Aristotlhj lgei trej politeaj toj nqrpoij enai.Les proposicions subordinades sustantives a. Realitzan la funci de Subjecte o CD. b. Sn de dos tipus: introdudes per una conjunci (, ),proposicions dInfinitiu No Concertat (INC) amb subjecte propien acusatiu. d. Es tradueixen introdudes per la conjunci que.1.13.Completa el quadre amb les terminacions verbals corresponents:Verb copulatiuVerbs transitius1a Sg. 1a Sg.-3a Sg. 3a Sg.3a Pl. 3a Pl.InfinitiuInfinitiu1.14. La tercera declinaci. Completa el segent quadre amb les desinncies de ladeclinaci atemtica dels substantius i adjectius masculins i femenins. SINGULAR PLURALNom. Nom.Ac.Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.8 Comproveu la declinaci a lapndix de morfologa. 27 30. 1.15. Subordina estes oracions a dei o A. To; ajgaqo;n kalovn ejstin. B. JO qeo;" pavnta . G. JO pai" tou;" iJvppou" ejvcei. D. OiJ qeoi; ajei; th;n povlin filousin. E. JO divkaio" pasan th;n ajlhvqeian levgei. Z. To; zw/on yuch;n ejvcei. 1.16. Transforma les segents oracions independents en sustantives dinfinitiu i conjuntives. Fixat en lexemple:Ex. jAqhnaioi sofoiv eijsin . . . . . . . . . . 1.17. Retroversi: A. Cal que els homes diguen la veritat.. B. Els dus volen que lhome tinga amics. C. Hesode diu que el just s bo i savi. D. Cal que les persones tinguen molts amics i pocs enemics. 28 31. 2.- VEU MITJA A. La veu mitjana s una veu el significat de la qual es trova entre la veu activa i la veu passiva. Pot aportar un valor: a) Reflexiu: una acci que el subjecte realitza sobre ell mateix. b) Una acci realitzada en propi inters c) Causatiu: quan el subjecte fa que un altre realitze lacci. d) Reciprocitat: un subjecte realitza lacci sobre un altre i a linrevs. La veu mitjana t desinncies prpies.2.1.- Opote boletai dkaioj diken.2.2.- O nmoi t dkaion ka t kaln bolontai ka toto dikousin.2.3.- Ok k crhmtwn ret ggnetai, ll x retj crmata ka t lla gaqtoj nqrpoij pnta.2.4.- Mcesqai cr tn dmon pr9 to nmou ka tj dhmokrataj: o gr nmoi pollnkaln rc ggnontai t patrdi10.2.5.- Pollo mn ploutosi kako, gaqo d pnontai: ll Slwn ok piqume toplotou nt retj.2.6.- O mn filsofoi ej tj tn plouswn okaj rcontai, o d plosioi ej tj tnfilosfwn okti.2.7.- Ascloj, poihtj tij tn `Ellnwn, ggnesqai kalj ka gaqj piqume kamcesqai pr tj gj ka tj gunaikj ka tn padwn.2.8. , , . Herdot, Els nou llibres de la histria, VII, 224.9 Ac: per, a favor de10 Revisa els TEMES EN DENTAL del Dossier de Morfologia.29 32. 2.9. Declina els segents sintagmes:SINGULAR PLURALNom. Nom.Ac.Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.SINGULAR PLURALNom. Nom.Ac.Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.2.10. Completa el quadre segent:1a Sg.-- 1a Sg. -3a Sg.3 Sg.3a Pl.3 Pl.InfinitivoInf.30 33. 2.11. Completa les segents oracions amb la preposici correcta:, , , , , . _________ _________ _________ .. _________.. _________ .. _________ , _________ .. _________ _________ .2.12. Transcripci: >> + consonant >+ vocal > / 31 34. UD6. Les proposicions subordinades adjectives o de relatiu. Els verbs contractes en -ew. El participi.1.- PROPOSICIO S DE RELATIU. VERBS CO TRACTES E -ewLes proposicions subordinades de relatiu a. Equivalen a un adjectiu. Modifiquen a un substantiu de loraciprincipal que sanomena ANTECEDENT. b. Les introdueix un PRONOM DE RELATIU que concerta amblantecedent en GNERE I NOMBRE, per no necessriament encas.c. En la traducci, la proposici de relatiu va immediatament desprs del seu antecedent (encara que en grec anara separada).1.1. Completa el quadre de la declinaci del pronom de relatiu:SINGULARPLURALMASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRENom.Acus.Gen.Dat.1.2.- Ok sti boj j ok cei kak te ka ascr.1.3.- Ok sti j tij pntwj edaimone.1.4.- Poll gr n t bJ kak ggnetai: o d tij nqrpwn stin tch o poll kakparcei.1.5.- `H ligarca politea stn n o mn plosioi rcousin, o d pnhtej ometcousi tj rcj.1.6.- Mnandroj lgei tde: n o qeo filosin, poqnskei noj. 32 35. Classificaci dels verbs grecs- Verbs temtics: ( sg i vocal temtica entre el tema verbal i lesdesinncies. o Verbs temtics purs (tema acabat en vocal)No contractes: acabats en , .Contractes: acabats en , , . o Verbs temtics consonntics (tema acabat en consonant)- Verbos atemtics: (1 sg. ), con desinncies especials en els tempsprimaris actius dindicatiu.La contracciLa contracci s el resultat de dues vocals que entren en contacte. Esregeix per les segents normes:a. El resultat sempre s vocal llargab. Si una de las dues vocals s oberta, el resultat s llarga oberta. Sisn les dues tancades, el resultat s llarga tancada.c. Si hi ha una vocal de timbre o- el resultat ser de timbre o-.d. Si les vocales sn de timbre a- i e- el resultat ser del timbreque es trobe al primer lloc.1.7.- .1.8.- . 33 36. 1.9. Resol les segents contraccions: a +o =a + ou =a+ e=o+e = o +o =o+w = e+ w=e+ o = e+ e =e+ a =a+ h = a+ + ei =a a + w=e+ h =e+ ou =e + ei =1.10. Completa el quadre segent del verb 11. Expressa cada forma sense iamb contracci: Veu activa Veu mitjana1a Sg. > 1a Sg.3a Sg. 3a Sg.3a Pl. 3a Pl.InfinitiuInfinitiu11 Per practicar la contracci, repassa la classificaci de les vocals a la pgina 5 del dossier. 34 37. 2. PARTICIPIEl Participis un adjetiu verbal a. Com a verb, pot dur els seus propis complements. b. Com a adjectiu, modifica a un substantiu. a. FUNCIONS: i. SENSE article: 1. APOSITIU (concerta amb un substantiu en gnere,nombre i cas) es tradueix per gerundi. 2. PREDICATIU (del CD, amb verbs de percepcifsica o intellectual; del SUBJECTE amb verbsespecials)ii. AMB article: 1. ATRIBUTIU (concerta amb un substantiu engnere, nombre i cas) es tradueix per una oraci derelatiu 2. SUBSTANTIVAT (NO concerta amb capsubstantiu) es tradueix per una oraci de relatiusubstantivada, s a dir, amb article.2.1.- Morfologia del participi. Completa els segents quadres:Verb: Veu activa Veu mitjanaParticipi depresentNom. Sg.MascParticipi depresentNom. Pl.Masc35 38. Verb: Participi depresentNom. Sg.MascParticipi depresentNom. Pl.Masc2.2.-Odej ploute tacwj dkaioj n: pollo d tn nqrpwn kako ntej ploutosin.2.3..- Kak sti t dolJ despthj prttwn kakj12: ngkh gr ggnetai metceintn kakn.2.4.- O ndrej dikontej kak poiosi tn plin. Dkaia lgontej o pollo dikapoiosin.2.5.- `O qej pollkij carei toj mn mikroj meglouj poin, toj d megloujmikroj.2.6.- .2.7.- .2.8.- .2.9.- .2.10.- .2.11. Retroversi:A. Lhome que t una natura bona desitja ser just.B. Lesclau que participa dels bens i dels mals del seor s bo.C. Els ciutadans que parlen b sn bons per a la ptria.D. No hi ha cap persona a la qual els dus li proporcionen sembre bens.E. s justa per natura la persona que podent ser injusta no vol.36 39. 