Cap ^e Creas: espai natural, espai cultural

Josep Hí, (Dacosta

LA COSTA NORD DE CAP DE CREUS és un paisatge excepcional

que ha generat nninhroses rcferéncies literáries i artísciques. Navegar per la mar d'Amunt permet admirar roques singulars que, a causa de l'crosió, han esdevinijut sorjirenents esculrures naturals i han rehut nom propi, fruir de la rica imaginació popular. D'aquesres roques n'han parlar, entre d'alrres, Fagcs de Chment, Josep M. de Sagarra, Josep Pía, J.V. Foix, Anna M. Dah' i lan Gihson.

En el costaner proper al cap, el material petri dominant és una roca fosca, pissarrosa, composta per lamines Uuents de mica, anumcnada esquist. Ohservada en detall presenta inte-ressants plegaments, com ja havia descrit el geóleg Lluís Maria Vidal: "Por el lado Norte del caho de Creus, acercándose a Puerto la Selva, estas pizarras micáceas grises tienen una estructura muy atormentada, presentando sus lechos fuertes ondulaciones y pliegues que dan a los ejemplares en sección el caprichoso dibujo de las aguas de la madera» (1). A mes, els agents meteorologics combinats amb la salahror del mar han provocar un desgast molt característic en aquesc rocam, que mostra així una superficie amb nombrosos forats, obra de l'ero-sió alveolar, com esmentava el poeta Caries Fages de Climent en la seva obra El sonmí de cap de Creiis: «D'un cop de clava Heracles trenca la Massa d'Orus / negre Isíc] esponja que bada l'ull de serp de mil porus» (2).

Un altre rrcr específic d'aquesta zona son els nombrosos dics clars de pegmarita que travessen els esqiiists foscos, que contras­ten enomiement amb aquesta roca encaixant i que formen un conjunt de gran bellesa. El remps ha modelar capriciosament aqüestes penyes i ha originat fomies pintoresques, moltes vega-des zoomortiques, que no passen inadvertides al passavolant.

Roques mítiques

Aquesta ruta comenta al porr de Llanca, sítuat ais peus de l'antic illot del Castellar, un turó arran de marina que sem­bla posat exprés perqué el pinti Martínez-Lozano. La barca pren rumh cap a llevant i caboteja davant les urhanitzacions que es troben entre aquesta vila i el Port de la Selva. Al cap de poca estona, es passa per davant del far de S'Amella, un deis quatre cíclops del cap de Creus. Está clavar a! damunt d'una perita península que tanca peí nord la hadia del Port de

la Selva i al damunt de la qual, prop de la carena, es pot albi-rar el monestir de Sant Pere de Rodes, camuflat entre els colors de la serralada.

Seguidament s'arriba al Port de la Selva, poblé blanc apaí-sat damunt la línia litoral. Seguint cap a Test, apareixen les fei-xes on s'hi acampaven les Vin)'e5 verdes vora el mar, enaltides per Josep M. de Sagarra i musicades per Lluís Llach. Les dues cales que es distingeixen desprcs del poblé son Tamariua, la mes grossa, i Cativa, indret on va teñir lloc la primera excava-ció arqueológica submarina de l'Estat «durante los días 21 y 22 de agosto de 1894 por parte de los señores Alfaras y Mares, uti­lizando buzos coraleros, uno de los cuales localizó un campo de ánforas a 32 metros de profundidad. Se extrajeron en estos días de trabajo sesenta y dos ánforas» (3). Aquest litoral está molt exposat ais vents del nord, sense gaires refugis, motiu peí qual hi ha hagut nombrosos naufragis, ais quals també ha conrribuít la proximitat amb la frontera, circumstáncia especialmcnt deli­cada en períodes de guerra.

Al cap de poca cstona es circumvaMa el cap Oros, pro-montori on comencen a aparéixer els «roes corcats amb apa­renta abstracta» a qué es referia J.V. Foix (4)- En el vértex d'aquest costaner, es pot veure la roca cavallera coneguda com •<en Pere Miquel», recoliada en un relíeix inclinar cap al mar. Aquest bloc veu frenada la seva caiguda Iliure per un cairell de la roca que li ta de peanya. Hi ha qui veu en la seva silueta un pescador de canya, i tot que es tracta d'un lloc isolat i de difícil accés, no hi manquen pescadors de canya reals que bescanvien tota una jornada de pesca per un cistel! pie de guiules i serrans. Aquest roe també és conegut com el Códol, i altres l'anome-nen el Frare i la Monja.