2.12. Substitueix les construccions de participi per proposicions de relatiu.. .. .. .. .2.13. Concerta el participi de present amb els segents substantius: 2.14.- Etimologia. Digues derivats en llenges modernes de les segents paraulesgregues:, , :::12 cw, prttw + adverbi = valor intransitiu: "estar, trovar-se (b, malament...)" 37 40. UD. 7. Les proposicions subordinades adverbials. El mode subjuntiu i els verbs contractes en . 1.- VERBS CONTRACTES EN -aw. SUBJUNTIU. ORACIONS ADVERBIALSaw.aw 1. 1.- O psaj cr tj dxaj tn nqrpwn timn, ll tj mn, tj d o 13, od pntwn, ll tn mn, tn d o. 1. 2.- T tn qnaton fobesqa14 sti doken sofn, m nta: odej gr gignskei e15 qnatj sti t nqrpJ pntwn mgiston gaqn, tn d qnaton fobontai nomzontej mgiston kakn enai. 1.3.- Ok stin ndr gaq kakn odn ote znti ote teleutnti.Els modes verbals.En grec hi ha quatre modes verbals: - Indicatiu: realidat - Subjuntiu: irrealidat - Imperatiu: ordre - Optatiu: desig 1.5. Declina el participi actiu i mitj del verb SINGULAR PLURAL N. A. G. D.13o...o...o (1): als dos darrers casos la negaci du accent encltic davant signe de puntuaci. 14 Infinitiu substantivat amb larticle neutre singular. 15 Compte! Introdueix una proposici subordinada interrogativa indirecta: substantiva. 38 41. Veu mitjana: SINGULARPLURALN.A.G.D. El subjuntiu - Es caracteritza per allargar la vocal duni en la conjugaci ( > , > ) en totes les veus. - Pot tenir un valor de voluntat o de simple irrealidat. Sol anar acompanyat duna partcula adverbial (), per que nosaltres no solem traduir. Esta partcula pot aparixer tamb amb el mode optatiu. - Subjuntiu + sol aparixer a oracions temporals, relatives i finals referides al futur; en lapdosi de les oracions condicionals i amb temps passats si indica irrealitat o potencialitat. - Algunes conjuncions sempre van amb mode sugjuntiu: les formades amb la partcula ( quan-, si-, desprs que...- ) o altres com la final .1.6.- Otan pnwsin onon o nqrwpoi, tte ploutosi ka edaimonosin. . 39 42. 1.7.- , . 1.8.- E qeo ascrn ti prttousin, ok esi qeo. 1.9.- Otan ggj rchtai qnatoj, odej boletai poqnskein. 1.10.- T gamen, n tij lqeian skop, kakn mn stin, ll nagkaon kakn. 1.11.- Do mn ta, stma d n16 o nqrwpoi cousi di tde, na 17 poll mn kowsin, lga d lgwsin. 1.12. - `O Pltwn lgei tde: "n o filsofoi m basilewsin n taj plesin o basilej m filosofsin, ok sti kakn teleut taj plesin od t nqrwpeJ gnei. 1.13.- . 1.14. Completa els segents quadres de morfologia verbal Veu activa Veu mitjana 1a Sg. Ind 3a Sg.Ind 3a Pl. Ind 1a Sg. Subj 3a Sg. Subj 3a Pl. Subj Infinitiu Participi 16 Repassa la declinaci del numeral u al dossier de morfologia.17 Les proposicions finals, que en grec solen construir-se en subjuntiu, es tradueixen:- per subjuntiu si el subjecte de la principal i de la subordinada sn diferents.- per infinitiu si el subjete de la principal i de la subordinada s el mateix. 40 43. 1.15. Declina el participi de Present d SINGULARPLURALN.A.G.D.1.16. Retroversi:A. La vida s bonica si els dus proporcionen sempre bens.B. Si els poetes digueren la veritat, els dus estan en tots els llocs.C. Les persones que beuen molt de vi, diuen la veritat.D. Els homes que sn sovint injustos tenen nima danimal.1.17. Transcripci:::::::::: : > >>41 44. 1.18.Etimologia:::, ::: 42 45. UD. 8. Com feien les preguntes els grecs? I com funcionaven lescomparacions? Els interrogatius. La primera i la segona persona. Els graus de ladjectiu. Les oracions interrogatives Les oracions interrogatives, a diferncia de les enunciatives i les desideratives, es distingeixen perqu canvien lentonaci i estan marcades per un element interrogatiu.a) Directes: les segueix un signe dinterrogaci (;) i solen anar en mode indicatiu.b) Indirectes: no porten signe dinterrogaci, depenen de verbs de llengua o enteniment. Es tracta de proposicions subordinades substantives introdudes generalment per la conjunci (si) o adverbis de lloc, temps, etc. Utilitzen el mateix mode que si loraci fora directa. A ms, podem classificar les interrogatives segons si sn totals (amb resposta o no) o parcials (pregunten per un element de loraci). Tamb existeixen lae interrogatives dobles o disjuntives (quan pregunten sobre les distintes possibilidats dalguna cosa) i les interrogatives retriques (preguntes que no esperen resposta) 1. ELS INTERROGATIUS1.1.- Completa la taula del pronom interrogatiu SINGULARPLURALMASC-FEM NEUTREMASC-FEMNEUTRENom.Acus.Gen.Dat.1.2.- T stin edaimona; toj mn gr ret, toj d frnhsij, lloij d sofa tijenai doke, toj d tata totwn ti met donj neu donj.43 46. 1.3.- Tnoj craj stn otoj strathgj; tj Attikj Tnwn padj esin otoi; tn basilwn. Tsin gousi totouj toj ppouj; t te strathg ka t basile. Tnoj esn otoi o ppoi; to basilwj.1.4.- Tj gignskei e t zn stin poqnskein ka t poqnskein zn;1.5.- Edamwn stn stij gignskei t st nqrwpoj.1.6.- De gignskein tn nqrpwn m tn lgon ll tn bon ka skopen m tnejlgousin eai ll tnej esn.1.7.- Condiciones del buen gobernanteAqhnaoj mn tij rwt tn Perikl: "T sti t prton tn rconta gignskeinde;" d Periklj pokrnetai: "Oti nqrwpj stin." "T d sti t deteron;" "Otika de rcein kalj ka dikawj." "T d sti t trton;" "Oti o dnatai rcein e".1.8.- .1.9.- Analitza morfolgicament totes les formes verbals del text 1.7. 44 47. 1.10.- Completa el quadre del demostratiu18: SINGULAR PLURAL MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM.NEUTRENom. Acus.Gen.Dat.1.11. Canvia de nombre totes les paraules que siga posible:. . .1.12. Retroversi:A. Quina persona pot viure feli sense plaer?B. De las persones s necessari escoltar les paraules i conixer les accions.C. Amb virtut i saviessa els mortals poden conixer qu s la felicitat.18, , hic, haec, hoc, , iste, ista, istud45 48. 2. LA PRIMERA I LA SEGONA PERSONA ELS TEMPS VERBALS En grec, podem classificar els temps verbals en dos grups. Cada grup t desinncies prpies. Primaris: Present Pretrit Perfet Futur Secundaris: Pretrito Imperfet Pretrit Pluscuamperfet Aorist LES DESINNCIES PERSONALSLes desinncies personals: morfemes que indiquen persona i nombre. INDICATIUIMPERATIUActiva Mitjana-PassivaActMitj-PasT. Primaris T. SecT. T. SecPrim1a Sg.- - -- -2a Sg.- --- -(-) -3a Sg.-- (-) -- -- -1a Pl.- --- -2a Pl.-- - - - - -3a Pl. - ---- - - (-) Recorda que el subjuntiu: t les desinncies dels temps primaris (amb la vocal duni allargada / -).46 49. 2.1. Conjuga el Present dindicatiu i subjuntiu dels segents verbs: PresentPresent Present Present IndicatiuSubjuntiuIndicatiu Subjuntiu1a Sg 2a Sg3a Sg1a Pl2a Pl3a Pl PresentPresent Present Present IndicatiuSubjuntiuIndicatiu Subjuntiu1a Sg 2a Sg3a Sg1a Pl2a Pl3a Pl2.2. Repassa els pronoms personals al dossier de morfologia.PRIMERA PERSONA SEGONA PERSONASINGULAR PLURAL SINGULARPLURALNomAcusGen.Dat. 47 50. 3.- LADJECTIU. RECAPITULACI.LADJECTIUEls adjectius en grec poden ser de tres tipus: A. Tres terminacions: a. Tipus , -, - / -, -, -: declinen els femenins per la primera declinaci i els masculins y neutres per la segona. b. Tipus: , , (-) , , (-) , , (-): declinen femen per la primera declinaci i mascul i neutre per la tercera. c. Tipus: , , (Nominatiu i Acusatiu singular mascul i neutre empren el tema -, a la resta del paradigma -) y , , : Fusionen, en el mascul i el neutre, la segona i la tercera declinaci. Femenins per la primera. B. Dos terminacions (masc/fem, neutre) a. Tipus: , - les dues per la segona, com , -. b. Tipus: , - -, -: per la tercera declinaci com , -, , -.3.1. Declina: SINGULARPLURAL MASC.FEM. NEUTREMASC.FEM.NEUTRENom. Acus.Gen.Dat. 48 51. SINGULAR PLURALNom.Acus.Gen.Dat. SINGULAR PLURALNom.Acus.Gen.Dat.49 52. 4. ELS GRAUS DE LADJECTIU: COMPARATIUS I SUPERLATIUS. ELS GRAUS DE LADJECTIU Ladjectiu t tres graus de significaci: positiu, comparatiu i superlatiu. Comparatiu: a. Safegeix a ladjectiu el sufixe -, -, - // -, (irr). b. El segon terme es forma: i. En Genitiuii. + mateix cas que el primer terme de la comparaci. c. 2. Superlatiu: a. Afegeix a ladjectiu el sufixe -, -, - // -, -, -(irr). b. El superlatiu pot ser absolut (quan expressa la qualidat en graumximo) o relatiu (quan esta qualitat s mxima en referncia aun grup de subjectes). Si s un superlatiu relatiu, li segueix unGENITIU partitiu. 4.1..- `O Apllwn n Delfoj 19 lgei tde: sofj Sofoklj, softeroj d Eripdhj, ndrn d pntwn 20 Swkrthj softatoj.19 Larticle pot substantivar qualsevol paraula (adjectiu: dkaioj, t gaqn; infinitiu: t gianein) incls precedida de preposici ( n Delfoj: "el que est a Delfos = el de Delfos"; castell: "el del cinqu pis")20 El segon terme de la comparaci es construeix:- en genitiu (llat: ablatiu)- amb (llat: quam) i el mateix cas que el primer terme. El complement del superlatiu va, com en llat, en genitiu. 50 53. 4.2..- Tj stin t Apllwni softeroj, Sofoklj Eripdhj; qej lgei tiEripdhj mllon sofj Sofoklj.4.3.. Completa el quadre:POSITIUCOMPARATIUSUPERLATIU4.4.- Els filsofs i els rics. `O Dionsioj, tn Surakoswn trannoj, rwt filsofn tina: "Di t o mnfilsofoi p tj tn plouswn okaj rcontai, o d plosioi p tj tn filosfwnokti;" "Oti o mn", filsofoj fhs, "gignskousi tata n piqumosin, o d ogignskousi".4.5.- Transforma la comparaci amb sufixe en adverbial, seguint el model:Ex. - . . . . - 51 54. 4.6. Conjuga:Present PresentPresent Present IndicatiuSubjuntiu Indicatiu Subjuntiu 1a Sg 2a Sg 3a Sg 1a Pl 2a Pl 3a Pl ELS COMPARATIUS IRREGULARS 4.7. Completa el quadre segent: POSITIUCOMPARATIUSUPERLATIU 4.8.- `O mn cerwn, d beltwn n kstJ rgJ stn: odej d nqrpwn atj 21 pntwj sofj.21 atj: t dos valors,- "el mateix" (llat ipse, idem) quan va amb article, o en nominatiu o concertant amb un substantiu o pronom. 52 55. 4.9.- Di t cr qaumzein ndra poihtn; ti beltonaj poie toj nqrpouj n taj plesin. 4.10.- `Hmej gr zmen oc j boulmeqa ll j dunmeqa. 4.11.- Otw gr boj stn nqrpou: dustucomen mllon edaimonomen 4.12.- Eg emi mn pnhj nqrwpoj, sn d leuqerv z: penan d nt dkou plotou cein qlw. 4.13.- `Hmej d bwton bon zmen, douleomen taj dxaij: noj 22 dok nestin mn, omeqa d e fronen. 4.14. Retroversi: A. En el mn la justcia s molt necessria. B. Totes les persones volen ms la riquesa que la pobresa. C. Els homes sn ms intelligents que els animals. D. Pense que la democrcia s la millor de les formes de govern. E. Considerem que la tirania s pitjor que la democrcia. 4.15. Transcripci > - > >-"ell, este (llat is, ea, id) quan va sense article i, a ms, en cas diferent del nominatiu.22 n-o-j > noj.53 56. 4.16. Etimologia5.- PREPOSICIONS Les preposicions poden anar unides als verbs i, en este cas, sanomenen preverbis. Quan un verb adopta diversos compostos amb diferents preposicions, aquestes modifiquen el seu significat.5.1. Digues el significat dels segents verbs. Pensa primer el significat de lapreposici i, a continuaci, comprova al diccionari el significat del verb compost.banw = "marchar"na-banwpo-banwdia-banwes-banwk-banwpi-banw: "ir sobre" = "pisar, embarcar"m-banwkata-banwpara-banw: "ir junto a" = "transgredir"Compte!: quan un verb comena per vocal, el preverbi sol perdre la seuadarrera vocal: Ex. *- > 54 57. em = "ser, estar"p-eimid-eimi: "estar a travs de" = "continuar"n-eimip-eimipr-eimiper-eimisn-eimip-eimi 55 58. UD. 9 Com sexpressava la veu passiva en grec clssic?LA VEU PASSIVA Les tres veus del verb grec sn: - Activa: el subjecte realitza lacci del verb. -Passiva: el subjecte pateix lacci del verb. -Mitjana: el subjecte realitza lacci del verb sobre s mateix o en interspropi. Cada temps verbal forma la passiva de manera diferent. En present, hi ha lanomenada veu mitjana-passiva, s a dir, que la veu mitjana i la passiva no es distingeixen morfolgicament.VEU ACTIVA SUBJECTE VERB ACTIU C.D.VEU PASSIVASUBJECTE VERB PASSIU C. AGENT + genitiu1.- VEU PASSIVA1.1.- `Hrdotoj lgei tde: ote rcein ote rcesqai p tn llwn qlw.1.2.- E te rcwn ok sti frnimoj ka dkaioj, pj dnatai rcein kalj; e te rcmenoj, pj dnatai rcesqai kalj;1.3.- Oc tch stn mn odema qej, ll toto, ggnetai kstJ, kaletai tch.1.4.- `H g tktei qnhtoj te ka botnhn ka za, ok dkwj mthr pntwn nomzetaip tn nqrpwn.1.5.- Onoj pinmenoj polj ascrn ka kakn stin: tan d tij atn pnV metrwj, okakn ll gaqn.1.6.- Ecw poll crmata ka plosioj kalomai p pntwn, etucj d p odenj.56 59. 1.7. Canvia de veu les segents oracions. Compte amb els sintagmes (subjectes iC.Ds) que tamb necessiten canvis. Recorda que el verb SEMPRE ha deconcordar amb el subjecte. A. . B. . C. . (Recorda que el verb regeixgenitiu) D. . E. . 1.8. Declina SINGULAR PLURALNom.Acus.Gen.Dat. 1.9. Retroversi: A. Lhome lliure no vol ser governat per ning. B. Els dus sn amats pels homes. C. La ciutat s governada per les lleis. 57 60. UD. 10. Com sexpressava el passat en grec clssic? Limperfet ilaorist.LA CLASSIFICACI DELS TEMPSRECORDA: els temps grecs sn sis, dividits en primaris i secundaris:- Primaris: present, futur i perfet- Secundaris: imperfet, aorist i plusquamperfet.Els temps primaris empren desinncies primries i els secundaris, lessecundries. (Recorda-les al quadre de les Desinncies Personals).LAUGMENTImperfet, Aorist i Plusquamperfet (temps secundaris dindicatiu) tenen com acaracterstica com laugment.Augment sillbic: (verbs que comencen per consonant) consisteix a afegiruna - a la consonant inicial del verb.Augment temporal: (verbs que comencen per vocal) consisteix en allargar lavocal inicial del verb dacord amb el quadre segent:> > > > > > > > (es queda igual)Als verbs que comencen per -, -, -, -, - lallargament no es veu, igualque pot pasar amb els verbs que comencen per -, -.Als verbs compostos, laugment va entre el preverbi i larrel del verb i soldesaparixer la vocal final del preverbi o patir alguna modificaciconsonntica:, , No perden la vocal final, Recuperen la , si shavia modificat per assimilaci Alguns verbs que comencen per fan laugment en -, exm: > imperf. > imperf. ; > imperf. .58 61. 