Superant el cap Oros, s'obre el Golfee o el Gou, o, en parau-les de j.V. Foix, «el golt de Tabellera Isíc], guardar per un Ueó amb fredors de zodíac» (5). En una punta molt propera a una boia groga que el Pare Narural ha insral-lat per ais submarinistes, s'hi pot descobrir la figura del Lle(> del Cap Oros, assegut sobre les seves pores. Es tracta d'un simpática coincidencia, ja que el Íleo és l'animal sínibol de fortalesa i que, segons la ¡legenda, dorm amb els ulls oberrs, motiu peí qual la seva representació vigila molts llocs i monuments emblemátics d'arreu del món.

Duranr una estona el vaixell recorre el Golfet, i en aque.s-ta marenda, l'observador s'adona d'un paisatge que no ha estat

88 Revista de Girona / núin. !'-?¡ri gener - lehn i- 1000

L'Ágiíi/íi ÍJL' Tutlt'líi, imti Je rotjues mes cune^udcíi de cap de Creiis. Es Porial, roca on s'hi podría poicir la puria ¿'entrada a cala Pruna.

gaire alterat per Thome. Aquesr fet, en un entnrn tan modifí-cat com la Mcditerránia, no tleixa de ser un rcgal per ÍI la vista. Malgrat tot, en el teló de fons que tan les muntanyes, hom pot veure-hi les dues boles del radar puig Peni,'construit pels ame-ricans l'any 1954 i que va inspirar el següent epigrama a Caries Fages de Climent «Amh tot aixo de Peni / -pepsi cola, radar, átom- / engegaran a parir / l'Empordá sense ultimátum» (6).

Dins el Golfet es troba !a cala mes grossa del nord del cap de Creus, i corn les altres esta formada per llesques de pissarra arrodonides que rehén a Cadaqués el nom de passanelles; al Port de la Selva se'n diuen disques, onomatcipcia del .soroll que fan quan son trepitjades (7). Son aquests codols la materia primera que constitueix els quadres d'Antoni Pitxot, el qual els utilitza com a base de les seves crcacions, per cxi;mple la figura humana que apareix com un miratge del pedregam d'una placja i que ha esdevingut el motiu del cartell del Museu de Geología de Cada­qués. Les jjassíi7iel¡c's teñen també una vessant lúdíca a Cada­qués, on se'n fan concursos de Itan^ament. Els rehots de les 11o-ses al damunt de l'aigua, entre cordes i boies disposades a tall de pentagrama, han permes compondré curioses peces musicals.

La punta de Furallons tanca el Golfet per la seva part de llevant. Al seu extrem hi ha una munió de petits esculls on destaca un dic vertical, ciar, de roca pegmatítica, es Portal de cala Prona, que ha resistit mtllor l'acció deis temporals que no pas els esquists que l'envolten. Aquest bloc fa un caire que sembla el lloc escaient per coMocar-hi una porta, emmarcant així l'entrada a cala Prona, un deis racons mes hells del cap.

Deixúnt enrere la punta deis Furallons, apareix un costa-ner molt abrupte, de parets verticals, sense gairebé cap cala. A uUs del navegant apareix com un miratge la Calavera de la Vaca, a la punta del Molí. De sohte, honi pot identificar-hi el musell, el forat de l'uU i una banya. Molt propers, emergeixen

de l'aigua tres illots que per la seva forma triangular rehén el nom deis Tres Frates o els Tres Reis. També aq.uí acaba el Cerme marítim del Port de la Selva i comenta el de Cadaqués.

En aquest punt la costa fa una inflexió i, mirant en direc-ció est, prcsideix l'horitzó Tilla de Pórtalo. Segons Arnald Pluja, "A distancia, aparenta el dors d'un monstre que emer-geix del fons del mar» (8). Per veure aquest «drac de Pórtalo», que té el morro encarar a nord, cal mirar í'illa de Pórtalo just en el moment que es deixa la punta deis Tres Frates, i alinear­se de manera que l'illot del Xiulet quedi superposat a Tilla de Pórtalo, dotant-lo d'aquesta manera d'una cua.