1.- L IMPERFET Limperfet Augment + Tema de present + Vocal Temtica + Desinncies personals secundries (NO T SUBJUNTIU)1.1.Fes la primera persona del singular de limperfet dels segents verbs:PRESENTE DINDICATIU PRETRIT IMPERFET 59 62. 1.2.Conjuga: Imperfet ImperfetImperfetImperfet 1a Sg 2a Sg 3a Sg 1a Pl 2a Pl 3a Pl 1.3.- Aqhnaj tij noma Slwn n, boleto tn etucan par tn qantwn lambnein ka tn dxan gaqn par tn pntwn nqrpwn, ka enai gaqj mn toj floij, kakj d toj cqroj. 1.4.- Consells a un rei.Dhmtrioj filsofoj PtolemaJ t tj Agptou basile kleue t per basileaj ka gemonaj bibla gignskein: " gr o floi toj basilesi fobontai lgein, tata n toj bibloij grfetai". 1.5.- Kroj n basile te ka rc xitatoj. Prton mn gr ti paj n te paideeto sn toj lloij paisn, pntwn bltistoj nomzeto: pntej gr o tn rstwn Persn padej n t basileJ paideonto: peita d te tj craj tinj tj Asaj rcen, tj polmou ka ernhj tcnaj e gignskwn faneto23. 1.6.- `O Kroj, te noj n, frnimoj dkei enai: bltistoj gr n n toj ej tn plemon rgoij: di toto Kron flei patr ka mthr, o d taroi tn Kron floun ti ndreoj n ka tn lqeian e legen. 1.7. Retroversi: A. Els grecs volien esdevindre lliures. B. Si Filip conqueria poques ciutats, Alexandre salegrava.23 ver nota a 11.7.60 63. C. Els llibres proporcionaven al rei paraules ms intelligents que els amics.1.7. Declina: , () , , SINGULAR PLURALNom.Acus.Gen.Dat.1.8.- Analiza morfolgicament totes les formes verbals del text 1.6.2. LAORIST LAORIST Laorist s un temps passat que podem traduir per pretrit perfet. Segons els verbs, pot formar-se de diferent manera (incls hi ha verbs que tenen dos aoristos, seguint els dos procediments). 1. Aorist sigmtic: es forma afegint un morfema - / -. 2. Aorist asigmtic es forma sobre el tema daorist, s a dir, una arrel diferenta la de present.a. Radical temtic: verbs amb vocal temticab. Radical atemtic: verb sense vocal temtica Laorist es conjuga en tots els modes verbals (indicatiu, subjuntiu, optatiu i imperatiu); en les tres veus (activa, mitjana i passiva) i t infinitiu i participi propis. 61 64. LAORIST SIGMTIC. LAORIST SIGMTIC Veu Activa Indicatiu: Augment + T/verbal + *+ Desinncies Personals Secundries Actives * La 1a sg. La vocalitza en > --. A la 3 sg. - > --. Infinitiu: /verbal + Veu Mitjana Indicatiu: Augment + T/verbal + + des. Pers. Sec. Mitjanes* 2 Sg. (Ejm. -- > cada de - intervoclica y contracci de les vocals en contacte- > Infinitiu: /verbal + - NOTA 1: Els verbs contractes, en aorist, allarguen la vocal del tema abans de la Caracterstica Temporal Modal (CTM) NOTA 2: Els verbs de tema en consonant, al entrar en contacte amb la - poden patir canvis fontics (igual que passa amb la tercera declinaci dels substantius). Revisa al dossier la fontica de les consonants.2.1.- Forma la primera persona del singular de lAorist dIndicatiu dels segents verbs:Presente IndicatiuAorist Indicatiu Actiu 62 65. 2.2. Conjuga laorist dels segents verbs: Aor. IndicatiuAor. Indicatiu Aor. IndicatiuAor. Indicatiu 1a Sg2a Sg3a Sg1a Pl2a Pl3a Plnf.2.3.- O sofista padeusan toj tn Aqhnawn nouj.2.4.- O Aqhnaoi tn Slwna nouj nmouj grfein: d dmoj totoujtoj nmouj timn.2.5.- Ok stin ndr gaq kakn od n ote znti ote teleutsanti.2.6.- `O nr llJ kak prttwn aut kak prttei: d kak boul tboulesanti ndr kaksth.2.7. Completa els quadres:Aorist sigmtic, veu activa: 1a Sg. Indic 3a sg. Indic3a Pl IndicInfinitiu 63 66. Aorist sigmtico, veu mitjana:1a Sg. Indic3a sg. Indic3a Pl Indic Infinitiu 2.8.- Dileg dnit i Scrates sobre leducaci. `O Anutj pote rta tn Swkrth: "Ara xesti tn retn didskein;" d Swkrthj fh: "O gignskeij ti Qemistoklj Klefanton tn un 24 ppa mn ddaxe ggnesqai gaqn; kenoj on mceto kalj p tn ppwn ka lla poll ka qaumast rgzeto patr atn paidesato ka pohse sofn: boleto gr Qemistoklj tn auto un paidesai ka tn llwn politn beltona poisai: t d at ka pohsan Aristedhj te ka Periklj, o padeusan toj uoj ka ddaxan mousikn ka llaj tcnaj boulmenoi kaloj ka gaqoj ndraj ggnesqai". 2.9.- Analitza morfolgicament totes les formes verbals del text 2.8.24 Alguns verbs ("ensenyar, educar"...) es construeixen, com en llat, amb doble acusatiu:- de persona (en valenci CI)- de cosa (en valenci CD) o infinitiu.64 67. 2.9.- Declina els segents sintagmes:A. SINGULAR PLURALNom.Acus.Gen.Dat. 65 68. . , - SINGULAR PLURALNom.Acus.Gen.Dat. D. , -, - , () SINGULAR PLURALNom.Acus.Gen.Dat.2.10. Retroversi:A. No sols els sofistes, sin tamb els poetes, educaren als joves dAtenes.B. Sol va decidir escriure lleis noves pels Atenesos.C. La persona que aconsella mals a un altre, saconsella mals a ell mateix.D. Temstocles va ensenyar al seu fill msica i altres belles arts. RFOLOGIARepasa la morfologia nominal completa i el Present, Imperfet i Aoristo. 66 69. Abwtoj, -ongaqj, -, -ngor, -j; gw, gagondikwdika, -aj; dikoj, -oneqnatoj, -onAqhnaoj, -a, -onascrj, -, -nkow, kkoalqeia, -aj; lllllwnlloj, -h, -omamaqj, -jnnagignskwngkh, -hj; nagkaoj, -a, -onndreoj, -a, -onneunr, ndrj; nqrpeioj, -a, -on67 70. nqrwpoj, -ou; ntxioj, -a, -onpaj, -asa, -anppobllw, pbalonpofanwpokrnomaipoktenwpoqnskwrargrion, -ou; tret, -j; ristoj, -h, -onrc, -j; rcwrcwn, -ontoj; atj, -, -atnomoj, -onbrbaroj, -ou; basilea, -aj; basleion, -ou; tbasilej, -ewj; basilewbeltwn, -onbiblon, -ou; tboj, -ou; botnh, -hj; 68 71. boulewboul, -j; bolomaigamwgrgastr, -trj; gnoj, -ouj; tg, gj; ggnomaigignskwgrfwgumnsion, -ou; tgun, gunaikj; daimnion, -ou; tdakrwdkru, --; tddedomaidespthj, -ou; deteroj, -a, on ddmioj, -ondmoj, -ou; dhmokrata, -aj; dhmokratikj, -, -ndhmosv69 72. di + ac.di + Ge.digwdialgwdialomaidiaszwdiafqerw, difqarkadiafrwdidskaloj, -ou; didskwdkaioj, -a, -ondkh, -hj; dikwdokwdxa, -hj; doulea, -aj; doulewdoloj, -ou; dnamaidnamij, -ewj; dodustucj, -jdustucwdron, -ou; tnauto, -j, -oggjg; mej 70 73. qlwk, xkastoj, -h, -onkekenoj, -h, -okggnomaikklhsa, -aj; eedon (v. rw.)emepon (v. lgw.)ernh, -hj; ejej, ma, nesgwesfrwleuqera, -aj; leqeroj, -a, -onleuqerwEllhn, -hnoj; , nneimixestipaqon (v. pscw.)pe, peidpeitap + Ac.p + Dat.piquma, -aj; piqumw (+ Genit)pistol, -j; rgzomai71 74. rgon, -ou; trcomai, lqonrwtwtairwtaroj, -ou; teroj, -a, -ontieedaimonwedaimona, -aj; edamwn, -onerskwetucwetucj, -jetuca, -aj; fagoncqrj, -, -ncw,scon,schkaZzwzon, -ou; tdhdwn, -ondon, -j; dj, -ea, -gemn, noj; 72 75. gemona, -aj; lioj, -ou; lqo (v. rcomai.)mra, -aj; qlatta, -hj; qnatoj, -ou; qptwqaumzwqaumastj, -, -nqeoj, -a, -onqej, -o; , qnhtj, -, -natrj, -o; dioj, -a, -onnappej, -wj; ppoj, -ou; cqj, -oj; Iwnikj, -, -nkakaperkakodaimona, -aj; kakodamwn, -on 73 76. kakj, -, -nkalwkalj, -, -nkelewksmoj, -ou; krioj, -a, -onlambnw,labonlgw, epon / lexalepw,liponlgoj, -ou; Ludj, -, -nmmaqhtj, -o; mlistamllonmch, -hj; mcomaimgaj, meglh, mgamgistoj, -h, -onmleimnmet + Ac.met + Gen.metapoiwmetcwmetrwj74 77. mmhdejmthr, -trj; mikrj, -, -nMilsioj, -a, -onmimomaimimhtj, -o; mnoj, -h, -onmousik, -j; naj, nej; nathj, -ou; nekrj, -, -nnoj, -a, -onnomzwnmoj, -ou; noj, no; nx, nuktj; , , tde, de, tdeokwoka, -aj; noj, -ou; 75 78. oomai/omailigarca, -aj; ligarcikj, -, -nlgoj, -h, -onOlmpioj, -a, -onnoma, -atoj; tplthj, -ou; pourw,edon,rakaj, , soj, -h, -onstij, tij, titanteti causalti completivao/ok/ocododej, odema, odnoktionopoteoteoj, tj; totoj, ath, totootw(j) 76 79. paidea, -aj; paidewpaj, paidj; , plinpar+c.par+D.par+Gepardeigma, -atoj; tparcwpscw, paqonpj, psa, pnpatr, -trj; patrj, -doj; peqw, ppeikapnhj, -htoj; pena, -aj; pnomaiper+ge.Prsai, -n; opnw,pionplestoj, -h, -onplewn, -onplosioj, -a, -onploutwplotoj, -ou; poiwpoihtj, -o; polemikj, -, -npolmioj, -a, -onplemoj, -ou; 77 80. plij, -ewj; politea, -aj; polthj, -ou; politikj, -, -npollkijpoludkruoj, -onpolj, poll, polpotamj, -o; poteprgma, -atoj; tprttwprjprtoj, -h, -onpj`Rdioj, -a, -onskopwsj, s, snsofa, -aj; sofistj, -o; sofj, -, -nspordhnstma,-atoj;tstrathgj, -o; stratithj, -ou; s; mejsnsneimi 78 81. Suraksioj, -a, -onsfragj, -doj; szwsma, -atoj; ttacwjtacj, -ea, -teteleutwteleut, -j; ttartoj, -h, -ontcnh, -hj; tktwtimwtim, -j; tmioj, -a, -ontij, titj, ttpoj, -ou; ttetragJda, -aj; trama, -atoj; ttrej, tratrtoj, -h, -onturannj, -doj; trannoj, -ou; tch, -hj; 79 82. gianwgeia, -aj; dwr, datoj; tuj, -o; prpsteroj, -a, -onfanwfanerj, -, -nfrwfegw,fugonfhmfqonwfilnqrwpoj, -onfilwfila, -aj; filpolij, -ifloj, -h, -onfilosofwfilosofa, -aj; filsofoj, -ou; fobwfboj, -ou; fronwfrnhsij, -ewj; frnimoj, -on80 83. fsij, -ewj; carwcer, ceirj; cerwn, -oncrcrma, -atoj; tcrnoj, -ou; cra, -aj; yuc, -j; jsperste 81 84. FONTICAELS FONEMES DE LA LLENGUA GREGAFonemes consonntics a) Oclusives I labialsdentals GuturalsSonores Sordes Aspirades b) Nasals, , c) Lquides, d) Silbant/ e) Dobles, , 85. Fonemes voclics a) SimplesLlarga obertaLlarga tancada Breu tancadaTimbre e IITimbre o Llarga/breu oberta: : b) Diftongs: , , , , , , , , , , . (Quan la s el segon element del diftong,es subscriu).PRINCIPALS LLEIS FONTIQUESVOCALS 1. Contracci: resultat de lencontre de dues vocals. Normes: a. El resultat sempre s vocal llarga. b. Si una de les dues vocals s oberta, el resultat s llarga oberta. Si sn les duestancades, el resultat s llarga tancada. c. Si hi ha una vocal de timbre o- el resultat ser de timbre o-. d. Si les vocals sn de timbre a- i e- el resultat ser del timbre que vaja en primerlloc. 2. Allargament: 1. Orgnic: es dna en la formaci dels temps del verb. Cada vocal esdev la seuallarga corresponent, ( > , > , > excepte darrere de , , , > llarga). 2. Per compensaci: quan ha desaparegut una o ms consonants. ( >, > , >) 86. CONSONANTS 1. Assimilaci: un so es converteix en un altre semblant al que li segueix. a. Gutural sorda (, , ) + esperit aspre > aspirada corresponent (, , ) b. Labial o gutural + dental, la primera passa al mateix grau que la dental (suau, fortao aspirada) III > > Labial + > Gutural + > > > c. Labial + > ; gutural + > ; dental + > d. + labial > + lab. + gutural > + gut. + > 2. Dissimilaci a. Dues sllabes no poden comenar per aspirada: la primera esdev sorda. b. Dental + dental > 3. Caiguda de consonants: a. Dental davant de / b. Nasal davant de c. , , davant de : cauen amb allargament compensatori de la vocalanterior. d. davant de : cauen amb allargament compensatori de la vocal anterior. 4. Formaci de consonants dobles: a. Labial + > b. Gutural + > 87. MORFOLOGIA NOMINALIntroducci:Les paraules declinables en grec sn, igual que en llat: substantius, adjectius, participis ipronoms. El grec t, a ms, article determinat.En grec i ha tres gneres: mascul, femen i neutre. I tres nmeros: singular, dual i plural. (El dual IVserveix per designar grups de dos persones o coses, com ara els dos ulls, les dos mans, o els dosreis espartans).Els casos en grec sn cinc (un menys que en llat): nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu i datiu.Genitiu i datiu assumeixen les funcions de lablatiu llat.Les declinacions sn tres:-Primera: temes en .-Segona: temes en .-Tercera: temes en consonant o en vocal distinta de , -.Els substantius senuncien mitjanant nominatiu i genitiu singular; els adjectius, amb elsnominatius singulars de cada gnere.Article: , , (el, la, lo)Larticle, en grec, sutilitza com en catal o castell. Pot ometres a latribut, davant expressionsde temps o lloc i davant noms propis. SINGULAR PLURAL MASC. FEM.NEUTRE MASC. FEM.NEUTRENom.Acus.Gen.Dat. 88. Primera declinaci: temes en La primera declinaci comprn substantius masculins i femenins i adjectius i participis en femen.Hi ha els segents models:1. Noms femenins: Va. Temes en pura (precedida d, , ): , -b. Temes en impura (precedida de consonant difernt de ):, -c. Temes en : , -, - ()SINGULAR PLURALNom.Voc.Ac. Gen.Dat. , - ()SINGULAR PLURALNom.Voc.Ac. Gen.Dat. 89. , - () SINGULARPLURALNom. Voc.VIAc. Gen. Dat. 2. Noms masculins: fan nominatiu en s i genitiu com en la 2a a. , - b. , -, - () SINGULARPLURALNom. Voc.Ac. Gen. Dat. 90. , - ()SINGULAR PLURALNom.Voc.VIIAc. Gen.Dat. *Noms contractes: en alguns noms de la primera declinaci, la final del tema va precedida de- o -; quan les vocals entren en contacte es produeixen contraccions:En singular + = ; + =. En plural, i desapareixen davant vocal llarga o diftong. Els nomscontractes tenen sempre accent circumflex sobre la darrera sllaba. (< *-)Declinaci temtica, temes en -o:La segona declinaci comprn substantius masculins, femenins i neutres adjectius i participis enmascul i en neutre.Masculins i femenins senuncien: -, -Neutres: -, -Masculins: , - ()SINGULAR PLURALNom.Voc.Ac. Gen.Dat. 91. Femenins: , - ()SINGULAR PLURALNom.Voc.VIIIAc. Gen.Dat. Neutres: , - ()SINGULAR PLURALNom. Voc.Ac. Gen.Dat. *Noms contractes: en alguns noms de la primera declinaci, la final del tema va precedida de- o -; quan les vocals entren en contacte es produeixen contraccions:En singular +, +, + = ; + = (neutres). En plural, i desapareixen davant vocal llargao diftong. Els noms contractes tenen sempre accent circumflex sobre la darrera sllaba. 92. Declinaci atemtica(temes en consonant, diftong o vocal distinta d/)Comprn substantius i adjectius masculins, femenins i neutres i participis masculins i neutres.Les desinncies de la tercera declinaci sn les segents:SINGULAR PLURAL IXMASC./ FEM. NEUTRE MASC. /FEM.NEUTRENom.