Un xic mes enlla, no piíssaran desapercehudes les construc-cions del Club Mediterranée, inaugurar el 1962 i bastir al damunt del pía de Tudela. Aquí es trobcn TAguila i el Camell de Tudela, dues de les rtx}ues mes conegudes de cap de Creus, que están pre-sents en els papers de Josep Pía i de Josep M. de Sagarra.

L'escriptor empordanés n'ha dit a la seva Guifl de la Costa Brava (9): "...apareixen dues escultures naturais, que astoren peí seu realisme i la seva grandiositat. Quantes formes no han burinat el vent i la pluja en el curs de milers d'anys en els penya-segats de la nostra costa! Si les havíem de citar totes, el text s'allargaria desmesuradament l...| No obstant aixo, totes queden enfosquides peí prodigios tealisme -si hom sap trobar el lloc des d'on veure-les- del Camell i de TAliga, que hi ha a la Gran Sala del Pía de Tudela. Son dues formes enormes, d'una for^a i una semblanza sorprenents, admirablement cül-locades, fins al punt que es pot afirmar que mai una escul­tura d'aquest tipus no tingué un empla^ament millor, mes fas­cinador i mes salvatge».

Josep M. de Sagarra (10) també les ha descrit a Aíí i .salo­bre: "...és el tros del pía de Tudela; hi ha pedrés que han agafat una forma grotesca, altres es redrecen encara amb una intenció

Revista de Girona / mim. l'-ÍS i unur - fehri.T 2000 89

Roca dd Camell de Tudelü. Amaid Phtja t'ns mustra la roca que va inspirar en pan Dalí per pintar El gran masturbador.

d'heroisme. Un porc, un camell, un homenas anih harret de copa, un gall d'indi, tot aixo veieu afinant la imaginació, immobil, petrificat, fins que al cap de mils i iniis anys el vent i l'aigua eshorrin les ftirmes i les subsricueixín per altres de mes absurdes i mes destlorigades".

Punía Blanca

'''°'^4^'^'P, Al En Fere Miguel

,, Cap Gros

El Lleó

Deixant enrere el pía de Tudela i la seva ciutat de vacan-ees, i abans de veure Culip, hi ba la petita calanca de Ciilleró, lloc de paisatge mineral mes propi de l'alta munranya, que stirpren per rabséncia de vegetació. Aquí hi ha una de les roques mes universals de toe el cap, ja que va inspirar en pare Salvador Dalí per pintar el quadre El ^an ri\asiurhador.

Citant lan Gibson {11): "El cap de Creus és un vast teatre natural d'ildusions opciqucs, i és de la cuncemplació prolongada de les seves metamorfosis que li va venir a Dalí la seva perdura­ble obsessió pels efecres visuals, especialment per la doble imat-ge. El seu "paisatge mental", va dir ell una vegacia, s'assemblava a les "roques proteiques i fantástiques del cap de Creus"».

Els navegants, a l'equador del seu trajéete, veuran a

Punía deis Foraüons

ís Portal de cala Prona y^i^^^^'^'^'^ La Calavera de la Vaca

90 Revista de Girona / núm. Isltt jíener - tcbrer 1^00

r*."':-

La roen t/ud va inspirar Dulí. des d'una nhrc angk, evoca un rinoceram.

rhoriczó Tilla Sa Rata, que esdevé l'cxtrcm mes oriental de la península Iherica. Aqiicst finis icncie amh turma Je rosetjador tamhé é.s concgut com la Mai a d'Or, peí rctlex que tan els cris-talls de mica que posseeix. "Li diem la Massa d'Or / es lo mateix que unn rata / que tinyuent el cap al nord Isíc] / desafia el temps que passa», en va escriure Firmo Ferrer, avi (12).

Notes

1.—• VIDAL, Luis Mariano. «ResL'ña geológica y minera tit la Provin-ciíi de Gerona", a Seiecctóii de abrm saine Girona. Muscu de Gcolo-gia, Ajimtainenr de Barcelona. Barcelona, 1992.

2.— FACES L'IE CLIMENT, Caries. Eí somni de cap de Creits. Obra inédita que va ser parcialmcnc pulilicada a Internet (www.mem-bers. xoom.cuín/f'ages/), esmentada per Josep Playa Maset a "Fages, poeta maldiio", article publicar a La Víin iardMi, 12.10.99.