---Acus. - / - --Gen.- -- -Dat.-- - ()- ()Degut al contacte entre consonants, a la tercera declinaci es produeixen una srie de canvisfontics. Per aix, podem classificar els noms de la declinaci atemtica en els segents grups:1. Temes en consonanta. Oclusives i. Labial (, , )ii. Gutural (, , )iii. Dental (, , )b. Nasal (, )c. Lquida (,)d. Fricativa (/)2. Temes en diftong, vocal llarga o vocal suau.a. Temes en , , b. Temes en , c. Temes en , Degut a estos canvis esdev fonamental obtindre el tema del substantiu a partir del genitiu. 93. Temes en oclusiva:LABIALLabial + = X, ()singular pluralNom.Voc.Ac. gen.dat. GUTURAL Gutural + = , ()singular pluralnom.Voc.ac. gen.dat. 94. DENTALDental + = (cau la dental), ()XIsingular pluralnom.Voc.ac. gen.dat. , ()singular pluralnom. Voc.ac. gen.dat. 95. Temes en nasal Nasal + = (cau la nasal)Els masculins i femenins allarguen, si s breu, la vocal final del tema en nominatiu singular (avoltes tamb del vocatiu)., - ()XIIsingularpluralnom. Voc.ac. gen. dat.Temes en --- + = (cau -- i sallarga, per compensaci, la vocal precedent)- no pot ser final de paraula, ()singularpluralnom. Voc.ac. gen. dat. 96. Temes en lquida: - Als temes en -, els masculins i femenins allarguen, si s breu, la vocal final del tema en nominatiu singular. - Lnic tema en - s , (sal), que fa el nominatiu i vocatiu singular en s. XIII, () singular pluralnom. Voc.ac.gen. dat. , () singular pluralnom. Voc.ac.gen. dat. emes en sincopadaAlguns substatius en fan la sncopa d en genitiu i datiu singular, i fan el datiu plural en . La sncopa consisteix en la desaparici duna vocal breu entre dos consonants en mig deparaula. Ex. * > . Estos substantius sn: , , , . 97. , ()singular pluralnom.Voc. XIVac. gen.dat. Temes en fricativaEls temes en s formen noms contractes. La - intervoclica desapareix i les dues vocals escontrauen. Hi ha dos tipus de temes en s: - Temes en variable: substantius neutres en els qu - alterna amb o- en nom, vocatiu i acusatiu singular. Al datiu plural, + = ., ()singular pluralnom. (*--)Voc. (*--)ac. (*--)gen. (*--) (*--)dat. (*--) (*--) 98. - Temes en invariable: substantius masculins i femenins i adjectius en els tres gneres.Els masculins i femenins allarguen la - del tema en nominatiu singular. , ()singularplural XV nom. Voc. ac. gen. dat. emes en , , A) TEMES EN VOCAL a.1. temes en -i : substantius masculins i femenins a) sense alternncia i animats oi", oijov" (ovella). b) amb alternncia de quantitat i inanimats : povli", -ew" (ciutat). a.2 temes en -u: substantius masc. f. i n; adj. masc. i n. a) sense alternncia i animats: ijcquv", -uvo" (peix). b) amb alternncia i animats: pevleku", -ew" (destral). c) amb alternncia i neutres: a[stu, -ew" (ciutat fortificada).B) TEMES EN DIFTONG. b.1 temes en -eu, -au, -ou. subst. masculins i femenins. -- davant de vocal desinencial equival a wau sonant que, intervoclica, cau: basilevu". oi b.2 substantius en -oi (que noms existeixen en singular). 99. SingularPlural SingularPluralfuvsi" fuvsei"NomiJppeuv" iJppei" (-h")Nomfuvsifuvsei"Voc. iJppeuiJppei" (-h")Voc.fuvsin fuvsei"Ac.iJppevaiJppeva"Ac. XVIfuvsew"fuvsewnGen. iJppevw" iJppevwnGen.fuvsei fuvsesi(n) Dat. iJppeiiJppeusi(n)Dat.TIPUS DADJECTIUSEls adjectius en grec poden ser de tres tipus: A. Tres terminacions: a. Tipus , -, - / -, -, -: declinen els femenins per la primeradeclinaci i els masculins y neutres per la segona. (El femen s amb quan va precedit de -, -, -. ) b. Tipus: , , (-) , , (-) , , (-): declinen femen per la primera declinaci i mascul i neutre perla tercera. c. Tipus: , , i , , : Tenen dos temes, unper al nominatiu i acusatiu singular mascul i neutre i altre per a la restadel paradigma. (Fusionen, en el mascul i el neutre, la segona i la terceradeclinaci. Femenins per la primera.) B. Dos terminacions (masc/fem, neutre) a. Tipus: , - les dues per la segona, com , -. b. Tipus: , - -, -: per la tercera declinaci com , -,, -. 100. Declina: SINGULAR PLURAL MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM.NEUTRENom. XVIIAcus.Gen.Dat. SINGULAR PLURAL MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM.NEUTRENom. Acus.Gen.Dat.ELS PRONOMS 1 p. ejgw hJmei" 2 p.suv NO REFLEXIUSuJmei" 3 p. eJ sfei"PERSONALS 101. 1 p. eJmautovn, -hvn, -o hJma" aujtou", -a" 2 p. semautovn, -hn, -o REFLEXIUS uJma" aujtou", -a"XVIII 3 p. eJautovn, -hvn, -ov sfa" aujtou", -a" 1 p. ejmov", ejmhv, ejmovn hJmevtero", hJmevtera, hJmevteronPOSESIUS 2 p.sov", shv, sovn. uJmevtero", uJmevtera, uJmevteron. 3 p.No existe. oJvde, hJvde, tovde ouJto", auJvth, toutoDEMOSTRATIUS ejkeino", -h, -o aujtov", aujthv , aujtov.RECPROC ajllhvlou", -a", -a. oJv", hJv, oJv.RELATIUS oJvsper, hJvper, oJvper. oJvsti", hJvti", oJvti. tiv", tiv. povtero". -a. -o 102. INTERROGATIUSpovso", -a, -o. poio", -a, -o ti", ti. XIX eJvkasto", -h, -on. eJkavtero",-a, -on. eiJ", mia, eJvn. oujdeiv", -eia, -en.INDEFINITS mhdeiv", mhdemia, mhdevn oJ mevn .... oJ dev... eJvtero", -a, -on. oujdevtero", -a, -on.ajvllo", -h, -o.Pronom de relatiuSINGULAR PLURAL MASC.FEM. NEUTRE MASC. FEM.NEUTRENom.Acus.Gen.Dat. 103. Pronom interrogatiu, SINGULAR PLURALM /F. NEUTRE M/F.NEUTREXXNom.Acus.Gen.Dat.Pronoms personals PRIMERA PERSONASEGONA PERSONA SINGULAR PLURALSINGULAR PLURALNom. Acus.() Gen. () Dat. () Recproc Pluralmasc.fem.NEUTREAajllhvlou" ajllhvla"a[llhlaG ajllhvlwnDajllhvlou" ajllhvlai"ajllhvloi" 104. Pronoms demostratius SINGULAR PLURAL MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM.NEUTRENom. XXIAcus.Gen.Dat. SINGULAR PLURAL MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM.NEUTRENom. Acus.Gen.Dat. SINGULAR PLURAL MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM.NEUTRENom. Acus.Gen.Dat. 105. SINGULAR PLURAL MASC.FEM.NEUTRE MASC.FEM. NEUTRENom. XXIIAcus.Gen.Dat. SingularPluralmasc.fem.NEUTREmasc. fem. NEUTREN a[llo" a[llh a[llo a[lloia[llaia[llaA a[llon a[llhna[llo a[llou" a[lla"a[llaG a[llou a[llh"a[lloua[llwnD a[llw/ a[llh/a[llw/a[lloi" a[llai"a[lloi" SingularSingularmasc.fem.NEUTRE masc. fem. NEUTRENei|"miva e{n Noujdeiv"oujdemivaoujdevnAe{namivane{n Aoujdevna oujdemivanoujdevnG eJnov" mia" eJnov" G ouJdenov" oujdemia" ouJdenov"DeJniv mia/eJniv Doujdenivoujdemia/oujdeniv 106. LES PREPOSICIONSLes preposicions eren originriament adverbis o partcules independents amb sentit de lloc.A poc a poc, es va generalitzar el seu us amb determinats casos de la declinaci i es convertiren enpreposicions:`En mavch/ oiJ oJplivtaiiJstasi prov / oiJ stratiwvtai e[fugon pro; fovbou. XXIIIV Adv.V PREPestan colocats davant fugiren de porLs progressiu de les preposicions va afavorir la simplificaci el sincretisme dels casos indoeuropeus. Engrec, les preposicions poden anar amb acusatiu, genitiu i datiu. La majoria de les preposicions tenen valortemporal i local, a ms dalguns sentits figurats.a. PREPOSICIONS DUN SOL CAS: a.1. de genitiu:-ajntiv en lloc de, en front debasileuvein ajnti; tou ajdelfou-ajpov de, des de, a partir de:e[rcetai ajpo; Sardevwn ajp v ejkeivnh" th" hJmevra"-ejk, ejx de, des de, a partir de. e[feugon ejk th" povlew"-prov davant de. pro; twn quvrwn, pro; tou qanein a.2. de datiu:-ejn en, entre.ejn jAqhnai", ejn touvtw/-suvn ambsu;n toi" summavcoi". a.3. dacusatiu:-eij" cap a. e[rcomai eij" th;n povlin eij" eJspevran + GENITIU+ DATIU+ ACUSATIU ajntiv ajpovejn eij"ejk, ejxsuvn prov 107. b. PREPOSICIONES DE DOS CASOS. -ajnav, dalt. +datiu: sobre, en +acusatiu: cap amunt de, de baix a dalt, durant XXIV proevrcontai ajna; to;n potamovn -diav, a travs: +genitiu: a travs de, durant. +acusatiu, por, a causa de. dia; tauta rjei oJ potamov" dia; tou pedivou. -katav, baix+genitiu: de dalt a baix+acusatiu: cap a baix e[rcontai kata; tou ghlovfou (...colina cap a baix...)-sentit figurat:+genitiu: contra: levgein kata; Fivlippou+acusatiu: segons: kata; to;n novmon, kata; kravto", kata trei",... -metav, en mig, juntament:+genitiu: con+acusatiu: desprs de meta; de; tauta oiJ ejcqroi; protiqeavsi meta; twn o{plwn -uJpevr, encima +genitiu: sobre, en defensa deoJ h{lio" uJpe;r hJmwn poreuvetai +acusatiu: a ms de, contra.c. PREPOSICIONS DE TRES CASOS.-ejpiv: damunt, a ms.+genitiu: sobre, en temps de (ejpi; Kroivsou a[rxonto") , a causa de....+acusatiu: sobre, cap a; contra. 108. +datiu: damunt de, en, junt a: ejpi; nauvsin-ajmfiv pels dos costats, al voltant de. +genitiu: al voltant de. +acusatiu al voltant de, en relaci amb. XXV oiJ ajmfi; Kuron eijsin ajmfiv tou;" discilivou". +datiu: junt a, pels dos costats.-parav : al costat de: + genitiu: de la part de, por +acusatiu: cap al costat de, prop de: par v o{lon to;n bivon. +datiu: al costat de, junt a-periv: pel voltant de, per damunt de tot +genitiu: pel voltant de +acusatiu: prop de, contra, en relaci amb +datiu: pel voltant de, per, sobre.-pov": al costat, a ms +genitiu: del costat de, por +acusatiu: a, cap a, contra, en comparaci amb +datiu: junt a-uJpov: baix +genitiu: des de baix de, per (agent!!!!!!!!), per causa de. +acusatiu: baix, al peu de, durant +datiu: baix de, a conseqncia de. 109. d. PREPOSICIONS IMPRPIESSutilitzen com a preposicions per no com a preverbis.a) de genitiu:a[neu,sense metaxuv entre e[nto", ei[sw dinsXXVIa[cri, mevcri fins aplhvn excepte ejktov", e[xw fora deejgguv" prop de ejnantivonfront acwvri"apart dee{neka*, cavrin* por, a causa de(*: es situen darrere del seu rgim)b) de datiu:a{ma al mateix temps, simultniament.c) dacusatiuwJ"cap a.e. ELS PREVERBISUn preverbi modifica amb major o menor intensitat el sentit dun verb simple. Sn adverbis amb funci depreposici que safegeixen a larrel del verb i el sentit dels quals s freqentment semblant al de lapreposici corresponent.En molts casos, a ms, el verb dur un complement rgim en el cas que regiria el preverbi si fora preposici.Ex:gravfw escriureejg-gravfw inscriuresug-gravfw composaruJpo-gravfwsubscriurekaivw: cremarkata-kaivw reduir a cendres 110. MORFOLOGIA VERBALIntroducciEls verbs senuncien mitjanant la primera persona del singular del present dindicatiuactiu (o mitj, si es tracta dun verb media tantum).XXVIIAccidents gramaticals del verb grecLes veus sn tres:- Activa: el subjecte realitza lacci del verb.- Passiva: el subjecte pateix lacci del verb.- Mitjana: el subjecte realitza lacci del verb sobre si mateix o en inters propi.Alguns verbs, anomenats deponents, noms tenen forma passiva o mitjana, persignificaci activa.Els modes sn quatre:- Indicatiu- Subjuntiu- Optatiu- ImperatiuEls temps sn sis, dividits en primaris i secundaris:- Primaris: present, futur i perfet- Secundaris: imperfet, aorist i plusquamperfet.Les formes no personals sn dos:- Infinitiu- ParticipiLes persones sn tres (primera, segona i tercera) i els nombres, tres (singular, plural i dual,per el dual s molt poc emprat). 111. Elements del verb grecEn tota forma verbal grega podem distingir:- Tema verbal: arrel invariable.- Caracterstica temporal/modal: morfema que indica el temps i mode del verb. XXVIII- Vocal temtica: en present, imperfet i futur dels verbs temtics per facilitar lapronncia, hi ha una vocal entre la caracterstica temporal modal i la desinncia. Lavocal s de timbre o- davant nasal i de timbre -e- en la resta de casos.- Desinncies personals: morfemes que indiquen persona i nombre.INDICATIU IMPERATIU Activa Mitjana-PassivaAct Mitj-PasT. Primaris T. SecT. PrimT. Sec1. Sg.- - ---2 Sg. - ---- (-)-3 Sg. - - (-) --- --1 Pl. - --- -2 Pl. -- - ----3 Pl. - > - --- --- 1(-)Subjuntiu: t les desinncies dels temps primaris (amb la vocal uni allargada / -).Optatiu: t les desinncies dels temps secundaris, excepte la 1 sg activa, precedides de la vocal .Classificaci dels verbs:- Verbs temtics: (1 sg ) i vocal temtica entre el tema verbal i les desinncies.o Verbs temtics purs (tema acabat en vocal) No contractes: acabats en , .1 La desinncia evoluciona ( davant passa a i es produeix lallargament compensatori de la vocalduni): -- > > - 112. Contractes: acabats en , , .o Verbs temtics consonntics (tema acabat en consonant) -Verbs atemtics: (1 sg. ), amb desinncies especials en els temps primaris actiusdindicatiu. XXIXLaugmentImperfet, Aorist i Plusquamperfet (temps secundaris dindicatiu) tenen com a caractersticacomuna laugment.Augment sillbic: (verbs que comencen per consonant) consisteix en una - afegida a laconsonant inicial del verb.Augment temporal: (verbs que comencen per vocal) consisteix en allargar la vocal inicial delverb segons el quadre segent:> > > > > > > > (es queda igual)Als verbs que comencen per -, -, -, -, - lallargament no es veu. Com tamb pot passaramb els verbs que comencen per -, -.Als verbs compostos, laugment va entre el preverbi i larrel del verb i sol desaparixer la vocalfinal del preverbi o patir alguna modificaci consonntica:, , No perden la vocal final, Recobren la , si shavia modificat per assimilaci Alguns verbs que comencen per fan laugment en -, ejm: > imperf. >imperf. ; > imperf. . 113. La reduplicacis la marca dels temps de perfet en tots els modes. Es tracta danteposar al tema verbal laseua consonant inicial + .Normes - Els verbs que comencen per aspirada es reduplica la sorda corresponent ( - , - , XXX ). - Els verbs que comencen per oclusiva + lquida es reduplica noms loclusiva (excepte el grup que fa augment en lloc de reduplicaci). - . - Els verbs que comencen per consonant, , consonant doble o dues consonants fan augment en lloc de reduplicaci. - - Els verbs compostos situen la reduplicaci, com laugment, entre el preverbi i el verb. - La reduplicaci tica s prpia dalguns verbs que comencen per , , + consonant. Consisteix a repetir, davant de laugment temporal de la primera vocal, les dues primeres lletres del tema. - . 