3.— RIBERA, Antonio, Guiti siihmíiriTia de la Cosía Brava. Ediciones Destino, Barcelona, 1956.

4-— La citació de J.V. Foix esta rccolliiia en l'article de David Guixeras "Foix i Carees, poetes del cap de Creus», publicar a Revista de GiroiTíinúm. 160, setemhre-octubredc 1993. Diputació de Girona. '

5.— FOIX, j.V. Drari I9J8. Edicions 62 i La Caixa. Col-lecció Les Milbrs Obres de la Literatura Gitalana, núm, 67. Barcelona, 1981.

6.— PEBRES, X. «Passeig de mar». Suplement editar peí diari At'ni. Barcelona,

7.— PLUJA, Amald. ESIHÍII'del aip tle Creus. La Costa, Dicdoiiari tojxmmi/c, etiinoíogic i }jrogiñ/Íc. Etiició propia. Llani á, 1996. RecuU el mot 'elísea'.

8.— PLUJÁ, Arnald. Op. cil. 9.— PLA, J. TTCS guies. Guia de la Cuíta Brava. Edicions Destino. Bar-

colona, 1976. 10.— SAGARRA, Josep M. de. Ail i salobre. Editorial Proa. Barcelona,

1966. 11.— GiBSON, lan. La i'ida excessiva de Salvador Dalí. Editorial Empú-

ries. Barcelona, 1998. 12.— E! poema de Firmo Ferrer estil recoltit per Am;ild PlujS a Eiíiidi ¡iel

cap de Creus. La costa, Op. cii. 13.— DALÍ, Anna Maria. Tot l'an-y a Ctidaí¡»és. Editorial Joventut. Bar­

celona, 1951. 14.— SAVATER, Femando. -El destierro de Odín-. Arricie publicar a

«El País SemanaU, 17.10.99.

El quilometre d'or del cap de Creus

En condicions metcorolngiques ad\'erses, (.[ue en aquest

litoral poden arribar a ,scr-ho molt, es pot prendre com a alter­nativa pedestre la carretera que surt del Cluli MeLliterranée i ñnalitza a l'embarcador que té aquest equipament turístic a cala Ciilip. Es tracta d'un trajéete que ja rccomana\^a Anna M. Dalí: «De Culip al pía de Tudcla hi ha un camí. Si el seyuiu, veureu que és natural que l'admiri. Us en donaré una perita idea si us dic que passa entre roques de marhre, les qiials for­men cales d'aigua claríssima, que en reciillen les formes aí;e-fíantades i ondulants. Aqüestes roques color or \ell i taronjvi

aclareixen Uur color fins que formen csplanades Manques en les quals, com pertot, brilla la mica" (1 í).

Es tracta d'una distancia de gaire-bé un quilomctre, absoluta-

ment plañera i a l'abast de

^'^ pV?,'"^McdÍ[erranBe

Sa Rata 'a Maca

Cap de Cretts^^

qualsevol vianant. Ja a l'entrada de la urbanit:ació houi admi­rara a la dreta el Camell de Tudela. Caldra continuar tot bai-xant per la carretera que voreja les cases fins trobar-se arran de mar. El camí asfaltat segueix en direcció cap a Test i, aproxima-dametit després de les darreres construccions, hom s'adnnara de la presencia a l'esquerra, és a dir entre la carretera i el mar, de l'A.L'uila de Tudela.

Continuant, ais dos costats del vial es poden reconeixer en el paisaCge íornies fantastiques, d'inteqiretació molt perso­nal. Al cap de poc, Culleró mostra tota la plenitud, i des de .sota un ma^nífic voladís de roca es pot distingir la roca que va inspirar en part Salvador Dalí per pintar Eí gi-tm moitmbaáDr. Mes endavanr i just a l'entrada de cala Culip, a l'esquerra de la carretera hi ha Es Conill, una escultura natural que retira al cap d'aquest anímalo.

La costa nord de cap de Creus, tant si es recorre a peu com si s'hi naveya, resulta un cspai fa.scinant amb regust literarí i artístic, que supera amb escreix les condicions mínimes que necessita Fernando Savater per gandir d'un viatge: «Soy inca­paz de distrutar de una tierra acerca de la cual no be leído

nada decente» (14).

Josep M. Dacosta és biñlet;.

Revista de Girona/nmn, l'-ífS iicnu-r - k'brcr 2000 91