114. La conjugaci dels verbs: 1. Verbs temticsa. Verbs temtics purs no contractes TEMA DE PRESENT XXXI (tema de present = tema verbal + vt = T/ Pres PRESENT ACTIUIndicatiu: T/Pres + des. Pers. Primries Act2Subjuntiu: T/Pres (vt allargada) + des pers prim actImperatiu: T/Pres + des. Imperat act3Optatiu: tema + oi + des pers act MITJ-PASSIU4Indicatiu: T/Pres + des. Pers. Primries mitj/pasSubjuntiu: T/Pres ( vt allargada) + des pers prim mitj/pasImperatiu: T/Pres + des. Imperat mitj/pasOptatiu: tema + oi + des pers mitj/pas IMPERFET 5 ACTIUAument + T/Pres + des personals secundries act MITJ-PASSIU Aument + T/Pres + des personals secundries mitj/pas2La 2 i 3 sg fan: - respectivament. En subjuntiu igual per amb les vocals llargues.3La 2 sg no t desinncia4En la 2 sg de tots els modes, la - intervoclica cau i provoca la contracci de les vocals en contacte.5Limperfet sols t mode INDICATIU. 115. TEMA DAORIST6 (tema daorist = tema verbal + / ) AORISTXXXII ACTIU Indicatiu: Aument + T/verbal + + des. Pers. Sec. Act7 Subjuntiu: T/verbal + + des. Pers. Prim. Act Imperatiu: T/verbal + + des. Pers. Sec. Act Optatiu: T/verbal + + des. Pers. Sec. Act8 MITJ Indicatiu: Aument + T/verbal + + des. Pers. Sec. Mitj9 Subjuntiu: T/verbal + + des. Pers. Prim. Mitj Imperatiu: T/verbal + + des. Pers. Sec. Mitj Optatiu: T/verbal + + des. Pers. Sec. Mitj10 PASSIUIndicatiu: Aument + T/verbal + + des. Pers. Sec. Act Subjuntiu: T/verbal + + des. Pers. Prim. Act Imperatiu: T/verbal + + des. Pers. Act Optatiu: T/verbal + - + des pers. sec. act6Veure resum global de laorist al final dels temps verbals.7La 1 sg. La vocalitza en > --. A la 3 sg. - > --.82 i 3 sg i 3 pl: . - > --.9La 1 sg. La vocalitza en > --. A la 3 sg. - > --.10 2 i 3 sg i 3 pl: . - > --. 116. b. Verbs temtics purs contractesPertanyen a esta categoria els verbs purs el tema dels quals acaba en , -, -. - En present i imperfet: quan la vocal final del tema entra en contacte amb la vocal temtica es produeixen una srie de contraccions.11XXXIII - En present optatiu actiu tenen desinncies especials: -, -, - (a les tres persones del singular). - En futur, aorist i perfet la vocal del tema sallarga (/ > , > )c. Verbs temtics consonnticsEls verbs el tema dels quals acaba en consonant poden dividir-se en dos subgrups: - Verbs en oclusiva: quan la consonant del tema entra en contacte amb les consonants de les caracterstiques temporals, es produeixen una srie de canvis. Cal, doncs, tenir en conte els principis fontics relatius a lencontre de consonants. 12 - Verbs en lquida: estos verbs sn els anomenats verbs de present en yod i cal explicar els canvis fontics que experimenten fent referncia a una y indoeuropea que, al caure, provoca el contacte de consonants.o Present i imperfet: Temes en - > fan present en - Ex. (< *- y-). La reduplicaci de la consonant en present s deguda a la caiguda de la y-, per el tema del verb s -, i s evident a tots els temps excepte present i imperfet. Temes en -/ - > - / Temes en - > -o Futur actiu i mitj: no afegeix -, sin que es conjuga com el present delsverbs contractes en -.o Aorist actiu i mitj: no sigmtic, allarga la vocal del tema ( > > ).o Perfet: es forma amb el tema verbal pur.11 Veure normes de contracci a lapartat Fontica12 Veure principis fontics consonntics a lapartat Fontica 117. PresentFuturAorist Perfet-lw stevllwstelw`` e{steila e[stalka-nw faivnw fanw``e[fhna pevfagka-mw tevmnw temw``e[tamontetevmhka-rw fqeivrwfqerw`` e[fqeira e[fqarkaXXXIV2. Verbs atemticsEls verbs atemtics es caracteritzen per no tenir vocal temtica entre el tema verbal i lesdesinncies, i perqu empren desinncies prpies:Desinncies atemtiques :Present I. Act. Temps secundaris1a sg - -2n sg --3r sg - () -1a pl --2n pl - -3r pl - ()- 118. SINTAXISLes funcions dels casos en grec:NOMINATIU SubjecteAtribut (en oracions copulatives)XXXVPredicatiu del subjecteVOCATIU ApellaciACUSATIUComplement DirectePredicatiu del CDConstrucci de doble acusatiu (verbs especials)Subjecte de l infinitiu (INC)GENITIU Complement del NomComplement de RgimDATIU Complement IndirecteDatiu possessiu (amb )PREPOSICI + RGIM (Ac, Gen o Dat)Complement CircumstancialLes formes no personals del verb:1. Infinitiu: s un substantiu verbala. Com a verb, pot dur els seus propis complements.b. Com a substantiu funciona com a: SUBJECTE, CDc. INC (amb subjecte propi en acusatiu) 119. 2. Participi: s un adjectiu verbala. Com a verb, pot dur els seus propis complements.b. Com a adjectiu, modifica un substantiuc. FUNCIONS: XXXVI i. SENSE article:1. APOSITIU (concerta amb un substantiu en gnere, nombre i cas) - es tradueix per gerundi.2. PREDICATIU (del SUBJECTE, amb verbs de percepci fsica o intellectual)ii. AMB article:1. ATRIBUTIU (concerta amb un substantiu en gnere, nombre i cas) - es tradueix per oraci de relatiu2. SUBSTANTIVAT (NO concerta amb cap substantiu) es tradueix per oraci de relatiu substantivada.Loraci:1. Loraci simple: composta per un verb en forma personal i els seuscomplements.2. Loraci complexa:a. Coordinada: composta per dos o ms verbs units per nexes coordinants. i. Nexes copulatius: , (i)ii. Nexes adversatius:, (sin/ per), iii. Nexes distributius: (duna banda... daltra....; (no sols sin tamb) iv. Nexes explicatius: (doncs, ja que... )b. Subordinada i. SUBSTANTIVA (equival a un substantiu, funciona com a SUBJECTEo CD).1. Introduda per la conjunci (que)2. Infinitiu No Concertat: amb subjecte propi en acusatiu. 120. 3. Interrogativa indirecta:- Introduda per o , .- Sense signe dinterrogaci. XXXVII ii. RELATIVA (equival a un adjetiu, funciona com a MODIFICADOR dun substantiu)- Introduda per un pronom de relatiu (, , ).- El relatiu concerta amb el seu ANTECEDENT en gnere i nombre, per no necessriament en cas.- Si no t antecedent, loraci est SUBSTANTIVADA (i funciona com a Subj. o CD). iii. ADVERBIAL 1. Condicional: introduda per la conjunci (verb en indicatiu) o , (verb en subjuntiu). 2. Final: introduda per la conjunci (per a) i amb el verb en subjuntiu.Comparatius i Superlatius1. Comparatiu: a. Afegeix a ladjetiu el sufix -, -, - b. El segon terme es forma:i. En Genitiu ii. + mateix cas que el primer terme de la comparaci c. 2. Superlatiu: a. Afegeix a ladjetiu el sufix -, -, - b. Si es un superlatiu relatiu, est seguit dun GENITIU partitiu. 121. La veu passivaVEU ACTIVA SUBJECTE VERB ACTIU C.D. XXXVIIIVEU PASSIVASUBJECTE VERB PASIU C. dAGENT + genitiu